Universitat Autònoma de Barcelona · s’han completat adaptant la resta d’iniciatives —els...

Universitat Autònoma de Barcelona

MEMÒRIA DEL CURS ACADÈMIC 2012.2013

Universitat Autònoma de Barcelona

MEMÒRIA DEL CURS ACADÈMIC 2012.2013

EdicióSecretaria GeneralUniversitat Autònoma de Barcelona

CoordinacióGabinet del RectoratUniversitat Autònoma de Barcelona

DissenyMètode Design

FotografiesPierre CaufapéJordi ParetoÀmbit ParticipacióÀrea de Comunicació i de PromocióFundació Autònoma SolidàriaOficina de Medi Ambient

Universitat Autònoma de BarcelonaCampus de Bellaterra08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)www.uab.cat

Les dades d’aquesta memòria relatives al curs2012-2013 són de 31 de maig de 2013.

Aquesta memòria té versió en castellà(www.uab.es/memoria/2012-2013/castellano)i en anglès (www.uab.es/memoria/2012-2013/english).

01 Presentació 04

02 Destaquem - Equitat i suport als estudiants 06

10 anys de Campus Ítaca 07

UAB Campus d’Excel·lència Internacional 08

La UAB entre les millors universitats del món 10

UAB Campus Saludable i Sostenible 12

La UAB emprèn 13

03 Govern i activitat institucional 14

04 Docència 16

05 Recerca i transferència de coneixement i de tecnologia 22

06 Projecció internacional 28

07 Compromís social i mediambiental 32

08 Comunitat universitària 36

09 Gestió de recursos 38

ÍNDEX

Em plau presentar-vos la memòria de la UniversitatAutònoma de Barcelona corresponent al cursacadèmic 2012-2013, un període que representael primer any de mandat de l’Equip de Governque encapçalo com a rector.

Aquesta publicació ens permet resseguir lesactuacions principals dutes a terme i les fites mésimportants assolides en els àmbits de la docència,la recerca i la transferència de coneixements.Però, a més, la lectura ordenada dels fetsesdevinguts, de les iniciatives impulsades, delsprojectes desplegats i de les grans dades imagnituds que se’n deriven ens brinda l’oportunitatde reflexionar serenament sobre el curs que totjust deixem enrere. I, sens dubte, la memòriad’enguany palesa que la fortalesa fonamentalde la UAB rau en l’alt grau de compromís deles persones que en formen part.

Malgrat que és evident que el context de crisieconòmica i de reducció pressupostària ha afeblitsignificativament la capacitat de la UAB per assolirels millors resultats possibles en el desplegamentde la seves missions, la implicació i el treball dela comunitat universitària han estat cabdals persuperar aquest escenari ple d’obstacles id’incerteses i complir satisfactòriament les tasquesque la Universitat té encomanades.

Fruit d’aquest esforç la UAB ha continuat avançantamb convicció, gairebé amb tossuderia, perenfortir i reivindicar un model d’universitat públicaamb els trets singulars que li són propis. Així,aquest curs s’ha consolidat una oferta docent dequalitat i innovadora que ha estat primordial peratraure el millor talent; s’ha incrementatsensiblement la captació de fons de recercaeuropeus, que ha suplert, en part, la reducciódramàtica de les convocatòries del Plan Nacional;s’han tirat endavant iniciatives col·laborativesi multidisciplinàries per impulsar la innovació,l’ocupabilitat i l’emprenedoria, i s’han iniciatprocessos de reorganització de les estructuresorganitzatives per tal de millorar-ne l’eficiènciai adaptar-les a noves necessitats.

Els resultats d’aquest afany col·lectiu han estatreconeguts pels principals rànquings universitarisinternacionals, en els quals la UAB es consolidaentre les primeres 200 universitats del món ilidera les universitats espanyoles. Una posicióque, cal tenir-ho en compte, la UAB ha aconseguita partir d’uns recursos molt inferiors als de lesuniversitats més ben situades.

La universitat pública, tal com l’entenem a la UAB,ha de tenir una vocació clara de servei a lacomunitat i un compromís ferm amb el progrésde la societat, i ha de garantir l’equitat i la igualtatd’oportunitats. En aquest sentit, la UAB hapotenciat enguany els programes de suport alsestudiants, especialment el Programa Finestreta,destinat a assegurar que els estudiants puguincontinuar els estudis malgrat la pujada de taxesuniversitàries.

Finalment, voldria destacar que la UAB també hademostrat un alt grau de responsabilitat en lagestió dels recursos, que s’ha traduït en eltancament del pressupost del 2012 en equilibri.Aquest fet ha comportat un gran esforç per partde tota la comunitat universitària, però ha estatdel tot necessari per poder garantir la viabilitateconòmica de la nostra universitat.

En definitiva, les pàgines que segueixen tenen lavirtut de recordar-nos que, malgrat les dificultatsi els entrebancs, la nostra universitat continuaendavant gràcies a la força i a la perseverançade les persones que en formen part.

Ferran Sancho PifarréRector

MEMÒRIA DEL CURS ACADÈMIC 2012.2013 UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA04

PRESENTACIÓ

La memòria d’enguany palesaque la fortalesa fonamental de laUAB rau en l’alt grau de compromísde les persones que en formen part.

Notes:• Les dades relatives al curs 2012-2013 són del 31 de maig de 2013.• El nombre d’estudiants de grau equivalent a temps complet és de 25.259.• El nombre d’estudiants no inclou els estudiants de programes

interuniversitaris que no es matriculen directament a la UAB.• El personal docent i investigador inclou els investigadors postdoctorals

(Ramon y Cajal, etc.), que són 160.• El nombre de personal docent i investigador equivalent a temps complet

és de 2.631.

Dades més rellevants del curs 2012-2013

85

116

79

511

13

13

Estudis

Internacionalització

Docència

28.505

7.434

4.482

2.078

1.684

3.657

8.620

6.126

1.536

556

Estudiants de grau

Estudiants de grau de nou accés

Titulats de grau (2011-2012)

Estudiants de màster universitari

Titulats de màster universitari(2011-2012)

Estudiants de doctorat

Estudiants de formació continuada(2011-2012)

Estudiants de grau en centres adscrits

Estudiants de grau de nou accésen centres adscrits

Titulats de grau en centresadscrits (2011-2012)

1.361

629

1.334

1.242

Estudiants estrangers de grau

Estudiants estrangers de màsteruniversitari

Estudiants estrangers de doctorat

Estudiants de la UAB en programesd’intercanvi

3.514

597

2.489

Personal docent i investigador

Personal investigador en formació

Personal d’administració i serveis

Recursos humans (2012)

220

57

20

7

36

556

3.496

53

57,07

Grups de recerca reconegutsper la Generalitat de Catalunya

Departaments

Centres d’estudis i de recerca

Instituts de recerca propis

Instituts de recerca vinculats

Tesis doctorals llegides (2011-2012)

Articles publicats en revistesindexades (WOK-ISI)

Empreses derivades (spin-off)

Recursos destinatsa la recerca (en milions d’euros)

Recerca (2012)

313,74 Pressupost liquidat de despeses(en milions d’euros)

Pressupost (2012)

01

05

01 P

RESE

NTAC

IÓ

Titulacions de grau

Màsters universitaris

Programes de doctorat

Programes de formaciócontinuada (2011-2012)

Facultats i escoles pròpies

Escoles universitàries adscritesi vinculades

1.341

1.958

Estudiants en programes d’intercanvia la UAB

Estudiants estrangers del programaStudy Abroad

Acte d’inauguració del curs 2012-2013

El 26 de setembre, la sala d’actes delRectorat va acollir la inauguració del cursacadèmic 2012-2013 de la UAB. Durantl’acte es va lliurar la Medalla de la UAB alprofessor Ramon Pascual de Sans, de quiel catedràtic de Física Teòrica de la UAB,Antoni Méndez, va glossar la trajectòriaacadèmica.

Ramon Pascual, catedràtic de Física Teòricade la UAB, membre de l’Institut de Físicad’Altes Energies (IFAE), exrector de la UABi president de la Comissió Executiva delConsorci del Sincrotró, va impartir la lliçóinaugural del curs, titulada «Els meus tempsa la UAB». El doctor Pascual va repassar laseva carrera prèvia a l’arribada a la UAB, el1972, els anys de creixement del campus,els seus anys dedicats a la gestió i, finalment,el camí que va dur a la creació del SincrotróAlba. El rector Ferran Sancho, que presidial’acte per primer cop, va donar les gràciesal professor Ramon Pascual per la lliçó i elva felicitar per la seva trajectòria com aacadèmic i gestor.

LA CRÒNICA

06 MEMÒRIA DEL CURS ACADÈMIC 2012.2013 UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

163estudiants han rebut un ajut del ProgramaFinestreta

La UAB posa en marxa nous programes d’ajut i de suportals estudiants per garantir l’equitat i la igualtatd’oportunitats.

Davant la persistent situació de crisi econòmicai la notable pujada de les taxes universitàriesaprovada el juliol de 2012, la UAB, amatent a lespossibles dificultats que se’n poguessin derivarper als seus estudiants, ha posat en marxa elPrograma Finestreta d’ajuts per garantir quepuguin continuar els estudis.

Es tracta d’un programa innovador que incloudiferents modalitats d’ajuts destinats a compensaraquelles situacions sobrevingudes que dificultenel desenvolupament d’estudis universitaris. Mésconcretament, els ajuts van adreçats als estudiantsde la UAB matriculats en algun ensenyamentoficial de grau o màster universitari que nodisposin de cap altre tipus d’ajut i que, com aconseqüència d’una situació sobrevinguda durantel curs, es trobin en una situació dedesestructuració econòmica, social o familiar quepugui afectar l’evolució acadèmica dels seusestudis. La partida destinada al programa és d’untotal de 300.000 euros.

El Programa Finestreta s’ha dotat d’una granversatilitat a fi de donar la millor resposta possiblea la diversitat de circumstàncies i necessitats delsestudiants sol·licitants: inclou atencióindividualitzada, ofereix ajuts i solucions diversesi es convoca periòdicament al llarg del curs pertal que puguin acollir-s’hi tots els estudiants quecompleixin els requisits.

Les actuacions en l’àmbit dels ajuts a l’estudis’han completat adaptant la resta d’iniciatives—els ajuts de col·laboració amb la UAB, lesestades de pràctiques a la UAB i altres bequesd’estudi— a la nova normativa aplicable als becarisi fent una convocatòria conjunta per donar-losmés visibilitat com a part del Programa d’Ajuts al’Estudi de la UAB.

El Programa Finestreta inclou diferentsmodalitats d’ajuts destinats a compensar

aquelles situacions sobrevingudes que dificultenel desenvolupament d’estudis universitaris

Val a dir que els ajuts a l’estudi de la UAB, i enparticular, el Programa Finestreta, van més enllàde ser exclusivament programes econòmics itenen la voluntat de ser programes d’orientacióprofessional dels estudiants receptors dels ajuts.Els estudiants disposen d’un pla de carrerasupervisat per Treball Campus i compten amb elsuport del Programa d’Orientació i Acompanya-ment Psicopedagògic (POAP) (v. infra).

D’altra banda, també cal destacar que s’ha posat enmarxa un nou mecanisme de fragmentació delpagament de les matrícules, que inclou diferentsopcions d’ajornament, i un web per calcular-ne l’import.

En conjunt, el pressupost destinat a ajuts a l’estudihaurà superat aquest curs el milió d’euros.

Programa d’Orientació i AcompanyamentPsicopedagògic (POAP)

Paral·lelament al paquet de mesures impulsat perpal·liar els efectes de la greu situació econòmica, laUAB ha enfortit aquest curs el programa d’acompa-nyament als estudiants amb la posada en marxa delnou Programa d’Orientació i AcompanyamentPsicopedagògic (POAP). Un dels motius ha estatprecisament la necessitat de reforçar les actuacionsen aquest àmbit a fi que els estudiants treguin tot elprofit als ajuts a l’estudi de caràcter econòmic.

El POAP pretén dur a terme una intervenció globalen les diferents etapes educatives. Així, la Unitatd’Assessorament Psicopedagògic (UAP) de la UABs’ha integrat al POAP juntament amb les diversesactivitats d’acompanyament dels estudiants que ja esfeien des de l’Institut de Ciències de l’Educació de laUAB: la Universitat dels Nens i les Nenes, el CampusÍtaca, el Programa Argó i les beques salari Ítaca-Santander. La UAP és un servei que dóna suport alprocés d’aprenentatge continuat de l’alumnatde la UAB amb actuacions de caràcter assistenciali preventiu.

Aquest curs, la UAP, en el marc del POAP, ha col·laboraten el seguiment que es fa dels estudiants quegaudeixen d’una beca salari Ítaca-Santander i els hadonat suport psicopedagògic quan ha calgut. D’altrabanda, també dóna suport als estudiants que sol·licitenuna ajut a l’estudi del Programa Finestreta.

DESTAQUEMEQUITAT I SUPORT ALS ESTUDIANTS

07

02 D

ESTA

QUEM

Lliurades 20 noves beques salariÍtaca-Santander

En un acte que va tenir lloc el 25 de juny a CasaConvalescència, la UAB i el Banco Santandervan lliurar, per quart any consecutiu, vint bequessalari a estudiants de batxillerat amb un altrendiment acadèmic que provenen d’entornssocioeconòmics amb dificultats. Les bequessalari cobreixen les despeses de matriculacióde l’estudiant i un salari mensual de 500 eurosdurant els deu mesos de durada del curs, i esrenoven anualment si s’han aprovat totes lesassignatures.

A l’acte es va fer també un reconeixement a laprimera promoció d’estudiants beneficiaris deles beques, que tot just s’han graduat desprésde cursar íntegrament els seus estudis ambl’ajut d’una beca salari.

Les beques van ser lliurades en mà per FerranSancho, rector de la UAB, Pablo Cigüela,sotsdirector general adjunt de Banco Santanderi director territorial de Catalunya, i Josep Escaich,president de la Comissió Econòmica del ConsellSocial de la UAB.

LA CRÒNICA

Un projecte reeixit

El Campus Ítaca és un programa socioeducatiuadreçat a estudiants d’ESO amb bones capacitatsperò que, per raó del seu entorn familiar o social,no sempre se senten atrets per l’opció de continuarestudiant.

Durant el transcurs del Campus Ítaca, elsestudiants treballen habilitats d’ordre social ipersonal i duen a terme activitats relacionadesamb diferents àrees del coneixement per copsarles possibilitats acadèmiques que els ofereix launiversitat i adquirir eines que els ajudin a definirel seu futur. Alhora, el Campus Ítaca vol ser unespai de convivència entre nois i noies d’entornssocials diversos i potenciar l’ús del català com allengua vehicular de comunicació.

Els estudis de seguiment del programa mostrenuns resultats molt positius, tant en la incidènciaimmediata sobre l’alumnat beneficiari, les famílies,els centres educatius, els municipis participantsi la UAB, que han valorat el programa com unelement estimulador i orientador, com en el nivelld’estudis que s’observa més tard en l’alumnat.En aquest sentit, s’ha de destacar que un 84%d’alumnes participants segueixen estudiant uncop finalitzada l’educació obligatòria i que el 49%assoleixen estudis universitaris.

Enguany s’han complert deu anys de la posadaen marxa del programa Campus Ítaca, unainiciativa innovadora i pionera en el sistemauniversitari català i espanyol que ha esdevingutun referent del compromís social de la UAB.El programa, que té l’objectiu d’evitar que elsalumnes abandonin els estudis després de l’etapaobligatòria, adapta una experiència similar de launiversitat escocesa d’Strathclyde.

El programa es va iniciar el 2004 amb una provapilot en la qual van participar 40 alumnes d’ESO.A partir d’aquella data i durant deu edicions, elprograma ha anat creixent gràcies al compromísi la implicació de les persones organitzadores,del professorat, del personal tutor i dels institutsparticipants. Així, l’edició de 2013 ha acollit 432estudiants de 56 instituts. En deu anys, més de3.500 estudiants d’ESO de tot Catalunya han pogutgaudir de l’experiència del Campus Ítaca.

El Campus Ítaca està gestionat per l’Institut deCiències de l’Educació i la Facultat de Ciències del’Educació, i té el patrocini del Grup Santanderi el suport del Consell Social de la UAB.

Paral·lelament a la realització del Campus Ítaca,des del curs 2009 s’atorguen anualment 20 bequessalari Ítaca-Santander per facilitar i estimularl’accés als estudis universitaris de l’alumnat delscentres participants en el programa.

DESTAQUEM10 ANYS DE CAMPUS ÍTACA


• Millorar la docència i la recerca.

• Promoure la projecció internacional.

• Intensificar la interacció amb l’entorn.

Des de l’obtenció del reconeixement de Campusd’Excel·lència Internacional, en la primeraconvocatòria de l’any 2009, la UAB ha assolitsatisfactòriament les diferents fites marcades. Enaquest sentit, la comissió internacional designadapel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports peravaluar el grau de progrés dels projectes de CEIha emès, en l’avaluació feta la tardor de 2012, uninforme molt favorable del projecte de la UAB, fetque l’eximeix de sotmetre’s a cap més avaluacióde seguiment fins a l’informe final previstper al 2014.

DESTAQUEMUAB CAMPUS D’EXCEL·LÈNCIAINTERNACIONAL

El Campus d’Excel·lència Internacional de laUAB té per objectiu crear un veritable ecosistemadel coneixement i consolidar l’UABCEI com amotor de progrés econòmic i cultural del territori.

Les actuacions dutes a terme en el marc delprojecte UABCEI «Una aposta pel coneixementi la innovació» estan estretament lligades al marcestratègic de la Universitat i tenen per objectiucontribuir a afrontar tres reptes decisius pera la UAB:

D’altra banda, paral·lelament a la creació de l’Escolade Doctorat de la UAB, s’ha iniciat un procés perdonar suport als màsters i doctorats internacionalsen col·laboració amb altres universitats.

Innovació i territori

La consolidació de l’Esfera UABCEI ha estatfonamental per enfortir la interacció de laUniversitat amb el seu entorn i fer-la esdevenirun veritable motor econòmic i cultural.

La intensa cooperació entre els membres del’Esfera ha estat cabdal per impulsar diversosprojectes col·laboratius de dinamitzaciósocioeconòmica del territori. Per exemple,mitjançant acords amb el centre tecnològicAscamm i amb la PIMEC s’han posat en marxaprogrames d’innovació i emprenedoria i, a travésdel Consorci per l’Ocupació i la PromocióEconòmica del Vallès Occidental (Copevo), s’hanimpulsat projectes de desenvolupament local.

En l’àmbit institucional, la UAB ha estat fortamentimplicada en el desplegament d’iniciatives perreforçar la col·laboració entre la Universitat i elsajuntaments, els centres de recerca, les institucionsi les empreses ubicades en el seu entorn. Ambaquest finalitat la UAB ha participat en la constitucióde l’Associació Àmbit B30 i ha continuat cooperantamb el consorci Catalonia InnovationTriangle (CIT).

Impuls a la internacionalització

En els primers anys de desenvolupament delprograma UABCEI les actuacions es van centrar,en gran mesura, en l’adaptació i la millorad’infraestructures i equipaments de docència irecerca. Aquesta primera etapa, coincident en eltemps amb el procés d’adaptació a l’espai europeud’educació superior, ha donat pas, els anys 2012i 2013, a l’aplicació d’un conjunt de mesuresencaminades a afavorir la internacionalitzaciói l’atracció de talent.

El 2012 el MECDha emès un informe de seguiment

de l’UABCEI molt favorable

Així, durant aquest curs s’ha consolidat laparticipació de la UAB en projectes estratègicsinternacionals, com l’International MedicalResearch Association (IMRA), s’ha posat en marxaun programa d’ajuts per a l’organització demissions i intercanvis d’investigadors amb païsosemergents (BRIC) i s’ha fomentat la participacióactiva en les xarxes universitàries internacionals.Cal destacar que, fruit d’aquesta darrera líniad’actuació, la tardor de 2013 la UAB acollirà unareunió plenària de l’European Consortium ofInnovative Universities (ECIU).

La UAB acull l’Open Science & InnovationForum UABCEI

Amb l’objectiu d’impulsar la transferència deconeixement de la universitat a la societat i mostraral sector productiu la capacitat en coneixementi tecnologia de l’UABCEI, el 4 de desembre la UABva acollir l’Open Science & Innovation ForumUABCEI. Aquest esdeveniment, organitzatconjuntament pel Parc de Recerca UAB, el ConsellSocial i l’Associació d’Amics, va comptar amb elprimer UAB-NEM (Networking, Exhibition &Meetings), un espai per a l’exposició i ladinamització de contactes entre investigadorsi empreses. En el transcurs de la jornada es vanlliurar els Premis a l’Excel·lència enTransferència de Coneixement als investigadorsJosé Manuel Soria (IIB Sant Pau), en la modalitatde Millor Acció de Transferència Realitzada, i JoanFrancesc Julián (Hospital Universitari GermansTrias i Pujol), en la modalitat de Millor Projected’Innovació de l’Entorn de l’Esfera UAB.

09

02 D

ESTA

QUEM

Nou laboratori de nanociènciai nanotecnologia

En el marc de les actuacions per impulsar elNanoclúster de la UAB, el 2013 ha entrat enfuncionament el laboratori de nanociènciai nanotecnologia ubicat al Departament deFísica. Aquest nou equipament està dotatd’un disseny innovador i multifuncional quepermet combinar fàcilment els usos docentsi de recerca i l’adaptació per fer presentacionsi demostracions. Les característiques dellaboratori el converteixen en un model per aaltres infraestructures de recerca, atès quecombina les característiques d’un equipamentd’altes prestacions amb els requisits mésexigents d’ergonomia, sostenibilitati seguretat.

Clúster d’Aeronàutica

El Clúster d’Innovació Tecnològica en GestióAeronàutica de la UAB ha acollit, del 24 al 28de juny, les jornades de treball Standards forAir Traffic Data Communication Services.Aquest esdeveniment va reunir, al campusde Sabadell, els grups de treball RTCA SC-214 i EUROCAE WG-78, integrats per lesprincipals empreses i administracions delsector aeronàutic a Europa, els Estats Unitsi Austràlia. Aquests grups treballen en eldesenvolupament dels estàndards i elsrequeriments de seguretat, rendimenti interoperabilitat dels serveis de trànsit aeri(ATS) basats en la comunicació digitalde dades.

Durant les jornades, els assistents van tenirl’oportunitat de conèixer amb detall elsprogrames de formació del grau i el màsterde Gestió Aeronàutica de la UAB i el noulaboratori de tècniques de navegació icomunicacions al sector aeronàutic, ubicatal campus de Sabadell, així com l’activitatd’R+D+I duta a terme per la UAB en l’àmbitde la gestió aeronàutica.

02 LA CRÒNICA

El 21 de maig de 2013 va tenir lloc l’acte deconstitució de l’Associació Àmbit B30 a laseu del Laboratori de Llum de Sincrotró Alba.Aquesta associació, formada per universitats,centres de recerca, ajuntaments, empresesi organitzacions sindicals, neix amb l’objectiud’actuar de manera col·lectiva per impulsarl’eix de la carretera B30 i posicionar-lo comuna de les regions industrials i tecnològiquesmés innovadores del sud d’Europa. La UABforma part de la comissió executiva del’Associació en representació del blocd’universitats.

L’UABCEI i l’Horitzó 2020

El programa UABCEI ha representat un estímuli un impuls per dur a terme nombroses actuacionsque marquen un tempo en el procés detransformació del campus. Però més enllàd’aquestes actuacions, ha contribuït a generarpolítiques transformadores, a impulsar projectesmultiinstitucionals emmarcats en un networkingestratègic, amb nous models de clúster i aliances,i a iniciar una reflexió profunda sobre eldesenvolupament d’ecosistemes de coneixementi innovació.

El desenvolupament de l’Esfera s’ha anat definintcom un partenariat asimètric, en què la Universitatha d’assumir el lideratge, i ha estimulat la recercade sinergies, l’optimització de recursos i, endefinitiva, l’exploració de nous marcs decol·laboració.

Els canvis que s’estan produint a escala global,bàsicament en els models socioeconòmics, estandeterminant nous escenaris als quals la Universitats’ha d’adaptar i ha de poder desenvolupar unpaper fonamental, en la línia de les propostesde la Comissió Europea i l’estratègia Horitzó 2020.En aquest sentit, l’UABCEI representa una granoportunitat per iniciar aquest camí, ja que moltsdels seus objectius coincideixen o apunten capa la mateixa direcció.


176auniversitat del món segons el QS WorldUniversity Rankings 2012

11auniversitat del món de menys de 50 anys segonsQS i 20a segons Times Higher Education

La UAB ha assolit enguany els seusmillors resultats en els principals rànquingsinternacionals d’universitats.

En els darrers anys la UAB ha vist com esreconexia el seu esforç per impulsar la qualitatde la docència, per atraure talent internacionali per obtenir un impacte creixent de la recercaamb una millora progressiva de la classificacióen els rànquings internacionals més prestigiososi influents. Així, la UAB lidera les universitatsespanyoles i ocupa una posició destacada en elstres rànquings universitaris de referència: el QSWorld University Rankings (QS WUR), el TimesHigher Education World University Rankings(THE WUR) i l’Academic Ranking of WorldUniversities (ARWU).

La UAB és la 176a universitat del móni la 76a d’Europa segons el QS WUR 2012

La UAB ha consolidat enguany la seva posicióentre les 200 millors universitats del món i les100 primeres d’Europa al rànquing mundiald’universitats QS World University Rankings.Concretament, en l’edició de 2012, la UAB haassolit la posició 176 del món i la 76 d’Europa,i es manté com la primera universitat espanyola.Cal destacar que, entre els criteris emprats pelrànquing, la UAB assoleix la posició 105 mundialen la classificació sobre reputació acadèmica,elaborada mitjançant una enquesta a acadèmicsde tot el món.

Pel que fa als àmbits acadèmics que distingeix elrànquing QS World University Rankings, la UABse situa entre les 100 primeres universitats aescala mundial en els camps de les ciències socials(95) i de les arts i les humanitats (92), i entre les200 primeres en la resta d’àmbits científics.

La UAB lidera les universitats espanyolesen els principals rànquings internacionals

D’altra banda, la UAB també ha millorat posicionsa la classificació del Times Higher EducationWorld University Rankings: ha entrat en el grupde la 201 a la 225 i ha passat a ser una de lestres universitats espanyoles capdavanteres enaquest rànquing.

En l’edició de 2013 del rànquing de Shanghai(Academic Ranking of World Universities,ARWU), un dels més coneguts del món, la UABha assolit una posició entre la 201 i la 300 i s’hasituat en el grup capdavanter de les universitatespanyoles.

En aquest rànquing la UAB se situa entre les200 millors universitats del món en els campsde la medicina i les ciències socials, segonsla classificació per àmbits científics quefa l’ARWU.

La UAB entre les millors universitats joves del món

Des de l’any 2011 QS i Times Higher Educationpubliquen dos nous rànquings dedicats a lesuniversitats que tenen menys de 50 anys. La UABlidera les universitats joves espanyoles en ambdósrànquings, i se situa a la part alta de la taula aescala mundial.

De fet, en l’edició de 2012, la UAB millora posicionsen tots dos rànquings: passa de la 14a a la 11aposició mundial en el rànquing QS TOP 50 under50 , i de la 22a a la 20a del món segons el rànquingTimes Higher Education 100 under 50.

DESTAQUEMLA UAB ENTRE LES MILLORSUNIVERSITATS DEL MÓN

11

02 D

ESTA

QUEM

La UAB participa en nous projectesde classificació d’universitats

Des del 2010 la UAB ha participat en l’elaboracióde dos instruments de classificació de lesuniversitats patrocinats i finançats per la ComissióEuropea: l’U-Map, que té com objectiu crear unatipologia d’universitats en funció del seu perfil,i l’U-Multirank, que pretén construir un nourànquing universitari de caràcter multidimensional.

La UAB ha col·laborat activament amb lesinstitucions coordinadores d’ambdós projectesaportant-hi dades i valorant els criteris i els indica-dors proposats per tal d’avaluar-ne la viabilitat.

Un cop superada la fase de validació, el desembrede 2012 la Comissió Europea va engegar elprocediment per posar en marxa una novaclassificació d’universitats basada en l’U-multirank. En aquesta primera edició pilot delrànquing es preveu la participació de 500universitats, entre les quals hi ha la UAB.

L’enfocament muldimensional de la novaclassificació representa una superació dels criterisemprats pels rànquings tradicionals, que responenbàsicament a criteris de rendiment i se centrendesproporcionadament en l’excel·lència de larecerca. En canvi, ara es valoraran les universitatsd’acord amb una àmplia sèrie de factors,distribuïts en cinc àrees: prestigi de la investigació,qualitat de l'ensenyament i de l'aprenentatge,orientació internacional, transferència deconeixements i contribució al creixement regional.

A més, el rànquing constituirà una eina interactivaamb la qual els usuaris podran cercarclassificacions personalitzades en funció del lesseves preferències i obtenir informació sobrecentres i disciplines.

LA CRÒNICAARTICLES PUBLICATS PER INVESTIGADORS DE LA UAB SEGONSL’IMPACTE DE LA REVISTA (THOMSON REUTERS). 2012

1r quartil 58%

2n quartil 25%

3r quartil 10%

4t quartil 7%

Total: 3.496 articles

Impacte dels articles de recerca

L’any 2012, segons la base de dades bibliogràficade referència Thomson Reuters Web of Science,el nombre d’articles publicats per investigadorsde la UAB ha estat de 3.496, gairebé tots enrevistes catalogades pel Journal Citation Report.Pel que fa a la repercussió científica dels articles,el 58% han estat publicats en les revistes de mésimpacte (primer quartil).

En l’edició de 2013 del rànquing d’institucions derecerca SIR Global Report, publicat pel grupSCIMAGO amb dades de SCOPUS, la UAB haavançat fins a la posició 202 mundial en nombrede publicacions (la 171 si només es tenen encompte les universitats), i ha millorat els resultatsrespecte de l’anterior edició en tots els indicadors.La UAB ja és la segona universitat espanyola ennombre d’articles publicats en el període 2007-2011, segons aquest rànquing.

Cal remarcar que el SIR Global Report tambéconstata la visibilitat creixent de la producciócientífica de la UAB. En la darrera edició d’aquestrànquing, la UAB ha augmentat sensiblement elpercentatge d’articles publicats en col·laboracióamb universitats estrangeres, que passa del 41,4%al 43,2%, i ha millorat l’índex d’impacte normalitzatde l’1,4 a l’1,43; això representa que globalmentels articles publicats per investigadors de la UABsón citats un 43% per sobre de la mitjana mundial.

Líder en dipòsits digitals

En l’edició de gener de 2013 del Rànquing Webde Repositoris del Món publicat pel laboratoriCybermetrics del CSIC, el Dipòsit Digital deDocuments de la UAB (DDD) es manté entre els20 millors del món, on ocupa el 16è lloc. Noméstres repositoris espanyols se situen entre els 50primers del món: després de la UAB hi ha el portalUPCommons, en el 17è lloc, i el Digital CSIC, enla 45a posició. En el top Europa, el DDD apareixa la 6a posició, només precedit pels dipòsits UKPubMed Central, CERN (Suïssa), HAL Informàtica(França), Igitur Universitat d’Utrecht (PaïsosBaixos), HAL Ciències de l’Home i Socials (França),i l’Arxiu Repec de Munic (Alemanya).

Aquest rànquing mesura la visibilitat i l’impactedels repositoris científics de 1.240 institucionsde tot el món en diferents categories: rànquingmundial, top Europa i top institucionals.

Pel que fa als dipòsits institucionals, el DDD tambéés el repositori espanyol més ben classificat,i ocupa l’11è lloc a nivell mundial.


L’àmbit de sostenibilitat s’estructura en quatrelínies estratègiques:

• Planificar i ordenar el campus amb criteris desostenibilitat i de conservació de la biodiversitat.

• Garantir un ús eficient dels recursos i fomentarla minimització i el reciclatge dels residus generats.

• Potenciar l’ambientalització interna en l’adquisicióde béns i serveis i en l’organització d’actes.

Pel que fa a l’àmbit de la salut, el pla comprèntres línies estratègiques:

• Fomentar els hàbits saludables.

• Vetllar per un entorn segur i saludable.

• Potenciar i promocionar la UAB com a entornque afavoreix la salut.

• Promoure la sostenibilitat ambiental i lasensibilització de la comunitat universitària.

La planificació i el seguiment del projecte seransupervisats pel Comitè de Responsabilitat Socialde la UAB, que s’encarregarà d’avaluar el graude compliment de les accions proposades pera cada curs.

DESTAQUEMUAB CAMPUS SIS

La UAB té el compromís ferm d’esdevenir unexemple de campus eficient, sostenible i saludable.Amb aquest objectiu, enguany s’ha creat l’UABCampus SiS (UAB Campus Saludable i Sostenible),un gran projecte que agrupa totes les actuacionsdels àmbits de la salut i el medi ambient per talde millorar l’efectivitat de les mesures implemen-tades i potenciar les accions transversals.

El projecte agrupa dos plans, el Campus Saludablei el Campus Sostenible, que tenen com a missió,respectivament, millorar la salut de la comunitatuniversitària mitjançant la promoció d’entornsi hàbits saludables i disminuir les emissionsglobals de gasos hivernacle a través d’una gestiómés eficient dels recursos i del territori.

La IV edició de la Setmana Saludable es vadesenvolupar del 15 al 19 d’abril per motivarla comunitat universitària a adquirir hàbitssaludables i sostenibles des de diferentspunts de vista (salut personal, mobilitat,medi ambient...). Al llarg de la Setmana, esvan organitzar activitats esportives a càrrecdel Servei d’Activitat Física, una caminadasaludable, sortides conjuntes al campus deBellaterra a peu o en bicicleta i diversesxerrades de sensibilització. Els restaurantsde la UAB es van afegir a la Setmana oferintuna mostra de plats de diferents païsosmediterranis.

Una universitat compromesa amb les personesi amb el territori

El 1994, amb la creació del Vicerectorat de Campusi Qualitat Ambiental, la UAB va iniciar el primerPla de gestió ambiental del campus. A final delsanys noranta, ja s’havien dut a terme activitatscoordinades entre les àrees de Logística,Arquitectura i Qualitat Ambiental.

A partir dels mecanismes de gestió plantejatsen els acords de la Cimera de Rio (1992) i,concretament, en l’Agenda 21, la UAB va posaren marxa un mecanisme de planificació, avaluaciói participació que la va convertir en pionera enl’elaboració de plans d’acció per la sostenibilitat.Posteriorment, es van elaborar plans d’acció enles àrees de prevenció, salut i activitatfísica. A partir d’aquest moment, per optimitzar

esforços i generar sinergies per millorar l’eficàcia,calia intentar crear un programa conjunt de totesaquestes àrees i que també pogués integrar àreesafins a algun d’aquests plans. Amb aquest propòsitha nascut el Campus SiS, que se sosté endocuments previs, com ara Principis i valors dela UAB, en les recomanacions de l’OMS i la XarxaCatalana d’Universitats Saludables (USCAT) i, talcom s’ha dit, en l’Agenda 21.

El Campus SiS neix amb la voluntat de ser difósàmpliament, tant en el si de la comunitatuniversitària com en la resta de la societat, i tambéd’anar més enllà del compliment d’allò que preveula Llei i esdevenir una manera de fer.

El programa UAB CampusSaludable i Sostenible expressael compromís de la Universitatamb les persones i amb elterritori.

N

13

02 D

ESTA

QUEM

Dia de l’Emprenedoria a la UAB

Més de 300 estudiants van participar el 22de novembre en el Dia de l’Emprenedoria ala UAB, la primera jornada organitzada perla Universitat per potenciar la culturaemprenedora entre l’alumnat.

La jornada va comptar amb diverses ponènciesi tallers formatius d’experts en creaciód’empreses i amb el testimoni d’antics alumnesde la UAB que han creat empreses en diferentssectors d’activitat. Les intervencions delsexperts van permetre als estudiants tenir unavisió general sobre les capacitats que ha detenir un emprenedor i sobre els elementsimplicats en el procés de transformació d’unaidea en un projecte emprenedor factible i viable.

DESTAQUEMLA UAB EMPRÈN

Lliurats els premis Aprendre a emprendre

La segona edició d’Aprendre a emprendre vafinalitzar el 21 de febrer amb l’acte de lliuramentdels premis als tres millors projectesemprenedors desenvolupats pels estudiantsal llarg del curs.

El projecte Dafply (Democratic art for peoplelike you), una plataforma interactiva per a lacomercialització d’art, va aconseguir el primerpremi, dotat amb 1.000 euros i la possibilitatde gaudir durant sis mesos d’un espaid’incubació a l’edifici Eureka i dels serveisd’assessorament del Parc de Recerca UAB.Easy Park, un portal per a l’optimització deplaces d’aparcament a les ciutats, i CustomeCervesers, un negoci de producció de cervesespersonalitzades, van aconseguir el segoni tercer premis, dotats amb 500 i 300 euros,respectivament.

LA CRÒNICALA CRÒNICA

El foment de l’ocupabilitat i de l’emprenedoria s’inscriuen l’objectiu de facilitar la incorporació al món laboraldels titulats i millorar la capacitat dels estudiants perdesenvolupar idees innovadores.

Les actuacions que desenvolupa la UAB en elsàmbits de l’ocupabilitat i l’emprenedoria tenen lafinalitat de complementar la formació delsestudiants amb els coneixements, les compe-tències i les habilitats necessàries per a poderfacilitar el retorn a la societat dels coneixementsadquirits i de capacitar-los per al desenvolupamentde projectes innovadors.

Fruit d’aquesta concepció s’estan dissenyantaccions integrades en la formació reglada de graui màster per tal de posar a l’abast dels estudiantsles eines i els coneixements necessaris que elsfacilitin l’accés al mercat de treball i que elspermetin millorar la capacitat per identificaroportunitats i gestionar eficientment els recursos.

Cal assenyalar que, a partir d’aquest curs, elprograma UABEmprèn aplega totes les accionsde la UAB adreçades a impulsar l’emprenedoriaentre els seus estudiants i investigadors, així comtots els serveis d’assessorament que requereixel procés per desenvolupar una idea de negoci.Aquest programa, gestionat per Treball Campussota la direcció del Vicerectorat de Qualitat,Docència i Ocupabilitat, ofereix formació especia-litzada en emprenedoria i gestió d’empresesi organitza esdeveniments que incentiven l’esperit

El programa UABEmprèn aplega totesles accions de la UAB adreçades a impulsar

l’emprenedoria entre els seus estudiantsi investigadors

emprenedor. Entre les activitats fetes aquest curs,s’ha de destacar la segona edició del cursAprendre a emprendre i l’organització del Diade l’Emprenedoria a la UAB.

Aquestes iniciatives tenen com a objectiufonamental introduir els estudiants en un procéspràctic d’emprenedoria i facilitar-los les einesi els coneixements per desenvolupar projectesempresarials propis. Per aquest motiu, lesactivitats tenen un format eminentment pràctici sempre aporten l’experiència de personesemprenedores.

El programa UABEmprèn ha tingut una molt bonaacollida per part de la comunitat universitària. Enaquest sentit, l’èxit de la convocatòria del cursAprendre a emprendre ha fet doblar el nombrede places ofertes respecte de la primera edició.


GOVERN I ACTIVITAT INSTITUCIONAL

• Aprovació i elevació al Consell Social del Pressupostde la UAB per a l’any 2013, i de la memòriaeconòmica, el compte de resultats i la liquidaciódel pressupost de la UAB corresponents a l’exercicianual en data de 31 de desembre de 2012.

• Aprovació de les estructures bàsiques següents:creació de l’Escola de Doctorat, adscripció del’Escola Doctor Robert, adscripció dels instituts derecerca Vall d’Hebron Institut de Recerca, InstitutCatalà d’Oncologia i Institut Català de Paleontologia.També s’ha aprovat el canvi de denominació delDepartament d’Economia de l’Empresa perDepartament d’Empresa.

• Aprovació del nomenclàtor dels carrers de la UAB.

• Aprovació de reglaments, normatives i plans d’àmbitgeneral de la UAB en les matèries següents: bonespràctiques en la recerca i de l’Escola de Doctorat,homologació de títols i estudis estrangers de màstera la UAB, propietat industrial i intel·lectual, funcio-nament intern del Consell d’Estudiants de la UAB,Campus Sostenible i Saludable, i Tercer pla d’accióper a la igualtat entre dones i homes a la UAB.

• Reestructuració de les comissions delegades delConsell de Govern d’àmbit acadèmic.

• Nomenament com a doctors honoris causa de laUAB del senyor Jordi Porta i Ribalta i de la doctoraJanice Jones Monk.

Acords de govern

Durant aquest curs acadèmic ha continuat l’activitatdels òrgans de govern i de representació de laUniversitat.

El Claustre s’ha reunit dues vegades. En la sessiódel 24 d’octubre de 2012 es va aprovar l’informeanual del rector sobre les línies generals de la políticade la Universitat, es van elegir els membres de lescomissions delegades del Claustre de Governançai de Seguiment de l’Espai Europeu d’EducacióSuperior, i es van aprovar quatre propostespresentades per claustrals de la UAB que havien detramitar els òrgans competents.

Les eleccions a membres del Claustre, que es vanfer pel sistema de votació electrònica, van tenir llocels dies 11, 12 i 13 de desembre de 2012. El 21 demarç de 2013 se celebrà la sessió constituent delClaustre, que va continuar en la reunió del 22 demarç. En aquesta sessió es van escollir els membresde la Mesa del Claustre i els representants delClaustre al Consell de Govern, es van renovar elsmembres de les comissions de Governança i deSeguiment de l’Espai Europeu d’Educació Superiori es va presentar el model de dedicació docent.També en aquesta sessió es van aprovar vint propos-tes presentades per claustrals de la UAB i es va en-carregar als òrgans competents que les tramitessin.

El Consell de Govern s’ha reunit set vegades. S’hanadoptat 108 acords i s’han tractat punts d’informaciói debat. En destaquem els següents:

Consell Social

L’activitat del Consell Social durant el curs 2012-2013 ha estat marcada per la situació de crisieconòmica, que en el cas de la UAB ha implicatuna reducció molt significativa en la subvencióanual de la Generalitat de Catalunya des de l’any2011. El Consell Social ha participat en l’elaboraciói l’aprovació de les mesures d’ajust pressupostari,així com en l’aprovació, el mes de desembre de2012, de les línies generals per a la elaboració delPla d’estabilització pressupostària de UAB, d’acordamb el que estableix la legislació autonòmicaaplicable i la negociació amb la Secretariad’Universitats i Recerca.

Així mateix, aquest curs s’ha distingit per lacontinuïtat de les activitats incloses en el ProgramaUniversitat-Societat, que impulsa actuacionsestratègiques que contribueixen a reforçar elsvincles entre universitat i societat (vegeu el capítol07). Paral·lelament, el Consell Social hadesenvolupat les competències que li atribueix laLUC en els àmbits de comunitat universitària, deprogramació i gestió i d’economia, pressupost ipatrimoni.

El Consell Social ha estat funcionant amb lesreunions de la Comissió Econòmica, la ComissióAcadèmica i la Comissió Societat-Universitat i ambsessions plenàries. S’han fet un total de 22 reunionspel que fa a les comissions i vuit sessions del Ple,i s’han pres un total de 264 acords.

Durant la presidència de la UAB, l’ACUP ha participat en lesJornades Catalunya Futura, que han tingut lloc els dies 1i 2 de març al monestir de Poblet. Els màxims representantsde les universitats catalanes i un grup destacat d’empresarisde Catalunya hi han aprovat la Declaració de Poblet, querecull un conjunt de propostes per impulsar l’emprenedoriai la cooperació universitat-empresa que han de fomentarla innovació, el progrés social i la competitivitat del país.

15

03 G

OVER

N I A

CTIV

ITAT

INST

ITUC

IONA

L

La fotògrafa Isabel Steva, Colita, investidadoctora honoris causa per la UAB

Isabel Steva, Colita, va ser investida doctorahonoris causa per la UAB, a proposta de laFacultat de Ciències de la Comunicació, en unacerimònia que va tenir lloc el 6 de novembre aCasa Convalescència i que va aplegar, a mésde representants acadèmics, nombrososprofessionals de la fotografia. Francesc Vilanova,professor del Departament d’Història Modernai Contemporània de la UAB, va exercir de padríi va glossar la trajectòria de Colita. La lliçómagistral de la nova doctora es va centrar enla seva tasca de recerca sobre dones fotògrafes.

03

Jordi Porta és investit doctor honoris causaper la UAB

La UAB va investir Jordi Porta doctor honoriscausa el 20 de febrer a proposta de la Facultatde Ciències Polítiques i Sociologia. El rectorde la UAB va lloar l’intens compromís de Portaamb la societat i li va agrair la dedicació personala la UAB com a membre del Consell Sociali síndic de greuges. El catedràtic de CiènciaPolítica Josep Maria Vallès, que va exercir depadrí del doctorand, va destacar-ne el papercom a promotor del coneixement científic, latrajectòria com a ciutadà compromès socialmenti la col·laboració amb la Universitat.

LA CRÒNICA

importància de fer un diagnòstic i un mapa RIS(research and innovation strategies) per aCatalunya. La Plataforma CTI està promoguda perl’ACUP, per PIMEC (patronal de les petites imitjanes empreses de Catalunya), per Foment delTreball i per la Fundació La Caixa, amb lacol·laboració de la Generalitat de Catalunya i d’unconjunt d’empreses radicades a Catalunya.

D’altra banda, el rector Ferran Sancho vacomparèixer el dia 11 de juliol a la Comissiód’Ensenyament i Universitats del Parlament deCatalunya, en qualitat de president de l’AssociacióCatalana d’Universitats Públiques (ACUP). Sotael títol «Universitats públiques de Catalunya: onsom, on anem», Sancho va analitzar la situacióactual del sistema universitari català en els eixoseconòmic, de governança, de personal, i de recercai desenvolupament. El rector va demanar unfinançament estable i suficient i va destacar queles universitats són una peça clau per a larecuperació econòmica del país i un elementindispensable per promoure la cohesió sociali la qualitat de vida.

El rector de la UAB presideix l’ACUP

Ferran Sancho, rector de la UAB, va assumir el 8de gener la presidència anual de l’AssociacióCatalana d’Universitats Públiques (ACUP).L’ACUP es va crear l’any 2002 amb la finalitatprincipal de ser la veu de les universitats públiquesde Catalunya i sumar esforços per promoureiniciatives, programes i projectes conjunts per ala millora del sistema universitari i perquè aquestconstitueixi un motor de desenvolupament social,cultural i econòmic.

Entre les activitats dutes a terme per l’ACUP desque la UAB la presideix, cal destacar les JornadesCatalunya Futura i la compareixença de FerranSancho al Parlament de Catalunya en representacióde l’Associació.

Les Jornades Catalunya Futura, organitzades perla Plataforma CTI, van tenir lloc els dies 1 i 2 demarç al monestir de Poblet i van reunir els màximsrepresentants de les universitats i un grup destacatd’empresaris de Catalunya amb la finalitatd’analitzar i aprofundir en la col·laboracióuniversitat-empresa per al foment de la innovació,el progrés social i la competitivitat del país. Fruitdel debat i de l’aportació dels experts, en la jornadade cloenda, presidida pel president de la Generalitatde Catalunya, Artur Mas, es va fer pública laDeclaració de Poblet, que recull un conjunt depropostes per fomentar l’emprenedoria i lacooperació empresa-universitat i mostra la

De l’11 al 13 de desembre van tenir lloc leseleccions al Claustre. Aquest ha estat elprimer cop que les eleccions s’han organitzatíntegrament mitjançant la plataforma devotació electrònica e-Vot. Es tracta d’unsistema comú a totes les universitatscatalanes, promogut per l’ACUP i gestionatpel CESCA. Les eleccions al Claustre de laUAB han estat el cas més complex i ambmés usuaris dels que s’han dut a terme finsara amb aquesta plataforma.


DOCÈNCIA

La qualitat i la innovació hanestat les claus de l’èxit de l’ofertadocent de la UAB.

Estudis de grau

El curs 2012-2013 s’ha consolidat l’oferta d’estudisde la UAB adaptada a l’espai europeu d’educaciósuperior. Més d’un 40% de les titulacions hanincrementat la nota de tall respecte al curs passat,especialment les dels àmbits de les ciències, lesbiociències i les ciències de la salut, camps estratègicsen què la UAB disposa d’una oferta àmplia iinnovadora, i les de l’àmbit de l’economia i l’empresa.

Cal fer menció especialment del grau de Física +Matemàtiques, que va obtenir la nota de tall mésalta de Catalunya a les provés d’accés de 2012(12,54), un resultat que ja es va donar el 2009 iel 2010 i que s’ha tornat a repetir el juliol de 2013.La resta de dobles titulacions, ADE + Dret i Física+ Química també gaudeixen de molt bonaacceptació, la qual cosa ha esperonat la UAB aampliar l’oferta de dobles titulacions els cursosvinents, atès que permeten treure profit del fet deser una universitat de campus per atraure alumnatmotivat i amb talent sense que això suposi unadespesa addicional de recursos. El curs 2013-2014 s’afegiran a l’oferta existent Dret + CiènciaPolítica i Gestió Pública, Ciències Ambientals +Geologia i Informàtica + Enginyeria Electrònicade Telecomunicació o Enginyeria de Sistemesde Telecomunicació.

D’altra banda, la bona acollida de les titulacionsen anglès referma l’aposta de la UAB per impulsarels estudis en anglès i les actuacions endegades

amb el Programa de Foment de la Docència enAnglès per millorar les habilitats del professoratper expressar-se i treballar en aquesta llengua.Així, la titulació d’ADE en anglès ha rebut un 50%més de sol·licituds que el curs passat i lad’Educació Primària en anglès, que s’oferia perprimer cop, l’han sol·licitat prop de 400 estudiants.

Pel que fa a les titulacions conjuntes amb altresuniversitats, cal destacar que, en el marc del’associació Aliança 4 Universitats, s’ha posat enmarxa per al curs vinent un grau conjunt deFilosofia, Política i Economia. Es tracta d’un grautransversal, inspirat en el que ofereixen prop decinquanta universitats de referència, que té perobjectiu oferir una visió de les ciències socialsdes de diferents perspectives per dotar elsestudiants d’eines diverses per analitzar un móncada dia més global, complex i connectat.

Finalment, amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitatdels estudiants, la UAB ha posat en marxa diversesactuacions per ampliar les possibilitats de ferpràctiques en empreses i millorar la visibilitat del’oferta existent. En aquest sentit, cal destacar unnou programa que permetrà als estudiants degrau de les facultats de Dret, Economia i Empresai de l’Escola d’Enginyeria fer pràctiques curricularsa empreses de Shanghai, un dels enclavamentsestratègics de l’Àsia Oriental.

Pràctiques professionals a Shanghai

El 14 de gener la vicerectora de Qualitat, Docènciai Ocupabilitat, Glòria González, va presentar elnou programa que permetrà als estudiants degrau de les facultats de Dret, Economia i Empresai de l’Escola d’Enginyeria fer pràctiques curricularsa empreses de Shanghai. Els estudiants faranestades de sis mesos en què adquiriranconeixements per al desenvolupament de la sevacarrera professional, prendran contacte amb unaempresa instal·lada a Shanghai i es familiaritzaranamb la llengua i la cultura locals. L’entitat xinesaGlobal Taixue s’ocuparà del seguiment il’assistència als estudiants.

17

04 D

OCÈN

CIA

20 anys de Ciències Ambientals a la UAB

El 18 d’octubre va tenir lloc la jornada centraldels actes commemoratius dels 20 anysdels estudis de Ciències Ambientals a laUAB, pioners a l’Estat espanyol. La jornadaes va iniciar amb un acte multitudinari a laSala d’actes de les facultats de Ciències iBiociències, organitzat per la UAB, el Col·legid’Ambientòlegs de Catalunya i l’AssociacióCatalana de Ciències Ambientals (ACCA).Durant el sopar de cloenda es va presentarel bloc “20 anys, 20 ambientòlegs” i es vanlliurar els primers Premis CiènciesAmbientals.

Joaquín Gairín i el seu equip reben elpremi Vicens Vives

L’equip docent que encapçala Joaquín Gairín,catedràtic del Departament de PedagogiaAplicada de la UAB, ha rebut la distincióJaume Vicens Vives 2012 en la modalitatcol·lectiva. El premi ha estat concedit alcol·lectiu de professors del subàmbitd’Organització d’Institucions Educatives delDepartament de Pedagogia Aplicada per unatrajectòria consolidada iniciada fa més de30 anys. L’acte de lliurament del premi vatenir lloc el 17 de setembre de 2012 a laUPF en el marc de la inauguració del cursacadèmic 2012-2013 del sistemauniversitari català.

04

ESTUDIANTS DE GRAU 2012-2013. CENTRES PROPIS

TOTAL DONES

Escola d’Enginyeria 2.395 16,7%

Facultat d’Economia i Empresa 3.390 47,0%

Facultat de Biociències 2.123 66,0%

Facultat de Ciències 2.382 39,0%

Facultat de Ciències de l’Educació 2.499 87,0%

Facultat de Ciències de la Comunicació 2.105 66,3%

Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia 1.034 47,3%

Facultat de Dret 2.082 61,4%

Facultat de Filosofia i Lletres 3.903 61,2%

Facultat de Medicina 2.517 70,3%

Facultat de Psicologia 1.870 80,9%

Facultat de Traducció i d’Interpretació 1.267 74,2%

Facultat de Veterinària 938 75,4%

TOTAL 28.505 59,6%

LA CRÒNICA

ESTUDIANTS DE GRAU 2012-2013. CENTRES ADSCRITSI VINCULATS

Eina, Centre Universitari de Disseny 515 64,9%i Art de Barcelona

Escola Massana. Centre Municipal d’Art i Disseny 324 69,8%

Escola de Prevenció i de Seguretat Integral 247 25,9%

Escola Superior de Comerç i Distribució 97 39,2%(ESCODI)

EU de Ciències de la Salut 1.049 66,5%

EU de Ciències Socials 403 79,9%

EU d’Infermeria i de Fisioteràpia “Gimbernat” 1.333 66,8%

EU d’Infermeria de Sant Pau 321 84,4%

EU d’Infermeria i Teràpia Ocupacional 688 82,1%de Terrassa (EUIT)

EU d’Informàtica “Tomàs Cerdà” 30 13,3%

EU Salesiana de Sarrià (EUSS) 527 9,3%

EU de Turisme i Direcció Hotelera 592 65,0%

TOTAL 6.126 62,8%

TOTAL DONES

EVOLUCIÓ D’ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS

CENTRESADSCRITS

CENTRESPROPIS

2008/09 2009/10 2010/11

1.806

6.382

2.121

7.176

1.760

7.365

1.969

7.359

2012/132011/12

7.434

1.536


27doctorats amb Menció cap al’Excel·lència

Estudis de postgrau

Les dades de màsters universitaris només inclouenels programes i estudiants de màsters ofertsi coordinats per la UAB. El nombre total de màstersen què participa la UAB és de 116.

*

Màsters universitaris i doctorats

La Comissió d’Afers Acadèmics del Consell deGovern va aprovar el mes d’abril els criteris deprogramació de màsters universitaris de la UAB.Els criteris aprovats van més enllà dels adoptatspel Consell Interuniversitari de Catalunya, basatsexclusivament en indicadors numèrics, iincorporen aspectes d’excel·lència acadèmicai d’oportunitat científica. Així, a més de garantirl’eficiència en la programació d’acord ambl’indicador usat per la UAB (la ràtio alumne-professor), la política de programació de la UABincentiva, d’una banda, que en cadascun delsàmbits de coneixement propis de la Universitates programi almenys un màster de qualitat i, del’altra, té en compte si els màsters donen accésa un doctorat amb Menció cap a l’Excel·lència.Finalment, en el cas dels màsters de recerca bàsicao molt especialitzats que comptin amb professoratde prestigi internacional, es promou queesdevinguin màsters únics de sistema, de maneraque s’hi sumin grups de recerca de prestigi d’altresuniversitats, es guanyi visibilitat internacional,s’optimitzi l’ús de recursos de professorat de lesuniversitats del sistema universitari catalài s’incrementi la massa crítica d’accés.

Aquest darrer és un dels objectius principals dela creació de la Barcelona Graduate School ofMathematics (BGSMath): unificar els programesde màster i doctorat de Matemàtiques de Catalunyaper, alhora, crear sinergies entre els diferents grupsde recerca de l’àmbit i poder esdevenir un model

de captació de talent i de projecció internacional.També cal destacar la creació del màster deFormació de Professorat de Secundària(especialitat de Matemàtiques), únic en el sistemauniversitari català, en què participen la UB, la UPCi la UPF i és coordinat per la UAB.

D’altra banda, cal fer esment de l’èxit d’algunsprogrames de màster molt innovadors, com ésel nou màster de Bionformàtica i el màster dePatogènesi de la Sida. En ambdós casos es tractade programes d’excel·lència que tenen lacol·laboració d’institucions universitàries i derecerca de primer ordre i d’empreses dinàmiquesi innovadores.

Pel que fa al doctorat, la tasca duta a terme s’hacentrat a avançar en l’adaptació dels estudis alReial decret 99/2011. Així, d’una banda, s’haaprovat la creació de l’Escola de Doctorat,actualment en procés d’inscripció al Registro deUniversidades, Centros y Títulos (RUCT, Ministerid’Educació, Cultura i Esport). D’altra banda, s’hatreballat intensament en l’adaptació delsprogrames, de manera que el curs vinent 30 dels79 doctorats de la UAB ja s’oferiran adaptatsi verificats d’acord amb la normativa actual.

Aquest curs també s’ha iniciat una campanya perpotenciar la internacionalització dels doctoratsdes de tots els vessants i amb l’ús dels diferentsinstruments a l’abast: mencions de doctoratinternacional i de doctorat europeu, co-tuteles detesi doctoral, Erasmus Mundus i doctoratsindustrials internacionals.

EVOLUCIÓ DELS ESTUDIANTS DE MÀSTER UNIVERSITARI DE NOU ACCÉS

2008/09 2009/10

1.241

1.819

2010/11

1.7601.816

2011/12

1.663

2012/13

*

PROGRAMES I ESTUDIANTS DE POSTGRAU

PROGRAMES TOTAL DONES

Postgrau oficial (2012-2013)

Màsters universitaris* 109 2.078 58,2%

Doctorats 79 3.657 55,1%

TOTAL 188 5.735 56,2%

Postgrau propi (2011-2012)

Màsters propis 206 4.196 62,6%

Diplomatures de postgrau 113 2.015 79,6%

Cursos d’especialització 192 2.409 67,0%

TOTAL 511 8.620 67,8%

ESTUDIANTS

36%d’estudiants estrangers als programes dedoctorat i 31% als màsters universitaris

19

04 D

OCÈN

CIA

Es presenta la Barcelona Graduate Schoolof Mathematics (BGSMath)

El 17 de juny es va presentar a l’Institut d’EstudisCatalans la Barcelona Graduate School ofMathematics (BGSMath), en el marc de la 16aTrobada de la Societat Catalana de Matemàtiques.La BSGMath aplegarà les activitats científiquesadreçades a estudiants de postgrau ofertes perles quatre institucions promotores (UAB, UB,UPC i Centre de Recerca Matemàtica), les entitatsde suport a la investigació i la majoria de grupsde recerca en matemàtiques de Catalunya.

Projectes educatius internacionals

La UAB dóna suport a les iniciatives del professoratper liderar i participar en projectes educatiusi de cooperació internacionals, en el marc, lamajoria d’aquests, de les convocatòries públiqueseuropees.

Així, pel que fa a la participació en lesconvocatòries del Lifelong Learning Programme(LLP), aquest curs s’han posat en marxa els sisprojectes aprovats en les convocatòries de 2012. Es tracta de dos projectes multilaterals Comenius,dos projectes multilaterals Erasmus, un projectemultilateral Leonardo da Vinci i un projectetransversal Erasmus K2.

Pel que fa al programa Erasmus Mundus – Acció1, al llarg del curs s’ha dut a terme el procés deselecció i admissió dels estudiants que participaranen l’edició 2013-2015 dels dos màsters ErasmusMundus de la UAB que van rebre la renovació enla convocatòria del 2012: Mathematical Modellingin Engineering: Theory, Numerics, Applications(MATHMODS) i Models and Methods ofQuantitative Economics (QEM).

D’altra banda, cal destacar que la UAB ha presentatun total de 39 sol·licituds a les convocatòries de2013 dels programes següents: Lifelong LearningProgramme (projectes multilaterals Comenius,Erasmus i Leonardo da Vinci; programes intensiusErasmus; programes transversals Erasmus K2,K3 i K4; i programes Jean Monnet), TEMPUS iErasmus Mundus - Acció 2.

• Crear una estructura organitzativa paraigües pera l’articulació i l’harmonització de la gestió de total’oferta formativa que no està incorporada en elmodel de finançament de les universitatspúbliques.

• Millorar la coherència de l’oferta de formaciócontinuada amb els objectius i la política acadèmicade la UAB, de manera que tots els títols de la UABofereixin les mateixes garanties de qualitat id’exigència acadèmica, independentment de si eltítol és oficial o propi.

• Implementar un model d’activitat econòmica quepermeti a la Universitat obtenir el retorn que licorrespon per la seva principal aportació, la marcaUAB, el valor i el prestigi de la qual es basa en elrigor acadèmic, el control de qualitat i l’adaptacióa la demanda social.

L’ESAGED celebra el seu desè aniversari

El 24 d’octubre va tenir lloc a l’Hotel Campus dela Vila Universitària l’acte de celebració del desèaniversari de l’Escola Superior d’Arxivística iGestió de Documents (ESAGED), adscrita a laUAB. L’acte, que va comptar amb la presència deFerran Mascarell, conseller de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, va servir a més perpresentar les activitats acadèmiques del nou cursi homenatjar els graduats del curs anterior.L’ESAGED es va crear fa deu anys per iniciativade l’Associació d’Arxivers de Catalunya i de laFundació Universitat Autònoma de Barcelona.

LA CRÒNICA

Formació continuada

Enguany s’ha endegat un procés de reorganitzacióde tota l’activitat formativa no subvencionada ques’ofereix des de la UAB i des de les seves escolesadscrites, dins la Fundació UAB (FUAB). Aquestareorganització persegueix els objectius següents:

20

La presència a Coursera augmentaràla visibilitat internacional de la UAB i permetràexplorar noves formes de docència

MEMÒRIA DEL CURS ACADÈMIC 2012.2013 UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Qualitat i innovació docents

Al llarg d’aquest curs acadèmic, la UAB ha estatadaptant i redefinint els processos del sistemaintern de qualitat (SIQ) pel que fa al desenvolu-pament del cicle de vida de les titulacions de graui màster universitari. Cal destacar que s’ha fet latercera edició del seguiment de les titulacions pera l’avaluació de la millora a un curs vista de lesprimeres visites d’avaluadors externs als centresi del primer procés d’acreditació de les titulacions.Pel que fa als estudis de doctorat, durant aquestcurs s’ha definit l’oferta de programes adaptatsa la nova normativa i s’han pogut verificar sispropostes.

L’avaluació del professorat és un procés clau delsistema intern de qualitat de la Universitat, i la novaguia d’avaluació que s’ha començat a aplicar aquestcurs és un dels elements que, juntament amb larevisió de tot el sistema d’anàlisi de satisfacciódels agents que s’endegarà el curs vinent, had’ajudar a la millora contínua de la qualitat docenta la UAB.

D’altra banda, s’ha reorganitzat el suport a laformació i la innovació docent, integrant l’antigaUnitat d’Innovació Docent d’Educació Superior al’Oficina de Qualitat Docent amb la finalitat demillorar l’estructura i l’organització i adequar-la ales necessitats actuals.

S’han establert les bases per a una convocatòria,el 2013, d’un pla de formació a mida per alprofessorat, l’objectiu del qual és donar respostaa les necessitats formatives concretes de cadacol·lectiu. Pel que fa al programa de formaciódocent en educació superior (FDES), adreçat alprofessorat novell de la Universitat, s’han portat aterme les activitats formatives corresponents a unanova edició.

Altres activitats destacables al llarg del cursacadèmic han estat les dues jornades temàtiques«Es pot aprendre amb les xarxes socials?» i«Adaptacions del treball de final de grau a la UAB»,i la celebració, el 29 de maig, del Simposi CIDUI«Els estudiants i graduats d’avui: la resposta deles universitats».

Els MOOC a la UAB

La UAB s’ha convertit en la primera universitatde l’Estat espanyol i una de les primeresuniversitats d’Europa que ofereix cursos en líniaoberts i massius (MOOC, Massive Online OpenCourses) des de Coursera, la plataformainternacional de referència.

Enguany, Coursera ha ampliat de 33 a 62 lesinstitucions educatives que participen al projecte,escollides entre les millors de cada país. Laplataforma va néixer l’abril de 2012 fruit de lainiciativa de dos professors de la Universitat deStanford i actualment agrupa 2,8 milions d’usuaris,1,45 milions de matrícules al mes i una oferta de322 cursos de totes les àrees de coneixement.

L’oferta inicial de la UAB a Coursera inclou cursosde càlcul matemàtic, egiptologia i histologia bàsica.Per al 2014, la UAB ha obert a tot el professoratla possibilitat de produir nous cursos amb elsuport de la Universitat i la convocatòria ha tingutmolt bona acollida: s’hi han presentat 35propostes, de les quals, ateses les restriccionspressupostàries, se’n seleccionaran 4.

La participació de la UAB a Coursera té com aobjectius augmentar la visibilitat internacional dela UAB en temes en què és capdavantera osingular; explorar noves formes de docència,emprant els continguts dels MOOC dins laformació reglada; facilitar l’accés de futursestudiants a determinades titulacions, tant degrau com de postgrau, i oferir a la societatproductes de temàtica transversal.

04 D

OCÈN

CIA

Campus virtual

Al llarg de la darrera dècada, l’ús del CampusVirtual s’ha generalitzat totalment entre l’alumnati el professorat, per la qual cosa actualments’observa una estabilització del nombre d’usuaris.Ara bé, els índexs d’activitat de la plataformasegueixen creixent: les eines principals mostrenincrements d’ús superiors al 30% respecte al curspassat. Es fa palès, doncs, l’ús cada cop mésintensiu i diversificat del Campus Virtual.

A més, l’ús del campus virtual Moodle, en marxades de fa cinc anys, s’ha duplicat per segon cursconsecutiu, cosa que confirma que l’ús de les TICja està plenament integrat en la docència impartidaa la UAB: de les 3.835 assignatures del CampusVirtual, 985 han fet ús del campus virtual Moodlei les seves eines.

Pel que fa a les eines de comunicació i de gestióelectròniques que la UAB ha anat posant a l’abastde la comunitat universitària al llarg dels darrersanys, aquest curs s’ha registrat un increment del40% del nombre de llocs web creats mitjançantel servei Pàgines de la UAB i s’han fet milloresen les aplicacions de seguiment de titulacionsi de guies docents.

Servei de Llengües

El Servei de Llengües - UAB Idiomes col·laboraen la política d’internacionalització de la UAB ambuna oferta de cursos de nou llengües diferents iamb proves de nivell i exàmens d’acreditació denivell adreçats tant a estudiants internacionalscom a la comunitat local. Durant el curs 2012-2013 ha tingut 6.025 alumnes als cursos ofertsi ha acreditat el nivell de llengua de 2.684 persones.

Com a novetat, cal destacar que enguany s’hanfet les dues primeres convocatòries interuniver-sitàries d’anglès, al febrer i al juny, dels exàmensper obtenir el Certificat de llengües de lesuniversitats de Catalunya (CLUC). Així mateix,durant aquest curs s’ha obert a la comunitatuniversitària el portal web Intercanvis Lingüístics.Es tracta d’un espai social en línia que facilita elcontacte entre persones interessades a fer unintercanvi lingüístic i practicar llengües de maneraautònoma i flexible, i ofereix recursos i consellsper millorar l’aprenentatge durant l’intercanvi.

També s’han mantingut els cursos específics desuport a l’anglès com a llengua de treball adreçatsal personal acadèmic i al personal d’administraciói serveis.

Pel que fa al Pla de llengües de la UAB, calassenyalar que entre les actuacions aprovades peral 2013 hi ha, com a novetat, una convocatòriad’ajuts a l’aprenentatge d’idiomes adreçada aestudiants que fan pràctiques curriculars a l’estranger.

21

Activitats d’informació i d’orientació

La campanya «L’Autònoma s’ha de viure» haestat el rerefons de les accions de promociói orientació de la UAB durant el curs 2012-2013. Entre les accions al campus cal destacarles Jornades de Portes Obertes, amb laparticipació de més de 334 centres desecundària; les visites al campus per a futursestudiants, amb més de 5.000 assistents; lesdues jornades del Dia de la Família, i la Firade Postgrau de la UAB, en la qual es dóna aconèixer l’oferta conjunta de màsters oficialsi postgraus de la Universitat.

La UAB ha estat present novament al Salóde l’Ensenyament i al Saló Futura, dues firesque donen a conèixer els ensenyamentsuniversitaris i l’oferta de cursos de postgraurespectivament. Enguany, al Saló del’Ensenyament, la UAB ha tingut dos estands:un per informar dels estudis i serveis de laUAB i un altre per promocionar l’oferta de laFUAB. La UAB ha estat present també enaltres fires d’educació, com l’Espai del’Estudiant (Valls), Orienta’t (Badalona), Aula(Madrid), Feria Formación (Pamplona) iUnitour (Palma de Mallorca i Andorra), enfires específiques de postgrau del continentamericà (Brasil, Colòmbia i Mèxic) i en unafira internacional d’estudis universitarisde Turquia.

En conjunt, més de 44.000 estudiantsprovinents de 590 centres de secundària hanparticipat en alguna de les activitatsd’orientació universitària de la UAB.

A més, el Punt d’Informació ha atès al voltantde 60.000 consultes a través dels diferentscanals que posa a disposició dels usuaris.

LA CRÒNICA


RECERCA I TRANSFERÈNCIADE CONEIXEMENT I DE TECNOLOGIA

Pel que fa a la planificació estratègica en l’àmbit dela recerca i la transferència, s’han definit les accionsprioritàries a partir dels principis rectors del properprograma marc de la Unió Europea, anomenat Horitzó2020. Aquest nou marc europeu, per al període2014-2020, condicionarà l’accés als fons al fet deconcórrer a les convocatòries conjuntament ambempreses i ens territorials i de presentar projectesorientats a reptes cientificosocials, la qual cosaatorga un pes important a la transferència i a lainnovació. Fruit d’aquest plantejament, la UAB haencaminat les actuacions d’aquest àmbit envers lacreació d’estructures transversals focalitzades enreptes estratègics que permetin agrupar investigadorsde diverses àrees en objectius comuns. D’altra banda,també s’ha dut a terme un procés d’alineació del’activitat de transferència del Parc de Recerca UABamb aquests objectius mitjançant l’impuls de lesactuacions de valorització i transferència en el marcde l’UABCEI.

Seguint aquest plantejament, la UAB ha continuatdesplegant una estratègia de col·laboració amb elscentres i els instituts de recerca vinculats per tald’ampliar i millorar la potència investigadora i detransferència. En aquest sentit, aquest curs s’ha duta terme el procés d’adscripció a la UAB de trescentres de recerca fortament vinculats a la UAB:l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, l’InstitutCatalà d’Oncologia (ICO) i l’Institut Català dePaleontologia Miquel Crusafont (ICP).

La UAB es posiciona com la primera universitat de l’Estaten nombre de projectes liderats en el 7è Programa Marcde la Unió Europea.

Durant aquest curs acadèmic la UAB ha continuatdesenvolupant línies d’actuació dirigides a potenciari a donar a conèixer l’activitat dels grups de recercai a fomentar la transformació del coneixement envalor social. Paral·lelament, s’han dissenyat lesaccions prioritàries per als propers anys. Calsubratllar, però, que les actuacions en l’àmbit dela recerca i la transferència de coneixement itecnologia han estat fortament condicionades perla conjuntura econòmica, la davallada delfinançament públic i la congelació de les plantillesde personal.

Aquest context ha tingut conseqüències moltnegatives en l’activitat dels grups de recerca.D’una banda, la disminució dels fons i el retarden les convocatòries del Plan nacional han dificultatel desenvolupament de projectes i, de l’altra, leslimitacions imposades en la contractació depersonal han tingut implicacions greus en lespolítiques d’atracció de talent i d’estabilitzaciódels grups de recerca. Malgrat aquesta conjuntura,la UAB ha resolt enguany la desena convocatòriade personal investigador en formació i n’haconvocat l’onzena. A més, també s’ha donat unsuport actiu als grups de recerca per facilitar-nel’accés a les convocatòries europees d’R+D+I,atès que el programa marc europeu ha esdevingutl’única font de finançament que no ha tingut undescens dels recursos oferts.

Impuls a la captació de recursos europeus

L’any 2012 s’ha caracteritzat per una davalladadels recursos públics destinats al finançament dela recerca i per un retrocés evident de la inversióen R+D+I d’empreses i institucions. Aquest contextadvers s’ha traduït en una disminució dels recursosobtinguts a través de les convocatòries estatalsi ha produït una reducció significativa del nombrei l’import dels convenis signats i de les prestacionsde serveis.

D’altra banda, la qualitat i la competitivitat de leslínies de recerca desenvolupades pel personalinvestigador de la UAB han estat cabdals en elcreixement destacable, en relació amb l’any 2011,dels recursos procedents de projectesinternacionals, especialment del 7è ProgramaMarc de la Unió Europea (7PM).

Cal assenyalar que, segons dades del MINECO(de juny de 2013), en el 7PM la UAB es posicionacom la primera universitat de l’Estat en nombrede projectes liderats (48) i la tercera en nombrede projectes participats (131). Pel que fa al volumd’ingressos, la UAB ha assolit la cinquena posició,amb 37 M€ obtinguts fins ara, un 150% més queels generats en el 6è Programa Marc (2002-2006).

05

23

05 R

ECER

CA I

TRAN

SFER

ÈNCI

A DE

CON

EIXE

MEN

T I D

E TE

CNOL

OGIA

Investigadors premiats pel Consell Europeude Recerca

Xavier Tolsa, investigador ICREA de la Facultatde Ciències i col·laborador de docència delDepartament de Matemàtiques de la UAB, iAlbert Marcet, professor associat delDepartament d’Economia i d’Història Econòmicai investigador ICREA al MOVE (Markets,Organizations and Votes in Economics), hanestat guardonats amb una beca Advanced Grantdel Consell Europeu de Recerca.

Les convocatòries Advanced Grants financenels millors projectes de recercad’investigadors ja consolidats a escalaeuropea i s’atorguen únicament per criterisd’excel·lència científica. La seva dotació perprojecte és de fins a 2,5 milions d’euros.

RecerCaixa selecciona tres projectesde la UAB

En la tercera convocatòria, el programaRecerCaixa, impulsat per l’Obra Social ”LaCaixa” i l’ACUP, ha seleccionat, per la sevaqualitat científica, tres projectes liderats perpersonal investigador de la UAB. Fruitd’aquesta convocatòria, disposaran de finan-çament del programa els projectes presentatsper Marta Poblet, investigadora ICREA del’Institut de Dret i Tecnologia de la UAB,Ismael Blanco, investigador Ramón y Cajalde l’Institut de Govern i Polítiques Públiques,i Màrius Martínez, professor del Departamentde Pedagogia Aplicada.

Investigadors guardonats amb l’ICREAAcadèmia

Tres investigadors de la UAB han estat premiatsper la Institució Catalana de Recerca i EstudisAvançats (ICREA) en la cinquena convocatòriad’ICREA Acadèmia. Concretament, han estatguardonats: Neus Barrantes, professora de laFacultat de Psicologia i directora del Grup deRecerca Interacció Persona-Ambient enPsicopatologia; Fàtima Bosch, catedràtica deBioquímica i Biologia Molecular i directora delCentre de Biotecnologia Animal i de TeràpiaGènica, i Guillaume Haeringer, professor delDepartament d’Economia i d’Història Econòmica.

349convenis de recerca per un valor de 9,7 milionsd’euros (2012)

El grau d’internacionalització dels grupsde recerca de la Universitat ha estatfonamental perquè la UAB esdevingués unade les universitats més ben posicionadesde l’Estat espanyol en la captació derecursos en les convocatòries competitiveseuropees. Amb l’objectiu de fomentar laparticipació de la UAB en els programeseuropeus, durant aquest curs s’han dut aterme jornades temàtiques per informar deles oportunitats de finançament que oferiràel nou programa Horitzó 2020 (2014-2020).

LA CRÒNICA

FINANÇAMENT DE LA INVESTIGACIÓ PER GRANS CAPÍTOLS. 2012

Projectes, grups i xarxes 52%

Convenis i prestació de serveis 24%

Beques 14%

Finançament específic 3%

Incorporació de personal 2%

Mobilitat 2%

Altres ajuts 3%

Total: 57.072.472 euros

FINANÇAMENT DE LA INVESTIGACIÓ PER TIPUS D’ENTITAT. 2012

Administració estatal 32%

Administració europea 24%

Administració autonòmica i local 18%

Empreses 15%

Prestació de serveis 6%

Educació Superior/Universitats 3%

Altres 2%



El centre s’estructura en dues divisions:l’experimental i la teòrica.

El distintiu Severo Ochoa té una vigència dequatre anys i garanteix un finançament dequatre milions d’euros durant aquest període.A més, els investigadors dels centres de recercareconeguts tindran preferència en l’accés aaltres convocatòries competitives i a gransinstal·lacions científiques.

Cal destacar que, des del 2011, la BarcelonaGraduate School of Economics, institutinteruniversitari de recerca adscrit a la UABi a la UPF, també té aquest segell d’excel·lència.

El 14 de febrer es va presentar Bioinformatics Barcelona (BiB), una plataformaformada per universitats, centres de recerca i altres entitats públiques i privadesque té com a objectiu impulsar la formació, la recerca i la transferència tecnològicaen bioinformàtica, així com posicionar l’àrea de Barcelona com a pol de referènciamundial en aquest àmbit. Ana Ripoll, exrectora de la UAB, és la presidentaexecutiva del projecte.La presentació va comptar amb la presència dels rectors de les tres universitatspromotores, la UAB, la UPC i la UPF, juntament amb representants de Biocati de les deu institucions de recerca que participen en la plataforma.

L’IFAE obté el distintiu d’excel·lència Severo Ochoa

L’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), centreCERCA adscrit a la UAB, ha estat reconegut ambel segell d’excel·lència Severo Ochoa atorgat pelMinisteri d’Economia i Competitivitat en la segonaconvocatòria del programa, corresponent al’any 2012.

Aquesta acreditació té per objectiu distingiri promoure els centres de recerca espanyols quehan desplegat un impacte i un lideratge científicd’àmbit internacional. Les candidatures, avaluadesper comitès de selecció amb científics de granprestigi internacional, han de superar estàndardsmolt exigents de qualitat en matèria de producciócientífica, d’atracció de talent internacional i decaptació competitiva de recursos.

L’IFAE és un consorci creat per la Generalitat deCatalunya i la UAB el 1991 amb l’objectiu depromoure i portar a terme investigacions a la fronterade la física fonamental, és a dir, en física de partí-cules, astrofísica i cosmologia.

doctorat. La posada en marxa de l’Escola deDoctorat respon a la voluntat de garantir la qualitatde l’oferta acadèmica i de la gestió, i de fomentarla cooperació en l’àmbit nacio-nal i internacional

per tal de consolidar la UAB com una universitat dereferència en la formació de recerca.

D’altra banda, la UAB ha col·laborat activament enla fase pilot de desplegament del Programa deDoctorats Industrials, que té per objectiu impulsarla transferència de coneixements entre la universitati l’empresa i contribuir a la competitivitat i lainternacionalització del teixit industrial català.Concretament, la UAB ha coordinat les àreesd’alimentació, bioenginyeria i indústries culturalsi creatives.

Finalment, cal assenyalar que la UAB s’ha dotatenguany de codis de bones pràctiques en els àmbitsde la recerca i de l’Escola de Doctorat. Aquestsnous instruments d’autoregulació, elaborats d’acordamb els principis i valors de la Universitat i inspiratsen la Carta europea de l’investigador i en altresdocuments de bones pràctiques científiquesd’institucions públiques de recerca, aporten unconjunt de pautes d’actuació, recomanacions icompromisos sobre la realització de les activitatsde recerca i el seguiment de la formació delsdoctorands i de la seva tesi doctoral.

Pel que fa al doctorat, enguany el Consell de Governha aprovat la creació de l’Escola de Doctorat de laUAB, que té com a missió organitzar, gestionari supervisar l’oferta acadèmica dels estudis de

25

05 R

ECER

CA I

TRAN

SFER

ÈNCI

A DE

CON

EIXE

MEN

T I D

E TE

CNOL

OGIA

Aquest curs la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UABha celebrat el desè aniversari de la seva creació mitjançant l’exposiciócommemorativa «10 anys de BCHG». Aquesta biblioteca va ser creada l’any2002 a partir de la unificació de la Biblioteca de Comunicació, l’HemerotecaGeneral i la Biblioteca General, i actualment és una de les biblioteques ambun dels fons bibliogràfics i documentals més importants de la UAB i constitueixun centre documental de referència sobre comunicació.

Tres professors de la UAB investits doctorshonoris causa

Durant el curs 2012-2013, tres professors dela UAB han estat reconeguts amb la màximadistinció universitària.

Blanca Vilà, catedràtica de Dret InternacionalPrivat de la UAB, va ser investida doctorahonoris causa per la Universitat de Macedòniaen una cerimònia que va tenir lloc el 9 denovembre a Tessalònica.

Roman Gubern, catedràtic emèrit delDepartament de Comunicació Audiovisuali Publicitat de la UAB, va ser investit doctorhonoris causa per la Universitat Carlos IIIde Madrid, l’1 de febrer.

Ramón Garrabou, professor emèrit delDepartament d’Economia i d’HistòriaEconòmica de la UAB, va ser investit doctorhonoris causa per la Universitat de Girona,el 14 de març.

Victòria Camps reconeguda amb el PremiNacional d’Assaig de les Lletres Espanyoles

Victòria Camps, catedràtica emèrita delDepartament de Filosofia de la UAB, ha estatguardonada amb el Premi Nacional d’Assaigper l’obra El gobierno de las emociones. Aquestpremi, atorgat pel Ministeri d’Educació, Culturai Esport, reconeix la millor obra assagísticapublicada al llarg del 2011.

Ricardo García Cárcel guanya el PremiNacional d’Història d’Espanya

L’obra La herencia del pasado: las memoriashistóricas de España de Ricardo GarcíaCárcel, catedràtic del Departament d’HistòriaModerna i Contemporània, ha estatreconeguda pel Ministeri d’Educació, Culturai Esport amb el Premi Nacional d’Història,com la millor obra d’un historiador espanyoleditada l’any 2011.

LA CRÒNICA

Serveis de suport a la recerca

La Comissió de Transferència de Coneixementi Projectes Estratègics de la UAB ha aprovat elreconeixement del Servei de Tractament de laParla (STP) com a servei cientificotècnic. D’altrabanda, la mateixa comissió ha aprovat enguanyla creació del Laboratori de Prestació de Serveisd’Infoaccessibilitat de la UAB (INFOACC-UAB),vinculat al Centre d’Accessibilitat i Intel·ligènciaAmbiental de Catalunya, centre d’estudis i derecerca de la UAB.

El Servei de Biblioteques de la UAB ha consolidatel funcionament del mòdul de bibliografia del cursdel sistema informatitzat de bibliotequesMellenium, posat en marxa el curs passat. Aixímateix, el segon any de funcionament del Serveide Préstec Consorciat (PUC) també palesa un úscreixent per part de la comunitat universitària. Pelque fa a l’ús i la consulta de les biblioteques, lesdades mostren un increment de l’ús dels recursoselectrònics gràcies a la consolidació de les novesplataformes d’accés.

D’altra banda, el Servei de Biblioteques hapresentat aquest curs un portal web que preténorientar el professorat i el personal investigadoren els processos d’avaluació de la seva activitatinvestigadora i d’acreditació de l’ANECA, l’AQUi el CNEAI mitjançant l’accés a recursos de suporti als formularis acreditatius.

SIBHIL·LA, nou servei cientificotècnic de l’àmbitde les humanitats

La Facultat de Filosofia i Lletres va acollir, el 13de desembre, un acte de celebració i reconeixe-ment amb motiu del 25è aniversari del Servei deDocumentació d’Història Local de Catalunya(SDHLC) i de TRACES, Base de Dades de Llenguai Literatura Catalanes, que enguany s’han fusionatper crear el Servei d’Informació Bibliogràficai de Documentació d’Història, Llengua,Literatura i Art de Catalunya (SIBHIL·LA).

Aquest nou servei cientificotècnic de caràctertransversal gestiona el fons documental méscomplet sobre la història de Catalunya i la llenguai la literatura catalanes, i pretén esdevenir unaeina clau de transferència del coneixement en lesdisciplines humanístiques i donar resposta a lesnecessitats del món cultural educatiu iinvestigador.


El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, vainaugurar el 23 de juliol els nous centres d’R+D de Henkel(un laboratori i l’empresa derivada Afinitica) al Parc deRecerca UAB. Els nous centres es dedicaran principalmenta la recerca de nous conceptes i materials per a la creacióde productes adhesius amb un alt valor afegit.

La col·laboració entre Henkel i la UAB, iniciada l’any 2010amb la inauguració del primer laboratori d’R+D+I i tecnologiesavançades al PRUAB, ha estat reconeguda enguany amb elPremi Nacional de Recerca 2012 en la modalitat de partenariatpúblic-privat.

rebudes per les oficines homònimes d’altresuniversitats espanyoles. Per sectors, la majoriad’invencions es reparteixen entre els àmbits dela ciència de la salut humana i animal (15) i latecnologia de la informació i la comunicaciói l’electrònica (14).

La UAB ha sol·licitat la patent d’un 32%,aproximadament, d’aquestes noves invencions.És a dir, un total de 14 invencions han estatpatentades i addicionalment s’han generat 37extensions internacionals, patents sol·licitades aaltres països. Així, el nombre de patents totals el2012, prioritàries més extensions internacionals,ha estat de 51, un nombre superior al de l’anyanterior (43). S’ha de destacar que, fins a l’any2012, la UAB ha assolit una cartera de gairebé250 patents i és la universitat catalana amb méssol·licituds de patents europees publicades en elperíode 2003-2012.

D’altra banda, l’any 2012 la UAB ha signat setacords de transferència amb diferents empresesper tal que les patents concedides sota llicènciapuguin ser desenvolupades i eventualmentcomercialitzades.

Parc de Recerca UAB

El Parc de Recerca UAB (PRUAB) ha centratl’activitat en la valorització dels resultats de larecerca mitjançant la dinamització de latransferència de coneixements i de tecnologia dela Universitat al teixit productiu i a la societaten general.

Amb aquest objectiu, durant aquest curs s’handut a terme diverses actuacions per facilitar lainteracció i l’alineació de les recerquesdesenvolupades a la UAB i als centres de recercavinculats amb les demandes tecnològiques,científiques i socials de l’entorn. En aquest sentit,el PRUAB ha col·laborat activament enl’organització de la primera edició de l’OpenScience & Innovation Forum UABCEI per mostrarel potencial de la UAB en R+D+I (vegeu el capítol«Destaquem») i ha posat en marxa el PRUABInnoget Cloud, un portal d’innovació oberta quepermet fomentar i estructurar les col·laboracionsen R+D+I entre els més de 4.000 investigadorsvinculats al Parc de Recerca UAB i el teixitempresarial.

Pel que fa al programa de suport a la creaciód’empreses de base tecnològica (EBT), l’any 2012el Parc de Recerca UAB ha acollit set novesempreses que provenen dels sectors de lestecnologies de la informació i de la comunicació,les ciències socials, la biomedicina, lesmatemàtiques i l’enginyeria aeronàutica. Entre lesnoves empreses constituïdes, s’ha de destacar lacreació d’Aslogic, especialitzada en serveis deconsultoria en l’àmbit de l’aeronàutica i la logística,que representa la tercera EBT participada per laUAB. A més, durant l’any 2013, la UAB ha acordatla seva participació en dues noves iniciatives debase tecnològica: Mass Factory, que desenvolu-parà aplicacions per a persones discapacitadesper a l’ús del transport urbà, i Health & SportLab,que desenvoluparà aplicacions de control cardíaca distància per a esportistes.

L’impuls a la transferència també s’ha traduït enun augment significatiu del nombre de patentssol·licitades per l’Oficina de Valorització dePatents de la UAB. Concretament, el 2012 l’OVPha rebut 44 noves invencions, una xifra moltpositiva i que supera la mitjana d’invencions

27

05 R

ECER

CA I

TRAN

SFER

ÈNCI

A DE

CON

EIXE

MEN

T I D

E TE

CNOL

OGIA

Nou clúster d’electrònica impresaL’1 de febrer va tenir lloc a la seu del Parcde Recerca UAB la presentació oficial del’Associació PEC4, el primer clúster d’elec-trònica impresa d’Espanya, que treballaràen xarxa per a impulsar projectes d’R+D iformació especialitzada en un dels sectorsmés innovadors i amb més perspectives decreixement en l’àmbit industrial.L’acte va comptar amb la presència del rectorde la UAB, Ferran Sancho, del president delCSIC, Emilio Lora-Tamayo, i dels responsablesdels centres catalans que formen part delclúster: el centre tecnològic CETEMMSA, elCentre Nacional de Microelectrònica (IMB-CNM) del CSIC, el Centre d’Accessibilitat iIntel·ligència Ambiental de Catalunya (CAIAC)de la UAB i el CIMITEC.

La UAB acull, per primera vegada a Europa,el Food & Health Entrepreneurship Program

El Parc de Recerca UAB va acollir, del 27 al31 de maig, el prestigiós Food & HealthEntrepreneurship Program de la Universitatde Califòrnia a Davis, un programa interna-cional de formació en innovació i transferèn-cia de tecnologia en l’àmbit de l’alimentació ques’organitza per primer cop en un país europeu.

El programa compta amb la col·laboració dell’UABCEI, l’Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentàries (IRTA) i la Fundació Alícia,i amb el suport de Danone i Gallina Blanca Star.

LA CRÒNICA

Divulgació de la recerca

Al llarg del curs 2012-2013 s’han dut a terme 134campanyes de difusió de la recerca, centrades enels resultats dels projectes de recerca del personalinvestigador de la UAB i també en els congressosi les trobades científiques i en les iniciativesinstitucionals relacionades amb l’àmbit de la recerca.Aquestes campanyes s’han traduït en 1.560impactes als diaris, 115 a la ràdio i 118 a la televisió.

A més, els articles publicats a la revista electrònicade la UAB per a la divulgació científica, UABDivulga, han rebut 231.870 visites i ja es disposad’un total de 1.800 subscriptors. D’altra banda,la publicació electrònica per a la difusió del’actualitat sobre innovació i emprenedoria,UAB Innova, ha rebut 6.870 visites.

Entre les campanyes de difusió dutes a termeaquest curs destaquen, pel seu impacte, lesrelacionades amb la salut i el medi ambient. Enel primer àmbit, cal mencionar la curació de ladiabetis en gossos, l’èxit d’una nova tècnicad’estudi genètic d’embrions aplicada a casosd’infertilitat extrema i de malalties hereditàries,i una nova vacuna contra la leishmaniosi. Pel quefa a la recerca mediambiental, destaquen lapublicació a Nature d’un estudi que demostra queun canvi climàtic va accelerar els avençostecnològics a l’edat de pedra i la presentació delsprimers resultats de la campanya científica MedSeaal Mediterrani.

La UE finançarà el gran projecte GRAPHENE,amb participació de la UAB i de l’ICN2

La UAB i l’Institut Català de Nanociència iNanotecnologia (ICN2) seran dos dels tres centres

En ciències socials, els mitjans de comunicacióhan recollit àmpliament la descoberta d’unafortificació de més de 4.000 anys d’antiguitat aMúrcia, un estudi sobre el canvi que s’està produinten les pautes d’aparellament i la identificació d’unanova varietat lingüística entre els jovesllatinoamericans a Barcelona.

Altres recerques divulgades han estat l’observacióper primer cop de l’estructura d’una proteïna ambel sincrotró ALBA, la seqüenciació del genomadel porc i del genoma del meló, la descobertad’un fòssil d’ou de dinosaure que enllaça elsdinosaures amb les aus actuals, la identificaciód’un sistema de cavernes a Mart i la localitzaciód’un tumor ovàric en l’esquelet d’una dona del’època romana.

Pel que fa a temes d’innovació i emprenedoria,s’ha fet difusió als mitjans de la creació del primerclúster d’electrònica impresa d’Espanya, de laprimera edició de l’Open Science & InnovationUABCEI i del desenvolupament d’un emprovadorde roba virtual per part de l’empresa ArtificialIntelligence Technologies (AITech), empresaderivada de la UAB ubicada al Parc de Recerca UAB.

catalans que participaran en el projecteGRAPHENE (Graphene Science and Technologyfor ICT and Beyond), un dels dos grans projectesde recerca de la convocatòria FET Flagship,impulsada pels programes marc de la UnióEuropea. Coordinat per Jari Kinaret, de l’EscolaTècnica Superior Chalmers (Suècia), el projecteimplicarà 126 grups acadèmics i industrials,procedents de 17 països europeus quecol·laboraran en el desenvolupament de novesaplicacions del grafè.


PROJECCIÓ INTERNACIONAL

grup d’investigadors d’aquests dos països, ques’han reunit amb investigadors de la UAB a fi decol·laborar en projectes de recerca específics.

Pel que fa als viatges institucionals, cal destacarl’assistència a la celebració del centenari de laUniversitat de Pyeongtaek (Corea del Sud),universitat amb la qual la UAB col·labora des defa més de 15 anys. A més, al setembre es vaassistir a la tercera ASEM Rectors’ Conference,a Groningen, i a l’abril el vicerector de RelacionsInternacionals va visitar l’Instituto Tecnológico deMonterrey (Mèxic), universitat membre de l’ECIUi amb la qual la UAB té obertes diverses línies decol·laboració. La UAB també va estar present a laPrimera Conferència Araboeuropea d’EducacióSuperior, que va tenir lloc al maig a Barcelona.

Finalment, quant a les relacions amb els païsosde l’Àsia Oriental, cal destacar el viatge a la Xinael setembre de 2012 per tancar l’acord per oferirun doble màster de Dret Xinès i Europeu amb laUniversitat de Renmin a partir del curs 2014-2015, i el viatge a Corea del Sud el mes de marçper tal de fer el seguiment de la doble titulació degrau de Filologia Espanyola amb la Universitatd’Hankuk, que ha entrat en funcionamentaquest curs.

Projecció internacional

La intensificació de la projecció internacional detots els àmbits de la Universitat és un objectiuestratègic fonamental de la UAB.La internacionalització de la docència i la recercade la UAB va ampliant horitzons mitjançantactuacions en tres línies bàsiques: la mobilitatd’estudiants i professors, la projecció exteriorde la imatge de la Universitat i la col·laboracióamb universitats estrangeres.

Així, entre les actuacions dutes a terme perincrementar la projecció internacional de la UAB,cal destacar: la participació en fòrums i firesinternacionals, que enguany ha inclòspresentacions específiques de la UAB i els seusprojectes al China Study Forum de Pequín i alStudy Abroad Forum de Chicago; la implicacióde la UAB per enfortir i consolidar les xarxesinternacionals de què forma part (A4U, ECIU,EUA), i accions específiques, com les visites auniversitats i institucions governamentalsestrangeres, especialment en països emergents.

Fruit d’aquesta activitat, la UAB ha continuataugmentant les col·laboracions internacionalsen recerca, els convenis d’intercanvi d’estudiantsi investigadors, i el nombre i l’abast de projectesconjunts. Cal subratllar especialment la posadaen marxa de dues dobles titulacions amb lesuniversitats asiàtiques de Hankuk (Corea del Sud)i Renmin (la Xina).

Visites institucionals

En l’àmbit de les relacions internacionals, aquestcurs s’han rebut un total de 50 visites institucionals,a més de les visites i els contactes que tenenhabitualment les facultats i escoles de la UAB. Lagran majoria corresponen a països de fora de l’àmbiteuropeu, fonamentalment de països emergents(Rússia, el Brasil, la Xina), països asiàtics (Coreadel Sud i Malàisia), països anglosaxons (els EstatsUnits i Austràlia) i països africans i llatinoamericans.Dels països europeus, cal destacar les visites deFrança, Anglaterra i Noruega.

Fruit d’aquestes visites, s’han signat 10 convenismarc, 7 convenis d’intercanvi d’estudiants de graui de màster, i 4 convenis d’intercanvi de professorat.A més, s’estan tramitant 10 nous convenisd’intercanvi d’estudiants per al curs 2014-2015.

Entre les diverses visites rebudes, cal destacar la dela Universitat Monash, una de les universitats demés prestigi d’Austràlia, i la d’una delegació d’onzerectors de la regió del Kurdistan, amb la propostad’enviar els seus estudiants a la UAB, becats pelgovern de la regió, per cursar màsters o doctorats.També s’ha rebut una delegació de 25 persones dela Universitat de Tolosa, interessada a enfortir lesrelacions de col·laboració amb la UAB. D’altra banda,arran de les visites que la UAB va fer a l’Índia i aRússia en el marc de l’Aliança 4 Universitats (A4U)el 2011 i el 2012, aquest curs la UAB ha rebut un

98nous convenis de col·laboració i intercanvisignats amb universitats estrangeres

La UAB amplia horitzons mitjançant actuacions en treslínies bàsiques: la mobilitat d’estudiants i professorat,la projecció exterior de la Universitat i la col·laboracióamb universitats estrangeres.

29

06 P

ROJE

CCIÓ

INTE

RNAC

IONA

L

Les universitats del Kurdistan visiten la UABUna delegació de rectors de nou universitatsi institucions científiques del Kurdistan iraquiàva visitar la UAB el 10 d’abril per facilitar queestudiants kurds de màster i de doctorat puguinfer estades a la UAB. El sistema educatiu de laregió iraquiana del Kurdistan està en procésde reforma per tal de millorar el nivell de prepa-ració professional dels seus estudiants. Ambaquest objectiu, el govern regional està establintacords amb les millors universitats del món ioferint nombroses beques perquè els estudiantskurds puguin cursar màsters i doctorats a l’es-tranger. La proposta és que els estudiants kurdspuguin fer estades de sis mesos a la UAB.

Les universitats catalanes estrenyen elsvincles amb la XinaEl setembre de 2012, una delegació derepresentants d’universitats públiquescatalanes, entre els quals el vicerector deRelacions Internacionals de la UAB, LluísQuintana, van fer una visita a la Xinaorganitzada per la Fundació Institut Confucide Barcelona. Els objectius de la visita erenenfortir les relacions entre les universitatscatalanes i les universitats xineses, millorarel coneixement sobre la tasca de Hanban(l’oficina general de l’Institut Confuci),promoure les relacions entre l’Institut i lesuniversitats catalanes i fomentar la docènciai la difusió de la llengua i la cultura xineses.

06 LA CRÒNICA

L’Aliança 4 Universitats viatja a Turquiaper promoure col·laboracions bilaterals

La primera setmana de març, l’Aliança 4Universitats (A4U) va viatjar a Turquia per promourecol·laboracions bilaterals entre universitats turquesi espanyoles en els àmbits de la formació, la recercai la transferència de tecnologia.

La missió va consistir en una sèrie de reunions ivisites a set universitats d’Ankara i Istanbul, en què

els vicerectors de Relacions Internacionals iProjectes Estratègics de les quatre universitats queintegren l’Aliança (UAB, UAM, UC3M i UPF) vanformular diverses propostes per facilitar l’intercanvid’estudiants i professorat universitari, el desenvo-lupament de dobles titulacions i pràctiques empre-sarials per als estudiants de l’A4U a Turquia, aixícom la possibilitat d’impulsar la participació conjuntaen projectes de recerca en el marc del programaHoritzó 2020 de la Unió Europea.

A més, l’Aliança 4 Universitats va mantenir reunionsal més alt nivell amb membres de KOSGEB (agènciade suport estatal per al desenvolupament de lespimes), Tübitak (consell nacional per a la recercacientífica i tecnològica), així com amb la DelegacióPermanent de la UE a Turquia, l’Institut Cervantes,l’Ambaixada d’Espanya a Turquia, el Marmara ResearchCentre i diversos parcs cientificotecnològics. Enaquestes reunions, els representants dels parcscientífics de l’A4U van tenir ocasió de conèixer l’acti-vitat desenvolupada pels seus homòlegs turcs i vanavançar en el disseny de col·laboracions conjuntes.

Participació en xarxes i consorcis

La UAB ha continuat participant activament enles diferents xarxes universitàries de què formapart. Pel que fa a les activitats de l’ECIU (EuropeanConsortium of Innovative Universities), ha assistita les dues trobades del curs (Executive BoardMeeting) i ha col·laborat en pràcticament tots elsgrups de treball de l’associació. Cal destacar, amés, que la UAB és la responsable de coordinarels programes de màster conjunts que ofereixl’ECIU Graduate School. Com a membres del’EUA (European University Association), s’haassistit a la Conferència Anual que es va fer aGant (Països Baixos) a l’abril.

Pel que fa a les activitats de l’Institut Confuci deBarcelona, han tingut lloc a la UAB per quart anyconsecutiu les proves de l’examen oficial de xinèsHSK. També han continuat i s’han ampliat lesclasses regulars de xinès al campus de la UABorganitzades per aquesta institució.

Enguany la UAB ha participat en la celebració aBarcelona del cinquè aniversari del CASB(Consortium for Advanced Studies in Barcelona),consorci format per vuit de les universitats mésprestigioses dels Estats Units. El CASB organitzaestades a les universitats de Barcelona per alsestudiants de les universitats del consorci ipromou la mobilitat entre universitats mitjançantla concessió de beques postdoctorals; aquestcurs un investigador de la UAB ha fet una estadaa la Universitat de Columbia.

L’Oficina de la UAB a Shanghai continua treballantper expandir i consolidar els vincles de la UABamb la Xina. Ha gestionat un any més lessol·licituds de beques del China ScholarshipCouncil (CSC) per estudiar a la UAB, beques detres anys que el Govern xinès atorga als millorsestudiants xinesos per fer els estudis de doctorat;la UAB és la primera universitat a Espanya ennombre de becats pel CSC.


En col·laboració amb el Consell Interuniversitaride Catalunya (CIC), la UAB ha assistit a la firaeuropea d’EAIE a Dublín (Irlanda), el setembre de2012, i a la fira asiàtica d’APAIE a Hong Kong, elmarç de 2013. Cal remarcar que durant aquestesfires anuals es produeixen entre vint i trentaentrevistes amb universitats d’interès que sovintacaben fructificant en noves col·laboracions.També s’ha participat en les jornades del consorciACA el mes de gener a Brussel·les, al China StudyForum el mes de març a Pequín i al Forum onEducation Abroad el mes d’abril a Chicago.

Programes de mobilitat

Durant el curs 2012-2013, la participació de laUAB en el programa Erasmus ha permès enviar822 alumnes de la UAB a estudiar a universitatseuropees i acollir a la UAB un total de 940estudiants europeus. Dins el mateix programa,95 professors de la UAB i 36 membres del PAShan fet estades en altres universitats europees,i 78 estudiants han fet pràctiques en empreses.D’altra banda, 19 membres del PAS d’universitatsde tot Europa han participat a l’Erasmus StaffWeek organitzada per la UAB. Val a dir que, en elmarc del programa Erasmus, la UAB té establerts1.008 acords bilaterals amb més de 500universitats europees.

Pel que fa als programes de col·laboració estatals,aquest curs s’han establert un total de 530 acordsen el marc del programa Sicue-Sèneca, que hancomportat la mobilitat de 235 estudiants, delsquals 137 han estat acollits per la UAB i 98 erende la UAB i han fet estades en altres universitatsde l’Estat espanyol.

El Programa Propi de mobilitat d’estudiants dela UAB a països no europeus ha representat lasortida de 244 estudiants, mentre que la UABn’ha rebut 264. Aquests intercanvis es duen aterme gràcies a 299 acords amb universitats d’unatrentena de països.

El programa Study Abroad, gestionat per la FUAB,ha consolidat el curs 2012-2013 les bones xifresdel curs anterior, amb 1.958 estudiants participantsen les diferents modalitats del programa. Lamodalitat Study Abroad Preestablert ha registratun 9 % menys d’inscripcions, però en canvi lesdels cursos fets a mida s’han mantingut i enalguns casos han augmentat. Així, s’han organitzatcursos per a diferents universitats i agències delsEUA, del Brasil, de Mèxic i del Regne Unit.

Acollida i suport a estudiantsinternacionals

Al llarg d’aquest curs, l’International WelcomePoint (IWP) de la UAB ha dut a terme 6.999atencions presencials a membres de la comunitatinternacional. Més de la meitat de les atencionsestaven relacionades amb l’obtenció i la renovaciódel permís d’estada legal a Espanya i una quartapart tenien a veure amb els diferents programesd’intercanvi i el programa Study Abroad. Tambéhan estat nombroses les atencions de suport al’obtenció del permís o l’autorització de treball,especialment de becaris predoctorals de la UABen fase de contracte, i les atencions als becarisinternacionals de postgrau (MAEC-AECID, IFP-FORD, CONICYT, Erasmus Mundus, etc.).

La UAB disposa d’un programa d’atenció alsestudiants estrangers per donar-los la benvingudai facilitar-los l’estada i la integració a la Universitati al país. Aquest curs, els International WelcomeDays han aplegat més de 450 estudiantsinternacionals. D’altra banda, cal destacar laconsolidació dels programes d’integració Mentori Tàndem. En el programa d'acompanyament isuport entre iguals Mentor hi han participat 46estudiants locals i 430 estudiants internacionals,mentre que la participació en el programa Tàndemd'intercanvi lingüístic i adquisició de fluïdesa oralha estat de 780 estudiants.

Del 13 al 23 de maig, dues professores i sis estudiants del darrer curs del grau d’EducacióSocial de la UAB van viatjar a la Universitat de Ciències Aplicades de Tampere (Finlàndia)per participar en el programa intensiu Erasmus “See me! – creative methods withyoungsters”, conjuntament amb una cinquantena més de participants provinents de lesset universitats organitzadores.

Els programes intensius Erasmus fomenten l’ensenyament eficaç i multinacional detemes especialitzats que d'altra manera no es podrien ensenyar, capaciten els estudiantsi els professors per treballar junts en grups multinacionals, i fan possible que elsparticipants es beneficiïn de condicions d’ensenyament que no estan disponibles en unasola institució i obtinguin noves perspectives sobre el tema objecte d’estudi. En laconvocatòria de 2013, la UAB ha presentat dues propostes de programes intensiusErasmus, de les quals una, de l’àmbit de les ciències ambientals, ja ha estat seleccionada,i que consisteix en l’organització d’un curs avançat sobre decreixement socialmentsostenible.

Itàlia 27%

Alemanya 16%

França 11%

Portugal 7%

Regne Unit 6%

Altres (24 països) 29%

Mèxic 20%

Xina 15%

Corea de Sud 12%

Brasil 10%

Estats Units d’Amèrica 10%

Altres (10 països) 33%

31

06 P

ROJE

CCIÓ

INTE

RNAC

IONA

L

La UAB dóna la benvinguda als estudiantsinternacionalsLa UAB ha organitzat a l’inici de cadasemestre, al setembre i al febrer, elsInternational Students Welcome Days.Durant aquestes jornades de benvingudas’han rebut oficialment els estudiantsinternacionals i s’han organitzat activitatsdiverses perquè coneguin els serveis queels ofereix la Universitat i els col·lectiusd’estudiants de la UAB i prenguin contacteamb la vida al campus de l’Autònoma.

La UAB rep personal administratiu de 18universitats europeesDel 6 al 10 de maig, la UAB va organitzar lasisena edició de l’Erasmus Staff Week, unatrobada amb membres del personald’administració i serveis d’universitatsd’arreu d’Europa. En aquesta ocasió la UABha rebut professionals de 18 universitats,que han visitat diferents espais del campusper conèixer els serveis que ofereix la UABa la comunitat universitària. L’Erasmus StaffWeek s’organitza en el marc del programaErasmus Staff Mobility, que preveu estadesformatives del personal universitari a altresuniversitats europees a fi de fomentarl’intercanvi d’experiències i l’oberturad’espais comuns de col·laboració quecontribueixin a consolidar l’EEES.

PARTICIPANTS EN ELS PROGRAMES DE MOBILITAT. 2012-2013

LA CRÒNICA

PAÏSOS D’ORIGEN DELS ESTUDIANTS ERASMUS A LA UAB. 2012-2013

PAÏSOS D’ORIGEN DELS ESTUDIANTS DEL PROGRAMA PROPI A LA UAB. 2012-2013

Estudiants que vénen a la UAB Estudiants de la UAB que se’n van

ERASMUS ESTUDI 940 822

ERASMUS PRÀCTIQUES 78

PROPI 264 244

SICUE-SÈNECA 137 98

STUDY ABROAD 1.958

TOTAL 3.299 1.242


COMPROMÍS SOCIAL I MEDIAMBIENTAL

i PIMEInnova. PIMEInnova s’ha concebut amb lafinalitat de donar un impuls a la col·laboracióentre la Universitat i la PIME, i de promoure lageneració d’oportunitats d’innovació a les petitesi mitjanes empreses per millorar-ne la productivitati contribuir a la creació d’un impacte positiu alterritori UABCEI. D’altra banda, el programaUABEmprèn té per objectiu fomentarl’emprenedoria dins la comunitat universitàriaa través del suport, l’assessoria, la formació i lacreació d’un itinerari d’acompanyament per alcreixement dels projectes empresarials.

En aquest mateix sentit, també s’ha col·laboratamb el Parc de Recerca UAB i l’Associació d’Amicsde la UAB en la definició dels continguts de l’OpenScience and Innovation Forum UABCEI (vegeu elcapítol «Destaquem»).

A més, el Consell Social ha continuat donantsuport als programes socioeducatius de la UABque afavoreixen la transició de l’ensenyamentsecundari a la universitat, i al programa de bequesImpuls per als estudiants amb discapacitat.

En total, el volum de recursos aportats pel ConsellSocial al Programa Universitat-Societat ha estatde 203.600 euros.

La UAB té com a valor essencial fomentarla cohesió social i fer un ús responsabledels recursos.

Responsabilitat social universitària

La UAB desenvolupa les seves missionsfonamentals des d’una vocació de servei a lacomunitat i al territori. Fruit d’aquesta concepcióde la universitat com a servei públic, la UAB técom a valor essencial fomentar la cohesió sociali fer un ús responsable dels recursos.

Aquest compromís és present en les activitats deformació, de recerca i de transferència deconeixements a la societat, i també està incardinaten un model de gestió socialment i mediambiental-ment responsable. D’altra banda, aquests mateixosprincipis han conduït la UAB a ser una universitatpionera en el desenvolupament de programessocials i de voluntariat i en la posada en marxad’iniciatives innovadores en l’àmbit socioeducatiu.

Pel que fa al Programa de Responsabilitat Social,aquest curs s’ha constituït i reunit per primeravegada el Comitè de Responsabilitat Social de laUAB, que, en el marc de les seves atribucions,serà l’òrgan responsable de fer el seguiment delCampus Saludable i Sostenible (vegeu el capítol«Destaquem»). A més, d’acord amb els treballsduts a terme per la Unitat de Garantia de Qualitatper compilar les activitats de la UAB de l’àmbitde la responsabilitat social, i després de l’anàlisi

d’experiències d’altres universitats en aquestàmbit, s’ha decidit explorar mecanismes alternatiusal procés d’acreditació SGE 21, en coordinacióamb la resta d’universitats públiques catalanes.

Programa Universitat-Societat delConsell Social

El Consell Social, com a òrgan de participació dela societat en la Universitat, impulsa a través delPrograma Universitat-Societat actuacionsestratègiques que contribueixen a reforçar elsvincles amb la societat.

Mitjançant aquest programa el Consell Socialcol·labora activament en el desplegament de granpart dels programes i de les accions de laUniversitat en l’àmbit de la responsabilitat social,i incideix particularment en les accions quefomenten la implicació amb l’entorn i elsprogrames per garantir l’equitat i la igualtat enl’accés a l’educació.

Enguany cal destacar que s’han dut a termeaccions de gran importància per potenciar el paperde la UAB com a agent actiu en la seva àread’influència territorial. Així, en el marc de l’EsferaUABCEI s’han impulsat dos programes de fomentde l’emprenedoria i la innovació: UABEmprèn

232voluntaris han participat en els programessocials de la Fundació Autònoma Solidària

33

07 C

OMPR

OMÍS

SOC

IAL

I MED

IAM

BIEN

TAL

El Programa Argó fa 10 anys

Aquest curs ha tingut lloc la desena ediciódel Programa Argó, el programa de transicióentre la secundària i la universitat que laUAB va endegar el curs 2003-2004. Al llargd’aquests deu cursos han participat a lesdiferents modalitats del programa prop de5.000 estudiants, i cada curs hi hancol·laborat més de 300 professors iinvestigadors dels departaments i institutsde recerca de la UAB.

Premis Sinergia Educativa

En la tercera edició del Premi SinergiaEducativa, atorgat pel Consell Social, s’haguardonat el projecte «Despertant l‘interèsper la Ciència», dels professors RamónAlibés i Gregori Ujaque del Departamentde Química, en reconeixement a l’èxit delprograma que posa a disposició de l’alumnatde batxillerat coneixements i recursosmaterials del Departament de Química dela UAB. També ha rebut un accèssit elprojecte de foment de la lectura «Llegimen parella a secundària», presentat pelsprofessors David Duran i Marta Flores,del Departament de Psicologia de l’Educació.

07

El 15 de maig va tenir lloc la quarta edició de la visita delsinfants i joves del projecte CROMA a la UAB. Es tracta d’unajornada de reconeixement de l’esforç que han fet durant elcurs i una oportunitat perquè coneguin la Universitat ambels estudiants de la UAB que els han acompanyat com avoluntaris en aquest trajecte. El programa CROMA ha estatguardonat enguany als IX Premis Francesc Candel, queconvoca la Fundació Lluís Carulla per premiar les bonespràctiques en la integració dels catalans d’origen immigrant.

LA CRÒNICA

Programes socioeducatius

La UAB té el compromís ferm d’apropar launiversitat a la societat a través de diversosprogrames socioeducatius adreçats a diferentscol·lectius, i especialment a futurs estudiants quepodrien tenir dificultats per a accedir als estudissuperiors. Cal destacar que enguany els dosprogrames més emblemàtics, el Campus Ítaca iel Programa Argó, han assolit el seu desè aniversari.

El Campus Ítaca és un programa socioeducatiu,gestionat per l’Institut de Ciències de l’Educació(ICE) i la Facultat de Ciències de l’Educació ipatrocinat pel Grup Santander, que pretén afavorirque els estudiants de secundària continuïnestudiant després de l’etapa obligatòria. Aquestcurs hi han participat 432 alumnes, provinentsde 56 centres públics d’ensenyament secundaride Catalunya. Aquest programa es complementaamb les beques salari Ítaca-Santander,concedides a estudiants de batxillerat amb un altrendiment acadèmic i que provenen d’entornsdesafavorits.

El Programa Argó té com a objectiu facilitar alsestudiants de batxillerat i de cicles formatius latransició i l’acollida a la Universitat mitjançantdiverses modalitats de participació. Enguany s’hihan inscrit més de 800 estudiants procedentsd’un centenar de centres de secundària.

D’altra banda, La Universitat a l’Abastdesenvolupa un enfocament de la formaciócontinuada vinculat a l’envelliment actiu, i ofereixoportunitats de formació i d’implicació socialmitjançant el programa Aprenent al Campusi a través de les catorze aules d’extensióuniversitària per a la gent gran vinculadesa la UAB.

La UAB també ha continuat col·laborant ambLa Universitat dels Nens i de les Nenes deCatalunya. Aquesta iniciativa, organitzada perl’ACUP, té l’objectiu d’apropar la universitat alsmés joves. La UAB és una de les universitats ons’han fet activitats, en les quals han participat 125nens i nenes de 5è de primària de tres escoles deSabadell, Sant Boi de Llobregat i Castellardel Vallès.


Programes socials i de voluntariat

La Fundació Autònoma Solidària (FAS) tél’objectiu de fer una universitat més solidàriai compromesa amb la societat mitjançant lapromoció de la participació de la comunitatuniversitària en projectes de voluntariat. Aquestcurs els diferents programes de la FAS han implicat229 estudiants de la UAB i 3 voluntaris estrangersdel Servei Voluntari Europeu, que han atès 2.899persones.

L’acció del voluntariat de la UAB demostra elcompromís de la Universitat envers les personesque estan passant per situacions difícils o queviuen en risc d’exclusió social, mitjançant eldesplegament d’activitats culturals, socials i desuport que formen part del programasocioeducatiu CROMA i del Programa de Justícia.En el Programa Sociosanitari els voluntaris dela UAB donen suport a infants hospitalitzats i ales seves famílies en diversos hospitals deBarcelona. La sensibilització i l’assessoramentsobre temes de salut i hàbits saludables es fa através del Programa de Salut i dels seus puntsd’informació El Xiringu repartits per tot el campus.

La FAS també disposa de tres grups de voluntariatper fer campanyes de dinamització i sensibilitzacióal campus, amb l’objectiu de comprometre elsuniversitaris amb les problemàtiques socials delseu entorn. Enguany han treballat en temes demedi ambient i cooperació i en la problemàticade les persones afectades per les hipoteques.

Atenció a la discapacitat

El Servei d’Atenció als Estudiants ambDiscapacitat (PIUNE) ha atès 128 estudiants dediferents titulacions de la UAB. En col·laboracióamb les diverses facultats i amb el professorat,s’han atès les necessitats educatives derivadesde la seva situació de discapacitat mitjançantl’elaboració del Pla d’acció tutorial (PATDis).

D’altra banda, enguany s’ha dut a terme laconvocatòria de les beques Impuls 2012-2013, enla qual s’han atorgat 9 ajuts a estudiants en concepted’assistència personal durant la jornada acadèmicai/o de mobilitat en cas que tinguin dificultats perfer ús dels transports públics col·lectius.

Cooperació per al desenvolupament

La FAS també té com a missió enfortir la cooperaciói els llaços de col·laboració entre la UAB i lesuniversitats de països del Sud a través de la difusióde projectes i accions de cooperació internacionali l’assessorament sobre la gestió de projectes.A més, la FAS atorga ajuts a través del Fons deSolidaritat, constituït per aportacions de laUniversitat, del professorat, del personal d’administra-ció i serveis i de l’alumnat.

Gràcies a aquest fons, aquest curs s’han finançat13 projectes de cooperació per al desenvolupamenta països d'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, i unaproposta de sensibilització en l’entorn de la UAB.

Voluntariat a les Nacions Unides

Aquest curs dues estudiants de la UAB, MònicaGuiteras i Ana Luciáñez, han estat seleccionadespel programa de Voluntariat Universitari deles Nacions Unides per fer una estada de sismesos en organismes internacionals de païsosempobrits. Concretament, les dues estudiantsduran a terme el voluntariat a Guatemala, en elPrograma de Nacions Unides per al Desen-volupament i en la delegació de l’OrganitzacióMundial de la Salut, respectivament.

Un total de 19 universitats de l’Estat espanyolparticipen en aquest programa, que té el suportde l’AECID.

L’exposició «Infra_lines», de l’artista Enric Llevat, és unaexposició d’obres en tinta xinesa, feta de forma inclusivaamb la col·laboració de diferents entitats vinculades a laUAB, com ara el Centre de Visió per Computador, el Centred’Estudis i Recerca d’Accessibilitat i Intel·ligència Ambientalde Catalunya, la Fundació Autònoma Solidària i Cultura enViu, que han treballat per fer-la completament accessiblea les persones amb discapacitat.

34

La gestió ambiental

A partir d’aquest curs, la gestió ambiental de laUAB es desenvolupa en el marc del CampusSaludable i Sostenible (Campus SiS) i té coma referència el nou Pla d’acció per a la sostenibi-litat de la UAB per al període 2013-2017.

Entre les actuacions dutes a terme, s’ha dedestacar que durant aquest curs s’ha continuataplicant el Pla de mobilitat de la UAB perpotenciar el transport col·lectiu per accedir alcampus i l’ús més racional del vehicle privat.Entre les actuacions fetes, s’ha de destacar lainauguració d’un nou tram de pista mixta per avianants i bicicletes entre Cerdanyola i Sant Cugatdel Vallès i l’ampliació dels aparcaments debicicletes del campus.

Quant a les accions de divulgació i sensibilització,aquest curs s’ha organitzat una nova edició de laSetmana de la Mobilitat Sostenible i Segura idel Dia de la Bicicleta i s’ha editat la Guia deltransport sostenible 2013.

D’altra banda, amb l’objectiu de potenciar l’estalvienergètic, s’han implementat algunes de lesmesures de conscienciació de la comunitatproposades pels grups de millora energèticaconstituïts el curs passat (vegeu el capítol «Gestióde recursos»).

Voluntariat en sostenibilitat

La FAS i l’Oficina de Medi Ambient treballen demanera conjunta amb l’objectiu de promoureactivitats ambientals dins el campus per tal desensibilitzar sobre estils de vida ecològics queredueixin l’impacte sobre el medi ambient,conscienciar sobre el patrimoni natural ipresentar opcions per fomentar un campussostenible.

Enguany, el grup de voluntaris de medi ambientha participat a la Setmana Europea de laPrevenció de Residus i ha posat en marxadiferents actuacions de sensibilització, com arauna campanya sobre consum conscient i elprojecte «Menja just a la UAB», contra elmalbaratament alimentari. D’altra banda, elsvoluntaris ha impulsat enguany un projecte deconstrucció, instal·lació i seguiment de caixesniu per a ocells al campus de la UAB.

El 22 de novembre, el conseller de Territori i Sostenibilitatde la Generalitat de Catalunya, Lluís Recoder, va participaren la passejada inaugural de la pista per a vianants i bicicletesque dóna continuïtat als trams ja existents que comuniquenel campus de la UAB amb els nuclis urbans de Cerdanyoladel Vallès i Sant Cugat del Vallès. L’acte tancava la Setmanade la Mobilitat Sostenible i Segura de la UAB.

35

07 C

OMPR

OMÍS

SOC

IAL

I MED

IAM

BIEN

TAL

Prevenció del malbaratament alimentari

El dia de Sant Jordi més de 300 personesvan participar al dinar solidari contra elmalbaratament alimentari i la pobresa en elmarc de la celebració del Dia Mundial de laTerra i de la campanya «Menja just a la UAB».L’equip de cuiners de la Fundació Alícia i elsvoluntaris del grup de medi ambient de laUAB, amb la col·laboració del restaurant dela plaça Cívica, van ser els encarregatsd’elaborar el menú.

El projecte «Menja just a la UAB» té com aobjectiu sensibilitzar la comunitat universitàriasobre el malbaratament alimentari i proposarmesures correctores als restaurants delcampus i a la Vila Universitària.

La UAB i la Fundació Alícia editen unaguia contra el malbaratament alimentari

La UAB, en col·laboració amb la FundacióAlícia, ha presentat Aprofitem el menjar!,una guia per a la reducció del malbaratamentalimentari en el sector de l’hostaleria, larestauració i el càtering.

LA CRÒNICA


COMUNITAT UNIVERSITÀRIA

La UAB es va endur el primer premi de la IX Lliga de DebatUniversitari de la Xarxa Vives d’Universitats, que va tenir llocdel 8 al 12 d’abril a la UB. L’equip campió estava format perDavid Gutiérrez (capità), estudiant del màster de DretsSociolaborals, David Daura, estudiant de Dret, i Jordi Alegre,Raquel Chasserot i Jordi Farnés, estudiants de la doble titulaciód’ADE i Dret. Els debats giraven a l’entorn de la pregunta «Eldret a l’assistència sanitària ha de ser universal?».

El 18 d’abril es va fer la presentacióde la Xarxa Alumni de la UAB en unacte institucional a CasaConvalescència. Exalumnes dediverses promocions, acadèmics,representants institucionals iprofessionals de diferents sectorsvan coincidir en la importànciad’aquesta xarxa com a pont entre elsexalumnes i la UAB.

Quant al personal permanent, la UAB, com la restad’universitats públiques catalanes, només ha pogutaccedir a la convocatòria del nou Programa SerraHúnter (2012-2020), que té com a objectiu laincorporació a les universitats catalanes de personaldocent i investigador altament qualificat i amb mèritshomologables als dels estàndards internacionals.

D’altra banda, durant aquest curs s’ha continuattreballant en l’elaboració d’un model de dedicacióacadèmica del professorat que ha d’esdevenir uninstrument que potenciï l’activitat de recerca delPDI i que incentivi el seguiment i la tutoritzaciódels estudiants. Aquest instrument s’acompanyaràd’un model d’estructura dels departaments id’eines de transparència de la programació quepermetran millorar la planificació de les plantilles.

Personal d’administració i serveis

L’escenari pressupostari i legislatiu ha tingut reper-cussions importants en la política de recursos humansde l’àmbit del personal d’administració i serveis.

Les dificultats imposades per la disminució derecursos, unides a la necessitat d’afrontar elsnous requeriments derivats de l’adaptació de ladocència a l’EEES i a l’increment de les tasquesde gestió i avaluació, han estat determinants al’hora de posar en marxa un projecte dereorganització de les estructures de gestió alscentres. El projecte ha comportat una primerafase de definició d’indicadors i de recollida

intern del Consell i s’han escollit els representantsde la Comissió Permanent del Consell, amb unaparticipació del 72% del cens del ple.

Personal docent i investigador

Les mesures de restricció pressupostària i leslimitacions imposades en la contractació depersonal han impossibilitat la convocatòria denoves places de professorat i han aturat l’estabilit-zació del professorat acreditat. Malgrat això, laUniversitat ha estat capaç de crear places interinesper a tots els professors lectors que han obtingutl’acreditació de recerca de l’AQU o l’acreditació detitular d’universitat de l’ANECA i ha fet unaconvocatòria de personal investigador en formació.

Creació de l’Àmbit de Participació

Amb l’objectiu d’impulsar la participació i lesactivitats de sensibilització i d’intervenció en lalluita contra la desigualtat, així com de fomentarl’associacionisme i les activitats culturals, la UABha creat enguany l’Àmbit de Participació. Aquestanova estructura integra els programes, les entitatsi els serveis orientats a l’alumnat i la comunitatuniversitària, i té l’objectiu de millorar la coordinaciódels diferents àmbits implicats i facilitar-ne laidentificació per part de l’alumnat.

Així, doncs, actualment la Fundació AutònomaSolidària, Cultura en Viu, l’Observatori per a laIgualtat i l’estructura de suport i assessoramentals estudiants formen part de l’Àmbit de Participació.

Estudiants

Durant aquest curs s’ha continuat donant suportals col·lectius d’estudiants de la UAB mitjançantdiverses modalitats d’ajuts per a l’organitzaciói la difusió d’activitats.

D’altra banda, s’ha fomentat la participació alsòrgans de representació dels estudiants amb unprograma de suport als consells d’estudiants delscentres, i s’ha col·laborat activament amb elsrepresentants de la UAB en òrgans de representacióestudiantil suprauniversitaris.

Pel que fa a l’activitat del Consell d’Estudiants dela UAB (CEUAB), constituït el 25 d’abril de 2012,cal destacar que durant el primer any defuncionament s’ha elaborat i aprovat el Reglament

37

08 C

OMUN

ITAT

UNI

VERS

ITÀR

IA

08

Vila Universitària ha celebrat enguanyel seu vintè aniversari amb un seguitd’actes, entre els quals cal destacaruna cursa solidària en col·laboracióamb La Marató de TV3, en què vanparticipar més de 500 persones. Lacelebració també va incloure una granfesta de retrobament d’antics residents.

Activitat culturalDurant el curs 2012-2013, Cultura en Viuha programat més de 150 activitatsartístiques obertes a tota la comunitatuniversitària. La programació ha tingut unabona acollida i més de 12.000 persones hangaudit de les produccions musicals, de teatrei de dansa dels grups estables de la UAB,les projeccions de cinema i les exposicionsorganitzades.A més, des de Cultura en Viu s’ha donatsuport a l’organització i el desenvolupamentde més de setanta activitats artístiques iculturals proposades per diferents entitatsde la Universitat o fruit de la col·laboracióamb entitats externes com el MACBA,l’ESMUC, el Gran Teatre del Liceu, el MAC(Museu d’Art de Cerdanyola), els CinemesVerdi de Barcelona o el Concurs Internacionalde Música de Capellades.

LA CRÒNICA

Esportistes de la UAB obtenen medallesal Mundial de NatacióLes estudiants de la UAB Marga Crespí iTxell Mas (sincronitzada), Mireia Belmonte(natació) i Laura Ester, Mati Ortiz i MaicaGarcía (waterpolo) van aconseguir onzemedalles al Campionat del Món de Natació,que va tenir lloc a Barcelona del 19 de juliolal 4 d’agost de 2013.

Síndic de Greuges

El Síndic de Greuges és l’òrgan responsable de vetllarpel respecte dels drets i les llibertats dels membresde la comunitat universitària davant dels òrgans iserveis universitaris. Durant el 2012 s’han registrat195 intervencions, de les quals un 74% corresponena estudiants de grau i postgrau. D’altra banda, elstemes acadèmics continuen sent els més importants(32%), seguits dels econòmics, que han motivat propd’una quarta part de les intervencions (23%).

Amics de la UAB

L’Associació d’Amics de la UAB, que aplegamembres i exmembres de la comunitat universitàriai amics de la UAB, ha celebrat aquest curs laconstitució de l’Associació Àmbit B30, iniciativaque ha contribuït a promoure des dels inicis. ElsAmics de la UAB també han col·laborat en la primeraedició de l’Open Science & Innovation ForumUABCEI. A més, han dut a terme quatre jornadesde debat dins el programa La Universitat Opina,cinc sopars d’empresaris del Grup Clarisi diversos cursos, tallers i presentacions de llibresa la seu de l’Associació, a més de la tradicionalfesta anual, que va tenir lloc el 22 de novembre.

d’informació per tal d’elaborar, posteriorment, unnou model de suport que serà implementat enalguns centres, en fase pilot, i que, un cop validat,s’aplicaria a la resta del campus.

Aquest curs també s’ha dut a terme un projecte deteletreball adreçat al PAS. En una primera fase pilotdel projecte hi han participat una vintena de persones,que han pogut teletreballar d’una a tres jornadeslaborals per setmana durant un període de sis mesos.

Observatori per a la Igualtat

Entre les activitats de visibilització i sensibilització enmatèria de desigualtat de gènere i de discapacitatdutes a terme per l’Observatori per a la Igualtat, caldestacar enguany l’elaboració del Tercer pla d’accióper a la igualtat entre dones i homes a la UAB,quadrienni 2013-2017, l’eina per garantir i promourela igualtat de gènere a la UAB, que va ser aprovat pelConsell de Govern el 17 de juliol. Cal esmentar que,per fomentar la participació de la comunitat universitàriaen la redacció del pla, l’Observatori va impulsar lacampanya «Tenim un pla. Retallem la desigualtat».

D’altra banda, el dia 8 de març de 2013 es va celebrarla VIII Jornada Institucional amb motiu del DiaInternacional de les Dones. A l’acte es va retrehomenatge al grup de recerca de la UAB Donesi Drets per la seva contribució a la defensa delsdrets de les dones, amb menció especial a la sevaimpulsora, la catedràtica de Filosofia del DretFrancesca Puigpelat.

38

314milions d’euros de pressupost (pressupostliquidat de despeses de 2012)


GESTIÓ DE RECURSOS

PRESSUPOST LIQUIDAT D’INGRESSOS. 2012

El 2012 la UAB ha assolit l’equilibripressupostari, amb 0,25 M€ de superàvit,que s’han destinat a compensar el dèficitacumulat.

Transferències corrents 56,19%

Taxes i altres ingressos 35,08%

Transferències de capital 7,99%

Variació d’actius i passius financers 0,52%

Ingressos patrimonials 0,23%


El Pressupost de 2012 de la UAB presenta totesles mesures d’ajustament de la despesa, tal coms’estableixen en els Criteris bàsics aprovats pelConsell Social i per un valor de 20 M€. Inclouentant les mesures urgents de racionalització de ladespesa pública universitària dictades des de l’àmbitestatal, com les de l’àmbit autonòmic quereflecteixen la disminució de les aportacionspúbliques al finançament universitari.

La UAB ha assolit aquesta fita i el seu resultatpressupostari ha estat, per a l’any 2012, de0,25 M€ de superàvit, que s’han destinat acompensar el dèficit acumulat.

L’estat de la tresoreria ha tingut moments forçacomplicats, principalment pel deute pendent quemanté la Generalitat de Catalunya, que en data de31 de desembre de 2012 era de 53,2 M€.

Execució del pressupost d’ingressos

Pel que fa al pressupost d’ingressos, el mésdestacable és un increment d’un 17,39% en taxesi altres ingressos, principalment degut al nou Decretde preus, de 12 de juliol del 2012, per a graus imàsters, que ha suposat per a la UAB un incrementnet dels ingressos per aquest concepte de 10,5 M€.Pel que fa als ingressos de formació continuada,tot i disminuir respecte a l’any anterior, han estat2 M€ superiors al pressupostat per a l’any 2012.

PRESSUPOST LIQUIDAT DE DESPESES. 2012

Despeses de personal 63,14%

Inversions i transferències de capital 16,05%

Compra de béns corrents i serveis 14,14%

Transferències corrents 5,29%

Altres despeses 1,38%


Nota: la diferència entre els drets reconeguts (299,5 M€), part dels quals correspon a ingressos finalistes i/o pluriennals,i les obligacions reconegudes (313,7 M€) no determina el dèficit o el superàvit pressupostari de l'exercici, ja que una partd’aquests ingressos pot tenir origen en exercicis anteriors i/o es pot gastar en exercicis posteriors al liquidat.

39

09 G

ESTI

Ó DE

REC

URSO

S

• Reforma de dos laboratoris de les facultatsde Ciències i de Biociències.

• Transformació de cinc despatxos en dosseminaris docents a la Facultat de Ciènciesde l’Educació.

• Climatització de seminaris a les facultatsde Medicina i de Veterinària.

• Construcció de lavabos adaptats.

• Construcció i adaptació d’accessos, caminsi passos de vianants.

• Construcció de vorera i carril bici a l’eix Nord.

• Nova sala d’estudis a l’edifici R de laplaça Cívica.

• Reconversió de la Sala de Necròpsiesen aula d’informàtica a la Unitat Docentde l’Hospital de Sant Pau.

• Reforma dels espais del MOVE a la torreB3 senar, planta 1.

• Renovació dels accessos de les facultatsde Ciències de la Comunicació i de Traducciói d’Interpretació, i de l’Escola d’Enginyeria.

• Reforma integral de la torre C2 senar, planta4, de Bioquímica i de la torre C5 senar, planta4, de Química per a laboratoris de docència.

• Nova aula per al màster de Bioinformàticaa la Facultat de Ciències.

• Modificació de la secretaria del Departamentde Pediatria.

• Reforma parcial de la torre M1 per a l’Institutde Neurociències, fase II.

• Reforma de l’edifici de la Unitat Docentde l’Hospital del Mar (fase 2D).

• Adequació d’un local comercial i reformaparcial i nova distribució d’espais a l’edificiETC, planta 1, de la plaça Cívica perubicar-hi la Fundació Autònoma Solidària.

• Modificació del taulell d’atenció al públicde l’SLiPI de les facultats de Ciènciesi Biociències a la torre C1 parell.

• Ampliació i redistribució d’espais de l’Interna-tional Welcome Point a la plaça Cívica.

09 OBRES DUTES A TERMEDURANT EL CURS2012-2013Per contra, els ingressos de la prestació de serveis

s’han reduït un 21,3% per l’efecte de la crisi.

Les transferències corrents han disminuït un 10,6%(20 M€). La causa principal ha estat la reduccióde 16,4 M€ procedents de la Generalitat deCatalunya i de 4,3 M€ procedents del MECD. Noméss’han incrementat les transferències rebudesd’empreses privades, ISFL i la Unió Europea.

De la reducció total de la subvenció de la Generalitatde Catalunya, 8,7 M€ corresponen a l’equivalenta la despesa de personal (paga extra de desembre),3,4 M€ a la minoració de l’aportació corrent enel marc de l’augment d’ingressos derivats del’increment de preus del curs 2012-2013 (un 2,06%de la reducció en l’aportació del model bàsic definançament), 1,3 M€ a la reducció del finançamentcondicionat a objectius i 0,7 M€ a la reducció delPROFOR per a recerca, entre les partides méssignificatives.

Els ingressos de recerca i d’inversions materials handisminuït un 37,6% (14,4 M€). S’han rebut 5,8 M€menys d’ingressos de l’Administració de l’Estat i2,6 M€ menys de la Unió Europea. El Pla d’inversionsuniversitàries ha disminuït respecte a l’any anterioren 6,4 M€, i només s’han ingressat 2,95 M€, malgratque el conveni signat era de 16,4 M€.

Execució del pressupost de despeses

Pel que fa a les despeses corrents, la reducció totalde la despesa de personal és de 15,75 M€, un7,37% respecte a 2011. Al voltant d’un 6% s’haproduït per l’aplicació de mesures estatals dereducció del sou d’empleats públics equivalent ala paga extra de desembre i un 1,37% per l’aplicacióde mesures previstes per la UAB per a PDI i PASi l’aplicació de la Llei de pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per a l’any 2012, queelimina beneficis i ajuts socials.

Les despeses de béns corrents i serveis s’hanincrementat només un 1,25% respecte a l’anyanterior, i les despeses financeres s’han incrementat0,25 M€ per les dificultats de tresoreria.

Mesures d’estalvi energètic

En el marc del pla Campus Sostenible, la UAB hacontinuat implementant mesures per reduir ladespesa energètica, optimitzar els consumsi millorar l’eficiència en l’ús dels recursos. Lesaccions s’han centrat principalment a incrementarl’eficiència energètica i, en particular, a millorarles instal·lacions tèrmiques i instal·lar tecnologieseficients a l’enllumenat.

Gràcies a aquestes actuacions, la UAB ha reduïtel consum elèctric un 10,2% i el consum de gasun 19% respecte de l’any 2010.

A banda de les mesures generals, les petitesactuacions dins dels edificis, tant tècniques (canvisde l’enllumenat, instal·lació de temporitzadors,etc.) com de sensibilització (apagar els llums quanhi ha prou llum natural, per exemple), podencontribuir de manera molt significativa a reduirel consum energètic. Per aquest motiu s’estàimpulsant la formació, dins de cada edifici, degrups de millora energètica. Actualment n’hi hadotze de constituïts.

Els grups analitzen i proposen actuacionsd’eficiència energètica dins del seu àmbit que, sisón viables, s’implementen amb el suport tècnici econòmic de la Direcció d’Arquitectura i deLogística i de l’Oficina de Medi Ambient.

Hospitals universitaris(Unitats docents de la Facultat de Medicina)

4 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona)5 Hospital Universitari de la Vall d’Hebron

(Barcelona)6 Hospital del Mar (Barcelona)7 Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

(Badalona)8 Corporació Sanitària Parc Taulí (Sabadell)

Campus UAB

1 Campus de Bellaterra2 Campus de Sabadell3 Campus de Sant Pau (Barcelona)

TERRASSA

SABADELL

E-9

C-5

8

BV-1414

AP-7 B-30

CERDANYOLA

SANT CUGAT DEL VALLØSBP-1413

AP-7

B-30

AP

-7

C-5

8

RIU

LLO

BR

EGA

T

E-9

RIU LLO

BREGAT

AEROPORT DEL PRAT

A-2

A-2

C-32

T NEL DE VALLVIDRERA

T NEL DELA ROVIRA

RIU B

ESæS

A-17

C-32

BADALONA

CATALUNYA

SANTS

A MATAR >

A GIRONA

I FRAN A >

A GIRONAI FRAN A >

BARCELONA

A T

AR

RA

GO

NA

I LLE

IDA

>

RONDA DE DALT

DIAGONALRONDA D

E DALT

RONDA DEL LITORAL

RO

ND

A D

EL M

IG MERIDIANA

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

2

1

5

6

7

C-31

8

3 4

Universitat Autònoma de Barcelona · s’han completat adaptant la resta d’iniciatives —els...

Documents

Transcript of Universitat Autònoma de Barcelona · s’han completat adaptant la resta d’iniciatives —els...