Treball presentat

escola el sagrer

2n de primària

Xi Premis cac a l’escola

Categoria a, alumnat de centres educatius

Índex

1- Presentació del projecte.

2- Justificació del projecte.

3- Relació del material audiovisual adjuntat

4- Unitat didàctica del projecte

5- Temporització , recursos humans i materials

6- Descripció de les activitats audiovisuals competencials treballades

7- Objectius d’aprenentatge

8- Continguts

9- Criteris d’avaluació.

10- Metodologia i seqüència didàctica

11- Descripció de les activitats i alguns materials gràfics dels alumnes

12- Fonts d’informació

13- Valoració de l’activitat

Material presentat

Projecte en paper

Memòria amb el projecte digital i els curtmetratges del festival (veure

apartat 3 material audiovisual adjuntat.

Enllaç al site del projecte:

https://sites.google.com/site/projecteelcinema/

1- Presentació del projecte.

Els nens i nenes de l’escola el Sagrer us volem presentar els curts i tot el treball que vam

realitzar sobre el cinema. Vam organitzar un festival de cinema pels pares i mares i pel veïnat

de la Sagrera. Aquest és el programa que vam preparar i que presentem al concurs juntament

amb tota la unitat didàtica global del projecte.

2- JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE.

Al cicle inicial de l’escola el Sagrer treballem per projectes. Cada trimestre es fa un projecte diferent.

Dos els trien els nens i l’altre es decideix a nivell. Aquest projecte (el Cinema) va estar escollit pels

26 nens i nenes de la classe de 2nB durant el tercer trimestre.

A partir de les seves inquietuds hem dissenyat el conjunt d’activitats sobre el cinema. Ha estat un

projecte molt engrescador dins la dinàmica de l’aula. Els nostres nens i nenes viuen en la societat de

la imatge i la comunicació, són nadius audiovisuals i digitals. Tot el que apareix per una pantalla

crida la seva atenció i tenen moltes ganes de comprendre com es fa allò que estan veien i, alhora,

volen ser creadors dels seus propis continguts visuals.

Tot el projecte ha estat una bona aproximació al món del cinema. L’objectiu que ens vam plantejar

va ser gravar diferents curts i organitzar un festival del cinema al barri. Abans però calia aprendre

moltes coses. Per assolir el nostre objectiu principal hem desenvolupat el nostre projecte en

diferents parts.

La primera part s’ha centrat en entendre l’origen i els principis que fan possible el cinema.

La persistència de la visió

La fotografia

La projecció

La segona part del projecte ens hem apropat al món del cinema a partir dels:

Generes cinematogràfics

Llenguatge de la fotografia ( tipus de plans…)

La tercera part és on finalment hem volgut filmar les nostres pel·lícules. Hem fet diverses activitats

Gravar una stopmotion

Gravar un curtmetratge

Gravar un curt sobre el cinema mut

Gravar efectes especials amb una aplicació de mòbil: FXGURU

Finalment aconseguit el nostre objectiu fer un festival de cinema obert al barri en un centre

cultural proper: la Nau ivanow.

3- Relació del material audiovisual adjuntat.

Curtmetratges que vam presentar dins del festival són.

Stopmption: la llegenda de Sant Jordi

La màgia de Georges Méliès

Escenes dels gèneres cinematogràfics

Efectes especials

Un pati qualsevol

També adjuntem tota la unitat didàctica sobre el cinema i una descripció de totes les activitats

programades fins assolir l’objectiu de realitzar el festival.

4- Unitat didàctica del projecte

Un projecte interdisciplinar fa que no es treballi en una sola àrea curricular, sinó que es relacionin

els coneixements de diverses matèries, les quals tenen com a finalitat central el desenvolupament

de les competències bàsiques. Amb un projecte d’aquest tipus transportem a la vida el que sabem,

amb la recerca, l’experimentació i l’aplicació fem competents els continguts de les àrees curriculars

que treballem. En aquest quadre podeu veure les àrees que s’han treballat en aquest projecte i com

s’ha afavorit el treball competencial.

Àrees. Competències pròpies de l’àrea. Aportacions de les àrees a les

competències bàsiques.

Educació artística 2. Artística i cultural. 6. Competència d’autonomia i

iniciativa personal

5. Competència d’aprendre a

aprendre

Coneixement del medi

natural, socal i cultural

7. Coneixement i interacció amb el món

Físic

8. Social i ciutadana

Llengua catalana 1. Comunicativa lingüística i audiovisual

Matemàtiques 4. Matemàtica

Tractament de les TIC 3. Tractament de la informació i

competència digital

Educació Física

5- Temporització , recursos humans i materials

Temporització:

El projecte s’ha desenvolupat al llarg del tercer trimestre del curs 2012-2013. Ha estat un projecte

interdisciplinar on han intervingut les àrees de llengua,matemàtiques,coneixement del medi,

educació visual i plàstica, eduació física.

Recursos humans

El mestre tutor i dos mestres que fan desdoblaments a l’aula juntament amb una alumne de

pràctiques han estat les persones implicades en aques projecte.

Materials i recursos utilitzats

- S’han utilitzats materials molt manipulatius, imatges i vídeos clars.

- Pissarra Digital Interactiva (PDI), projector i ordinador

- Càmeres digitals de fotografia

- Càmera de vídeo i trípode

- Llibres de consulta

- Internet, consultes d’informació, de vídeos

- Jocs 2.0

- Fitxes dissenyades pel projecte Correu personal de l’escola (per enviar informació que van

trobant i exposaran a l’aula)

- Material fungible: cartolines, fulls, blue-tack, cola de barra, cartró, tubs de paper, tisores,

retoladors, llapis, goma, etc.

- Disfresses, menjar, entrades del festival

6- Descripció de les activitats audiovisuals competencials treballades:

Creació de joguines òptiques:Taumàtrop, Flipbook i Zootròp

COMPETÈNCIES TREBALLADES OBJECTIUS I CONCEPTES CLAU

Artística i cultural.

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Entendre el concepte de la persistència de la visió.

Conèixer els inicis del cinema.

Saber construir: un taumàtrop, un flibook i un zootròp.

SEQUÈNCIA DIDÀCTICA DE LES ACTIVITATS MATERIAL ADJUNTAT

- Recerca d’informació lliure dels alumnes sobre el cinema

- Sessions de treball a l’aula sobre l’origen del cinema ( vídeos, presentacions...)

- Presentació dels factors que fan possible el cinema: persistència de la visió, projecció i

moviment

- Construcció d’un Taumàtrop ( disseny dels dibuixos per part dels alumnes)

- Construcció d’un zootròp

- Construcció d’un flipbook

Taumàtrop, flipbook i zootrop creat

pels alumnes ( imatges i fotografies

adjuntades en aquest document, veure

l’apartat de descripció de les activitats.)

Material activitats dels alumnes (

fotocòpies)

Realització d’una stopmotion: la llegenda de Sant Jordi

COMPETÈNCIES TREBALLADES OBJECTIUS I CONCEPTES CLAU

Comunicativa lingüística i audiovisual


Matemàtica.

Tractament de la informació i competència digital

Competència d’aprendre a aprendre

Descobrir que és un fotograma

Identificar el cinema d’animació i entendre que és una Stopmotion

Conèixer els tipus de plans i aplicar-los en la gravació de la Stopmotion

Saber que és un Storyboard i realització d’un per l’escena del grup.

Conèixer alguns software per editar el vídeo

SEQUÈNCIA DIDÀCTICA DE LES ACTIVITATS MATERIAL ADJUNTAT

- Presentar als alumnes que és el cinema d’animació i una Stopmotion. Visionat de vídeos diversos a l’aula.

- Activitats sobre el llenguatge audiovisual: els tipus de plans., realització de fotografies per aplicar els

tipus de plans treballats

- Elecció d’un conte a representar amb playmobils. Repartir el conte en 6 escenes i organització per grups.

- Elaboració de l’Storyboard de l’escena per grup, aplicació dels llenguatge audiovisual ( tipus de plans)

- gravació dels diàlegs i elecció dels efectes visuals.

- Elaboració dels decorats necessari

- Càlcul del nombre de fotogrames necessaris

- Realització d’un càsting per escollir els personatges. Votació fa l’elaboració de gràfiques dels resultats

- Realització de les fotos planificades

- Muntatge de la filmació

Storyboard realitzat pels

alumnes

Guió

Vídeo de la Stopmotion

(memòria digital adjuntada)

MEMÒRIA USB ADJUNTAT

Material activitats dels

alumnes ( fotocòpies)

Curts gèneres cinematogràfics

Competències treballades Objectius/conceptes clau


Competència d’aprendre a aprendre

Coneixement i interacció amb el món Físic

Conèixer els diferents gèneres cinematogràfics del cinema.

Saber buscar informació sobre els gèneres i exposar-la als

companys.

Elaborar un petit guió d’una escena sobre un gènere

Seqüència didàctica d’activitats Material presentat

- Recerca d’informació sobre els gèneres cinematogràfics i exposició davant el grup classe

- Elaboració d’un petit guió per grups sobre un gènere concret

- Activitats de consolidació sobre els gèneres cinematogràfics

Curt de les diferents escenes

gravades per escenificar els

gèneres




Gravació d’una pel·lícula de cinema mut


Coneixement i interacció amb el món Físic



Consolidar el concepte de persistència de la visió

Descobrir els primers trucs cinematogràfics del cinema

Conèixer la figura del Georges Méliès i la seva aportació al món del cinema.

Mostrar interès pel cinema mut.


- Visionat amb un projector de la primera meitat del segle XX de pel·lícules de cinema mut. Activitat

realitzada per un pare de la escola

- Visita a l’exposició de Georges Méliès

- Gravació de dos petits vídeos de cinema mut, descobrint els primers trucs amb la càmera dels pioners

del cinema.

Curt gravat del cinema mut

“Fem màgia”




Gravació d’efectes digitals amb aplicació de mòbil


Coneixement i interacció amb el món

Físic

Tractament de la informació i

competència digital

Valorar l’evolució tecnològica del cinema gràcies a les eines informàtiques.

Conèixer que són els efectes especials

Utilitzar aplicació mòbil per la gravació d’un efecte ( FXGURU)

Conèixer la feina dels especialistes del cinema.


- Visionat de diferents imatges d’efectes especials. Introduir el concepte dels especialistes.

- Realització al gimnàs d’una activitat d’educació física sobre els especialistes mitjançant circuïts,

equilibris..

- Gravació amb l’ajuda de l’aplicació FXguru d’efectes especials amb un dispositiu mòbil.

Vídeo recull d’efectes



alumnes ( fotocòpies

Gravació d’un curmetratge: Un pati qualsevol Competències treballades Objectius/conceptes clau


Competència d’autonomia i iniciativa

personal

Aplicar tots els coneixements durant al projecte a la gravació d’un curt.

Preparar per grups una escena tot pensant el guió, els tipus de plans, el material necessari

Gaudir de l’elaboració d’un curt on nosaltres som els protagonistes de la història.


- Visita d’en Pablo un estudiant de cinema. Pluja d’idees sobre coses i aventures que podrien passar al

pati de l’escola

- Divisió per escenes del curt. Cada grup fa el guió i pensa els tipus de plans amb l’ajuda del Pablo.

- Preparació del material necessari i assaig de l’escena.

- Gravació del curt

Vídeo del curt “Un pati

qualsevol” memòria USB

adjunta.



FESTIVAL DE CINEMA Competències treballades Objectius/conceptes clau

Social i ciutadana


Competència d’autonomia i iniciativa personal

Valorar tot el que es necessita per fer un festival de cinema obert al barri.

Saber preparar tot el necessari, organitzar les feines...

Preparar la difusió i elaborar el guió de les presentacions dels diferents curtmetratges

Valorar el fet d’utilitzar un equipament cultural del barri


- Debat a l’aula sobre tot el que cal preparar pel festival.

- Disseny del tríptic del festival i del cartell

- Distribució de les tasques per grups: cambrers, acomodadors, presentadors, periodistes....) i

organització del material, disfresses... necessaris

- Assaig de tot el festival

- Difusió per l’escola i pel barri dels cartells, tríptics. Difusió per la web, mail....

- Realització del festival

Entrades, cartells i triptics

dissenyats pel festival

Recopilació de tots els curts

Memòria USB adjunta

Muntatge audiovisual de la

jornada

Memòria USB Adjunta.

7- OBJECTIUS D’APRENENTATGE.

Generals

- Mostrar una actitud positiva i d’aprenentatge cap al projecte.

- Aprendre a respectar el torn de paraula, les opinions dels altres. Sentir-se membre

d’una comunitat i fomentar el respecte entre tots com a iguals.

- Saber treballar en grup. Col·laborar amb els companys i companyes,

- Desenvolupar el gust per participar en activitats no competitives i

- Saber preparar un grup de treball.

Àrea artística

- Planificar i organitzar correctament un storyboard, una stopmotion, uns

curtmetratges....

- Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del

moviment.

- Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, la

comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la

realització de projectes de comunicació.

- Participar, generar i afavorir l’intercanvi d’opinions, experiències, idees i valoracions i

incorporar en el procés creatiu propi i dels altres aspectes de la pròpia experiència o

inquietud.

- Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme, tot participant

conjuntament en la planificació de les activitats i de la producció per crear un sentit de

comunitat, desenvolupant una relació de confiança en la dinàmica de les activitats i

compartint amb els companys i les companyes idees, valoracions i projectes.

Àrea de medi

- Saber organitzar un festival de cinema

- Conèixer els inicis del cinema i els seus principals avenços.

- Descobrir la funció de la persistència de la visió de l’ull tot experimentant amb diferents

joguines òptiques.

- Conèixer el llenguatge visual. Saber diferenciar entre diferents tipus de plans i d’angles.

- Conèixer els diferents gèneres del cinema.

- Elaborar i reconèixer: una Stopmotion, curts, efectes especials, cinema mut...

- Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenòmens i

elements significatius de l’entorn natural, social i cultural, utilitzant estratègies de cerca

i tractament de la informació, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives

als problemes.

- Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària,

cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies opinions i contrastar-les amb les dels

altres, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.

- Reconèixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les continuïtats relacionats

amb el pas del temps, comprendre algunes relacions de successió i simultaneïtat, de

cronologia i de durada, i aplicar aquests coneixements en la interpretació del present, la

comprensió del passat i en la construcció del futur.

- Planificar i realitzar projectes i aparells senzills tot valorant la contribució de la ciència i

la tècnica a la millora de les condicions de vida de les persones.

Àrea de llengua

- Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita per comunicar-se amb els

altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals..

- Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació

parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament

personal i l’expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals.

- Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i

situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració.

- Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l’àmbit escolar i en el context

social i cultural proper.

- Comprendre textos escrits que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i

cultural proper.

- Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels mitjans de

comunicació o de les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura

crítica i creativa.

- Utilitzar adequadament els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la

informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.

- Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar

informació, com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum.

- Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context

social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a

l’edat.

- Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat

d’aprenentatge i d’ús de les llengües.

Àrea de matemàtiques

- Utilitzar i valorar les matemàtiques com una eina útil per expressar informacions.

- Crear i utilitzar representacions per organitzar, registrar i comunicar les idees, així com

interpretar i usar el llenguatge matemàtic com taules i gràfics per a descriure fenòmens

habituals.

- Planificar i aplicar estratègies (anàlisi de semblances i diferències, exploració sistemàtica

de diferents possibilitats, comprensió de l’ús de les operacions) per resoldre problemes.

Àrea d’educació física

- Utilitzar el coneixement del propi cos, les capacitats físiques i les habilitats motrius per

resoldre i adaptar el moviment a les necessitats o circumstàncies de cada situació.

- Compartir i gaudir de l’exercici físic i de l’expressió i comunicació corporal en

col·lectivitat mitjançant el joc.

Àrea de tractament de les TIC

- Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb

l’experimentació i el treball de camp, tant com a eines per obtenir informacions, com a

instruments per aprendre i compartir coneixements.

- Aprendre a introduir imatges dins d’un arxiu powerpoint.

8- CONTINGUTS.

Àrea artística

EXPLORAR I PECEBRE

Visual i plàstica

- El llenguatge visual: plans i angles. Diferències i usos.

- Observació i valoració d’imatges de contextos propers (il·lustracions, fotografies,

cartells).

- Observació de recursos formals del llenguatge audiovisual (plans i angles).

- Apreciació dels objectes i imatges produïts per un mateix o per altres.

Música i dansa

- Exploració sensorial de les possibilitats de moviment del cos.

- Expressió d’emocions i experiències a través del teatre.

- Interès i curiositat per participar i gaudir de les representacions teatrals.

INTERPRETAT I CREAR

Visual i plàstica

- Disseny d’una seqüència d’imatges o storyboard.

- Concepció i composició individual i col·lectiva d’imatges i objectes a partir de materials i

tècniques diferents.

- Ús dels materials, imatges i objectes diversos de l’entorn en les produccions pròpies i

col·lectives: materials plàstics, fotografies, revistes.

- Elaboració de produccions plàstiques i missatges audiovisuals tot preveient els recursos

necessaris i les possibilitats dels materials.

- Interès, valoració i respecte davant del fet artístic i davant de les produccions artístiques

pròpies i alienes.

Música i dansa

- Composició col·lectiva de produccions teatrals.

Àrea de medi

Canvis i continuïtats en el temps

- Nocions de l’origen del cinema. Fets i progressos destacables de la història.

- Observació dels canvis en les persones al llarg del temps. Reconeixement de les diverses

etapes de la vida.

- Ús de fonts orals, imatges i materials per reconstruir la pròpia història, valorant la dels

altres i l’intercanvi comunicatiu dins el grup.

- Aplicació de nocions de canvi i continuïtat en fets quotidians propers a la seva

experiència i elements de patrimoni.

Entorn, tecnologia i societat

- El cinema: imatges en moviment. Les joguines òptiques com a precursores del cinema.

- Tipus de gèneres cinematogràfics. Coneixement de les seves característiques principals.

- Tipus de curtmetratges: curts, stopmotion, el cinema mut, efectes especials

Àrea de llengua

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Parlar i conversar

- Participació activa en interaccions amb el grup i mestre en qualsevol situació

comunicativa de l’aula, amb respecte a les normes que regeixen la interacció oral (torns

de paraula, to de veu, ritme).

- Producció de textos orals memoritzats en els diferents curts i narracions de producció

pròpia (exposicions i explicacions) adaptant l’entonació, el to de veu o el gest a la

situació comunicativa.

- Interès per expressar-se oralment amb bona entonació i pronunciació.

Escoltar i comprendre

- Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels

escenaris possibles: activitats d’aula, racons, etc.

- Comprensió de relats audiovisual com a representació de la realitat, per tal de començar

a diferenciar el món real i la seva representació audiovisual.

- Comprensió de textos orals de diferents tipus, formats i mitjans.

- Interès i respecte per les intervencions dels altres.

Llegir i comprendre

- Comprensió de les informacions més habituals de classe, de la vida quotidiana i dels

textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma

conjunta a partir dels textos, imatges i esquemes.

- Interès i curiositat per mirar o llegir llibres de coneixements relacionats amb el cinema.

- Participació en activitats de lectura col·lectiva.

Escriure

- Composició de textos escrits, que poden tenir el suport d’imatges o esquemes, fets en

diferents situacions: situacions quotidianes de l’aula, produccions en l’àmbit creatiu,

textos de treball produïts sobre un contingut concret.

- Interès per la bona presentació dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements

ortogràfics treballats a classe.

DIMENSIÓ LITERÀRIA

- Interès i participació activa en les activitats orientades al foment del gust per la lectura:

lectura guiada, ús de la biblioteca de projecte.

- Comprensió dels elements fonamentals d’un relat audiovisual (personatges, espais,

accions).

- Lectura en veu alta tot fent atenció a la pronunciació, al to de veu i a l’entonació perquè

tots ho entenguin.


NUMERACIÓ I CÀLCUL

Comprensió dels nombres, de les seves formes de representació i del sistema de numeració

- Comprensió i ús del comptatge amb significat de quantitats discretes. Descripció oral,

gràfica i escrita dels processos de comptatge i de càlcul.

- Ús dels llenguatges verbal i gràfic per representar nombres. Interpretació i elaboració de

gràfics a partir del comptatge. Posada en comú de les diferents representacions.

Comprensió dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres

- Comprensió dels diferents significats de la suma i la resta amb nombres naturals, així

com la relació que hi ha entre una i altra.

Comprensió de la funcionalitat del càlcul i l’estimació

- Inici en l’elaboració d’estratègies de càlcul mental. Explicació verbal de les estratègies

pròpies emprades i assaig de les alienes.

- Estimació dels resultats de sumes i restes.

ESTADÍSTICA I ATZAR

Formulació de preguntes abordables amb dades de recollia, organització i presentació de

dades rellevants per respondre-les

- Elaboració de preguntes i recollida de les respostes donades.

- Organització i representació de dades obtingudes a partir d’experiències de comptatge.

Selecció i ús de mètodes estadístics per analitzar dades

- Comparació quantitativa de dades numèriques

- Elaboració de qüestions relatives al comptatge i aplicació de resolució de problemes.


El cos: imatge i percepció

- Experimentació i exploració de diferents sensacions.

- Experimentació de situacions d’equilibri i desequilibri.

- Execució de diferents situacions que provoquin la coordinació de moviments.

Expressió corporal

- Exploració i descobriment de les possibilitats expressives del cos i del moviment.

- Desinhibició en l’exteriorització d’emocions i sentiments a través del cos, el gest i el

moviment.

El joc

- Experimentació dels diferents rols en el joc actuant amb comprensió i compliment de les

normes del joc.

- Valoració del joc com a mitjà de relació amb els altres i de divertiment.


- Reconeixement d’elements bàsics de l’ordinador i del programari. Utilització del teclat,

del ratolí i del micròfon i iniciació al programari bàsic d’edició de presentació.

- Cerca, amb ajudes, a internet. Reconeixement de les pàgines web.

- Iniciació al correu electrònic en grup i amb ajuda.

- Ús de la càmera fotogràfica i la camera de vídeo

- Iniciació en l’edició de vídeo.

9- CRITERIS D’AVALUACIÓ.

Generals

- Mostrar una actitud positiva i d’aprenentatge cap al projecte.

- Saber el torn de paraula i les opinions dels altres.

- Saber treballar en grup. Col·laborar amb els companys i companyes. No discutir.

- Participar dins l’aula.

Àrea artística

- Conèixer l’ús d’un guió il·lustrat o storyboard.

- Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i les companyes el que ens

desvetlla una experiència cultural o artística, individual o col·lectiva.

- Realitzar senzilles composicions visuals (imatges i objectes) que representin el món

imaginari, afectiu i social i participar en produccions col·lectives.

- Emprendre processos de creació i producció artística i desenvolupar-los amb confiança,

satisfacció i respecte.

- Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l’hora de participar en projectes artístics

col·lectius.

- Representar personatges i situacions mitjançant el cos i el moviment amb desinhibició.

Àrea de medi

- Diferenciar entre els principals avenços en el món del cinema.

- Conèixer la funció de la persistència de la visió.

- Diferenciar entre diferents tipus de plans i angles, tipus de gèneres i de curts.

- Col·laborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels

altres i les pròpies amb respecte.

- Observar i identificar les propietats d’alguns materials i relacionar-les amb els seus usos,

fent-se preguntes que permetin obtenir informacions rellevants.

- Participar activament en la realització del festival de cinema. Grau d’implicació en la

tasca assignada.

Àrea de llengua

- Participar de forma adequada en les situacions comunicatives habituals en el context

escolar i social, respectant les normes d’interacció oral i mostrar interès i respecte quan

parlen els altres.

- Comprendre tot tipus de missatges orals que es produeixen en activitats d'aula,

situacions d'aprenentatge i vida quotidiana, i també els que provenen de mitjans

audiovisuals i informàtics.

- Realitzar exposicions orals de textos memoritzats o de producció pròpia adaptant el to

de veu o el gest a la situació comunicativa, i amb utilització d'imatges o audiovisuals, si

la situació ho requereix.

- Comprendre i extreure informacions rellevants de textos escrits i audiovisuals adequats

a l'edat i presentats en diferents suports.

- Escriure textos a mà de diferents tipologies i que responguin a diferents situacions a

partir de models o de creació pròpia.

- Haver mecanitzat que abans d'escriure s'ha de pensar i, un cop escrit, s'ha de revisar.

Aplicar-ho a tot tipus de textos.

- Mostrar coneixement en la correspondència so-grafia .

- Mostrar coneixement de l'ortografia de base i de les normes ortogràfiques més bàsiques

en les produccions.

- Interès per aplicar els coneixements apresos a la lectura i a l'escriptura i per la bona

presentació dels treballs.

- Mostrar interès per la lectura en general.


- Usar el llenguatge verbal per interpretar gràfics.

- Interpretar i construir gràfics (pictogrames i diagrames de barres) amb dades sobre fets

coneguts.

- Comprendre situacions-problema relacionades amb aspectes concrets i vinculats a la

pròpia experiència. Emprendre la resolució de forma autònoma i expressar la solució i el

procés seguit.


- Equilibrar el cos adoptant diferents postures.

- Participar i gaudir en els jocs ajustant la pròpia actuació, tant pel que fa a aspectes

motrius com de relació amb els companys i les companyes.

- Col·laborar activament en el desenvolupament dels jocs col·lectius, mostrant

responsabilitat i cooperació.


- Conèixer la funció de les TIC com a eina per obtenir informació.

- Saber introduir imatges dins d’un arxiu powerpoint.

L’avaluació plantejada a la nostra unitat didàctica és una avaluació continuada i centrada en el

procés d’aprenentatge i la implicació de l’alumnat on s’avaluarà als alumnes en funció a

l’observació i evidencies mostrades al llarg de la unitat didàctica.

Hi haurà un seguiment i control continu de les activitats proposades en cada sessió tenint en

compte els criteris d’avaluació esmentats

Hi ha altres activitats més cooperatives on el mestre pot observar que els alumnes vagin assolin

objectius, hagin après els continguts de manera significativa, l’actitud positiva cap a

l’aprenentatge i les aportacions de cadascun dels alumnes. Aquestes activitats serveixen per

avaluar de manera continuada durant tota la unitat didàctica. Són exemples els racons dels

especialistes, les exposicions, la gravació dels curts, l’storyboard o treballs en grup.

10- METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

Per atendre a la diversitat i garantir la cooperació, la iniciativa i la participació de tots els

alumnes, hem treballat, en molts casos, de forma grupal i fent posades en comú, interaccionant

així mestres i alumnes.

La major part de les activitats s’han fet generalment en grups de taula formats per 4 alumnes.

(aquests grups de 4 han anat canviant al llarg del projecte) També hem fet algunes activitats

per parelles. En tota activitat també hi ha un treball de forma individual per tal que els alumnes

puguin autoregular el seu propi treball.

11- Descripció de les activitats i alguns materials gràfics dels

alumnes

Portem informació sobre el cinema

Tots junts hem escollit el projecte del cinema. A partir d’aquí, cada nen lliurament ha buscat

informació sobre qualsevol tema del cinema. Molts han buscat informació sobre fets

històrics, quina va ser la primera pel·lícula, han portat vídeos de les primeres pel·lícules en

blanc i negre, una pel·lícula de “el Gordo y el Flaco”, exemples de pel·lícules famosos i

d’altres més conegudes per ells; una alumna ha portat una càmera de fotografia antiga dels

seus pares i ha explicat com funciona; un altre alumne va construir una maqueta d’una

càmera de vídeo. Molts nens van portar molta informació sobre els inicis dels cinema: qui

va inventar el cinema, quina va ser la primera pel·lícula en blanc i negre, la primera en so,

en color, qui era George Méliès, etc.

http://www.youtube.com/watch?v=ditiCdg9Yg0 (història del cinema)

http://www.youtube.com/watch?v=dxB2x9QzXb0 (Viatge a la Lluna)

Presentacions material i informació del cinema

http://www.youtube.com/watch?v=ditiCdg9Yg0

http://www.youtube.com/watch?v=dxB2x9QzXb0

FITXA ALUMNES: ORIGEN DEL CINEMA

Aquest resum va estar elaborat per un nen de la classe.

Els origens del cinema

El taumàtrop, és el primer aparell de cinema creat per John Ayton Paris en 1825, en Anglaterra.

Consisteix en un disc de cartró que porta un dibuix per ambdós costats. A les vores té un llistó

que quan gira dóna la il·lusió de superposar les imatges.

Entre 1825 i 1895 s’inventen tota una sèrie d’aparells precursors del cinematògraf.

El cinematògraf el van inventar els germans Lumière. Ja no és una sola persona, sinó un grup,

qui gaudeix de la projecció. La seva presentació en públic es va dur a terme el 28 de desembre

de 1895 en el Grand Cafè de Paris. Era càmera, copiadora i projector alhora.

Les primeres pel·lícules eren mudes i en blanc i negre. El director mes important de la primera

època va ser el francès Georges Méliès, que feia pel·lícules de ciència ficció amb trucatges

visuals . Una de les més famoses és “Viatge a la Lluna”.

El cinema comença a ser sonor (s’escolten els diàlegs dels actors) a partir de 1929. A partir de

1935 comencen les pel·lícules en color, però la primera gran pel·lícula en color va ser “Allò que

el vent s’endugué”, de 1939.

Darrerament la més important innovació és l’aprofitament de les tecnologies digitals que

permeten crear efectes especials per ordinador. Una de les pel·lícules en què més s’han

aprofitat les innovacions informàtiques ha estat “Avatar”.

NIL DELGADO

http://ca.wikipedia.org/wiki/Taum%C3%A0trop

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Ayton_Paris&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Anglaterra

http://ca.wikipedia.org/wiki/Germans_Lumi%C3%A8re

http://ca.wikipedia.org/wiki/28_de_desembre

Un cop tothom ha explicat la seva informació entre tots hem dedicit que volíem treballar.

Aquest és el resum dels aspectes plantejats pels alumnes.El mestres després hem ordenat i

complementat el disseny de la seqüència d’aprenentatge més adient.

Que sabem :

Algunes es retoquen a l’ordinador

Hi ha efectes especials i òptics

Hi ha pel·licules en 2D 3D i 4D

Abans eren en blanc i negre i mudes. Ara si volem també ho odem grabar així.

Per fer una pel·lícula cal:

Una càmera

Actors

Maquillatge

Cal un director/a de la pel·lícula

Decorats i focus

Al cinema cal:

Una pantalla, altaveus

A vegades mengem crispetes

VOLEM SABER

Com eren les pel·lícules abans

Quan es va fer la primera pel·lícula

Quin va començar a fer cinema

Com es fan els dibuixos animats

Com és un rodatge

Com es fa les pelis en 3D i 4D

Quantes pelis s’han fet a tot el món

Quants actors han fet cinema

Com és la càmera per dins

Com es fan els efectes especials

Quan triga a fer-se una peli

Com es fan les ulleres 3D

Com són els decorats

Com es fabriquen les crispetes de colors

Quina és la pel·lícula més llarga

Com es fa el maquillatge

Com es construix un cinema

Qui va fer STAR WARS

Qui va ajudar als germans lumiere

Qui tira els actors

Quina és la peli mes curta

Com és una cinta de gravació

Quina va ser la primera peli en color

Quins premis hi ha al món

Perquè surten anuncis abans de les pelis?

Quants persones necessitem per fe una pel·li

Decidim que volem aprendre

Què fa possible el cinema?

En aquesta sessió vam introduir els tres conceptes que volíem treballar amb el cinema:

persistència de la visió, fotografia i projecció. Amb l’ajuda de dos vídeos, es va reforçar les

dades que s’han comentat anteriorment sobre els moments més importants de la història i la

seva evolució al llarg del temps i es van introduir aquest 3 nous conceptes.

Treballem la persistència de la visió: Creem joguines òptiques.

1- Traumàtrop

Les joguines òptiques ens van ajudar a produir imatges en moviment mitjançant la

persistència de la visió. El primer invent que vam fer va ser el

traumàtrop. Vam utilitzar un video de traumàtrops construïts en una

escola per entrendre el seu funcionament.

Primer tothom tria una plantilla ja creada. Quan van entendre com

funciona un traumàtrop van poder crear el seu propi disseny.

http://www.youtube.com/watch?v=vypEOfWjzv8 (exemples traumàtrops)

Material: plantilles del taumàtrop, gomes elàstiques, colors, plantilles en blanc..

http://www.youtube.com/watch?v=vypEOfWjzv8

Construïm un flipbook

Vam mostrar als alumnes uns flipbook ja construïts i després cada

alumne va dissenyar el seu propis

Material necessari: tires de paper de 8x3 cm, gomes elàstiques, regle, llapis, goma.

Figures òptiques. Zoòtrop.

Una alumna va porta una praxinoscopi, i va proposar construir un per cada alumne. Després

d’estudiar-ho vam escollir fer-ne un altre el zoòtrop perquè el funcionament d’aquest és molt

semblant però és més fàcil de construir.

Material necessari: plantilles de cartolina negre tallada, bases rodones negra,

tubs grans i petits

negres, imatges dels

cangurs, tisores, cola

de barra, cola blanca i

pinzells.

Model del Zoòtrop

Fotos del procés de construcció:

Preparem el material

Muntatge Zoòtrop construits

Experimentant amb el zoòtrop

La projecció

El segon principi del cinema és la projecció.

Un dels primers invents per aconseguir la projecció va ser la llanterna màgica. A la classe vam

tenir una d’infantil i vam poder jugar amb ella i vam veure com es projectaven els dibuixos.

Ens visita el pare d’en Sergi

Avui hem pogut veure com es projectavem les pel·lícules antigament. La família del Sergi té un

projector molt antic. Ens l’ha ensenyat i hem pogut veure com és la cinta, quin soroll fa

Quan funciona. Ens ha explicat que calia vigilar molt perquè a vegades la cinta es cremava i

podia haver un incendi. Hem comprovat com alguns fotogrames tenen taques per la calor i

hem vist com es pot tallar i empalmar la cinta per arreglar la pel·lícula i continuar veient-la.

Hem vist dues pel·lícules mudes.

Visita A L’EXPOSICIÓ DE GEORGES MÈLIES

Hem anat al Caixaforum a visitar l’exposició Sobre Georges Méliès. Hem descobert que va ser

el pioner a l’hora de fabricar il·lusions i va crear els gèneres cinematogràfics.

Ens ha agradat molt veure les seves pel·lícules i al final hem fet una nosaltres. Un truc de

màgia !

Fem màgia: Gravem un curt de cinema mut

Hem arribat tant emocionats de la visita de georges mélies , hem descobert els primers trucs

de camera per poder fer efectes especials. Hem decicit que tots junts gravarem una escena de

cinema mut. Demà tots portarem disfresses i passarem per l’interior d’un túnel màgic.

El llenguatge cinematogràfic. Plans i angles.

Per treballar aquests continguts ens vam centrar més amb la fotografia que no pas amb el

cinema. De fet, la fotografia és un dels conceptes claus que fan possible el cinema.

Per introduir els plans i angles vam jugar amb un visor fet de cartolina. Representàvem

diferents situacions que calia enfocar amb el nostre visor. A partir de preguntes guiades vam

anar fent reflexions com que podíem tirar la càmera més endavant o més endarrere. Que

segons la posició de la càmera i l’angle de visió que tenia la càmera hi veiem més o menys

coses...

Quan van entredre la diferència entre pla i angle, vam parlar dels tipus d’angles i dels tipus de

plans. Vam utilitzar la webcam de l’ordinador per anar creant els diferents angles.

Després vam repartir diferents revistes i havien de retallar com a mínim un exemple de cada

tipus de pla. Després vam agrupar les fotos de cada tipus de plans i d’angles en cartolines

diferents i els vam exposar al passadís..

Material necessari: ordinador, projector, PDI, webcam, revistes amb imatges,

tisores, cola de barra, 9 cartolines de colors diferents.

Com a resum vam fer aquesta fitxa pels alumnes.

EL LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC. L’ENQUADRAMENT.

L’enquadrament és la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera i que

determina allò que l’espectador veurà.

Cal escollir:

- Des d’on ens la mostrarà, és a dir, amb quin angle d’enquadrament.

- Quina part de la realitat ens mostrarà, és a dir, quin tipus de pla.

Segons l’alçada des de la qual enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos

angles d’enquadrament.

Angle normal: la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge.

Angle picat: la càmera se situa per sobre l’objecte i enfoca de dalt cap a baix.

Angle contrapicat: és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte i enfoca de

baix cap a dalt.

ESCRIU EL NOM DELS ANGLES

TIPUS DE PLA

Segons si l’enquadrament és més obert o més tancat, diferenciem

diversos tipus de pla:

o Pla general: és aquell en què veiem la figura humana sencera i

també l’escenari on es desenvolupa l’acció.

o Pla americà: apareix la figura humana aproximadament des dels

genolls.

o Pla mig: apareix la figura humana aproximadament de cintura cap

amunt.

o Primer pla: només hi apareix la cara i l’inici de les espatlles..

o Pla detall: ens mostra un

element

de molt a la vora. Es fa servir

per captar un detall de

l’escena, o bé del

personatge o bé de

l’escenari.

Per grup hem treballar els plans.

Cada grup havia de buscar en

revistes els diferents tipus de

plans.

Fem de fotògrafs: TREBALLEM TIPUS DE PLANS

Per parelles vam repartir una càmera de fotogràfica digital i un full on se’ls hi demanava un seguit

de fotografies concretes per treballar els plans i els angles.

Per exemple, se’ls hi demanar fer una fotografia amb un angle contrapicat d’una taula.

Cada grup tenia una targeta semblant a aquesta.

ANGLES

Fes una foto amb:

Un angle picat d’una cadira.

Un angle normal d’una motxilla.

Un angle contrapicat d’un castell.

PLANS

Fes una foto amb:

Un pla general de l’aula.

Un pla sencer del teu company.

Un pla americà d’un drac.

Un pla mig d’un ninot de playmobil.

Un primer pla del teu company.

Un pla detall d’una part de la cara.

La segona part de l’activitat els alumnes van aprendre a introduir imatges dins d’una graella de

power point per resumir en un full tots els angles i plans realitzats.

Aquest és un exemple de la feina d’un parell de grups.

LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC: Els tipus de plans

.

Ens visita el pare de Clàudia,fotogràf professional

En Xavier és fotograf de professió i ja ha participat en

el rodatge de més de 500 pel·lícules.

Ens ha explicat l’importància dels tipus de plans i

perquè s’utilitzen.

Li hem fet preguntes sobre la seva feina i hem

descobert que ha participat en la gravació de la

pel·lícula del Floquet de neu.

Ens ha explicat com segons el pressuport de la

pel·licula s’utilitzen uns recursos o uns altres. Alguna

vegada ell ha gravat plans en moviment amb l’ajuda

d’un Skate.

Construim un marc per veure com el nostre ull pot fer enfocs diferents.

Nosaltres ens hem constuït un marc que simula un visor d’una càmera. Així veiem com segons on

enfoquem

FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer

38

Dissenyem una stopmotion: ESCOLLIM EL GUIÓ

Vam veure diferents exemples de Stopmotion amb ninots de

Playmobil. Com estavem pels voltants de Sant Jordi els nens i

nenes van proposar fer la llegenda. Vam portar a l’escola

diferents versions del conte i entre tots vam hem escollir-ne una

Després vam llegir conjuntament tota la història de Sant Jordi i

vam decidir dividir-la en sis parts una per cada grup de taula.

Cada grup va triar quina escena volia.

Llegint la llegenda de Sant Jordi Decidint l’ordre de preferència en grup


39

Text de la llegenda de Sant Jordi escollida i la divisió de les escenes

EL DRAC ATACA A MONTBLANC

Diu la llegenda que per les terres de Montblanc hi vivia un Drac ferotge que tenia aterrida a tota

la població de la comarca. El drac terrible portava anys devorant persones i remats sencers de

bestiar i ningú podia viure tranquil.

EL SORTEIG

Desesperats, els habitants de la vila van fer una reunió per veure que podien fer: per poder

portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va decidir

que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien

viure tranquils, almenys per aquella jornada.

LA PRINCESA I EL DRAC

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei.. La jove i bella

princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i que varen

demanar clemència al pare de la noia. Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que

l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la seva estimada filla cap a la cova del

drac, per al seu sacrifici.

ARRIBA SANT JORDI

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble

mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici.

Però de sobte, muntat en un cavall blanc, va aparèixer un cavaller. El seu nom era Jordi i venia a

salvar a la Princesa i a tota la població de Montblanc.

LLUITA AMB EL DRAC

Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb

la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en

sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai,

NEIX UN ROSER

Del roser el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa. El rei, agraït, va oferir-li a la seva

gentil filla en matrimoni, però el cavaller no va voler acceptar aquell honor. Va agafar el seu

cavall blanc i va marxar.


40

Dissenyem l’STORYBOARD de la nostra stopmotion

Un cop cada grup sabia la part de la llegenda que faria, vam introduir un nou contingut:

l’Storyboard.

Vam explicar que l’Storyboad és com una planificació dibuixada del la història, és a dir, és una

representació il·lustrada d’una pel·lícula abans de la seva realització. Podem comparar-ho

com un còmic sense text però ampliat i amb més detalls. La idea és que quan estigui

l’Storyboard acabat serà el guió que utilitzarà el grup en el moment de fer les fotos.

Els nens, per grups vam parlar com voldrien representar desprès

amb fotos la seva part de la història i dibuixar-ho per ordre

cronològic dins d’uns fotogrames que els hi vam donar

Abans de dibuixar havien de tenir en compte l’angle i el pla que

utilitzarien i escriure-ho sota cada fotograma perquè quedes

reflectit.

Material necessari: llegenda de Sant Jordi dividida amb parts, llapis, DINA3 amb

fotogrames per dibuixar a dins, 6 cartolines blanques, tisores i blu-tack.

Visió de l’aula amb l’storyboard al fons


41


42


43


44


45


46


47


48

Càsting dels personatges de la Stopmotion

Des de que es va presentar que faríem un Stopmotion sobre la Llegenda de Sant Jordi, se’ls

va demanar als al alumnes que portessin tot tipus de ninots de playmobil que poguéssim

utilitzar: princeses, cavallers, tot tipus d’animals, cavalls pel Sant Jordi, dracs així com castells

o qualsevol altre material que ells creguessin que podríem utilitzar. També vam utilitzar

castells i dracs que tenien a parvulari dels racons.

Vam votarem 4 elements: el drac, el castell, el cavall i el cavaller de Sant Jordi

Com de princeses i reis només vam aconseguir-ne un no va caler votar.

Vam agrupar els persontages per temàtica i els vam numerar..

Aquí teniu l’exposició que vam preparar per poder fer la votació

Votem i fem Gràfics dels personatges de la Stopmotion

Cada nen/a tenia una graella com aquesta

Castell

Drac

Cavaller de Sant Jordi

Cavall

Quan tots van votar vam crear a la PDI una taula per recollir els resultat.

Material necessari: graella amb els ítems a votar, retoladors, urna,

ordinador, projector, PDI, quadrícula-gràfica per fer el recompte de vots

amb la PDI.


49

Després vam imprimir les gràfiques i vam fer un treball matemàtic amb elles.

Full dels alumnes:

Desprès d’observar les gràfiques que hem fet sobre les votacions del càsting de la Llegenda de

Sant Jordi i, contesta les següents preguntes:


50

Preguntes al voltant de les gràfiques del càsting

- Quina és la figura o castell que ha rebut més vots en total? Quants?

- Quants vots de diferencia hi ha entre el castell més votat i el menys votat?

- Quants vots més hauria d’haver aconseguit el cavall que ha quedat segon per empatar amb el

primer?

- I per guanyar?

- Quants cavallers de Sant Jordi han rebut com a mínim un vot?

- Quants cavallers no n’han rebut cap?

- Sense contar-los, podries dir quants cavallers hi havia en total? Comprova-ho.

- Material necessari: fitxes amb les preguntes sobre les gràfiques, llapis, ordinador,

projector, PDI.


51

Recordem la votació: Treballem l’inserció d’imatge en una ppt.

Vam fer fotografies de tots els personatges i elements a escollir drac, castell, cavall i cavaller).

I cadascú va introduir la seva votació en un power point per recordar-la-

Material necessari: fitxes amb les fotos que han de fer cada grup, càmeres digitals,

aula d’ordinadors, plantilles powerpoint per introduir les imatges, imatges dels

objectes que s’han votat.


52

CREEM ELS DECORATS DE LA STOPMOTION: Escenografia.

Vam fer tres grups a plàstica serà l’encarregat de dissenyar i construir una part de la

escenografia del plató de l’Stopmotion. Uns eren els encarregats de construir la muntanya

amb la cova pel drac, uns altres feien una muntanya amb rius i arbres que connectava la

muntanya amb el castell i el tercer grup eren els encarregats de construir camps de conreu i

altres idees inventades. Vam utilitzar diferents materials de l’aula de plàstica: cartró, paper

de diari, cola blanca, paper de seda, plastilina, tubs varis, etc.

Material necessari: cartró, paper de diari, cola blanca, paper de seda, plastilina, tubs

varis, etc.


53

Activitat matemàtica sobre el nombre de fotogrames de la Stopmotion Quantes fotografies haurem de fer?

A cada segon hi ha 5 fotogrames.

Cada grup ocupa 90 segons.

Quantes fotografies farà cada grup?

Quants grups hi ha?

Quan minuts durarà l’stopmotion en total?

Quantes fotografies haurem de fer entre tots els grups en total?

GRAVEM LA STOPMOTION

Després cada grup seguint el seu projecte de la Storyboard ha anat sol al plató per fer les

fotografies. Cada grup s’ha organitzat per dividir-se la feina. Us movien els personatges i altres

amb l’ajuda de l’autodisparador del pare de la Clàudia feien els fotogrames. Han fet aquest

treball les hores de pati i del migdia i ha estat un treball totalment autònom. Quan un grup acaba

l’escena començava el següent. Han estat dues setmanes de filmació i els nens i nenes han pogut

vivenciar el temps que cal per fer una pel·lícula d’animació


54

Descobrim els gèneres cinematogràfics

Vam fer una petita activitat per introduir quatre idees bàsiques sobre els gèneres

cinematogràfics. Molts d’ells ja havien sentit a parlar-ne, potser no coneixien la terminologia

correcte, però sabien diferenciar les característiques principals entre alguns gèneres.

Aleatòriament se’ls hi va repartir un paper amb un gènere. N’hi havia 7: comèdia, dibuixos

animats, ciència ficció, amor, acció i aventures.

Durant el cap de setmana i els següents dies van buscar qualsevol tipus d’informació sobre el

tema que els hi havia tocat: característiques, títols de pel·lícules, vídeos, etc. i van presentar-

la davant dels companys.

Material necessari

llistat gèneres a treballar, llibreta de comunicació, llapis. Material que porta l’alumne per la

seva exposició.

Gravem petites escenes sobre gèneres

Ara que ja sabíem les característiques principals de cada gènere, ens vam ajuntar per grups

segons el gènere que havíem buscat la informació. A partir d’aquí cada grup va inventar-se

una història d’uns 30 segons i gravar-la.

Totes les històries han de sorgir imaginant-se que què hi ha darrera una porta de l’escola? La

idea va sorgir d’un comentari d’un alumne que pregunta que hi havia darrera una porta

mentre s’estava muntant l’escenografia.

Cada grup va omplir una graella de planificació amb quins personatges hi sortiran, com

començaran el curt, que passarà, etc.

Material necessari: fitxa planificació del curt, disfresses, càmera etc....


55

Graella de planificació dels curts dels gènere


56

Busquem informació dels gèneres cinematogràfics:

Per grups hem buscat informació dels gèneres cinematogràfics i els hem exposat a classe

Gèneres cinematogràfics: tipus de temàtiques o ambients dins dels quals passa l'acció. Per grups cadascú ha gravat un petit curt sobre diferents gèneres. Escriu sota cada imatge a quin

gènere pertany.


57

RELACIONA

AVENTURES

El cinema d'acció és un gènere cinematogràfic on la història és contada mitjançant acció física. Hi Ha lluites, persecucions, explosions...

ANIMACIÓ

És un gènere fílmic que busca causar por i angoixa en l'espectador. Els temes principals són: morts, monstres i criatures fantàstiques.....

CIÈNCIA FICCIÓ

És un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia.

AMOR

Històries d’amor amb final o no feliç

ACCIÖ

Es basa en una versió fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades derivacions de la ciència i la tècnica.

COMÈDIA

Mostra un món heroic de combats i aventures, on sol haver-hi molta acció i valors de justícia.

TERROR

Són una producció audiovisual, normalment de dibuixos realitzats a mà (o més recentment amb ordinadors que simulen el dibuix a mà)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Por

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mort

http://ca.wikipedia.org/wiki/Monstre

http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema

http://ca.wikipedia.org/wiki/Humor

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ironia


58

Recordem els gèneres cinematogràfics.

Fem un parell d’activitats per consolidar l’aprenentatge sobre els gèneres cinematogràfics.

Alumnes completant la taula dels gèneres

Taula dels gèneres corregida a la PDI


59


60

FEM D’ESPECIALISTES D’EDUCACIÓ FÍSICA.

Els especialistes:

Hem fet una sessió d’educació física ben especial. Ens hem

entrenat per fer d’especialistes de cinema. A les pel·lícules

d’acció les escenes més perilloses no les fan els actors, uns

dobles les fan per ells. Són els actors i actrius anomenats

especialistes que estan preparats per les escenes de més risc.

Hem fet varis entrenaments.

- Equilibris i caigudes a la barra fixa

- Circuit d’habilitat

- Entrenament d’esgrima

- Simulació de cops

Material necessari: material del gimnàs: matalassos, cordes, barra

d’equilibris, bancs,etc.


61

ELS EFECTES ESPECIALS

Hem rodat escenes amb efectes especials amb una aplicació per mòbils i tablets. FXGURU

Després de presentar els diferents efectes: arribada d’un dinosaure, meteorits, ocells,

llamps...Hem fet grups i hem assajat i gravat l’efecte. Ens ho hem passat molt bé

Material: Dispositiu mòbil per gravar


62

Activitat de consolidació d’aprenentatges

Aquesta sessió va servir una mica per concloure els conceptes treballats sobre la història del

cinema i els invents sorgits a partir del cinema i els gèneres cinematogràfics.

Material necessari: aplicació JClic, aula d’ordinadors, projector, PDI.

Enllaç JClic: http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3780

http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3780


63

UN PATI QUALSEVOL. Gravem un curtmetratge.

Per finalitzar el nostre projecte i poder preparar el festival que hem dissenyat volíem gravar el

nostre curtmetratge on tots fóssim protagonistes. Vam aprendre que hi ha gent que estudia

cinema i vam decidir demanar ajuda per elaborar el nostre curt a un estudiant de guionista. Ens

va Visitar en Pablo un estudiant de cinema i amb ell vam decidir que farem un curt sobre l’hora

del pati a les escoles. Vam elaborar una pluja d’idees sobre coses i aventures que podrien passar

al pati de l’escola.

Les idees que van sortir van ser sobre:

uns nens que fan un castell de sorra

uns que trobem un escarbat

uns que volen pujar a la classe sense permís

uns altres que han penjat una pilota

un nen que es taca i els companys l’ajuden

uns nens que troben un mapa del tresor...

En Pablo es va proposar que les històries es barregessin. Vam decidir que tot girava al voltant

d’unes bales i una partida entre dos nens que anava captant l’atenció de tots els nens del pati

Ens vam dividir per escenes i per grups sortíem amb el Pablo a dissenyar-la.

Cada grup va:

Preparar el seu material

Va assajar

Va gravar l’escena.

Pel muntatge vam demanar ajuda al Pablo però ell ens va explicar que al cinema treballa molta

gent i calia demanar ajuda a un muntador o maquetista. Un amic seu l’Àlex ens va ajudar.

Quan vam veure el resultat vam quedar emocionats.


64

Full de preparació de l’escena que tenia cada grup

RODATGE: UN PATI QUALSEVOL

ESCENA: ACTORS: DIRECTOR:

LOCALITZACIÓ:

MATERIAL/ ATREZZO….


65

Diferents moments del curt.


66

Organitzem el festival de cinema

Un cop ja teníem tots els audiovisuals ( cinema mut, gèneres, stopmotion, efectes i curt) vam

començar a preparar el festival.

Per començar vam realitzar un debat a l’aula sobre tot el que cal preparar pel festival. Teníem

moltes idees i volíem que fos com un cinema de veritat ( amb crispetes, begudes...) i també fer

com una cerimònia d’entrega de premis. Vam decidir que faríem una presentació de cada curt.

Distribució de les tasques per grups de

Taquilles: encarregats de repartir les entrades i donar el tríptic del festival

Cambrers i venedors de crispetes i begudes

Acomodadors: vestits de gala que vigilaven la sala

Periodistes: encarregats de fer fotografies i la notícia per la web de l’escola

Presentadors dels curtmetratges.

Cada grup va preparar l’organització del material, disfresses... necessaris pel seu rol.

Després a classe vam dissenyar entre tots del tríptic del festival i del cartell. Un cop el teníem

vam organitzar la difusió per l’escola i pel barri dels cartells, tríptics. I també vam fer difusió per

la web de l’escola, mails de les famílies....

Al matí vam realitzar un assaig de tot el festival i per la tarda vam realitzar-lo. Va ser tot un èxit.


67

Aquest era el programa que repartíem als pares i mares i veïns a l’entrada del

festival i on podeu veure tots els curts que vam presentar.


68

Recull d’algunes imatges del festival de cinema.

g

La

BeBENVINGUTS AL FESTIVAL

DE CINEMA Aquí teniu el

programa BeLes entrades

siusplau Els acompanyo

al seu lloc ¡

BeAmb tots vosaltres ….

Silenci que

comença


69

La màgia del

cinema mut

La Stopmotion la

llegenda de SAnt

Jordi

BeDescobrim els gèneres

cinematogràfics Els efectes

digitals ¡

BeEl nostre curt Un pati

qualsevol

I per cel·lebrar-ho un bon

pica-pica !


70

Aquest és el Guió de la presentació del festival que van preparar els nens i nenes.


71


72


73

12- FONTS D’INFORMACIÓ.

Cúrriculum Educació Primària. Generalitat de Catalunya. Departament D’Educació.

http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria/curriculum

Joguines òptiques. Classificació.

http://www.xtec.cat/~rriera/11.CONSTRUCCIO%20DARTEFACTES%20OPTICS.htm

http://praxinoscope.free.fr/historiqueA.html

Construcció d’un traumàtrop.

http://efrepcanroca.blogspot.com.es/2013/02/construccio-dun-traumatrop.html

• Construcció d’un zoòtrop

https://docs.google.com/document/preview?hgd=1&id=1ckWA9Joitv0LyZsId0H5Fwt0wtr

PEQCLF6R6NcSnQ2M&pli=1

Moviment. Conceptes i jocs.

http://www.edu365.cat/primaria/muds/visual/jugaimatges/mov/index.htm

Llenguatge visual. Plans i angles. Exemples.

http://llenguatgecinematografic.wordpress.com/angles-denquadrament/

http://blocs.xtec.cat/tallercine/plans-i-angles/

http://laiacampa.blogspot.com.es/2013/03/introduccio-al-llenguatge-audiovisual.html

Informació per fer un Stopmotion

http://www.editando.cl/2010/09/lo-basico-para-hacer-un-stop-motion.html

• Enllaços youtube

http://www.youtube.com/watch?v=ditiCdg9Yg0 (història del cinema)

http://www.youtube.com/watch?v=dxB2x9QzXb0 (Viatge a la Lluna)

http://www.youtube.com/watch?v=vypEOfWjzv8 (exemples traumàtrops)

• Enllaç JClic: el cinema.


http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria/curriculum

http://www.xtec.cat/~rriera/11.CONSTRUCCIO%20DARTEFACTES%20OPTICS.htm

http://praxinoscope.free.fr/historiqueA.html

http://efrepcanroca.blogspot.com.es/2013/02/construccio-dun-traumatrop.html

https://docs.google.com/document/preview?hgd=1&id=1ckWA9Joitv0LyZsId0H5Fwt0wtrPEQCLF6R6NcSnQ2M&pli=1

https://docs.google.com/document/preview?hgd=1&id=1ckWA9Joitv0LyZsId0H5Fwt0wtrPEQCLF6R6NcSnQ2M&pli=1

http://www.edu365.cat/primaria/muds/visual/jugaimatges/mov/index.htm

http://llenguatgecinematografic.wordpress.com/angles-denquadrament/

http://blocs.xtec.cat/tallercine/plans-i-angles/

http://laiacampa.blogspot.com.es/2013/03/introduccio-al-llenguatge-audiovisual.html

http://www.editando.cl/2010/09/lo-basico-para-hacer-un-stop-motion.html

http://www.youtube.com/watch?v=ditiCdg9Yg0

http://www.youtube.com/watch?v=dxB2x9QzXb0

http://www.youtube.com/watch?v=vypEOfWjzv8



74

16- Valoració del projecte.

Aquest projecte del Festival del cinema ha estat molt reeixit. Els nens i nenes l’han valorat molt

positivament i les famílies també.

A nivell pedagògic l’equip docent estem molt satisfets perquè la temàtica ha estat molt propera i

engrescadora pels alumnes. Com he explicat a la presentació, aquest generació de nens i nenes

viuen immersos en el món audiovisual des del seu naixement. El tema els apassiona i són molt

hàbils. Malgrat intuïtivament saben coses el projecte ha estat molt ric i ha descobert conceptes,

continguts, tècniques...

A nivell organitzatiu el projecte ha funcionat molt bé i l’experiència del festival de curts ha estat

molt interessant per les sinergies que hem teixit amb el barri, més concretament amb l’espai 30

un espai cultural lligat a la Nau ivanow. Ben segur que això facilitarà que puguin néixer més

projectes semblants.

Gravar els curtmetratges ha estat un aprenentatge molt competencial, on sobretot tot els

alumnes han estat molt autònoms i han aprés a tenir iniciativa, autoregular-se i poc a poc a

aprendre a aprendre.

A nivell personal com a tutor ha estat un projecte que ha superat totes les expectatives inicials i

ha estat fantàstic veure com gaudien els nens.

Com a unitat didàctica ha estat molt complerta i perfectament es podria adaptar fàcilment a

d’altres realitats i contextos.

Per tots aquestes factors creiem que el festival de cinema és una experiència que val la pena

repetir.

Treball presentat

Documents

Transcript of Treball presentat