UD joc de la descoberta d'objectes.pdf

Unitat didctica Joc de la descoberta dobjectes Educaci infantil. Cicle 0-3 Pepa dena

Unitat didctica. Joc de la descoberta dobjectes 2/23

ndex Sobre la unitat didctica......................................................................................................... 3

Del contingut de la unitat .................................................................................................... 3 Per qu aquest tipus de joc? .............................................................................................. 4

Components de la programaci ............................................................................................. 6 Capacitats .......................................................................................................................... 6 Objectius de cicle ............................................................................................................... 6 Objectius daprenentatge.................................................................................................... 6 Continguts.......................................................................................................................... 7

Descoberta dun mateix i dels altres ............................................................................... 7 Descoberta de lentorn.................................................................................................... 7 Comunicaci i llenguatges .............................................................................................. 8

Metodologia ........................................................................................................................... 8 Les activitats ...................................................................................................................... 8

Primera part de lactivitat, lexploraci i la combinaci dobjectes.................................... 9 Segona part de lactivitat, la recollida............................................................................ 11

Lespai.............................................................................................................................. 12 El temps........................................................................................................................... 13 Lambient ......................................................................................................................... 13 Paper de la persona educadora en el decurs de lexploraci............................................ 14 Paper de la persona educadora en el decurs de la recollida ............................................ 15 Agrupament...................................................................................................................... 16 El material ........................................................................................................................ 17

Quins materials............................................................................................................. 18 Materials diversos......................................................................................................... 18 Material de la natura ..................................................................................................... 18 Materials comprats ....................................................................................................... 19 Materials confeccionats ................................................................................................ 19 Contenidors .................................................................................................................. 19 Bosses.......................................................................................................................... 19

Avaluaci ............................................................................................................................. 19 Avaluaci del progrs dels infants .................................................................................... 19

Elements dobservaci durant lexploraci .................................................................... 20 Elements dobservaci durant la recollida..................................................................... 21

Avaluaci de la tasca educativa ....................................................................................... 21 Aspectes generals ........................................................................................................ 21 Altres aspectes ............................................................................................................. 22

Bibliografia........................................................................................................................... 23


Sobre la unitat didctica La unitat didctica joc de la descoberta dobjectes o joc heurstic s una activitat de joc, exploraci i combinaci dobjectes, ideat per la professora Elinor Goldschmied, adreada als infants del segon any de vida en collectivitat.

s una continuaci i complement de la panera dels tresors, joc dexploraci dobjectes ideat per als infants del primer any de vida, de 6 a 12 mesos.

Aquesta unitat de programaci sadrea, concretament, al grup dinfants duna edat cronolgica compresa entre els 12 i els 20-24 mesos.

La seva durada mxima s de vuit mesos, que poden reduir-se dacord amb la composici cronolgica i les caracterstiques del grup dinfants. Aix significa que, en funci de ledat dels infants que componen el grup, laplicaci pot coincidir o no amb la temporalitzaci dun curs escolar, del setembre al juny. A cada equip educatiu correspon de determinar lpoca del curs ms indicada per a linici de la unitat dacord amb el grup.

Les sessions tenen una durada aproximada duna hora i la periodicitat s, de mitjana, de dos cops la setmana, si b pot variar a partir de la resposta del grup.

Atesa ledat dels infants als quals sadrea i la globalitat de la seva evoluci i de la seva acci sobre les persones i les coses en aquesta etapa, tenim al davant una unitat de programaci globalitzada que afavoreix lestabliment de relacions mltiples i variades en pro dun aprenentatge significatiu.

Del contingut de la unitat Leix entorn del qual versa la unitat s lrea Descoberta de lentorn, amb un component molt important de Comunicaci i llenguatges. Atesa la globalitat amb qu evolucionen els infants, cal tenir presents tamb alguns aspectes de lrea Descoberta dun mateix i dels altres que hi estan implicats.

En relaci amb els continguts daprenentatge, conv tenir present que, en un perode evolutiu tan primerenc, no existeixen pautes dadquisici de continguts iguals per a tots els infants. La consolidaci dun aprenentatge depn de diversos factors. Els coneixements sentrellacen amb les emocions de cada infant al moment de realitzar lactivitat. Els resultats poden ser ben diferents dun infant a laltre. Lordre que hem establert en lapartat de continguts no s, per aquesta ra, un ordre cronolgic dadquisici; els continguts sn aquests, lordre s orientatiu.

A una persona desconeixedora de ledat a qu ens referim, pot semblar-li agosarat parlar de ladquisici dalguns dels continguts que aqu prenem en consideraci; cal deixar ben ents que all que un infant aprn abans dels dos anys no s un concepte abstracte, sin la noci sensrio-perceptivo-motriu sobre la qual sassentar ms endavant una noci abstracta. Els infants utilitzen les nocions molt abans que no les comprenen. El joc de la descoberta dobjectes, pel seu ordre i la seva sistematitzaci, facilita ls dels objectes i la realitzaci de les accions que posen les bases per a la formaci de conceptes. Estableix tamb les bases per a laprenentatge dactituds quant a la relaci amb les persones i les coses.

La lectura que sha de fer dels objectius daprenentatge, no ho s tant en un sentit terminal, s a dir, dall que es pretn que linfant arribi a realitzar, sin ms aviat en un sentit orientatiu, s a dir: una lectura daspectes que facilitin el coneixement dall que pot fer un


infant daquesta edat, a banda del grau de realitzaci que assoleix linfant concret que tenim al davant.

En les activitats daprenentatge es descriu lestructura tipus duna sessi del joc, estructura que, per arribar a aconseguir els objectius que es proposen, sha de respectar totalment en les seves dues parts. Senumeren, a ms, les activitats ms freqents dels infants. Lenumeraci no pressuposa, per, que tots els infants han de dur a terme el conjunt de les activitats descrites ni que les mateixes activitats descrites sn totes les que es poden fer.

Les orientacions didctiques sn el resultat de la reflexi feta en continuades observacions dels infants i en freqents converses amb les persones que inclouen el joc en les seves programacions. Al llarg dels anys shan realitzat modificacions que han perms dafinar millor la prctica per a la consecuci dels objectius.

Per qu aquest tipus de joc? Linfant que es desenvolupa en un ambient normal t la possibilitat de fer, durant el primer any de vida, tot tipus dexperincies que li permeten adquirir coneixements importants, predominantment sensorials i motrius, a partir de la seva prpia acci; una acci exploratria amb la boca i amb les mans que acompanyen els objectes; accions de pipar, llepar, mossegar, sacsejar, picar, fregar, passar duna m a laltra, els objectes que troba al seu abast. A finals del primer any s capa de manipular dues coses al mateix temps i aleshores inicia tmidament una intenci combinatria explcita.

Leclosi de les possibilitats dexplorar i de conixer el mn arriba als infants quan assoleixen un nivell evolutiu que els permet desplaar tot el cos, caminar i, en conseqncia, prolongar fsicament el seu horitz. Aix sesdev habitualment als voltants del primer any.

En aquest perode, lacci exploratria de linfant se centra en les mans. Ara s capa de collocar dos o ms objectes junts, trobar mltiples combinacions amb resultats diferents i impressionar-se per les descobertes que fa. Utilitza la seva creixent i precisa coordinaci de la vista, la m i lobjecte, a la qual safegeix la seva immensa curiositat per tot all que lenvolta. Aquesta capacitat, aquest tipus dactivitat, la desenvolupen tots els infants de qualsevol cultura i qualsevol poca, sempre que les persones adultes i lambient els ho permetin. I ho fan amb tot all que troben a m, no els calen joguines especials per actuar.

Lacci de linfant en la combinaci dels objectes el mena a descobertes constants sobre el comportament dels objectes i les lleis de la natura, descobertes encara ms riques com ms variades siguin les fonts que les possibiliten. El coneixement de la realitat que adquireix linfant a partir de la prpia activitat, una activitat sorgida del seu inters, queda per sempre ms enregistrat en el cervell i constitueix la base per a nous aprenentatges.

Un grup dinfants daquest cicle, amb una tal capacitat exploratria, constitueix quelcom caracterstic, de vegades difcil de conduir. Per a qui no coneix ledat, els resultats de lacci infantil fins i tot poden semblar-li de desordre tot ho escampen, no recullen mai res; de fet, per, amb les diferents accions exploratries es concentren amb una intensitat superior a lesperada i desenvolupen pautes de comportament que estructuren la base del pensament i, consegentment, de laprenentatge posterior.

En un grup on noms sorganitzin activitats dirigides, que possiblement mai no seran motivadores per a tots alhora, i sense espai per a les accions lliures individuals, es corre el


risc de limitar laprenentatge dels infants. Conv, doncs, proporcionar-los uns mitjans que els permetin actuar, a cadascun dells, dacord amb el reu ritme i els seus interessos.

El joc de la descoberta dobjectes ha estat pensat, precisament, com a resposta a aquestes caracterstiques: la demanda creixent dactivitat per part dels infants i la voluntat de respectar el ritme individual dacci en una collectivitat dinfants del segon any de vida.

No s pas una metodologia en el sentit estricte del terme, sin que es tracta duna sistematitzaci, una manera organitzada daprofitar lactivitat natural dels infants dun a dos anys quan es troben en grup.


Components de la programaci Capacitats Capacitats a les que contribueix aquesta unitat de programaci:

Progressar en el coneixement i el domini del seu cos, en el moviment i la coordinaci, tot adonant-se de les seves possibilitats.

Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficcia.

Observar i explorar lentorn immediat, natural i fsic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

Comportar-se dacord amb unes pautes de convivncia que els portin cap a una autonomia personal, cap a la collaboraci amb el grup i cap a la integraci social.

Objectius de cicle Quins dels objectius del primer cicle deducaci infantil es tenen en compte:

Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en ladquisici de comportaments socials que facilitin la integraci en el grup.

Dominar progressivament el cos i ladquisici de noves habilitats motrius, augmentant la seva autonomia en els desplaaments, en l`s dels objectes i lorientaci en lespai quotidi.

Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne lorganitzaci a partir de les prpies vivncies i establir relacions entre objectes segons les seves caracterstiques perceptives.

Objectius daprenentatge Exercitar i demostrar la capacitat de concentrar-se en lactivitat prpia durant uns

minuts. Agafar i manipular objectes de textura diversa fent coordinadament els moviments

precisos per controlar-los i per deixar-los anar mitjanant moviments dirigits. Coordinar els moviments simultanis de les dues mans en accions de combinaci

dobjectes: picar, encaixar, enfilar, apilar, sostenir, etc. Experimentar estmuls sensorials diferents en la manipulaci dels materials. Desenvolupar accions prpies del moment evolutiu relacionades amb la combinaci de

dos o ms objectes: aplicar, apilotar, agrupar i separar, ficar i treure, omplir i buidar, encaixar, prmer, obrir i tancar, tapar i destapar, arrenglerar, travessar, fer lliscar, fer rodolar...

Actuar sobre els objectes i observar com es relacionen gaudint en la seva manipulaci Comprovar els diferents efectes que provoquen accions diverses sobre els objectes i els

materials. Comprovar la facilitat o la dificultat de dur a terme una acci sobre els objectes. Seleccionar entre una gran varietat de materials i objectes en funci de les seves

qualitats i agrupar-los. Experimentar maneres diverses dordenar i dorganitzar objectes. Observar els resultats de lacci prpia sobre els objectes: cauen, saguanten, entren a

dins, travessen, no hi caben, etc.


Collaborar en la recollida de material. Explorar els objectes proposats. Mostrar haver iniciat la comprensi de relacions espacials dels objectes entre ells: al

davant, al darrere, a dins, a fora, damunt, a sota, al costat Mostrar un inici de comprensi de la successivitat o continutat dels fets i una certa noci

del temps, abans i desprs, mitjanant les accions prpies. Identificar sensorialment qualitats perceptibles dels objectes: formes, textures, pes,

temperatura, dimensions, color, lluentor. Observar un objecte en posicions diverses: frontal, per sobre, per sota, dret, tombat, etc. Posar atenci i interpretar les intencions i els senyals comunicatius de leducador o

leducadora. Localitzar els objectes, guiant-se per les orientacions verbals ofertes per leducador/a. Utilitzar algunes paraules relacionades amb lactivitat de joc en el seu contacte amb la

persona adulta: nom dels objectes i dels companys i companyes; alguna forma verbal com ara t!.

Experimentar la reversibilitat per mitj de lacci (omplir-buidar). Relacionar una acci (treure, per exemple) amb el resultat que nobt (buit). Demostrar que shan ents les paraules que designen quantitats (un, cap, etc.). Experimentar nocions de quantitat mitjanant lagrupament delements i comparar les

agrupacions. Comparar qualitats: igual/no igual. Afegir o treure objectes dun a un, en un conjunt. Identificar labsncia, o la negaci, dunes qualitats o dun objecte (no hi s, no n'hi ha

cap). Manifestar curiositat envers els objectes i participar amb inters en les activitats

manipulatives. Adquirir iniciativa en lactivitat de combinar objectes i en la manera de recollir-los. Actuar

duna manera espontnia. Insistir en una acci que interessa fins a reeixir en el resultat desitjat. Establir les bases per a una acci de cooperaci amb els companys i les companyes i la

persona adulta. Adquirir lhbit dendrear els materials de joc desprs dhaver-los utilitzat: un lloc per a

cada cosa i cada cosa al seu lloc.

Continguts

Descoberta dun mateix i dels altres Coordinaci dinmica: control en els desplaaments i els canvis posturals. Coordinaci de moviments manuals precisos, efectuats en la prensi, en lacci

damollar, en la connexi i en lencaixament dels objectes. Participaci amb iniciativa, constncia i satisfacci en les activitats.

Descoberta de lentorn s daccions ordenades realitzades en la combinaci dobjectes: ficar, treure, omplir,

buidar, afegir, transvasar, posar, deixar anar, amuntegar, empilar, arrenglerar, aparellar, empnyer, balancejar, separar, aproximar, fer girar, fer lliscar, fer rodolar, travessar, estirar, encongir, encertar, equilibrar, alar, transportar, individuar, comparar, seleccionar, recollir, classificar, endrear.


Establiment de relacions entre els objectes tenint en compte les qualitats (sensorials i dinmiques) i la quantitat (correspondncies, comparacions).

Localitzaci dels objectes i les persones per mitj de les orientacions donades per la persona adulta.

Respecte envers normes senzilles de convivncia i creaci dhbits de collaboraci i de regulaci de la prpia acci.

Establiment de relaci entre la prpia acci i el resultat que sen deriva. Nocions espacials relacionades amb lorientaci esttica dels objectes respecte al propi

cos i respecte a altres objectes: davant, darrere, aqu, all, dins, fora, el costat, laltre costat, damunt, sota.

Nocions temporals elementals relacionades amb lordenaci de la prpia activitat: abans, desprs, principi, final, durada.

Creaci duna base per a ladquisici de nocions elementals: de quantitat (un, dos, molts), dabsncia o negaci (cap, no s, etc.), didentitat (igual que), daddici (afegir, ms), geomtriques (lnies, superfcies, volums).

Iniciaci al coneixement de les qualitats perceptives dels objectes: formes, textures, pes, dimensions, color.

Iniciaci al coneixement de les propietats dels objectes en entrar en contacte els uns amb els altres: capacitat, moviment, adequaci, flexibilitat.

Comunicaci i llenguatges Observaci dels diferents senyals comunicatius, el gest i lentonaci, emesos per la

persona adulta. Interpretaci del significat dels senyals comunicatius emesos per la persona adulta

mitjanant el gest, lactitud o la paraula. Reconeixement del vocabulari propi que designa quantitat o grandria. Utilitzaci de diversos tipus de comunicaci pre-verbal: gestos, sons, actituds. s de noms i dalgun verb en situaci de comunicaci.

Metodologia Les activitats Les activitats del joc de la descoberta dobjectes semmarquen dins una sola estructura formal que es repeteix de la mateixa manera al llarg de totes les sessions; els objectius es mantenen en el transcurs de tota la programaci. Aquesta estructura la constitueixen dos blocs dactivitats que es desenvolupen un a continuaci de laltre. El primer lanomenem exploraci: les activitats dels infants sn espontnies. El segon bloc sanomena recollida: les activitats dels infants sorienten directament per leducador/a. Els dos blocs estan entrellaats de tal manera que es fan i es viuen com un de sol, si b en realitat els objectius de cada un dells i el tipus dactuaci dels infants i les persones adultes sn especficament diferents en cada bloc.

Parlem, per tant, duna sola activitat daprenentatge que mant la mateixa estructura, sessi rere sessi, en el transcurs de gaireb vuit mesos. Al mateix temps, per, parlem de moltes activitats daprenentatge que realitzen els infants dins daquesta estructura, cadascun dells dacord amb el seu propi ritme de progrs. No hi ha una gradaci dactivitats marcada per leducador/a en la primera part del joc. S que es dna, en canvi, una intervenci verbal adequada en funci dels avenos manifestats per cada infant en la segona part del joc. Tot seguit descriurem la configuraci duna sessi tipus.


Primera part de lactivitat, lexploraci i la combinaci dobjectes. Lactivitat s lliure i espontnia. La intervenci de leducador/a, si t lloc, s imperceptible.

Tot infant, en situaci normal, se sent atret pels objectes que t al davant. Generalment observa uns instants abans dactuar, a continuaci selecciona, decideix qu agafa i comena a actuar. La seva actuaci s lliure i espontnia, no rep cap orientaci.

Els infants actuen per separat, tot i que se saben presents els uns als altres. s la manera de fer prpia de ledat. Cadascun treballa al seu ritme. Lactitud que els caracteritza en aquesta primera part s la concentraci en lacci. El tret ms sorprenent s el silenci i la calma que es respira en lambient del grup, que noms trenca el so dels objectes entre ells i alguna paraula o algun so dun infant integrat en lacci.

Cadascun efectua les seves combinacions de material i en el transcurs de lexploraci fa descobertes. La repetici de les accions i dels resultats el condueixen a laprenentatge dunes maneres de fer, dunes primeres nocions i dunes primers actituds.

Tot seguit enumerem algunes de les accions que realitzen espontniament els infants i que a mesura que les exerciten aconsegueixen que sigui ms slida la base dels seus aprenentatges, i, al costat de cada acci, aventurem quin pot ser el resultat que linfant hi troba:

Picar un objecte amb un altre. Resultat: sons distints, fora manual de diferent grau. Intentar ficar un o ms objectes dins dun altre. Resultat: hi entren, desapareixen de la

vista; en un cilindre, per exemple, hi entren per dalt, desapareixen dins seu i tornen a sortir-ne per baix (permanncia de lobjecte). Linfant, per, sap que lobjecte s dins; no hi entren o perqu sn massa grossos o b perqu tenen el mateix dimetre, etc.

Afegir, s a dir, posar-ne un, un altre, un altre, posar-ne ms. Resultat: lacci de sumar.

Omplir, s a dir, ficar diversos objectes dins dun altre fins que vessin (un pot ple de cabdells de llana). Resultat: objectes que mantenien una distncia queden tots en contacte i com a conjunt adquireixen formes diverses i ocupen un espai diferent. Suma, uni. Tamb pot omplir un recipient de paret baixa collocant-hi ordenadament una pea al costat de laltra.

Treure un o diversos objectes, amb la m, dun a un o b tots alhora; buidar, abocant all que s al contenidor (claus de pany de dins dun pot, per exemple). Resultat: pot buit; maneres distintes de fer-ho; so diferent dacord amb el tipus de material.

Transvasar, passar dun contenidor a laltre, s a dir, fer simultniament les accions domplir i buidar.

Posar, collocar, suament un objecte sobre un altre. Control motriu manual i resultats molt diversos: es mant, cau, etc.


Combinar objectes amb alguna part del cos: encongir tot un tros de cadena dins la m. Resultat: hi cap, no hi cap (en funci de les mides de la cadena). Penjar crcols del bra, com si fossin braalets; penjar cadenes o cintes al clatell o als peus. Resultat: coordinaci de les dues mans; es posen en joc una banda i laltra del cos, totes dues necessries perqu quedin penjades; diferncies de llargada: per una banda penja ms que per laltra.

Deixar anar, deixar caure, un objecte sobre un altre des duna certa distncia. Resultat: un so determinat, dacord amb els materials; en funci de com cau lobjecte, aquest pren una forma diferent cada vegada.

Amuntegar objectes, iguals o diferents. Resultat: una pila, dinfinites formes possibles. Empilar objectes lun sobre laltre, tot buscant mantenir-los en equilibri. Resultats:

imprevistos. I un exercici de precisi manual extraordinari. Arrenglerar objectes similars o diferents. Buscar-hi una certa alternana: tap + anella +

tap + anella + tap, etc., per exemple. Resultat: fileres dobjectes molt variades. Aparellar dos tipus dobjectes, associar objectes per parelles, lun al costat de laltre, ms

duna vegada. Resultat: primeres correspondncies. Empnyer un objecte amb un altre arrossegant-lo (una tapadora amb una agulla

destendre, per exemple) o fent palanca (una cullera i la tapa duna capsa). Resultat: utilitzaci duna eina que prolonga lacci de la m.

Empnyer objectes cilndrics o esfrics. Resultat: rodolen, sescampen, sallunyen. Pitjar un objecte amb els dits per ficar-lo dins dun altre que ofereix una certa resistncia.

Els resultats depenen de la pressi que exerceix: no hi entra, hi entra per no pot tornar-lo a treure, nhi fica un altre que li fa moure el primer.

Fer oscillar, o balancejar linealment, o fer girar circularment (trossos de cadena sostinguts amb la m). Resultat: el moviment del pndol o de la circumferncia experimentats en la seva prpia acci; percepci visual dun fet fascinador.

Transformar laparena externa dun objecte (una cinta, una cadena, un tros de roba) per mitj destiraments o encongiments. Resultats sorprenents: la cadena es fa petita, ms curta, ms ampla, es pot agafar, cap tota dins de la m, queda com un petit pil....

Amb les dues mans fer voltar una cadena, o cinta, que porta un objecte enfilat. Resultat: lobjecte no cau, els moviments que fa no sn els mateixos que quan lagafa directament amb la m, sha de fer un esfor especial perqu la cadena giri, etc.; la percepci daquest fet fascina.

Collocar una cadena o una cinta al llarg de laresta duna taula. Resultat: comparaci, procediment per mesurar, etc.

Separar o allunyar uns objectes dels altres. Aproximar-los o arribar-los a ajuntar. Fer lliscar. Fer passar per dins dun objecte foradat, travessar, qualsevol altre objecte. Fer rodolar Estirar. Encongir. Encertar un blanc, fent punteria. Equilibrar...

Aquests sn noms alguns exemples de la gran quantitat daccions que poden realitzar els infants, totes elles significatives, perqu parteixen dels seus propis coneixements.

El temps habitual de durada de la primera part s de prop de 25 minuts i el determina el grau de concentraci dels infants en lacci. Leducadora el redueix quan es produeixen circumstncies que impedeixen de concentrar-shi.


Segona part de lactivitat, la recollida El pas a la segona part del joc es decideix en funci dels primers infants que mostren indicis de cansament en el joc lliure. Quan aix succeeix sha de comenar a retirar alguns contenidors, els que no sutilitzen. Leducadora pren les bosses, torna a asseures, i, des de la seva posici convida linfant desvagat a recollir. Agafa lobertura de la bossa amb les dues mans i lofereix expressament. Lactivitat de recollida dels primers infants serveix de model per al altres, que shi van sumant tan bon punt shi senten atrets.

Durant la recollida, les bosses resten obertes i sempre al mateix lloc: davant de leducadora, luna al costat de laltre o b luna a la falda i laltra als peus, i una a cada costat, per poder oferir-les amb les mans quan els infants shi acosten. Aix els facilita la localitzaci de la bossa i lacci de classificar al llarg del seu constant i repetit anar i venir.

Leducador/a encamina verbalment, i amb el gest, lactivitat dels infants perqu fiquin dins la bossa tots els objectes escampats per terra.

Utilitza petits comentaris, frases curtes o paraules i el gest, que orienten lactivitat de recollida i les adrea directament a cada infant. Lorienta verbalment perqu trobi la bossa apropiada amb lobjecte que porta a la m i perqu reculli objectes de terra mentre nhi quedin. Es tracta duna invitaci constant a la classificaci: aquest material i no un altre, i a la correspondncia: a cada bossa shi correspon el seu material.

Tot seguin enumerem algunes de les accions que poden efectuar els infants motivats i orientats per leducadora. El fet que cada acci de linfant lacompanyi la formulaci verbal afavoreix laprenentatge de procediments i dalgunes nocions:

Caminar: Exercita la darrera gran conquesta motriu, caminar: fa passos i ms passos tot anant i venint.

Individuar: en la major part de viatges noms duu un objecte. Acumular: daltres vegades acumula diversos objectes iguals dins dun contenidor i

aprofita el viatge per abocar-los tots junts a linterior de la bossa. Ajupir-se. Portar objectes en una sola m o en cadascuna de les mans al mateix temps. Alar objectes de terra. Transportar lobjecte des del punt on s fins a la bossa corresponent. Adoptar diverses maneres de ficar objectes dins la bossa: amb la m directament, o des

dun contenidor emplenat prviament, aquest s el ms habitual; amb la boca: de la m a la boca i de la boca a la bossa; dret, agenollat, assegut; etc.

Seleccionar a mesura que entn que el mestre o la mestra vol objectes especfics i no pas qualsevol objecte, selecciona el material i agafa intencionadament una cosa i no una altra.

Buscar la bossa que correspon al material, dentre les quatre possibles.


Complaures: a satisfer el desig de leducador/a, que, al seu torn, li mostra satisfacci per la feina feta.

En aquesta part del joc, la utilitzaci dun llenguatge acurat per part de la persona adulta ajuda als infants a formular les nocions que ells estan configurant amb la seva acci: indica el nom del material, verbalitza el lloc on es troba en relaci amb daltres objectes, nesmenta la quantitat, alludeix a lacci que fa linfant, li mostra la bossa corresponent i el convida a introduir-hi lobjecte. Les situacions i les frases es repeteixen i es tornen a repetir, sense fatiga, i shi dna el contingut, lentonaci i el gest adequats per a cada cas.

A continuaci assenyalem el tipus de comentaris que shan de fer per orientar la recollida i que normalment van acompanyats pel gest:

- Mira, sota la cadira hi ha dues tapadores, porta-les! - En aquell rac encara hi queden tapadores, les vas a buscar? - En tens una als peus, agafa-la! - Mira, al costat den Joan hi ha dos rullos! - Aquesta no s la bossa de les claus Quina s? Mira! s aquesta! - Busca ms cons, Maria! Mira, darrere dels coixins nhi ha molts. Per qu no els portes? Porta, porta el cilindre! - Ui!, que hi portes aqu? Quantes anelles! - Ms cadenes? Fica-les aqu dins! Grcies! - Ui!, tota la m plena de pedres? Au, fica-les a la bossa! - Ja est! - Ja no nhi ha cap! Sha acabat!

Sn els infants els que ho han de recollir tot. En finalitzar, shan de desar les bosses al seu lloc a la vista dels infants, que sadonen que lactivitat sha acabat.

El temps que empren habitualment els infants en aquesta segona part del joc de 20 a 25 minuts.

Lespai

Lespai-escenari sol ser la sala habitual de joc dels infants, tanmateix tamb poden utilitzar-se altres sales o alguna zona de la llar dinfants, lliure i prou recollida, que sigui mplia, silenciosa i que no generi interferncies durant lactivitat. Amb enginy es poden crear condicions aptes per a aquest joc en un dormitori, gaireb sempre poc aprofitat, o en una zona del vestbul.


Lespai destinat a lactivitat ha destar delimitat clarament, lliure dun altre material de joc que pugui distreure latenci dels infants. s recomanable de posar-hi estores, que ajuden a reduir el soroll i poden servir per demarcar la zona de joc de cada infant.

Durant el desenvolupament de la sessi, s preferible que els infants es distribueixin per tot lespai disponible; conv evitar que estiguin massa a prop entre ells perqu no es destorbin i, alhora, prou distants lun de laltre perqu es concentrin millor en lactivitat.

El temps

Sha de triar el moment ms adequat del dia per jugar-hi, quan els infants estan tranquils i tenen cobertes les seves necessitats dalimentaci, descans i benestar.

El cmput de temps que sha de preveure per a lactivitat s duna hora, aproximadament; a cop dull podrem dir mitja hora per a lexploraci i mitja hora per a la recollida, encara que mai no s exactament aix. Podem trobar sessions dun quart i en podem trobar daltres que passin duna hora.

En aquesta qesti s convenient ser molt estricte i al mateix temps molt flexible. Sha diniciar la recollida tan bon punt un o dos infants han exhaurit les seves possibilitats dexploraci, i no esperar ms. s bo saber que cada dia s diferent. No hi fa res danar recollint amb uns infants quan encara nhi ha daltres que es troben en plena activitat exploratria. Aquests, per, a la fi tamb hauran de recollir el material amb qu juguen per ms que els agradi de continuar. Decidir que sha dacabar i fer-ho en el moment ms oport pertoca a leducador/a, tamb el final de lexploraci mentre que el final de la recollida ve donat per la mateixa activitat, quan no queda res per terra.

En relaci amb laprenentatge del temps conv saber que els infants prenen conscincia de lordre cronolgic dels fets abans de tenir conscincia de duraci i que, per tal de facilitat aquest aprenentatge, s imprescindible la regularitat en el desenvolupament i conducci del joc. Conv marcar clarament les tres fases:

Linici: el material est distribut per terra. El pas dexploraci a recollida: paper actiu de leducador/a que convida a alguns infants

a recollir; primers infants que recullen. Lacabament: bosses plenes; terra sense objectes; bosses que la persona adulta desa al

seu lloc.

Lambient

La presncia de leducador/a al llarg de tot el joc s essencial per donar seguretat a lacci dels infants i per assegurar un ambient general relaxat en qu cada infant trobi les condicions ptimes per al seu treball.

s important que durant lactivitat hi hagi silenci i sha daconseguir crear i mantenir latmosfera de calma que acostuma a acompanyar aquest tipus de joc. Noms en un ambient tranquil es pot desenvolupar la concentraci dels infants en la seva prpia acci. Tamb sha de mantenir el clima de tranquillitat quant al temps de qu es disposa: cap infant no ha de sentir-se apressat, per tampoc no ha de tenir en cap moment la sensaci de


perdre el temps. En aquest sentit s fonamental veure i decidir encertadament el moment de comenar la segona part del joc, perqu molts fracassos en la recollida es produeixen per comenar-la massa tard i haver deixat alguns infants vagant desocupats durant uns minuts. En aquest cas, els costa concentrar-se novament. En tot moment i per a tots els infants, ha dhaver-hi un ambient dactivitat.

Si per algun motiu lambient senrareix de manera que es veu difcil dencarrilar-lo novament cap a la calma, independentment del punt en qu es troba el joc, cal decidir acabar-lo, amb energia per amb tot el tacte que demana una situaci aix. En aquests moments la intervenci de leducador/a resulta necessria per iniciar una altra activitat relaxant i positiva. s contraproduent practicar el joc si no es gaudeix dun ambient tranquil.

Paper de la persona educadora en el decurs de lexploraci

El paper de leducador/a s diferent en les dues parts del joc. Durant la primera part, des de la seva posici estratgica, es mant en una actitud aparentment passiva, si b la inactivitat no s tal perqu s aquesta presncia la que fa que tot funcioni. Aquesta s la seva ocupaci principal: assegurar que tots els infants estan actius i que la seva activitat s positiva. Per assegurar-ho cal actuar decididament i discretament amb cadascun dels infants que ho necessita; buscar amb ells les estratgies que el condueixin a lacci positiva.

Amb lactitud dobservaci es poden estudiar les activitats dun infant en particular, o b considerar loportunitat o la inoportunitat dun tipus de material o duna combinaci dobjectes proposada. Tanmateix, lobservaci dun infant o dun fet concret no li ha de fer perdre en cap moment la visi de la globalitat, de lactivitat de tots els infants al llarg de la sessi.

La seva intervenci, quan cal, s discreta i sadrea a resoldre diligentment qualsevol incidncia: insinuar amb el gest

lacci de combinar dos objectes a un infant que no aconsegueix sentir-se atret pel material que sha dexplorar; reordenar el material, quan queda massa apilonat i per aix crea conflicte als infants que samunteguen, o al contrari, quan est tan escampat pel terra de manera tan poc atractiva que no convida a usar-lo; atendre les necessitats fsiques que es presentin, canviar o mocar un nen, per exemple, i fer-ho de manera que provoqui el mnim soroll i la menor interrupci possible; respondre a la sollicitud dalgun infant i encoratjar-lo novament a lactivitat; evitar que un infant destorbi els altres i mantenir-lo a prop seu, tot insinuant-li una possible combinaci dobjectes; aturar accions destructives del material i encaminar linfant cap a una activitat positiva, com ara oferir-li un contenidor perqu hi fiqui el material que t a les mans.


La intervenci ha de permetre atendre els infants fins all on els calgui, per mai no sha dinterposar en el cam de la seva autonomia. Per aquest motiu la temptaci dintervenir en lactivitat, a banda de les situacions esmentades abans, sha de defugir. La concentraci dels infants s tan gran que no solament fa innecessria la intervenci sin que aquesta esdev contraproduent i tot.

Paper de la persona educadora en el decurs de la recollida

Contrriament, en el transcurs de la segona part del joc, el paper de leducador/a s manifestament actiu. Decideix el moment de comenar la recollida en funci dels primers infants que mostren indicis de cansament. Retira alguns contenidors, els que no sutilitzen. Prepara les tres o quatre bosses buides, sasseu i convida el primer infant desvagat a recollir el material.

La millor manera de convidar linfant s donar-li un objecte i indicar-li amb un gest, o una paraula, que lha de ficar dins la bossa oberta que li ofereix. No s aconsellable dir qui majuda? perqu s una invitaci genrica, no personalitzada, poc motivadora i que pot destorbar lactivitat dels altres.

En parlar a un infant no conv fer-ho en veu alta per no interferir el joc dels altres, que encara estan concentrats en lacci. Cal adrear-se personalment a cada infant i parlar a ell sol, potser amb gestos i mirades significatives quan el t lluny i a cau dorella quan el t a prop. Les intervencions verbals sn breus, per decisives i contundents, sempre referides a lacci o el gest concrets que fa o ha de fer linfant en aquells precs moment.

El llenguatge acurat en aquesta part del joc ajuda els infants a formular les nocions que ells estan configurant amb la seva acci.

Tots el objectes tenen nom. Cal dir-lo sempre correctament i, fins i tot en el cas dobjectes inespecfics -bocins de materials que saprofiten i no tenen un nom determinat-, conv trobar-los el nom ms adequat. Totes les persones adultes que intervenen en un mateix grup dinfants han de posar-se dacord per establir el nom de cada pea i anomenar-la sempre igual.

Si algun infant encara est entretingut jugant, sel deixa fer el mxim de temps possible mentre els altres socupen en lactivitat de la recollida, per al final ell tamb recull el seu material.

Els ms petits, de 12 a 13 mesos, entenen ben aviat que leducador/a vol la recollida dels objectes, per al comenament no sadonen que el que vol sn objectes especfics. La funci de leducador/a, quan els orienta en aquesta part, consisteix precisament a capacitar els infants per seleccionar, veure diferncies i similituds. s un primer pas per aprendre a classificar.

Conv evitar, sigui com sigui, una actitud passiva; per exemple, no nhi ha prou desperar amb la bossa oberta a les mans que vagin venint els infants amb els objectes per ficar-los dins. En algunes ocasions aquesta activitat funcionar, sobretot quan els infants ja han adquirit experincia en el joc, tot i que la major part de vegades s necessria la intervenci verbal per encoratjar la recollida. I sempre ho s per ajudar els infants a conceptualitzar les


seves accions; per exemple, fer veure les diferncies i les similituds que hi ha entre els objectes en aquests moments capacita linfant per seleccionar.

En la recollida s convenient no rebutjar res que porti linfant, tret de si porta quelcom que no pertany al joc; lha dorientar verbalment perqu ell mateix trobi la bossa on li correspon ficar all que porta i, en ficar-ho dins, no li ha de fer cap comentari daprovaci, sin, a tot estirar, un grcies. s important donar les grcies acompanyades amb un somriure de complaena per lacci de linfant. Aix respon a lactitud que cal potenciar de collaboraci en la tasca dendrear la sala i el material.

Quan vol dipositar lobjecte que porta, linfant ha de triar entre quatre bosses. No sempre s fcil encertar-la. Li cal lorientaci verbal i tamb poder mirar dins per assegurar-se dall que hi ha . A les primeres sessions, i sobretot amb els infants ms petits, s recomanable fer la recollida selectiva: primer un material, desprs un altre, desprs un altre. Daquesta manera noms es t una bossa oberta; quan linfant li porta un material que no correspon al que est recollint, lhi accepta, sel colloca a la falda i li diu desprs, aquest desprs, ara portam. Aquesta actitud facilita a linfant la comprensi de la selecci i classificaci que sest fent.

Arribat el punt de la recollida, les bosses sn molt atractives: es van omplint i mantenen els objectes mig ocults. Als infants sels permet de mirar-hi a dins per estimular-los a continuar guardant els materials que encara queden pel terra, per no sels permet de treure cap pea un cop ha estat introduda dins la bossa.

Sn els infants que recullen tot el material fins que el terra de la sala queda net. Leducador/a no agafa cap objecte, dedica totes les seves estratgies i energies a mantenir viva la motivaci dels infants per lactivitat. Una activitat daltra banda, ben apropiada als interessos que manifesten en aquesta edat.

Agrupament

s bo de fer el joc amb un nombre redut dinfants. Se naconsellen prop de vuit, o deu pel cap alt; tamb es pot fer amb menys.

Si el grup dinfants on saplica el joc s dedats heterognies, les diferncies en la seva actuaci sadverteixen al llarg de totes les sessions. Al principi s als ms petits que els costa una mica ms dentendre els objectius del joc; cap al final sn, per contra, els ms grans (entre 20 i 24 mesos) que comencen a introduir una nova dimensi en la combinaci dels objectes: la imaginaci (una tapadora i un bigud poder ser, per exemple, un plat i una cullera); llavors linters que linfant sent pel material propi del joc de la descoberta canvia dobjectiu. s el moment de passar a una programaci ms adient al perode evolutiu daquests infants i de mantenir el joc de la descoberta dobjectes per als menuts per als quals encara s til.

Com en totes les activitats amb els infants daquesta edat s important de donar valor, per sobre de tot, a lestabliment duna relaci positiva amb la persona adulta. s la base perqu la resta daspectes es desenvolupin.


Quan hi ha algun infant que per la ra que sigui no sav amb el joc ni el clima del treball, conv situar-se a prou seu fer-li suggeriments, sha de procurar buscar estratgies perqu sinteressi per lactivitat i, sobretot, conv evitar que destorbi la resta dinfants.

El material

Cal disposar de tot el material necessari abans diniciar la primera sessi. Daquesta manera sassegura una selecci apropiada dels elements convenients per a cada ocasi i, alhora, sevita la monotonia en la presentaci freqent i repetida dels objectes.

El recull del material demana temps, imaginaci i, sobretot, motivaci. I no s una feina duna sola personal, sin com ms persones hi hagi millor, especialment de les que hi estan implicades i interessades ms directament, s a dir: de la resta del personal del centre, i les famlies.

Una gran varietat de material i una aplicaci correcta de les normes del joc afavoreixen lactivitat espontnia dels infants i satisfan la seva extraordinria curiositat. Com ms rica i ms imaginativa s lacci, ms sassegura una bona base daprenentatge. Com ms freqent es faci o com ms temps duri al llarg del curs, ms necessari resulta disposar duna quantitat ms mplia de material.

Per a un mxim aprofitament de lactivitat s cabdal el treball previ, que sha de fer en bona part fora de la sessi de joc. Shan de recollir els objectes, revisar-los, assegurar-se que es llencen o que es reparen els malmesos, rentar-lo si cal i pensar en nous tipus dobjectes que puguin ser interessants.

A cada sessi, shi utilitzen tres o quatre tipus dobjectes, generalment quatre. La bossa de cada material cont, aproximadament, 50 peces. Posar-nhi menys pot provocar problemes durant el temps dedicat a lexploraci i generar conflictes entre els infants; posar-nhi ms, en canvi, s excessiu sobretot per lestona de la recollida. Si en una sessi es redueix el nombre dinfants per qualsevol circumstncia, aleshores conv reduir tamb duna manera proporcional el nombre de peces que sels ofereix.

De la selecci dels objectes, se nocupa leducador/a que la va estructurant a partir de lobservaci feta en sessions anteriors. Els tres o quatre objectes els tria amb el criteri que, en cada ocasi, afavoreixi millor que els infants realitzin combinacions interessants, amb la intenci denriquir les possibilitats dexploraci. De vegades, per, linters que desvetllen alguns objectes motiva que en sovintegi ls, com ara en el cas dels elements metllics, especialment de les cadenes, o b dels cons de cartr.

Aix que sha tret tot el material de les bosses i sha collocat, distribut convenientment pel terra, els infants no tenen cap altra limitaci ni cap altra consigna en la utilitzaci del material que la de respectar-lo.

Aix com el material dexploraci varia en cada sessi, els contenidors sn sempre els mateixos. El seu objectiu s permetre de ficar i treure, omplir i buidar, agrupar i separar objectes, aprofitant lactivitat, fora repetitiva, dels infants daquesta edat. Dna loportunitat de classificar a petita escala (els taps aqu, les anelles all). A lhora de la recollida, alguns infants els utilitzen per aplegar diversos objectes i dur-los a la bossa. s convenient tenir-ne com a mitjana tres o quatre per infant.


Conv recollir el material en bosses de roba no transparent perqu quan linfant fica una pea a dins i li desapareix de la vista, sap que si sha acabat lactivitat de joc i aquells objectes ja no tornen a sortir, ja no els tindr al seu abast fins que no hi hagi, una altra sessi. Encara que linfant manifesti el desig de tornar a treure objectes, qui t el domini de la bossa s leducador/a. Que pot deixar-lin veure el contingut, si li sembla que s oport, per no pas deixar-lhi tocar i, sobretot, li ha dexplicar que el joc ja sha acabat.

Lendrea de les bosses pot fer-se, un cop sha acabat el joc, en la mateixa sala de joc o a fora. Saconsella de tenir-les penjades en ganxos o claus en un pany de paret, o b dins duna armari gran.

Quins materials

El material que poden utilitzar els infants per a les activitats del joc s molt variat. No s un material predeterminat i establert duna manera homognia i nica, sin que es constitueix a partir de les existncies de lentorn i de lenginy i la motivaci per a la recollida per part de les persones adultes, per aix a cada pas, a cada poblaci i a cada llar dinfants el material que hi trobem s diferent. Sn objectes que no tenen una finalitat calculada per al joc, no es troben a les botigues de joguines, es recuperen de materials en dess a casa o en petites indstries, sen fabriquen expressament i nhi ha daltres que es compren.

Els objectes del joc han de ser fcilment manipulables, fets de materials variats, slids i susceptibles de ser combinats entre ells; cal evitar la proliferaci de plstic, qualitativament poc enriquidor i prou present a la vida diria dels infants, a favor dels materials naturals, ms nobles; aquests sn els requisits. Cada llar dinfants t, doncs, el seu material, que no coincideix mai del tot amb el duna altra, enumerem a continuaci a tall dexemple, uns quants objectes:

Prendrem en consideraci dos tipus de material: el de joc (objectes i contenidors) i el destinat a endrear el material de joc (bosses).

Materials diversos Petites ampolles o potets de vidre gruixut. Cilindres de cartr, de bobines de paper o roba. Tapadores de llauna, de pots de conserva, llet en pols o similars. Cintes, vetes, cordons (de 30-35 cm de llargada). Capsetes de cartr, fusta o metall, de perfumeria, farmcia, etc. Cons de cartr, de filatures txtils. Trossets de fusta polida (restes de fuster). Taps de suro, dampolles de cava o vi. Claus de pany de diferents tipus i mides. Claus ajuntades en petits manats. Clauers sense claus. Boixets, de punta de coix.

Material de la natura Petxines grans Pinyes de pi, buides de pinyons o bordes. Esponges naturals, en trossos no massa grans.


Cdols de mida adequada a les mans dels infants. Nous, castanyes o fruits similars, de mides grans,

Materials comprats Argolles de tovall de diferents materials i tipus. Anelles de cortina, de fusta o metall. Colzes de canonada, de coure. Agulles destendre, de fusta. Botons grans, dos. Trossos de cadena fina, de 40-50 cm i de diferents gruixos. Rullos i bigudins de perruqueria, de dimetres diferents. Suradors de xarxa de pescador. Trossos de mnega, que facin 30-40 cm, de dimetres i materials diferents. Boles de suro, de mides diverses. Pilotes de ping-pong o de tennis. Taps de desgus amb cadena incorporada o sense. Crcols de goma, de cafetera casolana.

Materials confeccionats Boles de llana (pom-poms). Petits trossos de roba, de 20-30 cm.

Contenidors Sn receptacles duna mida ms gran que el material de joc i susceptibles de contenir unes quantes peces daquest material; han de ser fcilment manipulables per linfant. Saconsellen: Cilindres durs, de cartr o metall, foradats per totes dues bases, pots metllics de conserves, sense tapa, de quilo i de mig quilo, capses, de fusta o metall, sense tapa.

Bosses Sn saquets de roba, o b dun material prou consistent perqu resisteixi un s continu, suficientment grossos per contenir el nombre dobjectes que es demana (35 x 40 cm sn dimensions aconsellables). Shan de poder obrir per la part superior i, alhora, cal poder-los frunzir amb una veta o un cord. Ha dhaver-hi tantes bosses com tipus dobjectes. s convenient i til que duguin, en un lloc ben visible, el nom de la classe dobjecte que contenen. s millor, encara que no resulti imprescindible, que la roba de cada bossa sigui diferent.

Avaluaci

Lavaluaci t un doble vessant: el coneixement del progrs dels infants i la reflexi sobre la tasca educativa.

Avaluaci del progrs dels infants

Per avaluar el progrs dels infants al llarg de les diferents sessions del joc de la descoberta dobjectes, emprem com a mtode de treball lobservaci directa de les activitats.

Les activitats daprenentatge es realitzen en el decurs de les dues parts del joc: lexploraci i la recollida. Cadascuna de les dues parts t activitats prpies i diferenciades i, per tant,


observables separadament; tamb hi ha aspectes de lactivitat de linfant que sn comunes a ambdues parts.

A continuaci proposem una pauta, no exhaustiva sin orientativa, dels aspectes ms importants a tenir en compte en lobservaci de lactivitat dels infants durant el joc. Conv saber a quin nivell es troba cada infant i, en el cas daparici de dificultats, conv esbrinar-ne la causa.

Elements dobservaci comuns a les dues parts del joc. Ens fixarem en:

Linfant s actiu o, al contrari, si no el motiven a actuar ni els objectes ni lentorn. Fa lactivitat per iniciativa prpia o b li cal, per comenar, un suggeriment tant per posar-

se a explorar com per realitzar la recollida dobjectes. Si concentra latenci en lactivitat i aquesta concentraci progressa al llarg de les

sessions, o b si li costa centrar-se i va passant dun objecte a laltre i perd fcilment lobjectiu de lacci que havia comenat.

Si lactivitat positiva dura notriament molt ms temps amb uns objectes que no pas amb uns altres, i amb quins objectes succeeix, o si, en general, dedica un temps similar a tot tipus de material.

Si posa ms inters en una part que en laltra i en quina part s, en lexploraci o en la recollida, o en totes dues semblantment.

Si demostra que sho passa b en aquestes activitats; la qualitat de concentraci en el joc s un ndex del seu plaer.

Elements dobservaci durant lexploraci. Ens fixarem en:

Si lactivitat que duu a terme s la que correspon a ledat o si encara est actuant amb procediments anteriors.

Exploraci sensorial i reconeixement de cadascun dels objectes per separat. Utilitzaci prioritria de la boca com a rgan dexploraci. Les mans, com a instruments

de coneixement, queden en segon terme. Observaci simultnia de dos objectes, comparant-los i buscant-hi semblances i

diferncies, per sense arribar a combinar-los. Si en les seves accions construeix o si dispersa, llanant els objectes o clavant cops o

prenent les coses dels altres infants, i per qu: si sasseu a terra i se centra en uns materials o b, per contra, roda tot trepitjant peces sense parar atenci a all que fa.

El grau de creativitat i recerca en la combinaci dobjectes; qualitat de les descobertes que realitza dacord amb el tipus de combinacions que va configurant; quantitat i diversitat dexploracions (confrontar-ho amb les activitats descrites a lapartat dactivitats daprenentatge).

La intensitat amb qu es dedica a la combinaci dobjectes; si sesfora per resoldre dificultats o si abandona fcilment aix que apareix la primera complicaci.

Si en iniciar el joc observa molt tota loferta, mira qu fan els altres infants per no es decideix a entrar en acci o b shi decideix desprs de molta estona; o, al contrari, comena rpidament a actuar, sense que aparentment sho pensi gaire.

Si s dels primers a perdre inters o si, abstret i molt interessat en lexploraci, s dels ltims a acabar lactivitat de la primera part; si sempre li cal el suggeriment de


leducadora per comenar la recollida o si ell shi posa per iniciativa prpia, encara que ho faci ms tard que els altres

Elements dobservaci durant la recollida. Ens fixarem en: Quan i com entn que se li demana de recollir tot el material. Quan comena a entendre que no noms se li demana de recollir, sin que el que se li

demana s que reculli uns objectes especfics (per exemple comprovar quan mira de trobar la bossa adequada i no fica indiscriminadament un objecte a la primera bossa que li ve a tomb).

Si sorienta fcilment amb les paraules de leducadora per localitzar els objectes, o, al contrari, si sembla que no ho entn i recull sense com va ni com ve.

Avaluaci de la tasca educativa

A ms de lavaluaci de laprenentatge individual dels infants cal fer, tamb, una avaluaci de la tasca educativa de leducadora: les condicions generals de lactivitat, el seu procs i el progrs al llarg de les sessions. Una avaluaci que possibiliti lanlisi i la modificaci de les condicions que menen a la millora global de lactivitat.

s important de revisar peridicament la marxa del joc, sobretot quan lactivitat no es considera reeixida, i procurar, aleshores, de trobar-ne les causes. Un cop descobertes, shan de formular noves estratgies a la recerca dun desenlla positiu de lactivitat per a tots els infants.

s aconsellable que, de tant en tant i en la mesura de les possibilitats, alg extern al joc enregistri en vdeo lactivitat a fi de facilitar la tasca danlisi i autoavaluaci.

Proposem unes qestions per reflexionar sobre la marxa duna sessi en concret, sobre la realitzaci de lactivitat en el decurs de totes les sessions i sobre loportunitat de la seva aplicaci dins la programaci.

Aspectes generals

El material: si els tres o quatre elements que es proposen a cada sessi tenen prou facilitat i atractiu combinatori; si la quantitat de peces ofertes s dadequada al nombre dinfants daquella sessi; si es disposa, en conjunt, de prou varietat de materials per fer una oferta sempre diversa i interessant.

Els infants: si tot el grup s actiu o hi ha algun infant que necessita ajut per motivar-lo a lacci; si el nombre s adequat o b resulta excessiu; les condicions fsiques i emocionals al moment de comenar i durant lactivitat.

El temps: si el moment del dia destinat a lactivitat s el ms oport; si el temps global s ladient; si sallarga massa la primera part i queden moments buits dactivitat per a alguns infants i, en seqncia, senrareix el clima de treball.

Lespai: si s prou ample perqu cada infant actu sense ser molestat; si ha estat ocupat en la seva totalitat durant el joc, s a dir, els infants distributs duna manera equidistant per facilitar la comoditat de tots; si hi ha elements externs al joc que torben o distreuen els infants.


Lambient: si ha estat lliure dinterferncies i sha respirat suficient calma; a la primera part, si tots els infants estan actius, asseguts pel terra o drets, o, al contrari, si nhi ha que deambulen i creen un clima denrenou que impedeix als altres de concentrar-se. A la segona part sanalitza si es respira una atmosfera de treball en qu tots els infants es desplacen duna banda a laltra de la sala aportant objectes a les bosses.

La intervenci de leducadora. En una sessi concreta sanalitza: si la intervenci sha succet als moments clau, o si no sha intervingut oportunament per suggerir una activitat, o per tallar una situaci de conflicte entre els infants, o per reordenar el material, o per resoldre una necessitat individual; si, a la primera part, sha interferit lactivitat autnoma de linfant, amb la pretensi de dirigir les seves accions o parlant en veu alta a un sol infant i trencant, per tant, el clima de tranquillitat que afavoreix la concentraci dels altres; si ha utilitzat, o no el llenguatge suficient i adequat per orientar lactivitat de recollida a la segona part.

Altres aspectes Conv analitzar la millora de la prpia tcnica en conduir lactivitat al llarg de les diverses

sessions. s important comprovar si, a mesura que van fent-se ms sessions de joc, sadverteix,

en altres moments del dia, una certa inclinaci dels infants a endrear, a buscar un lloc on collocar les joguines; tamb una concentraci ms gran de latenci relacionada amb qualsevol altra activitat. Aquests ndexs revelen que laprenentatge del joc s correcte.

El fet de tenir una quantitat mplia de material afavoreix amb escreix les possibilitats dacci de cada infant. La situaci dactivitat evita les agressions per la possessi dun objecte, freqents en grups daquesta edat. s recomanable analitzar aquest factor: si formes de comunicaci agressives sn o no presents durant el joc. En cas afirmatiu cal buscar les causes i posar-hi remei.


Bibliografia

Assessorato alla Pubblica Istruzione di Arezzo:Il gioco di scoperta. Dal cestino dei tesori al gioco euristico. Comune di Arezzo. Arezzo, 1990. Canals, M.A.: Per una didctica de la matemtica a lescola. Eumo. Vic. 1989.

Decret 101/2010, de 3 dagost, dordenaci dels ensenyaments del primer cicle de leducaci infantil. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, nm. 5685, 5.08.2010.

Goldschmied, E.: El nio en la guardera. Fontanella. Barcelona, 1984.

Kamii, C., i Devries, R.: El conocimiento fsico en la educacin preescolar. Siglo XXI. Madrid, 1983.

Lapierre, A., i Aucouturier, B.: Los contrastes y el descubrimiento de las nociones fundamentales. Cientfico-Mdica. Barcelona, 1977.

Lovell, K.: Desarrollo de los conceptos bsicos matemticos y cientficos en los nios. Morata. Madrid, 1982.

Touyarot, M.A.: Comment faire?... Les activits mathematiques lcole maternelle. Nathan. Pars, 1969.

Articles i revistes

Angli, M. i Cucala, A: El joc heurstic. Guix, nm. 139, maig 1989.

Ferrando, Q., i Jubete, M. El joc heurstic: una proposta dactivitat per als infants dun a dos anys. Guix, nm. 147, gener 1990.

Goldschmied, E.: La panera dels tresors. infncia, nm. 3, novem-bre/desembre 1981.

Goldschmied, E.: El joc heurstic. Una activitat del segon any de vida. Infncia", nm. 33, novembre/desembre 1986.

Majem, T.: Tot treballant el joc heurstic. Infncia, nm. 37, juliol/agost 1987.

dena, P.: El joc heurstic a lescola bressol. Infncia, nm. 65, mar/abril 1992.

* Unitat de programaci extreta, revisada i actualitzada, de la publicaci Exemples dunitats de programaci. Llar dinfants. Departament dEnsenyament, desembre 1993.

Les fotografies pertanyen a LAmetller, lescola bressol municipal de LAmetlla del Valls.

UD joc de la descoberta d'objectes.pdf

Documents

Transcript of UD joc de la descoberta d'objectes.pdf