-- CCoomm eennss vveeuueenn??-- PPrriinncciippiiss dd''aavvuuii

-- QQuuii ddiiuu qquuee nnoo eess ppoott??-- CCooooppeerraacciióó -- EEnnttrreevviissttaa aa JJoorrddii JJooaaqqíínn

Actualment ens trobem en un moment crític pel que fa en l’àmbit social i econòmic. En ple segle XXI vivim un dels índex d’atur més alts, sense les necessitats bàsiques cobertes, conseqüència de la gran crisi econòmica mundial.

Això es manifesta en les retallades laborals, socials, les precàries condicions de vida, etc. que viu una part important de la població.

En aquests moments difícils és quan creiem que és més necessària la tasca dels Treballadors/es Socials per a pal·liar les desigualtats socials que cada dia són més reals en la societat actual. La feina del treballador social varia depenent del context en el que es troba. En aquest cas s’haurien de prioritzar o incrementar la facilitació de recursos, pal·liar les emergències socials, tot i que aquest últim fet no treu la importància de la prevenció d’exclusió social i/o risc social.

En els principis generals del Codi d’ètica i deontològic dels TS i AASS de Catalunya, mostren un seguit de paràmetres a seguir en un treballador social, sinó que també siguin interioritzats per la societat per tal de promoure el canvi social i d’aquesta manera suavitzar les desigualtats econòmiques.

EEddiittoorriiaallSSuummaarrii

Editorial 2

Com ens veuen? 3

Galeria de personatges 4

Principis d'avui 6

Cooperació 6

Wikipèdia 7

Qui diu que no es pot 8

Recomanem 11

Entrevista 12

Redacció: Maria JoaquínAida Muñoz Marta Puig

Fotografies /imatges: Maria Joaquín

Disseny: Aida Muñoz

Maquetació: Marta Puig

2

Avui en dia tothom parla dels serveis socials, de l’assistència social i dels treballadors so-cials; però, quina feina fem els treballadors so-cials i com ens veuen els qui no coneixen el nostre món?

Fa relativament poc que existeixen els estu-dis de treball social com els percebem avui en dia, però, en l’actualitat les institucions i empreses privades que el representen són força important dintre la nostra societat. Una societat marcada pel lliurecambisme econò-mic que du directament a una sèrie de norma-tives en la societat: l’actual societat capitalista, per tant una societat desigualitària en tots els aspectes des de l’econòmic al de gènere.

És Així que en aquest moment, la nostra tas-ca és necessària. Però, la gent que no treba-lla en el nostre entorn, saben què fem els treballadors socials i el per què. Per això hem realitzat a una sèrie de persones la pregunta: com ens veuen a les treballadores socials? De totes les respostes n’hem triat set:

Estudiant de psicologia, 20 anys.“Un treballador social és com algú que inten-ta ajudar com pot, amb els recursos que té, a persones que tenen problemas de precarietat o econòmics, a través de fent tràmits”

Inspectora d’ensenyament, 56 anys.“Els treballadors socials són professionals que poden dur a terme una tasca significativa en la millota de la qualitat de vida de les perso-nes en risc”

Nutricionista, 21 anys.“Una treballadora social és una persona que en principi s’encarrega de solucionar proble-mas de la societat, obviament, però, més enfo-cat en les persones (en les famílies, en certs col.lectius, etc.)”

Estudiant de Grau Superior en Administració i Finances, 21 anys.“Una treballadora social és una persona que vol arreglar el món, lluita per aconseguir justí-cia.”

Estudiant de Business, 18 anys.“Les treballadores socials són persones que poden treballar en els serveis socials i en ONG; es dediquen a ajudar a la gent immi-grant o persones amb problemas d’integració en la societat.”

Diplomat en Empresarials, 22 anys.“El treballador social és una persona que legi-tima el sistema."

Estudiant en Administració i Direcció d’empre-ses, 18 anys.“Els treballadors socials són persones valen-tes perquè fan tasques dures, tenen molta vo-luntad. Com que avui en dia estem en una societat capitalista, els rics són més rics i els pobres cada vegada més pobres. El que fan és de molt mèrit i admiració. Que el Treballa-dor Social ajudi i lluiti contra quells més desa-fortunats com ara els del tercer món, a més, treballa en les classes menys desafavori-des…”

Així doncs, la valoració de totes aquestes rep-sostes és força positiva, tenint en compte aquestes despostes, la nostra feina és agraï-da i necessària.Necessària per combatre les desigualtats i també una mica contradictòria com ens han pogut mostrar un parell de des-postes; la nostra feina és deguda a les desi-gualtats del propi sistema, i els treballadors socials insereixen a les persones que d’algu-na manera pateixen exclusió social provoca-da pel sistema, en aquest mateix.Concluïnt, pel que es pot percebre en aques-tes despostes, la tasca del treballador/a so-cial és molt important i força ben vista.

CCoomm eennss vveeuueenn??

3

GGaalleerriiaa ddee ppeerrssoonnaattggeess

4

En el codi d’ètica i deontològic dels diplomats en treball social (DTS) i assistents socials (AASS) de Catalunya, es presenta una sèrie de principis fonamentals en la pràctica del treball social; Actualment n’hi ha set: la dignitat de l’usuari; l’acceptació i no discriminació del mateix; l’autodeterminació; la intimitat de l’usuari i la confidencialitat; la participació entre diferents persones que pateixen el mateix problema; la responsabilitat i competència; i la no violació dels Drets Humans. Clarament, en la pràctica del Treball Social tots aquests principis són fonamentals, si més no, avui, explicarem l’acceptació i no discriminació de l’usuari.

El principi d’acceptació i no discriminació de l’usuari, és el segon principi fonamental. No hi ha cap principi més important que un altre, però, així i tot el d’avui és summament interessant.L’acceptació i no discriminació de l’usuari tal i com esmena en el codi d’ètica i deontològic, expressa l’obligació del/la professional a posar el seu treball al Server de les persones, els grups o les comunitats i a acceptar-los tal com són, però, sense que això signifiqui acceptar tota mena de conductes. Tots els usuaris tenen el dret a ser respectats i considerats moralment, per tant s’han de deixar de banda les discriminacions injustes per raons de gènere, edat, discapacitat, color, classe social, rasa, religió, llengua, creences polítiques o inclinació sexual; Sempre respectant les seves diferències individuals i grupals i les opinions dels usuaris tot i no estar-hi d’acord.

El principi d’acceptació i no discriminació de l’usuari, es podria considerar que engloba gran part de tots els altres principis, ja que la tolerància i el respecte per als altres, podríem dir que és el principi de tots els principis.

Vivim en el món de la tecnologia, del lliurecanvisme, de la desigual-tat d’oportunitats…

No tots tenim les mateixes oportu-nitats, ni els mitjans per dur a ter-me certs projectes, ni tan sols la llibertat per decidir-los… Formem part d’un món on uns tenen molt més del necessari i altres no se’ls permet ni tenir projectes, ni espec-tatives de futur.

Així, la Universitat Rovira i Virgili du a terme un projecte de coopera-ció al desenvolupament, juntament amb altres universitats i fins i tot s’hi han adherit ONG. Aquest pro-jecte és anomenat “URV solidària” i va ser finançat en el seu principi per l’agència catalana de coopera-ció al desenvolupament.

La cooperació es du a terme amb una estada en el país escollit aquell any, es du a terme la tasca d’estar en un Camp de Treball.

Des que es va començar aquest projecte ja fa uns anys, la Universi-tat Rovira i Virgili ha mantingut un bon rendiment en aportacions i rea-litzacions del treball col.lectiu cap a una millora de les societats sub-desenvolupades.

""PPrriinncciippiiss dd''aavvuuii......"" CCooooppeerraacciióó

6

El treball social promou el canvi social, la resolució de problemes en el tema relacions huma-nes i també en temes econòmics donant les ajudes bàsiques necessàries per tal d’afrontar el problema. El treball social no només es una ciència i una professió sinó que també considerem que és un art i una tecnologia social. Un bon treballador social ha de tractar el temes concrets que afecten el subjecte dins de l’àmbit social i el context actual. En l’àmbit del treball el treballa-dor social té una certa autonomia, i aquí es on creiem que hi ha el concepte d’art, ja que pots decidir com fer la teva feina amb els teus usuaris.

El seu objectiu és ajudar a que les persones puguin desenvolupar tot el seu potencial, per po-der fer front a les adversitats de la millor manera possible. En el treball social, la teoria i la pràc-tica estan constantment interrelacionats entre ells. Un bon treballador social no només s’ha de limitar a resoldre conflictes sinó que també es molt important la prevenció i per tant saber de-tectar els problemes o prevenir les persones que estan en una situació de risc de patir alguna mena de disfunció.

Cal estar constantment actualitzant-ne, no només de la situació actual econòmica, social i polí-tica, sinó també de les noves lleis que posen en vigor. També és important cultivar-se interior-ment al llarg de tota la vida ja que com més coneixement tens sobre qualsevol tema millor pots dur a terme la teva professió.

WWiikkiippèèddiiaa......

PPaassssaatteemmppssCCeerrccaa eenn aaqquueessttaa ssooppaa ddee lllleettrreess eellss sseeggüüeennttss qquuiinnzzee ccoonncceepptteess iimmpprreesscciinnddi-i-bblleess ddeell ttrreebbaallll ssoocciiaall::

SSeennssiibbiilliittzzaacciióóIInniicciiaattiivvaaIIgguuaallttaattÈÈttiiccaa

RReessppeecctteeCCoommpprroommííssIInntteeggrraacciióó

AArrttDDrreettss

SSoolliiddaarriittaattEEmmppaattiiaa

SSeegguurreettaattPPrriinncciippiissCCiièènncciiaaAAjjuuddaa

La capacitat de superar-se a sí mateix malgrat haver patit moments dolorosos durant un temps i fins i tot quan encara en queden seqüeles, s’anomena resiliència; Helen Addams Keller n’és un gran exemple;Activista, escriptora i professora nord-americana; es quedà sorda i cega de petita. Aquesta carència no li va impedir ser la primera persona a obtenir una llicenciatura universitària. Famosa mundialment a partir de la pel·lícula el miracle d’Anne Sullivan , va ser una autora molt implicada en fer campanyes intenses en contra de la guerra, per defensar el sufragi femení, els drets dels treballadors i els socialisme.Va néixer a Tuscumbia, Alabama, el 27 de juny de 1880. Als dinou mesos va contraure una malaltia que els doctors van descriure com "una congestió aguda de l'estómac i el cervell". La malaltia no va durar massa temps, però la va deixar sorda i cega. En aquell moment, l'única persona amb qui es comunicava era amb la filla de sis anys del cuiner de

la casa, amb qui va poder crear una llengua de signes. Als set anys, tenia més de seixanta signes particulars per comunicar-se amb la seva família.Anne Sullivan, la mestra que va ensenyar a la Helen a comunicar-se lletrejant paraules a la mà, va arribar a can Keller el març de 1887. El gran salt de Keller va arribar l'abril del mateix any, quan es va adonar que els gestos que la seva professora feia al palmell de la seva mà, mentre feia rajar aigua fresca per la seva altra mà, simbolitzaven la idea d' “aigua"; en aquell moment va gairebé esgotar a Sullivan exigint els noms de tots els altres objectes que li eren familiars dins el seu món. Més tard, Keller va aprendre Braille i el va fer servir per llegir no sols anglès, sinó també francès, alemany, grec i llatí. Així, Helen Addams Keller va aconseguir tirar endavant. D’experiències com la de la Helen se n’han inspirat pel·lícules , contes o cançons com les que es mostren tot seguit:

La vida en rosa

Pel·lícula basada en fets reals sobre una noia anomenada Edith Piaf. En aquesta pel·lícula descobrim la seva dura i traumàtica biografia (que la pel·lícula va narrant en forma de flashback). Marcada per l'abandó i les dures condicions de vida a la infància fins que, un dia, cantant al carrer, la descobreix un empresari que va quedar captivat per la seva preciosa veu. Aquí comença la seva gran carrera triomfal. Va ser la manera en què es va guanyar la vida però també una font de preservació resilient.

Edith Piaf és un exemple de com es pot desenvolupar la resiliència en el sentit de intentar mantenir-se bé tot i la duresa de la seva vida. Ella va veure en la música el recurs per poder tirar endavant i en la cançó per estar psicològicament el millor possible tot i el drama de la seva vida: a part de la ferida per l'abandó en la seva infància, va patir una malaltia als ossos, molt dolorosa, i, a més, el seu veritable amor, Marcel, un boxejador, va morir en un accident d'avioneta que li va suposar a ella un impacte traumàtic terrible. Un cop més malgrat tot, va seguir recolzant-se en la música per a trobar aquest suport resilient que la va ajudar a que pogués avançar.

QQuuii ddiiuu qquuee nnoo eess ppoott??

8

Quan et sentis de marbre, GossosQuan la gola et cremi

com un got d'aiguardenti te'n beguis un altre

i bufi el vent de ponent,eixuga les desgràcies

millor que em facis cas,ja no pots deixar-ho fins demà.

Quan la gola et cremicom un got d'aiguardent

i te'n beguis un altrei bufi el vent de ponent,

Quan et cansis de córrerper carrers sense fi,

busca un lloc on amagar-te en la nit.

Quan es perdi de vistatot el que vas somniar,i vegis la teva historiacom cau en un forat,eixuga les desgràciesmillor que em facis cas

ja no pots deixar-ho fins demà.

Fuig d'aquí, fes-ho per mi,no pots viure en l'ahir.

Fuig d'aquí, pel teu camí,quan les ombres t'ho diguin així.

Si el cap et dóna voltesdins d'aquesta buidori no saps el què tens,

però no et passa res de bo.Busques on agafar-te

però tot passa de llarg,i és que no a tots ens tracten igual.i és que no a tots ens tracten igual.

Fuig d'aquí, fes-ho per mi,no pots viure en l'ahir.

Fuig d'aquí, pel teu camí,quan les ombres t'ho diguin així.

Quan arribis si pots envia'm una postal,o si vols una carta explicant com t'ha

anat,com t'ha anat.

9

Conte sobre la resiliència

Un fill es queixava amb la seva mare sobre la seva vida i de com les coses li resultaven tan difícils. No sabia què fer per seguir endavant i creia que es donaria per vençut. Estava can-sat de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema n'apareixia un altre.

La seva mare el va portar a la cuina; allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar so-bre el foc. En una col.locar pastanagues, en una altra, ous, en la tercera, va posar grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir parau-la. El fill va esperar impacientment, preguntant-se què estaria fent la seva mare. Passats vint mintuts la mare va apagar el foc. Va treure les pastanagues i les va posar en un bol. Va treure els ous i els va posar sobre un plat. Fi-nalment, va colar el cafè i el va servir en una tassa.

Mirant al seu fill li va dir: Què veus?. Pastana-gues, ous i cafè, va ser la seva resposta. Li va fer apropar-se més i li va demanar que to-qués les pastanagues, ell ho va fer i va notar que estaven toves. Després li va demanar que prengués un ou i el trenqués, a l'treure-li la closca, va observar que l'ou estava dur. Fi-nalment li va demanar que provés el cafè, ell va somriure mentre gaudia del seu aroma.

Humilment, el fill va preguntar: què vol dir això mare?. És química, li va explicar: els tres elements s'han enfrontat a la mateixa adversi-tat: aigua bullint, però han reaccionat de forma diferent en funció de les seves característiques.

• La pastanaga va arribar a l'aigua forta i du-ra, però, després de passar per la prova, s'ha posat feble, fàcil de desfer.

• L'ou ha arribat a l'aigua fràgil, la seva closca protegia un líquid interior, però, després d'es-tar a l'aigua bullint, el seu interior s'ha endurit.

• Els grans de cafè, però, són únics: després d'estar en l'aigua bullint, ha estat capaços de canviar l'aigua i les seves propietats.

Quin ets tu, fill? Quan l'adversitat truca a la porta, com respons?, Va preguntar al seu fill. Ets una pastanaga, que sembla forta, però quan l'adversitat i el dolor et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa? Ets un ou, que comença amb un cor mal.lea-ble, un esperit fluid, però després d'una mort, una separació o un acomiadament t'has tor-nat dur i rígid? Per fora sembles el mateix, però ets amargat i aspre, amb un esperit i un cor endurits. O ets com el gra de cafè? El cafè canvia a l'ai-gua bullint, l'element que li causa dolor. Quan l'aigua arriba al punt d'ebullició, el cafè acon-segueix el seu millor sabor.

Si ets com el gra de cafè: quan les coses es posen pitjor tu reacciones de forma positiva, sense deixar-te vèncer, i fas que les coses al teu voltant millors; que davant l'adversitat existeixi sempre una llum que il.lumina el teu camí i el de les persones que t'envolten. Es-campa amb la teva força i positivisme "el dolç aroma del cafè"

I tu, quin dels tres ets?

QQuuii ddiiuu qquuee nnoo eess ppoott??

10

RReeccoommaanneemm......

Pel·lícula Princesas

Breu resumAquesta és la història de dues dones, dues prostitutes, de dues princeses. Una d’elles, Caye d’uns 30 anys d’edat pateix nostàlgia d’un amor que encara no ha trobat però que la fa sentir viva i l’ajuda a seguir dia a dia. Zulema de vint i pocs anys és una princesa dominicana forçada a immigrar per poder mantenir la seva família. La trama de la pel·lícula es troba en la complicitat de les dos protagonistes al caminar per la mateixa corda fluixa.

FFiittxxaa ttèèccnniiccaaDirecció i guió: Fernando León de Aranoa.Any: 2005.Gènere: Drama.

Com escapar d’un destí fatal i convertir-se en un home feliç tot i la des-gracia?Tim Guénard, respondria dient això : L'home és lliure d'alterar per com-plet el seu destí cap a millor o cap a pitjor. Jo, fill d’un alcohòlic, nen abandonat, he fet errar el cop a la fatalitat. He fet mentir a la genètica. Aquest és el meu orgull.

És un llibre que esta classificat dintre de la literatura sobre la resilièn-cia. En aquest llibre l’autor Tim Guénard ens narra la seva vida des de d’infància fins a l’edat adulta. L’autor ha necessitat anys de silenci per poder escriure la seva vida amb tot detall. No es tracta doncs d’una sim-ple novel·la sinó més ben dit de la lectura d’un testimoni que ha tingut una vida molt dura acompanyada d’un destí terrible. Tim ja des de petit va aprendre la duresa de la vida, quan als tres anys la seva mare el va abandonar lligant-lo a un post de la electricitat. Als cinc anys el seu pare li dona una gran pallissa que el desfigura i ha d’estar ingressat a l’hospital durant mesos per recuperar-se. Després el porten a un orfenet on d’allí va a parar a un reformatori on aprèn a de-fensar-se fent servir la força física. Allí es dona conte que només l’odi que sent pel seu pare es el que el mante en peu dia i nit, el motiu pel qual segueix viu es per la venjança. Però el fet de topar-se en diferents persones al llarg del seu camí amb les quals hi estableix un fort vincle pararan les seves ganes de venjar-se del seu pare i li ensenyaran a veure la vida d’una altra manera i que l’amor existeix i ho cura tot. "Nuestro pasado, nuestro sufrimiento, nuestros infiernos, nuestros gri-tos, son el aspecto que adquiere el canto en la lengua de los pobres.No se puede ser hoy sin haber sido ayer"

Llibre “Más fuerte que el odio”.

2003; Tim GuénuardTraducció de Tomás Fernández Aúz, Beatriz Eguibar Editor Gedisa, 2003 ISBN 8474325714, 9788474325713

Com podem definir la tasca d’un Treballador Social?El treball social promou el be-nestar d’individus, de grups i comunitats, facilita la cohesió social en períodes de canvi i dóna suport i protecció als membres més vulnerables de la comunitat, treballant conjun-tament amb els usuaris, institu-cions i professionals.

Quins són els principals àm-bits de treball dels Treballa-dors Socials?Els principals àmbits de treball són: - Serveis socials d’atenció so-cial bàsica i primària: d’atenció a persones sense llar, d’aten-ció a persones majors, d’aten-ció a infància i família, d’atenció a la dona, d’atenció a persones amb discapacitat, d’acollida i atenció social a im-migrants. - Educació: serveis d’assesso-rament social als equips dels centres escolars i instituts d0ensenyament secundari; me-diació escolar i familiar; esco-les-taller i altres iniciatives orientades a compensar dèfi-cits socio-educatius.- Salut: centres de salut o ser-veis d’atenció primària de sa-lut, d’atenció soci-sanitària domiciliària, hospitals gene-rals, maternals, infantils, cen-tres soci-sanitaris, serveis de salut mental, d’atenció a les drogodependències.- Justícia: serveis tècnics d’as-sessorament social al jutge; me-diació amb la víctima; programes de seguiment i mesu-res al mig obert; centres d’inter-nament de menors infractors; institucions penitenciàries.

- Empresa: atenció i presta-cions socials als treballadors de determinades empreses que conten amb aquest ser-vei.

És una professió amb una bona inserció laboral?Fins ara era una professió amb una bona inserció labo-ral, en l’actualitat i a causa de les retallades de l’Administra-ció aquesta inserció a baixat considerablement.

Com t’autodefineixes com a Treballador Social o com As-sistent Social? Per què?Sóc Treballador Social, crec que el terme d’assistent social porta una sèrie de connota-cions assistencials que en l’ac-tualitat no es donen.

Què li diries a un estudiant de primer de Treball Social? Que el Treball Social és una professió que promou el canvi social, la solució de problemes en les relacions humanes i que els principis dels drets hu-mans i de la justícia social són fonamentals per a l nostre tre-ball.

En quin àmbit treballes? En que consisteix la teva feina?Treballo en infància a la Direc-ció General d’Atenció a la Infàn-cia i l’Adolescència (DGAIA), desenvolupo la meva tasca d’acolliments residencials per infants i adolescents desempa-rats i víctimes de maltracta-ments, les relacions amb els pares i mares i els infants.

Quines mesures prens en la resolució de conflictes?La relació dels progenitors amb els fills i amb l’acolliment residencial no sempre són amables i correctes, de vega-des es tornen agressives, utilit-zo la mediació com a eina per resoldre aquest tipus de con-flictes.

Què és el que t’ha fet decan-tar-te en aquest àmbit del Treball Social i no en un al-tre?La vocació de servei a les per-sones, en el meu cas les més vulnerables, com són els in-fants i els adolescents.

Alguna anècdota que ens pu-gui explicar? Si, jo era un estudiant en pràc-tiques ja fa molts anys i les feia al dispensari de d’Institut Pere Mata de Reus, la treballa-dora social amb la que estava un dia em diu en aquest pa-cient li em de tramitar un PIR-MI, portam el seu expedient, jo vaig anar al fitxer on hi ha-via tots els expedients dels pa-cients i vinga a remenar al cap d’una bona estona li dic a la treballadora social, escolta a l’expedient no hi ha ningú amb aquest cognom de PIRMI, ella es va posar a riure i encara riu ara, em va dir saps que vol dir PIRMI? Vol dir Programa Inter-departamental de la Renda Mí-nima d’Inserció, és una ajuda per les persones per facilitar in-gressos a les llars catalanes que no tenen prou recursos i, de l’altra, promoure la seva in-serció sociolaboral. No s’ha m’ha oblidat mai més.

EEnnttrreevviisstteemm aa...... JJoorrddii JJooaaqquuíínn,, ttrreebbaallllaaddoorr ssoocciiaall

12