Un dia a la consulta del doctor Monés Un día en la ... · Un día en la consulta del doctor...
28
10 iMACULA report Medicina 360º Un dia a la consulta del doctor Monés Un día en la consulta del doctor Monés de la macula institut Innovating Eye Care En col·laboració amb En colaboración con
Transcript of Un dia a la consulta del doctor Monés Un día en la ... · Un día en la consulta del doctor...
10iMACULAreport
Medicina 360ºUn dia a la consulta del doctor MonésUn día en la consulta del doctor Monés
de la maculainstitutInnovating Eye Care
En col·laboració ambEn colaboración con
Medicina 360º
Un dia a la consulta del doctor MonésUn día en la consulta del doctor Monés
Un tractament diferencial per mantenir a ratlla la DMAE exsudativa
Un tratamiento diferencial para mantener a raya laDMAE exudativa
REPORT
AWARENESS
4
10 punts clau en el tractament de l’edema macular diabètic
10 puntos clave en el tratamiento del edema macular diabético
AWARENESS
10
Teràpies avançades amb cèl·lules mare per a malalties degeneratives de la retina
Terapias avanzadas con células madre para enfermedades degenerativas de la retina
RESEARCH
18
7
ASSAIGS CLÍNICS / ENSAYOS CLÍNICOS12Mireia Moscardó, paciente de l’assaig clínic de Stargardt
Mireia Moscardó, paciente del ensayo clínico de Stargardt
ENTREVISTA
14
Primer taller SilVer:
Tecnologies d’assistència a l’abast de qualsevol edat
Tecnologías de asistencia al alcance de cualquier edad
INNOVATION
20
22Actualitat sobre projectes de recerca, presència a mitjans de comunicació i activitats de l’equip
Actualidad sobre proyectos de investigación, presencia en medios de comunicación y actividades del equipo
NEWS
16 La correlació genotip-fenotip en l’atròfia geogràfica
La correlación genotipo-fenotipo en la atrofia geográfica
RESEARCH
Benvolguts, benvolgudes,
A l’Institut de la Màcula i a la Barcelona Macula Foundation vivim l’oftalmologia amb intensitat i passió. Ambdues entitats són resultat de la vocació d’un equip de persones que treballa per guarir a qui té problemes de visió i per trobar tractaments a malalties que encara no en tenen. Així, cada dia és un nou repte: pacients als quals tractar, projectes de recerca, assaigs clínics, converses amb altres centres de referència internacional, entre moltes altres tasques. Sempre amb l’objectiu posat en l’excel·lència mèdica. Pensant en el present i també en un futur esperançador.
En aquest marc, la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE), de la qual som especialistes, ocupa una part important del nostre temps, tant la DMAE seca o atròfica com la DMAE exsudativa o humida. En l’actualitat, la majoria dels projectes de recerca que tenim en marxa guarden relació amb aquesta malaltia. A més, estem immersos en una campanya divulgativa perquè les persones que pateixen DMAE exsudativa, la variant menys freqüent però la que actualment sí té solució, siguin conscients que és una malaltia crònica que cal mantenir a ratlla. Per a això, no només és necessari el tractament precoç, sinó que és imprescindible abordar-la de forma proactiva i tractar-la a llarg termini.
En l’àmbit de la recerca, també estem immersos en un assaig pioner en el món per provar un nou fàrmac que contribueixi a frenar l’avanç de la malaltia de Stargardt (STGD). En aquest moment estem encara en procés de reclutament de pacients que puguin beneficiar-se de participar en aquest assaig.
Un altre projecte important és el que fa referència a l’edema macular diabètic. Aquest és una de les complicacions oculars de la diabetis que es produeix per la deterioració dels vasos sanguinis de la retina a causa dels nivells alts de glucosa. Tenim en marxa tres assaigs clínics punters que ens permetran saber més i seguir avançant.
Amb aquests assaigs, juntament amb altres recerques en marxa, ens reafirmem en la nostra vocació investigadora i en el nostre compromís de seguir lluitant contra els problemes de visió que encara avui afecten a moltes persones.
Apreciados, apreciadas,
En el Institut de la Màcula y en la Barcelona Macula Foundation vivimos la oftalmología con intensidad y pasión. Ambas entidades son resultado de la vocación de un equipo de personas que trabaja para curar a quien tiene problemas de visión y para hallar tratamientos a enfermedades que aún no lo tienen. Así, cada día es un nuevo reto: pacientes a los que tratar, proyectos de investigación, ensayos clínicos, conversaciones con otros centros de referencia internacional, entre otras muchas tareas. Siempre con el objetivo puesto en la excelencia médica. Pensando en el presente y también en un futuro esperanzador.
En este marco, la Degeneración Macular Asociada a la Edad (DMAE), de la que somos especialistas, ocupa una parte importante de nuestro tiempo, tanto la DMAE seca o atrófica como la DMAE exudativa o húmeda. En la actualidad, la mayoría de los proyectos de investigación que tenemos en marcha guardan relación con esta enfermedad. Además, estamos inmersos en una campaña divulgativa para que las personas que padecen DMAE exudativa, la variante menos frecuente pero la que actualmente sí tiene solución, sean conscientes de que es una enfermedad crónica que hay que mantener a raya. Para ello, no sólo es necesario el tratamiento precoz, sino que es imprescindible abordarla de forma proactiva y tratarla en el largo plazo.
En el ámbito de la investigación, también estamos inmersos en un ensayo pionero en el mundo para probar un nuevo fármaco que contribuya a frenar el avance de la enfermedad de Stargardt (STGD). En este momento estamos aún en proceso de reclutamiento de pacientes que puedan beneficiarse de participar en este ensayo.
Otro proyecto importante es el que hace referencia al edema macular diabético. Éste es una de las complicaciones oculares de la diabetes que se produce por el deterioro de los vasos sanguíneos de la retina a causa de los niveles altos de glucosa. Tenemos en marcha tres ensayos clínicos punteros que nos van a permitir saber más y seguir avanzando.
Con estos ensayos, junto a otras investigaciones en marcha, nos reafirmamos en nuestra vocación investigadora y en nuestro compromiso de seguir luchando contra los problemas de visión que todavía hoy afectan a muchas personas.
03
de la maculainstitutInnovating Eye Care
En col·laboració ambEn colaboración con
iMACULAreportEDITORIAL I
04
iMACULAreport I REPORT
Jordi Monés (MD, PhD, oftalmòleg i especialista en màcula i vitri) és un clar exemple de convivència entre la vocació mèdica, el compromís amb la recerca i l’empatia amb la persona que pateix un problema de visió. Un dia a l’Institut de la Màcula és una combinació d’aquests tres elements.
Monés arriba a la consulta en bicicleta després de realitzar prop de 20 Km. “És la millor forma d’activar-se i iniciar la jornada”, afirma.
D’entre tots els pacients que avui atén, destaca una dona de 68 anys amb DMAE exsudativa que ha arribat a perdre el 60% de la visió. L’objectiu de la visita és aplicar de nou el tractament i aconseguir mantenir el màxim nivell de visió. “Quan li dic que no es quedarà cega, respira tranquil·la. És una de les pors més grans de qualsevol persona”. Poc després, una altra pacient amb la mateixa malaltia que ha aconseguit detenir el seu avanç, pregunta si ja pot deixar de venir a la consulta. “Algunes persones volen interrompre el tractament quan creuen que ja no estan perdent visió però els hi he d’explicar que és una malaltia crònica, que mai desapareix i no es pot baixar la guàrdia”.
Jordi Monés (MD, PhD, oftalmólogo y especialista en mácula y vítreo) es un claro ejemplo de convivencia entre la vocación médica, el compromiso con la investigación y la empatía con la persona que sufre un problema de visión. Un día en el Institut de la Màcula es una combinación de estos tres elementos.
Monés llega cada día a la consulta en bicicleta después de realizar cerca de 20 Km. “Es la mejor forma de activarse e iniciar la jornada”, afirma.
De entre todos los pacientes que hoy atiende, destaca una mujer de 68 años con DMAE exudativa que ha llegado a perder el 60% de la visión. El objetivo de la visita es aplicar de nuevo el tratamiento y conseguir mantener el máximo nivel de visión. “Cuando le digo que no se va a quedar ciega, respira tranquila. Es uno de los mayores temores de cualquier persona”. Poco después, otra paciente con la misma enfermedad que ha logrado detener su avance, pregunta si ya puede dejar de venir a la consulta. “Algunas personas quieren interrumpir el tratamiento cuando creen que ya no están perdiendo visión pero tengo que explicarles que es una enfermedad crónica, que nunca desaparece y no se puede bajar la guardia”.
Medicina 360ºUn dia a la consulta del doctor MonésUn día en la consulta del doctor Monés
Les fotografies que el Jordi Monés realitza en els seus viatges pel món poden adquirir-se i serveixen també per recaptar fons per a la recerca
Las fotografías que Jordi Monés realiza en sus viajes por el mundo pueden ser adquiridas y sirven también para recaudar fondos para la investigación
L’última visita del matí és un jove afectat per la malaltia de Stargardt, en edat universitària i amb tota la vida per construir, “ha de fer front a una malaltia que possiblement afectarà als seus estudis ja que tindrà problemes per llegir. És en aquest moment quan et dones compte de que cal seguir investigant per poder trobar una solució”.
La recerca és una carrera a contrarellotge i un camí ple d’obstacles, “encara que no per això cal ser negatius ja que els avanços aconseguits en els últims anys ens fan pensar en un futur proper on les causes de la pèrdua de visió i la ceguesa no condemnin als pacients a la foscor”. En l’actualitat, el doctor Monés – que ha estat investigador en la majoria dels assaigs clínics internacionals sobre DMAE que s’han dut a terme durant els últims 25 anys i en moltes altres recerques pioneres – participa en diversos projectes prometedors.
Després de les visites, videoconferència amb la companyia biotecnològica CellCure, radicada a Israel, de la qual Jordi Monés forma part com a assessor científic. Aquesta organització es dedica al desenvolupament de teràpies amb cèl·lules mare per a malalties de la retina i neurodegeneratives. “La teràpia cel·lular es posiciona com una realitat terapèutica a tot el món. Per la DMAE atròfica, malaltia d’alta prevalença que no té actualment curació, la substitució d’una retina morta per una altra nova està encara en fase preclínica, però estem treballant en això intensament”.
La tasca investigadora es duu a terme des de la Barcelona Macula Foundation (BMF), entitat sense ànim de lucre que lluita per trobar la cura a malalties degeneratives de la visió i que treballa gràcies a les aportacions desinteressades de pacients, empreses i institucions.
La última visita de la mañana es un joven afectado por la enfermedad de Stargardt, en edad universitaria y con toda la vida por construir, “tiene que hacer frente a la enfermedad que va a afectar a sus estudios ya que va a tener problemas para leer. Es en ese momento cuando te das cuentas de que hay que seguir investigando para poder hallar una solución”.
La investigación es una carrera contrarreloj y un camino repleto de obstáculos, “aunque no por ello hay que ser negativos ya que los avances conseguidos en los últimos años nos hacen vislumbrar un futuro próximo donde las causas de la pérdida de visión y la ceguera no condenaran a los pacientes a la oscuridad”. En la actualidad, el doctor Monés – que ha sido investigador en la mayoría de los ensayos clínicos internacionales sobre DMAE que se han llevado a cabo durante los últimos 25 años y en otras muchas investigaciones pioneras – participa en varios proyectos prometedores.
Tras las visitas, videoconferencia con la compañía biotecnológica CellCure, radicada en Israel, de la que Jordi Monés forma parte como asesor científico. Esta organización se dedica al desarrollo de terapias con células madre para enfermedades de la retina y neurodegenerativas. “La terapia celular se posiciona como una realidad terapéutica en todo el mundo. Para la DMAE atrófica, enfermedad de alta prevalencia que no tiene actualmente curación, la sustitución de una retina muerta por otra nueva está todavía en fase preclínica, pero estamos trabajando en ello intensamente”.
La labor investigadora se lleva a cabo desde la Barcelona Macula Foundation (BMF), entidad sin ánimo de lucro que lucha por encontrar la cura a enfermedades degenerativas de la visión, que trabaja gracias a las aportaciones desinteresadas de pacientes, empresas e instituciones.
05
iMACULAreportREPORT I
06
iMACULAreport I REPORT
Després de la pausa per al menjar, reunió amb l’equip investigador per preparar la trobada anual del Consorci del projecte EYE-RISK que té com a objecte compartir els avanços en els últims estudis per identificar els determinants genètics i no genètics de la DMAE. “Estem convençuts que no hi ha progrés sense recerca i que per poder fer-ho cal observar que es fa en el món. També és imprescindible establir aliances i trobar bons companys de viatge”.
Finalitzada la reunió, cal preparar la intervenció que realitzarà a ARVO, la trobada internacional més important de l’especialitat. Jordi Monés, avesat dibuixant, inclou en la seva presentació un dibuix realitzat a mà alçada que il·lustra la seva nova hipòtesi sobre la progressió cap a l’atròfia geogràfica. “De vegades em sembla que no és necessari utilitzar la tecnologia per explicar alguna cosa sinó que es pot plasmar de forma personalitzada”.
La jornada finalitza amb un repàs del que és important, que no del que és urgent. “És fonamental deixar el seu espai a allò que ens acosta als nostres objectius, encara que no sigui per ara mateix. L’immediat ja està anotat a l’agenda”.
Tras la pausa para la comida, reunión con el equipo investigador para preparar el encuentro anual del Consorcio del proyecto EYE-RISK que tiene como objeto compartir los adelantos en los últimos estudios para identificar los determinantes genéticos y no genéticos de la DMAE. “Estamos convencidos de que no hay progreso sin investigación y que para poder hacerlo hay que observar que ocurre en el mundo. También es imprescindible establecer alianzas y encontrar buenos compañeros de viaje”.
Finalizada la reunión, hay que preparar la intervención que realizará en ARVO, el encuentro internacional más importante de la especialidad. Jordi Monés, avezado dibujante, incluye en su presentación un dibujo realizado a mano alzada que ilustra su nueva hipótesis sobre la progresión hacia la atrofia geográfica. “A veces me parece que no es necesario utilizar la tecnología para explicar algo sino que se puede plasmar de forma personalizada”.
La jornada finaliza con un repaso de lo importante, que no de lo urgente. “Es fundamental dejar su espacio a aquello que nos acerca a nuestros objetivos, aunque no sea para mañana. Lo inmediato ya está anotado en la agenda”.
Per investigar és necessari observar què succeeix en el món i establir aliances amb els millors companys de viatge
Para investigar es necesario observar que ocurre en el mundo y establecer alianzas con los mejores compañeros de viaje
La DMAE exudativa, enfermedad de la que el Institut de la Màcula es especialista, es una degeneración macular asociada a la edad que afecta a la zona del ojo especializada en la visión fina de los detalles y que produce pérdida de la visión central.
La DMAE exsudativa, malaltia de la qual l’Institut de la Màcula és especialista, és una degeneració macular associada a l’edat que afecta a la zona de l’ull especialitzada en la visió fina dels detalls i que produeix pèrdua de la visió central.
07
iMACULAreportAWARENESS I
Un tractament diferencial per mantenir a ratlla la DMAE exsudativa És fonamental no abandonar el tractament per conservar el màxim de visió
Un tratamiento diferencial para mantener a rayala DMAE exudativa Es fundamental no abandonar el tratamiento para conservar el máximo de visión
El tractament que l’Institut fa de la DMAE té les màximes garanties: visió per més temps, tranquil·litat i suport
El tratamiento que el Institut hace de la DMAE tiene las máximas garantías: visión por más tiempo, tranquilidad y apoyo
08
iMACULAreport I AWARENESS
Las personas que la padecen ven reducida su autonomía de forma considerable lo que afecta a su calidad de vida. Es por tanto especialmente importante luchar para mantener el máximo de visión posible y eso sólo se consigue iniciando el tratamiento rápidamente en la forma adecuada, siendo proactivo y constante.
La DMAE exudativa se controla a partir de la aplicación de fármacos antiangiogénicos, mediante inyecciones intraoculares directamente en la cavidad vítrea. El fármaco actúa bloqueando la molécula que causa el desarrollo y la progresión de las membranas neovasculares. Este tratamiento consigue detener la enfermedad en tres de cada cuatro casos y mejorarla en uno de cada tres.
Les persones que la pateixen veuen reduïda la seva autonomia de forma considerable, situació que afecta a la seva qualitat de vida. És per tant especialment important lluitar per mantenir la màxima visió possible i això només s’aconsegueix iniciant el tractament ràpidament en la forma adequada, sent proactiu i constant.
La DMAE exsudativa es controla a partir de l’aplicació de fàrmacs antiangiogènics, mitjançant injeccions intraoculars directament en la cavitat vítria. El fàrmac actua bloquejant la molècula que causa el desenvolupament i la progressió de les membranes neovasculars. Aquest tractament aconsegueix detenir la malaltia en tres de cada quatre casos i millorar-la en un de cada tres.
La visió amb DMAE / La visión con DMAE
Visió normalVisión normal
Visió amb DMAE avançada(pèrdua de la visió central)
Visión con DMAE avanzada(pérdida de la visión central)
Factors de risc de la DMAE / Factores de riesgo de la DMAE
+60
GenèticaGenética
Estil de vidaEstilo de vida
EntornEntorno
FenotipFenotipo
EdatEdad
09
iMACULAreportAWARENESS I
Per aconseguir aquests resultats, és fonamental realitzar un diagnòstic PRECOÇ quan encara no hi ha símptomes aparents o en els primers estadis de la malaltia. Aquesta pauta d’actuació és compartida per tots els oftalmòlegs, encara que el que succeeix amb freqüència és que els tractaments es detenen quan la malaltia ha deixat d’avançar sense tenir en compte que és una malaltia crònica. A l’Institut de la Màcula, organització de referència mundial especialitzada en DMAE, apliquem un tractament diferenciador amb l’objectiu de mantenir la malaltia a ratlla conservant el nivell de visió el més alt possible i durant un llarg període de temps.El nostre tractament té dos eixos fonamentals:
Para lograr estos resultados, es fundamental realizar un diagnóstico PRECOZ cuando aún no hay síntomas aparentes o en los primeros estadios de la enfermedad. Esta pauta de actuación es compartida por todos los oftalmólogos, aunque lo que ocurre con frecuencia es que los tratamientos se detienen cuando la enfermedad ha dejado de avanzar sin tener en cuenta que es una enfermedad crónica. En el Institut de la Màcula, organización de referencia mundial especializada en DMAE, aplicamos un tratamiento diferenciador con el objetivo de mantener la enfermedad a raya conservando el nivel de visión lo más alto posible y durante un largo periodo de tiempo. Nuestro tratamiento tiene dos ejes fundamentales:
Actuar de forma proactiva / Actuar de forma proactiva
Per evitar que la malaltia recaigui, és fonamental que el tractament sigui proactiu i vagi per davant, de manera que el pacient rebi el nombre d’injeccions intraoculars necessàries. Desgraciadament, sabem que en molts països europeus, els pacients són infratractats, rebent de mitjana 6 injeccions en 2 anys. Segons diversos estudis i evidència científica només, en el primer any, el nombre recomanat és un mínim de 7 injeccions. A l’Institut de la Màcula apliquem pautes consensuades proactives per optimitzar els resultats d’eficàcia i seguretat, realitzant les injeccions que siguin necessàries per a cada pacient. Para evitar que la enfermedad recaiga es fundamental que el tratamiento sea proactivo y vaya por delante, recibiendo el paciente el número de inyecciones intraoculares necesarias. Desgraciadamente, sabemos que en muchos países europeos, los pacientes son infratratados, recibiendo de media 6 inyecciones en 2 años. Según diversos estudios y evidencia científica sólo, en el primer año, el número recomendado es un mínimo de 7 inyecciones. En el Institut de la Màcula aplicamos pautas consensuadas proactivas para optimizar los resultados de eficacia y seguridad, realizando las inyecciones que sean necesarias para cada paciente.
Tractar a llarg termini / Tratar a largo plazo
El benefici obtingut amb el tractament ha de mantenir-se el màxim temps possible. Estudis capdavanters, com els realitzats per grups de recerca australians, evidencien que si es tracta de manera suficient durant un llarg període es pot mantenir la visió durant molts anys. Desafortunadament, aquesta no és la pràctica habitual. A l’Institut de la Màcula tractem a llarg termini, realitzant un monitoratge rigorós i allargant, sempre que sigui possible, l’aplicació de les injeccions intravítries però sense deixar el tractament per anys. És l’única opció de mantenir la visió més enllà del curt termini. El beneficio obtenido con el tratamiento debe mantenerse el máximo tiempo posible. Estudios punteros, como los realizados por grupos de investigación australianos, evidencian que si se trata lo suficiente durante un largo periodo permite mantener la visión durante muchos años. Desafortunadamente, esta no es la práctica habitual. En el Institut de la Màcula tratamos a largo plazo, realizando una monitorización rigurosa y alargando, siempre que sea posible la aplicación de las inyecciones intravítreas pero sin dejar el tratamiento por años. Es la única opción de mantener la visión más allá del corto plazo.
1
2
MARC BIARNÉS OD MPH PhD, COORDINADOR D’ASSAJOS CLÍNICS I EPIDEMIOLOGIA CLÍNICA DE L’INSTITUT DE LA MÀCULAMARC BIARNÉS OD MPH PhD, COORDINADOR DE ENSAYOS CLÍNICOS Y EPIDEMIOLOGÍA CLÍNICA DEL INSTITUT DE LA MÀCULA
10
iMACULAreport I AWARENESS
Bon control metabòlicLa base de qualsevol tractament en el pacient diabètic és tenir controlats els nivells d’hemoglobina glicosilada, la pressió arterial i la hiperlipidemia (colesterol). Això no només disminueix notablement el risc de complicacions sistèmiques, sinó també de les oculars.
Exercici i dietaLa pràctica d’exercici moderat i una dieta equilibrada i variada disminueixen el risc de complicacions en el pacient diabètic. Com es deia abans, “Molta sola i poca cassola”.
Injeccions d’antiangiogènicsLa primera línea de tractament ocular per a l’edema macular diabètic (EMD) és l’administració d’injeccions intravítries d’antiangiogènics. Són fàrmacs que disminueixen la concentració d’una proteína, el factor de creixement de l’endoteli vascular (VEGF, vascular endotelial growth factor), responsable de l’augment de la permeabilitat dels vasos de la retina i de l’acumulació de fluid a la màcula. En la majoria de casos el tractament permet disminuir l’EMD i millorar l’agudesa visual.1
Efecte en la retinopatia diabèticaAmb el tractament antiangiogènic, prop d’un terç dels pacients milloren la seva retinopatía diabètica. Per tant, no només es controla l’EMD, sinó tambe la malaltia ocular de base.
Buen control metabólicoLa base de cualquier tratamiento en el paciente diabético es tener controlados los niveles de hemoglobina glicosilada, la presión arterial y la hiperlipidemia (colesterol). Esto no solo disminuye notablemente el riesgo de complicaciones sistémicas, sino también de las oculares.
Ejercicio y dietaLa práctica de ejercicio moderado y una dieta equilibrada y variada disminuyen el riesgo de complicaciones en el paciente diabético. Como se decía antes, “mucha suela y poca cazuela”.
Inyecciones de antiangiogénicosLa primera línea de tratamiento ocular para el edema macular diabético (EMD) es la administración de inyecciones intravítreas de antiangiogénicos. Son fármacos que disminuyen la concentración de una proteína, el factor de crecimiento del endotelio vascular (VEGF, vascular endotelial growth factor), responsable del aumento de la permeabilidad de los vasos de la retina y de la acumulación de fluido a la mácula. En la mayoría de los casos el tratamiento permite disminuir el EMD y mejorar la agudeza visual.1
Efecto en la retinopatía diabéticaCon el tratamiento antiangiogénico, cerca de un tercio de los pacientes mejoran su retinopatía diabética. Por lo tanto, no solo se controla el EMD, sino también la enfermedad ocular de base.
10 punts clau en el tractament de l’edema macular diabètic10 puntos clave en el tratamiento del edema macular diabético
1
2
3
4
11
iMACULAreportAWARENESS I
CorticoidesDonat que la inflamació té un paper en l’EMD, sobretot en el de llarga durada, l‘administració de corticoides intravitris pot disminuir l’engruiximent retinal durant uns mesos amb una sola injecció.2 És la segona línea de tractament, particularment en pacients sense glaucoma, operats de cataractes que no responen als antiangiogènics i tenen un alt risc cardiovascular.
Fotocoagulació làserRepresenta el tractament clàssic de l’EMD. S’aplica un làser tèrmic sobre els microaneurismes (petites protuberàncies en la paret dels vasos des d’on sovint es filtra el líquid que provoca l’edema) per cremar-los. Actualment s’utilitza en pocs pacients amb característiques molt concretes, ja que el resultat ha estat superat pels fàrmacs antiangiogènics.
Làser de micropolsosEl làser micropulsat, tot i usar una font de làser, no provoca cap efecte tèrmic per esclafament del teixit a diferència del laser tèrmic convencional. Aquest làser utilitza una llum coherent emesa de manera intermitent.3 És molt segur, de fet, no hi ha cap senyal de la seva aplicació després del tractament, però el seu efecte triga més en manifestar-se.
CirurgiaIndicada quan l’edema està provocat per adherències entre el vitri i la màcula, que la desprenen de la seva posició habitual. La tècnica d’elecció és la vitrectomia via pars plana (en la que s’eliminen les membranes que provoquen les traccions). No contraindica l’ús previ o posterior de les injeccions.
Quan ha de començar el tractament?Un cop l’edema provoca una pèrdua visual i un engruiximent macular significatiu, els resultats són millors quan el tractament comença aviat, abans que es produeixin danys irreversibles en la delicada estructura de la retina.
Durant quan temps?El tractament de l’EMD ha de ser agressiu els primers dos anys. Amb el temps, el número d’injeccions administrades disminueix dràsticament i molts pacients mantenen l’EMD controlat amb una o cap injecció a partir del tercer any.
CorticoidesDado que la inflamación tiene un papel en el EMD, sobre todo en el de larga duración, la administración de corticoides intravítreos puede disminuir el aumento retinal durante unos meses con una sola inyección.2 Es la segunda línea de tratamiento, particularmente en pacientes sin glaucoma, operados de cataratas que no responden a los antiangiogénicos y tienen un alto riesgo cardiovascular.
Fotocoagulación láserRepresenta el tratamiento clásico del EMD. Se aplica un láser térmico sobre los microaneurismos (pequeñas protuberancias en la pared de los vasos desde donde a menudo se filtra el líquido que provoca el edema) para quemarlos. Actualmente se utiliza en pocos pacientes con características muy concretas, puesto que el resultado ha sido superado por los fármacos antiangiogénicos.
Láser de micropulsosEl láser micropulsado, a pesar de usar una fuente de láser, no provoca ningún efecto térmico por calentamiento del tejido a diferencia del láser térmico convencional. Este láser utiliza una luz coherente emitida de manera intermitente.3 Es muy seguro, de hecho, no hay ninguna señal de su aplicación después del tratamiento, pero su efecto tarda más al manifestarse.
CirugíaIndicada cuando el edema está provocado por adherencias entre el vítreo y la mácula, que la desprenden de su posición habitual. La técnica de elección es la vitrectomía vía pars llanura (en la que se eliminan las membranas que provocan las tracciones). No contraindica el uso previo o posterior de las inyecciones.
¿Cuándo debe empezar el tratamiento?Una vez el edema provoca una pérdida visual y un aumento macular significativo, los resultados son mejores cuando el tratamiento empieza pronto, antes de que se produzcan daños irreversibles en la delicada estructura de la retina.
¿Durante cuándo tiempo?El tratamiento del EMD tiene que ser agresivo los primeros dos años. Con el tiempo, el número de inyecciones administradas disminuye drásticamente y muchos pacientes mantienen el EMD controlado con una o ninguna inyección a partir del tercer año.
Referències / Referencias: 1. Diabetic Retinopathy Clinical Research Network. Aflibercept, bevacizumab, or ranibizumab for diabetic macular edema- N Engl J Med 2015; 372: 1193-203.2. Boyer DS et al. Three-year, randomized, sham-controlled trial of dexamethasone intravitreal implant in patients with diabetic macular edema. Ophthalmology 2014; 121: 1904-14.3. Luttrull JK et al. Safety of transfoveal subthreshold diode micropulse laser for fovea-involving diabetic macular edema in eyes with good visual acuity. Retina 2014; 34: 2010-20.
5
6
7
8
9
10
L’Institut de la Màcula està realitzant un SCREENING GRATUÏT per ajudar a detectar l’existència d’una RETINOPATIA o EDEMA MACULAR DIABÈTIC. Es pot concertar cita fins al 30 de Novembre.
El Institut de la Màcula está realizando un SCREENING GRATUITO para ayudar a detectar la existencia de una RETINOPATÍA o EDEMA MACULAR DIABÉTICO. Se puede concertar cita hasta el 30 de Noviembre.
12
iMACULAreport
Sis assaigs clínics puntersSeis ensayos clínicos punteros
El Institut de la Màcula tiene diversos ensayos clínicos con nuevos fármacos en marcha. En la actualidad, tres de ellos (los dos dedicados al EDEMA MACULAR DIABÉTICO y el de la ENFERMEDAD DE STARGARDT) están en proceso de reclutamiento de personas con este diagnóstico que quieran participar voluntariamente.
Otros tres ensayos, uno de ATROFIA GEOGRÁFICA, uno de DMAE EXHUDATIVA* y otro también de EDEMA MACULAR DIABÉTICO, iniciarán la selección de candidatos próximamente.
Los pacientes que participan en estos ensayos, sin coste, tienen la oportunidad de ser los primeros en ser tratados con nuevos fármacos que aún no están disponibles y al mismo tiempo reciben visitas de seguimiento especializadas durante un largo periodo (entre uno y dos años). Su participación es indispensable para descubrir nuevos y mejores tratamientos para estas enfermedades.
* Próximamente se proporcionarán más detalles.
L’Institut de la Màcula té diversos assaigs clínics amb nous fàrmacs en marxa. En l’actualitat, tres d’ells (els dos dedicats a l’EDEMA MACULAR DIABÈTIC i el de la MALALTIA DE STARGARDT) estan en procés de reclutament de persones amb aquest diagnòstic que vulguin participar voluntàriament.
Altres tres assaigs, un d’ATRÒFIA GEOGRÀFICA, un de DMAE EXSUDATIVA*i un altre també d’EDEMA MACULAR DIABÈTIC, iniciaran la selecció de candidats pròximament.
Els pacients que participen en aquests assaigs, sense cost, tenen l’oportunitat de ser els primers en ser tractats amb nous fàrmacs que encara no estan disponibles i al mateix temps reben visites de seguiment especialitzades durant un llarg període (entre un i dos anys). La seva participació és indispensable per descobrir nous i millors tractaments per a aquestes malalties.
* Pròximament es proporcionaran més detalls.
Més informació a la nostra web www.institutmacula.com/ca/investigacionesMás información en nuestra web www.institutmacula.com/investigaciones
13
iMACULAreport
STARGARDT
Assaig Clínic / Ensayo Clínico: OPH2005 - OPHTHOTECHEficàcia i seguretat de Zimura en el tractament de la MALALTIA DE STARGARDTEficacia y seguridad de Zimura en el tratamiento de la ENFERMEDAD DE STARGARDT
Dirigit a pacients d’entre 18 i 50 anys amb un mínim de dues mutacions patogèniques en el gen ABCA4 que seran confirmades pels laboratoris de l’estudi. L’agudesa visual dels pacients haurà d’estar compresa entre 20/20 i 20/200. Durada: 18 mesos
Dirigido a pacientes de entre 18 y 50 años con un mínimo de dos mutaciones patogénicas en el gen ABCA4 que serán confirmadas por los laboratorios del estudio. La agudeza visual de los pacientes deberá estar comprendida entre 20/20 y 20/200. Duración: 18 meses
ATRÒFIA GEOGRÀFICA / ATROFIA GEOGRÁFICA
Assaig Clínic / Ensayo Clínico: OAKS + DERBY - APELLISEficàcia i seguretat de APL-2 en ATRÒFIA GEOGRÀFICA / Eficacia y seguridad de APL-2 en ATROFIA GEOGRÁFICA
Dirigit a pacients amb 60 anys o més amb AG i sense DMAE humida concomitant o prèvia. S’apliquen criteris d’elegibilitat addicionals. Durada: 30 mesos
Dirigido a pacientes con 60 años o más con AG y sin DMAE húmeda concomitante o previa. Se aplican criterios de elegibilidad adicionales. Duración: 30 meses
DIABETIS / DIABETES
Assaig Clínic / Ensayo Clínico: KESTREL - NOVARTISEficàcia i seguretat del brolucizumab enfront de l’aflibercept en EDEMA MACULAR DIABÈTICEficacia y seguridad de brolucizumab frente a aflibercept en EDEMA MACULAR DIABÉTICO
Assaig Clínic / Ensayo Clínico: THR 317-002 - OXURION, THROMBOGENICSEficàcia i seguretat de THR-317 amb ranibizumab en EDEMA MACULAR DIABÈTICEficacia y seguridad de THR-317 con ranibizumab en EDEMA MACULAR DIABÉTICO
Assaig Clínic / Ensayo Clínico: RHINE - ROCHEEstudi fase III per avaluar el bloqueig simultani de l’Angiopoietina-2 i el VEGF-A amb l’anticòs RO6867461 (*RG7716) en EDEMA MACULAR DIABÈTICEstudio fase III para evaluar el bloqueo simultáneo de la Angiopoietina-2 i el VEGF-A con el anticuerpo RO6867461 (RG7716) en EDEMA MACULAR DIABÉTICO
Dirigit a pacients majors de 18 anys amb diabetis mellitus tipus I o II i alteració visual deguda a edema macular diabètic en l’ull d’estudi que no hagi rebut tractament previ amb qualsevol fàrmac anti-VEGF. L’agudesa visual haurà d’estar compresa entre 20/32 i 20/320. Durada: 24 mesos
Dirigit a pacients majors de 18 anys diagnosticats de diabetis tipus I o II, diagnosticats d’edema macular diabètic i que no hagin estat tractats amb antiangiogènics amb resposta insuficient al tractament amb ranibizumab. La visió haurà d’estar compresa entre 20/40 i 20/320. Durada: 5 mesos
Dirigit a pacients amb diabetis I o II amb edema macular diabètic que no hagin rebut tractament amb anti-VEGF en els tres mesos anteriors a la visita. Durada: 24 mesos
Dirigido a pacientes mayores de 18 años con diabetes mellitus tipo I o II y alteración visual debida a edema macular diabético en el ojo de estudio que no haya recibido tratamiento previo con cualquier fármaco anti-VEGF. La agudeza visual deberá estar comprendida entre 20/32 y 20/320. Duración: 24 meses
Dirigido a pacientes mayores de 18 años diagnosticados de diabetes tipo I o II, diagnosticados de edema macular diabético y que no hayan sido tratados con anti-angiogénico o con respuesta insuficiente al tratamiento con ranibizumab. La visión deberá estar comprendida entre 20/40 y 20/320. Duración: 5 meses
Dirigido a pacientes con diabetes I o II con edema macular diabético que no hayan recibido tratamiento con anti-VEGF en los tres meses anteriores a la visita. Duración: 24 meses
R
R
R
P
P
R Reclutant / Reclutando P Pròximament / Próximamente
14
iMACULAreport I AWARENESS
ENTREVISTA A MIREIA MOSCARDÓ, PACIENT DE L’ASSAIG CLÍNIC DE STARGARDT DE L’INSTITUT DE LA MÀCULAENTREVISTA A MIREIA MOSCARDÓ, PACIENTE DEL ENSAYO CLÍNICO DE STARGARDT DEL INSTITUT DE LA MÀCULA
Mireia Moscardó té 28 anys i és arquitecta tècnica. Fa dos anys li van diagnosticar la malaltia de Stargardt i la seva vida va fer un gir. Amb un deteriorament de la funció visual del 60%, pateix un barrera important per al desenvolupament de la seva professió. També es veu obligada a adaptar les seves tasques quotidianes a una nova realitat que la va agafar desprevinguda. Però la Mireia té les forces i la voluntat intactes. Està buscant ocupació i ha estat seleccionada per participar en un assaig clínic pioner que intenta frenar l’impacte d’aquesta malaltia. Havent-hi en el món poques línies de recerca, aquest projecte és una finestra d’esperança.
Mireia Moscardó tiene 28 años y es arquitecta técnica. Hace dos años le diagnosticaron la enfermedad de Stargardt y su vida se puso del revés. Con un deterioro de la función visual del 60%, sufre un barrera importante para el desarrollo de su profesión. También se ve obligada a adaptar sus tareas cotidianas a una nueva realidad que la cogió desprevenida. Pero Mireia tiene las fuerzas y la voluntad intactas. Está buscando empleo y ha sido seleccionada para participar en un ensayo clínico pionero que intenta frenar el impacto de esta enfermedad. Habiendo en el mundo pocas líneas de investigación, este proyecto es una ventana de esperanza.
Com vas ser conscient de la malaltia?Em van diagnosticar la malaltia fa 2 anys aproximadament, en una revisió rutinària. Pensava que m’havia augmentat la miopia, però aleshores el metge em va dir que semblava que tenia alguna cosa més en el fons de l’ull. Des del moment en el qual van confirmar quina malaltia tenia vaig començar a llegir molta informació. Només tenia ganes de saber més i més.
¿Cómo fuiste consciente de la enfermedad?Me diagnosticaron la enfermedad hace 2 años aproximadamente en una revisión rutinaria. Pensaba que me había aumentado la miopía, pero entonces el médico me dijo que parecía tener algo más en el fondo del ojo. Desde el momento en que confirmaron qué enfermedad tenía empecé a leer mucha información. Solo tenía ganas de saber más y más.
L’Institut de la Màcula duu a terme un assaig pioner“Tinc esperança que cada vegada estiguem més prop de trobar un tractament per a la malaltia de Stargardt” El Institut de la Màcula lleva a cabo un ensayo pionero“Tengo esperanza de que cada vez estemos más cerca de encontrar un tratamiento para la enfermedad de Stargardt”
15
iMACULAreportAWARENESS I
De quina forma incideix aquesta malaltia en la teva vida personal i professional? La meva vida personal ha canviat relativament poc, simplement em vaig adaptant a mida que vaig perdent visió, com per exemple, utilitzar més llum quan llegeixo i escollir llibres amb la lletra relativament gran. També em guio més pel tacte quan, per exemple, intento diferenciar unes monedes d’unes altres. Professionalment sí m’ha afectat més. Vaig ser acomiadada de la meva feina per rebre un “no apte” en el control mèdic. Però, no obstant això, no perdo l’esperança de treballar. Hi ha moltes empreses que et contracten per tenir algun tipus de minusvalidesa. De fet, m’acaben de fer una entrevista, sabent la malaltia, i en cas de contractar-me, seria amb el grau de minusvalidesa.
Què et va fer decidir a participar com a voluntària en un assaig clínic? Quan l’Institut de la Màcula em va donar l’oportunitat, vaig dir que sí immediatament. No només per mi, sinó per les futures generacions que pateixin aquest tipus de malaltia degenerativa. Poder ajudar és una cosa que també em motiva emocionalment.
Creus que participar en aquest assaig et dona l’oportunitat d’estar més prop d’un tractament si el nou medicament resulta eficaç?Efectivament és una oportunitat poder ser de les primeres persones en tenir accés a un medicament nou. Tinc l’esperança que cada vegada estiguem més a prop de trobar un tractament. Si l’assaig funciona, serà una gran notícia i si no funciona haurem après coses noves que ens ajudaran a seguir avançant.
Què els diries a altres persones que es plantegin participar en un assaig? Primer recomanaria que s’informessin de com funciona el tractament, quant temps dura o on han d’anar. Sobretot per poder organitzar-se. També els diria que completin totes les fases de l’assaig. Com valores el treball que fa la Barcelona Macula Foundation i l’Institut de la Màcula?És molt important que hi hagi algú que investigui. A més, tots els metges i professionals amb els quals estem són persones que tenen un tracte fantàstic amb els participants en la recerca. No és un procés dolorós, però sí llarg.
Quins són els teus projectes més immediats? No m’agradaria perdre cap oportunitat de treball només per tenir aquesta malaltia. Però si és necessari, perquè no puc treballar d’arquitecta, intentaria buscar un altre camí al que dedicar-me i que m’agradés d’igual manera.
¿De qué forma incide esta enfermedad en tu vida personal y profesional? Mi vida personal ha cambiado relativamente poco, simplemente me voy adaptando a medida que voy perdiendo visión, como por ejemplo, usar más luz cuando leo y elegir libros con la letra relativamente grande. También me guio más por el tacto cuando, por ejemplo, intento diferenciar unas monedas de otras. Profesionalmente sí me ha afectado más. Fui despedida de mi trabajo por recibir un “no apto” al realizarme el control médico. Pero, sin embargo, no pierdo la esperanza de trabajar. Hay muchas empresas que te contratan por tener algún tipo de minusvalía. De hecho, me acaban de hacer una entrevista, a sabiendas de la enfermedad, y en caso de contratarme, sería con el grado de minusvalía.
¿Qué te hizo decidir a participar como voluntaria en un ensayo clínico? Cuando el Institut de la Màcula me dio la oportunidad, dije que sí inmediatamente. No sólo por mí, sino por las futuras generaciones que sufran este tipo de enfermedad degenerativa. Poder ayudar es algo que también me motiva emocionalmente.
¿Crees que participar en este ensayo te da la oportunidad de estar más cerca de un tratamiento si el nuevo medicamento resulta eficaz?Efectivamente es una oportunidad poder ser de las primeras personas en tener acceso a un medicamento nuevo. Tengo la esperanza de que cada vez estemos más cerca de encontrar un tratamiento. Si el ensayo funciona, será una gran noticia y si no funciona habremos aprendido cosas nuevas que nos ayudaran a seguir avanzando.
¿Qué les dirías a otras personas que se planteen participar en un ensayo? Primero recomendaría que se informasen de cómo funciona el tratamiento, cuánto tiempo dura o dónde tienen que ir. Sobretodo para poder organizarse. También les diría que completen todas las fases del ensayo.
¿Cómo valoras el trabajo que hace la Barcelona Macula Foundation y el Institut de la Màcula?Es muy importante que haya alguien que investigue. Además, todos los médicos y profesionales con los que tratamos son personas que tienen un trato estupendo con los participantes en la investigación. No es un proceso doloroso, pero sí largo.
¿Cuáles son tus proyectos más inmediatos? No me gustaría perder ninguna oportunidad de trabajo solo por tener esta enfermedad. Pero si es necesario, porque no puedo trabajar de arquitecta, intentaría buscar otro camino al que dedicarme y que me gustara de igual manera.
Havent-hi en el món poques línies de recerca sobre aquesta patologia, aquest assaig clínic pioner és una finestra d’esperança
Habiendo en el mundo pocas líneas de investigación sobre esta patología, este ensayo clínico pionero es una ventana de esperanza
16
iMACULAreport I RESEARCH
MARC BIARNÉS OD MPH PhD, MEMBRE DE L’EQUIP D’INVESTIGACIÓ DE LA BMFMARC BIARNÉS OD MPH PhD, MIEMBRO DEL EQUIPO DE INVESTIGACIÓN DE LA BMF
La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és una malaltia que progressa en fases successives, en les que les druses (identificades com dipòsits groguencs en la retinografía localitzades entre la membrana de Bruch i l’epiteli pigmentari de la retina -EPR-) són el nexe comú. Alguns pacients es mantenen en les fases incipients de la DMAE durant anys sense una pèrdua visual important, mentre que d’altres progressen ràpidament a les fases més avançades, en les que la visió empitjora de manera marcada. Les dues variants avançades són la DMAE neovascular i l’atròfia geográfica (AG). Aquesta darrera es creu que representa el final de la progressió natural de la malaltia si no apareix una DMAE neovascular.
L’AG es diagnostica en un pacient de més de 50 anys quan s’identifica una pèrdua de l’EPR, els fotorreceptors i la coriocapilar adjacents, acompanyada de druses. Malauradament, l’AG no té tractament avui en dia. A més, una característica comú en l’AG és el creixement progressiu de la zona atròfica, amb una velocitat molt variable entre pacients. Tot i que es desconeixen les causes concretes de la DMAE, en els darrers anys hi ha hagut grans avenços impulsats, entre d’altres, pel descobriment de més de 50 variants genètiques (denominades polimorfismes d’un sol nucleòtid o SNP, de les inicials en anglès Single Nucleotide Polymorphism) associades a la DMAE.1 Aquests gens han implicat l’activitat de la via el Complement (que forma part del sistema immunitari innat), el metabolisme dels lípids i la matriu extracel-lular en la patogènia de la malaltia.
Empesos per la varietat de fenotips (aspectes del fons d’ull) que presentaven els pacients amb AG, investigadors de la Barcelona
La degeneración macular asociada a la edad (DMAE) es una enfermedad que progresa en fases sucesivas, en las que las drusas (identificadas como depósitos amarillentos en la retinografía localizadas entre la membrana de Bruch y el epitelio pigmentario de la retina -EPR-) son el nexo común. Algunos pacientes se mantienen en las fases incipientes de la DMAE durante años sin una pérdida visual importante, mientras que otros progresan rápidamente a las fases más avanzadas, en las que la visión empeora de manera marcada. Las dos variantes avanzadas son la DMAE neovascular y la atrofia geográfica (AG). Esta última se cree que representa el final de la progresión natural de la enfermedad si no aparece una DMAE neovascular.
La AG se diagnostica en un paciente de más de 50 años cuando se identifica una pérdida de la EPR, los fotorreceptores y la coriocapilar adyacentes, acompañada de drusas. Desgraciadamente, la AG no tiene tratamiento hoy en día. Además, una característica común en la AG es el crecimiento progresivo de la zona atrófica, con una velocidad muy variable entre pacientes. A pesar de que se desconocen las causas concretas de la DMAE, en los últimos años ha habido grandes adelantos impulsados, entre otros, por el descubrimiento de más de 50 variantes genéticas (denominadas polimorfismos de un solo nucleótido o SNP, de las iniciales en inglés (Single Nucleotide Polymorphism) asociadas a la DMAE.1 Estos genes han implicado la actividad de la vía el Complemento (que forma parte del sistema inmunitario innato), el metabolismo de los lípidos y la matriz extracelular en la patogenia de la enfermedad.
Empujados por la variedad de fenotipos (aspectos del fondo de ojo) que presentaban los pacientes con AG, investigadores de la Barcelona
La correlació genotip-fenotip en l’atròfia geogràficaLa correlación genotipo-fenotipo en la atrofia geográfica
17
iMACULAreportRESEARCH I
Macula Foundation: Research for Vision (BMF) vàren publicar un estudi en el que, utilitzant una técnica estadística anomenada anàlisi de clústers, identificaven tres grups de pacients amb AG.2 El primer grup es caracteritzava per la presència d’atròfia foveal i gran quantitat de druses toves, un altre grup per la presència de druses reticulars, atròfia perifoveal i un gruix de la coroide (la capa vascular adjacent a la retina) disminuit, i un tercer grup amb característiques intermitges. A més, la progressió de l’atròfia de l’EPR va ser diferent entre els grups, amb un creixement marcadament més lent en el primer. Per tant, sembla que sota el terme “atròfia geográfica” hi podrien haver subtipus de la malaltia amb pronòstics diferents (veure foto inferior).
El següent pas és determinar si aquests grups es corresponen amb diferents variants genètiques. Dit d’una altra manera: podria el perfil genètic d’un pacient determinar, no només l’aparició de l’AG, sinó també l’aspecte del fons d’ull (el fenotip)? Això podría contribuir a determinar les alteracions genètiques d’un pacient associades a la malaltia, a entendre millor el mecanisme pel que es produeixen aquestes lesions i, en el futur, al desenvolupament de teràpies racionals per a cadascú. De fet, hi ha precedents que aquest podria ser el cas en la DMAE, on pacients amb determinades característiques del fons d’ull s’han associat amb determinades variants genètiques.3, 4
Precisament aquest és un dels estudis en el que els investigadors de la BMF participen en el context de l’EYE-RISK, un projecte europeu multicèntric i multidisciplinar que inclou desenes d’investigadors de diferents paisos del continent. Els equips de la Queen’s University Belfast i la BMF avaluaran la possible relació entre el genotip i el fenotip dels pacients inclosos en estudis sobre la DMAE a Europa utilitzant una metodología innovadora basada en el Deep learning (un tipus d’intel·ligència artificial). Si es confirmessin aquestes hipótesis, el desenvolupament de tractaments hauria d’adreçar els mecanismes específics pels que es desenvolupa la malaltia en cadascú, la denominada “medicina personalitzada” o “medicina de precisió”: el tractament addient pel pacient adequat al moment oportú.
Macula Foundation: Research for Vision (BMF) publicaron un estudio en el que, utilizando una técnica estadística llamado análisis de clústeres, identificaban tres grupos de pacientes con AG.2 El primer grupo se caracterizaba por la presencia de atrofia foveal y gran cantidad de drusas blandas, otro grupo por la presencia de drusas reticulares, atrofia perifoveal y un grosor de la coroide (la capa vascular adyacente a la retina) disminuido, y un tercer grupo con características intermedias. Además, la progresión de la atrofia del EPR fue diferente entre los grupos, con un crecimiento marcadamente más lento en el primero. Por lo tanto, parece que bajo el término “atrofia geográfica” podría haber subtipos de la enfermedad con pronósticos diferentes (ver foto inferior).
El siguiente paso es determinar si estos grupos se corresponden con diferentes variantes genéticas. Dicho de otro modo: ¿podría el perfil genético de un paciente determinar, no solo la aparición de la AG, sino también el aspecto del fondo de ojo (el fenotipo)? Esto podría contribuir a determinar las alteraciones genéticas de un paciente asociadas a la enfermedad, a entender mejor el mecanismo por el que se producen estas lesiones y, en el futuro, al desarrollo de terapias racionales para cada cual. De hecho, hay precedentes que este podría ser el caso en la DMAE, donde pacientes con determinadas características del fondo de ojo se han asociado con determinadas variantes genéticas.3, 4
Precisamente este es uno de los estudios en el que los investigadores de la BMF participan en el contexto del EYE-RISK, un proyecto europeo multicéntrico y multidisciplinar que incluye decenas de investigadores de diferentes países del continente. Los equipos de la Queen’s University Belfast y la BMF evaluarán la posible relación entre el genotipo y el fenotipo de los pacientes incluidos en estudios sobre la DMAE en Europa utilizando una metodología innovadora basada en el Deep learning (un tipo de inteligencia artificial). Si se confirmaran estas hipótesis, el desarrollo de tratamientos tendría que corregir los mecanismos específicos por los que se desarrolla la enfermedad en cada cual, la denominada “medicina personalizada” o “medicina de precisión”: el tratamiento adiente por el paciente adecuado en el momento oportuno.
Referències bibliogràfiques / Referencias bibliográficas: 1. Fritsche LG i cols. A genome-wide association study of age-related macular degeneration highlights contributions of rare and common variants. Nat Genet 2016; 48: 134-43.2. Monés J i cols. Geographic atrophy phenotype identification by cluster analysis. Br J Ophthalmol 2018; 102: 388-92.3. van Asten F i cols. A deep phenotype association study reveals specific phenotype associations wih genetic variants in age-related macular degeneration. Opthalmology 2018; 125: 559-68.4. Kersten E I cols. Phenotype characteristics of patients with age-related macular degeneration carrying a rare variant in the Complement Factor H gene. JAMA Ophthalmol 2017; 135: 1037-44.
Dues retinografies dels fons d’ull de dos pacients amb atròfia geográfica secundària a degeneració macular associada a l’edat. Malgrat tenir el mateix diagnòstic, les lesions acompanyants són diferents i podrien suggerir variants genètiques diferents. / Dos retinografías de fondo de ojo de dos pacientes con atrofia geográfica secundaria a degeneración macular asociada a la edad. A pesar de tener el mismo diagnóstico, las lesiones acompañantes son diferentes y podrían sugerir variantes genéticas diferentes.
18
iMACULAreport I RESEARCH
EDUARDO RODRÍGUEZ, MSc, MEMBRE DE L’EQUIP D’INVESTIGACIÓ DE LA BMFEDUARDO RODRÍGUEZ, MSc, MIEMBRO DEL EQUIPO DE INVESTIGACIÓN DE LA BMF
La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és la causa més comuna de ceguesa en persones majors de 50 anys en països desenvolupats. En una de les fases tardanes de la malaltia es produeix l’atròfia geogràfica (AG). En aquest estadi és quan té lloc la pèrdua progressiva de les cèl·lules de l’epiteli pigmentari de la retina (EPR) juntament amb la degeneració secundària dels fotoreceptors, la qual cosa dona lloc a la pèrdua de la visió central.
A més, la DMAE en la seva variant atròfica, no té tractament en l’actualitat, estimant-se que l’any 2020 afectarà a 196 milions de persones a tot el món. Motiu pel qual, avui dia, la recerca en teràpies avançades per a malalties de la visió és un tema de gran interès científic.
La Barcelona Macula Foundation (BMF), com a soci del projecte europeu ADVANCE.CAT, porta anys apostant per la recerca de la teràpia cel·lular amb finalitats regeneratives. Des de l’inici del projecte, al 2016, fins a l’actualitat, la BMF, al costat del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), el Banc de Sang i Teixits (BST) i la Universitat Miguel Hernández (UMH), han validat la capacitat de les cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC) per diferenciar-se en cèl·lules d’EPR i per implantar-se i sobreviure en la retina d’un model animal. Aquesta recerca s’ha desenvolupat en la Preclinical Eye Research Unit, unitat liderada per la BMF i Specipig.
Les iPSC es van obtenir en el laboratori a partir de cèl·lules somàtiques mitjançant reprogramació cel·lular. Aquestes cèl·lules,
La degeneración macular asociada a la edad (DMAE) es la causa más común de ceguera en personas mayores de 50 años en países desarrollados. En una de las fases tardías de la enfermedad se produce la atrofia geográfica (AG). En este estadio es cuando tiene lugar la pérdida progresiva de las células del epitelio pigmentario de la retina (EPR) junto a la degeneración secundaria de los fotorreceptores, lo que da lugar a la pérdida de la visión central.
Además, la DMAE en su variante atrófica, no tiene tratamiento en la actualidad, estimándose que en el año 2020 afectará a 196 millones de personas en todo el mundo. Por lo que, hoy en día, la investigación en terapias avanzadas para enfermedades de la visión es un tema de gran interés científico.
La Barcelona Macula Foundation (BMF), como socio del proyecto europeo ADVANCE.CAT, lleva años apostando por la investigación de la terapia celular con fines regenerativos. Desde el inicio del proyecto, en 2016, hasta la actualidad, la BMF, junto al Centro de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), el Banco de Sangre y Tejidos (BST) y la Universidad Miguel Hernández (UMH), han validado la capacidad de las células madre pluripotentes inducidas (iPSC) para diferenciarse en células de EPR y para implantarse y sobrevivir en la retina de un modelo animal. Esta investigación se ha desarrollado en la Preclinical Eye Research Unit, unidad liderada por la BMF y Specipig.
Las iPSC se obtuvieron en el laboratorio a partir de células somáticas mediante reprogramación celular. Estas células, con la capacidad
Teràpies avançades amb cèl·lules mare per a malalties degeneratives de la retinaTerapias avanzadas con células madre para enfermedades degenerativas de la retina
This work has been developed in the context of AdvanceCat with the support of ACCIÓ (Catalonia Trade & Investment; Generalitat de Catalunya) under the Catalonian ERDF operational program (European Regional Development Fund) 2014-2020.
Unió EuropeaFons Europeu de desenvolupament regional
19
iMACULAreportRESEARCH I
amb la capacitat de diferenciar-se en molts tipus cel·lulars, es van diferenciar a EPR i se’ls va sotmetre a estrictes controls de seguretat per evitar la futura aparició de teratomes en el teixit tractat.
Un cop seleccionades les poblacions de cèl·lules diferenciades de la més alta puresa es van iniciar els assajos en models animals. El model seleccionat és un model porcí que reprodueix algunes de les característiques de l’AG humana mitjançant la injecció subretiniana de iodat sòdic. Les cèl·lules EPR es van injectar en l’espai subretinià de la retina danyada, tant dins com fora de l’àrea de la lesió induida pel iodat sòdic. L’ull contralateral es mantenia com a control sense tractament.
Després de tres mesos de seguiment de l’estructura de la retina mitjançant tomografia de coherència òptica (OCT), fons autofluorescent (FAF) i retinografies, es va realitzar l’estudi histopatològic per avaluar la seguretat, integració i supervivència de les cèl·lules.
Un cop acabat el treball conjunt de les institucions implicades s’ha demostrat que les cèl·lules hiPSC-EPR implantades són capaces d’integrar-se en la retina sana i de formar una monocapa epitelial. D’altra banda, també s’ha vist que la capacitat d’integració d’aquestes cèl·lules no és òptima a la zona atròfica i en tot cas s’integren de forma puntual.
Aquests fets, en un context clínic, podrien sostenir la hipòtesi que l’ús de les iPSC-ERP podrien tenir la capacitat d’integració fora dels límits de la GA, la qual cosa potencialment podria tenir efectes tròfics o de suport a les cèl·lules natives contribuint, així, a la supervivència cel·lular i alentint la progressió de l’atròfia.
L’objectiu traslacional, en un període de mig termini, serà intentar promoure un assaig clínic Fase I per avaluar la seguretat d’aquesta teràpia cel·lular i, posteriorment, començar una segona Fase per intentar evidenciar el retard de la progressió de la malaltia.
de diferenciarse en muchos tipos celulares, se diferenciaron a EPR y se les sometió a estrictos controles de seguridad para evitar la futura aparición de teratomas en el tejido tratado.
Una vez se seleccionaron las poblaciones de células diferenciadas de la más alta pureza se iniciaron los ensayos en modelos animales. El modelo seleccionado es un modelo porcino que reproduce algunas de las características de la AG humana mediante la inyección subretiniana de yodato sódico. Las células EPR se inyectaron en el espacio subretiniano de la retina dañada, tanto dentro como fuera del área de la lesión inducida por el yodato sódico. El ojo contralateral se mantenía como control sin tratamiento.
Después de tres meses de seguimiento de la estructura de la retina mediante tomografía de coherencia óptica (OCT), fondo autofluorescente (FAF) y retinografías, se realizó el estudio histopatológico para evaluar la seguridad, integración y supervivencia de las células.
Tras el trabajo conjunto de las instituciones implicadas se ha demostrado que las células hiPSC-EPR implantadas son capaces de integrarse en la retina sana y de formar una monocapa epitelial. Por otro lado, también se ha visto que la capacidad de integración de estas células no es óptima en la zona atrófica y en todo caso se integran de forma puntual.
Estos hechos, en un contexto clínico, podrían sostener la hipótesis de que el uso de las iPSC-ERP podrían tener la capacidad de integración fuera de los límites de la GA, lo que potencialmente podría tener efectos tróficos o de soporte a las células nativas contribuyendo, así, a la supervivencia celular y ralentizando la progresión de la atrofia.
El objetivo traslacional, en un periodo de medio plazo, será intentar promover un ensayo clínico Fase I para evaluar la seguridad de esta terapia celular y, posteriormente, empezar una segunda Fase para intentar evidenciar el retraso de la progresión de la enfermedad.
Foto principal: Investigadors de la BMF i de Specipig en la Preclinical Eye Research Unit. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 1) Anna Duarri, investigadora del CMRB treballant amb cèl·lules mare. 2) Cèl·lules d’EPR al microscopi confocal. 3) Cèl·lules d’EPR al microscopi electrònic de rastreig. 4) Dr. Monés realitzant una injecció subretiniana. 5) Imatge d’infraroig del fons d’ull de l’animal després d’induir un àrea d’atròfia. 6) Tinció inmunohistoquímica d’una retina animal atròfica. / Foto principal: Investigadores de la BMF y de Specipig en la Preclinical Eye Research Unit. De izquierda a derecha y de arriba abajo: 1) Anna Duarri, investigadora del CMRB trabajando con células madre. 2) Células de EPR al microscopio confocal. 3) Células de EPR al microscopio electrónico de barrido. 4) Dr. Monés realizando una inyección subretiniana. 5) Imagen de infrarrojo del fondo de ojo del animal tras inducir un área de atrofia. 6) Tinción inmunohistoquímica de una retina animal atrófica.
El primer taller para iniciar a personas ciegas o con baja visión en el mundo de las nuevas tecnologías ha sido todo un éxito. Desde el lanzamiento de SilVer, una innovadora plataforma que cataloga y recomienda Apps y dispositivos que hacen más fácil el día a día de quién ha perdido o tiene limitada la visión, los pacientes del Institut de la Màcula solicitaban poder llevar a cabo un tutorial presencial y personalizado. El taller ha sido impartido por la Barcelona Macula Foundation y DRJ Consulting, impulsores de la plataforma y es el primero de otros que se llevarán a cabo próximamente.
“Para nosotros es importante que nuestros pacientes cuenten con el apoyo que necesitan en una época de su vida en la que deben enfrentarse a una situación que no esperaban y a la que a veces no es fácil adaptarse”, afirma el Dr. Jordi Monés de la BMF.
Por su parte, Daniela Rubio, fundadora de DRJ Consulting y certificada como Apple Distinguished Educator, considera que a las personas mayores, al principio, la tecnología les resulta abrumadora, “es por ello que talleres como éstos les ayudan a sentirse más seguros al tener una guía en la que apoyarse y darse cuenta de que otras personas en similar situación y características también son capaces de hacerlo”.
El primer taller per iniciar a persones cegues o amb baixa visió en el món de les noves tecnologies ha estat tot un èxit. Des del llançament de SilVer, una innovadora plataforma que cataloga i recomana Apps i dispositius que fan més fàcil el dia a dia de qui ha perdut o té limitada la visió, els pacients de l’Institut de la Màcula sol·licitaven poder dur a terme un curs presencial i personalitzat. El taller ha estat impartit per la Barcelona Macula Foundation i DRJ Consulting, impulsors de la plataforma i és el primer d’uns altres que es duran a terme pròximament.
“Per a nosaltres és important que els nostres pacients comptin amb el suport que necessiten en una època de la seva vida en la qual han d’enfrontar-se a una situació que no esperaven i a la qual de vegades no és fàcil adaptar-se”, afirma el Dr. Jordi Monés de la BMF.
Per la seva banda, Daniela Rubio, fundadora de DRJ Consulting i certificada com Apple Distinguished Educator, considera que a les persones d´edat, al principi, la tecnologia els resulta aclaparant, “és per això que tallers com aquests els ajuden a sentir-se més segures en tenir una guia en la qual recolzar-se i adonar-se que altres persones en similar situació i característiques també són capaces de fer-ho”.
Primer taller SilVer: Tecnologies d’assistència a l’abast de qualsevol edatTecnologías de asistencia al alcance de cualquier edad
20
iMACULAreport I INNOVATION
21
iMACULAreportINNOVATION I
L’ús de la tecnologia d’assistència permet tenir un major grau d’autonomia i també dona confiança en les seves possibilitats. “Amb aquest taller he crescut de cop. He començat a donar els meus primers passos a la tecnologia, com una nena. Gràcies a les eines que m’han donat sento que ja no haig de preguntar tant, que necessito menys ajuda. Estic molt contenta i orgullosa de mi mateixa per haver-ho intentat”, afirma Rosa Maria Abraut afectada per la malaltia de Nistagmus.
Aquestes tecnologies resulten molt útils en aspectes concrets de la vida quotidiana. Des de preguntar al mòbil on s’està situat geogràficament a utilitzar instruments i aplicacions que ajuden en les tasques de la casa, com les que reconeixen productes del rebost, ajuden a controlar el nivell d’ompliment d’una tassa, escanegen el correu o llegeixen el prospecte d’un medicament.
“Una de les meves frustracions era no poder llegir igual que abans. Per això m’he sentit especialment satisfeta d’aprendre a utilitzar un audiollibre. El taller m’ha obert la possibilitat d’accedir a un món d’aplicacions que no coneixia i que potser hagués seguit sense conèixer si no hagués rebut ajuda”, assegura Dolors Argerich que pateix DMAE.
El uso de la tecnología de asistencia permite a quien las utiliza un mayor grado de autonomía y también de confianza en sus posibilidades. “Con este taller he crecido de golpe. He empezado a dar mis primeros pasos en la tecnología, como una niña. Gracias a las herramientas que me han dado siento que ya no tengo que preguntar tanto, que necesito menos ayuda. Estoy muy contenta y orgullosa de mí misma por haberlo intentado”, afirma Rosa Maria Abraut afectada por la enfermedad de Nistagmus.
Estas tecnologías resultan muy útiles en aspectos concretos de la vida cotidiana. Desde preguntar al móvil donde se está situado geográficamente a utilizar instrumentos y aplicaciones que ayudan en las tareas de la casa, como los que reconocen productos de la despensa, ayudan a controlar el nivel de llenado de una taza, nos escanean el correo o leen el prospecto de un medicamento.
“Una de mis frustraciones era no poder leer igual que antes. Por eso me he sentido especialmente satisfecha de aprender a utilizar un audiolibro. El taller me ha abierto la posibilidad de acceder a un mundo de aplicaciones que no conocía y que a lo mejor hubiera seguido sin conocer si no hubiera tenido ayuda”, asegura Dolors Argerich que padece DMAE.
SilVer és una plataforma en la qual es troben més de 40 aplicacions i dispositius seleccionats sota criteris de funcionalitat, facilitat d’ús i situació de la persona a la qual van dirigits. La seva consulta és gratuïta.
SilVer es una plataforma en la que se encuentran más de 40 aplicaciones y dispositivos seleccionados bajo criterios de funcionalidad, facilidad de uso y situación de la persona a la que van dirigidos. Su consulta es gratuita.
Pots accedir a la informació completa del Projecte SilVer a www.barcelonamaculafound.org o mitjançant aquest codi QR.
Puedes acceder a la información completa del Proyecto SilVer en www.barcelonamaculafound.org o mediante este código QR.
22
CMRB i BMF presenten avanços en teràpia cel·lular (cèl·lules mare) amb EPREl passat 25 de juliol es va celebrar una jornada dedicada a les teràpies avançades organitzada pel consorci ADVANCE.CAT, on van tenir lloc la VIII reunió trimestral dels membres del projecte i la II Assemblea General del consorci.La Dra. Anna Duarri, en representació del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i de la Barcelona Macula Foundation (BMF), va presentar els últims resultats obtinguts després de l’assaig. El treball conjunt d’ambdues institucions ha demostrat que, les cèl·lules hiPSC-EPR implantades, són capaces d’integrar-se en la retina sana i de formar una monocapa epitelial. L’objectiu traslacional serà intentar promoure un assaig clínic Fase I per avaluar la seguretat d’aquesta teràpia cel·lular, i posteriorment, començar una segona Fase per intentar evidenciar el retard de la progressió de la malaltia.
CMRB y BMF presentan avances en terapia celular (células madre) con EPREl pasado 25 de julio se celebró una jornada dedicada a las terapias avanzadas organizada por el consorcio ADVANCE.CAT, donde tuvieron lugar la VIII reunión trimestral de los miembros del proyecto y la II Asamblea General del consorcio.La Dra. Anna Duarri, en representación del Centro de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) y de la Barcelona Macula Foundation (BMF), presentó los últimos resultados obtenidos tras el ensayo. El trabajo conjunto de ambas instituciones ha demostrado que, las células hiPSC-EPR implantadas, son capaces de integrarse en la retina sana y de formar una monocapa epitelial. El objetivo traslacional será intentar promover un ensayo clínico Fase I para evaluar la seguridad de esta terapia celular, y posteriormente, empezar una segunda Fase para intentar evidenciar el retraso de la progresión de la enfermedad.
Reunió anual dels investigadors del projecte EYE-RISKEls dies 13 i 14 de setembre de 2018 va tenir lloc a Belfast (Irlanda del Nord) la reunió anual del projecte europeu EYE-RISK, en el qual es volen identificar els determinants genètics i no genètics de la degeneració macular associada a l’edat (DMAE). Els investigadors de la Barcelona Macula Foundation: Research for Vision (BMF), en col·laboració amb l’equip de la Queen’s University Belfast (Drs Tunde Peto, Imre Lengyel i Jose Sousa), tenen per objectiu establir si hi ha una correlació entre el fenotip i el genotip de pacients amb DMAE. És a dir, avaluar si els pacients que presentin un aspecte determinat del fons d’ull (fenotip) tenen un perfil genètic determinat (genotip).
Un altre aspecte important tractat en la reunió va ser valorar la possibilitat de fer un nou consorci i seguir investigant aquesta malaltia, la principal causa de ceguesa en països desenvolupats amb l’ajuda de fons europeus.
Reunión anual de los investigadores del proyecto EYE-RISKLos días 13 y 14 de septiembre de 2018 tuvo lugar en Belfast (Irlanda del Norte) la reunión anual del proyecto europeo EYE-RISK, en la cual se querían identificar los determinantes genéticos y no genéticos de la degeneración macular asociada a la edad (DMAE). Los investigadores de la Barcelona Macula Foundation Research for Vision (BMF), en colaboración con el equipo de la Queen’s University Belfast (Drs Tunde Peto, Imre Lengyel y Jose Sousa), tienen por objetivo establecer si hay una correlación entre el fenotipo y el genotipo de pacientes con DMAE. Es decir, evaluar si los pacientes que presenten un aspecto determinado del fondo de ojo (fenotipo) tienen un perfil genético determinado (genotipo).
Otro aspecto importante tratado en la reunión fue valorar la posibilidad de hacer un nuevo consorcio y seguir investigando esta enfermedad, la principal causa de ceguera en países desarrollados con la ayuda de fondos europeos.
This work has been developed in the context of AdvanceCat with the support of ACCIÓ (Catalonia Trade & Investment; Generalitat de Catalunya) under the Catalonian ERDF operational program (European Regional Development Fund) 2014-2020.
Unió EuropeaFons Europeu de desenvolupament regional
iMACULAreport I NEWS RESEARCH
23
iMACULAreportNEWS RESEARCH I
Presentades les últimes novetats de les malalties degeneratives en el WOCEl Dr. Monés, en el WOC, va presentar les limitacions que hi ha actualment pel tractament de la DMAE exsudativa, revisant les dificultats existents a nivell mundial pel tractament òptim d’aquesta malaltia. Fent èmfasi, especialment, en la necessitat de resoldre el fet que sovint els pacients són infractats.
També va presentar les característiques basals en relació als assajos clínics en fase III ‘Hawk’ i ‘Harrier’, exposant què determinava que uns pacients responguessin millor o pitjor al tractament. I és que, en aquest cas, dos de cada tres pacients van poder passar a un interval de tres mesos entre injeccions; i, d’aquests últims, el 80% van poder mantenir-se en aquesta freqüència de tractament un any després d’iniciar-se l’estudi. En aquest sentit es va demostrar que el brolicizumab és un fàrmac que com a mínim, en la meitat dels pacients, es pot aplicar cada tres mesos.
El Dr. Monés, a més, va presentar les innovacions que arribaran en un futur pel tractament de la DMAE no exsudativa o atròfica. Per acabar, va participar en diversos Advisory Boards de diferents grups de treball i de recerca.
Presentadas las últimas novedades de las enfermedades degenerativas en el WOCEl Dr. Monés, en el WOC, presentó las limitaciones que hay actualmente para el tratamiento de la DMAE exudativa, revisando las dificultades existentes a nivel mundial para el tratamiento óptimo de esta enfermedad. Haciendo énfasis, especialmente, en la necesidad de resolver el hecho de que a menudo los pacientes son infratratados.
También presentó las características basales en relación con los ensayos clínicos en fase III ‘Hawk’ y ‘Harrier’, exponiendo que determinaba que unos pacientes respondieran mejor o peor al tratamiento. Y es que, en este caso, dos de cada tres pacientes pudieron pasar a un intervalo de tres meses entre inyecciones; y, de estos últimos, el 80% pudieron mantenerse en esta frecuencia de tratamiento un año después de iniciarse el estudio. En este sentido se demostró que el brolicizumab es un fármaco que como mínimo, en la mitad de los pacientes, se puede aplicar cada tres meses.
El Dr. Monés, además, presentó las innovaciones que llegarán en un futuro para el tratamiento de la DMAE no exudativa o atrófica. Por último, participó en varios Advisory Boards de diferentes grupos de trabajo y de investigación.
Jordi Monés participa al XVIII Congrés EuretinaEl Dr. Jordi Monés, director de l’Institut de la Màcula, va estar a Viena els dies 21 i 22 de setembre al XVIII Congrés Euretina.
El primer dia va intervenir en la Sessió AMD I Complement C5 inhibition as potential treatment for geographic atrophy secondary to dry age-related macular degeneration i Natural history of geographic atrophy secondary to age-related macular degeneration: Proxima a data from the 1-year analysis of 100 patients.
El segon dia va participar en la Sessió AMD IV The q12w dosing status with brolicizumab in patients with neovascular age-related macular degeneration and the impact of baseline characteristics: Results from the phase III ‘Hawk’ and ‘Harrier’ trials.En aquesta segona intervenció, el Dr. Jordi Monés va presentar els resultats dels assajos clínics de Fase III ‘Hawk’ and ‘Harrier’ amb dues dosis (tres i sis mil·ligrams) d’una nova teràpia anti VEGF (factor de creixement endotelial vascular), mostrant millors resultats anatòmics de brolicizumab vs aflibercept.
Jordi Monés participa en el XVIII Congreso EuretinaEl Dr. Jordi Monés, director del Institut de la Màcula, estuvo en Viena los días 21 y 22 de septiembre en el XVIII Congreso Euretina.
El primer día intervino en la Sesión AMD I Complement C5 inhibition as potential treatment for geographic atrophy secondary to dry age-related macular degeneration y Natural history of geographic atrophy secondary to age-related macular degeneration: Proxima a data from the 1-year analysis of 100 patients.
El segundo día participó en la Sesión AMD IV The q12w dosing status with brolicizumab in patients with neovascular age-related macular degeneration and the impact of baseline characteristics: Results from the phase III ‘Hawk’ and ‘Harrier’ trials.En esta segunda intervención, Dr. Jordi Monés presentó los resultados de los ensayos clínicos de Fase III ‘Hawk’ and ‘Harrier’ con dos dosis (tres y seis miligramos) de una nueva terapia anti VEGF (factor de crecimiento endotelial vascular), mostrando mejores resultados anatómicos de brolicizumab vs aflibercept.
24
iMACULAreport I NEWS
Premien al Dr. Jayakrishna Ambati
Jayakrishna Ambati, Membre del Consell Científic de la Barcelona Macula Foundation, ha estat distingit amb el premi David F. Weeks Award for Outstanding AMD Research, prestigiós guardó impartit per la Research to Prevent Blindness (RPB) i per l’Association of University Professors of Ophthalmology (AUPO). Aquestes dues cèlebres entitats, especialitzades en la investigació per a la prevenció de la ceguesa, han reconegut la importància del treball d’Ambati en base molecular de la DMAE. El Dr. Ambati rebrà el premi el proper 25 de gener del 2019 a Florida, durant la celebració anual de l’AUPO.
“Quan era resident d’oftalmologia em va sorprendre la nostra incapacitat per alterar el curs inexorable de la ceguesa que enfronten els pacients amb DMAE. Així, vaig decidir dedicar les meves energies a enfrontar aquest problema que afecta milions de persones a tot el món”, va reconèixer recentment el Dr. Ambati.
El Punt Avui _ 08.05.2018Research to Prevent Blindness News _ 28.08.2018
“El Punt Avui” es fa ressò de la tasca investigadora de la BMFEl diari El Punt Avui, amb motiu del naixement del projecte SilVer, s’aproxima a la tasca que desenvolupa la Barcelona Macula Foundation i, per aquesta raó, dedicà una de les seves contres al Dr. Jordi Monés.
Monés, un dels principals investigadors de malalties maculars, va referir-se extensament a parlar d’aquesta patologia i les seves conseqüències. La DMAE afecta unes 700.000 persones a Espanya i és de les malalties associades a la ceguesa que més creixerà en els propers anys.
Així mateix, en l’entrevista, Jordi Monés parla de la plataforma SilVer que ha posat en marxa juntament amb els experts en accessibilitat digital DRY Consulting i que està pensada perquè les persones que pateixen baixa visió o ceguesa sobrevinguda puguin adaptar-se, gràcies a una sèrie d’apps i dispositius, a la seva vida quotidiana
Premian al Dr. Jayakrishna Ambati
Jayakrishna Ambati, miembro del Consejo Científico de la Barcelona Macula Foundation, ha sido distinguido con el premio David F. Weeks Award for Outstanding AMD Research, prestigioso galardón impartido por la Research to Prevent Blindness (RPB) y por la Association of University Professors of Ophthalmology (AUPO). Estas dos célebres entidades, especializadas en la investigación para la prevención de la ceguera, han reconocido la importancia del trabajo de Ambati sobre la base molecular de la DMAE. Dr. Ambati recibirá el premio el próximo 25 de enero del 2019 en Florida, durante la celebración anual de la AUPO.
“Cuando era residente de oftalmología me sorprendió nuestra incapacidad para alterar el curso inexorable de la ceguera que afrontan los pacientes con DMAE. Así, decidí dedicar mis energías a enfrentar este problema que afecta a millones de personas en todo el mundo”, reconoció recientemente el Dr. Ambati.
“El Punt Avui” se hace eco de la labor investigadora de la BMFEl diario El Punt Avui, con motivo del nacimiento del proyecto SilVer, se aproximó a la labor que desarrolla la Barcelona Macula Foundation y, por ello, dedicó una de sus contras al Dr. Jordi Monés.
Monés, uno de los principales investigadores de enfermedades maculares, se refirió extensamente a hablar de esta patología y sus consecuencias. La DMAE afecta a unas 700.000 personas en España y es de las enfermedades asociadas a la ceguera que más crecerá en los próximos años.
Asimismo, en la entrevista, Jordi Monés habló de la plataforma SilVer que ha puesto en marcha junto con los expertos en accesibilidad digital DRJ Consulting y que está pensada para que las personas que padecen baja visión o ceguera sobrevenida puedan adaptarse, gracias a una serie de apps y dispositivos, a su vida cotidiana.
25
iMACULAreportNEWS I
SER Catalunya _ Hora 14 Cap de Setmana _ 24.06.2018
Jordi Monés alerta del perill dels petardsper a la visióEl Dr Jordi Monés, director de l’Institut de la Màcula, ha explicat en els informatius de SER Catalunya el perill que representa per a la visió tirar petards. Assegura que “posar-los dins de totxanes o ampolles de vidre perquè explotin és molt perillós perquè acaba sent metralla”, fet que pot tenir un resultat nefast per als ulls si es rep algun impacte.
Monés va advertir que l’ull és un teixit cerebral molt sensible i va destacar que moltes vegades les lesions que es produeixen són irreversibles. Va detallar que les afectacions solen produir-se normalment en nois joves i va donar algunes indicacions bàsiques per si alguna persona pateix un accident.
Per això, des de l’Institut de la Màcula recomanem que abans de manipular petards es tingui la seguretat que hagin estat adquirits en establiments autoritzats, es llegeixin les instruccions detalladament i es tinguin clares tant les normes d’ús com les edats per manipular-los.
Jordi Monés alerta del peligro de los petardos para la visiónEl Dr. Jordi Monés, director del Institut de la Màcula, explicó en los informativos de SER Catalunya el peligro que representa para la visión tirar petardos. Asegura que “ponerlos dentro de ladrillos o botellas de cristal para que exploten es muy peligroso porque termina siendo metralla”, hecho que puede tener un resultado nefasto para los ojos si se recibe algún impacto.
Monés advirtió que el ojo es un tejido cerebral muy sensible y destacó que muchas veces las lesiones que se producen son irreversibles. Detalló que las afectaciones suelen producirse normalmente en chicos jóvenes y dio algunas indicaciones básicas por si alguna persona sufre un accidente.
Por ello, desde el Institut de la Màcula recomendamos que antes de manipular petardos se tenga la seguridad de que hayan sido adquiridos en establecimientos autorizados, se lean las instrucciones con detalle y se tengan claras tanto las normas de uso como las edades para manipularlos.
Catalunya Ràdio _ La nit dels ignorants _ 26.06.2018
Marta Pazos i els efectes nocius del tabac per a la visióLa Dra. Marta Pazos, oftalmòloga de l’Institut de la Màcula i especialista en glaucoma, va ser convidada al programa La nit dels ignorants de Catalunya Ràdio per parlar dels perills que representa el fum del tabac per a la visió. I és que els fumadors multipliquen per quatre el risc de patir ceguesa.
El tabac és corresponsable del 25% dels casos de DMAE i això no afecta només els fumadors actius. També són víctimes els que respiren el fum del tabac; i és que està comprovat que aquests tenen el doble de possibilitats de patir una degeneració macular.Pazos va explicar també que el tabac augmenta les possibilitats de patir cataractes — primera causa mundial de pèrdua de visió —, així com que també es relaciona amb l’augment de la pressió intraocular — un factor de risc important en el desenvolupament del glaucoma —.
Pel que fa a les dones que fumen durant l’embaràs, el consum de tabac augmenta el risc que el nadó desenvolupi estrabisme o retinopatia del prematur.
Marta Pazos y los efectos nocivos del tabaco para la visiónLa Dra. Marta Pazos, oftalmóloga del Institut de la Màcula y especialista en glaucoma, fue invitada al programa La nit dels ignorants de Catalunya Ràdio para hablar de los peligros que representa el humo del tabaco para la visión. Y es que los fumadores multiplican por cuatro el riesgo de sufrir ceguera.
El tabaco es corresponsable del 25% de los casos de DMAE y esto no afecta solo a los fumadores activos. También son víctimas quienes respiran el humo del tabaco; y es que está comprobado que éstos tienen el doble de posibilidades de sufrir una degeneración macular.Pazos explicó también que el tabaco aumenta las posibilidades de sufrir cataratas — primera causa mundial de pérdida de visión —, así como que también se relaciona con el aumento de la presión intraocular — un factor de riesgo importante en el desarrollo del glaucoma —.
En cuanto a las mujeres que fuman durante el embarazo, el consumo de tabaco aumenta el riesgo de que el bebé desarrolle estrabismo o retinopatía del prematuro.
ÀREES D’ESPECIALITAT I ÁREAS DE ESPECIALIDAD
CIRURGIA PLÀSTICA OCULAR I CIRUGÍA PLÁSTICA OCULAR
Unitat Especialitzada en Blefaroplàstia I Unidad Especializada de BlefaroplastiaCirurgia lacrimal I Cirugía lagrimalLimfoangiomes orbitaris I Limfoangiomas orbitalesReconstrucció palpebral i orbitària I Reconstrucción palpebral y orbitáriaMedicina estètica facial I Medicina estética facial
BAIXA VISIÓ I BAJA VISIÓN
Rehabilitació Visual I Rehabilitación VisualAjudes visuals I Ayudas visuales
GLAUCOMA I GLAUCOMA
Glaucoma d’angle obert I Glaucoma de ángulo abiertoGlaucoma d’angle tancat I Glaucoma de ángulo cerradoGlaucomes secundaris I Glaucomas secundarios
RETINA MÈDICA I QUIRÚRGICA I RETINA MÉDICA Y QUIRÚRGICA
DMAE exsudativa o humida I DMAE exudativa o húmedaDMAE seca o atròfica I DMAE seca o atróficaRetinosi pigmentària I Retinosis pigmentariaMalaltia de Stargardt I Enfermedad de StargardtMiopia patològica I Miopía patológicaOclusions venoses i malalties vasculars I Oclusiones venosas y patologías vascularesPatologia quirúrgica macular (Forat macular i Membrana epiretinal macular) Patología quirúrgica macular (Agujero macular y Membrana epirretiniana macular)Patologia quirúrgica retinal (Desprendiment de retina, Hemovitri)Patología quirúrgica retinal (Desprendimiento de retina, Hemovítreo)Retinopatia diabètica I Retinopatía diabéticaEdema macular I Edema macularCoroidopatia serosa central I Coroidopatía serosa central
CÒRNIA, CIRURGIA REFRACTIVA I CATARACTA
Cataracta I CataratasCirurgia refractiva I Cirugía refractivaUnitat Especialitzada d’Ull sec I Unidad Especializada de Ojo seco
CÓRNEA, CIRUGÍA REFRACTIVA Y CATARATA
Barcelona Macula FoundationTel.: (+34) 93 595 05 38 I [email protected]
de la maculainstitutInnovating Eye Care
Institut de la MàculaCentro Médico Teknon - Grupo QuirónSaludTel.: (+34) 93 595 01 55 I [email protected]
Segueix-nos a I Síguenos en
Si vols col·laborar amb la investigació, COMPRA UNA FOTOGRAFIA I FES UN REGAL SOLIDARI. Amb la teva aportació ens ajudaràs a estar una mica més a prop de trobar un tractament per a malalties de la visió que encara no tenen cura.
Si quieres colaborar con la investigación, COMPRA UNA FOTOGRAFÍA Y HAZ UN REGALO SOLIDARIO. Con tu aportación nos ayudarás a estar un poco más cerca de encontrar un tratamiento para enfermedades de la visión que aún no tienen cura.
Sons Of Our Planet Una col·lecció d’imatges originals i d’alta qualitat que capten la bellesa del món
Una colección de imágenes originales y de alta calidad que captan la belleza del mundo
www.barcelonamaculafound.org/sons-of-our-planet/
(+34) 93 595 05 38
Tria-la i adquireix-la a través de la nostra web o trucant alElígela y adquiérela a través de nuestra web o llamando al
de la maculainstitutInnovating Eye Carewww.institutmacula.com
(+34) 93 595 01 55
Més informació a la nostra web o trucant alMás información en nuestra web o llamando al
A l’Institut de la Màcula oferim als nostres pacients un servei integral i personalitzat, amb una àmplia selecció de serveis exclusius i sense cost, per a un abordatge complet de totes les necessitats de cada pacient.
En el Institut de la Màcula ofrecemos a nuestros pacientes un servicio integral y personalizado, con una amplia selección de servicios exclusivos y sin coste, para un abordaje completo de todas las necesidades de cada paciente.
Al rigor mèdic, també hi sumem més prestacions per atendre’t de forma integralAl rigor médico, también sumamos más prestaciones para atenderte de forma integral
Servei d’acompanyantServicio de acompañante
Materials informatius Materiales informativos
Assessoria en tecnologiesd’assistènciaAsesoría en tecnologíasde asistencia
Screening familiar en patologies hereditàries
Screening familiar en patologías hereditarias
Assessoria nutricionalAsesoría nutricional
Atenció psicològicaAtención psicológica
Participació en assaigs clínicsParticipación en ensayos clínicos
Serveis addicionals d’alt valor pensats per a tuServicios adicionales de alto valor pensados para ti
