UD ESO- La Hidrosfera

8/18/2019 UD ESO- La Hidrosfera

1/90

La hidrosferaUnitat didàctica per a 1er de la ESO

Autors: Josep CarrerasMarc Escoda

Tutora: Sílvia Lope PastorMentor: Enrique Vergara

Maristes Badalona

Aprenentatge i Ensenyament de les

Ciències Naturals – III, curs 2015‐2016

Màster en formació de professorat desecundària. Especialitat de ciències

naturals.

Universitat Pompeu Fabra


2/90

2

SUMARI

Presentació de la unitat didàctica 3

Programació de la unitat didàctica 5

1. Cicle, nivell i matèria 5

2. Context 5

2.1. Context d’aprenentatge 5

2.2. Context d’aplicació 6

3. Treball per competències 6

3.1. Competències bàsiques transversals 6

3.2. Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic 84. Objectius d’aprenentatge 9

4.1. Objectius cognitius 9

4.2. Objectius procedimentals 10

4.3. Objectius actitudinals 10

5. Continguts 11

6. Consideracions sobre els continguts 11

7. Gestió de l’aula 12

8. Atenció a la diversitat 12

9. Criteris generals d’avaluació 13

10. Seqüència d’activitats 14

Bibliografia 36

Material pels alumnes 37

Annexos 89


3/90

3

PRESENTACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA Aquesta unitat didàctica va destinada a l’assignatura de Biologia del primer curs del

primer cicle de l’Educació Secundària Obligatòria (1r de la ESO), i gira entorn de la

hidrosfera i el paper de l’aigua el món tal i com el coneixem, posant especial èmfasi enels seus estats i les seves propietats, el seu cicle, el qual conforma la hidrosfera, i la seva

distribució mundial amb totes les diferències que provoca en la societat global actual. A

l’hora de dissenyar aquesta unitat didàctica, s’ha tingut en compte una organització

progressiva tant pel que fa a la dificultat dels continguts com la tasca que es demana a

l’alumnat.

La nostra unitat didàctica està dividida en dos blocs diferenciats, un clarament

d’aprenentatge conceptual, i l’altre destinat a l’aplicació dels coneixement adquirits per

resoldre un problema de la societat.

Per dur a terme el primer bloc, s’utilitza un context proper als alumnes a partir de

mostres de diferents tipus d’aigua i les seves etiquetes. A partir d’aquest context, es

pretenen obtenir les idees prèvies que l’alumnat tingui sobre la hidrosfera, les propietats

de l’aigua, els seus estats en la natura i el cicle de l’aigua mitjançant les diferències entre

les mostres d’aigua, i treballar a partir d’aquests.

Seguidament es proposen uns experiments per representar els canvis d’estat i uns altres

per comprovar certes propietats de l’aigua, a partir dels quals es fan experts en un tema

que hauran de compartir amb els seus companys mitjançant una exposició oral. Un cop

fet això, ho han de relacionar amb el cicle de l’aigua per tancar aquest primer bloc

d’aprenentatge.

Un cop superat el primer bloc i amb els conceptes relacionats amb el cicle de l’aigua

clars, iniciem un nou cicle d’aprenentatge. Aquest cicle s’introdueix mitjançant un nou

context d’aplicació, que tracta sobre la distribució del recursos hídrics i els usos que els

humans en fem. Aquesta segona part està enfocada des d’un punt de vista molt

competencial i conclou amb l’elaboració d’un pòster amb consells per estalviar aigua,

en motiu del dia mundial de l’aigua que té lloc el 22 de març. L’encàrrec doncs ésdissenyar un pòster que serà exposat al passadís del centre escolar i co-avaluat pels

companys.

La gestió a l’aula d’aquest segon bloc es caracteritza per incorporar diferents dinàmiques

de grup i eines TIC. Per exemple, es fomenta l’intercanvi d’informació en parella sobre

casos de persones d’arreu del món i la seva relació amb l’aigua, el treball cooperatiu per

dissenyar el pòster, les activitats de regulació de l’aprenentatge amb un aplicatiu

informàtic de l’agència catalana de l’aigua o la participació en un “congrés científic” a

l’escola. A part de la gestió a l’aula, també hem dissenyat activitats que ens permetinatendre millor a la diversitat, ja que en aquest primer curs de la ESO ens hem trobat amb


4/90

4

alumnes que tenen problemes de dèficit d’atenció i d’altres que són molt susceptibles a

qualsevol fracàs, ja que es troben en una etapa molt delicada del seu desenvolupament.

L’objectiu final en aquests casos és fomentar activitats que els permetin reforçar la

confiança en ells mateixos i així millorar la seva autoestima.

Finalment, tal i com es detalla més endavant, a l’apartat específic d’avaluació, aquesta

unitat didàctica conté múltiples activitats que es tindran en compte per a l’avaluació

final. D’acord amb les pautes d’avaluació del centre escolar, un 40% correspon a la nota

de conceptes — obtinguda a partir de l’examen i l’exposició oral—, l’altre 40% correspon

a la part de procediments —que inclou la nota del pòster i les fitxes de les diferents

sessions—, i finalment, el 20% restant prové de l’actitud a l’aula i al laboratori. En total

la nota global d’aquesta unitat didàctica serà un terç de la nota trimestral.


5/90

5

PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

1. Cicle, nivell i matèria

Aquesta unitat didàctica s’ha dissenyat per al primer nivell del primer cicle d’EducacióSecundària Obligatòria (1r d’ESO), i s’emmarca dins l’assignatura de Ciències de la

Naturalesa.

La seqüència consta de deu sessions (7 sessions de classe ordinària, 1 sessió de

laboratori, 1 sessió destinada a la prova d’avaluació i la sessió final en format de congrés

científic), en les quals es tractarà el tema de la Hidrosfera dins el bloc de La Terra i els

seus embolcalls.

En aquesta unitat didàctica, es treballen tots els apartats que conté aquesta unitat:

1. Característiques de la hidrosfera.

2. El cicle de l’aigua.

3. Recursos hídrics.

4. Aigües superficials i subterrànies.

5. Fonts i processos de contaminació.

6. Mètodes de depuració i potabilització.

2. Context

La temàtica d’aquesta unitat didàctica inclou continguts molt variats. Per aquest motiu,

i també degut al nivell al que va dirigida, hem preferit treballar-la a partir de dos

contextos independents per facilitar-ne el seguiment. Tot i aquesta disgregació, que ens

acaba creant dos blocs ben diferenciats dins la nostra unitat didàctica, ambdós

contextos tenen en comú que són propers a la realitat quotidiana de l’alumnat de primer

d’ESO ja que, en un primer cas es tracta d’analitzar les etiquetes d’un producte deconsum com és l’aigua embotellada, i en l’altre, es tracten històries d’infants d’arreu del

món —entre els quals hi ha un cas de Catalunya—, i la relació que té cadascun d’ells

amb l’aigua en el seu dia a dia.

2.1. Context d’aprenentatge

La unitat didàctica arrenca a partir d’una invitació per participar en un “tast d’aigües”. A

partir d’aquest tast, els alumnes han de fer un petit mapa conceptual per establir

l’origen de les diferències de sabor. Les mostres d’aigua que tasten els alumnes tenendiferents orígens: aigua mineral embotellada, aigua de l’aixeta, aigua amb gas, però


6/90

6

també aigua de mar, aigua ferruginosa i aigua destil·lada, les quals només glopegen. Un

cop ho han fet, han de llegir les etiquetes, i a partir de la informació que hi surt,

començar a fer hipòtesis sobre com l’aigua ha anat adquirit els seus components. Aquest

context serveix per fer aflorar les idees prèvies i els coneixements que l’alumnat té del

cicle de l’aigua i de les seves propietats i alhora també ens és útil com a fil conductor peranar treballant els continguts durant les primeres sessions de la unitat didàctica.

2.2. Context d’aplicació

Un cop hem acabat el primer bloc i els alumnes ja són experts en el cicle de l’a igua,

passem a un context més global per treballar la hidrosfera i la distribució dels recursos

hídrics. Això suposa un nou bloc, en el que es presenta el context d’aplicació. Tot i

tractar-se de la fase d’aplicació, també inclou una petita fase d’aprenentatge que s’inicia

a partir de testimonis de nens i nenes d’arreu del món que expliquen la seva relació amb

l’aigua potable. Per exemple, els presentem un cas en el que hi ha molt pocs recursos

hídrics, un cas d’un habitant en llocs on hi ha grans inundacions, el cas d’un nen que

visita un glaciar o el d’una nena israeliana, el pare de la qual treballa en una central

dessalinitzadora. La seqüència de casos també inclou la història d’un infant català que

els explica les notícies sobre la sequera al nostre país. Aquest context conclou amb un

últim encàrrec en motiu del dia mundial de l’aigua, on els estudiants han d’elaborar un

llistat en format pòster de diferents recomanacions i accions per promoure l’estalvi

d’aigua. Amb el congrés i les co-avaluacions dels pòsters posem punt i final a la unitat

didàctica.

3. Treball per competències

3.1. Competències bàsiques transversals

Dins de la nostra unitat didàctica, hi ha previst treballar una sèrie de competències

bàsiques transversals, l’objectiu de les quals és que els alumnes aprenguin a entendre

el món tal i com és i que aprenguin a actuar dins d’ell, essent capaços de participar de

forma activa dins la societat plural i canviant en la que estan creixent. Relacionat amb

aquest objectiu principal, es pretén que els alumnes adquireixin les competènciesnecessàries no només per integrar-se i participar en la presa de decisions de la societat,

sinó també per aprendre a ser autònoms i responsables, incorporar-se satisfactòriament

a la vida adulta i assolir la realització personal.

En la nostra unitat didàctica doncs, volem ajudar als alumnes a assolir les següents

competències bàsiques:

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual: els alumnes han de ser

capaços de relacionar-se amb l’entorn per tal de transmetre els seus

pensaments, sentiments, emocions, creences i opinions expressant-los de formaacurada, precisa i creativa, essent capaços d’adoptar diferents registres


7/90

7

lingüístics aplicats a les diferents circumstàncies i processant la informació

provinent de diferents fonts i formats per tal d’obtenir idees coherents de la

realitat. Per fer-ho, poden utilitzar el llenguatge oral, escrit, corporal o

audiovisual, utilitzant com a suport les TIC.

Aquesta competència es treballa, sobretot, en les exposicions orals sobre

l’experiment que els ha tocat dur a terme a la sessió 5 i en l’elaboració del pòster

de la sessió 8, però també s’estimula en el diàleg socràtic, en cada intervenció a

l’aula i durant els debats grupals.

Competència digital: l’alumnat ha d’utilitzar els dispositius digitals per cercar

informació considerant diferents fonts i mitjans i fomentant la recerca científica

per tal d’adquirir nous coneixements, que han de ser capaços de sintetitzar i

reconstruir mitjançant aplicacions d’edició de textos, de tractament de dades i

de representació gràfica per tal de comunicar-les mitjançant suport gràfic com elPower Point o vídeos.

A més a més, han de poder participar en entorns de comunicació interpersonal

per a compartir informació i realitzar treballs de grup en entorns virtuals per

poder participar en accions de ciutadania i desenvolupament personal, actuant

de forma crítica i responsable per debatre sobre diferents aspectes i qüestions.

Aquesta competència es treballa amb la recollida d’informació que real itzen

durant diverses sessions, com per exemple la sessió 4, on també es promou l’ús

d’entorns virtuals com Google Drive per treballar en grup, així com durant

l’exposició oral que han de realitzar durant la sessió número 5, amb l’ús del Power

Point i vídeos dels experiments.

Competència social i interpersonal: els alumnes han d’aprendre a interactuar

entre ells per tal de desenvolupar una consciència de grup i la capacitat de viure

en societat, on aprendran a complir amb la seva responsabilitat ciutadana, a més

de desenvolupar els seus valors personals, tals com la perseverança, la

responsabilitat, l’autonomia i l’emprenedoria. Per fer-ho, han de conèixer i

respectar la pluri-culturalitat de la societat i rebre una educació emocional per

tal de conèixer-se a ells mateixos i millorar la seva autoestima, així com l’empatia

vers els altres.

Aquesta competència es treballa fomentant la participació dels alumnes a l’aula,

motivant-los a participar assumint riscos i sense por a equivocar-se. També es

treballa durant els treballs grupals i les explicacions orals davant dels companys,

on poden treballar per controlar emocions com la timidesa i l’autoconfiança.


8/90

8

3.2. Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic

A més de totes les competències mencionades anteriorment, també es treballen en la

nostra unitat didàctica, una sèrie de competències bàsiques de l’àmbit

cientificotecnològic. El nostre objectiu és que els alumnes les assoleixin en el grau més

elevat que els sigui possible. Aquestes competències bàsiques estan agrupades en

diferents dimensions dins el currículum i són desgranades a continuació.

Dimensió indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana:

Competència 1. Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la

perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens

naturals.

Aquesta competència es treballa durant la sessió de laboratori en la qual es

realitzen experiments destinats a observar propietats de l’aigua i els processos

que indueixen els diferents estats de la matèria i la seva relació amb el cicle de

l’aigua.

Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de

la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels

fenòmens naturals.

Aquesta competència es treballa majoritàriament durant la coneixença del cicle

de l’aigua. Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser

investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la

comunicació d’investigacions experimentals.

Aquesta competència es treballa enterament dins el bloc d’aplicació de la unitat

didàctica, sobretot durant la sessió de coneixença d’històries del món i durant la

realització del pòster.

Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonamentcientífic.

Aquesta competència es treballa en tot el bloc d’aplicació de la unitat didàctica,

però sobretot durant les sessions centrades en la petjada hídrica i l’estalvi

d’aigua.

Dimensió objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana:

Competència 7. Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el

coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer perminimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.


9/90

9

Aquesta compet ència es treballa durant l’estudi de la petjada hídrica a la sessió

7 i durant la realització del pòster i el seu contingut.

Dimensió medi ambient:

Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzinels impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.

Aquesta competència també es treballa àmpliament durant el bloc d’aplicació de

la unitat didàctica, en la qual es coneixen diferents històries del món i es proposen

mesures per estalviar aigua.

4. Objectius d’aprenentatge

4.1. Objectius cognitius

Deduir que l’aigua transporta substàncies dissoltes, les quals adquireix durant el

seu recorregut pel cicle de l’aigua.

Reconèixer les diferents propietats de l’aigua.

Distingir els diferents estats de l’aigua (sòlid, líquid i gas) i entendre els processos

que succeeixen en els canvis d’estat.

Ser capaç de relacionar les propietats de l’aigua i els processos de canvi d’estat

amb el cicle de l’aigua a la natura.

Reflexionar sobre la desigual distribució de l’aigua en el planeta i valorar que és

un bé renovable però no il·limitat.

Descobrir el fenomen del monsons i relacionar-lo amb el cicle de l’aigua.

Reconèixer la situació de l’aigua a Catalunya i les mesures que s’han aplicat per

aprofitar més aquest recurs.

Prendre consciència que no tota l’aigua dolça és potable, calen processos perfer-la apta pel consum humà.

Descobrir el significat del terme petjada hídrica i reconèixer el volum d’aigua que

es gasta en processos industrials i d’agricultura.

Identificar les diferents estratègies que l’ésser humà utilitza per reaprofitar

l’aigua dolça: dessalinització, potabilització i depuració.

Proposar idees per promoure l’ús responsable dels recursos hídrics en el consum

domèstic.


10/90

10

Sintetitzar i explicar els continguts de la unitat en una prova escrita.

Saber aplicar els conceptes apresos per resoldre els diferents problemes que

planteja.

4.2. Objectius procedimentals

Apropar-se a la pràctica científica i a la formulació de preguntes per investigar.

Seleccionar i destriar idees mitjançant el criteri científic.

Dissenyar i formular hipòtesis.

Introduir-se a la manipulació de material de laboratori.

Introduir-se i familiaritzar-se amb el mètode científic.

Interpretar els resultats d’un experiment.

Elaborar una presentació oral explicant els resultats d’un experiment.

Utilitzar les TIC amb desimboltura.

Expressar les idees de forma ordenada i segura en públic.

Comunicar a la resta de companys les propietats i els estats de l’aigua amb un

llenguatge adequat.

Realitzar les exposicions orals de manera autònoma i creativa.

Crear un producte que permeti conscienciar sobre l’ús responsable de l’aigua.

4.3. Objectius actitudinals

Escoltar i respectar les intervencions i idees dels companys a l’aula.

Debatre i raonar emprant el raonament científic i arguments fonamentats.

Treballar en petit grup per arribar a una conclusió comuna.

Consensuar un pla de treball i repartir-se la responsabilitat de la tasca.

Assumir una actitud responsable al laboratori.

Desenvolupar i promoure actituds d’ús responsable de l’aigua.


11/90

11

5. Continguts

1. Característiques de la hidrosfera.

- Propietats de l’aigua: gust, color, olor, transparència, solubilitat, miscibilitat,

capacitat d’erosió, capacitat de filtratge, cohesió i adhesió, tensió superficial,

acció capil·lar i capacitat calorífica.

- Estats de l’aigua i processos de canvi d’estat: sòlid, líquid, gas (gel, aigua, vapor)

i fusió, evaporació, condensació i solidificació.

2. El cicle de l’aigua.

3. Recursos hídrics: distribució de l’aigua al món i els seus usos. Inclou els següents

punts, englobats i relacionats entre ells en un macro-context d’aplicació:

4. Aigües superficials i subterrànies.

5. Fonts i processos de contaminació.

6. Mètodes de depuració i potabilització.

6. Consideracions sobre els continguts

Aquesta unitat didàctica va dirigida a alumnes de primer d’ESO. Com que el cicle de

l’aigua és un tema que han treballat repetidament durant la primària, ens ha semblatmolt rellevant començar la unitat amb una activitat per conèixer les idees prèvies i

concepcions alternatives que els alumnes han adquirit en etapes anteriors.

A partir d’aquí, destinem la meitat de la unitat didàctica a fer que no només aprenguin

els conceptes de memòria, sinó que puguin experimentar amb ells i els hagin d’explicar

als companys. Que vegin com es produeixen els diferents fenòmens a petita escala, els

permetrà construir el model per ells mateixos i l’aprenentatge serà més significatiu. A

més, volem que ja des del primer curs d’ESO comencin a adquirir la capacitat d’aplicar

el raonament científic per resoldre problemes de la vida quotidiana. Per això, tot i queels protocols encara són força guiats perquè tot just estan a primer, en els experiments

els fem formular hipòtesis i decidir alguns aspectes sobre el procediment. Aquesta

competència els serà molt útil per poder afrontar problemes i exercicis més complexos

que se’ls presentaran en cursos superiors.

Finalment, com que molts dels continguts teòrics relacionats amb la hidrosfera ja els

han treballat a la primària, ens ha semblat interessant anar un pas més enllà, i destinar

l’altra meitat de la unitat didàctica a ampliar coneixements sobra la distribució de l’aigua

en el món, reflexionant sobre els usos que en fem els humans, les diferents realitats que


12/90

12

afronten persones d’arreu del planeta i els riscos que comporta un ús irresponsable

d’aquests recursos.

En general, hem intentat dissenyar activitats molt competencials com ara fer

exposicions orals, dissenyar pòsters o aprendre a treballar cooperativament, ja que són

tasques que a mesura que vagin avançant a la ESO se’ls demanaran amb més freqüència

i qualitat, especialment si són alumnes del nostre mentor.

7. Gestió d’aula

Pel desenvolupament de la nostra unitat didàctica la gestió de l’aula s’articularà

principalment a través del treball cooperatiu. En el nostre cas, el nostre mentor ja

treballa d’aquesta manera, així que no hauria de suposar un gran canvi per a l’alumnat.

Hem decidit treballar amb els grups d’alumnes que el mentor utilitza normalment, i que

hem anomenat grups base. La distribució de l’aula, on només hi ha set taules rodones i

els alumnes seuen en grup, facilita el treball cooperatiu. Els integrants dels grups,

treballen a gust els uns amb els altres i en general progressen adequadament, tal i com

vàrem poder observar durant el primer període del pràcticum.

La unitat didàctica contempla moltes activitats de formats diferents, des de sessions de

treball cooperatiu fins a treball entre parelles de grups diferents o la presentació d’un

pòster en format de market place d’un congrés científic. Així doncs, sempre que s’utilitzi

algun mètode de gestió d’aula diferent al dels grups base, així com cada vegada que

hagin de treballar per parelles dins d’aquests grups, s’especificarà en l’apartat de “gestiód’aula” dins de l’explicació de cada sessió.

Per a les activitats que tinguin lloc a l’aula, generalment es contemplarà una part de

treball individual i una posada en comú amb el grup o la parella. Vàrem veure que és

una bona tècnica perquè contribuïa a igualar el ritme de treball i afavoria la implicació

de tots els alumnes i hem decidit utilitzar el mateix mètode en algunes activitats de la

unitat didàctica. Tot i això, com s’explica en apartats posteriors, intentarem propiciar la

interacció d’alumnes que no acostumin a treballar junts en alguna de les activitats. Amb

aquesta estratègia intentarem d’afavorir la relació entre parelles que vàrem observarque no havien acabat d’encaixar bé, ja sigui per temes personals o per diferències en els

ritmes de treball.

8. Atenció a la diversitat

El centre, en el que hem fet les pràctiques, es caracteritza per tenir un alumnat bastant

homogeni, amb una baixa diversitat ètnica o cultural. Les principals diferències en els

alumnes es troben en l’ús de la llengua catalana o castellana com a llengua relacional, i

la variabilitat intraindividual pel que fa al nivell cognitiu i actitudinal. Per aquest motiu,en la majoria dels casos aplicarem mesures generals d’atenció a la diversitat, fomentant


13/90

13

activitats multinivell, de treball cooperatiu i que alhora cobreixin els diferents estils

d’aprenentatge.

A nivell més específic, ens trobem amb alumnes amb trastorns de dèficit d’atenció de

major o menor grau, que requereixen diferents estratègies, actituds i actuacions per

part del professor i del centre. Com vàrem poder observar en la primera fase del

pràcticum, hi ha alguns d’aquests alumnes que necessiten que el professor estimuli la

seva participació, de forma proactiva, perquè prestin atenció i segueixin el ritme de

classe, el que afavoreix el clima a l’aula. En canvi, n’hi ha d’altres que necessiten

estratègies més correctives per tal de ser frenats i evitar una conducta disruptiva que

trenqui el clima d’aula i distregui la resta de companys/es.

Per altra banda, trobem que hi ha alumnes als quals els costa relacionar-se amb els

companys i intervenir a les activitats de l’aula. Aquesta actitud, que en general és

provocada per la timidesa i la inseguretat a l’hora de respondre, sol estar dins del’habitual del moment (adolescència) en la majoria dels casos, però hi ha certs estudiants

en els que s’accentua d’una forma més evident. En aquests casos més especials i

sensibles, cal actuar amb cautela i intentar estimular la seva participació de forma molt

natural i personal, per tal d’evitar no exposar-los a situacions compromeses davant el

grup classe que puguin crear-los angoixa i perjudicar la seva implicació dins l’aula.

En general, les activitats proposades estan dissenyades perquè tots els grups les puguin

respondre ajudant-se entre els membres del mateix. Els grups són força heterogenis pel

que respecta a nivell cognitiu. Tot i això, en els casos de diversitat cognitiva o actitudinal,també es realitzen actuacions destinades a estimular la seva autonomia i el seu

autoaprenentatge, amb la formació de grups d’experts.

Cada actuació especial fora de les proposades en aquest apartat, és desgranada en

l’apartat explicatiu de cada sessió.

9. Criteris generals d’avaluació

L’avaluació d’aquesta unitat didàctica consta de tres parts diferenciades, establertes

d’acord amb el criteri del centre. El 40% de la nota final de la unitat ve donada per

l’avaluació dels coneixements adquirits pels alumnes; un altre 40% de la nota ve donat

per l’avaluació dels procediments utilitzats pels alumnes durant el desenvolupament de

la unitat; el 20% restant, surt de l’avaluació de la seva actitud, obtinguda mitjançant les

observacions a l’aula.

Nota global de la UD = 40% bloc coneixements + 40% bloc procediments + 20% actitud.

En l’apartat de coneixements, la nota ve donada al 50% per la puntuació obtinguda a

l’examen que se’ls proposa als alumnes, mentre que l’altre 50 % consisteix en l’exposicióoral que han de realitzar a la sessió 5. L’avaluació de l’exposició oral consta, per una


14/90

14

banda, de la co-avaluació que els faci un altre grup mitjançant la rúbrica (25% del total

del bloc), i de la nota que estableixi el professor utilitzant la mateixa rúbrica (25% més).

Nota bloc coneixements (40%) = 20% examen + 20% exposició (10% co-avaluació + 10%

nota professor).

En el bloc procedimental hem decidit avaluar, per una banda, totes les fitxes que

completen els alumnes, les quals s’entreguen al final de la unitat agrupades en un

dossier, i per l’altra, el pòster que hauran de presentar en les últimes sessions. Així

doncs, el recull de les fitxes valdrà un 50 % de la puntuació d’aquest bloc, mentre l’altre

50 % sortirà de l’avaluació del pòster.

Nota bloc procediments (40%) = 20% dossier + 20% pòster.

Finalment, el 20 % restant de la nota de la nostra unitat didàctica ve determinat pel

comportament i l’actitud dels alumnes envers els companys, els professors i el material;

parant especial atenció en la sessió d’experiments al laboratori. Per això, un 50 % de la

nota del bloc actitudinal i comportamental ve definit pel qüestionari d’autoavaluació

que realitzen després de la sessió de laboratori.

Nota bloc procedimental (20%) = 10% observacions a l’aula + 10% qüestionari

autoavaluació.

10. Seqüència d’activitats

Sessió 1: Què diuen les etiquetes sobre l’aigua que bevem?

Fases del cicle: Exploració

Descripció:

A la primera sessió de la unitat didàctica, es realitza una introducció al tema i una

activitat en context mitjançant la qual s’exploren les idees prèvies dels alumnes sobre el

cicle de l’aigua i les seves propietats. Aquesta activitat és molt important, ja que serveixper contextualitzar gran part de la seqüència didàctica i, alhora, permet detectar

situacions que puguin comportar canvis en les posteriors sessions, com per exemple,

per treballar alguns conceptes que a priori haurien d’estar apresos a la primària i no ho

estan.

1. Introducció (5 minuts):

En aquesta primera activitat s’explica als alumnes què faran al llarg de les nou sessions

que conformen la unitat didàctica. Per fer-ho s’utilitza una breu exposició en format

d’índex de la unitat didàctica. Posteriorment, se’ls explica de quina forma se’ls avaluarà,


15/90

15

remarcant els criteris d’avaluació i explicant-los què s’espera que hagin après al final de

la unitat didàctica. Finalment, se’ls reparteixen les fitxes de la primera sessió.

2. El tast d’aigües (15 minuts):

Aquesta és l’activitat introductòria de la unitat didàctica, entorn la qual gira gran part dela contextualització de les activitats proposades.

Per començar l’activitat, es donen als alumnes diferents gots amb diferents mostres

d’aigua, tot i que ells desconeixen quina es troba dins de cada recipient, ja que estan

enumerats de l’1 al 6. Així doncs, tenim una mostra d’aigua mineral (1), una mostra

d’aigua destil·lada (2), una mostra d’aigua de mar (3), una altra d’aigua amb gas (4), una

mostra d’aigua de l’aixeta (5) i una altra d’aigua ferruginosa (6). Amb aquestes diferents

mostres d’aigua, comencem fent un petit tast d’aigües. Es tasten totes les mostres

d’aigua, tot i que en el cas de l’aigua destil·lada, l’aigua ferruginosa i l’aigua de mar,només les glopegen i escupen, però no els les deixem empassar.

Durant l’activitat, els alumnes han d’anar anotant les característiques de cada mostra,

com ara el gust i l’olor de les diferents mostres, el color i la transparència, si creuen que

és potable o no, etc.

3. Lectura d’etiquetes (20 minuts):

Un cop tastades totes les mostres d’aigua i anotades les seves característiques, els

entreguem una fitxa amb les etiquetes de cada mostra. En aquestes etiquetes apareixen

algunes de les propietats químiques de cada mostra, els minerals que conté. A partir de

les seves anotacions, i interpretant les dades que apareixen en les etiquetes, els alumnes

han d’assignar una etiqueta a cada mostra.

Un cop fet això, es fa una posada en comú on es pretén que els alumnes expliquin perquè

han atorgat cada etiqueta a cada mostra. A partir d’aquí, el professor genera un debat

en el qual es comença a discutir la procedència d’aquests minerals que trobem en les

mostres d’aigua. Moderant aquest debat, volem aconseguir que els alumnes vegin que

l’aigua transporta aquestes substàncies amb ella, i que ningú les ha posades allí. Durant

aquesta activitat participativa, es recorda als alumnes que han d’apuntar les idees que

els semblin interessants.

4. Activitat de síntesi (10 minuts):

Els últims minuts de la primera sessió es dediquen a recollir les idees que han aparegut

durant els debats anteriors i anotar-les a les fitxes. Per fer-ho, es demana a cada grup

que exposi una idea diferent sobre com han arribat aquestes substàncies a les aigües, la

que els sembli més probable o fomentada, i que n’anomenin una que els sembli


16/90

16

descabellada o improbable. El professor actua donant feedback a les seves aportacions,

per tal de controlar la progressió del seu aprenentatge.

Aquesta síntesi està encarada a introduir la següent sessió.

Gestió d’aula:

Aquesta sessió, es pot dur a terme tant a l’aula com al laboratori. Fer-la al laboratori ens

pot ser útil, sobretot quan fem el tast d’aigües, ja que allí disposem de piques per

manipular les mostres i sense embrutar l’aula. A l’aula en canvi, ja disposem de les taules

i els grups de treball formats, però hi haurem de portar material (palanganes o recipients

similars, per evitar fer un xipollar amb l’aigua).

En aquesta primera sessió s’utilitza el diàleg socràtic (com ja s’ha esmentat durant la

descripció de les activitats). Concretament, es fa servir com a mètode de gestió d’aula.Així, es fomenta i regula la participació dels diferents alumnes en la pluja d’idees prèvies

que es pretén generar.

Atenció a la diversitat:

En aquesta primera sessió, es promou la participació de tots els alumnes, donant la

paraula a alumnes que la demanin però també estimulant aquests alumnes que no solen

participar a aportar les seves opinions.

Avaluació:

En la primera sessió l’avaluació es centra en la síntesi final d’idees, en la qual els alumnes

comencen a analitzar i seleccionar informació segons la seva rellevància. També es

presta atenció a l’actitud i el comportament dels alumnes, i es valoren qualitativament

les seves intervencions i aportacions durant els debats.

Objectius cognitius específics:

Deduir que l’aigua transporta substàncies dissoltes, les quals adquireix durant el

seu recorregut pel cicle de l’aigua.

Apropar-se a la pràctica científica i a la formulació de preguntes per investigar.


Objectius conductuals específics:


Escoltar, debatre i argumentar.


17/90

17


Materials:

Fitxes de la primera sessió (pàgina 38).

Mostres de les diferents aigües.

Diferents etiquetes impreses.

Material extra, com podrien ser palanganes per llençar les aigües que només es

glopegen i els gots per fer el tast.

Sessió 2: Propietats de l’aigua i canvis d’estat

Fases del cicle: Exploració (6 i 7) - Introducció (8)

Descripció:

La segona sessió està destinada a introduir als alumnes diferents propietats de l’aigua.

Hem determinat una sèrie de propietats de l’aigua que considerem que un alumne de

primer d’ESO ha de saber, sobre les quals treballarem. Es tracta dels diferents estats

(sòlid, líquid i gas) i els processos que permeten el pas d’uns a altres (fusió, evaporació,

condensació o solidificació), la seva capacitat de dissolució, la seva cohesió i les

propietats relacionades amb aquesta, la seva capacitat calorífica i la seva capacitat de

filtració.

Durant aquesta sessió doncs, es presenten als alumnes aquestes propietats, les quals es

treballen en activitats posteriors.

5. Resum (5 minuts):

Durant els primers minuts de la sessió, es realitza un petit repàs de les conclusions de la

sessió anterior. Per fer això, demanem als alumnes si ens poden exposar breument els

punts més importants, donant la paraula a diferents alumnes.

Al final d’aquest breu resum, se’ls entreguen les fitxes que han d’utilitzar per aquesta

sessió.

6. Propietats de l’aigua (20 minuts):

L’activitat comença amb una pregunta, generant una pluja d’idees a nivell grupal sobre

les diferents propietats de l’aigua. Al cap de 5 minuts, es transporten aquestes idees a

la pissarra, on cada grup aporta una o dues idees de forma ordenada. L’objectiu és que

els alumnes donin respostes variades, des de les més lògiques i visuals (com per

exemple, que l’aigua és transparent), fins a propietats més complexes (com podria ser


18/90

18

que l’aigua es tracta d’un bon dissolvent). Durant les seves intervencions, sempre

ordenades, s’anoten les seves aportacions a la pissarra.

És important que apareguin les propietats que s’han considerat imprescindibles, per

això els professors indueixen la seva aparició mitjançant l’ús d’exemples en cas que no

apareguin.

Finalment, se’ls explica de forma molt senzilla cadascuna de les propietats que es vol

estudiar, de manera que puguin tenir una petita base de cara a les següents sessions. Es

tracta d’una explicació teòrica, adaptada al seu nivell i als seus coneixements previs,

sobre la qual els alumnes hauran de fer un experiment en la següent sessió.

Durant aquesta activitat i l’explicació que l’acompanya, els alumnes han d’anar anotant

les diferents propietats de l’aigua a les seves fitxes.

7. Estats de l’aigua (15 minuts):

Igual que l’activitat anterior, aquesta comença amb una pregunta per fer sorgir els

diferents estats de l’aigua (sòlid, líquid i gas) dins de l’aula. En cas que ja hagin aparegut

en l’inici de l’activitat anterior, el professor ha de matisar la diferència entre propietats

i estats, ja que són conceptes importants.

Amb un petit debat, generant l’esquema a la pissarra, els alumnes han de relacionar els

diferents estats i el nom que reben els processos que es produeixen entre un estat i un

altre. Per ajudar l’aflorament d’aquests conceptes, el professor pot utilitzar analogies osituacions quotidianes dels alumnes, com pot ser un mirall entelat a la dutxa o l’aigua

en ebullició durant la cocció dels aliments.

Durant aquesta activitat, els alumnes han de completar un breu esquema dels canvis

d’estat present a les fitxes de la sessió.

Si es va bé de temps, es realitza una petita síntesi on el professor pretén deixar les idees

més importants clares i tornar resposta als dubtes a mode de feedback . Si no es pogués

fer aquesta breu síntesi en aquesta sessió, considerem que no suposaria un problema,

ja que durant tota la sessió, el professor ja ha actuat molt regulant l’aprenentatge en totmoment.

8. Entrega de protocols i preparació de la següent sessió (10 minuts):

Un cop introduïdes les propietats de l’aigua i els seus estats, s’introdueix l’activitat

d’aplicació perquè els propis alumnes puguin experimentar els diferents fenòmens i

comprovar-los per ells mateixos.

Als darrers minuts de la segona sessió, se’ls entrega un protocol sobre un experiment,

el qual hauran de realitzar a la següent sessió. A cada grup de treball se li entrega unprotocol diferent, de manera que cada grup realitzarà experiments diferents. Es tracta


19/90

19

d’experiments de nivell 1 en els quals els alumnes reben la pregunta i el disseny de

l’experiment i només han de trobar i interpretar els resultats.

Durant aquesta última activitat, els alumnes han de llegir el protocol d’experiment i

formular una hipòtesi sobre el que creuen que passarà. Un cop generades les seves

hipòtesis, han de planificar quins materials necessiten per la següent sessió.

Gestió d’aula:

En aquesta sessió, que es realitza a l’aula, es dóna l’oportunitat als alumnes de participar

i aportar les seves idees, sempre de forma regulada pel professor, que intervé per aclarir

dubtes o explicar als alumnes els conceptes que desconeixen o no aconsegueixen

entendre.

Durant l’última activitat de la sessió, el professor ajuda els grups a dissenyar les seves

hipòtesis, sempre amb preguntes obertes que estimulin la reflexió dels alumnes i els

serveixin de guia per a la seva formulació.


Igual que en la primera sessió, durant les activitats 5, 6 i 7 es promou la participació de

tots els alumnes, donant la paraula a qui la demani però també estimulant els alumnes

que no solen participar per tal que expressin les seves opinions.

Pel que fa a l’entrega de protocols, els quals són diferents per cada grup, no es fa a

l’atzar, sinó que s’entrega a cada grup segons les seves capacitats cognitives. Com que

els experiments proposats són de nivell 1 i, per tant, els alumnes no han de dissenyar

l’experiment, només es tenen en compte les seves habilitats manipulatives per quan

toqui dur a terme l’experiment i les seves capacitats cognitives per quan toqui observar

i interpretar els resultats.

Avaluació:

En aquesta sessió s’avalua la formulació d’hipòtesis, la qual queda reflectida en el

dossier de l’alumne. Igual que en la sessió anterior, també tenen importància l’actitud iel comportament dels alumnes.





Dissenyar i formular hipòtesis.


20/90

20






Materials

Fitxes de la segona sessió (pàgina 42).

Sessió 3: Experimenta amb les propietats de l’aigua!

Fases del cicle: Introducció

Descripció:

Aquesta sessió, que es duu a terme al laboratori, necessita una preparació prèvia. Tot i

que els alumnes van planificar el material que haurien de portar en la sessió anterior per

tal de poder realitzar els diferents experiments, haurem de preparar el material que

necessitin i del qual no disposin, com per exemple, plaques calefactores, i també

material que els alumnes es puguin haver descuidat.

9. Experiment (25 minuts):

Un cop al laboratori, els alumnes treballen amb el seu grup base, seguint el protocol que

se’ls va entregar a la sessió anterior (veure annex per observar els diferents protocols)

per dur a terme l’experiment.

Abans de fer l’experiment, se’ls demana que gravin el procés que segueixin, incorporant

així les TIC a la sessió.

10. Interpretació de resultats i conclusions (20 minuts):

Un cop realitzat l’experiment, els alumnes han d’observar els resultats i n’han d’extreure

les seves pròpies conclusions, escrivint-les al seu guió. A partir d’aquestes conclusions,

els sorgiran noves preguntes, a les quals han de trobar resposta.

11. Entrega d’instruccions i autoavaluació (5 minuts):

Als alumnes se’ls donen les pautes necessàries per a realitzar la tasca que es deriva dels

experiments. Cada grup ha de preparar una exposició oral amb la qual es responguin les

següents preguntes:


21/90

21

Què volíeu comprovar amb el vostre experiment?

Quines eren les hipòtesis inicials?

Com heu realitzat l’experiment?

Quins resultats heu obtingut?

Com ho podeu relacionar amb el cicle de l’aigua?

Juntament amb les instruccions, se’ls entrega un qüestionari d’autoavaluació per

comprovar com ha funcionat el treball grupal.

Finalment, s’explica als alumnes que la següent sessió anirà destinada a preparar la

presentació.

Gestió d’aula:

Tot i que aquesta sessió consta d’una activitat en la qual els diferents grups treballen deforma autònoma seguint els protocols que se’ls han entregat anteriorment, la gestió

d’aula és molt important, ja que es realitza en una zona on els alumnes no estan

acostumats a treballar (laboratori) i hi ha material que pot ser perillós.

El professor ha d’estar a l’aguait del que succeeixi dins el laboratori, i alhora, ajudar els

alumnes a resoldre els problemes que puguin tenir. Així doncs, com que en aquesta

sessió es va amb tota l’aula al laboratori, participarem els dos professors en pràctiques,

enlloc de portar la sessió només un. D’aquesta manera, garantim el millor funcionament

de la sessió, la seguretat de l’alumnat i la seva progressió durant l’experiment. Pel que fa a la resolució de dubtes o problemes dels alumnes, sempre es farà a través

de preguntes donades pel professor, incentivant les capacitats de raonar i reflexionar

dels alumnes per tal que ells mateixos progressin en el seu aprenentatge.


En aquesta activitat de laboratori és interessant que tots els alumnes participin en

l’experiment assignat al seu grup. Per fer-ho, se’ls especifica que tots han de participar

al llarg del procés metodològic, a la interpretació dels resultats i a la formulació deconclusions. Per comprovar que tots hi participen, se’ls entrega un qüestionari

d’autoavaluació amb preguntes dissenyades amb aquesta finalitat (veure annex) que

hauran de completar i entregar.

Tot i l’existència d’aquest qüestionari, el professor també pot actuar quan calgui, fent

preguntes o demanant la seva opinió a algun alumne en concret.


22/90

22

Avaluació:

En la sessió de laboratori i la realització de l’experiment es troba una part important de

l’avaluació dels alumnes. Majoritàriament, aquesta s’engloba en l’avaluació de la

presentació que han de fer a les següents sessions, però també hi ha punts importants

a tenir en compte durant la sessió de laboratori.

Un dels punts avaluables durant aquesta sessió és el qüestionari que hauran d’entregar

al final de la mateixa. L’objectiu és que tots participin en l’experiment i que siguin

capaços d’explicar què hi ha passat. Per això, un bon treball cooperatiu és important en

aquesta activitat.

Un altre punt significatiu és que en aquesta tasca l’avaluació suposa un procés de

regulació per part del professor important per al seguiment de la unitat i per l’adquisició

de continguts. Per això, el professor s’ha d’assegurar que cada grup d’alumnes ha assoliti entès els conceptes relacionats amb el seu experiment.

Finalment, i de forma especial en aquesta sessió, són avaluades l’actitud, les relacions

entre companys i la responsabilitat a l’hora de fer els experiments, ja que al realitzar-se

al laboratori, hi ha més riscos que en una aula ordinària.







Introduir-se a la manipulació de material de laboratori.

Introduir-se i familiaritzar-se amb el mètode científic.

Interpretar els resultats d’un experiment.







23/90

23

Assumir una actitud responsable al laboratori.

Materials

Protocols dels diferents experiments (pàgina 44).

Material de laboratori que requereixin els alumnes per realitzar el seu

experiment.

Instruccions per preparar l’exposició oral (pàgina 61).

Qüestionari per autoavaluar el treball grupal (pagina 86).

Sessió 4: Preparació de les presentacions: resultats i observacions

Fases del cicle: Aplicació

Descripció:

12. Preparació de presentacions (50 minuts):

En aquesta sessió, els alumnes disposen de l’hora de classe per preparar la presentació

Power Point de la sessió següent. Per fer-ho, disposen de l’aula d’informàtica. Per

dissenyar la presentació han d’utilitzar les instruccions que se’ls van donar en la sessió

anterior i una plantilla format Power Point que hem preparat per a ells (veure materials).

També se’ls entrega una còpia de la rúbrica que utilitzaran en la següent sessió, perquè

els serveixi per orientar-se en el disseny de la presentació.

Gestió d’aula:

Aquesta sessió es duu a terme a l’aula d’informàtica, i com a tal, hauria de requerir una

gestió d’aula diferent, ja que els alumnes solen estar capficats a treballar amb

l’ordinador i no acostumen a escoltar les aportacions del professor.

Tot i això, com que els nostres alumnes estan acostumats a aquest tipus de sessions,saben que les han d’aprofitar bé per avançar molta feina i ja han adquirit una dinàmica

de treball autònom en la qual pregunten de tant en tant, no creiem que sorgeixin gaires

problemes durant aquesta sessió.

La gestió d’aula doncs, és molt bàsica: controlar que cada grup (que disposa de dos

ordinadors) treballi adequadament, respondre als dubtes i qüestions dels alumnes i

donar alguns aclariments a nivell d’aula cada cop que aparegui un dubte generalitzat.


24/90

24


L’atenció a la diversitat en aquesta sessió ve donada per l’atenció que es fa a nivell

general, en la qual els alumnes ja estan distribuïts dins els grups base de forma que no

hi hagi grans diferències a nivell cognitiu.

Tot i això, en aquesta sessió és important recordar als alumnes, des d’un bon princip i,

que treballin utilitzant el Google Drive, ja que sinó, després solen tenir problemes de

format, per ajuntar la part de cadascú, per treballar-hi des de casa i per accedir-hi el dia

de la presentació.

Avaluació:

En aquesta sessió, l’avaluació consisteix simplement en observar l’actitud dels alumnes

en el treball grupal i el seu comportament respecte els companys i instal·lacions.







Utilitzar les TIC amb desimboltura



llenguatge adequat.






Materials:

Rúbrica per co-avaluar les presentacions (pàgina 87).


25/90

25

Plantilles Power Point per la presentació (pàgina 61).

Sessió 5: Exposició dels experiments


Descripció:

13. Exposicions orals (40 minuts):

En aquesta sessió, cada grup haurà de presentar a la resta de companys els resultats i

les observacions dels experiments realitzats. L’exposició oral es farà mitjançant la

presentació Power Point que han preparat a la sessió prèvia. Cada grup disposarà de 5-

7 minuts per explicar el seu experiment, respondre preguntes dels seus companys i

escoltar els comentaris del professor.

Durant la sessió els alumnes han d’estar atents a les explicacions dels seus companys, i

durant cada exposició, un grup s’encarrega d’avaluar aquesta presentació mitjançant

una rúbrica que els dóna el professor.

Després de cada exposició, el professor realitza una sèrie de comentaris a mode de

feedback , centrats sobretot en el desenvolupament de l’exposició i corregint conceptes

erronis dels alumnes.

14. Repassem el cicle de l’aigua (10 minuts):

Finalment, si queda temps, es realitza una petita síntesi de les idees més importants,

relacionant els experiments amb fenòmens que succeeixen al cicle de l’aigua i

emplenant un esquema que incorporem a les fitxes de la sessió.

Gestió d’aula:

En aquesta sessió, el professor decideix quin grup exposa i en quin ordre, de manera que

aconsegueix mantenir la tensió sobre els alumnes que encara no han exposat.

Durant el període d’observació hem pogut observa que en aquest tipus de sessions, siqueden moments en els quals el professor està emplenant la rúbrica, els alumnes de

seguida es descontrolen i el clima d’aula es torna feixuc i pesat. Per això, és molt

important que el professor no doni temps a generar-se aquest descontrol essent ràpid

entre exposicions, torns de preguntes i torns de comentaris.

L’ús de la rúbrica també ajuda a mantenir el clima d’aula de forma correcta i estable, ja

que obliga els alumnes a dedicar la seva atenció a les explicacions dels companys.


26/90

26


Com hem pogut observar durant el primer període del pràcticum, i coneixent els

alumnes de primer curs, n’hi ha molts que necessiten una atenció especial durant aquest

tipus de sessions.

Per una banda, hi ha els que tenen moltes dificultats i problemes, sobretot a nivell de

nervis o manca de confiança, per realitzar les exposicions orals. En aquests casos,

intentarem ser un punt de suport per a ells i donar-los seguretat per fer les seves

exposicions. Es tracta de permetre el contacte visual i reforçar la seva inseguretat amb

la nostra expressió corporal. Això no vol dir que no els haguem de corregir aspectes de

la seva expressió, però també cal parar especial cura en què se’ls diu i com es diu.

Per l’altra banda, en tots els grups d’aula hi ha uns quants alumnes que necessiten ser

protagonistes, i que per fer-ho realitzen comentaris durant les exposicions dels seuscompanys, tallant-los. A més, molts d’aquests comentaris solen ser en clau de gracieta,

cosa que pot minvar la confiança dels alumnes que estan exposant. Per evitar aquestes

situacions, una tàctica que creiem adequada és demanar a aquests alumnes que estiguin

atents a l’explicació dels seus companys per realitzar una pregunta a posteriori. Una

altra possibilitat és encarregar al seu grup la co-avaluació dels altres, motivant-los a estar

atents per poder-la realitzar. Tot i aquests gests d’atenció a la diversitat, també hem

d’estar disposats a cridar-los l’atenció quan convingui.

Avaluació:

La nota que obtinguin de les co-avaluacions dels companys serà un 50% de la nota de

l’exposició. L’altre 50% s’obté a partir de la puntuació que els professors donem a

l’exposició. Hem decidit repartir el pes de les notes a meitat i meitat, per intentar reduir

el biaix de notes que pot implicar el fet que els alumnes de primer d’ESO no estiguin

gaire habituats a co-avaluar-se.

La nota final de l’exposició oral té un pes del 50% de la nota final de coneixements, que

se sumarà al 50% procedent de la prova escrita. La nota que fa referència a l’apartat de

coneixements equival a un 40% de la nota final de la Unitat Didàctica.








27/90

27

Utilitzar les TIC amb desimboltura



llenguatge adequat.






Materials:

Rúbrica per a la co-avaluació d’un altre grup (pàgina 87).

Fitxa de la cinquena sessió (pàgina 63).

Sessió 6: Distribució de l’aigua en el món i els seus usos

Fases del cicle: Exploració i Introducció

Descripció:

Els alumnes es posen en nous grups de treball heterogenis i comença la primera activitat

de la sessió. Els materials d’aquesta activitat es troben als annexos.

15. Lectura del cas i resum (15 minuts):

Es reparteix la mateixa fulla de cas per cada integrant del grup. En aquesta fitxa es

descriu la història d’un adolescent que està relacionada amb l’aigua i els seus usos. En

un primer moment, cada membre del grup llegeix el cas individualment i desprésconsensua amb la resta del grup com omplir la fitxa de resum del cas, que compartirà

amb companys dels altres grups.

Les temàtiques tractades seran: la repartició de recursos hídrics al món i com es

distribueix l’aigua en els diferents estats (nen argentí que visita Perito Moreno i compara

amb selva), l’accés de l’aigua i salut (nena filipina que coneix malats per problemes de

diarrees), la gestió de l’aigua a Catalunya i restriccions (nen que ha anat a visitar e ls

pantans), el fenomen dels monsons (nen indi), i els processos de potabilització,

depuració i dessalinització (nena israelita que visita la depuradora més gran del món).


28/90

28

16. Compartim les diferents històries (25 minuts):

Els membres de cada grup es distribueixen per l’aula i van anar a buscar companys

d’altres grups que els hi puguin explicar les seves històries. Amb el que els hi van

explicant, omplen les diferents fitxes d’història i cada quatre minuts hi ha canvis de

parelles.

17. Quina importància té l’aigua per nens i nenes d’altres parts del món? (10 minuts):

Un cop tots els alumnes han pogut intercanviar les històries, veurem un vídeo on un

grup de periodistes de tv3 va demanar a nens d’arreu del món que expliquin perquè és

important l’aigua. Els estudiants han d’identificar algunes de les idees que han treballat

amb les històries fictícies. Al final del vídeo deixem torn obert de preguntes i comentaris.

Gestió d’aula:

Aquesta sessió té lloc a l’aula ordinària, on els alumnes ja estan distribuïts per g rups

base. La sessió consta principalment de quatre moments: lectura individual del cas,

discussió amb el grup per completar la fitxa que s’explicarà a la gent dels altres grups,

dinàmica a l’aula per trobar companys que et puguin ajudar a completar les altres fitxes

de cas, i vídeo de resum acompanyat de la discussió final.

En aquesta sessió serà especialment important el control del temps per poder completar

les diferents activitats. Per agilitzar l’intercanvi d’històries per parelles, —un dels

moments en el que pot haver-hi més descontrol—, utilitzarem un xiulet per marcar elscanvis. A més, cada grup tindrà un gomet d’un color concret, que els alumnes es posaran

al front, perquè puguin identificar ràpidament aquelles persones que tenen la

informació dels casos que els manquen.

Pel vídeo i la posada en comú final, intentarem donar peu a aquelles persones

nouvingudes per si volen explicar-nos alguna situació similar que coneguin del seu

país de procedència.


En la primera part de la sessió, els alumnes treballen amb casos d’infants d’arreu del

món. Amb aquest context, esperem que l’alumnat nouvingut estigui més motivat i que

alhora es vegi més obert a explicar als companys alguna història del seu país de

procedència. Per exemple, si allà viuen situacions similars i com s’ho fan per resoldre les

diferents dificultats amb les que es troben.

L’atenció a la diversitat cognitiva i d’estils d’aprenentatge també es veu afavorida pel

treball en grups heterogenis i les posteriors rondes d’intercanvi d’històries en parella.

Degut a la varietat de formats que contempla la sessió: material escrit, exposició oral i

material audiovisual, diversifiquem els canals d’informació. A més, amb la part per


29/90

29

parelles, propiciem la interacció de tots els membres entre ells i la relació d’alumnes que

d’entrada no acostumen a conversar de forma espontània.

Avaluació:

Les fitxes que els alumnes completen durant aquesta sessió, s’inclouran en el dossierfinal i seran avaluades conjuntament amb la resta de produccions dels alumnes.



un bé renovable però no il·limitat



Descobrir el fenomen del monsons i relacionar-lo amb el cicle de l’aigua

Prendre consciència que no tota l’aigua dolça és potable, calen processos per

fer-la apta pel consum humà.

Reconèixer la situació de l’aigua a Catalunya i les mesures que s’han aplicat per

aprofitar més aquest recurs.



Expressar les idees de forma ordenada i segura en públic. Treballar en petit grup per arribar a una conclusió comuna.

Materials:

Fitxa amb les diferents històries de cada adolescent del món (pàgina 64).

Fitxa per sintetitzar les històries i explicar a la resta de companys (pàgina 82).

Sessió 7: Quanta aigua gastem? Quin futur volem amb l’aigua?

Fases del cicle: Exploració i Introducció

Descripció:

La sessió va enfocada a fer reflexionar sobre la quantitat d’aigua que gastem en el nostre

dia a dia, mitjançant un test de petjada hídrica, i a promoure hàbits de consum més

responsables entre l’alumnat. Per tal d’aconseguir aquest darrer punt, la sessió

conclourà amb la invitació a produir pòsters per fomentar mesures per reduir el consum

hídric.


30/90

30

18. Quanta aigua gastem realment? Calcula la teva petjada...hídrica! (35 minuts):

A l’inici de la sessió preguntem als alumnes si creuen que gasten molta aigua o no,

quants litres deuen gastar cada dia? Un cop recollides algunes opinions que apuntem a

la pissarra, els introduïm el concepte de petjada hídrica i els convidem a fer un test de

petjada hídrica en parelles, amb el qual obtindran una xifra més o menys aproximada

del consum real d’aigua deforma directe indirecte. Un cop fet el test, compararem amb

les quantitats que havien mencionat i comentarem els resultats que ens han sortit. Es fa

una breu discussió general, sobre si s’esperaven aquestes xifres i què pot passar si no

anem amb cura amb el consum de l’aigua.

19. Coneixem un exemple del què pot passar si no anem amb cura… (15 minuts):

Per entendre fins a quin punt l’activitat humana pot malmetre recursos hídrics, veurem

un vídeo que explica la història del mar d’Aral, el quart llac més gran del món que aras’ha assecat: https://www.youtube.com/watch?v=8GGiAa_v9Pw. Veurem els deu

primers minuts de vídeo que, són un resum del què va passar. Mentre veuen el vídeo

han d’anar responent a unes preguntes.

Gestió d’aula:

La sessió es reparteix en tres activitats, que combinen diferents organitzacions d’aula i

del treball. Així dons, en el primer exercici treballen per parelles i mesuren la seva

petjada ecològica, en la segona activitat treballen a nivell individual i van omplint les

diferents qüestions que se’ls plantegen i en el tercer exercici es reparteixen per grups icomencen a treballar en un pòster conjunt.


En aquesta sessió no es contemplen mesures extraordinàries d’atenció a la diversitat.

Com que la feina està força pautada i el professor va marcant el ritme de la classe, no

esperem que hi hagi grans diferències entre grups.

Avaluació:

Les fitxes que els alumnes completin durant aquesta sessió, s’inclouran en el dossier

final i seran avaluades conjuntament amb la resta de produccions dels alumnes.


Descobrir el significat del terme petjada hídrica i reconèixer el volum d’aigua que

es gasta en processos industrials i d’agricultura.



Prendre consciència que no tota l’aigua dolça és potable, calen processos perfer-la apta pel consum humà.

https://www.youtube.com/watch?v=8GGiAa_v9Pwhttps://www.youtube.com/watch?v=8GGiAa_v9Pwhttps://www.youtube.com/watch?v=8GGiAa_v9Pw


31/90

31




planteja


Desenvolupar i promoure actituds d’ús responsable de l’aigua


Materials:

Plantilla de preguntes sobre els cas explicat a la sessió (pàgina 83).

Interactiu multimèdia:

Càlcul de la petjada hídrica: http://ocs.frm.utn.edu.ar/huella/

Presentació Power Point amb els conceptes bàsics

Call for action: https://www.youtube.com/watch?v=7fOfc5778Co

Sessió 8: Fem alguna cosa per canviar la situació! Expliquem com estalviar

l’aigua amb un pòster!

Fases del cicle: Estructuració i Aplicació

Descripció:

20. Motius pel canvi (10 minuts):

Veiem un espot publicitari on diferents persones presenten el problema de l’escassetat

d’aigua al món i apel·len al seu reciclatge i la racionalització del consum. Aquest curt

vídeo és la crida a l’acció per tal de motivar a l’alumnat a implementar mesures per

reduir el consum d’aigua. A més, es comenta que el dia 22 de Març és el dia Mundial de

l’Aigua i que per aquest motiu, els alumnes hauran de fer un pòster sobre com estalviar

aigua, que exposarem al centre escolar.

21. Fem alguna cosa per canviar la situació! (elaboració del pòster) (40 minuts):

Un cop sensibilitzats de la importància de fer un ús responsables dels recursos hídrics,

encomanem als alumnes que preparin un pòster amb idees per estalviar aigua.

Compartim amb ells la rúbrica amb la que seran avaluats pels seus companys l’última

sessió de la unitat didàctica. Cada estudiant s’especialitzarà en una tasca: disseny gràfic

i dibuixos, elaboració dels textos, eslògans, originalitat de les propostes, etc.

Durant tota la sessió, els deixem temps perquè pensin en accions quotidianes que podenajudar a reduir el consum d’aigua i les llistin d’una forma clara i visual en un DINA4.

http://ocs.frm.utn.edu.ar/huella/https://www.youtube.com/watch?v=7fOfc5778Cohttp://bit.ly/1UuX3V3http://bit.ly/1UuX3V3http://bit.ly/1UuX3V3http://bit.ly/1UuX3V3https://www.youtube.com/watch?v=7fOfc5778Cohttp://ocs.frm.utn.edu.ar/huella/


32/90

32

Hauran de pensar en tots els conceptes que hem anat treballant durant les diferents

sessions i elaborar eslògans, jerarquitzar les idees i treballar el disseny.

Gestió d’aula:

En aquesta activitat donem molta autonomia a l’alumnat perquè s’organitzi el temps dela sessió per dissenyar el pòster i elaborar els textos corresponents. El rol del professor

consisteix en aclarir, a demanda, aquells dubtes que sorgeixin als alumnes i monitoritzar

que tots els grups vagin avançant en un ritme similar, perquè al final de la sessió tots els

pòsters estiguin bastant avançats.


L’elaboració del pòster és una tasca competencial, on tant important és la precisió dels

textos, com l’originalitat de les idees i el disseny gràfic. Els diferents membres de cada

grup es distribuiran la feina en funció d’allò amb el que siguin més hàbils: escriure,

resumir, dibuixar, crear, etc. D’aquesta manera afavorim el treball cooperatiu i que

cadascú pugui contribuir al producte final de la millor manera que pugui.

Com que la tasca del professor serà més aviat de suport, això ens permet reforçar aquells

grups que veiem que vagin més endarrerits en la tasca, així com estimular aquells que

vagin més avançats, per exemple, demanant-los que aprofundeixin més en algunes de

les propostes.

Objectius cognitius específics: Reflexionar sobre la desigual distribució de l’aigua en el planeta i valorar que és


Proposar idees per promoure l’ús responsable dels recursos hídrics en el consum

domèstic.


Crear un producte que permeti conscienciar sobre l’ús responsable de l’aigua.


Materials:

20 cartolines, per si necessiten realitzar alguna prova.

Una còpia de la rúbrica per grup, per tal que puguin crear el pòster amb els criteris

d’avaluació presents (pàgina 88).

Materials de plàstica: colors, retoladors, pinzells, cola d’enganxar, tisores, etc.


33/90

33

Sessió 9: Prova escrita i joc TIC de síntesis.

Fases del cicle: Estructuració

Descripció:

22. Prova escrita i joc TIC (50 minuts):

La sessió es divideix en dues meitats. En la primera part, els alumnes han de realitzar

una prova escrita sobre el què han après del cicle de l’aigua i la hidrosfera al llarg de la

unitat didàctica. Un cop acabin la prova, podran jugar a un interactiu desenvolupat per

l’Agència Catalana de l’Aigua, amb el que podran repassar continguts com el cicle d e

l’aigua com ara els seus estats, els usos i el consum, etc. L’interactiu conté activitats en

diferents formats, incloent mots encreuats, exercicis d’omplir els buits o activitats de

relacionar conceptes.

Gestió d’aula:

Aquesta sessió té lloc a l’aula d’informàtica per tal que els alumnes puguin fer un

examen en línia i després utilitzar l’interactiu. A mesura que vagi acabant, poden posar-

se a jugar amb l’interactiu. La prova es individual, però un cop hagin acabat poden jugar

a l’interactiu en parella perquè sigui més divertit.


Aquesta sessió té lloc en dues fases, la prova escrita i els jocs de repàs. Com que no totsels alumnes acabaran els exercicis de la prova escrita al mateix temps, aquells que acabin

més ràpid podran anar provant els diferents jocs de l’interactiu en parella. Com que el

recurs multimèdia està compartimentat en diferents activitats, cada parella pot

completar els diferents mòduls fins que s’acabi la classe. No és necessari que tots els

estudiants els faci tots, cada parella pot escollir aquells exercicis que els hi interessi més

repassar.

Avaluació:

L’eix central d’aquesta sessió és la prova en línia, on podrem comprovar allò que cada

alumne ha après sobre el cicle de l’aigua i la hidrosfera. La nota d’aquesta prova és el

40% del total de la unitat didàctica.


Sintetitzar i explicar els continguts de la unitat en una prova escrita


planteja

http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sensibilitzacio/recursos_pedagogics/joc_aigua/secundaria/index.htmlhttp://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sensibilitzacio/recursos_pedagogics/joc_aigua/secundaria/index.htmlhttp://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sensibilitzacio/recursos_pedagogics/joc_aigua/secundaria/index.htmlhttp://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sensibilitzacio/recursos_pedagogics/joc_aigua/secundaria/index.html


34/90

34




Materials:

Còpies de la prova escrita (pàgina 84).

Orinadors pel l’alumnat.

Sessió 10: Co-avaluació dels pòsters i correcció de la prova


Descripció:

La primera part de la sessió serveix per repassar com ha anat la prova del dia anterior i

clarificar dubtes que els alumnes puguin tenir al respecte. Després d’aquest exercici, els

estudiants rebran una rúbrica per avaluar els pòsters que van elaborar a la sessió

anterior a la prova.

23. Repassem la prova de l’últim dia (10 minuts):

Es fa un repàs de la prova del dia anterior, fent èmfasis, no tant en la respostes correctes,

sinó en quins dubtes els van sorgir i què cal clarificar.

24. “Congrés” de pòsters pel dia Mundial de l’Aigua (40 minuts):

L’exposició de pòsters es realitza seguint el format del congrés científic, on un parell de

persona de cada grup es queden en el seu pòster per explicar als representats dels altres

grups les seves propostes i el disseny. Els companys puntuen els diferents pòsters

d’acord amb una rúbrica que els vàrem mostrar el dia de preparació.

Gestió d’aula:

La primera part de la sessió consisteix en un debat obert, on els alumnes van plantejant

aquells dubtes que tinguin sobre les preguntes i respostes de la prova. Com que es tracta

d’un exercici de repàs, fomentarem que qui doni les respostes no siguem nosaltres, sinó

altres companys i companyes que les hagin respost correctament.

Per gestionar la segona part, primer deixarem 5 minuts perquè els representants de

cada grup es posicionin davant del seu pòster. Llavors deixarem sortir a la resta de

companys que aniran pels diferents pòsters complimentant la rúbrica.


35/90

35


Els diferents grups hauran escollit aquella persona que creuen que pot explicar millor

les diferents propostes del pòster. Aquells alumnes que tinguin més facilitat per les

presentacions orals, tindran la oportunitat de demostrar-ho en la dinàmica del congrés

científic. Com que la rúbrica contempla ítems de disseny, originalitat i claredat en

l’exposició, cada alumne pot opinar i fer observacions d’aquells aspectes en els que es

senti més competent.

Avaluació:

La puntuació que obtinguin els diferents grups de les co-avaluacions, que es calcularà

fent la mitjana de les notes de les rúbriques dels companys, farà mitjana amb la nota

que donem els professors. Hem decidit repartir el pes de les notes meitat i meitat, per

intentar reduir el biaix de notes que pot implicar el fet que els alumnes de primer d’ESO,encara no estiguin gaire habituats a co-avaluar-se.

La nota final del pòster té un pes del 50% de la nota final de procediments, que es

complementa amb el 50% que s’obté de les fitxes de treball. En conjunt la nota de

procediments equival a un 40% de la notat final de la Unitat didàctica.


Sintetitzar i explicar els continguts de la unitat en una prova escrita


planteja



Desenvolupar i promoure actituds d’ús responsable de l’aigua




Materials:

Rúbriques impreses (pàgina 88).

Còpia de la correcció de l’examen per a cada alumne (pàgina 84).

Cinta adhesiva per enganxar els pòsters.


36/90

36

BIBLIOGRAFIA

Desaparició Mar Aral:

http://lascienciassocialesenlasecundaria.blogspot.com.es/2011/10/problematica-

ambiental-mar-de-aral.html

https://www.youtube.com/watch?v=8GGiAa_v9Pw

https://es.wikipedia.org/wiki/Mar_de_Aral

Petjada hídrica:

https://www.aiguesvic.com/documents/12547/39440/Llibret+petjada+hidrica.pdf

http://www.sostenibilidad.com/huella-hidrica

http://es.slideshare.net/deisycarolinaruiz/huella-hidrica-y-huella-ecologica

Distribució de l’aigua importància biosfera.

https://www.youtube.com/watch?v=xdeOrDGabug

http://mimosa.pntic.mec.es/vgarci14/aguas_residuales.htm

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/29046/pluges/fan/pujar/nivell/panta/sau

http://cat.elpais.com/cat/2016/01/10/catalunya/1452448061_850523.html

http://www.directe.cat/noticia/13596/catalunya-no-tornara-a-passar-la-sequera-

daquests-darrers-dos-anys-13596

http://blog.thomsonreuters.com/index.php/tag/monsoon/

http://www.retema.es/boletines/boletin-_2015-11-13.html

http://www.abc.es/medios-redes/20130124/abci-nina-metodo-depurar-agua-

201301241035.html

http://101lugaresincreibles.com/2011/08/lugares-de-argentina-que-parecen-de-otro-

planeta.html

Per a la prova escrita:

http://csda.gencat.cat/web/.content/home/consell_superior_d_avalua/pdf_i_altres/st

atic_file/documents26.pdf

http://lascienciassocialesenlasecundaria.blogspot.com.es/2011/10/problematica-ambiental-mar-de-aral.htmlhttp://lascienciassocialesenlasecundaria.blogspot.com.es/2011/10/problematica-ambiental-mar-de-aral.htmlhttp://lascienciassocialesenlasecundaria.blogspot.com.es/2011/10/problematica-ambiental-mar-de-aral.htmlhttps://www.youtube.com/watch?v=8GGiAa_v9Pwhttps://www.youtube.com/watch?v=8GGiAa_v9Pwhttps://es.wikipedia.org/wiki/Mar_de_Aralhttps://es.wikipedia.org/wiki/Mar_de_Aralhttps://www.aiguesvic.com/documents/12547/39440/Llibret+petjada+hidrica.pdfhttps://www.aiguesvic.com/documents/12547/39440/Llibret+petjada+hidrica.pdfhttp://www.sostenibilidad.com/huella-hidricahttp://www.sostenibilidad.com/huella-hidricahttp://es.slideshare.net/deisycarolinaruiz/huella-hidrica-y-huella-ecologicahttp://es.slideshare.net/deisycarolinaruiz/huella-hidrica-y-huella-ecologicahttps://www.youtube.com/watch?v=xdeOrDGabughttps://www.youtube.com/watch?v=xdeOrDGabughttp://mimosa.pntic.mec.es/vgarci14/aguas_residuales.htmhttp://mimosa.pntic.mec.es/vgarci14/aguas_residuales.htmhttp://www.naciodigital.cat/osona/noticia/29046/pluges/fan/pujar/nivell/panta/sauhttp://www.naciodigital.cat/osona/noticia/29046/pluges/fan/pujar/nivell/panta/sauhttp://cat.elpais.com/cat/2016/01/10/catalunya/1452448061_850523.htmlhttp://cat.elpais.com/cat/2016/01/10/catalunya/1452448061_850523.htmlhttp://www.directe.cat/noticia/13596/catalunya-no-tornara-a-passar-la-sequera-daquests-darrers-dos-anys-13596http://www.directe.cat/noticia/13596/catalunya-no-tornara-a-passar-la-sequera-daquests-darrers-dos-anys-13596http://www.directe.cat/noticia/13596/catalunya-no-tornara-a-passar-la-sequera-daquests-darrers-dos-anys-13596http://blog.thomsonreuters.com/index.php/tag/monsoon/http://blog.thomsonreuters.com/index.php/tag/monsoon/http://www.retema.es/boletines/boletin-_2015-11-13.htmlhttp://www.retema.es/boletines/boletin-_2015-11-13.htmlhttp://www.abc.es/medios-redes/20130124/abci-nina-metodo-depurar-agua-201301241035.htmlhttp://www.abc.es/medios-redes/20130124/abci-nina-metodo-depurar-agua-201301241035.htmlhttp://www.abc.es/medios-redes/20130124/abci-nina-metodo-depurar-agua-201301241035.htmlhttp://101lugaresincreibles.com/2011/08/lugares-de-argentina-que-parecen-de-otro-planeta.htmlhttp://101lugaresincreibles.com/2011/08/lugares-de-argentina-que-parecen-de-otro-planeta.htmlhttp://101lugaresincreibles.com/2011/08/lugares-de-argentina-que-parecen-de-otro-planeta.htmlhttp://csda.gencat.cat/web/.content/home/consell_superior_d_avalua/pdf_i_altres/static_file/documents26.pdfhttp://csda.gencat.cat/web/.content/home/consell_superior_d_avalua/pdf_i_altres/static_file/documents26.pdfhttp://csda.gencat.cat/web/.content/home/consell_superior_d_avalua/pdf_i_altres/static_file/documents26.pdfhttp://csda.gencat.cat/web/.content/home/consell_superior_d_avalua/pdf_i_altres/static_file/documents26.pdfhttp://csda.gencat.cat/web/.content/home/consell_superior_d_avalua/pdf_i_altres/static_file/documents26.pdfhttp://101lugaresincreibles.com/2011/08/lugares-de-argentina-que-parecen-de-otro-planeta.htmlhttp://101lugaresincreibles.com/2011/08/lugares-de-argentina-que-parecen-de-otro-planeta.htmlhttp://www.abc.es/medios-redes/20130124/abci-nina-metodo-depurar-agua-201301241035.htmlhttp://www.abc.es/medios-redes/20130124/abci-nina-metodo-depurar-agua-201301241035.htmlhttp://www.retema.es/boletines/boletin-_2015-11-13.htmlhttp://blog.thomsonreuters.com/index.php/tag/monsoon/http://www.directe.cat/noticia/13596/catalunya-no-tornara-a-passar-la-sequera-daquests-darrers-dos-anys-13596http://www.directe.cat/noticia/13596/catalunya-no-tornara-a-passar-la-sequera-daquests-darrers-dos-anys-13596http://cat.elpais.com/cat/2016/01/10/catalunya/1452448061_850523.htmlhttp://www.naciodigital.cat/osona/noticia/29046/pluges/fan/pujar/nivell/panta/sauhttp://mimosa.pntic.mec.es/vgarci14/aguas_residuales.htmhttps://www.youtube.com/watch?v=xdeOrDGabughttp://es.slideshare.net/deisycarolinaruiz/huella-hidrica-y-huella-ecologicahttp://www.sostenibilidad.com/huella-hidricahttps://www.aiguesvic.com/documents/12547/39440/Llibret+petjada+hidrica.pdfhttps://es.wikipedia.org/wiki/Mar_de_Aralhttps://www.youtube.com/watch?v=8GGiAa_v9Pwhttp://lascienciassocialesenlasecundaria.blogspot.com.es/2011/10/problematica-ambiental-mar-de-aral.htmlhttp://lascienciassocialesenlasecundaria.blogspot.com.es/2011/10/problematica-ambiental-mar-de-aral.html


37/90

37

MATERIAL PELS ALUMNES

SUMARI

Fitxes per la primera sessió - El tast d’aigües 38

Fitxes per la segona sessió – Què en sabem de l’aigua? 42

Material per la tercera sessió – Protocols d’experiments 44

Material per la tercera sessió - Instruccions per preparar l’exposició oral 61

Material

UD ESO- La Hidrosfera

Documents

Transcript of UD ESO- La Hidrosfera