«TreballaramblapoliciadeFiladèlfia»bin.aaeivissa.com/Recortes/20140827026.pdfCasillas,PiquéiShakira,Neymar,...
1
ENGANXATS.COM http: www.agrupacionastronomicaibiza.com MIRA QUE ET VEIG Per Laura Riera L’ agrupació astronòmica d’Eivissa ensenya a la seva web com mirar l’ univers L’ENCICLOPÈDIA Botons de metalls preciosos per adornar les robes dels pitiusos Estels i planetes a un sol ‘click’ Galledes de gel per l’ELA L’ AGRUPACIÓ ASTRONÒMICA D’EIVISSA MOSTRA A LA SEVA WEB LES IMATGES CAPTADES PEL TELESCOPI DE L’OBSERVATORI DE CALA D’HORT. TAMBÉ INFORMA DE LES SEVES ACTIVITATS AQUESTES JOIES APAREIXEN REGISTRADES A DOCUMENTS EIVISSENCS QUE DATEN DEL SEGLE XVII Simon Planells, 27 anys ECONOMISTA I INVESTIGADOR Treballar amb els professio- nals del departament de la policia de Filadelfia és una de les expe- riències que Simon Planells mai oblidarà. Aquest jove de Sant Ma- teu és investigador de l’Universitat Estatal de Arizona i secretari d’Economia del FSE-PSOE. EM VA MARCAR... Laura Riera Per la majoria de joves el sol fet de treballar a una universitat d’Es- tats Units ja seria una experiència més que memorable. Però Simon Planells, un economista de 27 anys nascut a Sant Mateu, va més enllà. Durant el seu treball com investi- gador de l’anàlisi geogràfic del de- licte a la Universitat d’Arizona, va tenir l’oportunitat d’introduir-se al departament de policia de Fila- delfia. Aquesta col·laboració el va marcar profundament. «Vaig tenir l’oportunitat de ficar-me al món real de la policia. Després d’es- criure línies i línies sobre la segu- retat ciutadana, la teoria es que- dava curta», afirma l’ investigador, que va viure en primera persona les baralles entre bandes crimi- nals, robatoris de vehicles, «davant els ulls de tothom», i tràfic de dro- gues. «Vaig veure tot això només en una tarda amb el departament de Filadèlfia», explica aquest jove de Sant Mateu. A més, destaca que hi havia dues unitats policials que vi- gilaven l’escola que li havien assig- nat a ell, que tenia una mitjan d’un alumne detingut al dia, subratlla Planells, a qui li va queda gravada una de les frases que li va dir un professional: «Els criminals po- tencials solen sortir de l’escola». Imatge a la web del departa- ment de policia de Filadelfia L’ economista Simon Planells va treballar com a investigador a l’Universitat d’Arizona, a Estats Units, i va tenir l’oportunitat de col·laborar amb la policia Les xarxes socials i els programes de televisió s’han omplit de vídeos d’artistes, esportistes i altres celebri- ties llençant-se per sobre un poal d’ai- gua ple de gel amb motiu d’un des- afiament anomenat ‘Ice bucket cha- llenge’ , una iniciativa sorgida a Estats Units per captar fons per a la inves- tigació de l’ esclerosi lateral amio- tròfica, coneguda per les sigles ELA. Aquesta mal·laltia afecta les neuro- nes motores i ocasiona la pèrdua de mobilitat i futura situació de depen- dència dels que la pateixen. Els im- pulsors varen tenir la idea de tirar- se al damunt una galleda d’aigua fre- da per simbolitzar la paralització del seu cos que pateixen els mal·lalts d’ELA. A més, els participants (que ja sumen més de 2,8 milions arreu del món) han de gravar aquesta acció, pujar el vídeo a les xarxes socials i no- minar tres persones per fer el mateix. Per completar el repte, cal fer una do- nació. Aquesta campanya espontà- nia ha recaptat als Estats Units 11 mi- lions de dólars més que a l’agost de 2013. A Espanya, els vídeos de l’Iker Casillas, Piqué i Shakira, Neymar, Messi i companyia no han fet que ens rasquem la butxaca. La presidenta de AdELA (l’associació d’aquesta mal·laltia a Espanya), Adriana Gue- vara, afirma que els vídeos virals no s’han transformat en aportacions econòmiques. El que sí que va donar diners i es va mullar per partida do- ble per aquesta causa va ser el ne- dador basc Jaime Caballero, que a més de llençar-se una galleda de gel pel cap, va intentar el 12 d’agost nadar de Xàbia a Eivissa per captar diners per la fundació ‘Siempre Ade- lante’ . Llàstima que els borns li van impedir culminar la seva travessia. Posar el cel a un ‘click’ mostrant imatges de l’espai profund i de la Lluna és l’objectiu de la pàgina web de l’Agrupació Astronòmica d’Eivissa, que recull el treball que realitzen els seus socis a l’Obser- vatori de Cala d’Hort. A més, aquest col·lectiu també organitza activitats per als interessats en aquesta disciplina. No cal tenir un telescopi per iniciar-se a l’obser- vació astronòmica, però si que es recomana conèixer almenys les constel·lacions. Saber identificar l’Estrella Polar és una primera pas- sa. Després de l’estudi, els experts d’aquesta agrupació formada el 1956 recomanen adquirir uns pris- màtics. I si finalment la màgia del cel us ha enganxat, ja podeu com- prar el telescopi. Com canta el Fito en un dels seus temes: «Cuidar dels estels pot ser un bon càstig». EIVISSA | REDACCIÓ BOTÓ: ETNOL. Peça petita, gene- ralment circular, que serveix per subjectar dues pe- ces d’un vestit. En la indumentària antiga de les Pi- tiüses els botons podien ser de metalls preciosos. A la documen- tació eivissenca del s XVII apareixen botons de crestall, enflocats, de plata, de filigrana, etc. «sinq botons de crestay (...) a rasó de tres sous y un diner» (APE, Bermeu, 1614- 1619, fol 82v); «els botons de fil y grana (...) un gipo de dona de tafe- ta ab botons enflocats» (APE, Her- vàs, 1693, fol 100 i 124). Al llarg de les dues centúries següents es fa pa- tent un generalització en l’ús dels botons de plata i d’or, que tant po- den registrar-se ateses les seues característiques bàsiques, com per una denominació específica. Els de plata es descriuen així llisos o plans, amb pedres o amb pedres de vidre, rodons, buits, etc., o bé d’estrelleta i de pic de martell. Variants a les quals es poden sumar les de fili- grana, que han arribat als nostres dies amb caràcter masculí, i que hom pot suposar que foren els ma- teixos que es documenten simple- ment com de filigrana, en especial al principi del s XIX. Pel que fa als botons d’or, n’hi ha testimoni d’e- xemplars de fil d’or, rodons, de pic de martell. 26 Mola DIMECRES 27 D’AGOST DE 2014 DIARIO de IBIZA «Treballar amb la policia de Filadèlfia»
Transcript of «TreballaramblapoliciadeFiladèlfia»bin.aaeivissa.com/Recortes/20140827026.pdfCasillas,PiquéiShakira,Neymar,...
ENGANXATS.COM http: www.agrupacionastronomicaibiza.comMIRAQUEETVEIG
Per Laura Riera L’ agrupació astronòmica d’Eivissa ensenya a la seva web commirar l’ univers
L’ENCICLOPÈDIA
Botons de metallspreciosos peradornar les robesdels pitiusos
Estels i planetes a un sol ‘click’
Galledes degel per l’ELA
L’ AGRUPACIÓASTRONÒMICAD’EIVISSAMOSTRAA LA SEVAWEB LES IMATGES CAPTADESPEL TELESCOPI DE L’OBSERVATORI DE CALAD’HORT. TAMBÉ INFORMADE LES SEVESACTIVITATS�
AQUESTES JOIES APAREIXENREGISTRADES A DOCUMENTSEIVISSENCS QUE DATENDEL SEGLE XVII
SimonPlanells,27 anysECONOMISTA IINVESTIGADOR
Treballar amb els professio-nalsdel departament de la policiade Filadelfia és una de les expe-riències que Simon Planellsmaioblidarà. Aquest jove de SantMa-teu és investigador de l’UniversitatEstatal de Arizona i secretarid’Economia del FSE-PSOE.
�
EMVAMARCAR... Laura Riera
Per la majoria de joves el sol fetdetreballaraunauniversitatd’Es-tats Units ja seria una experiènciamés que memorable. Però SimonPlanells,uneconomistade27anysnascut a Sant Mateu, va més enllà.Durant el seu treball com investi-gador de l’anàlisi geogràfic del de-licte a la Universitat d’Arizona, vatenirl’oportunitatd’introduir-sealdepartament de policia de Fila-delfia. Aquesta col·laboració el vamarcarprofundament.«Vaigtenirl’oportunitat de ficar-me al mónreal de la policia. Després d’es-criure línies i línies sobre la segu-retat ciutadana, la teoria es que-
davacurta»,afirmal’ investigador,que va viure en primera personales baralles entre bandes crimi-nals,robatorisdevehicles,«davantels ulls de tothom», i tràfic de dro-gues.«Vaigveuretotaixònomésenuna tarda amb el departament deFiladèlfia», explica aquest jove deSant Mateu. A més, destaca que hihaviaduesunitatspolicialsquevi-gilavenl’escolaquelihavienassig-nataell,queteniaunamitjand’unalumne detingut al dia, subratllaPlanells, a qui li va queda gravadauna de les frases que li va dir unprofessional: «Els criminals po-tencials solen sortir de l’escola».
Imatge ala web deldeparta-ment depolicia deFiladelfia
L’ economista Simon Planells va treballar com a investigador a l’Universitat d’Arizona,a Estats Units, i va tenir l’oportunitat de col·laborar amb la policia
Les xarxes socials i els programesde televisió s’han omplit de vídeosd’artistes, esportistes i altres celebri-ties llençant-sepersobreunpoald’ai-gua ple de gel amb motiu d’un des-afiament anomenat ‘Ice bucket cha-llenge’, una iniciativa sorgida a EstatsUnits per captar fons per a la inves-tigació de l’ esclerosi lateral amio-tròfica, coneguda per les sigles ELA.Aquesta mal·laltia afecta les neuro-nes motores i ocasiona la pèrdua demobilitat i futura situació de depen-dència dels que la pateixen. Els im-pulsors varen tenir la idea de tirar-se al damunt una galleda d’aigua fre-da per simbolitzar la paralitzaciódel seu cos que pateixen els mal·laltsd’ELA. A més, els participants (quejasumenmésde2,8milionsarreudelmón) han de gravar aquesta acció,pujarelvídeoalesxarxessocials ino-minar tres persones per fer el mateix.Percompletarelrepte,cal ferunado-nació. Aquesta campanya espontà-nia ha recaptat als Estats Units 11 mi-lions de dólars més que a l’agost de2013. A Espanya, els vídeos de l’IkerCasillas, Piqué i Shakira, Neymar,Messi icompanyianohanfetqueensrasquemlabutxaca.LapresidentadeAdELA (l’associació d’aquestamal·laltia a Espanya), Adriana Gue-vara, afirma que els vídeos virals nos’han transformat en aportacionseconòmiques. El que sí que va donardiners i es va mullar per partida do-ble per aquesta causa va ser el ne-dador basc Jaime Caballero, que amés de llençar-se una galleda degel pel cap, va intentar el 12 d’agostnadar de Xàbia a Eivissa per captardiners per la fundació ‘Siempre Ade-lante’. Llàstima que els borns li vanimpedir culminar la seva travessia.
Posar el cel a un ‘click’ mostrantimatges de l’espai profund i de laLluna és l’objectiu de la pàginaweb de l’Agrupació Astronòmicad’Eivissa, que recull el treball querealitzen els seus socis a l’Obser-vatori de Cala d’Hort. A més,aquest col·lectiu també organitzaactivitats per als interessats enaquesta disciplina. No cal tenir untelescopi per iniciar-se a l’obser-
vació astronòmica, però si que esrecomana conèixer almenys lesconstel·lacions. Saber identificarl’EstrellaPolarésunaprimerapas-sa. Després de l’estudi, els expertsd’aquesta agrupació formada el1956recomanenadquirirunspris-màtics. I si finalment la màgia delcel us ha enganxat, ja podeu com-prareltelescopi.ComcantaelFitoen un dels seus temes: «Cuidardels estels pot ser un bon càstig».
EIVISSA | REDACCIÓ
BOTÓ: ETNOL.Peça petita, gene-ralment circular,que serveix persubjectarduespe-ces d’un vestit. Enla indumentàriaantiga de les Pi-tiüses els botons podien ser demetalls preciosos. A la documen-tacióeivissencadelsXVIIapareixenbotons de crestall, enflocats, deplata, de filigrana, etc. «sinq botonsde crestay (...) a rasó de tres sous yun diner» (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 82v); «els botons de fil ygrana (...) un gipo de dona de tafe-ta ab botons enflocats» (APE, Her-vàs, 1693, fol 100 i 124). Al llarg deles dues centúries següents es fa pa-tent un generalització en l’ús delsbotons de plata i d’or, que tant po-den registrar-se ateses les seuescaracterístiques bàsiques, com peruna denominació específica. Els deplata es descriuen així llisos o plans,amb pedres o amb pedres de vidre,rodons, buits, etc., o bé d’estrelletai de pic de martell. Variants a lesquals es poden sumar les de fili-grana, que han arribat als nostresdies amb caràcter masculí, i quehom pot suposar que foren els ma-teixos que es documenten simple-ment com de filigrana, en especialal principi del s XIX. Pel que fa alsbotons d’or, n’hi ha testimoni d’e-xemplars de fil d’or, rodons, de picde martell.
26 Mola DIMECRES27 D’AGOST DE 2014
DIARIO de IBIZA
«Treballar amb la policia de Filadèlfia»
