,

El gel haestat utilit-zat des det e m p simmemo-rials com aelementterapéutic,conservant

o refrescant. Foren els arabsqui estengueren i popularitza-ren a occident la tradició de lesbegudes fresques, amb deno-minacions com dele de neu osorbet. No sera, pero, fins alsegle XVII que els gelats s'es-camparan entre les classespopulars. Per aquests i altresmenesters,s'aprofitaven la neude les muntany,es i el gel o qlacque es formava en rius, lIacs obasses. Les principals zones deconsum eren al litoral i elspunts de proverrnent habitual alnostre país eren la zona delMoianés, el Montseny, les mun-tanyes de Prades, els ports deBeseit i zones adjacents a lesesmentades.

Un cop s'havien format grui-xos de qlac significatius,aquests es tallaven en forma de

blocs que amb l'ajut de cavalle-ries o arrossegats amb ganxoses transportaven a un pou deqlac proper on s'ernrnaqatze-mava. Aquesta era, doncs, lafinalitat deis pous de qlac,

Els pous eren de pedra iestaven recoberts interiormentd'aquest mateix material. Lapart inferior, les parets i entreels blocs de gel es folraven deboll, palla o branques de pi obruc com a separadors. Elspous es situaven a les zonesobagues de la muntanya.Normalment eren circulars iamb una coberta semiesférica,o descoberts, segons el diarne-tre. Aquella era una feina detemporada, tot aprofitant lesepoques de més fred en qué noes podien fer les tasques pro-pies del camp o del bosc.

A la zona del Penedes hi hanotícies d'antics pous de qlac aVilafranca del Penedés, l'Arboc,Castellet, Mediona... Avui,encara en queden restes físi-

.ques del pou de qlac de canGustems, a Santa Fe del'Pénedes. Tal vegada, els mésinteressants de la zona, pero,siguin el pou de can Romeu

deis Borrulls per la seva anti-guitat i bon estat de conserva-ció, i el de can Cucurella, pro-per a la nostra ciutat. El de canRomeu deis Borrulls es trobasituat a la riba esquerra delRiudebitlles. En una paret inte-rior encara s'hi pot Ilegir: "secomenco a 30 de agost 1677y se acaba a 27 del mes deagost de 1678".

El pou de qlac de canCucurella, a la riba esquerra delFoix, entre els Ilocs deRocacrespa i Lurdes, s un deismés propers a la costa. És depedra, de forma esglaonada,coberta semiesférica i avui diaes troba pie de deixalles. Elgruix de paret és d'uns 80 cm.i el diarnetre. d'uns cincmetres. La fondaria actual ésd'uns cinc metres aproximada-mento

Propietat i gestió deis pous deglac

Els pous de qlac eren de pro-pietat privada o bé de propietatmunicipal o institucional. Hihavia dificultats perque els par-ticulars s'interessessin enarrendar els pous municipalsen anys en qué es preveia pocfred.

En anys amb poca neu,l'Ajuntament es feia carrec delsubministrament. Aleshores, elconsistori vilanoví demanava elqlac a Santes Creus o bé aSanta Coloma de Queralt, entrealtres punts de proveúnent.LAjuntament imposava uns arbi-tris sobre els serveis que li per-

Treslombs 2007 . 105

tocaven per dret, com era elcas del subministrament de neui gel. Teresa Basora es referia ales normes pel subministramentdel gel - entes com a serveipúblic - establertes en un Llibred'arrendaments de 1758. Lanormativa aclaria: "arrendarper lo temps que cornensara acorrer ab quinse dies del mesde abril y finirá als trenta denovembre la facultat de vendreneu o qlac en la present vila yson districte ... ". I continuava:"sapia lo arrendatari que haurade vendre la neu o qlac en lapresent vila y son districte a raóde tres diners per lliura", Tambés'hi especificava que hauria d'es-tar ben proveit i obligat a donar-ne a naturals i forasters "quefaran transit" [amb les mateixescondicions económiques). Aixímateix, s'establia una reservaobligada pels frares caputxinsde Vilanova i pels rectors deCubelles i Ribes, a igualtat depreu que els locals.

Al Ilibre d'arrendamentstambé hi figurava que la botigaexpenedora de gel dins la ciutathavia d'estar a "una de lescases situada des de la Iglesiade Vilanova fins a la plassa delPou, dit lo Palmerá ... "

Utilització practica del gel

Ja ho hem dit, de temps pre-terits, el qlac era utilitzat perbegudes refrescants, conser-var aliments i també amb finali-tats terapeutiques com antiter-mic, tallar hernorr-aqies.antiinflamatori, analqesic oalleugerir cremades. "El pou decan Gustems, en terme munici-pal de Santa fTe del Penedes,encara funcionava a primersdel segle XX. Es co~eix queaquest pou feia el proverrnentde gel a la farmacia MiretaeVilanova i la Geltrú., •

"Teodor Creus-i Corominas, al,.

text "El colera-morbo en Villa- .nueva y Geltrú" de I'any 1854,on fa el seguiment de l'epide-mia, fa algunes referencies al'ús del gel:

"El Círculo Villanovés hizopúblico que en razón a quealgunos facultativos propinabanla nieve como remiedio contrael cólera, dicho establecimientofacilitava gratis a cuántos lahubiesen menester en tales cir-cunstancias". I en un altre apar-tat: "Que ninguno de los milremedios que se anunciaron enlos periódicos contra el cólera,ha surtido completo efecto, yque ni el carbonato de sosa, niel aguardiente de caña, ni elromero en flor de azufre, ni lamedicina del Americano, ni lanieve, ni ninguno de los otrosespecíficos que con gran énfa-sis se anunciaron, produjeronlos deseados efectos ... "

En sentit contrari al que aca-bem de relatar, trobem lesnotes de Grau Massó referentsa la decadencia del comerc degel a Montblanc: "el revés mésfort l'experirnenta I'any 1854,quan els metges de Tarragonaculparen els refrescs i gelatsde ser propagadors del cólera".Certament, les condicionshiqieniques que oferien I'aiguade riu o la palla eren més aviatprecaries. El cornerc del gel eratant estrateqic que, citantPladevall, el 1699 els conse-Ilers de Barcelona es posarenen contacte amb elseu agent aRoma per demanar al SantPare que es permetés a totesles parroquias de Catalunyad'empouar en dies festius, aexcepció de la diada de Nadal.

Gel i gelades a la Vilanovadel XIX

Del "Diario de Villanueva yGeltrú" d'agost de 1856 tro-bem les següents notícies refe-rides a I'escassetat del gel:~nos parece que si alguno sededicase a este ramo decomercio, sacaria de el unbuen regular producto". Vaja,que s'hi guanyaria la vida!

Transcrivim la notícia sence-ra\~ "la carencia absoluta dehielo en nuestro mercado es lapesadilla de los aficionados a

Les quatre primeres corresponen a vistes generals iun detall del tancament de volta del pou de gla, decan Cucurella. el més praper a Vilanova. Es traba a

la riba esquerra del riu Foix entre Rocacrespa iLurdes, en terme municipal de Cubelles.

La darrera foto es de la placa que bateja com a"pou del gla," la finca on esta va localitzat el pou de

gla, de can Gustems a Santa Fe del Penedés, delque en queda ven unes poques restes físiques. Está

documentat que d'aquell pou es feia el praveiinent degel a la farmácia Miret de Vilanova.

Tres Tombs 2007 • 107

_______________________ ~.- •• .: Sí~ __ ",""":"",;,, ••••••_::w..~·

bebidas frías. En los años ante-riores, ya que no era posibletodos los día, no faltaban hela-dos en los festivos; más en elactual, ni catarlo siquiera hanpodido los que no han salido dela población. Imposible pareceque se haga notar esta caren-cia ahora no habiendo faltadojamás aquel artículo cuando lavilla no contaba más que lamitad de los moradores que enla actualidad".

El 30 d'agost s'insistia en eltema i es deia: "Aviso a los quequieran dedicarse a éste ramode comercio. Es tanta la esca-sez de hielo que se nota en elcorriente año, que habiendotenido un decidido empeño uncaballero de esta villa a propor-cionárselo para uno de los díasde esta semana, ha tenido querenunciar a su pretensión auncuando la cantidad que pidió aBarcelona era de pocas arro-bas... "

Encara el mateix "Diario deVillanueva y Geltrú", en la sevaedició de 17 de desembre de1858, deia: "En la mañana deayer nos regaló el cielo una tanfuerte helada.I...)los pozos deCasa Cucurella podrian estarcorrientes dentro de una sema-na y el rio Foix está helado [ ... )los carruajes pasaban el ríoFoix por encima de la capa dehielo"

Traginers i cavalleries

Les notícies referents altransport del gel són més aviat

escasses, tal com ho manifestaRamon Amigó, un deis millorsestudiosos del cornerc de laneu i el qlac i que confessa"haver trobat poques notíciesreferides al seu transport".

Les tasques de manipulació itransport del gel tenien duesetapes definides, la del trasllatdel gel des del punt de formaciód'aquest en basses o rius fins alpou de qlac on s'emmagatze-mava, i una segona fase entreel pou i la ciutat destinataria delproducte.

Gener Aymamí indica quedesprés de tallar els blocs degel, aquests "es carregaven ensarries de fusta, ben tapatsamb boll i recoberts amb sacs.Hom procurava que les sarriesanessin separades de I'animalper tal d'evitar el rnaxirn possi-ble I'escalfor i el consegüentaugment de temperatura".Igualment, Pladevall detalla queel transport es feia de nit ambuna recula o corrua de muls imatxos carregats amb sarriesde gel i a gran velocitat.

Des de la zona deCastelltercol es feia el trans-port a bast fins a Mollet oMontcada, i d'alla a Barcelonaamb carros o carretes tiradesper muls i matxos. I continuava:

"Si el transport -es feia mésIluny que Castelltercoi, elPenedes o Aiguafreda, a vega-des es canviava també de mulso matxos de bast en hostaldeterminats"

MAS lAALONSOESTABLE - QUADRA

Te!.93 893 2603 • Móbil 646 11 8992 •. ;; Comí Torre del Veguer, s/n

,', 08800 Vilonovo i la Geltrú

Com diu Perarnau, el pes delgel en sortir del pou era undada que no tenia cap menad'interes practico Diu el mateixautor: "Un cop les cavalleriessortien deis corriols d'acces alspous, anaven a cercar elscamins de bast o ferradura,cap d'ells carreters, que exis-tien a l'epoca moderna. Calveure que el cost del transportera molt important en la deter-minació del preu final de vendadel qlac o neu, i es coincideixque en alguns casos el preu decontractació podia quedar-neabsorbit fins a un 50%" [dadesde Ramon Amigó).

La política de millora decarnins en epoca de Caries 111[1757-1788) afavorí el trans-port de gel a Barcelona desd'altres indrets. Aleshores, elgel podia arribar des delMontseny, muntanyes dePrades, pre-Pirineu, ports deBeseit... La competencia delproverment va créixer ambtorea.

Com ja s'ha esmentat, elstraginers havien d'anar rapid ievitar les hores de calor. Lesperdues produrdes en fondre'sel gel es calculaven de I'ordred'un 20%. En el cas de la neu,les perdues eren encara mésgrans, valorant-se per sobredel 30%.

La Hisenda Reial gravavaamb impostos els traginers.Eren font d'ingressos per a l'ad-ministració pública, que regula-

Tres Tombs 2007 • 109

va el cornerc del gel com unservei públic (semblant a la sal,oli, pa o pesca salada). Unaaltra mostra d'aquest tipus detransport el detalla RamonAmigó: "La neu de les muntan-ves de Prades era transporta-da obliqatoriarnent a bast".Aleshores no hi havien caminscarreters i el viatge es feia enmul de Prades a Reus,Montblanc, Valls, etc. Les bes-ties de cárreqa baixaven ambles sarries plenes. I continuava:"El cost del transport tenia unagran incidencia sobre el preude la neu posada a casa. Ambles dades que tenim disponiblesnomés podem dir que el trans-port representava entre el 50 iel 73 % del valor de la merca-deria",

En anys de poca neu, caliaanar a buscar-la més Iluny. Eraun mal negoci parque els tra-jectes Ilargs encarien el costdel traginer i suposava mésperdua per desgel.

Fins al segle XVIII, i sobretotal segle XVII, el cornerc amb laneu i el gel deixava margesimportants "a qui tenia o explo-tava un pou" ". pero també alstraficants arnb Ia mercaderia.

El sistema de transport a uti-litzar entre el Valles i Barcelonahi era ben detallat.L'administrador arrendava percinc anys el transport de qlacdeis pous del Valles "que diaria-ment ha d'arribar a la ciutat deBarcelona amb carreta ambtendal i empostisada". Deispous de Granollers ·i rodaliessurten les carretes a les quatrede la tarda i fan nit a I'hostal deManteada, d'on surten al matí ientren a Barcelona en- obrir elportal. Per la zona delMontseny, I'arrendador de, laneu de Barcelona la fa baixaramb matxos deis' pous i con-gestes del Montseny fins a lVilamajor, on es carreguen elscarros. Es feia un primer corn-boi a Montmeló, on canvien elbestiar sense moure la carreqafins a Barcelona, on tornen a

canviar el bestiar i tornen aVilamajor de buit. També "s'obli-ga I'arrendador deis carros aarreglar els sotracs de lescarrete res perque fossin transi-tablas".

Per a dur el gel a Barcelonaarribaven del Valles de vuit adeu carros grossos a la tardad'un dia qualsevol. Malgrat tot,hi havia un problema afegit queera la seguretat deis camins.Aymamí anota que al segle XVIIel Consell de Barcelona expres-sen al Rei la seva preocupacióper aquest tema: "miqueletssenyorejan tota la muntanya iroban los matxos del traji", fetque impedia la provissió de neu"tant necessaria a la vidaumana ques pot dir ja es ali-rnent"

Declivi deis pous de glac

La manca de seguretat a lesmuntanyes, propia del bandole-risme o de les guerres carlinesdel segle XIX, o bé perque elsavencos tecnics afavorien l'apa-rició d'alternatives a I'elaboraciód'aquests productes, les activi-tats de la producció i el cornercdel gel aviat entraren en deca-dencia. Un altre capítol signifi-catiu d'aquest bandolerisme eldocumenta Ramon Amigó,citant una carta deis jurats deVilafranca del Penedes alsjurats de Reus "justificant-seper no haver anat a Prades abuscar neu que hi havien empa-raulat". S'hi alleqa que el tragi-ner que feia el viatge de Pradesa Valls havia dit al traginer quecontinuava de Valls a Vilafranca"que ell no li assegurava cosane portas més quant en aquellaterra no-y hauia traginer segurper los camina uuels prenianlos matxos los soldats ingle-sas".

En una altra informació, elsjurats de Vilafranca comuni-quen als de Reus la visita aaquesta ciutat d'un represen-tartt seu per tractar del prever-m~nt de neu a Vilafranca. NoI'han volguda contractar ni a

Berga ni a Santa Coloma per-que creuen que s'entendranmillar amb els de Reus (sóndades de 1707).

A aquests fets s'hi afegeixI'aparició de la producció de gelartificial a les darreries delsegle XIX. En aquesta epocasorgeixen diferents fabriquesprop de la costa, alguns dedi-cades especialment a la con-servació del peix fresco

Els darrers pous de gel fun-cionaren a la zona delMontseny (Aiguafreda) fins benentrats els anys trenta. La pro-ducció tradicional de qlac i elseu cornerc, pero, s'havien aca-bat definitivament. Les incle-mencies del temps, la vegeta-ció i I'urbanisme creixentanirien fent desapareixer elsvestigis d'aquells antics pous deqlac. Avui, afortunadament,algunes d'aquelles construc-cions han estat recuperades irestaurades com a testimonisd'una epoca i una activitat queja forma part de la nostra his-toria.

Albert Tubaui García.

Fants bibliagráfiques

AMIGÓ, Raman; "El tréñc amb el fred al Camp deTarragona {segles XVI·XIX!. PAM, 2002

AYMAMí, Gener; "Aproximació als pous de glar; ideneu de Catalunya", UEC, 2000

BASORA, Teresa; "El suministro de hielo a los villano-veses de los siglos XVII y XVIII'. "Villanueva y Geltrú",3 d'agost de 1962

CAPDEVILA,Joan; "Les Poues, una industria desapa-reguda", Dins: XIII Ronda Vallesana. Castejtercol-Granera, Unió Excursionista de Sabadell, 1992

CREUS, Teodor; "El calera-morbo en Villanueva yGeltríf. 1854

DD.AA.; "El transport de la neu del Montseny i delglae;del Valles a Barcelona al segle XVII,., IV trobadad'estudiosos del Montseny. Diputació de Barcelona,2005

GRAU Massó,; "La industria tradicional de Montblanci la conca en el segle XVIII', Montblanc, 1989

PERARNAU, Jaume; "Els pous de glae;de la comarcade Bages", Centre d'Estudis del Bages, 1992

PLADEVALL, Antoni; "Castellterr;ol. História de la vi/aiel seu terme'. Eumo Editorial,1991

TUBAU, Albert; "Moliners, calcinaires ipousters. Unpasseig per la Cubelles preindustrial'. Ajuntament deCubelles-Institut d'Estudis Penedesencs, 1999

.' VIRELLA, Joan; "Els pous de glae; del Penedes",Revista Gran Penedés, n", 17-18. 1989-1990

VIRELLA, Joan; "Los pous de glar;, neveras de anta-ño", "Villanueva y Geltrú", 23 de gener de 1965

Tres Tombs 2007 • 111