A U R I G AR EVISTA DE DIVULGACIÓ I DEBAT DEL MÓN CLÀSSIC

DESEMBRE 20129,00 €

63NÚMERO

Els dies 17 i 18 de novembre vam celebrar a la Capitalde la Cultura Catalana Tarragona 2012 el VIII FòrumAuriga que, als territoris de llengua catalana, és l’únicatrobada interdisciplinària dels professionals i interessatsen el món antic, i se celebra anualment. Enguany hi vanassistir més de 120 professionals de diverses disciplinesi institucions culturals, i s’hi van presentar un total de21 projectes. Es va reflexionar sobre el rendiment socialque aporta el patrimoni cultural material i immaterialque ens ha deixat el món antic. En aquest númerod’AURIGA podeu llegir les comunicacions presentadesa Tarragona.

Les principals conclusions que vam poder treure elsparticipants del Fòrum Auriga Tarragona 2012 van de -mos trar que el món antic és un motor de desenvolupa-ment econòmic, aporta progrés i cohesió social i situaCatalunya al món.

Com cada any, vam aprofitar la trobada per conèixeralgun conjunt arqueològic del territori català. En aquestvuitè fòrum vam visitar la vil·la romana dels Munts, aAltafulla, el jaciment on hi ha el mitreu d’èpo ca roma-na més ben conservat del món.

El VIII Fòrum Auriga el vam organitzar amb la col·la -boració de l’organització Capital de la Cultura Cata lana,l’Ajuntament de Tarragona, el Museu Nacional Arqueo -lò gic de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueolo gia Clàs -sica, el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filo so fia i Lletresi en Ciències de Catalalunya, el De partament de Grec dela Universitat de Barcelona i l’Ajuntament d’Altafulla, aqui volem agrair el seu suport.

Montserrat Tudela

S U M A R I4. Consideracions sobre les condicions climàtiques a l’Imperi Romà. David Serrat7. La vil·la romana de Torre Llauder. Novesaportacions a l’estudi del jaciment arqueològic.Carme Puerta López i Vanessa Muñoz Rufo12. Iniciant el corpus digital d’Arnau deVilanova. Sebastià Giralt15. Contacte de poblacions i estrangeria en elmón grec antic. Un estudi de fonts. Marta Oller18. Activitats entorn del coneixement del contextnatural en època romana des del MNAT: l’hortusexperimental de la vil·la romana dels Munts(Altafulla) i l’exposició Paradisus. Jardins i plantesmedicinals de Tàrraco a Orléans. Pilar Sada 23. Romanització i tradicions autòctones a l’Àfrica proconsular: el cas de la ciutat nú mi doromana d’Althiburos (El Kef, Tu ní sia) iels seus encontorns. Equip Althiburos27. Patrimoni i progrés social. L’impacte econò-mic de Tarraco Viva. Magí Seritjol29. AURIGA, nova etapa. Montserrat Tudela31. “Les Terres de l’Ebre: de la prehistòriaa l’edat mitjana”, la nova exposició permanentd’arqueologia del Museu de les Terres de L’Ebre(Amposta-Montsià). M. del Mar Villalbí Prades34. Projecte “Ager Dertosanus”Antoni Cartes Reverté i José Ignacio Fiz 36. Darreres novetats sobre la Tortosa romana.Intervencions arqueològiques del GRESEPIA(URV) entre els anys 2006 i 2011 a la ciutat. JordiDiloli, Ramon Ferré, Ramon Jàrrega i Jordi Vilà 40. Els Seminaris de Segona Sofística, una mane-ra diferent de fer i transferir recerca. Grup derecerca Graecia Capta. Francesca Mestre 42. L’antiguitat recreada: l’experiència com amotor de coneixement històric. J. Cortadella i B.Antela 47. L’Amfiteatre de Tàrraco: proposta de dina-mització social des de la praxi arqueològica.Josep M. Macias, Andreu Muñoz i Imma Teixell 51. Lliçons de la Càtedra M. Àngels Anglada.Mercè Enrich i Lina Vilamitja54. Concurs Odissea. Meritxell Blay56. Estudios Clásicos, la SEEC i la Secció Catalanade la SEEC. Esperança Borrell Vidal i Pilar GómezCardó59. La vil·la romana del Munts. Francesc Tarrats

P R E S E N T A C I Ó

Editor:Xavier Tudela i PenyaDirectora: Montserrat Tudela i PenyaConsell de Redacció:Ma. Jesús Espuña i Ferrer, Pere Izquierdo i Tugas, FrancescaMestre i Roca, Mònica Miró Vinaixa, Joan Pedrola iSantamarta, Xavier Yáñez i SuchConsell Assessor:Norbert Bilbeny i García, Joan Busqueta i Riu, SebastiàGiralt i Soler, Bàrbara Matas i Bellés, Carles Miralles i Solà,Mercè Otero i Vidal, Isabel Rodà de Llanza, Joan Sanmartí,Eulàlia Vintró i CastellsCol·laboradors número 63: B. Antela Bernárdez, Meritxell Blay, Esperança Borrell Vidal,Antoni Cartes, J. Cortadella Morral, Jordi Diloli, EquipAlthiburos, Mercè Enrich, Equip Althiburos, Ramon Ferré,José Ignacio Fiz, Sebastià Giralt, Pilar Gómez, RamonJàrrega, Josep M. Macias, Andreu Muñoz, Vanessa Muñoz,Marta Oller, Carme Puerta, Pilar Sada Castillo, Magí Seritjol,David Serrat, Francescs Tarrats, Imma Teixell, Jordi Vilà, LinaVilamitjana, M. del Mar Villalbí.

La revista AURIGA no comparteix necessàriament lesopinions dels autors dels articles. Aquesta publicacióes pot reproduir, citant-ne, però, la procedència.

AURIGARda. Universitat, 7, 3r, 4a. 08007 BarcelonaTelèfon: 93 412 32 94. Fax: 93 412 68 71E.Mail: auriga@ccc.catwww.auriga.cat

Dipòsit Legal : B-12032-91ISSN Auriga paper: 1131-50087ISSN Auriga digital: 2014-7856(Cal citar ambdós ISSN)

Correcció: Lídia FernàndezDisseny, assessor informàtic i webmaster: Miquel Fernández i Barta

AURIGA és membre de l’Associació de PublicacionsPeròdiques en Català (APPEC).

Fotografia de portada: Pòster del VIII Fòrum Auriga

AURIGA

3

en penal provincial de la ciutat fins a l’any1910, moment en què el recinte fou tras -passat al govern municipal. I no fou fins alsegle XX quan es va iniciar la recuperaciódel conjunt, així com diferents intervencionsarqueològiques.

LA SOCIALITZACIÓ I LATRANSFERÈNCIA DELS RESULTATSARQUEOLÒGICS OBTINGUTS

El monument de Tàrraco ens ofereix unalectura diacrònica en el temps i de transfor-mació morfològica en l’espai com es dónaen pocs amfiteatres en el món. Així doncs,conscients d’aquesta particularitat, l’Ajun -tament de Tarragona, l’Institut Català d’Ar -queo logia Clàssica, el Museu Bíblic Tarraco -nense i l’Associació Cultural de Sant Fruc -tuós van plantejar, l’any 2009, un programade recerca i difusió per tal de donar a conèi-xer aquesta peculiaritat i el paper del cris-tianisme com a factor de la metamorfosiestructural del conjunt.

En aquest context neix la proposta Amphi -theatrum, memoria martyrum et ecclesiae, lagènesi de la qual cal buscar en la necessitatde socialitzar els resultats de les excavacionsarqueològiques realitzades els darrers dosanys a l’interior de la basílica visigòtica del’amfiteatre romà. A partir de la història il’arqueologia i amb el suport de les novestecnologies, es pretén oferir una visió dia-crònica de les religions, i les seves mani -festacions arquitectòniques, com a part fona -mental del substrat cultural de la nostrasocietat. L’objectiu darrer del projecte éstrans cendir l’àmbit estrictament arqueolò-gic i constituir una primera proposta inter-pretativa del conjunt, cabdal per a la com-prensió de la transició de la cultura pagana,

LA REALITAT HISTÒRICA DE L’AMFITEATRE ROMÀ DE TARRAGONA

L’amfiteatre romà de Tarragona és un con-junt monumental declarat Patrimoni Mun -dial per la UNESCO el 30 de novembre del’any 2000 i actualment és un dels monu-ments més visitats de la ciutat. La seva ri -quesa patrimonial sintetitza bona part de lahistòria de la ciutat, ja que la seva evolució itransformació és ben dilatada, i abraça unacronologia que va des de l’època romanafins als nostres dies.

En època romana, i abans de la construccióde l’amphitheatrum al segle II dC, fou àrea denecròpolis entorn d’una via periurbana.L’edifici va estar actiu com a tal fins a mitjansegle V. Al segle III, l’emperador Heliogàbalel restaurà i poc temps després, per decretdels emperadors Valerià i Gal·liè, l’any 259,l’amfiteatre fou l’escenari de l’execució delbisbe de Tàrraco Fructuós i dels seus dia-ques Auguri i Eulogi. Aquests màrtirs forencremats vius en aplicar-los la pena capitalde la damnatio ad vivicomburium o vivi crema-tio per un delicte de lesa majestat contral’Estat, perquè aquests clergues es van negara retre culte públicament a la religió oficial.Aquest episodi restà en la memòria de lacomunitat cristiana de Tàrraco i en èpocavisigòtica es bastí a l’arena de l’amfiteatreuna església memorial i una àrea cementi-rial. Amb la incursió arabobereber, a inicisdel segle VIII, l’església restà abandonadafins que, amb la restauració cristiana de laseu de Tarragona, al segle XII, sobre la fona-mentació del temple visigòtic es bastí untemple romànic, sota l’advocació de SantaMaria del Miracle. All segle XVI l’esglésiaquedà sota la tutela dels Pares Trinitaris,que instal·laren un convent annex al tem -ple. Ja al segle XIX, l’espai es transformà

47AURIGA

L’AMFITEATRE DE TÀRRACO: PROPOSTA DE DINAMITZACIÓ SOCIAL

DES DE LA PRAXI ARQUEOLÒGICA Josep M. Macias (Institut Català d’Arqueologia Clàssica)

Andreu Muñoz (Museu Bíblic Tarraconense) i Imma Teixell (Ajuntament de Tarragona)

signat l’any 2009, de col·laboració entrel’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Catalàd’Arqueologia Clàssica i l’Arquebisbat deTarragona. Des d’aquesta data s’han efec -tuat diferents treballs (sondejos estratigrà-fics, prospeccions geofísiques i documen -tació gràfica) al servei de projectes comunsque afavorissin i incrementessin l’arqueolo-gia, la museografia i la cultura de l’amfitea-tre romà i la basílica paleocristiana.

Sumant-se als nous espais que es recupe-raran al servei de la museística de l’amfi -teatre, s’inclourà en la visita el sector de lesvoltes del monument, concretament les sub-estructures existents al sector meridional, ones conserven les estructures més originalsde l’amfiteatre romà. Durant els dies d’ober-tura el visitant podrà accedir-hi per poderconèixer els treballs de consolidació de l’es-tructura romana que es portaren a termedurant l’any 2009 i, a la vegada, es podràgaudir d’espais que es troben tancats al pú -blic en les visites ordinàries.

La ruta expositiva i de visita del monu-ment serà completada amb diverses visitescomentades per al gran públic. Es tracta deguies especialitzades destinades a apropar

associada a la religiositat dels jocs de l’amfi-teatre, a la religiosa cristiana, vinculada almartiri del bisbe a l’arena de l’amfiteatre i ala seva posterior sacralització mitjançant laconstrucció d’una basílica.

Tenint en compte aquesta premissa i defi-nint com a destinataris del programa desocialització la societat en general (des delsciutadans i ciutadanes de Tarragona i el ter-ritori fins a col·lectius universitaris i el turis-me, entre d’altres), actualment s’està treba-llant en diferents línies d’actuació, les qualscal especificar que van més enllà d’una acti-vitat temporal, perquè els materials i recur-sos que s’estan dissenyant constitueixen alseu torn eines pedagògiques que es posen alservei de la creació de continguts museísticsdel recinte, actualment gestionat pel Museud’Història de l’Ajuntament de Tarragona.

Les diferents actuacions es portaran aterme durant la propera edició del festivalromà de Tarraco Viva, que se celebrarà elmes de maig del 2013. D’aquesta manera, iposteriorment a l’adequació dels espais con-formats per les dues cambres laterals ques’obren a banda i banda de la coneguda coma porta triumphalis de l’amfiteatre, s’habilita-ran i s’obriran al públic els dos nous espaisd’exposició. El primer es transformarà enespai audiovisual, on es projectarà un curt-metratge produït per l’Associació CulturalSant Fructuós que porta per títol La Passió deSant Fructuós. Aquest muntatge és el resultatd’una experiència de reconstrucció històricabasada en la Passio Fructuosi, document delssegles III-IV dC que relata el procés martirialdel bisbe Fructuós i els seus diaques.

En el segon nou espai expositiu s’allotjaràuna exposició a partir de plafons amb tex-tos, fotografies, documentació planimètricai infogràfica, que permetrà obtenir una visióde l’evolució del monument i els resultatsde les seves transformacions al llarg delsegles. Aquesta visió global de l’espai queocupa l’amfiteatre serà complementadaamb informació de les diferents interven-cions desenvolupades a la basílica visigòticai romànica i el seu entorn fruit del conveni,

48AURIGA

Excavació arqueològica a la basílica paleocristiana(Arxiu MHT-ICAC)

castellà i anglès) i es distribuirà en formatPDF perquè pugui ser divulgada a travésdels mitjans de comunicació de massa.

ELS OBJECTIUS DE DIFUSIÓD’AMPHITEATRUM, MEMORIAMARTYRUM ET ECCLESIAE

El principal objectiu d’aquest projecte ésaportar nous recursos pedagògics in situ pertal de facilitar, encara més, la comprensiód’aquest conjunt monumental. Incidir enaquest aspecte és molt important atès que larellevància de l’amfiteatre és de tal magni-tud que, l’any 2007, el conjunt fou inclòs enel catàleg de Les 7 meravelles de Catalunya,promogut per la fundació Capital de la Cul -tura Catalana, en representació de les comar-ques que integren el Camp de Tarra gona. Elmateix any fou considerada la desena mera-vella de Catalunya en una votació popularimpulsada per El Periodico, que incloïa patri-moni històric i natural català. Aquests fetsreflecteixen el pes del monument en l’ima -ginari patrimonial del nostre país; provad’això són els 137.318 visitants que s’hi vanapropar.

El valor cultural i la força turística delmonument no permetien posposar més unaintervenció d’aquestes característiques i, amés, cal recalcar que no es tracta d’un soledifici, sinó d’un recinte patrimonial que

les basíliques de l’amfiteatre mitjançant unmonitoratge que incidirà en els aspectes dela transformació històrica del monument i,en especial, en el paper del cristianisme coma agent d’aquesta evolució des de l’execuciódels cristians l’any 259 a l’arena de l’amfi-teatre fins als nostres dies.

També, i per aprofundir encara més en lescampanyes d’intervenció arqueològica iarquitectònica d’aquest últims anys, s’hadisposat la realització d’un conjunt de con-ferències que estaran relacionades amb l’es-mentada evolució de l’espai monumentalde l’amfiteatre dins del marc general de l’ar-queologia cristiana.

Finalment, gràcies a l’atorgament de l’ajutACDC per part de la Secretaria d’Univer -sitats i Recerca del Departament d’Eco -nomia i Coneixement de la Generalitat deCatalunya, es presentarà una publicaciópedagògica que permetrà materialitzar lasíntesi de les experiències transferides algran públic. La publicació seguirà el formatdel catàleg de l’exposició Praesidium, Tem -plum et Ecclesia. Les intervencions arqueològi-ques a la Catedral de Tarragona 2010-2011.Memòria d’una exposició temporal, editat a ini-cis de l’any 2012, per tal de traslladar al granpúblic els coneixements científics obtingutsdurant les campanyes arqueològiques a l’in-terior de la catedral de Tarragona. D’aquestamanera, la nova edició serà trilingüe (català,

49AURIGA

Vista actual de l’amfiteatre (Foto: Joan Manel Mellado)

l’espai d’evolució i transformació, des delsegle I aC fins a l’actualitat, que millor sin-tetitza la història de la ciutat i del país. Ala vegada, es busca fer intel·ligible l’impac-te que el cristianisme, com a factor històric,ha tingut sobre el monument i de quinaforma n’ha condicionat la fesomia, de talmane ra que aquest és un dels conjuntsmonumentals més interessants de l’arqueo -logia hispànica per la seqüència històricaque presenta.

En definitiva, la materialització de laproposta de difusió exposada, la qual seràcom plementada amb l’explicació de les me-to dologies emprades en tot el procés d’in -vestigació, restauració i intervenció ar qui -tectònica sobre el monument, reivindical’ús social que continua tenint en l’actuali-tat aquest monument antic, que s’ha con-vertit en un espai viu i contemporani per ales generacions presents i futures, mentreque moltes de les seves activitats esdeve-nen instruments didàctics de pri mer ordreper transferir coneixements a la societat.

conserva nombrosos vestigis de la nostrahistòria i reflecteix l’evolució de les nostrescreences religioses. Així mateix, les sevesrestes, parcialment conservades i parcial-ment reconstruïdes, són de difícil compren-sió per al públic no especialitzat que s’hiapropa. Per això, aquest document preténaproximar al lector les diferents realitats his -tò riques successives en el temps i contingu -des en aquest racó de la muntanya de Tarra -gona –la via que resseguia els penya-segatsdel litoral flanquejada per enterraments pa -gans, l’amfiteatre mateix, les esglé sies cris-tianes d’època visigoda i medieval–, i voltambé recordar els antics recintes del con-vent dels trinitaris o del penal de la ciutat.

Amb el plantejament que acabem de pre-sentar es pretén una aproximació a l’amfi-teatre més enllà d’un espai de visita turísti-ca, amb la pretensió de dotar-lo de la ca pacitatde ser un monument viu i de rei vin dicar-neel valor patrimonial. D’a ques ta manera esdifon una de les particularitats més signi -ficatives de l’amfiteatre de Tarra gona com

50AURIGA

Vista aèria del conjunt del monument en què es poden apreciar la basílica paleocristiana i l’església medieval (Arxiu MHT/ICAC-Desdedalt)