Tres Hipòtesi sobre Desigualtat, Crisi i Espai Urbà a CAT

Treball, precarietat i pobresa, p pTRES HIPÒTESI SOBRE DESIGUALTAT, CRISI I ESPAI

A CATALUNYA EN EL PRIMER DECENNI S XXIA CATALUNYA EN EL PRIMER DECENNI S.XXI

Eduard Jiménez HernàndezEduard Jiménez HernàndezEconomista i consultor en polítiques públiques

Juny 2016Juny 2016

AdvertimentAdvertiment

A t i t ió é l t ió d’• Aquesta intervenció no és la presentació d’uns resultats d’investigació. Els podeu trobar a http://barrisicrisi wordpress com (per bé que hihttp://barrisicrisi.wordpress.com (per bé que hi parlarem, és clar!)

• Formula hipòtesi que es poden continuarFormula hipòtesi que es poden continuar d’aquells resultats (“la segregació urbana ha augmentat entre 2001‐2012”) però no són ni les úniques ni necessàriament compartides

• Es formulen com una aportació al debat sobre les lí b f lpolítiques urbanes com un factor al meu parer

clau per l’efectivitat de les polítiques d’igualtat

@edjihe [email protected]

2Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI

Supòsit(s)Supòsit(s)

L l ió d i i ’h f l é• La relació entre renda i riquesa s’ha fet molt més complexa en les societats del capitalisme financerEl di t di i l b l d i lt t t• El discurs tradicional sobre la desigualtat es centra en la renda, però no és segur que aquest enfocament sigui suficient per abastar el problemasuficient per abastar el problema

• Les rendes de mercat (abans d’impostos i transferències) s’han transformat extraordinàriamenttransferències) s han transformat extraordinàriament en les dues darreres dècades

• La segregació urbana és un mal en la mesura en que té g g qun efecte multiplicador de les desigualtats i de restricció de les oportunitats

@edjihe [email protected] Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI 3

Renda abans i després ‘estat’Renda abans i després estat

Font: Esteban (2016)


Hipòtesi 1: El veritable problema no va ser a (per?) la crisi

L ió b é t i l i i i l t• La segregació urbana és anterior a la crisi i el seu augment en el període 2001‐2012 no s’explica exclusivament ni principal per la crisi econòmica, donat que es constata una é ó àmés gran extensió de la mateixa en les àrees dels sectors

benestants• La segregació és segurament més intensa en les àrees delsLa segregació és segurament més intensa en les àrees dels

sectors desafavorits, però això s’explica per la crisi i també per l’anomenat separatisme dels rics.L t l i t t d l i i d t i d à• La naturalesa i gravetat de la crisi en determinades àrees urbanes no es pot explicar sense l’increment decisiu de la segregació amb anterioritat a 2008

• Tots aquells preocupats per la desigualtat haurien d’estar tant o més vigilants en l’expansió que en la crisi


Fronteres de la segregació espacial (2012)


Evolució segregació espacial ++ i ‐‐ 2001 a 2012


Pes de les seccions amb valorsextrems (+‐ 1,28σ a nivell àmbit)

Estrangers Atur Valor Cadastral Superfície MitjanaInferior Superior Inferior Superior Inferior Superior Inferior Superior

2001 1228 942 169 438 1183 894 1009 13332012 1970 1054 753 631 1102 839 1093 12932012 1970 1054 753 631 1102 839 1093 1293Diferència # 742 112 584 193 -81 -55 84 -40Diferència % 60% 12% 346% 44% -7% -6% 8% -3%Pes s/#Total 2001 24% 18% 4% 8% 22% 16% 19% 25%P /#T t l 2012 39% 21% 14% 12% 20% 15% 20% 24%Pes s/#Total 2012 39% 21% 14% 12% 20% 15% 20% 24%

% Seccions


% Població nacionalitat estrangera

L’enfonsament del mercat de treballLenfonsament del mercat de treball


Hipòtesi 2: Les escales (sempre) són tramposes

M lt t i d àfi i• Molts conceptes sociodemogràfics incorporen implícitament el relativisme, els socioespaials tenen ‐a més del relativisme‐ la particularitat de referenciar‐se a puna escala o àmbit territorial de referència

• Les anàlisi de valors i evolució de qualsevol variable i l t id d ó t ib tà i i llespaialment considerada són tributàries en primer lloc

de les decisions d’escala.• Necessitem anàlisi i polítiquesmultizoom o les erradesNecessitem anàlisi i polítiques multizoom o les errades de precisió i efectes no previstos es dispararan

• (spoiler: Si les escales són tramposes, probablement ( p p , pencara ho són més les sobiranies, més enllà de la seva pertinència)


Quina és l’escala pertinent del Risc de Pobresa?


Nivells comparats de segregació espacial el 2012 per àmbits

AMBIT

%Estrangers %Desocupats Valor cadastral mig

habitatge

Superfície mitjana

habitatgeAMBIT g gAlt Pirineu i Aran 1,94 1,19 3,17 2,35 RMB 2,64 1,15 1,81 1,60 Comarques Centrals 2,65 1,24 2,14 2,58 C Gi i 2 62 1 14 2 01 3 12Comarques Gironines 2,62 1,14 2,01 3,12 Ponent 2,49 1,23 2,13 2,78 Camp de Tarragona 2,39 1,21 2,39 2,87 Terres de l'Ebre 2,19 0,92 2,19 2,25 CATALUNYA 2,62 1,19 5,69 3,80 Mitjana àmbits 2,42 1,15 2,26 2,51

L’Í d dó l 1 l di ió l i l l ó i l l 1L’Índex dóna valor=1 quan la dispersió real i la normal són iguals, un valor <1 quan la distribució és més igualitària que la normal, i >1 augmentant a mida que augmenta la segregació


Canvi perspectives amb diverses escales de referència

Ca n'Anglada, Montserrat, Torressana i Vilardell (Terrassa)

Mun

icipi = 100

Indicador 2001 2012 01‐12 Valor cadastral 68,96 73,79 ↑

Superfície mig habitatge 85,56 87,81 ↑

% aturats 110,63 140,91 ↑

M % estrangers 242,03 223,88 ↓

= 10

0 Indicador 2001 2012 01‐12 Valor cadastral 43,62 55,05 ↑

Àmbit = Superfície mig habitatge 91,21 88,37 ↓

% aturats 110,44 173,10 ↑

% estrangers 204,29 222,62 ↑


Com evoluciona el GiniMundial?Com evoluciona el GiniMundial?


Hipòtesi 3: El punt feble de les polítiques urbanes és la dinàmica i efectes sobre la mobilitatés la dinàmica i efectes sobre la mobilitat

residencial

• Les polítiques urbanes hard, focalitzades en l’espai físic, obliden massa sovint que en períodes d’expansió i crisi intenses la gent es mou, i de quina manera!mou, i de quina manera!

• Les polítiques socials aterritorials, focalitzades en perfils poblacionals i nivells de necessitat, obliden massa sovint que les fronteres de restricció i oportunitat són principalment espaials, i que el procés vital és bàsicament comunitari

• L’augment de la segregació urbana en el període ha estat més un• Laugment de la segregació urbana en el període ha estat més un fenomen intermunicipal que intramunicipal, de manera que les polítiques estrictament locals no tenen gaire recorregut

• Les polítiques urbanes no solament han de ser necessàriament intenses i continuades en el temps, a més han de definir‐se en una escala q e permeti capt rar les dinàmiq es de mobilitat residencialescala que permeti capturar les dinàmiques de mobilitat residencial


Variació població 2001‐2011: El domini de l’aloctonia


Taula 1 Principals variables poblacionals i urbanes a Catalunya, 2001 i 2012. (Nombre i Ha.)

2001 2012 2012-2001Població total 6.343.110 7.434.632 1.091.522Llars 2 315 856 2 755 700 439 844Llars 2.315.856 2.755.700 439.844Població Ocupada 2.816.488 3.137.500 321.012Població aturada 318.938 677.100 358.162Població estrangera no UE 261.958 1.091.433 829.475g 261.958 1.091.433 829.475

Solars # 317.880 299.407 -18.473Parcel·les Construïdes # 1.158.829 1.249.593 90.764Superfície Solars 54 854 57 657 2 803Superfície Solars 54.854 57.657 2.803Superfícies Parcel·les construïdes 78.239 86.808 8.569Superfície Urbana 133.093 144.465 11.372Immobles us residencial 2.714.114 3.488.031 773.9172.714.114 3.488.031 773.917Habitatges no principals o buits 398.340 705.731 307.391

Bens Urbans 4.359.040 5.602.000 1.242.960Font: Jiménez (2012)


POSICIÓ ESCALA D’ÀMBITMILLORA ESTABLE EMPITJORA

• Santa Caterina i Sant Pere (BCN)

• Casc Antic (Balaguer)

Dificultats MIL

LOR

A ( )

• Barriada Nova (Canovelles)

• Casc Antic (Olot)

• Casc Antic (Manresa)

( g )

per establir una A

L

• Casc Antic (Berga)

• Poble‐sec (BCN)

• Collblanc‐la Torrassa (L'H)

• Cerdanyola (Mataró)

• Serra d'en Mena (Badalona)

• Ca n'Anglada, Montserrat, Torressana i Vilardell (Terrassa)una

trajectòria

SCA

LA L

OC

A

BLE

(Mataró)

• Casablanca (St. Boi de Llobregat)

• St. Cosme (El Prat)

(Terrassa)

• Parc Fluvial (Sabadell)

• Serra d'en Mena (Sta. Coloma Gramenet)

• Sant Ildefons (Cornella de

positiva a nivell PO

SIC

IÓ E

S

ESTA

B )

• Barri Vell (Ripoll)

• El Carme (Reus)

• Casc Antic (Solsona)

(Llobregat)

• Can Falguera (Sta. Perpètua de Mogoda)

• Santa Eugènia ‐ Can Gibert nivell global

• Casc Antic (Tortosa)

del Pla (Girona)

• Salt Setanta (Salt)

• Barri Sud (Vic)

• Mariola (Lleida)

EMPI

TJO

RA

• Roquetes (BCN)

• L'Erm (Manlleu)

• La Ribera (Montcada i Reixac)

• Marca de l'Ham (Figueres)

• Campclar (Tarragona)


Tres Hipòtesi sobre Desigualtat, Crisi i Espai Urbà a CAT

Government & Nonprofit

Transcript of Tres Hipòtesi sobre Desigualtat, Crisi i Espai Urbà a CAT