Unitat 3Unitat 3

L’aiguaL’aigua

Apunts col·lectius deApunts col·lectius de 1r d’ESO B 1r d’ESO B

On hi ha aigua?

- A la Terra

- A Mart

- A la Lluna: l'aigua de la lluna és sòlida perquè no té atmosfera.

- Al nostre cos: nosaltres tenim més o menys un 60% d'aigua.

Aigua a la Terra

A la Terra hi ha un 3% d'aigua dolça.

A la Terra hi ha un 97% d'aigua salada.

Aigua dolça:

- Un 1% del 3% d'aigua dolça és d'accés fàcil (rius, llacs, estanys,embassaments,...)

- Un 20% és aigua subterrània.

- Un 79% és de neu! gel, glaceres,...

L’aigua ocupa tres quartes parts de la superfície terrestre. Les aigües submarines constitueixen els oceans i els mars. Les aigües continentals es troben a l’escorça terrestre i formen les glaceres, els rius, els llacs i les aigües subterrànies. La quantitat d’aigua més gran és salada.

Aigua a Mart

L’atmosfera de Mart conté 0,01% estimat d’aigua en forma de vapor. També hi ha aigua glaçada a la superfície del planeta, com van detectar al gener del 2004 la sonda

Europea Mars Express i al juliol del 2008 la sonda americana Phoenix. Existeix un veritable cicle de l’aigua a Mart, diferent de la de la Terra. A causa de les condicions ambientals de Mart, amb la pressió atmosfèrica i temperatura inferiors a les terrestres, l’aigua a Mart sublima, és a dir, passa directament d’estat sòlid a gasós i viceversa sense passar per líquid.

Aigua a la Lluna

La presència d’aigua a la Lluna és un aspecte de l’estudi de la superfície lunar. Si hi havia aigua a la superfície del satèl·lit natural de la Terra no podia estar en forma líquida (la temperatura de la Lluna és força per sota del punt de congelació de l'aigua) i no pot persistir elvapor ja que la seva gravetat no permetia la presència d'atmosfera. Tanmateix els científics des de 1960 han especulat que el gel pot romandre en aquest estat en els freds cràters de la Lluna que permanentment estan a l'ombra, en els dos pols del satèl·lit.

Aigua al nostre cos

L'aigua és el principal component del cos humà, que posseeix un 75% d'aigua en néixer i prop del 60% en l'edat adulta. Aproximadament el 60% d'aquesta aigua es troba a l'interior de les cèl·lules i la resta circula en la sang i banya els teixits. És imprescindible per a l'existència de l'ésser humà, que no pot estar sense beure aigua més de cinc o sis dies sense posar en risc la seva vida. El cos perd aigua per mitjà dels excrements, la transpiració (suor) i la exhalació del vapor d'aigua en el nostre alè, en funció del grau d'activitat, temperatura, humitat o altres factors.

Prezi: http://prezi.com/b3x962mh0lfb/laigua/

1. Propietats de l’aigua

L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O, el qual, és el constituent majoritari de la pluja, mars, llacs, rius... L'aigua té una elevada capacitat per a dissoldre substàncies i rarament es troba com a substància pura sinó essent part d'alguna mescla. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió,...). L'aigua pura es pot obtenir en el laboratori mitjançant processos de purificació, com ara la destil·lació.

Elevada calor específica

A diferencia de la sorra, a l’aigua li costa molt canvia la seva temperatura per passar-la a freda o a calenta.

El punt de fusió

Si l'aigua és sòlida, perquè es passi a líquid l'aigua a de tenir 0ºC. L’escala dels números 1,2,3,4... és va fer des de els punts de fusió i ebullició de l’aigua.

El punt d'ebullició o punt de condensació és la temperatura a la qual una substància, passa de l'estat líquid a l'estat gas, o a la inversa.

El punt d’ebullició

És el punt en que l’aigua passa d’estat sòlid a estat gasos, el qual s’anomena ebullició.Quan passa de líquid a gasos té una temperatura de 100ºCQuan passa d’estat gasos a estat líquid s’anomena condensació.

Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=eDBrPO61g2w

La densitat

La densitat és la relació que hi ha entre la massa i el volum que ocupa una substància.

L’aigua és l’única substància coneguda que en estat sòlid és menys densa que en estat líquid, per això els glaçons floten a l’aigua. La densitat de l’aigua és fonamental per a la vida, ja que el fet que el gel sigui menys dens que l’aigua líquida és molt important per preservar l’existència dels éssers aquàtics: la capa de gel actua d’aïllant i evita que solidifiqui l’aigua de l’interior dels mars, oceans i llacs de les parts més fredes de la Terra.

Densitat a 4ºC (aigua líquida) 1g /cm3

Densitat a 0º (aigua sòlida, gel) 0,917g /cm3

Dissolvent universal

L’aigua té una elevada capacitat de dissolució, per això no la trobem mai pura en estat líquid a la natura. Normalment porta un gran nombre de sals minerals dissoltes. L’aigua és una substància en que se l’hi poden dissoldre molts materials, tot i que no totes les substàncies són solubles en aigua.

Tensió superficial

La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió. A aquest fenomen se'l coneix com tensió superficial. La tensió superficial és una manifestació de les forces intermoleculars a l'interior dels líquids.

2. L’aigua oceànica

Estructura vertical

• Quan parlem de plàncton trobem:

Fitoplàncton: És plàncton que fa la fotosíntesis. Zooplàncton: És el plàncton que es menja el fitoplàncton.

• Quan parlem de nècton ens referim al animals que viuen nedant per l’aigua.• Quan parlem de bentos ens referim als animals que viuen al “terra” del oceà.

Estructura horitzontal

Talús continental: és un gran abisme que es troba després de la Plataforma Continental, és on s'acaba el continent.

Dorsal Oceànica: és una esquerda gegant,( molts quilòmetres ) tenen unes muntanyes als costats creades amb el magma que surt de l'esquerda.

A la Terra només hi ha un 3% de tota l'aigua dolça, l'altre 97% és aigua salada. D'aquest 3% el 79% és tracta de gel, neu glaceres, el 20% són aigües subterrànies i l'altre 1% que queda és aigua de fàcil accés com ara pot ser rius, estanys, llacs...

3. L’aigua continental: el relleu càrstic

És una forma de relleu provocada per l'erosió de l'aigua. Es forma per la dissolució de les roques.

N'hi ha de molts tipus, però aquí en posarem 5, juntament amb imatges i vídeos:

Congost: És una vall molt estreta i coberta amb un riu.http://www.youtube.com/watch?v=QBdbxKQTFxU

Canyó: És un congost molt ample i abrupte. El canyó més conegut és el Gran Canyó del Colorado.http://www.youtube.com/watch?v=p2X4U1mQzoE

Dolina: És un forat causat per l'erosió de l'aigua, que està sec

o amb un estany al fons.http://www.youtube.com/watch?v=DKr0rJYCFo0 (la dolina per fora)Coves: Forats a les parets de les muntanyes. Normalment el terra està cobert d'aigua.http://www.youtube.com/watch?v=aRoeCqVvqqk

Un documental sobre unes coves ben especials: http://www.youtube.com/watch?v=0OLdSJmvcUs

Avencs: Són forats al terra de les muntanyes.http://www.youtube.com/watch?v=MimCGJx8sQQ

Llac càrstic: Els llacs d'origen càrstic es formen per enfonsament del carst les regions calcàries, normalment de guix. Un exemple de llac càrstic és l'estany de Banyoles. Aquests llacs poden aparèixer en qüestió de minuts.http://www.youtube.com/watch?v=RmsfykqGkLU

La formació real de l'estany de Banyoles: L'Estany de Banyoles és d’origen tectònic i càrstic i es va formar fa 250.000 anys. Els moviments tectònics produïts amb la formació dels Pirineus van donar lloc a la falla de l'Empordà que coincideix amb l’eix major de la zona de Banyoles. A través d’un seguit de fenòmens càrstics posteriors en aquesta zona (erosions pluvials i fluvials que donen lloc a enfonsaments) es va formar l'estany. El primer Estany de Banyoles tenia una extensió molt superior a l'actual, inundant tota la seva zona de ponent entre sis i vuit metres per sobre el nivell actual.

Altres formacions: Hi ha altres formacions com per exemple Montserrat o Sant Llorenç del Munt que abans eren sota un mar, ara són muntanyes amb formes molt arrodonides perquè han sigut molt erosionades per l’aigua (en aquest cas aigua marina).

4. Contaminació de l’aigua

La contaminació de l’aigua s’agreuja amb el creixement de la indústria i l’agricultura.Els contaminants que s’aboquen a un riu, poden tenir-hi pocs efectes si la quantitat vessada és petita i si el riu està ben conservat i porta molta aigua, gràcies a l’autodepuració.L’aigua contaminada conté alguna substància que l’embruta i la no potable no és apte per el consum humà.

Substàncies químiques

La contaminació química és il·legal, consisteix en tirar substàncies o productes químics a les aigües a traves d'una fàbrica o altra instal·lació.

Vessament de petroli

Hi ha hagut varis accidents de vaixells petrolers que han naufragat i que abocat al mar milions de litres de petroli. Els primers afectats es el fitoplancton i el zooplancton, com que els peixos méspetits no es poden alimentar els seus depredadors també moren, i així successivament fins a destruir els animals marins que es troben en el radi de molts Km de petroli.

Metalls pesants

Els metalls pesants que contaminen l’aigua normalment provenen de mines, es crea un líquid espès que es filtra a la terra fins a contaminar tota la natura, elsanimalsque s’alimenten de la natura, els depredadors que s’alimenten dels animals omnívors…

Vídeo: Doñana: https://www.youtube.com/watch?v=W1pzP3oVZZgPrestige: http://www.youtube.com/watch?v=ofJqBBIAQyQ

Radioactivitat

La radioactivitat és un fenomen físic natural , pel qual alguns cossos o elements químics anomenats radioactius , emeten radiacions que tenen la propietat d'impressionar plaques fotogràfiques , ionitzar gasos , produir fluorescència , travessar cossos opacs a la llum ordinària , etc.

Purins

Els purins són qualsevol dels residus d'origen orgànic com: aigües residuals i restes de vegetals, collites, llavors, concentracions d'animals morts, pesca, menjar, excrements sòlids o líquids (majoritàriament de porcs), o barreja d'ells, amb capacitat de fermentar o fermentats que tenen impacte medi ambiental. Tradicionalment s'han usat per produir abonament i compost. Hi ha diversos tipus de classificacions, ja que, depenent del seu origen tenen diferents propietats.

Eutrofització

Es produeix quan, s’aboca a l’aigua de rius o estanys, detergent, que conté fòsfor. El fòsfor és el principal aliment de les algues i llavors creixen sense control. Com que les algues no estan al seu hàbitat natural (mars i oceans), necessiten molta aigua i prenen l’aliment a les plantes autòctones, que és queden sense aliment.

Prezis:http://prezi.com/ap2fgu0fofvm/la-contaminacio-de-laigua-eutrofitzacio/http://prezi.com/urfzmhcbw20w/la-contaminacio-de-laigua-purins/http://prezi.com/d9x7lng2rc_k/la-radioactivitat/

Webshttp://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/radioac2.htmhttp://imatgesitextosdeciencies.blogspot.com.es/2013/04/eutrofitzacio-quan-l-enriquiment-de.htmlhttp://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm

Vídeoshttps://www.youtube.com/watch?v=macQv4wDgso

5. Depuració i neteja

La depuradora s’encarrega de netejar l’aigua bruta que procedeix de l’activitat industrial i urbana per retornar-la al riu.

Funcionament

• Arriba l’aigua amb molts objectes i brutícies• Predesbast: gran filtració• Desorrador: filtra una mica més petit• Desgreixador : es fa una mena de decantació deixant passar aigua i es queda a

la profunditat els greixos• Decantació primària:s’afegeixen els flòculs per agrupar les petites partícules i

deixar-les precipitar per gravetat.• Reactor biològic: s’afegeixen uns bactèries que s’alimenten de la resta de les

brutícies• Decantació secundària: s’afegeixen els flòculs per treure la resta de

microorganismes• Amb els residus es pot aconseguir energia elèctrica

Potabilitzadora:

L’única diferencia es que li posen clor.

Cada ciutat a de tenir la seva pròpia depuradora o potabilitzadora, a vegades les grans fàbriques també han de tenir la seva.