L'EUROPA FEUDAL

1. El naixement de l'Europa feudal

DE LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROM A L'APARICI DE L'IMPERI CAROLINGIL'any 476 s considerat com el final de l'Imperi rom d'Occident, ja que el cabdill germnic Odoacre va deposar l'ltim emperador rom.

Els antics territoris imperials: Hispnia, Gllia, Britnia, Itlia, etc. van ser ocupats per diferents pobles germnics, formant cadascun d'ells regnes.

1. El naixement de l'Europa feudal

DE LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROM A L'APARICI DE L'IMPERI CAROLINGICom per exemple:Ostrogots: Itlia.

Visigots: Hispnia.

Anglos i saxons: Britnia.

Francs: Gllia

1. El naixement de l'Europa feudal

DE LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROM A L'APARICI DE L'IMPERI CAROLINGIEntre els segles V i VIII la sort d'aquests regnes va ser diferent. La gran majoria van desaparixer per culpa de les invasions d'altres pobles, com per exemple el cas del visigots amb la invasi dels musulmans.

Noms 1 regne germnic es va mantenir unit: el REGNE DELS FRANCS

1. El naixement de l'Europa feudal

1. El naixement de l'Europa feudal

L'IMPERI DE CARLEMANYUn rei franc, CARLEMANY, l'any 800 es va proclamar emperador i va crear un imperi que ocupava les actuals terres de Frana, Alemanya, el nord d'Itlia i el nord de Catalunya.

Per governar millor un imperi molt gran va dividir el territori en COMTATS (administrats per comtes) i en les terres frontereres va crear les MARQUES (administrades per marquesos). Per exemple:El territori (l'actual nord de Catalunya) que feia frontera entre Frana i el Califat de Crdova el va anomenar MARCA HISPNICA.

1. El naixement de l'Europa feudal

1. El naixement de l'Europa feudal

PER, la grandesa de l'Imperi carolingi noms va durar amb Carlemany; els seus successors van ser reis ms dbils que a ms van haver de fer front a invasions d'altres pobles, com els vkings.

Per poder governar i controlar el seu territori els reis van buscar el suport dels nobles.

VASSALLATGE

1. El naixement de l'Europa feudal

En qu consistia la cerimnia del vassallatge?CERIMNIA D'HOMENATGEEl vassall agenollat davant del rei, li prometia fidelitat i consell.

CERIMNIA D'INVESTIDURAEl rei entregava al seu vassall terres (FEU) perqu les governs.

Als vassalls que tenien feu se'ls hi anomenava SENYORS FEUDALS. Aquests senyors tamb podien tenir altres vassalls. FEUDALISME

1. El naixement de l'Europa feudal

2. La monarquia i la noblesa feudal

MONARQUIAEl rei era conegut com PRIMUS INTER PARES.

L'Esglsia medieval deia que els monarques eren els representants de Du a la terra.

El regne era patrimoni personal del rei.

PODERS REIALS:Dirigir l'exrcit durant les guerres.

Recaptar impostos.

Exercir de jutge.

Governava amb l'ajuda d'un consell reial o cria.

3. Els castells medievals

Els castells eren les residncies fortificades dels senyors feudals. L'espai central era la Torre de l'Homenatge.

Com es vivia dins un castell?El senyor feudal podia: inspeccionar a cavall les terres del feu, impartir justcia, preparar-se pel combat, etc.

Les senyores tenien cura dels fills o brodaven.

Les distraccions eren les festes amb joglars i trobadors, la caa i, a vegades, la falconeria.

3. Els castells medievals

USOS:Temps de pau: residncia del senyor feudal i mercat.

Temps de guerra: fortalesa i refugi per els habitants del feu.

4. El Feu

Qu s un feu?Sn terres que el rei o un noble han atorgat a un senyor feudal.

Es podia transmetre per herncia i el senyor feudal tenia autoritat plena al seu feu.

El feu constava de dues parts:La reserva senyorial o domini: eren les millors terres que el senyor es reservava per a ell. Solia haver-hi el castell.

Masos: eren les terres que els senyors feudals lliuraven als seus serfs o pagesos lliures a canvi d'unes rendes.

4. El Feu

Quines eren les rendes senyorials?Una part de la collita de les terres treballades pels pagesos.

La primcia (lliurament un cop l'any d'un determinat producte, com porcs, gallines, etc.)

Prestacions personals: treballar alguns dies de l'any dins la reserva senyorial, com per exemple netejar boscos.

Pagar per la utilitzaci de forns, molins, ponts, etc.

Cobrament d'impostos.

5. Els pagesos feudals

Hi havia de dos tipus:Pagesos lliures: propietaris de la seva terra i podien abandonar lliurement un feu.

Serfs: treballaven les terres d'un senyor i no tenien llibertat personal.

La seva economia era prcticament de subsistncia:Autoconsum.

Compraven poc i ho solien fer tot ells, com per exemple les seves eines agrcoles.

Conreaven: cereal, llegums i vinyes. Als horts abundaven les verdures i els arbres fruiters.

6. L'Esglsia cristiana

Regulava la vida social i privada dels creients.

Oficiava les cerimnies religioses i dictava les obligacions dels seus fidels:Resar.

Anar els diumenges a missa.

Dejunar durant la Quaresma.

Confessar-se un cop a l'any.

L'edifici central de qualsevol poble o ciutat sempre era l'Esglsia.

L'Esglsia actuava com un senyor feudal, ja que tamb tenia feus i cobrava un imposat anomenat delme

6. L'Esglsia cristiana

Com s'organitzava l'Esglsia?PAPA

CARDENALS

CLEROClero secular: sacerdots, rectors i bisbes. S'agrupaven en parrquies.

Clero regular: monjos i monges. Vivien allats en un monestir sota l'autoritat d'un abat o abadessa.