Unitat Didctica 1er Batxillerat

Cincies del Mn

Contemporani

Energies Renovables

Mster de Formaci al Professorat dEducaci Secundria, Batxillerat i Formaci Professional. Cincies Naturals.

Curs 2014-2015

Tutora: Mar Carri Llach

Mentora: Maria Jos Miranda. Escola Virolai

Autores: Maria Antnia Serra Cardona

Rosa Maria Muoz Rodriguez

2

Sumari

1. Introducci 3 2. Programaci de la seqncia didctica 4 3. Annexos 14

Annex 1. Exercici 1; lestalvi energtic. 14 Annex 2; Rubrica avaluaci als alumnes activitat 1. 17 Annex 3; Rubrica coavaluaci entre alumnes en lactivitat 1 Energies Renovables. 20 Annex 4; Rubrica coavaluaci entre alumnes en lactivitat 1 Energies Renovables. 21 Annex 5; Activitat 2, Joc de Rol sobre les Energies Renovables. 24 Annex 6; Material per desenvolupar la prctica i debat sobre el cotxe dhidrogen. 31 Annex 7; Activitat resum final 34 Annex 8; Avaluaci per part dels alumnes sobre la unitat dEnergies Renovables. 35

3

1. Introducci

La intervenci a realitzar en Batxillerat en el nostres cas t lloc en el curs de Primer de Batxillerat, a lassignatura de Cincies del Mn Contemporani, tractant el tema de les Energies Renovables. Aquesta Unitat Didctica es desenvolupa conjuntament amb un mini-cicle de recerca acci sobre la motivaci a laula. Per aix sutilitza la metodologia anomenada Cincia-Tecnologia-Societat (CTS) combinant-la amb el treball cooperatiu i en grup. Aix es desenvolupa per tal daugmentar la motivaci pels alumnes tant per la feina a fer com pel temari que es desenvolupa a dintre de laula.

Per portar a terme el nostre objectiu aquesta unitat sinicia amb una

activitat prvia de posada en com de les diferents idees que tenen els nostres alumnes sobre les energies renovables, per partir des de les idees prvies dels alumnes. Es segueix amb una activitat contextualitzada amb una famlia que decideix consumir menys energia, per tal de treballar lestalvi energtic i diferents sistemes de producci denergia a partir del Sol a les llars. Es segueix amb un joc de rol mitjanant el qual els alumnes treballaran, reflexionaran i canviaran les seves opinions sobre diferents fonts denergia, tant renovables com no. La tercera activitat s una activitat prctica, on sestudiar si tots els sistemes de producci denergia a partir de fonts renovables sn sempre la millor opci mitjanant el model del cotxe dhidrogen. La unitat sacabar amb una posada en com a mode de resum per recordar i aclarir tots aquells aspectes tractats durant les sessions anteriors.

Els objectius de la seqncia sn: adquirir fonaments terics sobre les

diferents fonts denergies renovables i el seu funcionament, aplicar mesures que ajudin a lestalvi energtic i lanlisi de situacions quotidianes i aplicaci de mesures.

Una de les grans dificultats daquesta unitat s la temporalitzaci de les

tasques, que els alumnes puguin acabar la major part de les activitats a laula i que per tant aix no semportin tanta feina a casa, daquesta manera tamb sevita que es vegin molt atabalats pel volum de feina i que les dates dentrega siguin ms respectades.

Lavaluaci daquesta unitat tindr lloc durant el desenvolupament de

totes les sessions, aix com la coavaluaci entre els alumnes. Lavaluaci tindr lloc contnuament mitjanant lobservaci de laula i de la implicaci de tots els components del grup en la feina. La coavaluaci cerca que el alumnes aprenguin a ser crtics amb la feina, tant la seva prpia com la dels seus companys, i que spiguen que tota aquella feina realitzada amb ganes i esfor t el seu reconeixement.

4

2. Programaci de la seqncia didctica

Apartat de la programaci

La meva o nostra seqncia didctica de batxillerat

Cicle, nivell, matria.

Aquesta unitat didctica est orientada als alumnes de Primer de Batxillerat. Est orientada a lassignatura de Cincies del Mn Contemporani. En aquesta part de

Context:

Daprenentatge Daplicaci

Context daprenentatge: Desprs de realitzar una sessi prvia per extreure les idees prvies dels alumnes, lactivitat sinicia amb una activitat contextualitzada sobre lestalvi energtic i la installaci de fonts dEnergia Renovables en una casa. A partir daqu es desenvoluparan una srie dexercicis en grup on seran ells mateixos els que aprendran ms sobre el funcionament daquest tipus denergia, els seus inconvenients i avantatges. Context daplicaci:

- Activitat Prvia: Pluja didees per conixer les preconcepcions que tenen els alumnes sobres les Energies Renovables, donar lloc al debat i intercanvi didees. Finalment aquestes idees seran contrastades amb quatre petits vdeos i un dossier sobre aquest tipus de font energtica, si s necessari, que tamb els hi poden servir per a les segents activitats. Tamb sels hi presentar una activitat que hauran danar fent durant el desenvolupament daquesta unitat. Aquesta activitat s un blog, on hi aniran penjant diferents notcies o publicacions les professores i els alumnes hauran danar participant.

- Activitat 1 Activitat introductria en la que sexposa un cas prctic. Han davaluar la presa de mesures per tal destalviar energia en una casa, a ms de la possible installaci de panels solars en la casa i realitzar una recomanaci a la famlia.

- Activitat 2 Joc de Rol contextualitzat en una illa en la que, desprs . Aquest joc consta de tres parts:

- La primera part s individual, els alumnes hauran danalitzar una font renovable que li sigui assignada, classificar les caracterstiques segons avantatges o

5

inconvenients i buscar arguments per defensar-la.

- La segona part s per grups, en aquest cas es formaran petits comits on hi ha un representant de cada tipus de font denergia i hauran de presentar davant la resta de grups els seus arguments, finalment entre tot el grup hauran de decidir quina font energtica s la ms recomanable a seguir

- La tercera part els petits comits hauran de desenvolupar un informe de quina font denergia han triat i explicant les seves raons.

- Activitat 3

En aquesta sessi es desenvolupar una prctica relacionada amb el cotxe dhidrogen. Aquest cotxe funciona basant-se amb la formaci daigua a partir dhidrogen i oxigen i la producci denergia alliberada. Aqu es cerca la reflexi dels alumnes sobre diferents alternatives i si totes aquetes sn sempre les millors

- Activitat 4 Activitat de cloenda per posar en com i reflexionar sobre tots els tipus denergies renovables i posada en com de totes les fonts denergia renovables.

Treball per competncies

Generals:

Competncia comunicativa. Saber comunicar de manera oral i per escrita les prpies idees i saber expressar-les. Poder collaborar en el debat i dileg amb els companys, saber respectar la opini dels altres i poder defendre les seves prpies idees. Ser capa dajustar el llenguatge utilitzat a lmbit i tema sobre el qual sest parlant

Competncia del coneixement e interacci amb el mn.

Poder identificar el problema que es planteja i poder realitzar una hiptesi com solucionar-ho. A ms, els alumnes han de saber realitzar una cerca de informaci correcta per tal de resoldrel de manera adequada i crtica, analitzant la informaci recollida de manera objectiva i reconeixent els avantatges i inconvenients de cada cas.

Competncia per aprendre a aprendre. Els alumnes han destar concentrats en tot moment en la

6

feina que sels proposa a classe. A ms, han de tenir iniciativa a lhora de respondre a les preguntes que han identificat i treballar el mxim possible per resoldre-les. A ms, han de ser crtics amb la seva feina i objectius, plantejar-se els temps de treball de manera adequada i realista i poder definir la millor manera dactuaci en cada cas.

Competncia social i ciutadana. Lalumne s conscient de les diferents perspectives duna mateixa idea i sap acceptar-es. Sap assumir la responsabilitat individual en la feina en grup i actuar amb interdependncia positiva. A ms sap avaluar el treball en grup.

Competncia de recerca Elaboraci dhiptesis, anlisi devidncies i justificaci daquestes. Especfiques:

Competncia de indagaci i experimentaci. Ser capa de realitzar recerca basada en un problema, podent identificar-lo, analitzar-lo, identificar les causes i donar solucions a aquest. Saber prendre conscincia dels problemes ambientals i de com la cincia i la tecnologia poden ajudar a resoldre aquests problemes.

Capacitat dactuar sobre el mn. Poder entendre els canvis que produm en el mn i lambient que ens envolta i poder actuar per millorar-ho.

Objectius daprenentatge

- Adquirir fonaments terics sobre les diferents fonts

denergies renovables i el seu funcionament - Aplicar mesures que ajudin a lestalvi energtic - Anlisi de situacions quotidianes i aplicaci de

mesures

Continguts

1. Aplicaci de diferents mtodes destalvi energtic. 2. Diferncies entre diverses fonts de producci

denergia solar. 3. Treball sobre diferents fonts denergia; tant

renovables com no renovables (energia elica, energia solar, energia nuclear i energia hidroelctrica). Avantatges i inconvenients daquests tipus denergia

4. Avaluaci de ls de diferents fonts energtiques i valoraci de quina conv ms escollir en un cas

7

prctic. 5. Aplicaci de producci dun tipus denergia

renovable en un cas prctic com pot ser el cotxe dhidrogen.

6. Comparaci en ls de combustibles fssils o fonts alternatives denergia (com la hidrlisi de laigua) en un cas prctic com pot ser el funcionament dun cotxe.

Apartat de la programaci

La meva o nostra seqncia didctica de batxillerat

Seqncia dactivitats

Fase del cicle Descripci Gesti daula Atenci a la

diversitat Avaluaci

regulaci Materials i

recursos

Sessi prvia. Fase del cicle Focalitzaci i extracci didees prvies. Descripci. Breu introducci en el tema de les energies renovables originat per un debat entre els alumnes en el que es revelaran les idees prvies dels alumnes referent al tema en qesti. A ms, es presentar als alumes on blog on les professores aniran penjant diferents articles o informaci relacionada amb les energies renovables i que els alumnes hauran danar comentant. Gesti de laula. Per originar un millor ambient de debat es situaran els alumnes assentats en forma de taula rodona, afavorint aix la interacci i dileg entre ells. Atenci a la diversitat Es vigilar que tots els alumnes participin en el debat i que siguin respectats tots els torns de paraules, demanant personalment en el cas que alg passi desapercebut. Avaulaci-regulaci. Savaluar la participaci dels alumnes en la posada global dopinions. Un 20% de la nota final daquesta unitat ser la participaci dels alumnes en el blog, contant com a ms positiu la resposta a altres companys. Materials i recursos. Vdeos de suport dintroducci als diferents tipus denergies renovables. Sessi 1. Activitat inicial contextualitzada.

8

Fase del cicle Exploraci i reflexi. Descripci. Presentaci als alumnes dun exercici contextualitzat sobre una famlia que decideixen que han de comenar a estalviar ms. Els alumnes hauran de donar recomanacions sobre lestalvi energtic a aquesta famlia, a ms danalitzar la possibilitat destudiar la installaci dun sistema de producci denergia a partir de la llum solar a la casa. En acabar la sessi, si queda temps es far una posada en com daquelles mesures que els alumnes podrien prendre a casa seva per tal de reduir-hi la despesa energtica (Annex 1). Gesti de laula. Per portar a terme aquests exercicis els alumnes estaran agrupats en grups dentre quatre i sis. Hauran de seure uns encarats amb els altres per poder desenvolupar ms fcilment el treball grupal. Les professores aniran passant grup per grup per aclarir dubtes o guiar la feina. Atenci a la diversitat Els grups els formaran les professores de manera heterognia mesclant dins dun mateix grup alumnes amb ms o menys dificultats i alumnes dels diferents Batxillerats. Avaulaci-regulaci. Les professores tindran unes pautes dobservaci en un que els hi serviran per avaluar la feina dels diferents grups i alumnes, tant de manera individual com grupal (Annex 2). A ms, els alumnes tindran a la seva disposici una graella dautoavaluaci, per valorar la seva prpia feina i la dels seus companys (Annex 3). Tamb savaluar linforme daquesta activitat que ser un document on shagin respost a les preguntes i problemes que es plantegen Materials i recursos. Sels donar a tots els alumnes accs a una carpeta al document de treball mitjanant lAula Virtual. Aix mateix tamb sels hi donar la taula de coavaluaci perqu coneguin els criteris davaluaci des dun primer moment dinici del treball. Sessi 2. Joc de Rol. Dia 1. Fase del cicle Exploraci.

9

Descripci. Sinicia un joc de rol que durar dues sessions. En aquesta primera sessi els alumnes hauran de treballar de manera individual. Sels hi assignar una font denergia a cadascun dels estudiants i a partir daqu hauran de seguir les instruccions i omplir la taula davantatges i desavantatges. Desprs daquesta primera part sagrupar als alumnes en grups on en cada grup hi ha un o dos representants de cada tipus denergia. Aleshores en petit comit cada alumne presentar la seva font denergia i ompliran la fitxa de tasques del comit, seguint les instruccions pertinents. Gesti de laula. La primera part de la tasca, com s individual sintentar que aquests treballin aix, individualment i sense parlar. De totes maneres, s que es permetr que els alumnes als que sha assignat la mateixa font denergia seguin un prop dels altres per si necessiten consultar qualsevol dubte als companys. En cas de que hi hagi dubtes, les professores intentaran que sels responguin entre els alumnes mateixos, i si no pot ser aix s que intervindr. Aquesta part ocupar la primera mitja hora de classe. La segona part de la tasca s en petits grups, per tant es reordenaran els alumnes en grups per tota la classe fent que es sentin formant una mena de cercle o quadrat per afavorir la situaci de debat i treball en grup. Si no poden acabar aquesta part en aquesta segona sessi sels hi donar temps a la tercera sessi per acabar-ho. Atenci a la diversitat Les professores tindran especial atenci o vigilncia sobre aquells alumnes que puguin tenir ms dificultats. Un cop shagi de formar els grups aquests els definirien les professores per tal dagrupar als alumnes amb ms dificultats amb els que tenen ms facilitats. Avaulaci-regulaci. Les professores tindran una graella dobservaci per avaluar la feina individual i la participaci en els petits comits. (Annex 4) Materials i recursos. Es donar als alumnes un dossier explicatiu del joc, on trobaran totes les passes que han de seguir i les instruccions per a poder portar a terme la tasca. A ms, sels hi permetr la utilitzaci de lordinador per a poder cercar tota la informaci que necessitin. (Annex 5)

10

Sessi 3. Joc de Rol. Dia 2. Fase del cicle Reflexi. Descripci. En cas que sigui necessari, els alumnes podran acabar la presentaci dels avantatges de la font denergia assignat en la primera sessi en els petits comits. En aquesta sessi cada comit haur de preparar una petita presentaci en Power Point dels avantatges i inconvenients de cada font energtica i on shi exposin les raons per qu han triat una delles com la millor i lordre de prioritats que hagin establert. Per acabar la sessi els diferents grups hauran de presentar les seves presentacions davant la resta de la classe. Gesti de laula. Els alumnes sagruparan de la mateixa manera que en la sessi anterior. Per realitzar les presentacions dels grups tots els alumnes hauran de seure en una lnia al principi de la classe i hauran de presentar tots els components dels diferents grups. Atenci a la diversitat Els alumnes treballaran en petit comit i les professores aniran passant grup per grup ajudant amb els dubtes si s necessari. Avaulaci-regulaci. Les professores seguiran amb la graella dobservaci utilitzada durant la sessi anterior. Es donar una graella de coavaluaci als alumnes perqu valorin el seu propi treball i el dels companys. Materials i recursos. En aquesta sessi els alumnes hauran de seguir utilitzant el dossier que sels va donar el dia anterior. Sessi 4. Prctica de laboratori. Descripci Siniciar la sessi amb una extraccio didees prvies, per saber qu saben els alumnes sobre els cotxes que funcionen amb fonts denergia alternatives a la benzina i si coneixen el cotxe dhidrogen, sintroduir la sessi amb una presentaci amb Power Point feta per les professores (Annex 6). En aquesta presentaci tamb es parlar del cotxe dhidrogen i dels seus beneficis i

11

inconvenients Es portar una maqueta dun cotxe que funciona amb la hidrlisi de laigua, perqu els alumnes vegin que realment funciona i existeix. Per acabar la sessi es donar pas a un petit debat on es permetr als alumnes expressar la seva opini sobre aquestes alternatives i sacabar intentant donar una resposta a la pregunta si sempre aquestes opcions alternatives sn les ms recomanables. Gesti daula Els alumnes hauran de seure en semicercle, per poder mirar la presentaci feta a classe per tamb per veures les cares i aix la discussi i debat seran ms gils. Atenci a la diversitat Sarribar conjuntament a les conclusions de la discussi desenvolupada a classe, tant entre els alumnes com entre els alumnes i les docents. Avaluaci-regulaci Savaluar la participaci en el debat en classe, a ms del comportament que tinguin els alumnes durant el temps en que es porti a terme la prctica. Materials i recursos. La primera part de la sessi el material utilitzat ser un Power Point que hauran elaborat les professores i on es far una petita introducci de les energies renovables i del cotxe dhidrogen. El model de cotxe dhidrogen ser demanat el prstec al CESIRE o a lescola si el cotxe funciona correctament i tot el material per utilitzar-lo ser portat per les professores. Sessi 5. Activitat de cloenda. Fase del cicle Aplicaci / Avaluaci final. Descripci. Sels donar als alumnes una graella que hauran domplir de manera individual amb la informaci treballada en les activitats anteriors. Aquesta graella lhauran domplir amb els avantatges i inconvenients de les diferents energies treballades durant totes les sessions o les diferents possibilitats de producci denergia. En acabar aquesta part individual es far una posada en com on tots els alumnes participaran donant la seva opini

12

Gesti de laula. En aquest cas la primera part de lactivitat, quan els alumnes han domplir la taula resum de les diferents energies renovables ho faran de manera individual, mentre que la posada en com hauran de participar tots ells, en el cas que algun alumne no particips es farien preguntes de manera personal perqu doni la seva opini. Atenci a la diversitat Sespera que tots els alumnes puguin omplir millor o pitjor la taula, tot depenent de latenci que hagi posat a les atencions posteriors i el que hagi aprs. De totes maneres les professores aniran passant per laula i contestaran a les possibles preguntes que tinguin els alumnes. Avaulaci-regulaci. Per avaluar aquesta activitat sutilitzar la graella resum que es demana que els alumnes responguin. Tamb ser avaluable la participaci dels diferents alumnes en la posada en com final. Materials i recursos. Els materials utilitzats ser la graella que hauran de contestar els alumnes. (Annex 7) Al final de la sessi es dedicaran 5 minuts a contestar un petit qestionari de carcter annim en la que els alumnes avaluaran les activitats desenvolupades durant aquest bloc.

Criteris generals datenci a la diversitat

- Safavoreix el treball cooperatiu mitjanant activitats en grups.

- Grups heterogenis formats per alumnes amb ms i menys facilitats a lhora daprendre i de totes les especialitats de Batxillerat.

- Coavaluaci. - Posada en com entre tots els alumnes abans

dacabar definitivament les activitats. - Les professores tindran en compte les necessitats

individuals dels diferents alumnes i els hi facilitaran un lloc online per fer tot tipus de preguntes.

Criteris generals davaluaci

Lavaluaci ser continuada durant el desenvolupament de tota la unitat, per hi ha uns punts que savaluaran especialment:

- Que la feina individual estigui feta pel termini que

13

les professores han marcat. - La participaci que tinguin els alumnes en els

treballs grupals. - La participaci que tinguin els alumnes en els

debats fets a dintre de la classe - La qualitat del martirial fet pels alumnes; les fitxes

de treball i el Power Point fet. Percentatges finals de la unitat:

- 20% la participaci dels alumnes en el blog. - 10% coavaluaci dels alumnes. - 15% informe grupal de la sessi 1. - 10% observaci feta pels professors durant totes

les sessions. - 20% informe individual joc de rol. - 15% informe realitzat per les comissions durant el

joc de rol. - 10% graella final de cloenda.

Connexi amb altres matries

- Tecnologia - Impacte ambiental - Fonts denergia i recursos energtics.

- Cincies de la Terra i del medi ambient

- Relaci entre els humans i el mn ambiental - Tipus dimpactes ambientals

- mbit de llenges

- Lectura i comprensi de diferents fonts dinformaci

- Expressi correcta i adequada del missatge, tant oral com escrit

- Identificaci rigorosa i localitzaci de la informaci

14

3. Annexos

Annex 1. Exercici 1; lestalvi energtic. Exercici sobre lestalvi energtic. LAnna t 16 anys i viu en una casa a baixador de Vallvidrera. A casa seva hi viuen quatre persones, els seus pares (el Pere i la Marta) i el seu germ gran de 18 anys (el Quim). La seva famlia no es preocupa massa per lecologia, noms reciclen el plstic, per de tant el tant el mesclen amb la resta de la brossa i tampoc estalvien massa llum i aigua. De totes maneres, el Pere s un poc garrepa, i un dia decideix tenir una conversa amb la resta de la famlia. Sha adonat de que aquests ltims mesos la factura de la llum, laigua i el gas han pujat molt i no ho vol permetre ms. Aix doncs, ha convocat una reuni familiar per tractar aquest assumpte. El pare ha decidit que entre tots han de trobar diferents mesures per reduir el consum daigua, llum i gas de la casa i aix per poder estalviar ms. Per poder aconseguir aquesta fita el primer que els ha proposat s fer una llista posant-hi aquelles activitats amb les que creu que es consumeix ms. Pare:

- Baixar la temperatura de la gelera - Deixar encesa la televisi encara que no estigui al menjador - No apagar la tele pel bot (deixar la llum encesa) - No actualitzar les bombetes de la casa

Mare:

- Utilitza la rentadora indiscriminadament i amb programes llargs. Normalment la posa mig plena, tres cops a la setmana i amb el programa nmero 5, mesclant tant llenols, com tovalloles o roba de cada dia, quan en realitat mai no ha pensat si necessiten el mateix tractament.

- Es fa llargues dutxes i banys, normalment amb molta aigua calenta - Acostuma a utilitzar lassecadora, encara que faci bon temps, noms

perqu diu que s menys feina Anna i el Quim:

- LAnna sempre deixa les llums enceses, s molt deixada i mai recorda dapagar-les.

- Sempre deixen lordinador i la impressora endollades, encara que no estiguin a casa i amb la llumeta encesa.

- Mentres ensabonen els plats o es renten les dents mai tanquen laixeta, encara que no estiguin utilitzant laigua en aquell moment.

15

A ms a ms, a casa sempre tenen la calefacci encesa i sempre porten samarretes i pantalons destiu, fins i tot en hivern, perqu diuen que troben incmode haver danar molt vestits podent portar roba ms lleugera. A aquest dossier hi ha adjunt la factura de la llum, gas i electricitat que ha fet despertar lalarma del pare. Tamb hi adjuntem lndex dels diferents programes que es poden utilitzar en la rentadora de casa. Primer de tot comena treballant de manera individual, contesta a les preguntes segents.

1. A. Com que mai shan preocupat per lestalvi energtic la famlia no saben com millorar els possibles punts de conflicte que ha fet arribar a la situaci en la que es troben. Analitza punt a punt cada situaci i fes una proposta pels integrants de la famlia. B. A casa teva passa alguna cosa semblant? Anomena aquells fets que podreu modificar a casa per tal daugmentar lestalvi energtic, i fes un breu raonament de per qu passa i com es podria solucionar. C. Sempre es parla de lestalvi energtic, i encara que sembla ser molt fcil i que tothom ho t molt clar, avui en dia shi segueix insistint de manera constant, per qu creus que cal seguir treballant sobre aquest assumpte? Una de les raons per les quals es segueix insistint s perqu la gent segueix prenent males actituds enlloc dactuar correctament, on creus que arrelen aquestes males actituds, trobes que s un problema en leducaci de la societat, o que s un problema de comoditat i mandra?

A partir dara agrupau-vos en diferents grups de quatre o cinc persones, segons com indiquin les professores

2. Comenteu i compareu les respostes donades en la pregunta 1.

3. El Quim recorda que a linstitut van estudiar les Energies Renovables. Recorda que els professors els hi van comentar que de de fa uns anys hi ha moltes cases que installen els seus propis kits dautoconsum. Aix doncs, el Quim proposa al pare la installaci daquestes plaques, daquesta manera, a ms destalviar utilitzant les propostes que els hi heu plantejat, lenergia que utilitzen seria ms neta. De totes maneres, el Pere no ho acaba de veure clar, i li demana al Quim que abans de prendre la decisi li doni una srie de dades que lajudaran a prendre la seva decisi;

Amb la informaci de la que disposeu haureu de:

Diferncia entre els kits dautoconsum i les plaques solars i el seu funcionament.

4. Feu una reflexi avaluant els beneficis i inconvenients dinstallar unes plaques solars o mantenir la installaci elctrica habitual i preneu una decisi, qu haurien de fer a casa de lAnna.

16

5. En la factura adjunta hi ha un apartat referent a lorigen de lelectricitat. en aquest esquema podem observar el percentatge de lenergia espanyola que ve de cada font diferent. Et sorprenen aquests percentatges? Sapropen a all que tesperaves? Creus que s possible disminuir alguna font energtica per augmentar lenergia renovable?

Possibles fonts dajuda: http://www20.gencat.cat/docs/icaen/02_Energies%20Renovables/Documents/Arxius/Atlas%20de%20radiacio%20solar.pdf http://solartradex.com/blog/cuantos-kits-de-autoconsumo-necesito-para-mi-casa-i/ Annex 1. Taula de programes de la rentadora.

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/02_Energies Renovables/Documents/Arxius/Atlas de radiacio solar.pdf

17

Annex 2; Rubrica avaluaci als alumnes activitat 1.

Rubrica avaluaci dels alumnes en lactivitat 1 Energies Renovables.

Molt poc

Poc Una mica

Bastant Molt Observacions

Part Individua

l.

Quan sha manat comenar a treballar no shan posat a fer la feina, no han tingut cap tipus dinters i no han fet cap tasca

Quan sha manat comenar a treballar no han comenat a fer la feina fins lltim moment de la classe i per tant prcticament no han fet res ni shan interessat per comprovar com funcionava

Quan sha mant comenat a fer la feina quan ja portvem meitat de la classe, per almenys han avanat la feina i si ha calgut shan preocupat per comprovar com funcionava la tasca

Els hi ha costat una mica comenar a treballar per en el moment en que ho han fet han avanat molt, han acabat quasi tota la feina si no ha estat completament i han demanat tots els dubtes que calia, entre ells o al docent

Tot duna els hi hem explicat la feina han comenat a treballar durant tota la sessi, han acabat tota la feina pel temps que sels ha demanat i han demanat totes les preguntes que calia per fer la feina correctament

Han comenat

a fer la feina que sels hi ha

manat

Han estat concentrats durant el temps de feina

individual

Han tingut la feina

acabada en el

perode de temps que sels

hi ha donat

Han realitzat

preguntes

18

Part grupal

Quan han format els grups han comenat a xerrar daltres temes i no han avanat amb la feina

Quan han format els grups han comenat a xerrar daltres temes i no han avanat amb la feina fins a ltim moment de classe, per tant no han acabat res, lordre en el grup ha estat molt baix

Quan han format els grups han comenat a xerrar daltres temes per cap a la meitat de la tasca han comenat a treballar i com a mnim han pogut fer la meitat de la feina, hi ha hagut una mica de xivarri per almenys han treballat

Quan han format els grups han comenat a treballar de seguida, de manera ordenada, potser amb una mica de xivarri per han acabat la feina encara que lordre a dintre del grup ha estat una mica costs

En el moment en el que han format els grups han comenat a treballar amb ordre, seguint les normes de conducta de la classe i han pogut acabar la feina durant la sessi.

Han estat dacord amb els

grups que sels hi ha assignat

Han estat concentrats amb la feina a fer

Shan estat

distraient amb

facilitat

Han avanat amb la

feina en el temps que sels

hi ha cedit

19

per fer-la Han

treballat tots per

igual

Han collaborat els uns amb els altres i shan

solucionat els dubtes entre ells

20

Annex 3; Rubrica coavaluaci entre alumnes en lactivitat 1 Energies Renovables.

Grup: Nom: S/No Justificaci

Avaluaci del grup durant el treball en grupJ Hem tingut en compte la opini de tots els companys

Hem respectat el torn de paraula Hem ajudat als companys que ho necessitaven Hem complit amb les tasques amb les que ens vam comprometre a fer

Hem complit amb les dates dentrega que ens havem comproms amb el grup

Hem realitzat la feina de manera equitativa dintre del grup

Avaluaci de la resta de companys Nota que li poso

El meu nom Nom del company/a Nom del company/a Nom del company/a Nom del company/a Nom del company/a

21

Annex 4; Rubrica coavaluaci entre alumnes en lactivitat 1 Energies Renovables. Rubrica avaluaci dels alumnes en lactivitat 2 Joc de Rol, Energies Renovables. Molt

poc Poc Una

mica Bastant Molt Observacio

ns Part Individual.

Quan sha manat comenar a treballar no shan posat a fer la feina, no han tingut cap tipus dinters i no han fet cap tasca

Quan sha manat comenar a treballar no han comenat a fer la feina fins lltim moment de la classe i per tant prcticament no han fet res ni shan interessat per comprovar com funcionava

Quan sha mant comenat a fer la feina quan ja portvem meitat de la classe, per almenys han avanat la feina i si ha calgut shan preocupat per comprovar com funcionava la tasca

Els hi ha costat una mica comenar a treballar per en el moment en que ho han fet han avanat molt, han acabat quasi tota la feina si no ha estat completament i han demanat tots els dubtes que calia, entre ells o al docent

Tot duna els hi hem explicat la feina han comenat a treballar durant tota la sessi, han acabat tota la feina pel temps que sels ha demanat i han demanat totes les preguntes que calia per fer la feina correctament

Han comenat a fer la feina que sels hi ha manat

Han tingut la feina acabada en el perode de temps que sels hi ha donat

Han realitzat preguntes

Part grupal

Quan han format els grups han comenat a

Quan han format els grups han comenat a xerrar daltres temes i no han

Quan han format els grups han comenat a xerrar daltres

Quan han format els grups han comenat a treballar de seguida, de manera ordenada,

En el moment en el que han format els grups han comenat a treballar amb ordre,

22

xerrar daltres temes i no han avanat amb la feina

avanat amb la feina fins a ltim moment de classe, per tant no han acabat res, lordre en el grup ha estat molt baix

temes per cap a la meitat de la tasca han comenat a treballar i com a mnim han pogut fer la meitat de la feina, hi ha hagut una mica de xivarri per almenys han treballat

potser amb una mica de xivarri per han acabat la feina encara que lordre a dintre del grup ha estat una mica costs

seguint les normes de conducta de la classe i han pogut acabar la feina durant la sessi.

Han respectat al company mentre explicava la seva part

Shan estat distraient amb facilitat

Han avanat amb la feina en el temps que sels hi ha cedit per fer-la

Han treballat tots per igual

Han treballat de manera collaborativa

La feina final sadequa al nivell de la

23

classe i les expectatives esperades La feina ha estat entregada dins de les dates determinades

24

Annex 5; Activitat 2, Joc de Rol sobre les Energies Renovables.

La nostra font d'energia

Desprs d'una catstrofe ambiental, semblant al Tsunami de Tailndia que ha tingut lloc a una localitat propera a la Costa Brava, i en la qual ha hagut moltes vctimes i destrucci d'infraestructures ha sorgit una nova ciutat independent, que pretn reconstruir-se des del punt de vista hum i fsic des dels fonaments, intentant sortir endavant.

Intentant superar tot el patiment viscut, la poblaci d'aquesta petita ciutat ha de reorganitzar-se, i una de les principals preocupacions s l'abastament energtic. Per tractar el tema, s'organitzen comits d'experts que decidiran com produir electricitat per a la comunitat. Geogrficament, ens situem prop d'un salt d'aigua en un riu afectat per les marees. Hi ha penya-segats amb terreny pla i obert al cim, que seria ideal per captar energia solar i elica. A ms, hi ha mines de carb i de plutoni, i tamb jaciments de petroli i gas natural prop de la costa. Per sort, a la localitat tamb hi ha una central elctrica semiderruda que es podria reconvertir fcilment per produir electricitat a partir de la font d'energia que s'esculli. En resum, del que podrem utilitzar, tenim:

Un Salt d'aigua gran on es podria installar una central hidroelctrica Penyasegats amb terreny pla i obert, on es podrien ubicar molts molins

de vent o plaques solars. Urani que podria ser utilitzat com a combustible per construir una central

nuclear. Jacimients de petroli, carb i gas natural que podrien utilitzar-se per

generar electricitat per mitj de la construcci d'una central trmica. Una central elctrica en dess que podria reconvertir per produir

electricitat a partir de la font escollida.

S'ha fet un informe que recull les opinions i coneixements dels supervivents en relaci a les diferents fonts d'energia, i amb els resultats s'han escrit les "Fitxes de dades" per a cadascuna de les fonts d'energia possibles.

Vosaltres heu estat han escollits com a representants en un comit entre quatre i sis persones. A cada membre del comit se li assignar una font d'energia diferent. El paper del comit s discutir els avantatges i inconvenients

25

de les cinc fonts d'energia i desprs decidir quina seria la millor per poder generar electricitat per a la comunitat. El projecte es desenvolupa en tres fases:

1. Part de treball individual per completar l'informe 1 del "Projecte d'elecci de l'energia" per ajudar-te a argumentar la font d'energia escollida.

2. Treball de grup com a comit en el us haureu dexplicar un a un els pros

i contres de la vostra font d'energia proposta i desprs decidir entre tots quina seria la millor en el cas que es planteja. Desprs d'aix haureu de completar l'informe 2 del "Projecte d'elecci de l'energia".

3. Realitzaci del informe de cada comit, mitjanant una breu presentaci

a la resta de la classe, sobre la font denergia escollida per resoldre el problema (per exemple, mitjanant un power point, un pster).

26

Part 1 del Projecte d'Elecci de Font Energtica.

Se tha assignat una font denergia com a possibilitat per aplicar-la a la comunitat emergent. Per ajudar-te a analitzar els avantatges i desavantatges daquesta font denergia se tofereix una llista de punts que has de considerar.

1. Llegeix la Fitxa Informativa de la teva font d'energia i investiga o amplia pel teu compte aquesta informaci. Pots afegir a la fitxa els punts i arguments que consideris convenients.

2. Decideix quins dels punts de la teva fitxa final sn avantatges (punts forts) i quins sn desavantatges (punts dbils) i clasifica-ho la fitxa que set facilita.

3. Omple la fitxa collocant cadascun dels arguments a la columna d'avantatges o d'inconvenients.

4. Pensa quin s el millor avantatge (que ser l'argument ms potent en la defensa de la teva font d'energia). Pensa en la ra en que bases la teva elecci i les evidncies que utilitzes i marca-ho amb un asterisc.

5. Decideix quin s el major desavantatge i marcal amb un asterisc (el que consideres que utilitzar la resta de membres del comit per argumentar en contra de la vostra font d'energia). Pensa una altra vegada en la ra de la teva elecci i en com la defensars quan surtin els seus desavantatges.

6. Decideix com argumentars el cas de la teva font d'energia quan tingui lloc la reuni del comit i com argumentars en contra d'altres fonts d'energia.

Font denergia: Avantatges

Desavantatges

27

Part 2 del Projecte d'Elecci de Font Energtica.

El comit es reunir per decidir quina s la font denergia que es desenvolupar perqu la nova ciutat pugui sortir endavant. Per aix, cadascun dels experts de les diferents fonts energtiques presentar els avantatges i inconvenients de lenergia sobre la qual han treballat, remarcant aquells que han considerat els ms importants, i desprs es discutir entre tots quina s la ms adient.

Per poder realitzar aquesta activitat seria convenient escollir un secretari o secretaria del comit que prendr nota dels acords presos en aquest full. Part 3 del Projecte d'Elecci de Font Energtica.

Un cop decicida quina font denergia s la ms convenient en aquest cas el grup haur de realitzar un petit Power Point o pster explicant les raons per les quals sha escollit una font denergia i no una altra. Heu de tenir en compte que les diferents decisions dels grups seran debatudes a classe per a poder arribar a una conclusi final de tot el grup.

28

Fitxes de les Energies Renovables.

29

30

31

Annex 6; Material per desenvolupar la prctica i debat sobre el cotxe dhidrogen.

Tenim&Alternatives?/

Cincies del Mn Contemporani 1r de Batxillerat

Escola Virolai

Per$qu$es$redueixen$en$algunes$ciutats$laccs$dels$cotxes$a$les$zones$urbanes?8

8Tipus$de$combustibles$ms$utili

32

Alternativa*a*les*emisions*de*CO22

El#cotxe#

dhidroge

n0

Oxidaci: 2 H2 --> 4 H+ + 4e-

Reducci: O2 + 4 e- --> 2 O2-

2 H2 + O2 --> 2 H2O + energia 2

Alternativa*a*les*emisions*de*CO22

El#cotxe#

dhidroge

n0

h4ps://www.youtube.com/watch?v=vWd7iiW3oZo222

Cotxe&dhidrogen&&vs&&Cotxe&convencional33

No#hi#ha#producci#de#residus/

Producci#de#gasos#

contaminants/

Utili7aci#de#combustibles#

fssils/

Plantes#producci#H2#responsables#95%#emisions#

CO2/

Cotxes#elctrics?/

Accs#a#les#hidrogenadores?/

Preus#competitius?#/

Tancament#del#cicle#denergia#del#cotxe?/

33

Cotxe&dhidrogen&&vs&&Cotxe&convencional33

Compensa)100%)el)canvi?2

La&soluci&s&buscar&altres&fonts&denergia...&O&substituents&al&

consum&energtic?3

Bibliograa*complementria2 http://www.elconfidencial.com/tecnologia/

2014-12-18/el-lado-oscuro-del-coche-de-hidrogeno_592282/#lpu6d8SC6cU2FhW8

http://cocheshidrogeno.es

34

Annex 7; Activitat resum final

Tipus denergia Avantatges Inconvenients

35

Annex 8; Avaluaci per part dels alumnes sobre la unitat dEnergies Renovables.

Avaluaci de la Unitat dEnergies Renovables Molt poc Poc Una mica Bastant Molt

Sobre el tipus dactivitat

No crec gens que aquestes activitats siguin properes al meu entorn ni mhagin ajudat a aprendre res i les situacions plantejades no sn gens aplicables a la vida real

S que he aprs algunes coses amb aquestes activitats, per no les considero properes al meu entorn o un poc aplicables a la vida real

He aprs algunes coses i ms o menys podrien considerar-se properes al meu dia a dia ni massa aplicables a la vida real

S que he aprs i a ms s que penso que les activitats podrien simular dalguna manera el meu dia a dia o podria ser aplicable a alguna situaci quotidiana

He aprs bastantes coses sobre les energies renovables, a ms, lambient reprodut en les activitats podria ser proper al meu dia a dia o aplicable a una situaci quotidiana

Consideres que aquestes activitats han estat properes

al teu dia a dia

La tecnologia i la cincia pot ser

aplicada per millorar el meu dia a dia

Prefereixo fer activitats

relacionades amb el meu dia a dia

Un enfocament de les activitats

properes al meu dia a dia majuda a

augmentar el meu inters per les

mateixes.

Penso que treballs propers a la meva

vida diria majuden a aprendre ms

Sobre la feina a classe

No magrada gens treballar

Treballar en grup pot

Treballar en grup pot

Treballar en grup s

Treballar en grup s millor

36

en grup, crec que noms genera ms problemes

ajudar per sempre hi ha gent que treballa molt ms que altres

anar b en segons quines situacions, per daltres pot generar problemes

millor que treballar de manera individual, es pot portar endavant la feina millor que sol, per molts cops hi ha gent que treballa ms que daltres

que treballar de manera individual, el resultat s millor i tots collaborem, ho prefereixo abans que treballar sol

Prefereixo que treballar en grup que de manera

individual

La feina en grup mha ajudat a treballar millor

Considero que la feina en grup s de

major qualitat

Sobre el material utilitzat

No magradat gens el material, trobo que no ha estat adequat per les activitats ni el nivell, s material difcil dentendre i les classes mhan avorrit molt

El material pot ser motl millorable, el nivell ms o menys adequat, el ritme de les classe mha semblat correcte per millorable

El material ha estat b, encara que ha estat molts cops difcil dentendre, les classes molts cops han set avorrides

El material ha estat prou b, considero que les activitats han estat adequades i el ritme de la classe tamb, mha agradat poder debatre amb els companys per de vegades mhan

El material mha agradat molt, les activitats mhan semblat molt interessants i el ritme de la classe mha agradat tant per poder treballar com per poder debatre amb els meus companys

37

semblat montones

El material ha estat adequat

El material ha estat fcil dentendre

La informaci facilitada ha estat

til

Mhan agradat les activitats que hem realitzat aquests

dies

Considero que el desenvolupament de les sessions ha

estat gil i fcil

La dinmica de les classes ha estat fcil per seguir

Opini personal. Si us plau, fes un breu resum de la teva opini daquestes sessions i intetna fer una valoraci del que tha semblat i si realment tha ajudat a aprendre.