1. L’origen de la vida2. Del fixisme a l’evolucionisme3. L’origen de l’ésser humà

L'origen de la vida és un tema controvertit i i té implicacions filosòfiques i teològiques.

Entre la comunitat científica sembla ben establerta la teoria que la vida va evolucionar a

partir de matèria inerta en algun moment ara fa entre 3.900 i 3.500 milions d'anys. Aquest

tema també inclou conjectures i idees referent a la hipòtesi d'un possible origen

extraplanetari o extraterrestre de la vida, que hauria succeït durant els últims 13.700 milions

d'anys d'evolució de l'Univers conegut després del Big Bang.

1. L’origen de la vidaHIPÒTESIS PRINCIPALS:

– Generació espontània (segle XVI)– Teoria de la panspèrmia– Teoria de la panspèrmia dirigida– Creacionisme – disseny intel·ligent– Abiogènesis:

–- Oparin i Haldane–- Brou primordial–- Coacervats–- Hipòtesi del món d’ARN–- Creació d’una atmosfera oxidant

1. L’origen de la vida

La teoria de la generació espontània, també coneguda com abiogènesi o autogènesi, va ser una idea molt estesa en el passat, segons la qual la vida sorgeix de manera espontània a partir de la matèria inert. L'observació directa de certes experiències "confirmava" aquesta teoria, arribant-se a la conclusió (errònia) que les mosques es generaven ordinàriament a partir de la carn en estat de putrefacció, els cucs a partir del fang, etc. Els experiments de Pasteur van rebatre d'una vegada per sempre la teoria de la generació espontània.

GENERACIÓ ESPONTÀNIA

1. L’origen de la vida

La panspèrmia és la teoria segons la qual l'aparició de la vida a la Terra és d'origen extraterrestre. Suggereix que les "llavors" o l'essència de la vida prevalen disseminades per tot l'univers i que la vida va començar a la Terra gràcies a l'arribada de tals llavors al nostre planeta.

Aquestes idees tenen el seu origen en algunes de les consideracions del filòsof grec Anaxàgores. L'astrònom Fred Hoyle també va recolzar aquesta teoria.

TEORIA DE LA PANSPÈRMIA

1. L’origen de la vida

La panspèrmia dirigida afirma que la vida va ser sembrada a la Terra, i potser també en uns altres planetes, per éssers intel·ligents que procedien d’altres sistemes solars que havien aconseguit un grau d’evolució avançat.

TEORIA DE LA PANSPÈRMIA DIRIGIDA

1. L’origen de la vida

La ideologia del disseny intel·ligent sosté que la vida a la Terra i l'origen de l'home són el resultat d'accions racionals empreses de forma deliberada per un o més agents intel·ligents.

Els proposadors del disseny intel·ligent no prenen partit explícit sobre la identitat del o dels creadors o sobre els mitjans que van utilitzar per a dissenyar i després crear la vida, però són protegits per la majoria dels partidaris de la lectura literal de la Bíblia.

El debat, especialment intens en els Estats Units s'ha estès a altres països per mitjà de la influència d'esglésies evangèliques i altres grups religiosos fonamentalistes.

DISSENY INTEL·LIGENT

1. L’origen de la vida

Treballant independentment, al 1920 aquests dos científics van proposar teories similars de com es va iniciar la vida a la Terra.

ABIOGÈNESI: OPARIN I HALDANE

• L’any 1953, Stanley Miller va comprovar

experimentalment la hipotesi d’Oparin: en un

aparell que reproduïa les condicions de

l’atmosfera primitiva i sotmés a descàrregues

elèctriques va aconseguir fabricar molècules

orgàniques entre les quals hi havia uns quants

aminoàcids.

1. L’origen de la vida

Uns brou primitiu de molècules orgàniques es va generar en una atmosfera sense oxígen i que contenia metà, amoníac, vapor d’aigua, àcid sulfhídric a través de l’acció de la radiació ultraviolada, descàrregues elèctriques de l’atmosfera, energia alliberada per minerals radioactius, activitat dels volcans...

ABIOGÈNESI: BROU PRIMITIU

1. L’origen de la vida

Oparin defensava que a partir de les petites porcions de brou primordial es van formar els coacervats, gotes riques en matèria orgànica separades del medi acuós per una membrana rudimentària.

A dins seu les reaccions químiques succceixen a velocitats diferents que en el medi.

Es reprodueixen formant gotes filles idèntiques.Creixen fussionant-se amb altres .Oparin els anomenava protobiontesEls protobiones van evolucionar fins convertir-se en

eubiontes, organismes cel·lulars procariotes anaeròbics heteròtrofs.

Moltes teories modernes de l’origen de la vida agafen les idees d’Oparin com a punt de partida.

ABIOGÈNESI: COACERVATS

1. L’origen de la vida

L'hipòtesi del món d'ARN postula que un món ple de vida basada en àcid ribonucleic (ARN) existí abans de l'aparició de la vida actual, basada en àcid desoxiribonucleic (ADN).

L'ARN, que pot servir tant per a emmagatzemar informació, com l'ADN, com per actuar com un enzim, podria haver suportat vida cel·lular o precel·lular.

Algunes hipòtesis sobre l'origen de la vida presenten la catàlisi i l'emmagatzemament d'informació basades en ARN com el primer pas en l'evolució de la vida cel·lular.

ABIOGÈNESI: HIPÒTESI DEL MÓN D’ARN

1. L’origen de la vidaABIOGÈNESI: CREACIÓ D’ATMOSFERA OXIDANT

Hi ha una relació molt estreta entre les primeres etapes de l’evolució dels éssers vius i les modificacions de l’atmosfera terrestre. L’aparició d’una atmosfera oxidant (fa 2400 milions d’anys) degut a la producció d’oxigen en la fotosíntesi aeròbia, va conduir a l’inici del procés respiratori i va permetre que els organismes aerobis creixessin i es reproduïssin a una velocitat més gran que els anaerobis.La presència d’oxigen va originar la capa d'ozó de l’estratosfera, que impedeix l’arribada d’una gran part de la radiació ultraviolada, cosa que va permetre la conquesta del medi terrestre.

2. Del fixisme a l’evolucionisme Creacionisme Fixisme Catastrofisme Teoria de Lamarck Teoria de Darwin Neodarwinisme Equilibri puntuat Teoria neutralista

2. Del fixisme a l’evolucionismeCREACIONISME: Espècies creades en un principi per un Ésser

Infinit. S’anomena creacionisme a les creencies inspirades en doctrines

religioses, segons les quals la Terra i els éssers vius provenen d’un acte de creació d’un ésser diví.

També s’anomena creacionisme als moviments pseudocientífics i religiosos que militen en contra del fet evolutiu.

El moviment creacionista més conegut i políticament actiu és d’origen cristià protestant i va iniciar-se als Estats Units.

.

2. Del fixisme a l’evolucionismeFIXISME

- Espècies immutables

- Fòssils: restes d’éssers vius que van viure en el passat.

Carl Von Linné

Georges Cuvier

CATASTROFISME

- Espècies immutables, però s’extingeixen per catàstrofes

- Explica els fòssils com a resultat de grans catàstrofes d’escala planetària succeïdes en la història de la Terra, originant extincions massives i posteriors creacions d’éssers nous.

2. Del fixisme a l’evolucionismeLA TEORIA DE LAMARCK

- Primer naturalista que va defensar la idea de

l’evolució dels éssers vius i va proposar una teoria

basada en lleis naturals i en l’herència dels caràcters

adquirits.

-

Tendència natural cap a la complexitat L’evolució es realitza des de les espècies més senzilles fins a les més complexes

Desenvolupament d’adaptacions al medi

Les variacions del medi provoquen adaptacions en els organismes

Herència dels caràcters adquirits

Les modificacions adquirides pels organismes durant la seva vida es transmeten als seus descendents

- La teoria és fàcil d’acceptar de manera intuïtiva i ha influït fortament en el pensament biològic posterior. No obstant això és errònia, els caràcters adquirits no s’hereden.

2. Del fixisme a l’evolucionismeLA TEORIA DE DARWIN

Les formes de vida no són estàtiques sinó que evolucionen; les espècies canvien contínuament, unes s'originen i altres s'extingeixen.

El procés de l'evolució és gradual, lent i continu, sense salts discontinus o canvis sobtats.

Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú. Tots els organismes vivents poden remuntar-se a un origen únic de la vida.

La selecció natural és la clau, en dues fases, que explica tot el sistema. La primera fase és la producció de variabilitat: la generació de modificacions

espontànies en els individus. La segona, la selecció a través de la supervivència en la lluita per la vida: els

individus més ben dotats, els que han nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar descendents amb les seves avantatges.

-

No podia explicar com es produïa la variabilitat en els individus ni com es trasmetien aquestes variacions.

2. Del fixisme a l’evolucionismeNEODARWINISME

• En les dècades de 1930 i 1940, la teoria sintètica de l’evolució perfeccionava la de Darwin a la llum, principalment, de la teoria cromosòmica de l'herència iniciada per Mendel i de la genètica de poblacions.

La teoria sintètica de l'evolució o neodarwinisme es caracteritza per: Un rebuig de l'herència dels caràcters adquirits, La ratificació dels gradualisme en l'evolució El reconeixement del mecanisme de la selecció natural amb les seves dues fases actualitzades.

- Primera, la producció de mutacions cromosòmiques o variabilitat genètica.- Segona, la selecció dels portadors de dotació genètica més favorable per fer front a les pressions ecològiques; aquests, estadísticament parlant, tenen una probabilitat de

supervivència i de procreació més alta que la resta de la població.

-

2. Del fixisme a l’evolucionisme• Els estudis actuals han modificat la idea darwinista de la selecció natural per poder incloure

descobriments científics posteriors i conceptes desconeguts per Darwin com ADN, genètica i poder aixir analitzar fenòmens com la selecció de parentesc, l’altruisme i l’especiació.

• Estan en debat models com l’equilibri puntuat o la teoria neutralista.

-

L’ESPÈCIE HUMANA EN EL REGNE ANIMAL

REGNE AnimalFÍLUM O TIPUS Cordats CLASSE MamífersORDRE Primats

Subordre Antropoides Infraordre Catarins

SUPERFAMÍLIA HominoideaFAMÍLIA HomínidsGÈNERE Homo

3. L’origen de l’ésser humà

L'evolució dels humans és el seguit de canvis que van sofrir alguns primats fins arribar a constituir l'actual espècie d'Homo sapiens sapiens.

Es tracta d'un procés discontinu, intermitent en l'espai i el temps, a diferència del model darwinista tradicional, que era lineal, continu, lent i lògic.

Fa uns 30 milions d'anys alguns simis del vell món (primats superiors) inicien el procés d'hominització. Es poden distingir quatre fases:Fase prehumana o humana temprana, amb els australopitècids i

l'Homo habilis; Fase humana arcaica, amb els arcantrops; com l’Homo ErectusFase humana primitiva, amb els paleoantrops; com l'Homo

neanderthalensisFase humana moderna, amb els neantrops , Homo Sapiens i Homo

Sapiens Sapiens

3. L’origen de l’ésser humà

Els éssers humans van aparèixer a la Terra fa més de 130.000 anys durant el període Paleolític. En l'època, la Terra estava sumida en una era glacial (actualment estem un un període interglacial), amb un clima bastant més fred que en l'actualitat.

Fa uns 50.000 anys, en finalitzar el darrer període glacial, els éssers humans es van llançar a la conquesta del planeta en diferents branques des de l'Àfrica. Una branca va arribar Austràlia. L'altra va arribar a Àsia Central, per a després bifurcar-se en dues, una a Europa i l'altra va pujar fins a creuar l'Estret de Berin i va arribar a Amèrica. Les últimes àrees a ser colonitzades van ser les illes de la Polinèsia, durant el primer mil·leni dC

Homo

3. L’origen de l’ésser humà

Homo habilis

Origen comú amb Australopithecus

Només viu a l’Àfrica 2,3- 1,4 milions

d’anys520- 750 cm3

Alçada 0,9-1,3 m

3. L’origen de l’ésser humà

Homo erectus

Àfrica, Àsia i Europa 1,8 m.a – 27 000

anys aC 800- 1300 cm3

Alçada 1,6- 1,8 m

3. L’origen de l’ésser humà

Homo sapiens neanderthalensisEuropa. Alguns fòssils a l’Orient

Mitjà i l’Àsia Central.20 000- 35 000 anys aC 1 500 cm3

Alçada una mica inferior a la la nostra. Torus supraorbitari i monyo occipital.

Recol·lectors, caçadors. Cultura mosteriana o mode tècnic 3.

Feien servir el foc.Enterraven els seus morts.

3. L’origen de l’ésser humà

Homo sapiens sapiensProcedeixen de l’Àfrica i

colonitzen Àsia, Europa i Amèrica.

130 000 anys aC 1 300- 1 500 cm3

Crani alt i ample. Mentó.Són els humans

moderns.Pintura rupestre. Art.

3. L’origen de l’ésser humà

Arbre genealògic humà

3. L’origen de l’ésser humà

Hominització (I)Bipedisme

Sense augment de la mida cerebral

Adaptació a la vida a la sabana? Més resistència Allibera les mans Reforç del vincle

sexual/familiarEs formen grups socials Fills més ben cuidats Més temps d’aprenentatge

Canvi d’alimentació De fulles i fruits a carronya i caça

3. L’origen de l’ésser humà

Hominització (II)Canvis en el desenvolupament

del crani i cara Augmenta la mida del

neurocrani De 500 cm3 a 1 400 cm3

Bombament de temporals i parietals

Front vertical

Os mandibular més fi Menys prognatisme. En Homo

sapiens, mentó Dents més petites

Canins reduïts

3. L’origen de l’ésser humà

Hominització (III)Desenvolupament de la capacitat intel·lectual

Pensament simbòlic Elaboració d’eines Capacitat de comunicació Expressar idees amb paraules Art

3. L’origen de l’ésser humà