Daniel Balboa, Dídac Garcia i Carles Marimón. HS1

1. Busca informació sobre Els fruits saborosos i explica el contingut del llibre (màxim dotze línies)

La publicació de Els fruits saborosos, a començaments del 1906 per Josep Carner, indica les seves característiques modernistes i algunes variacions que ja tenen els dies comptats. Catalunya necessitava una altra cosa, vol una solidesa més creativa, pel que fa a la literatura, es necessita el nombrament d’una llengua que la converteixi en una eina capaç de qualsevol escriptura. El Noucentisme es va proposar aquesta fundació d’una cultura sòlida, moderna i transmissible. El 1906 es van donar una sèrie de símptomes que mostraven que alguna cosa començava a passar, i Els fruits saborosos va ser un d’aquests símptomes.

2. Comenta un dels poemes d’aquest llibre (Els fruits…)

TRES NOIES

Passen tres noies, totes de blanc,sota una pluja de sol batent,mans enllaçades, galtes rosadesi cabelleres volant al vent.

Inconegudes ja de llurs mares,van deleroses qui sap a on;sembla que estrenin el goig de l'herbai que refacin el cor del món.

¡Oh nova glòria, ben tost memòria!¡Ulls que llampeguen i boca ardent,mans enllaçades, galtes rosadesi cabelleres volant al vent!

Ens parla de tres noies, que van vestides de blanc, que caminen sota un sol molt fort i que els cabell se’ls hi mou gràcies al vent. Aquestes noies són desconegudes per tothom i això ja els hi ve de família, que van amb molt ambició a un lloc que ningú sap.

GLOSSA

Sol, solet,vine'm a veure, que tinc fred.

Tothom de la casa és lluny, a fer el tomb; ja només vigilen mos soldats de plom.

¡Quina revolada de vent al terrat! I em mira, i s'eixampla, tan negre, el meu gat.

La nina, malalta, jeu en un racó i roda per terra polsim de segó.

Tinc esgarrifances, i de poc em val la casa tan freda i el sostre tan alt.

Sol, vine, que el núvol tot ell és negror; fem-nos companyia si també tens por.

Sol, solet,vine'm a veure, que tinc fred.

Ens parla d’un home que viu sol i que passa molt de fred a casa seva, ja que ell es pobre, té la casa plena de pols i molt abandonada, i ell vol que vingui sol per salvar-lo i que li tregui d’aquesta misèria, el sol es el símbol de l’esperança.

3. Realitza algun exercici del llibre de text que es trobi en l’apartat del Noucentisme

2. Consulta en el diccionari el significat de:

• A farbalans: banda de roba, cosida per la part superior i deixada penjar, amb què hom adorna una faldilla, una cortina, etc.

• Austera: que viu, que obra que jutja, d’una manera rígida, severa, estricta.• Verol: color que pren un fruit quan comença a ser madur.• Taciturna: habitualment silenciós.• Pàmpols: fulla de cep.

3. Busca informació sobre Josep Carner i les característiques d’Els fruits saborosos.

Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) és conegut com "el príncep dels poetes catalans". Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Crea un nou estil de periodisme polític. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, ingressa a la carrera diplomàtica. Exerceix càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola es manté fidel a la República i no torna a residir mai més a Catalunya i marxa exiliat a Mèxic i a Bèlgica, on dedicà un poema seu.El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner n'és capdavanter. La seva obra poètica evoluciona cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i ventalls, El cor quiet i Nabí. També destaca com a traductor d'autors com Charles Dickens, William Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine, Daniel Defoe i Lewis Carroll, entre d'altres. Amb només vint-i-sis anys, el 1910, és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals.

4. Assenyala com és el marc espacial descrit en la primera estrofa.

El marc espacial es en una muntanya, en el camp.

5. Cerca en una enciclopèdia qui era Cronos i explica el significat de la contraposició que s’estableix en la segona estrofa. Per quina raó creus que Carner es refereix a aquesta divinitat grega?

En la mitologia grega, Cronos fou el fill d'Urà (el cel), i Gea (la terra). En la mitologia romana, fou identificat amb Saturn.Mutilà a Urà perquè havia fet baixar els seus germans al Tàrtar. Per por de ser mutilat pels seus propis fills els devorava al temps que els paria Rea, la seva esposa. Aquesta amagà el seu darrer fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolicada en draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops, el destronà i l'obligà a restituir els fills que havia devorat. Amb la dalla i el rellotge de sorra acabà personificant el temps per la semblança del seu nom amb la paraula grega chronos (temps).

Perquè com cronos es el déu del temps, es qui fa que el seu raïm cada any li dongui una collita.Perquè es el Déu del temps.

6. El jo poètic sosté que de la mateixa manera que la vinya llega la humanitat el vi, el poeta ens deixa un llegat molt especial. Quin és? Per què apareix aquesta idea al final del poema?

7. A partir de la resposta de les preguntes anteriors, redacta en un màxim de cinc línies el tema que ha donat l’origen a la composició.

Ens parla d’u pagès que té un camp ple de raïm i li don gràcies a Cronos, Déu del temps, perquè li ha donat sempre unes bones collites.

8. El text presenta una estructura tripartida. Completa l’esquema següent assenyalant quines estrofes –i el seu contingut- formen cada part.

• Plantejament: estrofa/es I.• Desenvolupament: estrofa/es II, III, IV.• Conclusió: estrofa/es V.

14. Explica si el poeta Josep Carner s’adequa a l’estètica noucentista en aquesta composició.

Sí, perquè implanta éssers mitològics.

15. Relaciona el poema <Els Raïms immortals> amb l’estètica noucentista que caracteritza Els fruits saborosos, explicada a la unitat.

En les dues obres utilitza el classicisme, incorporació de noms grecs en el poema, l’harmonia, utilitza una mètrica de 6+6 i també tenen en comú la idealització que vol dir que ens parla de la realitat quotidiana.

4. Busca trets poètics o temes del Noucentisme en alguns poemes de Carner(consulta webs apartat anterior).

RETORN A CATALUNYA

Ja veig damunt la terra de foc el nostre pi Oh gent que per les feixes daurades feu camí! em sobta com un vi la força tota vella i humil que ens agermana. (És viu com la ginesta i com el blau marí el teu escarafall, oh noia catalana.)

Com somrieu en hores del vespre, masos blancs, entre pallers de bona companyia, i cada mas ateny en curta rodalia bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs.

Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades dir tes llaors, oh terra de salut! enmig de coses fosques i vides oblidades com aquest grill que canta dins un camí perdut.

• Parla de la vida quotidiana i de la bellesa de Catalunya.

SI EM VAGA...

Viuré, si em vaga encar de viure, supervivent d’un cant remot.

Viuré amb la cella corrugada contra les ires, contra el llot.

Viuré dreçant-me com un jutge, només mirant, sense dir mot,

com la paret en el seu sòtol, com una pedra en el seu clot.

• En aquest poema utilitza la ironia.

BÈLGICA

Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres guarnides d’arços, d’oms i de pereres; viure quiet, no mai assenyalat, en una nació de bones gents plegades, com cor vora de cor ciutat vora ciutat, i carrers i fanals avançant per les prades. I cel i núvol, manyacs o cruels, restarien captius en canals d’aigua trèmuls, tota desig d’emmirallar els estels.

M’agradaria fer-me vell dins una ciutat amb uns soldats no gaire de debò, on tothom s’entendrís de música i pintures o del bell arbre japonès quan treu la flor, on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa, on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats de pipes, de parlades i d’hospitalitats, amb flors ardents, magnífica sorpresa, fins en els dies més gebrats. I tot sovint, vora un portal d’església, hi hauria, acolorit, un mercat de renom, amb botí de la mar, amb presents de la terra, amb molt de tot per a tothom.

Una ciutat on vagaria de veure, per amor de la malenconia o per desig de novetat dringant, cases antigues amb un parc on nien ombres i moltes cases noves amb jardinets davant. Hom trobaria savis de moltes de maneres; i cent paraigües eminents

farien —ai, badats— oficials rengleres en la inauguració dels monuments. I tot de sobte, al caire de llargues avingudes, hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys per a l’amor, la joia, la solitud i els planys. De molt, desert, de molt, dejú, viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.

Però ningú no se’n podria témer en fent sa via. Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria, ben a recer, de brollador ben clar, amb peixos d’or que hi fan més alegria. De mi dirien nens amb molles a la mà: —És el senyor de cada dia.

• En aquest poema, Carner, utilitza les descripcions minucioses del paisatge de Bèlgica i de la gent.