UNITAT-4.-EL-SEXENNI-DEMOCRÀTIC-1868-1874.pdf

HISTRIA INS PREMI DE MAR 1

UNITAT 4:

EL SEXENNI DEMOCRTIC

(1868-1874)

4.1 Les causes de la revoluci.

4.2 La Revoluci de Setembre de 1868.

4.3 El regnat dAmadeu de Savoia (1871-

1873).

4.4 La Primera Repblica Espanyola (1873-

1874)


4.1 Les causes de la revoluci* Crisi econmica:

- Financera: Davallada de les cotitzacions de les accions

ferroviries, del Deute Pblic i daltres entitats financeres.

- Industrial: Pujada del preu del cot per la guerra de

Secessi dels EUA.

- Crisi de subsistncies, 1866-1868, per la carestia del blat.

Crisi poltica: fins i tot els unionistes safegiren al Pacte

dOstende.

4.2 La Revoluci de Setembre de 1868 Els generals Serrano i Prim, i lalmirall Topete, van

encapalar laixecament militar que el 19 de setembre*, des

de Cadis, va escampar-se per tot lEstat. *Consultar els documents de les pgines 78 i 79

http://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco_Serrano_Dom%C3%ADnguezhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Prim_i_Pratshttp://es.wikipedia.org/wiki/Topete

Els municipis i provncies organitzaren Juntes

revolucionries que constituen els rgans provisionals de

poder poltic amb ple suport popular. El cop prengu caire

dautntica revoluci, la Gloriosa, i la reina sexili.

El 8 doctubre de 1868 es form un govern provisional

presidit per Prim sota la regncia de Serrano, qui va

dissoldre les juntes, massa radicals (iniciant-se el perode

amb un primer element de conflicte).

Les posteriors eleccions a Corts Constituents, amb sufragi

universal mascul, donaren representaci a carlins i

republicans.

La Constituci del juny de 1869 establ una monarquia

democrtica.

Sintent reactivar leconomia:

- Establiment de la pesseta com a unitat monetria.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_de_1868http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Pesseta

- Supressi dels consums i imposici dun tribut personal i universal.

- Soluci del caos a la Hisenda Pblica mitjanant la venda o concessi del patrimoni miner (Llei de mines del 1871).

- Liberalitzaci dels intercanvis exteriors.

El panorama poltic rest dibuixat aix:

- A la dreta els moderats.

- Al centre una conjunci de monrquics formada bsicament per unionistes, progressistes i democrtics.

- A lesquerra, el gruix del Partit Demcrata va transformar-se en el Partit Republic Democrtic Federal, dirigit per Francesc Pi i Margall.

La conflictivitat social es va mantenir per la frustraci de les aspiracions populars:

- Reclamaci dun repartiment de terres entre els jornalers.

HISTRIA INS PREMI DE MAR

4

http://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margallhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margallhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margallhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margallhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margallhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margallhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margall


- Protestes contra les quintes i les pujades de preus.

- Millores salarials i de les condicions dels proletaris.

Lestiu del 1869 es produren insurreccions a favor duna

Repblica Federal (el federalisme propugnava articular

lEstat a partir de lestabliment de pactes entre les diverses

regions historicoculturals). El seu fracs encara radicalitz

ms alguns sectors.

Les llibertats constitucionals permeteren la penetraci de

lanarquisme i del socialisme entre els obrers.

*Consultar documents de les pgines 80 a 82.

4.3 El regnat dAmadeu de Savoia (1871-

1873)* Prim havia de trobar nou monarca, problema que es va

resoldre molts mesos desprs i sense consens.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Federalismehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Anarquismehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Socialisme


Les Corts de novembre del 1870 van acceptar com a rei

Amadeu de Savoia, fill del rei itali Vctor Manuel II. Tres

dies abans que arribs, Prim, el seu principal defensor,

mor en un atemptat. El 2 de gener de 1871 fou proclamat.

En contra tenia els republicans (noves insurreccions

federalistes el 1872), els carlins (alats en armes per tercer

cop el 1872), sectors burgesos moderats simpatitzants

duna restauraci borbnica en la figura del fill dIsabel II, i

els sectors populars que continuaven patint unes pssimes

condicions de vida i de treball.

Un altre focus de conflictes era Cuba, on els habitants no

tenien els mateixos drets que els peninsulars, i on persistia

lesclavisme en contra del parer de sectors abolicionistes.

La intransigncia dels poders econmics catalans contra

qualsevol intent de reforma foraren el sosteniment de la

guerra dels Deu Anys.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Amadeu_de_Saboiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Amadeu_de_Saboiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Amadeu_de_Saboiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Amadeu_de_Saboiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Amadeu_de_Saboiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anyshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anyshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anyshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anyshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anyshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anyshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anys


Lactuaci del rei es va fer molt difcil. Sense prou

suports, va abdicar el febrer del 1873.

*Consultar documents de les pgines 86 i 87

4.4 La Primera Repblica Espanyola

(1873-1874) L11 de febrer es va proclamar una forma de govern no

experimentada abans a Espanya: la Repblica. El primer

president en va ser el catal Estanislau Figueras.

Lexperincia republicana no va prosperar gaire temps:

noms onze mesos. Durant aquest temps es succeren

les vagues i insurreccions populars que volien aprofundir

en les reformes socials, les conspiracions

antirepublicanes, i lescissi entre republicans

federalistes i unitaris (partidaris dun estat centralista).

http://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Rep%C3%BAblica_Espa%C3%B1olahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Estanislau_Figuerashttp://ca.wikipedia.org/wiki/Estanislau_Figuerashttp://ca.wikipedia.org/wiki/Estanislau_Figuerashttp://es.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_unitaria


Es pot dividir en dues etapes:

a) Repblica federal:

- Els republicans federals guanyaren les eleccions a Corts

Constituents (maig de 1873) grcies a una altssima

abstenci. El projecte constitucional preveia la formaci de

disset estats federals. Pi i Margall va substituir Figueras.

- Els republicans ms intransigents saixecaren en armes

el juliol, proclamant la independncia de petites unitats

territorials o cantons. Afect principalment Andalusia,

Valncia i Mrcia, i sacompany de vagues i insurreccions

obreres i camperoles. Pi i Margall, desbordat, dimit.

- Nicols Salmern va intentar restablir lordre amb duresa.

Dimit el setembre sense haver sufocat completament les

rebellions (el cant de Cartagena resistiria fins el gener

de 1874).

b) Repblica unitria:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cantonalismehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Salmeronhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Salmeronhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Salmeronhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cant%C3%B3_de_Cartagenahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cant%C3%B3_de_Cartagenahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cant%C3%B3_de_Cartagenahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cant%C3%B3_de_Cartagenahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cant%C3%B3_de_Cartagena


- Emilio Castelar va fer girar el sistema cap el

conservadorisme i el centralisme, en un intent frustrat de

guanyar-se el vist-i-plau de la burgesia i dels militars.

- El 2 de gener del 1874, desprs duna suspensi

temporal de les seves funcions, les Corts van rebutjar la

poltica de Castelar. Lendem, el general Pavia les ocup

per evitar la formaci dun nou govern federalista.

Serrano va dirigir un nou govern provisional, va implantar

una dictadura i va dissoldre les Corts. Federalisme i

associacions obreres van ser declarades illegals. El

conflicte carl i lambient de tensi van continuar al pas.

El desembre del 1874, el general Martnez Campos es va

pronunciar a Sagunt per reclamar la coronaci dAlfons XII,

fill dIsabel II, fent-se ress de qui veia en la restauraci

borbnica lnica sortida al caos poltic (Manifest de

Sandhurst)*. El gener de 1875 hi torn Alfons de Borb.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Emilio_Castelarhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Emilio_Castelarhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Emilio_Castelarhttp://es.wikipedia.org/wiki/General_Pav%C3%ADahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Arsenio_Mart%C3%ADnez_Camposhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Arsenio_Mart%C3%ADnez_Camposhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Arsenio_Mart%C3%ADnez_Camposhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_XIIhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_XIIhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_XIIhttp://es.wikipedia.org/wiki/Manifiesto_de_Sandhursthttp://es.wikipedia.org/wiki/Manifiesto_de_Sandhursthttp://es.wikipedia.org/wiki/Manifiesto_de_Sandhursthttp://es.wikipedia.org/wiki/Manifiesto_de_Sandhursthttp://es.wikipedia.org/wiki/Manifiesto_de_Sandhurst


Govern provisional doctubre del 1868

Congrs obrer

Allegoria de la Primera Repblica

Caricatura de la divisi republicana


Amadeu I

Castelar

Prim Figueres

Pi i Margall

Martnez Campos

Salmern

Serrano

UNITAT-4.-EL-SEXENNI-DEMOCRÀTIC-1868-1874.pdf

Documents

Transcript of UNITAT-4.-EL-SEXENNI-DEMOCRÀTIC-1868-1874.pdf