ENGANXATS.COM http: www.agrupacionastronomicaibiza.comMIRAQUEETVEIG

Per Laura Riera L’ agrupació astronòmica d’Eivissa ensenya a la seva web commirar l’ univers

L’ENCICLOPÈDIA

Botons de metallspreciosos peradornar les robesdels pitiusos

Estels i planetes a un sol ‘click’

Galledes degel per l’ELA

L’ AGRUPACIÓASTRONÒMICAD’EIVISSAMOSTRAA LA SEVAWEB LES IMATGES CAPTADESPEL TELESCOPI DE L’OBSERVATORI DE CALAD’HORT. TAMBÉ INFORMADE LES SEVESACTIVITATS�

AQUESTES JOIES APAREIXENREGISTRADES A DOCUMENTSEIVISSENCS QUE DATENDEL SEGLE XVII

SimonPlanells,27 anysECONOMISTA IINVESTIGADOR

Treballar amb els professio-nalsdel departament de la policiade Filadelfia és una de les expe-riències que Simon Planellsmaioblidarà. Aquest jove de SantMa-teu és investigador de l’UniversitatEstatal de Arizona i secretarid’Economia del FSE-PSOE.

�

EMVAMARCAR... Laura Riera

Per la majoria de joves el sol fetdetreballaraunauniversitatd’Es-tats Units ja seria una experiènciamés que memorable. Però SimonPlanells,uneconomistade27anysnascut a Sant Mateu, va més enllà.Durant el seu treball com investi-gador de l’anàlisi geogràfic del de-licte a la Universitat d’Arizona, vatenirl’oportunitatd’introduir-sealdepartament de policia de Fila-delfia. Aquesta col·laboració el vamarcarprofundament.«Vaigtenirl’oportunitat de ficar-me al mónreal de la policia. Després d’es-criure línies i línies sobre la segu-retat ciutadana, la teoria es que-

davacurta»,afirmal’ investigador,que va viure en primera personales baralles entre bandes crimi-nals,robatorisdevehicles,«davantels ulls de tothom», i tràfic de dro-gues.«Vaigveuretotaixònomésenuna tarda amb el departament deFiladèlfia», explica aquest jove deSant Mateu. A més, destaca que hihaviaduesunitatspolicialsquevi-gilavenl’escolaquelihavienassig-nataell,queteniaunamitjand’unalumne detingut al dia, subratllaPlanells, a qui li va queda gravadauna de les frases que li va dir unprofessional: «Els criminals po-tencials solen sortir de l’escola».

Imatge ala web deldeparta-ment depolicia deFiladelfia

L’ economista Simon Planells va treballar com a investigador a l’Universitat d’Arizona,a Estats Units, i va tenir l’oportunitat de col·laborar amb la policia

Les xarxes socials i els programesde televisió s’han omplit de vídeosd’artistes, esportistes i altres celebri-ties llençant-sepersobreunpoald’ai-gua ple de gel amb motiu d’un des-afiament anomenat ‘Ice bucket cha-llenge’, una iniciativa sorgida a EstatsUnits per captar fons per a la inves-tigació de l’ esclerosi lateral amio-tròfica, coneguda per les sigles ELA.Aquesta mal·laltia afecta les neuro-nes motores i ocasiona la pèrdua demobilitat i futura situació de depen-dència dels que la pateixen. Els im-pulsors varen tenir la idea de tirar-se al damunt una galleda d’aigua fre-da per simbolitzar la paralitzaciódel seu cos que pateixen els mal·laltsd’ELA. A més, els participants (quejasumenmésde2,8milionsarreudelmón) han de gravar aquesta acció,pujarelvídeoalesxarxessocials ino-minar tres persones per fer el mateix.Percompletarelrepte,cal ferunado-nació. Aquesta campanya espontà-nia ha recaptat als Estats Units 11 mi-lions de dólars més que a l’agost de2013. A Espanya, els vídeos de l’IkerCasillas, Piqué i Shakira, Neymar,Messi icompanyianohanfetqueensrasquemlabutxaca.LapresidentadeAdELA (l’associació d’aquestamal·laltia a Espanya), Adriana Gue-vara, afirma que els vídeos virals nos’han transformat en aportacionseconòmiques. El que sí que va donardiners i es va mullar per partida do-ble per aquesta causa va ser el ne-dador basc Jaime Caballero, que amés de llençar-se una galleda degel pel cap, va intentar el 12 d’agostnadar de Xàbia a Eivissa per captardiners per la fundació ‘Siempre Ade-lante’. Llàstima que els borns li vanimpedir culminar la seva travessia.

Posar el cel a un ‘click’ mostrantimatges de l’espai profund i de laLluna és l’objectiu de la pàginaweb de l’Agrupació Astronòmicad’Eivissa, que recull el treball querealitzen els seus socis a l’Obser-vatori de Cala d’Hort. A més,aquest col·lectiu també organitzaactivitats per als interessats enaquesta disciplina. No cal tenir untelescopi per iniciar-se a l’obser-

vació astronòmica, però si que esrecomana conèixer almenys lesconstel·lacions. Saber identificarl’EstrellaPolarésunaprimerapas-sa. Després de l’estudi, els expertsd’aquesta agrupació formada el1956recomanenadquirirunspris-màtics. I si finalment la màgia delcel us ha enganxat, ja podeu com-prareltelescopi.ComcantaelFitoen un dels seus temes: «Cuidardels estels pot ser un bon càstig».

EIVISSA | REDACCIÓ

BOTÓ: ETNOL.Peça petita, gene-ralment circular,que serveix persubjectarduespe-ces d’un vestit. Enla indumentàriaantiga de les Pi-tiüses els botons podien ser demetalls preciosos. A la documen-tacióeivissencadelsXVIIapareixenbotons de crestall, enflocats, deplata, de filigrana, etc. «sinq botonsde crestay (...) a rasó de tres sous yun diner» (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 82v); «els botons de fil ygrana (...) un gipo de dona de tafe-ta ab botons enflocats» (APE, Her-vàs, 1693, fol 100 i 124). Al llarg deles dues centúries següents es fa pa-tent un generalització en l’ús delsbotons de plata i d’or, que tant po-den registrar-se ateses les seuescaracterístiques bàsiques, com peruna denominació específica. Els deplata es descriuen així llisos o plans,amb pedres o amb pedres de vidre,rodons, buits, etc., o bé d’estrelletai de pic de martell. Variants a lesquals es poden sumar les de fili-grana, que han arribat als nostresdies amb caràcter masculí, i quehom pot suposar que foren els ma-teixos que es documenten simple-ment com de filigrana, en especialal principi del s XIX. Pel que fa alsbotons d’or, n’hi ha testimoni d’e-xemplars de fil d’or, rodons, de picde martell.

26 Mola DIMECRES27 D’AGOST DE 2014

DIARIO de IBIZA

«Treballar amb la policia de Filadèlfia»