comercial?Hi ha aspectes que em fan sentir op-

timista en quant a la durabilitat d’aquest acord.

Per exemple. En un comunicat de di-mecres, el Ministeri de Comerç Xinès va dir que «confia en implementar els re-sultats acordats en les converses entre Xi i Trump». Segons el comunicat, «Xi-na començarà tan aviat com sigui possi-ble amb els elements específics en què ambdues parts tenen consens i impul-saran les negociacions comercials en la resta d’aspectes d’acord amb un clar ca-lendari i el full de ruta.»

Un altre pas que ens porta en la di-recció correcta és que el dijous, les agències del govern xinès van signar un memoràndum de cooperació en relació a un enduriment del càstig per infracci-ons sobre la propietat intel·lectual. Un aspecte que Washington porta recla-mant fa temps. Els delinqüents es mos-traran en una llista negra, fent més difícil obtenir suport financer del govern, par-ticipar en contractació pública, emetre bons corporatius o adquirir subminis-trament de terres governamentals.

Una altra bona notícia és que Trump ha emès recentment exempcions per

L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 9 0

Divendres, 7 de desembre del 2018

Consultori fiscal Els costos financers de vendre a crèdit i de suportar demores en els pagaments

Jaime Mesas

PereBrachfield

Pàg 2 Pàg 3

Els assessors fiscals clamen per un increment de la tributació de les sicavsHi ha interès per part de fortunes espanyoles per traslladar societats al país

Pàg 4

L’aeroport d’Andorra-la Seu estarà plenament operatiu al març del 2019Saboya espera que amb una estratègia sigui «un centre de serveis d’interès per al nostre entorn»

Pàg 4

El Principat formarà part de la zona única de pagaments en euros a partir del maigSerà un nou element de competitivitat per a les entitats nacionals i per als clients que operen des d’Andorra

Pàg 4

90.000 euros més per a les ajudes per a la petita i mitjana empresa

Pàg 4

Actua amplia les subvencions després dels 190.000 € que es van esgotar

Trump i Xi anuncien una treva. Un acord de llarga durada que ens pot portar la pau comercial?

De la trobada entre Trump i Xi a Buenos Aires, en va sortit una aparent treva semblant a l’acord asso-lit el passat juliol entre

els Estats Units i el president de la Unió Europea, Jean-Claude Juncker.

Segons aquest acord, la pujada de les tarifes anunciada pel dia 1 de gener que-daria congelada als nivells actuals (en aquest cas, durant 90 dies), mentre els negociadors intenten trobar sortides per als conflictes subjacents entre amb-dues parts.

Vegem alguns dels punts clau de l’acord:

1. La Xina començarà immediata-ment a comprar llavors de soja i produc-tes dels Estats Units (quelcom que la Xi-na sempre està disposada a oferir).

2. Es prohibeix l’exportació xinesa de l’analgèsic opioide fentanyl (també un aspecte que probablement s’hauria acabat produint).

3. La Xina es va oferir a reconsiderar Passa a la pàgina següent

la fusió entre Qualcomm i NXP.4. Hi ha un compromís per revisar

les practiques de transferència tecnolò-gica forçosa, accés al mercat xinès, i ta-rifes als cotxes nord-americans (avui al

40% a la Xina).Ambdues parts acorden que s’esfor-

çaran perquè la transacció s’hagi tancat en els propers 90 dies. Si, passat aquest termini, les parts no són capaces de

materialitzar avenços en tots aquests fronts, aleshores els aranzels s’apujaran automàticament fins al 25 %.

Visió a més llarg termini: Un acord de llarga durada que ens pot portar la pau

Àlex Fusté@AlexfusteAlex

Chief economist d’Andbank

BUSINESS2 Divendres, 7 de desembre del 2018

Ve de la pàgina anterior

Sembla que l’estil del president dels EUA es torna en contra dels interessos d’aquells que diu defensar

sancions contra alguns països que com-pren oli de l’Iran. La Xina està entre aquestes exempcions. Per què ho con-sidero una bona notícia? Simplement, perquè emmarco aquesta acció en un esforç conjunt de Washington per re-duir el preu del petroli (fins ara una es-tratègia d’èxit), però que suggereix que Trump ha abandonat la seva línia du-ra envers l’Iran quan han aparegut els indicis mínims d’estrès econòmic o de mercat.

Sóc conscient que Trump ha de sem-blar un polític dur ara que està en pro-

blemes políticament, amb una majo-ria democràtica a la Cambra i la inves-tigació Mueller a punt d’acabar. Està clar que amenaçar la Xina (o la UE) amb una gran tarifa és la manera més barata que tindria per projectar aquesta imat-ge. No obstant, accions com l’emissió d’exempcions de sancions per consu-mir petroli d’Iran (després d’haver tingut un discurs tan dur), em fa sentir confiat amb una doctrina que apunta a rebaixar tensions quan hi ha un cost econòmic.

Ara bé. Una pregunta clau que ens hem de fer és: fins on pressionaran els defensors de la línia dura dins la Casa Blanca (Bolton, Navarro i Lighthizer)?

Però també ens hem de preguntar qui-na capacitat de pressió té la comunitat empresarial? Només recordeu com GM, després de perdre US $ 1.000 milions a causa de les tarifes d’alumini, va anunci-ar 14.000 acomiadaments (tots als EUA. Cap a la Xina). Més important va ser la caiguda de dimarts del 4,4 % en la co-tització a les petites empreses dels Es-tats Units (recollides en l’Índex Russell 2000). Sembla com si l’estil de Trump s’estigués tornant en contra dels inte-ressos d’aquells que ell proclama defen-sar. Davant això, em pregunto quant de temps podrà suportar Trump una situ-ació de conflicte.

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0121-2018, del 20 de juliol del 2018, del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) en relació amb la consideració d’apor-tació no dinerària d’altres actius als efectes del règim fiscal de les opera-cions de reestructuració empresarial.

Segons el que es depreden de la Consulta anterioment esmentada, “per motius estratègics, de reorganització i racionalització del grup, buscant cen-tralitzar en una sola Societat especifi-ca «tecnològica» i no financera els sis-temes i serveis informàtics del grup, de facilitar l’atracció de talent específica-ment relacionat amb temes d’IT i de fa-cilitar, en el seu cas, trobar tercers ali-ens al grup als qui poder prestar ser-veis d’IT que permetin optimitzar les capacitats de la nova «plataforma in-formàtica», la Societat consultant, tot seguint les tendències del sector a Eu-ropa d’externalitzar i centralitzar les funcions de tecnologia i processos en una filial del grup, ha considerat con-venient utilitzar una filial andorrana, participada en el 100 per 100 del seu capital, la Societat X per desenvolupar i prestar serveis informàtics i tecnolò-gics, per ara, a la Societat consultant i a les seves filials tant andorranes com no andorranes.

la Societat consultant percebrà parti-cipacions en el capital social de la filial X. Per tant, en la mesura en que la con-sultant ja és actualment propietari del 100 per 100 del capital de la Societat fi-lial X, la consultant és mantindria com a soci únic de la Societat filial X.

Feta l’aportació, la Societat filial X continuarà amb el desenvolupament de la nova «plataforma informàtica» utilitzant els serveis dels proveïdors respecte dels que se subrogarà en la posició contractual de la consultant, nous que pugui contractar i amb el seu propi personal que majoritàriament provindrà de la consultant.

La Societat consultant i la Socie-tat filial X tributen a partir de l’exerci-ci 2018 sota el règim de consolidació en l’Impost sobre Societats.

El aquest sentit, el DTF contesta la Consulta formulada en els següents termes:

Referent a la qüestió sobre la pos-sibilitat d’aplicar el règim fiscal de re-organització empresarial a l’aportació que efectuarà la consultant, el Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reor-ganització empresarial a l’article 2 de la normativa esmentada estableix les de-finicions de les operacions que es po-den acollir al règim fiscal de les opera-cions de reorganització empresarial. Concretament, l’apartat 2.4a preveu el següent: «Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual: a) Una entitat aporta, sen-se quedar extingida, un o diversos ele-ments patrimonials o accions o parti-cipacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’al-menys el 5% del seu capital social a una altra entitat resident al Principat d’An-dorra, i rep a canvi valors representa-

tius del capital social de l’entitat bene-ficiària de l’aportació».

Vist que els elements objecte d’aportació són aplicacions i sistemes informàtics en construcció que estan comptabilitzats en seu de la consultant com a elements de l’immobilitzat ma-terial i immaterial i que l’entitat recep-tora és un Societat resident a Andorra de la qual, amb caràcter previ a l’apor-tació, la consultant posseeix el 100% de la participació, l’operació esmenta-da en la consulta tindrà la consideració d’aportació no dinerària als efectes de l’aplicació del règim fiscal de les ope-racions de reorganització empresarial.

D’altra banda, la finalitat del règim fiscal de les operacions de reestruc-turació empresarial és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per a l’execució de les operacions de reor-ganització; així mateix, aquesta nor-mativa pretén evitar que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica eco-nòmica o de negoci sinó que estan ba-sades en raons purament fiscals.

Segons el DTF l’operació es duu a terme amb la finalitat de millorar el desenvolupament de l’activitat em-presarial del grup. Concretament, la consultant manifesta que l’objectiu de l’operació és centralitzar en una sola Societat específica «tecnològica» i no financera els sistemes i serveis infor-màtics del grup, facilitar l’atracció de talent específicament relacionat amb la tecnologia i trobar tercers aliens al grup als quals es pugui prestar serveis.

Així doncs, l’operació objecte de la consulta s’efectua per motius econò-mics vàlids i, en conseqüència, li serà aplicable el règim fiscal de les opera-cions de reorganització empresarial, excepte que expressament s’opti per la renúncia.

Dins d’aquest nou marc estratègic un primer pas és continuar amb el de-senvolupament de la nova «plataforma informàtica» del grup des de la Socie-tat filial andorrana X de manera que, a mesura que es vagin finalitzant els desenvolupaments dels diferents mò-duls, sigui la Societat filial X que pres-ti serveis informàtics per ús d’aquesta nova «plataforma informàtica» tant a la

consultant com a les seves filials.Per implantar aquesta nova estruc-

tura organitzativa cal que la Societat consultant aporti a la Societat filial an-dorrana X tots els actius de l’immo-bilitzat material i immaterial en curs corresponent a la nova «plataforma in-formàtica» actualment en desenvolu-pament.

A canvi d’aquesta aportació d’actius

Consultori fiscalJaime Mesas

Trump abandona la seva línia dura envers l’Iran amb l’aparició d’indicis d’estrès econòmic o de mercat

BUSINESS 3Divendres, 7 de desembre del 2018

Els costos financers de vendre a crèdit i de suportar demores en els pagaments

Un conegut aforisme diu que: «no hi ha res gra-tis en aquest món» i un axioma en finances preceptua que: «els di-

ners amb el pas del temps perden va-lor». Cal no oblidar mai aquestes dues sentències ja que les empreses que ve-nen a crèdit incorren en una sèrie de costos. Això es deu al fet que la majo-ria de les empreses financen una gran part de les seves vendes amb crèdits bancaris a curt. En altres paraules, les empreses que atorguen crèdits als seus compradors se solen haver d’endeutar amb tercers per poder finançar les in-versions en saldos de clients ja que no disposen de suficient fons de manio-bra per finançar les necessitats de fons que suposen les vendes a crèdit, ni ge-neren suficient flux de caixa per sufra-gar les noves operacions. Els comptes de clients representen una de les in-versions més importants de l’actiu de

tes de clients, els costos originats per la tramitació dels diferents mitjans de pagament, les despeses de cobrament, els costos de la gestió de cobrament i els produïts per les gestions recupe-ratòries ; i quart, els costos derivats de la prevenció i cobertura dels riscos de crèdit.

El control i anàlisi d’aquests cos-tos servirà al departament de crèdits com a guia per conèixer l’eficiència de la seva gestió. La comparació de les dades obtingudes en diferents perío-des permet que l’empresa pugui avalu-ar els resultats de les mesures correc-tores adoptades en un moment donat. Per tant, com més gran sigui el termini de cobrament que han de suportar les empreses, més gran serà la massa de comptes a cobrar que tindrà en els seus balanços, i per tant major serà el cost financer que experimentarà.

Així mateix, el proveïdor ha de tenir en compte el cost ocult que hi ha a l’ho-ra d’atorgar un crèdit a un client. Per exemple, si l’empresa proveïdora Ga-radna SL realitza la concessió d’un crè-dit de 20.000 euros a un client que pa-garà la factura 90 dies després d’haver-se fet el lliurament de la mercaderia, i si partim del principi que Garadna S.L. es finança amb línies de crèdit i el ti-pus d’interès mitjà que ha d’abonar als bancs per a l’obtenció de recursos a curt termini és del 6% taxa anualitza-da, el cost financer (utilitzant una fór-mula senzilla basada en l’interès sim-ple) seria de 300 euros. Per tant, el cost que ha de suportar l’empresa Garadna S.L. per finançar aquesta venda a crè-dit és de 300 euros; import gens me-nyspreable si tenim en compte que re-presenta l’1,5% de l’import de la factura.

Per tal de que tots els empleats im-plicats en la gestió del crèdit client es-tiguin conscienciats de la importàn-cia dels terminis de pagament que es concedeixen als clients, és convenient que les empreses tinguin una taula amb els càlculs de cost d’ajornament se-gons els imports de l’operació i el ter-

ments posa en dificultats la tresore-ria de l’empresa i impedeix a l’empresa atendre els seus propis compromisos de pagament. Conseqüentment, la ne-cessitat d’obtenir liquiditat a curt per cobrir les necessitats puntuals de tre-soreria obliga les empreses afectades per la morositat a sol·licitar urgentment als bancs els fons necessaris per sortir de la dificultat. La morositat també té repercussions de tipus econòmic fi-nancer a les empreses que la pateixen, sent les més rellevants l’allargament del període mitjà de maduració del ne-goci i del cicle de caixa, l’allargament del cicle de caixa que implica un aug-ment de les necessitats operatives de fons, l’increment desproporcionat de l’actiu corrent realitzable per cul-

Pere Brachfield@PereBrachfield

Director de Brachfield Credit & Risk Consultants

La majoria de les empreses financen gran part de les seves vendes amb crèdits bancaris a curt

les empreses i en moltes ocasions són el primer ús de fons de l’empresa.

Per tant, les empreses que venen a crèdit han de suportar els costos finan-cers que suposen la inversió en comp-tes de clients pendents de cobrament, ja que en general les companyies no disposen de recursos propis -o de re-cursos financers bàsics- suficients per finançar la massa que representen els drets de cobrament a clients i han de recórrer al crèdit bancari. La funció fi-nancera ha d’avaluar el cost per l’prove-ïdor de les operacions amb pagament ajornat, ja que, si l’empresa ha esgo-tat la seva capacitat d’obtenir recur-sos propis, ha de cobrir les necessitats d’inversió del seu actiu corrent amb passiu a curt amb cost. L’àrea financera ha de calcular el cost dels recursos fi-nancers i ha d’existir una relació ade-quada entre el retorn que l’empresa es-pera obtenir de les inversions efectua-des en l’operació a crèdit i el cost mitjà dels recursos emprats. Una màxima en finances dicta que si d’una inversió en actius equivalent a un euro, la compa-nyia espera obtenir un marge de cinc cèntims per euro, llavors ha d’aconse-guir un finançament que li costi menys de cinc cèntims per cada euro.

El crèdit atorgat als clients provo-ca a les empreses proveïdores quatre tipus diferents de costos: primer, les pèrdues directes provocades pels crè-dits comercials incobrables; segon, el cost dels recursos emprats en el finan-çament dels crèdits de clients durant el temps transcorregut des la venda fins al cobrament de la transacció comer-cial; tercer, les despeses de gestió; en aquest grup entren els costos adminis-tratius de la gestió i control dels comp-

La rebaixa de flux de cobrament impedeix a l’empresa atendre els seus compromisos de pagament

pa de l’augment dels comptes per co-brar i saldos vençuts de clients, aug-ment de l’actiu corrent en incrementar les partides de clients amb els comptes vençudes i impagades, increment del corrent net en el balanç que suposa un augment de les necessitats de finança-ment de l’actiu corrent i un increment dels costos financers, increment del passiu a curt amb cost en forma de crè-dits bancaris utilitzats per finançar els saldos de clients vençuts i no cobrats, augment dels costos financers provo-cats pels retards en el pagament i al-tres despeses addicionals, desequili-bri financer i de l’estructura del balanç de la companyia, imatge financera ne-gativa en les anàlisis d’estats financers, costos financers addicionals pel cost

de saldos compensatoris exigits pels bancs en haver augmentat els impagats i les devolucions d’efectes i descens de la rendibilitat empresarial .

Les despeses que provoquen els im-pagats són les despeses bancàries de devolució d’efectes, despeses adminis-tratives per a la gestió dels impagats, despeses en recollida d’informació fi-nancera sobre clients, despeses origi-nades per pagar els serveis de les em-preses de recobrament de les factu-res impagades i despeses de gestió de cobrament interna com poden ser els desplaçaments per visitar els deutors, les trucades per telèfon als clients mo-rosos i els salaris del personal encarre-gat de realitzar les tasques de recupe-ració de crèdits impagats.

mini atorgat al client per pagar. El ti-pus d’interès que s’aplica en els càlculs ha de ser el cost mitjà ponderat dels recursos financers utilitzats per a les inversions en l’actiu corrent. Aques-ta simple taula ajudarà els empleats de l’empresa, i en particular als venedors, a donar-se compte de la repercussió que té en el compte de resultats de l’empresa cada venda a crèdit en fun-ció de l’ajornament que es concedeix al client. Aquest mètode permet sensibi-litzar els comercials de la importància de moderar els terminis de pagament atorgats a clients.

En un altre ordre de coses, una con-seqüència de la morositat dels clients que es retarden en pagar les factures vençudes és l’aparició de tensions de tresoreria provocats per l’insuficient flux de fons en fallar la previsió de co-braments que havia fet el tresorer. Així mateix, la disminució del flux de cobra-

BUSINESS4 Divendres, 7 de desembre del 2018

Fixen el maig del 2019 perquè l’aeroport estigui plenament operatiuEl ministre d’Economia, Competitivi-tat i Innovació, Gilbert Saboya, va expli-car que l’aeroport d’Andorra-la Seu po-dria estar plenament operatiu el maig del 2019. El Govern està a l’espera d’un infor-me de Suïssa sobre l’operació instrumen-tal que pot estar enllestit en breu. Saboya va obrir el 17è Fòrum de l’Empresa Famili-ar Andorrana (EFA) sobre ‘Una estratègia aeroportuària per Andorra’ que va tenir lloc a Andorra la Vella. Saboya va afirmar que «Andorra necessita una estratègia aeroportuària per poder ser un centre de serveis d’interès per al nostre entorn».

Va recordar que quan Democràtes per Andorra (DA) va arribar al Govern l’any 2011 es va encarregar un estudi de viabilitat de l’aeroport d’Andorra-la Seu que va concloure que podia ser operatiu per a aparells de 50 a 60 passatgers sem-pre i quan es disposi del GPS. Des d’ales-hores, segons Saboya, «el treball s’ha dut a terme de manera continua i periòdi-ca».En el posterior debat, el professor titular del departament d’aeroespacial i aeroports de la Universitat Politècni-ca de Madrid, Luis Pérez, va aprofundir en el concepte d’operació instrumen-tal apuntat per Saboya. Pérez va explicar que «l’operació actual a l’aeroport d’An-dorra-la Seu és la visual i que s’ha d’im-plantar la instrumental. Les singulari-tats que presenta la instal·lació fan que prèviament a la implantació d’aquest ti-pus d’operacions es requereixi la realit-zació d’un estudi exhaustiu per garantir la seguretat. El més important de l’ins-trumental, com va subratllar Pérez, és que permet l’operació continuada d’ae-ronaus en els moments en què el pilot té poca o nul·la visibilitat.

Els assessors fiscals demanen una pujada de la tributació de les sicavsApunten que hi ha interès de fortunes espanyoles per traslladar les societats al Principat

Una f iscalitat inesta-ble o l’arribada d’un go-vern que té l’objectiu d’endurir la pressió im-positiva genera males-

tar entre els grans inversors i les grans fortunes, que busquen les vies més fac-tibles per esquivar aquestes possibles mesures. Un escenari semblant és el que hi ha actualment dibuixat a Espan-ya, amb el projecte de pressupost de Pe-dro Sánchez que preveu una reforma, entre d’altres, de les societats d’inversió de capital variable (sicav). Aquestes so-cietats, que tenen com a objectiu inver-tir en valors mobiliaris (accions, deute públic i obligacions emeses per empre-ses), tributen a l’1% a l’estat veí del sud quan es liquida la societat o es repar-teixen dividends, mentre que a Andorra l’impost és del 0%.

La norma fiscal espanyola d’antiabús impedeix poder constituir una sicav fo-ra del país si aquest nou destí presen-ta un diferencial de tributació per sobre del 75% respecte a l’impost espanyol o que l’entitat estigui controlada per una sola persona en més d’un 51%, un fet que amb el projecte de pressupostos enca-ra s’endureix més. Actualment el Princi-pat compleix amb aquest requisits, i el fisc podria aplicar les clàusules i confis-car la societat i obligar-la a tributar a Es-panya. És per això que malgrat que hi ha inversors que s’han interessat en fer el trasllat a Andorra no l’han acabat mate-rialitzant. «Hem copsat interès per part de fortunes espanyoles per traslladar

Andorra formarà part al març de la zona única de pagaments en eurosAndorra i el Vaticà s’inclouran a partir de l’1 de març del 2019 a la zona única de pagaments en euros (Single Euro Pay-ments Area – SEPA). La incorporació del Principat servirà per donar cabuda al país a plataformes de pagament en lí-nia com Paypal, així com un pas més cap a la integració internacional de la pla-ça financera i un nou element de com-petitivitat per a les entitats andorranes i per als clients que operen des del país.

En l’àrea geogràfica SEPA, els ciuta-dans, les empreses i altres agents eco-nòmics poden efectuar i rebre paga-ments en euros, sigui dins o fora de les fronteres nacionals, amb els mateixos drets i obligacions i les mateixes condi-cions, independentment del lloc en què es trobin. De la mateixa manera, es po-dran realitzar pagaments en euros en-tre qualsevol compte ubicat en l’àrea d’aplicació amb la facilitat amb què es realitza una operació en l’àmbit naci-onal, facilitant l’accés a nous mercats.

Tots els participants dels esquemes del Consell de pagaments europeu (Eu-ropean Payments Council - EPC) po-dran enviar o rebre transaccions de transferències de crèdit SEPA (SEPA Credit Transfer - SCT), transferències de crèdit instantànies SEPA (SEPA Ins-tant Credit Transfer - SCT Inst) i càrrecs directes SEPA (SEPA Direct Debit - SDD) a i des d’SCT, SCT Inst i SDD a partici-pants d’Andorra, a mesura que les enti-tats financeres es vagin adherint als di-ferents esquemes.

Els instruments de pagament de la

zona SEPA són les transferències de crèdit SEPA (SCT): pagaments puntuals, massius, pagaments de nòmines i pen-sions; els càrrecs directes SEPA (SDD): domiciliacions bancàries periòdiques o puntuals; i per últim, les transferèn-cies de crèdit instantànies SEPA (SCT Inst). Tots els instruments de pagament anteriors poden ser utilitzats per a pa-

gaments nacionals i transfronterers en qualsevol dels països de l’àrea geogrà-fica SEPA.

Amb la inclusió d’Andorra i del Vaticà l’àmbit geogràfic dels esquemes SEPA s’amplia a 36 països, que ja compta amb els 28 estats membres de la Unió Euro-pea, Islàndia, Noruega, Liechtenstein, Suïssa, Mònaco i San Marino.

Actua amplia en 90.000 € les subvencions per a la petita i mitjana empresa

baix. Aquestes societats estan pensa-des per generar benefici a llarg termini i que aquest sempre sigui més elevat que l’impost que finalment s’ha de pagar no-més quan es liquida la societat o es re-parteixen dividends. La diferència, per exemple, entre l’1% a pagar i el 2 o 3% que es genera anualment de benefici, és l’anomenat diferencial fiscal i que s’es-capa de l’impost.

Vilallonga també explica que la inse-guretat i el possible increment del per-centatge a tributar de les sicavs a Espa-nya molt per sobre de l’1% actual també està obrint la veda perquè ciutadans del país veí del sud canviïn de residència.

les sicavs al país», apunta el vicepresi-dent de l’Associació d’assessors tributa-ris i fiscals, Marc Vilallonga. Una tònica que també ha corroborat l’assessor tri-butari, Jaime Mesas, que assenyala que arran dels futurs possibles canvis a Es-panya «hem tingut aproximacions per-què la gent està preocupada». És per ai-xò que els assessors fiscals del país de-manen al Govern que pugi la tributació de les sicavs perquè el percentatge s’as-simili a l’espanyol, un fet que obriria la porta perquè les fortunes es traslladin a Andorra, evitant així les normes del fisc espanyol perquè el consideraria homo-logable. Consideren que actualment el

Principat està perdent oportunitats de negoci si el Govern finalment no assimi-la aquesta tributació a l’espanyola. «Els hem posat la demanda múltiples vega-des sobre la taula, però no sabem per quina raó no ens han fet cas», destaca Vilallonga. Mesas va més enllà i apunta que «hi ha gent interessada i no estem sent prou ràpids ni competitius». Per ai-xò demanen el canvi.

Aplicar un percentatge més elevat que l’actual, és a dir, passar del 0% al 0,80% o al mateix 1% que Espanya, per-metria a les grans fortunes instal·lar les sicavs a Andorra amb l’estabilitat fis-cal que aporta el país i que no tenen a

El secretari d’Estat per a la Diversifica-ció Econòmica i la Innovació, Josep Ma-ria Missé, i la directora d’Actua Empre-sa, Judit Hidalgo, van anunciar una no-va partida de 90.000 euros per ampliar el pressupost del programa de subven-cions d’Actua per a la petita i mitjana em-presa. Actua va llançar el mes de setem-bre la convocatòria per al primer pro-grama de subvencions amb un import de 190.000 euros que es va esgotar el 22 de novembre.

En aquest sentit, Missé va explicar que «hem rebut una allau de sol·licituds, moltes més de les que esperàvem, i des del consell d’administració hem acordat ampliar el pressupost en 90.000 euros, per intentar arribar al màxim nombre de demandes previstes». Hi van haver 69 sol-licituds, de les quals es van aprovar 64, es van denegar 3 i n’hi ha dues en espera.

Judit Hidalgo va recordar que «l’ob-jectiu d’aquestes subvencions és facili-tar i incentivar que les empreses del país que tenen més limitacions per accedir a serveis professionals externs, per la seva naturalesa, puguin contractar-los i, així, professionalitzar-se i anar incorporant la variable de la innovació i de la interna-cionalització en el seu negoci per ser més competitives».

Més d’una seixantena de projectes de 44 empreses del país seran els que es be-neficiaran dels 190.000 euros (161.500 per empreses amb una facturació de fins

a 350.000 euros, i 28.500 per empreses que facturin entre 350.000 i 1.500.000 euros). El 58% d’aquesta partida es des-tinarà per a treballs de disseny i posici-onament web i màrqueting digital rela-cionats amb mercats internacionals, un 14% per a sistemes de gestió de l’activitat empresarial i un 12% per a comerç elec-trònic. Entre els serveis no sol·licitats hi ha la recerca tecnològica, la diagnosi del potencial d’internacionalització, la re-estructuració de personal o el disseny i muntatge d’estands a fires internaci-onals.

De els 69 sol·licituds d’empreses, s’aproven 64, tres es deneguen i dues resten en espera

Els ajuts contemplen la subvenció de la contractació d’una determinada tipo-logia de serveis que contribueixen a fa-cilitar l’accés de l’empresa a la digitalit-zació, la innovació, la internacionalit-zació i l’emprenedoria, acompanyant la seva diversificació internacional i la seva presencia a l’exterior. L’import atorgat és d’un màxim de 6.000 euros per benefici-ari. La convocatòria està oberta fins el 14 de desembre.