Unitat 2La il.lustració grega i la filosofia de Plató

1. Els sofistes1.1. Les claus per entendre la filosofia dels sofistesA. La il.lustració grega i la democràcia atenenca

◦ Segle V aC Atenes lidera la victòria davant els persesa) La il.lustració grega: el segle de Pèricles (495-429 aC)

Atenes es converteix en la polis amb més poder polític, econòmic i cultural

Ciutat cosmopolita, oberta a tothom Desenvolupament i esplendor cultural: pol d’atracció de

científics i intel.lectuals que hi arriben de tota Grècia i aporten els seus coneixements: d’altres cultures, formes de govern, costums, etc.

La “il.lustració grega”: moviment cultural que posa la cultura a l’abast de la majoria de la ciutadania (difusió dels sabers)

Pàg. 44

1. Els sofistes1.1. Les claus per entendre la filosofia dels sofistes

b) L’aparició de la democràcia La victòria davant els perses va exigir la participació de les

capes populars en la guerra que ara reclamen la participació política

Pèricles aplica un conjunt de reformes polítiques que inauguren una nova forma de govern (la democràcia) i de pertànyer a la polis (ciutadania)

L’”Oració fúnebre” defineix els trets característics dels ciutadà: aquell que participa activament en el govern de la ciutat (en la discussió i la resolució dels assumptes públics, i en l’exercici dels diversos càrrecs públics (legislatius, judicials i administratius)

c) Conseqüències Gran identificació del ciutadà amb la polis i l’activitat

política (que deixa de ser exclusiva de les capes aristocràtiques i determinada pel llinatge)

En la nova forma de govern (el debat en l’àgora) es pren consciència de que “Saber és poder”:

i. Posseir els coneixements adequats del que és millor per la ciutat i

ii. Saber expressar-los de manera eloqüent i persuasivaÉs la clau de l’èxit en l’assemblea i per complir eficaçment el

paper de ciutadà

Pàg. 44

1. Els sofistes1.1. Les claus per entendre la filosofia dels sofistesB. Els sofistes: objectius i mètode de la filosofia sofística

a) Qui són? Un conjunt d’intel.lectuals, cosmopolites i viatgers que arriben a

Atenes atrets per la seva esplendor cultural (gaire bé tots són estrangers)

Posseeixen una cultura enciclopèdica (dominen tots els sabers, especialment els de caràcter humanístic)

Tenen una visió més oberta i desarrelada de la tradició: crítics amb l’educació tradicional (el mite) i els seus valors

Són vistos amb simpatia pels joves i amb animadversió per l’antiga noblesa

b) Què són? Sophistés: aquell que posseeix un saber teòric o pràctic Són els primers professionals del saber (ensenyaven a canvi de diners)

c) Quines ensenyances oferien? El seu saber: coneixements de política, moral, dret, història, etc. Les tècniques per saber parlar bé: oratòria i retòrica imprescindibles

per expressar-se amb eloqüència i persuasió per tenir èxit en l’assemblea:

Pèricles: “El que sap i no s’explica clarament, és com si no pensés”

Pàg. 44

Pren-ne nota!

Pàgina 45

1. Els sofistes1.1. Les claus per entendre la filosofia dels sofistes

c) Quin model d’educació defensaven i a qui ensenyaven? Defensen una educació igualitària (mal vist per l’aristocràcia) Es centren en la paidèia ciutadana (capacitació per a la virtut política)

amb funció educadora i moralitzadora: potenciar la democràcia i els seus valors

Només arribaran als fills de la gent benestant (pels seus alts honoraris)d) Com ensenyaven (l’estil)?

Elaboren llargs discursos combinació de brillant retòrica i alta erudició “Pensar bé i parlar amb elegància”: són les característiques pròpies del

savi No és només un exercici d’estil sinó que té una funció pràctica: fer

prevaler a l’assemblea o els litigis privats les pròpies opinionse) Amb quin objectiu?

Podem distingir-ne tres tipus:1. Honest i democràtic: busca el millor per a la ciutat i fer una crítica

positiva de les tradicions i els valors desfasats2. Lluïment personal: busca el reconeixement social i l’èxit, les seves armes

són la improvisació i el “Doble discurs”3. Oradors a sou: defensen qualsevol causa (encara que aquesta sigui

injusta) amb arguments enganyosos (sofismes) i demagògia: causa el seu desprestigi

Pàg. 45

Pren-ne nota!

Pàgina 46

1. Els sofistes1.1. Les claus per entendre la filosofia dels sofistesC. Etapes i representants

a) Trets generals No és un moviment unitari (hi ha trets en comú però defensen diferents

propostes filosòfiques) ni tampoc sistemàtic Van ser perseguits i els seus textos van ser destruïts per les seves

posicions ideològiques Coneixem la seva filosofia pels textos dels seus oponents: Plató i Aristòtil

b) Sofistes de la cultura (la primera sofística): segle V aC Busquen proporcionar una base racional a la vida de l’ésser humà en

societat Reflexionen sobre el llenguatge, les institucions polítiques, la moral i la

religió Representants: Protàgores, Gòrgies, Pròdic i Hípies

c) Sofistes posteriors (la segona sofística): finals del segle V i segle IV aC Moment de crisis i turbulències polítiques a causa de les “Guerres del

Peloponès”. L’abús de la demagògia i la manca d’escrúpols desprestigia la sofística

Reflexionen sobre l’individu i la incidència de les institucions polítiques sobre ell, veuen les lleis com a un instrument de domini dels uns sobre els altres

Representants: Cal.licles, Polos, Trasímac, Licofró, Antifont i Alcidames

Pàg. 46

José Vidal González Barredo