LA CIUTAT MEDIEVAL

1. La recuperaci de la vida urbana

1.1 L'EXPANSI AGRRIADes del segle XI, la fi de les invasions + la disminuci de les guerres senyorials van afavorir l'agricultura.

Van aparixer innovacions:Noves tcniques de conreu: rotaci triennal + l's de fems d'animals com adob va millorar la fertilitzaci.

Nous instruments agrcoles + l's del cavall com a animal de tir + la utilitzaci de molins.

AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT AGRRIA

1. La recuperaci de la vida urbana

1.2 AUGMENT DE LA POBLACIL'increment de la producci agrcola va millorar l'alimentaci, i aix va provocar un augment de la poblaci.

Aquest creixement demogrfic va suposar la recerca de noves terres de conreu: repoblaci de camps abandonats, tala massiva d'arbres, etc.

L'augment de la poblaci pagesa va fomentar l'emigraci cap a la ciutat, ja que les ciutats no estaven controlades pels senyors feudals.

1. La recuperaci de la vida urbana

1.3 CREIXEMENT DE LES CIUTATSLa millora de l'agricultura va estimular el comer.Els pagesos produen ms, fet que els feia tenir un excedent que podien intercanviar per altres productes. I el lloc ideal eren els mercats de les ciutats.

Aquest fet va generar un augment dels artesans i comerciants que intercanviaven els productes amb els pagesos.

Les ciutats que ja existien van comenar a crixer, i al voltant dels castells o monestirs tamb van aparixer nous barris (burgs), els habitants dels quals van rebre el nom de burgesos.

2. El desenvolupament econmic de la ciutat

2.1 Artesans i GremisLes ciutats es van transformar en centres de producci. Els artesans d'un mateix ofici s'agrupaven per carrers.

El treball artes es feia en tallers petits. El mestre artes vivia i treballava en el mateix habitatge.

2. El desenvolupament econmic de la ciutat

2. El desenvolupament econmic de la ciutat

2.1 Artesans i GremisEls diferents oficis s'agrupaven en GREMIS. Els gremis servien per protegir i supervisar la producci dels seus membres. A ms, tenien una organitzaci jerrquica:Aprenent

Oficial

Mestre artes

Tots els membres d'un gremis havia de complir unes normes: preus, hores de feina, tipus d'eines, etc.

2. El desenvolupament econmic de la ciutat

2.2. L'expansi del comerRUTES TERRESTRESL'augment de la seguretat dels camins va afavorir l'expansi de les rutes terrestres entre les ciutats.

Moltes ciutats van assenyalar dies especials per celebrar mercats i lleis que protegien els mercaders. A vegades tamb van afavorir la creaci de fires.

RUTES MARTIMESEl comer martim continuava sent el ms emprat a l'hora de recrrer llargues distncies. El Mediterrani era la principal ruta comercial que connectava occident amb orient i la Ruta de la Seda.

2. El desenvolupament econmic de la ciutat

2.2. L'expansi del comerRUTES MARTIMESLa segona ruta martima ms utilitzada era la recorria l'oce Atlntic i el mar Bltic (la Hansa)

S'hi transportaven llanes, vins, pells, fustes i blat.

3. La societat urbana

El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal. Les noves persones dedicades al treball artes i el comer no depenien dels senyors feudals.

BURGESIA

La riquesa de la burgesia, ja no eren els intercanvis de productes caracterstics dels pagesos, sin els diners que cobraven per la seva feina.Alta Burgesia: grans comerciants i banquers.

Baixa Burgesia: mestres artesans i petits comerciants.

3. La societat urbana

Les ciutats tamb acollien altres grups socials:Nobles i eclesistics

Minories religioses: jueus

Grups socials ms humilsOficials i aprenents de gremis

Criats

Gent sense ofici

Captaires

3. La societat urbana

Les ciutats estaven governades pels magistrats (vens) dirigits per un burgmestre o alcalde.

L'edific central on es reunien els membres del govern municipal era l'Ajuntament.

Al llarg de tota l'edat mitjana el poder urb va anar quedant en mans de les famlies ms riques de comerciants i banquers, formant un nou grup social: PATRICIAT URB.

3. La societat urbana

La millora de les condicions econmiques i el desenvolupament de la vida urbana van afavorir un major inters per la cultura.

Aquesta necessitat de coneixement va fomentar el desenvolupament de les escoles i les universitats.

4. La consolidaci de les monarquies

A partir del segle XII, els monarques van aprofitar el poder econmic de les ciutats i la burgesia per intentar imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal.

A canvi, els burgesos necessitaven una llibertat personal i una seguretat que els permetessin comerciar tranquillament. Tamb volien dictar les seves prpies lleis.

Els reis, per guanyar-se la confiana dels burgesos, van dictar cartes de privilegis a les ciutats: reconeixement de la llibertat dels ciutadans, govern propi, permisos per obrir mercats, etc...

4. La consolidaci de les monarquies

A canvi dels privilegis reials, els burgesos van facilitar als monarques recursos econmics.

Als consells reials (Rei + Clero + Noblesa), els reis van imposar la representaci de la burgesia. Aquestes noves assembles van rebre el nom de corts o parlaments.

5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)

LA FAM, LA GUERRA I LA PESTA NEGRAA partir del segle XIV, es van produir a tota Europa tot un seguir de crisis agrries provocades per males collites: canvi climtic + conreu de terres de baixa qualitat.

Tamb van augmentar les guerres entre els senyors feudals, fet que va provocar inseguretat a les terres on tenien lloc les lluites.

A tot aix, a partir de 1347, es va afegir una epidmia de Pesta Negra que va assolar tot el continent, paralitzant el comer, l'activitat artesanal i el treball al camp.

5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)

CRISI AGRRIA I REVOLTES DELS PAGESOSEl descens de la poblaci va provocar una crisi al camp: terres abandones, escassetat de m d'obra, etc.

Aix va fer que els senyors feudals comencessin a perdre ingressos. Per tal de compensar-ho van augmentar els impostos als seus serfs, van endurir les condicions de la servitud (mals usos)

Manca d'aliments + ala de preus + empitjorament de les condicions de vida = AUGMENT DE LES TENSIONS SOCIALS I LES REVOLTES

5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)

EXEMPLES DE MALS USOS:Intestia: s un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. La penalitzaci consistia en la confiscaci d'una part dels seus bns, en la majoria dels casos, en una tercera part.

Eixorquia: dret pel qual el senyor rep una tercera part de l'herncia del pags que no t descendncia.

Cugucia: si la muller del pags era trobada culpable d'adulteri, el senyor rebia la meitat dels bns si la dona tenia el consentiment del seu marit, o la totalitat dels bns, si la dona no el tenia.

5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)

LES REVOLTES URBANESLa crisi agrria + l'augment de la mortalitat + el descens de la producci artesanal + el descens del comer = augment de la misria urbana.

Aix va provocar que els grups ms desafavorits reclamessin millores i accs als crrecs municipals.

Increment de les revoltes urbanes, sufocades per la noblesa feudal, el patriciat urb i el rei.