un pla per “protegir” les botigues històriques línia ... · en perill de tancar les seves ve...

barcelona

redacció: 93 624 25 17- [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

27 de febrer de 2014 · Núm.41 · www.liniasantmarti.catlíniasantmartí

Sant Martí, a puntper al Carnaval

pàg 11

Obres pàg 10L’enderroc de l’anellaviària de les Glòriesja està en marxa

Economia pàg 10L’Ajuntament confirmaque el vaixell-hotel novindrà al Port Fòrum

Urbanisme pàg 14El Poblenou i les Glòriestindran dues superilles

El Besòs i el Maresme pàg 17Valoració positiva de la campanya de civisme

Pressió perquè no desallotginl’assentament incendiat

El foc iniciat en una caravana podria precipitar que hagin de marxar del solar les 13 famílies que hi viuen pàg 10

Foto: Pere V

irgili

Comerç pàg 3L’Ajuntament presentaun pla per “protegir”les botigues històriques

Esports pàg 21El culer ErazemLorbek visita elCEM La Mar Bella

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 27 febrer 2014líniasantmartí.cat

3 | En Portada 27 febrer 2014 líniasantmartí.cat

Han format part del paisatgeurbà de la ciutat durant les da-rreres dècades d’història. Handonat un gran servei i una aten-ció personalitzada i propera, devegades inexistent a les grans su-perfícies. I ara molts establimentsemblemàtics de la ciutat estan enperill de desaparèixer per diver-ses raons, com la inviabilitat delseu negoci, la manca de successióo l’augment dels lloguers dels lo-cals a causa de la fi de la moratò-ria de la Llei d’Arrendaments Ur-bans (LAU) a finals d’any.

Per tal de capgirar aquesta si-tuació, el govern municipal vapresentar la setmana passada unabateria de mesures amb l’objectiu

de protegir i promocionar aquestsestabliments antics. Entre d’altres,proposa la redacció d’un llistat decomerços emblemàtics de la ciu-tat –el consistori calcula que n’hiha uns 400– per part d’una co-missió especial i suspendre pro-visionalment les llicències d’o-bres i d’activitat per impedir ac-tuacions que puguin transformaraquests locals o desmantellar laseva activitat. “El Pla vol garantirla conservació patrimonial i elvalor comercial que exerceixen”,explica Raimond Blasi, regidor deComerç, Consum i Mercats.

UN PLA INSUFICIENT?Per a l’Associació EstablimentsEmblemàtics aquesta mesura degovern “no soluciona res”, se-gons explica a Línia Sant MartíJosep M. Roig, secretari de l’as-sociació. “Portem tres anys de-

nunciant la situació dels nostrescomerços i el partit de govern hapassat del tema fins ara, quan lapressió mediàtica és més intensa”,afegeix Roig, que posa en valor l’e-xistència d’aquests tipus d’esta-bliments històrics.

Des d’Establiments Emble-màtics es demana a l’Ajuntamentque aquestes botigues siguin de-clarades patrimoni de la ciutat iasseguren que el govern muni-cipal “està més interessat en elnegoci de les grans marques”,que són les que sovint ocupen elsespais que deixen els comerçosantics que han hagut de tancar,com la Llibreria Catalònia, la Lli-breria Canuda o Joguines Mon-forte. Però la llista dels que estanen perill de tancar les seves ve-tustes portes, com el ColmadoQuílez o el tèxtil El Indio, és en-cara més llarga.

El tancament de la memòria» L’Ajuntament presenta un nou pla per “protegir” els comerços antics de la ciutat en risc de tancar» L’associació Establiments Emblemàtics denuncia que aquesta mesura de govern “no soluciona res”

F. Javier RodríguezSANT MARTÍ

REDACCIÓ4Els propietaris delsestabliments emblemàtics de laciutat tenen marcat aquest 2014com l’any de la fi de la moratò-ria de la Llei d’Arrendaments Ur-bans (LAU), que dispara els llo-guers d’aquests comerços. Moltsd’ells no poden fer front a les no-ves tarifes que imposen els pro-pietaris dels locals i es troben enrisc de tancament.

La Llei 29/1994, de 24 de no-vembre, d’Arrendaments Ur-bans, permet extingir de coptots els contractes de lloguer delocals comercials signats abansde l’any 1994. Aquesta llei, però,va introduir una moratòria de

vint anys perquè tots els localsllogats abans del 1985 mantin-guessin la renda antiga. El tempss’esgota i el degoteig de comer-ços històrics que corren perill oestan tancant no té aturador.

L’alarma social i la pressiódels comerciants està obligantl’Ajuntament a treballar per talde frenar el desastre. Tanma-teix, la problemàtica d’aquestscomerços, a banda de la llei d’a-rrendaments, és també sovint lamanca de successió o la invia-bilitat del negoci. Uns elementsque posen en perill la històriacomercial i la memòria de laciutat de Barcelona.

Any 2015: la fi de lamoratòria de la LAU

Molts comerços antics de la ciutat podrien patir el mateix destí que Joguines Monforte, que van tancar el passat gener. Foto: F. Javier Rodríguez

27 febrer 2014

Districte| 4

líniasantmartí.cat

El treball amb la inclusió i la in-serció laboral amb joves té unbon exemple d’èxit a Sant Mar-tí. Gràcies al programa EOO/CLERS (Espais Oberts d’Opor-tunitats i Cercle d’Empresesamb Responsabilitat Social) s’haaconseguit que en dos anys unbon nombre de joves s’haginformat i alguns també inserit enun mercat laboral que ofereix po-ques oportunitats laborals.

Aquest programa va comen-çar a mitjans de 2012, amb untreball de cooperació entre em-preses i entitats mentores i elDistricte, per tal de facilitar quejoves de Sant Martí sense ocu-pació poguessin treballar en pro-jectes d’economia social amb laintenció de crear ocupació. Elprimer que es va fer va ser con-nectar amb empreses del dis-tricte que actuen com a mento-

res o com a col·laboradores aco-llint joves en pràctiques o fi-nançant projectes d’economiasocial. Gràcies al programa EOO/CLERS ja s’han fet dues accionsformatives que han permès a una

trentena de joves tenir una for-mació i una experiència laboral.

Segons explica Dionisio Or-tiz, referent d’Orientació i Ocu-pació del Districte, un grup de jo-ves està a punt d’acabar un pe-ríode de pràctiques en 12 em-preses. “Hem aconseguit queles comencessin 16 joves i que lesacabin 16”, explica Ortiz, satisfetamb el programa. En aquesta

ocasió es tracta d’un curs d’au-xiliar de mecànica de bicicletesimpartit per una de les entitatsmentores EOO, la cooperativaBiciclot. És un projecte gratuït enel qual participen joves d’entre 18i 35 anys.

Els participants estan ins-crits com a demandants d’ocu-pació i han estat triats pels tèc-nics de la direcció de serveis a lespersones i el territori i de la co-operativa Biciclot mitjançant laderivació de casos de serveis so-cials, immigració i serveis d’o-rientació juvenil. “Hem tingutmolt en compte la motivacióper treballar en el sector de la bi-cicleta” explica Ortiz.

De moment els resultats “pin-ten bé”, tal com comenta el refe-rent del programa, que afegeixque “ja han contractat un parellde joves, i esperem que acabincontractant el 50%”. El que segurés positiu, segons Ortiz, és que“els nois estan molts satisfets,però també les empreses, per l’ac-titud i l’aprenentatge”.

Impuls a la inserció social i laboral» 16 joves participen en un programa de formació i pràctiques com a auxiliars de mecànics de bicicleta» El projecte EOO / CLERS estableix un cercle d’entitats que promouen l’economia social i responsable

RedaccióSANT MARTÍ

REDACCIÓ4 El curs d’auxiliarde mecànica de bicicleta no és elprimer que s’organitza dins d’a-quest programa. L’any passat, jase’n va fer un altre amb la coo-peració del gremi d’hostaleria ien el que van participar unes 15persones. Tant un com l’altre,són formacions teòrico-pràcti-ques de 300 hores, que inclouenpràctiques en les empresescol·laboradores del programaEOO / CLERS.

A banda dels cursos forma-tius, tmabé es fan altres ac-

cions, com jornades amb em-presaris i entitats del barri sobreeconomia social. L’objectiu ésaconseguir que més empreses sesumin als valors del programaEOO / CLERS.

Tal com explica Dionisio Or-tiz, la idea és “consolidar” el pro-jecte i “aconseguir més entitatsmentores”. Segurament es re-petiran accions amb Biciclot, itambé amb el sector turístic, jaque segon Ortiz “és un sectorque tant a Barcelona com aSant Martí té rellevància”.

Programa de futur

Dels 16 joves que estan fent pràctiquescom a mecànics debicicletes, 2 ja hantrobat una feina

Imatges de la formació de Biciclot impartida als joves. Fotos: Pere Serrasolses, coordinador de la cooperativa Biciclot

Participants | Combatent l’exclusió socialEl programa s’adreça a joves que estan aturats, però amb especial atenció a aquells que tenen risc

d’exclusió social, tenint en compte les situacions delicades que es viuen en alguns barris del districte. Per això els candidats són proposats per serveis socials, d’immigració i orientació. També es té molt en

compte l’ocupabilitat dels participants, que puguin aconseguir una feina un cop acabat el curs.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 27 febrer 2014 líniasantmartí.cat

| 6Opinió27 febrer 2014líniasantmartí.cat

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@gaab75: Valencia: un padre reclama17.000 euros por no poder escolarizar en va-lenciano. Antentos los padres de Cataluña.#somescola.

@RaholaOficial: El Partit dels Socialistesde Catalunya (PSC) ha votat amb Rosa Díez(UPyD) contra Catalunya. Poden caure mésbaix? Difícil.

@LluisJBove: El sindicat #ManosLimpiasho arregla tot a través del tribunal de laSanta Inquisició Espanyola. #wertgonya.No hi ha res a fer!

Artur Mas ha demanat als em-presaris catalans que no es des-lliguin de la política i penso queés una forma subtil de demanar-los que no es posin en contra delprocés, que és el que ja han fet al-guns com José Manuel Lara(Grupo Planeta) i Josep Lluís Bo-net (Freixenet). És normal quela CEOE prengui posició respectea la possible independència deCatalunya i faci declaracions encontra, especulant que seria des-astrós per a Catalunya. Fins aquíres a dir, cadascú pot dir el que lisembli. Però el que és increïble ésfer afirmacions amb uns supò-sits que no tenen cap base.

El senyor Rosell diu: “La ma-joria de catalans no vol marxard’Espanya” i es queda tan am-ple! Però com es pot prendre lapart pel tot? És ben provable queuna part de catalans vulguin con-tinuar a Espanya, però dir la ma-joria, com ho sap? Està donantsuport, sense voler, al fet que esfaci d’una vegada la consulta iaixí hi haurà una resposta sensecap mena de dubte. A hores d’araés inútil preguntar als banquers iempresaris catalans quina és laseva posició, estan lligats demans i peus, amb l’espasa de Dà-mocles penjant sobre els seuscaps per la por al boicot espanyolals seus productes i serveis. Lapregunta s’ha de fer l’endemà dela consulta. Si guanya el sí, enspodem imaginar quina serà laresposta: “S’ha de respectar lavoluntat majoritària dels ciuta-dans de Catalunya, ens posemara mateix al servei d’aquest po-ble, per la millora i prosperitatdel país (i dels nostres negocis)”.Temps al temps.

4L’empresariatper Jordi Lleal

Algú es pot arribar a imaginaruna família catalanoparlantdesplaçada a viure, posem percas a Guadalajara, ni tan solsplantejar-se demanar al sis-tema públic d’ensenyamentuna escolarització personalit-zada per als seus fills en català?Només imaginar-s’ho ja es fadifícil, oi? Però si fem aquestesforç excepcional d’imagina-ció, el resultat es fa més clar quela llum d’un dia de juliol. L’evi-dència és tan absoluta que elsimple plantejament sona gro-tesc. Grotesc i patètic, perquèfins i tot una gran majoria decatalans pensaria que és unaabsurditat.

Aleshores, jo em demano: siaixò és tan absurd, com és queno ens ho sembla quan és a lainversa? Com és que la consti-tució reconeix i protegeix elsdrets dels castellanoparlants,no només als seus territorispropis, sinó a tot el territori del’Estat espanyol i no fa el ma-teix amb els dels parlants d’al-tres llengües pròpies dels seus

territoris respectius, ni tan solsdins dels seus territoris?

Amb la constitució a la mà,llegida com es vulgui llegir, uncatalanoparlant com jo té, perla simple desgràcia de ser ciu-tadà de l’Estat espanyol, menysdrets que qualsevol castellano-parlant fins i tot sense sortir decasa seva. Agradarà més oagradarà menys, però aquestaés la crua realitat que ningú potcontradir. Aquesta és una de lestres crues realitats per les qualsvaig votar NO a aquella consti-tució filla del franquisme i de lapor. La negació de la realitatnacional catalana, per unabanda, i la imposició d’un sis-tema polític medieval basat endrets de sang i semen, foren lesaltres dues raons del meu con-vençudíssim i militant NO.

Ara, tants anys desprésd’aquell NO contundent, emreconec expectant i il·lusionatdavant la possibilitat d’eme-tre, finalment, un contundentdoble SÍ per recuperar el paísi per guanyar el futur.

#Seguim#NiUnPasEnrere

Com si del joc de buscar les 7diferències entre dos dibuixos,aparentment iguals, es tractés,em vénen les ganes de jugar atrobar-les en perquè els cata-lans ens sentim diferents a lagent de la resta dels poblesd'Espanya, sense que això vul-gui dir ser millors sinó això, di-ferents, per molt que ens diguinque no pot ser, que és impossi-ble, que el motlle és el mateix icomú per a tots.

A part de la primera dife-rència, la llengua, que ja per sisola seria suficient per certifi-car-ho, s'ha de parlar forçosa-ment també de la nostra pròpiacultura, en algun cas totalmentenfrontada a les altres, i més ales determinades com a nacio-nals que qui no les té assumi-des així sembla que estigui enpecat.

S'ha de parlar, també forço-sament, de la nostra pròpiahistòria que des dels 800 hananat escrivint, a vegades amb laseva sang, els que han lluitatdefensant la nostra terra. Laque, en algun moment i fet, potcoincidir... I no gaires vegadesfavorablement, i si massa vega-des amb l'efecte d'opressió iimposició.

La llengua, la cultura i lahistòria, serien els trets bàsicsper argumentar el sentimentque, històricament al llarg delstemps, ens volen negar. Peròbé, fins a complir amb el repte

de trobar-ne 7 de diferències,prou sòlides, encara en falta-rien 4... I no ha estat massa di-fícil trobar-les.

Tenim una manera diferentde viure en societat, de viure lapolítica, de treballar, d'afrontarels problemes... de pensar. Lanostra capacitat en saber-seenfotre de nosaltres mateixos,i dels qui ens envolten, senseque això s'hagi de prendre coma insultant ni que provoqui capescarafall.

Ens regim per un innat ins-tint dialogant, potser massa itot, com a valor principal pernegociar el que es pretén tot ique, sovint, i en segons que,només ens ha servit per caureen l'engany i l'ensarronada.

La setena diferència podriaestar representada per uns queviuen d'Espanya i uns que viuenper a Espanya. Per als que tenenil·lusió per un incert projectenou i els que tan sols estan afer-rats a les restes d'un certamentcaduc.

Aquestes diferències noméses poden negar a través de lamalaltissa subordinació a laqual ens sotmet un poder esta-blert que hauria de començar aveure com, amb l'estupidesacòmplice d'altres, es va esmico-lant per la impotència per can-viar la cara per resultar mésseductora, per reinventar-seper poder acomodar la diversi-tat existent.

per Xavier Guarque

4Les set diferències 4Brams d’aseper Miquel Estruch

#UPyD

UniformidadPopulismoy Demagogia

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

líniasantmartí.cat Dipòsit legal: B.11298-2010

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

| 8Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] febrer 2014líniasantmartí.cat

@junqueras: Tal dia com avui de 1799, elPiemont vota per decidir sobre la unió ambFrança o la independència. Això de lademocràcia ve de lluny.

@JordiMartiGrau: Fer costat a Rosa Díez,líder d’UPyD, és un error garrafal, inexpli-cable, trist. Del Partit dels Socialistes deCatalunya, però també del PSOE.

@joseprull: @jordi_canyas o és un cínic oha enfollit definitivament. Que es preguitil·la: ningú no aconseguirà trencar la con-vivència en aquest país.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

D’entrada, la taronja agra és un testpreciós per comprovar el grau d’ús, co-neixement del català i del país o arre-lament de la persona que en parla.Així, els periodistes de TV3 o els quefan gastronomia a Catalunya Ràdio,però també els gurmets més conegutsi fins i tot els o les especialistes en con-fitures i museus de dolços, parlen de“taronja amarga”.

Aquesta expressió gramaticalmentés segurament correcta, però no ésgens genuïna. Els qui coneixem aques-ta taronja –com en el meu cas, quehem fet de pagès, o n’hem cultivat, finsi tot en un cossi en una terrassa, o encultivem–, sempre n’hem dit taronjaagra. Podem dir que gairebé totes lescases de pagès tenien un tarongerd’aquesta mena, ja que les seves ru-goses taronges servien per a una fun-ció essencial, com és la de rentar elsbudells del porc quan es matava. Peraixò en algunes comarques valencia-nes se’n diu, també, “taronja de llavarbudells”. A la Catalunya Nord, encanvi, el seu nom és punxet.

La taronja agra té diversos usos ala cuina: al Pla de l’Estany se’n fa unaromàtic allioli, i aquí, així com en al-guns punts càlids de la Garrotxa i al’Empordà, se’n fa una amanida o bées confita en aigua i vinagre, per men-jar amanida com a acompanyamentdels llegums fregits. És, igualment, l’a-companyament ideal de plats d’aviram

i especialment l’ànec. L’ànec amb ta-ronja –Canard à l’orange– era ano-menat també (així apareix al Diccio-nari de gastronomia d’Alexandre Du-mas al s. XIX) à la bigarade, mot queen francès vol dir taronja agra. Biga-rade correspon a l’occità i català bi-garrada, que significa, a part de l’ac-cepció cromàtica, cosa rugosa i ambbonys, tal com ho és la taronja agra. Defet, el gran gurmet Platina, al Renai-xement, atribueix als catalans l’art decuinar l’aviram amb taronja. Els es-panyols varen dur la taronja agra o “deSevilla” a Amèrica. És molt popular enla cuina cubana (naranja agria) permarinar i amanir carn i, especial-ment, el porc.

Amb tot, l’ús actual més corrent ifamós internacionalment de la taron-ja agra és en forma de confitura. Peròla història d’aquest afortunat dolçsembla que es deu a una casualitat. Esva inventar durant el Barroc a Angla-terra i a Escòcia. D’ una banda, aaquest darrer país, a la localitat deDundee, hi va arribar un carrega-ment de “taronges de Sevilla”, que eracom es coneixien, i que eren agres –jasabem allò de “més fals que un durosevillano”–, i a un botiguer se li va acu-dir fer-ne confitura. La realitat és mésprosaica: un fabricant anomenat Kei-ller, en efecte, va començar a comer-cialitzar una marmelade Dundee oconfitura de taronja agra amb èxit.

4La catalana taronja agraper Jaume Fàbrega

Benvolguda, o no, Alicia Sánchez Ca-macho: Fins aquí hem arribat. Ja nopuc més. Ja s'ha dit massa. Ja s'ha fetmassa. Ja n'hi ha prou. Ets una filla in-tel·lectual del franquisme. Tothomho sap. Tu també. El PP va estar fun-dat per franquistes. Tothom ho sap. Tutambé. El PP està ple de gom a gom defills, nets, cosins, tiets o germans de fa-langistes, nostàlgics i simpatitzants del"movimiento". Tothom ho sap. Tutambé.

Gent que un cop mort el dictadores va transmutar automàticament endemòcrata i que s'ha subjectat a unaConstitució escrita amb l'alè pudentdels militars a la nuca. Una Constitu-ció que els va garantir no ser perse-guits pels seus nombrosos crims deguerra i de postguerra. Tothom hosap. Tu també. Gent que quan perdienels arguments cridaven allò de "usteda mí no me tiene que dar lecciones dedemocracia". Tócate lo que no suena.No es van conformar amb el fet d'ha-ver guanyat una guerra. Van voler re-primir, aniquilar, exterminar, esbor-rar del mapa tots aquells que no els ju-réssin fidelitat eterna.

I ara, tu, representant a Catalunyadels franquistes 2.0 tens els santsovaris de comparar els independen-tistes amb els etarres. I et quedes tanampla. I afirmes que us diem com heude viure la vostra vida. Vosaltres, queprivatitzeu amb el rosari i la creutots els úters aliens, que imposeu elcastellà a cop de Wert, que traieu lessenyeres dels edificis públics de Ba-lears, que tanqueu canals de televisiói emissores de ràdio, vosaltres afirmeuque us diem com heu de viure? El queet diré és com viviu: viviu de putamare des del 39. De puta mare! I us

queixeu? Vosaltres que heu fet i des-fet, que heu privatitzat empreses pú-bliques que després us han contractat,que heu enganxat amb cola perma-nent els tres poders de l'estat, que heurobat tot el que es pot robar, que vo-leu imposar l'amnèsia col·lectiva per-què és l'única manera que trobeuperquè els joves no sàpiguen la mer-da en la què vau ficar aquest país du-rant quaranta anys, vosaltres sou eldarrer reducte de democràcia? Nome jodas, Alicia!!!

I tu? Què has fet per a Catalunya?Què hem d'agrair-te? Què et devempels serveis prestats? Què et deu lacultura catalana? I l'esport? I l'eco-nomia? Què et devem? De veritat, di-gue-ho, si us plau! En què has millo-rat aquest país? Què has fet per a Ca-talunya? Quant has aportat a la lli-bertat dels catalans, als nostres drets,als nostres símbols? De quina mane-ra has prestigiat la nostra història?Quin milisegon has fet servir peraportar algun valor polític, filosòfic,ideològic o intel·lectual a aquesta so-cietat? Què et devem els catalans perla teva trajectòria parlamentària? Jat'ho dic jo: res. No et devem res.Zero. Nada. Nothing.

I ara ens dius etarres. Som terro-ristes. Abans hem estat nazis. Ara sometarres. I demà? Quants dolents usqueden per agafar com a metàfores?Quanta Història sabeu perquè la men-tida sobre la que edifiqueu la vostramanca d'arguments trobi noves for-mes de maldat per comparar-les ambel procés català?

Ja n'hi ha prou. Fins aquí hem ar-ribat. No teniu dignitat, ni vergonya.Sort que dueu data de caducitat a l'en-vàs. Comença el compte enrere.

4Ja no puc mésper Àlex Socies

4Per què no una pregunta única?per Octavi Despuig

Em costa entendre per què no s’aga-fa el millor de les dues preguntesplantejades per a la consulta. La cla-redat d’una única pregunta, i la clari-ficació de les tres opcions de respos-ta. I més, quan per saber si alguna deles opcions ha tret la meitat més unade les paperetes vàlides, res té a veu-re amb el nombre de preguntes.

Es podria fer amb una única pre-gunta clara, i les tres opcions de res-posta. L’autonòmica, la federal i la in-dependentista. Sabent que les dues pri-meres cedeixen les decisions a la vo-luntat majoritària de tota Espanya. Iquedant en la tercera, el poder de de-

cidir, en les nostres mans i en la ca-pacitat negociadora per entrar als di-ferents organismes dels quals volgu-éssim formar part, i que al mateixtemps, ens admetessin i ens volgues-sin reconèixer com a país independent.

Que tot està per fer i res és impos-sible. L’exclusió dels vots en blanc ésuna consideració personal, i és unaqüestió a deliberar. Per a mi, si se’ls in-clou, es desvirtua el sentit del seu votde cedir la decisió en mans de la ma-joria. Perquè si se’ls inclou, a qui mésperjudica és a l’opció més votada, pelfet de dificultar poder aconseguir lameitat més un dels vots.

27 febrer 2014

Sant Martí| 10


Aniversari | Mediapro projecta pel·lícules per celebrar els seus 20 anysLa productora Mediapro, amb seu a la Diagonal, al districte de Sant Martí, celebra 20 anys d’activitat. Per

celebrar-ho ha organitzat el cicle Una celebració de Cine, en el qual projectarà més de 20 pel·lícules i documentals al seu auditori de manera gratuïta, de les que ha produït durant aquests anys. La productora haconvidat els veïns i veïnes a assistir-hi. Les projeccions comptaran amb les ponències d’alguns protagonistes.

Després d’uns mesos de tre-balls previs, aquest dissabte vaniniciar-se els treballs que per-metran començar a veure unanova imatge de la Plaça de lesGlòries: l’enderroc del tambor.Les obres han començat pelcostat mar i s’allargaran fins aljuny, quan començarà la segonafase de l’enderroc pel costatmuntanya, fins al setembre.

El desmuntatge ha obligat afer diferents modificacions en eltrànsit. La més important, eltall de trànsit a la banda mar, ila desviació de la circulació ensentit Besòs per l’anella elevadadel costat muntanya. Un fetque, segons va comentar AdriàGomila, director de Serveis deMobilitat de l’Ajuntament, elpassat dilluns, primer dia labo-

rable amb els canvis incorporats,només va provocar cues “unamica més grans de l’habitual”.També s’ha recomanat als con-ductors que busquin vies alter-natives d’entrada i de sortida dela ciutat.

Carles Chico, Cap del De-partament de Coordinació d’O-bres a l’Espai Públic, va explicar,

també dilluns, que és possibleque en horari nocturn hi hagi al-gunes afectacions al trànsit enzones on actualment circulen ve-hicles. En els pròxims dies tot elviaducte se sustentarà sobreuna estructura secundària desuport, que canviarà la fesomiade la plaça, i s’anirà retirantprogressivament l’estructura.

Els treballs han començat al costat mar. Foto: Ajuntament

L’enderroc de l’anella viària de les Glòries ja ha començat» Els treballs es van iniciar el dissabte passat a la banda mar

» Les obres comporten modificacions i talls de trànsit en algunes vies

Pressió perquè no desallotginl’assentament incendiat

SOCIETAT4Unes 70 persones esvan manifestar el passat dillunsal matí a la plaça Sant Jaumeper evitar que desallotgin 13famílies que viuen en camions icaravanes en un solar del dis-tricte, després que patissin unincendi el passat 19 de febrer.

El foc es va produir al carrerÀlaba 152, quan una autocara-vana es va incendiar i en va cre-mar una altra i algunes tendes.L’incendi va obligar a desallot-jar 3 adults i 10 menors, que vanser atesos pel Servei d’Emer-gències Socials.

Dilluns passat, Amics del

Moviment Quart Món, amb elsuport d'Amnistia InternacionalCatalunya i l'associació de veïnsdel Poblenou, van fer aquestaconcentració i van portar unacarta a l’alcalde Xavier Triasper demanar un habitatge dig-ne per a aquestes persones.

Dimarts, dia en què es podiaproduir el desallotjament, elsbombers van visitar el solar perfer-ne una inspecció, però en elmoment de tancar aquesta edi-ció ni Quart Món ni les famíliesen coneixen el resultat, ni tenenconstància de quan es produiràel desallotjament.

ECONOMIA4Ja hi ha confir-mació oficial. El vaixell-hotel delPort Fòrum no s’instal·larà. Se-gons ha informat l’Ajuntament,la comissió de govern ha apro-vat resoldre el contracte ambl’empresa Sunborn Oy per in-compliment de les condicions,ja que vuit anys després de sig-nar-se el contracte, l’empresa noha instal·lat el vaixell. El con-sistori no només fa efectiva la re-solució de contracte, sinó quereclamarà a l’empresa l’abona-

ment del cànon pendent i la in-demnització de 4 anys de cànon.

Aquest acord es va signar el20 de març de 2006 i preveiainstal·lar el vaixell en un termi-ni màxim de 24 mesos des de laformulació del contracte i fins al’any 2031. Després de diversesmoratòries i que no hagin co-mençat les obres d’adequació ia causa de diversos impaga-ments de l’empresa, l’Ajunta-ment ha decidit donar-lo per fi-nalitzat definitivament.

De fet, la notícia que el Sun-born no vindria a Barcelona lava avançar fa mesos TV3 –des-prés que el diari Ara ho insi-nués–, la qual va explicar quel’hotel-vaixell finalment s’ha-via instal·lat a Gibraltar. Se-gons aquesta televisió, l’em-presa finlandesa hauria tingutproblemes financers per poderacabar els interiors del vaixell.Uns problemes que Gibraltarhauria assumit amb la condicióque el Sunborn s’instal·lés allà.


El solar, ple de caravanes, incendiat al carrer Àlaba. Foto: Google Maps

No hi haurà vaixell-hotel

11 | Sant Martí 27 febrer 2014 líniasantmartí.cat

Un moment del Carnaval de Barcelona de l’any passat. Foto: Pere Virgili

Els barris del districte escalfenmotors per al Carnaval

SOCIETAT4Recollir l’orgull deviure al barri i ser un clam a la di-versitat i a la convivència. Aixòés el que vol ser el Lipdub orga-nitzat pel Pla Comunitari delBesòs-Maresme amb el suportdel Districte i la col·laboració dediverses entitats i serveis. El ro-datge tindrà lloc el 17 de maig ala rambla de Prim i a l’interior iexterior de diversos equipa-ments del barri.

Un Lipdub és un tipus de ví-deo que combina la sincronitza-ció labial i el doblatge d’àudio. Esfa filmant una successió contínuade persones o de grups que vo-calitzen de manera sincronitza-da els llavis amb la lletra d'unacançó. El bon humor i l’actituddivertida en són ingredients clau.

Un ‘Lipdub’ per la diversitat i la convivència

SALUT4Si el respectiu CAP estàtancat i es necessita atenció mè-dica urgent, Sant Martí disposadel Centre d’Urgències d’AtencióPrimària (CUAP) del carrer Flu-vià, 211. En aquest equipamentes pot rebre atenció immediata,resolutiva i de qualitat.

Tot i que el CUAP és la pri-mera opció davant els problemesde salut menys greus, com ara elsaccidents domèstics, molta gentdesconeix la seva existència. Ésper això que el Districte en re-corda les seves virtuts i recalcaque és una alternativa al Serveid’Urgències Hospitalàries del’Hospital del Mar. En aquestsentit, utilitzant el CUAP escol·labora a fer un ús responsa-ble dels serveis d’urgències hos-pitalaris, a més de beneficiar-sed’un temps d’espera més curt pera les patologies menys greus.

El Districte recordala importància delCUAP Sant Martí

Ja ha començat el compte en-rere. La ciutat es prepara per ce-lebrar una de les festes més tra-dicionals i participatives. Arribael Carnaval, que enguany co-mença avui, 27 de febrer, i aca-barà dimecres que ve, 5 de març.

Al districte de Sant Martí,tots els barris, amb màscares idisfresses, han convocat, comdiu l’auca del Carnaval de laciutat, “festes, rues i altres rare-ses”. Des d’avui mateix, al Mer-

cat del Poblenou i al Mercat delClot, per exemple, els comer-ciants es disfressaran i en el pri-mer hi tindrà lloc el lliuramentdel Pebrot d’or. Mentrestant, alCasal de Barri del Poblenou secelebrarà el 4t Gran Concurs detruites de Dijous Gras.

Demà divendres tindrà llocel Carnestoltes al Mercat del Be-sòs, la cercavila de Carnestol-tes de l’Associació Popular Oc-tubre, el Seguici d’Ambaixa-dors i Pregó d’en Carnestoltes alClot-Camp de l’Arpa i la GranBotifarrada popular al Clot, en-tre d’altres. Però no serà finsdissabte que arribaran els plats

forts del Carnaval, amb les tra-dicionals rues a tots els barris,com la Rua de Carnestoltes alPoblenou, la del Clot-Camp del’Arpa, la del Besòs-Maresme ila de la Verneda, complemen-tades amb altres activitats. Tam-bé el Mercat de Provençals sesumarà a la festa dissabte, men-tre que l’Eix Comercial SantMartí durà a terme el primerconcurs de disfresses per a gos-sos a la plaça de la Palmera.

El Carnaval acabarà dime-cres que ve amb el tradicionalEnterrament de la Sardina, quees durà a terme als voltants delCentre Cívic de Sant Martí.


Sant Martí| 12 27 febrer 2014líniasantmartí.cat

Sant Martí és un districte menyssorollós avui que el 2011 si femcas de les estadístiques. I ésque el nombre de queixes per so-roll rebudes per la Guàrdia Ur-bana ha disminuït un 11,43% enels últims dos anys. El Districteva identificar les trucades permolèsties provocades pel sorollcom un dels problemes delsveïns de Sant Martí, i per això esva posar en marxa un pla de xocamb la intenció de reduir-les.

La disminució de trucades enels últims dos anys ha estatmolt important. El 2011, els te-lèfons 092 i 112 van rebre 7.259trucades de veïns i veïnes deSant Martí queixant-se de mo-lèsties per sorolls. El 2013 vanser 830 menys (un descens del’11,43%), fins a un total de6.429 trucades.

Pedro Velázquez, intendentde la Guàrdia Urbana del Dis-tricte, explica que es monitorit-

zen les trucades provinents detres àmbits: queixes per sorollsa l’interior dels domicilis, quei-xes per sorolls en locals de con-currència pública, i queixes persorolls a la via pública. El 2011 esva detectar que hi havia massaqueixes i es va decidir fer un plade xoc. “És un pla transversalamb els diferents operadors del

Districte, com la Guàrdia Urba-na, la direcció de Serveis a lesPersones i al Territori i els serveisJurídics”, explica Velázquez.

El pla consisteix a detectarpunts de concentració de truca-des i establir mesures per reduir-les. “Si detectem un parc on elsjoves acostumen a fer-hi bote-llón o posar música forta, hiinstal·lem un punt de llum”,

posa com a exemple l’inten-dent, que també explica que esfan altres accions preventivescom canviar bancs de lloc si es-tan massa a prop d’algun habi-tatge o podar arbres en zonesque queden amagades. “No ésnomés una acció policial, in-tentem millorar els espais per re-duir aquest tipus de molèsties”.

Gràcies a aquest tipus d’ac-cions, les trucades que més s’hanreduit són les procedents de lavia pública, gairebé un 22%, toti que és l’àmbit pel qual se’n re-ben més. També han disminuïtun 8% les procedents de l’inte-rior de domicilis. En tots elscasos, les accions a desenvoluparper reduir les molèsties són di-ferents. En les queixes provi-nents de domicilis particularsper exemple, quan la GuàrdiaUrbana detecta una concentra-ció de trucades d’una comunitatposa en marxa el servei de me-diadors d’escala. D’aquesta ma-nera, explica Velázquez, es com-bina “l’acció sancionadora ambla pedagògica i mediadora perprevenir el conflicte”.

Un districte menys sorollós» El nombre de queixes veïnals per soroll es redueix un 11% en dos anys després d’un pla de xoc» La majoria provenen de molèsties produïdes a la via pública, tot i que també han disminuït

REDACCIÓ4Si bé s’ha reduit eltotal de queixes per soroll, hanaugmentat les procedents delocals de concurrència pública.“Hem detectat que en aquestàmbit hi ha un recorregut demillora”, explica Velázquez, queassegura que “aquesta és laprioritat de cara el 2014”. Lesdades així ho indiquen, ja que el2011 es van rebre 768 trucadesper queixes de sorolls proce-dents de locals, i el 2013 van ser1.015 trucades. Això suposa unincrement del 27% en aquestàmbit de queixes, tot i que és elque en genera menys.

Per això, el Districte treba-llarà per reduir també el nom-bre de queixes que produeixenels locals. Segons explica l’in-tendent de la Guàrdia Urbana,una aplicació permet veure onhi ha la concentració més grande queixes, i intensificar lesinspeccions als locals de la zona.

Àmbit a millorar

Les queixes per soroll a la via pública són les més nombroses. Fotos: Arxiu

El 2013 es van rebre830 queixes menys

per sorolls


27 febrer 2014

El Poblenou| 14


Justícia | Un veí del barri, a l’Audiència NacionalUn veí del Poblenou va declarar la setmana passada, juntament amb sispersones més, davant l’Audiència Nacional. Ho va fer acusat de delictesd’expressió per la crema de símbols espanyols i monàrquics el passat 11de setembre, després de la manifestació de l’esquerra independentista.

El Poblenou i la plaça de lesGlòries tindran dues superillesURBANISME4El Poblenou i laplaça de les Glòries seran dues su-perilles. Aquest és el projecte queha presentat l’Ajuntament i en elque preveu invertir 10 milionsd’euros en els pròxims quatreanys. El projecte contempla tressuperilles més a la ciutat: al ba-rri de la Maternitat i Sant Ramon,a l’Antiga i la Nova Esquerra del’Eixample i a Hostafrancs.

Una superilla és una àread’organització urbana on es tre-ballen “objectius concrets de mo-bilitat sostenible, revitalitzacióde l’espai públic, foment de la bio-diversitat i el verd urbà, cohesiósocial, autosuficiència energèticai participació ciutadana”, segonsinforma el consistori, indepen-dentment dels límits territorials

o demogràfics. És a dir, zones méspetites que un barri on s’hi pre-nen mesures com la reducciódel trànsit o el foment dels espaisverds. Les cinc superilles que escrearan en els pròxims 4 anys sónun pla pilot cap a un nou modelde ciutat que pretén implantar elconcepte de “barris a velocitat hu-mana”.

Sant Martí comptarà ambdues d’aquestes illes. D’una ban-da la del barri del Poblenou, ques’origina al voltant de l’encreua-ment de Pere IV i la Rambla delPoblenou i està delimitada pelscarrers Bilbao, Pallars, Llacuna,Tànger i l’avinguda Diagonal. Del’altra, la de l’entorn de la plaça deles Glòries, compartida amb al-guns barris de l’Eixample.

Els defensors dels drets dels im-migrants van fer el passat diu-menge una demostració de for-ça amb diverses accions per fervisibles les seves reclamacions.Centenars de persones es vantancar durant el matí en esglésieson van seguir una jornada de de-juni i després es van manifestara la plaça Sant Jaume.

L’acte de protesta es feia percommemorar els 13 anys de lestancades i la vaga de fam que mi-lers d’immigrants van fer en es-glésies de tot el país per protes-tar contra la Llei d’Estrangeria.Convocats per la Federació d’As-sociació de Veïns (FAVB), l’As-sociació Papers i Drets per aTothom, la plataforma Tanquemels CIE i altres associacions,centenars de persones van par-ticipar en les mobilitzacions sotael lema Papers, treball i dignitatper a tothom. També s’hi va su-

mar l’Assemblea Solidària con-tra els desallotjaments a les nausdel Poblenou.

La jornada va començar ambla tancada i el dejuni entre les 11hdel matí i les 17h a tres punts dela ciutat, i a les 18h de la tarda elsprotestants es van reunir a la pla-ça Sant Jaume on va començaruna manifestació.

Aquest no és l’únic acte deprotesta que han fet últimament

els grups de suport als desallot-jats de les naus del Poblenou. Elpassat 15 de febrer, un centenarde persones van fer una visita alssolars, ara buits, on hi havia elsassentaments dels immigrants.Allà van fer-hi una jornada perreclamar “papers, treball i habi-tatge”, ja que segon el lema de laprotesta, “no tenen resposta”.S’hi van fer parlaments, con-certs i un dinar col·lectiu.

Visita a les naus desallotjades. Foto: Twitter (ASolidariaP9)

Manifestació per reclamarpapers i drets per als immigrants

RedaccióEL POBLENOU

17 |

27 febrer 2014

El Besòs i el Maresmelíniasantmartí.cat

Aprendre a viure col·lectivament» El Districte desenvolupa una campanya de civisme centrada en les comunitats de veïns al Besòs

» Fins al moment, els resultats d’aquesta iniciativa estan sent molt ben rebuts pel teixit social del barri

REDACCIÓ4El programa de su-port a les comunitats de veïns delbarri del Besòs i el Maresmecompta, a més, amb un servei demediació veïnal.

La mediació és un sistemaalternatiu de resolució de con-flictes que es basa en el principi devoluntarietat de les parts, és a dir,que els individus o entitats en con-flicte han d’acceptar solucionar lesseves diferències mitjançant

aquest sistema. El mediador no éscap àrbitre o jutge, i la tasca querealitza és regular i fomentar la co-municació entre les parts perquèelles mateixes puguin trobar unasolució convenient per a tothom.

Aquest servei del programa desuport a les comunitats de veïnsdel Besòs pot servir per resoldreproblemàtiques que afectin dife-rents individus del barri, comdos veïns o un veí i un comerciant.

El programa se centra en la correcta convivència a les comunitats de veïns. Fotos: Arxiu i Google Maps.

La convivència urbana només espot aconseguir si la relació ambles persones més properes és po-sitiva i respectuosa. En aquestalínia, des del juliol de 2012 al ba-rri del Besòs i el Maresme s’es-tà duent a terme una campanyade civisme focalitzada en la con-vivència a les comunitats deveïns. Aquest programa, ques’afegeix al que ja funciona a totBarcelona i al districte de SantMartí, és específic per a aquestbarri a causa de la seva comple-xitat i característiques.

Mitjançant aquesta campan-ya l’Ajuntament vol dotar les co-munitats de veïns amb proble-màtiques específiques d’eines isuport “per tal d’ajudar a la sevaorganització”, explica a LíniaSant Martí Núria Ventura, tèc-nica de prevenció del Districte.

Aquest servei de suport fun-ciona a demanda dels veïns o dequalsevol persona que vegi al-guna situació delicada en una co-munitat de veïns –façana enmales condicions, portes o bús-ties trencades o brutícia, entred’altres–. Quan es comprova quepoden haver-hi carències en unacomunitat, els equips de l’Ajun-tament hi entren i parlen indivi-dualment amb els veïns. “Estansent molt ben rebuts allà on van,i els veïns sempre estan oberts aparlar”, afirma Ventura.

TRES ÀMBITS D’ACTUACIÓEn general, aquest programa esbasa en tres actuacions dife-rents. La primera és coordinarles comunitats per tal de donar-los capacitat d’autogestió, totposant èmfasi en l’aspecte pe-dagògic d’aquesta campanya.La segona té a veure amb laconsolidació d’hàbits cívics, tanten l’àmbit col·lectiu com en elglobal de la comunitat. I la ter-

cera fa referència a la resolucióde conflictes de tota mena a lescomunitats de veïns, donant aconèixer alternatives per poderconviure-hi saludablement.

DOTAR-LES D’AUTONOMIAAquests serveis ajuden a orga-nitzar i a donar autonomia a lescomunitats de veïns de cara al fu-tur, i de moment els resultatssemblen que estan sent moltsatisfactoris. “Aquest és un pro-grama molt ben rebut i consi-derat pel teixit social del barri,des de veïns fins a policia”, as-segura Ventura, que afirma queestan rebent moltes sol·licitudsper actuar. “Algunes comuni-tats han assolit l’objectiu d’a-questa iniciativa i s’han orga-nitzat i funcionen soles”, afegeixVentura, que manifesta que “enel pitjor dels casos, si no s’acon-segueix que la comunitat fun-cioni, el resultat d’aquesta me-diació és la prevenció de segonsquines actuacions negatives”.

Mediació comunitàriaRedaccióEL BESÒS I EL MARESME

Civisme | Un programa complementariL’Ajuntament compta amb un programa de suport a les comunitats de

veïns a tota la ciutat i també al districte de Sant Martí. Al barri del Besòs iel Maresme actua un de més d’específic, però també funciona, de manera

complementària, el mateix que a la resta de la ciutat de Barcelona.

27 febrer 2014

Comerç| 18


El comerç de proximitat català jacompta amb una nova llei d’ho-raris. El passat 12 de febrer el Par-lament va aprovar la llei d’hora-ris comercials amb els vots de CiU,ERC, ICV-EUiA i PSC, una nor-mativa que pretén “preservar elmodel comercial català” i “blin-dar-lo” davant les onades libera-litzadores provinents de Madrid.En aquest sentit, el canvi signifi-catiu és l’increment dels dies fes-tius d’obertura, que passen de 8a 10, seguint la recomanació delConsell de Garanties Estatutàries.

Des de la Confederació de Co-merç de Catalunya s’ha valoratmolt positivament aquesta novallei, ja que “regula la situaciócreada pel recurs d’inconstitu-cionalitat del Govern espanyol”,segons indica l’organització. Pelque fa a la Fundació BarcelonaComerç, l’aprovació d’aquestanova normativa suposa “un punti final al marc normatiu que ha de

regir el model comercial català”,tal com afirma a Línia Sant Mar-tí Vicenç Gasca, president de lafundació, que es mostra satisfetde la fi de “la indefinició en laqual es movia el comerç català”.

DEFENSA DEL MODEL CATALÀAquesta norma va ser impulsa-da ara fa poc menys d’un any perpart de CiU i ERC, després queel govern de Madrid decidís re-córrer davant el Tribunal Cons-titucional (TC) un decret de laGeneralitat que regulava els ho-raris comercials, i que encara estroba en suspensió. El desem-bre, el Consell de Garanties varecomanar ampliar els festiusd’obertura a la nova legislacióper tal d’evitar la inconstitucio-nalitat de la norma. A canvi, elsgrups van decidir que aquestsdos dies els puguin determinarlliurement els ajuntaments decada municipi. A partir d’ara, leshores setmanals d’obertura aCatalunya seran 72, i els únicsestabliments exempts seran elsdels municipis turístics i els co-merços d’alimentació més petitsde 150 metres quadrats.

NEGUIT PELS GRANS CENTRESUn altre tema que preocupa es-pecialment els comerciants són lesampliacions de les grans superfí-cies comercials. En aquest sentit,la Fundació Barcelona Comerç esva reunir el passat dia 13 de febreramb el president de la Generali-tat, Artur Mas, i el conseller d’Em-presa i Ocupació, Felip Puig, perexpressar el seu “neguit” per lesinformacions que apunten a l’o-bertura de quatre nous centres co-mercials, dos a Barcelona –a la Sa-grera– i dos a la seva àrea me-tropolitana –l’outlet de Viladecansi un a Cerdanyola–.

Segons s’informa des de laFundació a aquesta publicació, elsdirigents es van mostrar “recep-tius” amb les demandes dels co-merciants i van afirmar el seucompromís per reduir el màximpossible l’ampliació de grans su-perfícies comercials al país.

Les ampliacions suposarienun nou sostre comercial que arri-baria als 300.000 metres qua-drats, el que segons la Fundacióequivaldria a uns 3.300 establi-ments i a una “pèrdua de la iden-titat del model comercial”.

Aquesta llei va ser impulsada el març de l’any passat. Foto: Parlament

Els botiguers, satisfets amb lanova llei d’horaris comercials

» El sector creu que es posa fi a la “indefinició” del marc legal comercial» La gran novetat serà l’ampliació dels festius d’obertura, de 8 a 10

Tot a punt per a una novaedició de les botigues al carrerEL POBLENOU4L’Eix comercialPoblenou celebra el pròxim dis-sabte 8 de març una nova edicióde les seves botigues al carrer,com cada segon dissabte de mes.

De 10 del matí a dos quarts de9 del vespre, els comerços asso-ciats de l’eix i altres convidats sur-ten al carrer a mostrar els seusproductes i ofertes especials. Lacita tindrà lloc a la Rambla del Po-blenou i al carrer Marià Aguiló.

Aquesta activitat es porta aterme des de fa un parell d’anysper part d’aquesta associació co-mercial, i segons informa a LíniaSant Martí l’Eix comercial Po-blenou, l’afluència de visitants solser important. Sovint es fan ta-llers i activitats lúdiques, tot i queel que sí que és característic d’a-questa cita són les ofertes espe-cials que presenten els botiguersque surten al carrer.

F. Javier RodríguezSANT MARTÍ

El pròxim 8 de març tindrà lloc les botigues al carrer. Foto: Eix Poblenou

Ordenances | Informen sobre la nova regulació de terrassesL’Ajuntament ha posat en marxa una campanya informativa sobre la nova Ordenança

de terrasses, per tal que les mateixes s’adaptin al canvi legislatiu que va entrar en vigor el passat 1 de gener. Un total de 20 informadors recorreran les més de 4.500 terrasses de bars i

restaurants que hi ha a la ciutat per informar els propietaris sobre la complexitat de la norma.

L’Eix Sant Martí ja prepara elsseus ‘Dimecres dia del Client’PROMOCIÓ4L’Eix comercialSant Martí ja escalfa motors decara a l’inici de la tradicionalcampanya dels Dimecres diadel Client, una iniciativa que volpromocionar el comerç de lazona. De fet, el pròxim dimecresdia 26 de març començarà lacampanya, que estarà obertafins al 26 de novembre.

Aquesta iniciativa consisteixen la promoció de les vendes enun dia determinat de la setmana,en el cas de l’Eix Sant Martí elsdimecres, durant els quals els es-tabliments que es vulguin adhe-rir a la campanya ofereixen unasèrie de descomptes, ofertes pun-tuals o regals als clients que s’i-

dentifiquin amb la targeta espe-cial que reparteix l’eix. Segons haexplicat l’associació comercial aLínia Sant Martí, els veïns delbarri estan molt expectants ambla promoció, i molts d’ells ja hananat a la seu de l’eix per fer-se latargeta especial i recollir el qua-dríptic creat especialment per al’ocasió, on hi apareixen les bo-tigues que participen en aques-ta campanya.

La iniciativa, que organitzades de fa anys l’Eix comercialSant Martí, va tenir com a grannovetat de l’any passat la con-fecció d’una nova targeta deplàstic que va substituir i millo-rar l’antiga de cartró.

Comerç19 | 27 febrer 2014 líniasantmartí.cat

Els recels que podia provocar eltrasllat al nou emplaçament delsEncants han quedat definitiva-ment aparcats. Quan ja han pas-sat cinc mesos del trasllat (el pas-sat 25 de setembre), les xifres iles sensacions són molt positives.

Segons un informe elaboratper l’Institut Municipal de Mer-cats el mes de desembre, elnombre de visitants setmanalsdel mercat són 150.000. Això su-posa que 60.000 persones més

passen cada setmana per la novainstal·lació de la Fira de Bellcai-re, sobretot els dissabtes, diade més afluència.

No només les visites hanaugmentat, la majoria de para-distes i botiguers també han no-tat un augment de les vendes.

Però el nou emplaçamentdels Encants s’ha convertit en al-guna cosa més que un mercat. Sil’anterior ubicació ja era un re-clam turístic, la nova instal·lació,amb l’espectacular coberta, en-cara atrau més visitants. Elsnous plans de turisme de dis-tricte i la renovació de la plaça deles Glòries, que la convertiran en

un dels nuclis principals de Bar-celona, encara afavoriran mésque el mercat es converteixi enun gran pol d’atracció de visi-tants de tot arreu.

De moment, les pors a comfuncionaria el nou mercat jas’han superat, i el dia a dia fa pre-veure que els Encants es conso-lidaran, cada cop més, com undels eixos econòmics i vitals deSant Martí.

Diego Escámez, president del’Associació de Comerciants, co-mentava el dia de l’estrena a Lí-nia Sant Martí que el nou mer-cat era “el futur”. Sembla que ahores d’ara ja és el present.

Joaquim Gómez RibasText i Fotografies

Els Encants celebren l’èxit cinc mesos després del trasllat

21 |

27 febrer 2014

Esportslíniasantmartí.cat

El CEM La Mar Bella ha anun-ciat que el pròxim 26 de marçacollirà una trobada de bàsquetamb diverses llegendes d’aquestesport com Montero, Solozá-bal, Garbajosa, Romay i AmayaValdemoro, amb l’objectiu depromocionar el Mundial de bàs-quet que se celebrarà a l’Estat elpròxim setembre, on Barcelonaserà subseu. Durant aquell matí,aquests esportistes seran els en-carregats de dinamitzar les pro-postes relacionades amb el bàs-quet on participaran diversoscentres escolars de la ciutat.

A més, el Consell de l’EsportEscolar, en col·laboració ambl’Ajuntament i la Federació Es-panyola de Bàsquet (FEB), or-ganitzarà durant aquest mes ifins a la celebració del campio-

nat mundial al setembre tot unseguit d’activitats per fer partí-cip la ciutadania d’aquesta fes-ta de l’esport de la cistella.

Algunes d’aquestes activi-tats estan adreçades a un públicescolar. Mitjançant el programaColegios Bàsket Lovers 2014, lesescoles de la ciutat participaranen un concurs de fotografia i de

dibuix sobre el mundial i el bàs-quet. Els guanyadors podranaconseguir entrades per als par-tits de la copa del món.

En aquesta línia s’han posaten marxa els Abonaments Ciu-tat, un accés especial que ja espot adquirir i que permet assis-tir a la fase de grups i la fase fi-nal amb un 20% de descompte.

La Mar Bella acollirà diverses activitats promocionals del mundial. Foto: Arxiu

Sant Martí s’omplirà de bàsquetal llarg d’aquest mes de març

» Planifiquen diversos actes de promoció del mundial del setembre» La Mar Bella acollirà una jornada de bàsquet el pròxim 26 de març

El culer Erazem Lorbek visita el CEM La Mar Bella

BÀSQUET4El jugador de bàs-quet del FC Barcelona ErazemLorbek, conjuntament amb elseu company d’equip, el tambéculer Bostjan Nachbar, dos delsjugadors més en forma de laplantilla, va visitar el CEM La MarBella el passat 18 de febrer.

Els dos pivots eslovens delBarça van signar en el llibre d’ordel Consell de l’Esport Escolar deBarcelona, deixant d’aquesta ma-nera constància de la seva visitaa les instal·lacions esportives.

En concret, Lorbek es va mos-trar interessat en el bàsquet baseque organitza el Consell. L’eslovèva explicar algunes de les seves ex-

periències en l’àmbit professionalde l’esport i va parlar amb el vi-cepresident institucional del Con-sell, Joan Villacampa, i amb el se-cretari general, Josep Sardà.

Erazem Lorbek va arribar alFC Barcelona l’agost del 2009,després de formar part dels mi-llors equips de bàsquet d’Europai fins i tot haver experimentat unaaventura al bàsquet universitarinord-americà. Lorbek, nascut aLjubljana (Eslovènia), va jugar alsSpartans de la universitat de Mi-chigan (EUA), d’on va tornarper militar a diferents equipsitalians i al CSKA de Moscou, onva guanyar l’Eurolliga el 2009.

La Marató de Barcelona,oberta a la inclusió

SOLIDARITAT4La Zurich Ma-rató de Barcelona no és nomésesport i competició. El Jordi, laSara, el Jaume i el Marcos, jovesque viuen en una cadira de ro-des, participaran en aquestacompetició que tindrà lloc elpròxim diumenge 16 de març,gràcies a diversos membres del’associació Corre amb mi, quees rellevaran per empènyer lesseves cadires de rodes al llargdels 42,195 quilòmetres de laMarató de Barcelona d’enguany.

La iniciativa Corre amb miva néixer de la motivació perso-nal dels germans i amics delJordi Muñoz, un noi de 23 anysamb paràlisi cerebral, que vanvoler fer-lo partícip de diversesactivitats esportives de caràcterpopular arreu del país.

Corre amb mi uneix esport,integració i solidaritat, fent pos-sible que tothom, incloent-hiles persones que pels seus pro-pis mitjans no poden fer-ho,gaudeixi de l’esport.

L’Agapito Fernández acolliràuna trobada de futbol 7

FUTBOL4El Camp MunicipalAgapito Fernández acollirà aquestdissabte 1 de març la primera Tro-bada de Futbol 7 a partir de les 9del matí i fins a les 2 del migdia.

Al llarg del matí es realitzaranpartits sense marcador ni acta. Elmotiu d’aquesta decisió és in-tentar fer gaudir els més petits del’ambient lúdic i festiu de la tro-bada mentre juguen a futbolamb infants del seu nivell.

Els partits tindran una dura-

da curta que propiciarà que elsparticipants juguin contra moltsrivals diferents al llarg del matí.A més, tots els jugadors rebran unobsequi en record de la seva par-ticipació. Els equips que s’hi po-den inscriure no tenen un límit dejugadors, però hauran d’havernascut el 2007 o posteriorment.

És la primera vegada que esfarà aquest esport en les trobadesque, com aquesta, organitza elConsell de l’Esport Escolar.


Lorbek va fitxar pel Barça després de triomfar al CSKA de Moscou. Foto: Arxiu

Futbol | Derrota del Júpiter davant el PeraladaEl CE Júpiter va perdre amb el Peralada el passat diumenge per un clar 3 a

0, derrota que deixa els martinencs en la sisena posició de la classificacióamb 35 punts. Amb aquest resultat el Júpiter encadena una ratxa de tres

partits sense aconseguir la victòria, amb dues derrotes i un empat.

Agenda| 22 27 febrer 2014líniasantmartí.cat

AGENDA [email protected]

DILLUNS 10 DE MARÇ19:00 Tertúlia flamenca. al bar del Centre cívicdel Besòs. Serà la cinquena trobada de la Ter-túlia flamenca, on es parlarà sobre aquest art./ Centre cívic del Besòs.

DIJOUS 13 DE MARÇ19:00 Tinguem el sexe en pau és una conferèn-cia que vol expressar les preguntes, respos-tes i tabús del sexe mitjançant l’humor. / Bardel Centre cívic del Besòs.

FINS AL 27 DE MARÇMatí-Tarda Circ, desambiguació. Aquest projecteés el recull de sis anys darrere espectacles, ar-tistes, cortines i molt circ. El projecte va serel guanyador del Besmina 2013, una mostrade joves artistes, grups i col·lectius relacio-nats amb el món de les arts i la cultura. / Centre cívic del Parc-Sandaru.

FINS AL 28 DE MARÇMatí-Tarda De l’hiperrealisme a l’abstracte.Una exposició a càrrec de Cisco Colomines iRicard Bellès que es mostra al Casal de Ba-rri del Poblenou fins divendres. / Casal de ba-rri del Poblenou.

DIJOUS 6 DE MARÇ18:00 Contes màgics en la parla de les Illes Ba-

lears. Activitat adreçada a nens i nenes ma-jors de 4 anys on s’explicaran contes on l’o-ralitat té el paper central. Activitat a càrrecde Cesca Vadell. / Biblioteca Poblenou.

DIVENDRES 7 DE MARÇ18:00 Un viatge sensorial. Contes inclusius,adaptats per a nens amb necessitats especials.Activitat adreçada a infants majors de 4anys. Activitat a càrrec de Mercè Rubí. / Biblioteca Xavier Benguerel.

DIVENDRES 28 DE FEBRER9:00-13:00 Primera jornada d’Atletisme, organitzada al Consell de l’Esport Escolar deBarcelona al CEM La Mar Bella.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Un viatge pels sons del vent, el mar, laterra i la pluja interpretat amb lacombinació de la música d’un munt depercussions, el jazz i la narració d’untext original. A càrrec de la compan-yia Malumaga. Activitat per a infantsde 6 mesos a 3 anys. / Biblioteca El Clot.

NúvolsDc. 5 de març a les 17:30

Els Hombres Bala presenten el seu tre-ball debutant, un grup amb integrantsamb un llarg recorregut al món del rap,tant a Barcelona com a la resta de l’estat. / La Farinera del Clot.

Partit del Júpiter

Partit de futbol corresponent a la 23ajornada de competició del grup 1 dePrimera catalana entre el CE Júpiter iel Canyelles de Nou Barris, en el queserà el derbi barceloní del cap de setmana. / La Verneda.

Xerrada-taller d'habilitats emocionalsper facilitar algunes eines addicionalsals pares i als avis per tal d'ajudar-losen la seva tasca amb els nens i nenes.A càrrec de Mar Millán. Aforament li-mitat a 100 persones. / BibliotecaCamp de l’Arpa.

Habilitats emocionals per a pares i avis

Dj. 6 de març a les 19:00

Dg. 9 de març a les 12:00

Concert Hombres Bala

Ds. 15 de març a les 22:00

| 24 27 febrer 2014líniasantmartí.cat Pròxima edició: 13 de març

un pla per “protegir” les botigues històriques línia ... · en perill de tancar les seves ve...

Documents

Transcript of un pla per “protegir” les botigues històriques línia ... · en perill de tancar les seves ve...