L'AGRICULTURA, LA RAMADERIA, LA PESCA I LA SILVICULTURA

1. L'agricultura

Conjunt d'activitats econmiques i tcniques relacionades amb el tractament del sl i el conreu de la terra per a la producci d'aliments.

CARACTERSTIQUES QUE LA CONDICIONEN:CONDICIONS NATURALS: el clima, relleu o el tipus de sl fan variar el tipus d'agricultura. No tots els terrenys sn aptes.

AUGMENT DE POBLACI: l'increment demogrfic a nivell mundial requereix una producci d'aliments ms elevada.

POLTIQUES AGRRIES

MITJANS TCNICS I LA DESTINACI FINAL DE LES COLLITES

2. Els paisatges agraris

Per diferenciar un paisatge agrari hem de tenir en compte el segent:TIPUS DE POBLAMENT: el poblament s l'assentament de la poblaci en un territori.Poblament rural concentrat: es produeix quan les cases es troben agrupades.

Poblament rural dispers: es produeix quan les cases estan allades les unes de les altres. A Catalunya, aquest tipus de poblament est format per granges allades, venats, llogarets, masos i masies.

2. Els paisatges agraris

CARACTERSTIQUES DE LES PARCELLES: les parcelles sn les divisions del sl agrari i es poden diferenciar per: Dimensions: minfundis i latifundis

Forma: regular o irregular

Lmits: closes o obertes

D'acord amb els criteris anteriors es poden diferenciar:Paisatges de camps oberts o openfield: parcelles obertes, regulars i sense tanques. Tpiques d'Europa central.

Paisatges de camps closos o bocage: parcelles closes i irregulars, delimitades amb murs o tanques. Tpiques de l'Europa atlntica.

2. Els paisatges agraris

SISTEMES DE CONREUVarietat dels productesPolicultura: l'espai agrari es divideix en moltes parcelles petites on es conreen espcies vegetals diferents.

Monocultura: l'espai agrari s'especialitza en un sol tipus de conreu.

Sistema de regatgeDe sec: els conreus nicament reben l'aigua de la pluja.

De regadiu: una part del regatge es fa de manera artificial.

Aprofitament del sl agrcolaIntensiu: mxima productivitat en una superfcie petita amb grans inversions.

Extensiu: conreu de grans parcelles a baix cost.

3. Sistema de subsistncia Vs. Sistema de mercat

SISTEMES TRADICIONALS DE SUBSISTNCIAL'objectiu es produir els aliments necessaris per als mateixos agricultors i ramaders, i abastar el mercat local.

Sn explotacions familiars i dimensions redudes. I predomina la policultura i sn conreus poc tecnificats.Agricultura itinerant per cremaci: crema de vegetaci per obtenir camps de conreu (tubercles). Llocs: frica, Amrica del Sud i zones d'sia.

Agricultura extensiva de sec: rotaci triennal (mill, blat de moro...) Llocs: frica, sia i Amrica del Sud.

Agricultura irrigada de l'arrs: agricultura intensiva que permet dues collites l'any. Llocs: sud-est asitic.

3. Sistema de subsistncia Vs. Sistema de mercat

SISTEMES DE MERCATSn els sistemes tpics dels pasos desenvolupats. Abasteixen els seus mercats amb productes agrcoles procedents d'altres pasos.

Els productes responen als gustos dels consumidors i tenen preus competitius.

La producci s elevada i tecnificadaAgricultura cerealista extensiva: agricultura molt mecanitzada amb poca m d'obra (Estats Units, Canad i Austrlia)

Agricultura de plantaci: grans explotacions de monocultura en zones tropicals (caf, te, canya de sucre, etc.)

Agricultura mediterrnia moderna: conreus de regadiu (fruita i hortalisses) Els hivernacles sn un element caracterstic.

3. Sistema de subsistncia Vs. Sistema de mercat

4. La ramaderia

Consisteix en la cria d'animals domesticables per explotar-los.RAMADERIA TRADICIONALConsisteix a obtenir productes d'origen animal per a l'autoconsum.

Solen ser un complement de l'agricultura, ja que els camperols utilitzen l'adob dels animals com a fertilitzants.

Acostumen a ser petits ramats d'ovelles o cabres, que proporcionen llet, carn i llana.

Sn tpiques de les zones intertropicals, regions monsniques i en diverses rees mediterrnies.

4. La ramaderia

RAMADERIA COMERCIAL O DE MERCATL'objectiu s vendre la producci en el mercat i obtenir el mxim benefici.

S'aconseguix mitjanant la selecci de races, l'automatitzaci dels processos productius, etc.Ramaderia extensiva: zones on hi ha grans extensions per a pastures (Estats Units, Argentina...) on hi ha bestiar bov per a carn i llet; o per obtenir llana d'ovella (Argentina, Austrlia o Sud-frica)

Ramaderia intensiva: sn explotacions molt especialitzades que requereixen grans inversions. Els animals es troben tancats sota condicions de clima i llum artificials (estabulaci)

4. La ramaderia

Les espcies que ms es crien a la ramaderia intensiva sn el bestiar bov i els animals de granja.

Sn sistemes que contaminen perqu els purins i els excrements no es poden aprofitar.

Sn tpiques del Canad, Estats Units, Nova Zelanda i l'Europa atlntica.

5. L'activitat pesquera

La pesca es basa en l'aprofitament dels recursos alimentaris que ofereixen els rius, llacs, mars i oceans.PESCA ARTESANALEs duu a terme a prop de la costa i utilitza la fora humana i instruments de pesca senzills: arcs, arpons, xarxes, hams...

Es mant en zones poc desenvolupades, on la producci s escassa i serveix per l'autoconsum.

Als pasos rics, la pesca tradicional serveix per pescar espcies molt preuades, com la llagosta.

5. L'activitat pesquera

PESCA COMERCIALL'objectiu s realitzar el mxim de captures per abastar els mercats, sobretot dels pasos desenvolupats. Depenen del lloc on es duu a terme, es pot diferenciar entre:Pesca costanera: sn vaixells petits que s'allunyen poc de la costa. Les captures sn redudes. El peix desembarcat es porta a les llotges.

Pesca d'altura: els vaixells estan ben equipats, ja que han de romandre setmanes o mesos a alta mar. Disposen de cambres frigorfiques per conservar les captures.

Gran pesca: t lloc en aiges molt llunyanes. Els vaixells estan recolzats per vaixells d'abastament.

5. L'activitat pesquera

AQICULTURAConsisteix en la cria d'animals i de plantes en aigua dola o en aigua salada.

Aquesta tcnica es practica, sobretot, a la Xina, Indonsia, l'ndia, els Estats Units i el Jap.

Es conreen algues i es crien molluscs, crustacis i alguns peixos, com l'orada i el llobarro.

5. L'activitat pesquera

http://www.rtve.es/alacarta/videos/aqui-la-tierra/aqui-tierra-pesca-del-atun-cadiz-almadraba/2585020/

6. L'explotaci forestal

BOSC I LA PRODUCCI DE FUSTALa fusta s una matria primera que t molts usos. Com a font d'energia, en la construcci, en la producci de mobles, eines o paper, etc.

Quan la fusta s'utilitza com a font d'energia calorfica, a aquesta energia se la coneix com a DENDROENERGIA.

6. L'explotaci forestal

BOSC COM A FONT D'ALIMENTAls pasos subdesenvolupats, el bosc s fonamental com a font d'alimentaci.

Els productes silvestres ms comuns sn: arrels, fruita seca i plantes. Serveixen com a complement per a l'agricultura i la ramaderia, i tamb per produir compostos per fer medicines.

Als pasos desenvolupats, els productes silvestres ms preats sn: gerds, castanyes, pinyons, groselles, aranyons, maduixes, bolets, tfones o les plantes aromtiques.