Val Badia nr. 33 / 29 de agost 2009 Iade cultural fora por ... · da n iade de Sachsen, August le...

2
18 nr. 33 / 29 de agost 2009 www.lauscdiladins.com Val Badia Iadi - Dai 27 ai 30 de messè à de plü insegnanć y personal nia insegnant tut pert al iade cultural che i à condüt fora ti Paîsc Todësc. Pià ia sunse ai 27 da doman adora por rové incër les 10.00 a Nürnberg, che é cun sü ca. 500.000 abitanć la secunda plü gran cité de Paiern. Nürnberg Döes acompagnadësses dl post à cuntè y splighé la storia dla cité. Nürnberg vëgn nominada le pröm iade l’ann 1050 tl documënt Sigena dl imparadù Heinrich III. Dal 1105 al 1571 s’âl tignì sö tla cité por n pez düć i imparadûs y i resc dl Sacher Impêr Roman; danter chisc inće Karl IV che à dè fora la “Goldene Bulle”. Tröpes é les belëzes dla ćité che i insegnanć á podü vijité; danter chëstes - la Nürnberger Burg, le emblem dla cité, che fej cun le “Burgberg” y cun na gran pert di mürs che s’é dötaurela mantignis a nord dl confin dla cité vedla. Dal ćiastel vëigon dër bel le cuartier di artejagn che é dessot y la cité vedla; - la Frauenkirche: dër conesciüda é l’ora cun süa sonaria interessanta de Jörg Heuss y Sebastian Lindenast realisada i agn 1506-1509; - la bela fontana (schöner Brunnen) dlungia la Frauenkirche. Ara à na altëza de apresciapüch 19 metri y ara à la forma dla piza de n ćiampanì gotich. Ara é gnüda fata sö ti agn 1385-1396 da Heinrich Beheim. De plü iadi éra gnüda restaurada y indô fata sö danü. Incö ciafunse chilò na copia, che é 100 agn vedla. I resć dla fontana originala é tl Museum Nazional. Les caranta figöres dla fontana mostra sö, te cater alzades, la vijiun dl monn dl Sacher Impêr Roman. Conesciüs é i anì da podëi rodè che é te döes dles ot feriades; un, chël de latun, vëgn conscidré sciöche portafortüna; - la ćiasa dl artist Albrecht Dürer: chësc à vit y laurè chilò dal 1509 al 1528, ann de süa mort. Aldédaincö él tla ćiasa n museum. Dresden Do na marëna n pü’ speziala (n mangé sushi) é le iade jü inant y incër les sis sunse rovà a Dresden, tlamada Firenze dl’Elbe (Elbflorenz), por la bela contrada dlungia le rü, por l’architetöra baroch-mediterana y por le bun tlima. Dal 2004 al 2009 à la cité fat pert dl patrimone dl’umanité UNESCO, mo ara à pordü chësc titul ai 25 de jügn 2009 cun la costruziun dl punt “Wald- schlösschen”. Chësta cité é situada da intrames les perts dla Elbe; l’ann 2002, dala rogossia dl secul, l’à chësta gran ega inondada gaujan de gragn danns. Dresden, che aldî dan la “politische Wende” pro la DDR, é rovada do le 1989 pro la Republica Federala Todëscia y é gnüda la capitala dla Republica Sachsen. Dresden vëgn bele dant tl 1206, y tl 1216 vëgnera nominada cité. Al tëmp de August II, dit “August le Sterch”, à Dresden arjunt na gran importanza culturala. La cité é gnüda trata ite te feter dötes les gran veres europeiches: tla vera di set agn (Siebenjähriger Krieg), tla vera cun Napoleun, tla revoluziun de merz dl 1848, tla Secunda Gran Vera l’à i ingleji, adöm ai americans, bombardada desdrujon gran pert dla cité. Rovà söla sëra a Dresden, él ćiamò gnü fat na roda cun le bus, deboriada cun na acompagnadëssa, por ciafè na vijiun generala dla cité y de sü monumënć plü importanć: dl Zwinger cun le Kronentor, dla Frauenkirche, dl ćiastel, dla katholische Hofkirche (la sora cristiana-catolica), dla Semperoper, dl goldener Reiter, dl Grünes Gewölbe y i.i. Ara à inće splighé la situaziun politica y religiosa dan y do la “politische Wende”. Le secundo dé danmisdé sunse düć jüs a ti ciarè ala “Gemäldegalerie der Alten Meister”, olache an ciafa operes de pröm livel dl tëmp dl Renascimënt y dl Baroch: de Rembrandt, de Correggio, de Tiziano, de Giorgione, de Albrecht Dürer; mo la pitöra plü preziosa y plü conesciüda é zënzater “La Madonna Sistina” de Raffaello. Tla “Rüstkammer” unse podü amiré la grandiosa coleziun d’ermes lussurioses che i princ dla Sassonia adorâ ti turnês y da jì ala ćiaćia. Implü unse inće vijité la coleziun de scultöres. La storia dla Semperoper A marëna sunse jüs te na bireria, olache al nes é gnü splighé sciöche la bira vëgn fata. Domisdé êl söl program la vijita ala Semperoper, inom ciafè da so costrutur. Da na acompagnadëssa competënta unse aldì la storia: la costruziun é gnüda fata sö dl 1841, dui iadi éra gnüda desdrüta. Operes de Richard Wagner y de Richard Strauß é gnüdes raprejentades te chësta opera por le pröm iade. Chi che orô à inće albü la poscibilité da vijité le “Grünes Gewölbe” aćiasè tl ćiastel; chilò él da odëi le gran tesur dl re da n iade de Sachsen, August le Sterch, na coleziun de ca. 3.000 toć de belijia: la curt de Delhi, le service da cafè d’or, l’os de na cherscia te chëra che al é snizlà ite 186 ćes y i.i. Spo unse sambëgn inće vijité la Frauenkirche, dlijia protestanta, bombardada dl 1945 y fata sö danü cun spënores fates da döt le monn, adoran inće en gran pert les peres dla dlijia vedla. Tl 2005 é la dlijia nöia gnüda consacrada y ara dess ester de amonimënt cuntra la vera y dè testimonianza de pêsc. Ma ca. le 4 porcënt dla popolaziun pratichëia la religiun cristiana-catolica, incër le 20% chëra protestanta y düć i atri s’à detlarè zënza religiun. Leipzig Le terzo dé danmisdé unse vijité Leipzig, situada nia dalunc da Dresden. Chësta cité é n punt zentral de transiamënt, cun la staziun dla ferata plü grana dl’Europa. Dër conesciüda éra por le comerz, che s’à bele svilupè incër le 1200, y por i marćià (Messen). Un di marćià plü importanć tignis aldedaincö ia por l’ann, é chël dl liber. Tl’université, metüda sö l’ann 1409, y che é öna dles plü vedles y conesciüdes di Paîsc Todësc, à studié de gran personalitês, sciöche Gottlieb Fichte, Johann Wolfgang von Goethe, Ulrich von Hutten, Erich Kästner, Friedrich Nietzsche, Richard Wagner, Angela Merkel y tröpes d’atres. Leipzig é inće gnüda famoja Iade cultural fora por i Paîsc Todësc L’UML-Uniun Maestri Ladins à organisé n iade che à condüt i partezipanć tles citês de Nürnberg, Dresden, Leipzig, Meißen y Weimar. por les ćiases edituries. Dl 1756 s’à metü adöm 56 de chëstes ćiases y à formè deboriada la “Deutsche Buchhandelsgesellschaft” y adinfora él spo gnü le “Börsenverein der Deutschen Buchhändler”. La cité à na gran tradiziun musicala che va derevers al laurè de Johann Sebastian Bach y de Felix Mendelssohn Bartholdy. Inće Leipzig é gnüda desdrüta dales bombes ala fin dla Secunda Gran Vera y é rovada sot ala DDR. Tl 1989 à spo la jënt metü man da tignì le lönesc oraziuns tla dlijia Nikolai y da fà desmostraziuns en pêsc, zënza adorè la violënza, cuntra le rejim che à portè pro ala fin dla DDR. Na porsona de savëi nes à condüt fora por la cité y nes à mostrè i monumënć y les atraziuns plü importantes: - la dlijia de Nikolai, da olache al é piada ia la desmostraziun cuntra le rejim, - la omaskirche: chilò é stè dî alalungia J.S. Bach “omaskantor”, - i monumënć de Goethe, de Leibniz, de J.S. Bach, - la ćiasa de Friedrich Schiller, - le fabricat Specks Hof, - y i.i. A marëna sunse jüs tl Auerbachs Keller, te chël che Goethe s’incuntâ gonot cun sü amisc. Danter na derzada y l’atra à le “gran poet todësch” prejentè cun de bi fersli süa relaziun cun Charlotte. Domisdé unse vijité la cité de Meissen, cun süa manufatöra de maiolica. Sambëgn s’à vignun inće ciarè jö la cité cun so bel dom, cun i dui ćiampanis y le ćiastel de Albrecht. Weimar La jöbia al 31 de messè sunse pià ia derevers a ćiasa. Sön tru sunse ćiamò storć pro a Weimar, cité de Goethe y Schiller, conesciüda suradöt por süa arpejun culturala. La cité ospitëia, dlungia la “Bauhaus-Universität”, l’université de musiga y la biblioteca dla duchëssa Anna Amalia. N medefüch à tl 2004 desdrüt bëgn 50.000 libri. Laprò é jüdes a perde tröpes operes dal 16^ al 20^ secul. Weimar à albü na gran im- portanza sciöche post dl tlassizism Insegnanć dla Val Badia a Dresden dan le “Zwinger”. La “Frauenkirche” a Dresden. Tla fabrich dla porzelana a Meissen: de bel patüc bëgn, mo n pü massa ćer!

Transcript of Val Badia nr. 33 / 29 de agost 2009 Iade cultural fora por ... · da n iade de Sachsen, August le...

Page 1: Val Badia nr. 33 / 29 de agost 2009 Iade cultural fora por ... · da n iade de Sachsen, August le Sterch, na coleziun de ca. 3.000 toć de belijia: la curt de Delhi, le service da

18

nr. 33 / 29 de agost 2009

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Iadi - Dai 27 ai 30 de messè à de plü insegnanć y personal nia insegnant tut pert al iade cultural che i à condüt fora ti Paîsc Todësc. Pià ia sunse ai 27 da doman adora por rové incër les 10.00 a Nürnberg, che é cun sü ca. 500.000 abitanć la secunda plü gran cité de Paiern.

Nürnberg

Döes acompagnadësses dl post à cuntè y splighé la storia dla cité. Nürnberg vëgn nominada le pröm iade l’ann 1050 tl documënt Sigena dl imparadù Heinrich III. Dal 1105 al 1571 s’âl tignì sö tla cité por n pez düć i imparadûs y i resc dl Sacher Impêr Roman; danter chisc inće Karl IV che à dè fora la “Goldene Bulle”. Tröpes é les belëzes dla ćité che i insegnanć á podü vijité; danter chëstes

- la Nürnberger Burg, le emblem dla cité, che fej cun le “Burgberg” y cun na gran pert di mürs che s’é dötaurela mantignis a nord dl confin dla cité vedla. Dal ćiastel vëigon dër bel le cuartier di artejagn che é dessot y la cité vedla;

- la Frauenkirche: dër conesciüda é l’ora cun süa sonaria interessanta de Jörg Heuss y Sebastian Lindenast realisada i agn 1506-1509;

- la bela fontana (schöner Brunnen) dlungia la Frauenkirche. Ara à na altëza de apresciapüch 19 metri y ara à la forma dla piza de n ćiampanì gotich. Ara é gnüda fata sö ti agn 1385-1396 da Heinrich Beheim. De plü iadi éra gnüda restaurada y indô fata sö danü. Incö ciafunse chilò na copia, che é 100 agn vedla. I resć dla fontana originala é tl Museum Nazional.

Les caranta figöres dla fontana mostra sö, te cater alzades, la vijiun dl monn dl Sacher Impêr Roman. Conesciüs é i anì da podëi rodè che é te döes dles ot feriades; un, chël de latun, vëgn conscidré sciöche portafortüna;

- la ćiasa dl artist Albrecht Dürer: chësc à vit y laurè chilò dal 1509 al 1528, ann de süa mort. Aldédaincö él tla ćiasa n museum.

Dresden

Do na marëna n pü’ speziala (n mangé sushi) é le iade jü inant y incër les sis sunse rovà a Dresden, t lamada Firenze dl ’Elbe (Elbflorenz), por la bela contrada dlungia le rü, por l’architetöra baroch-mediterana y por le bun tlima. Dal 2004 al 2009 à la cité fat pert dl patrimone dl’umanité UNESCO, mo ara à pordü chësc titul ai 25 de jügn 2009 cun la

costruziun dl punt “Wald-schlösschen”.

Chësta cité é situada da intrames les perts dla Elbe; l’ann 2002, dala rogossia dl secul, l’à chësta gran ega inondada gaujan de gragn danns. Dresden, che aldî dan la “politische Wende” pro la DDR, é rovada do le 1989 pro la Republica Federala Todëscia y é gnüda la capitala dla Republica Sachsen. Dresden vëgn bele dant tl 1206, y tl 1216 vëgnera nominada cité.

Al tëmp de August II, dit “August le Sterch”, à Dresden arjunt na gran importanza culturala. La cité é gnüda trata ite te feter dötes les gran veres europeiches: tla vera di set agn (Siebenjähriger Krieg), tla vera cun Napoleun, tla revoluziun de merz dl 1848, tla Secunda Gran Vera l’à i ingleji, adöm ai americans, bombardada desdrujon gran pert dla cité.

Rovà söla sëra a Dresden, él ćiamò gnü fat na roda cun le bus, deboriada cun na acompagnadëssa, por ciafè na vijiun generala dla cité y de sü monumënć plü importanć: dl Zwinger cun le Kronentor, dla Frauenkirche, dl ćiastel, dla katholische Hofkirche (la sora cristiana-catolica), dla Semperoper, dl goldener Reiter, dl Grünes Gewölbe y i.i. Ara à inće splighé la situaziun politica y religiosa dan y do la “politische Wende”.

Le secundo dé danmisdé sunse düć jüs a t i c iarè ala “Gemäldegalerie der Alten Meister”, olache an ciafa operes de pröm livel dl tëmp dl Renascimënt y dl Baroch: de Rembrandt, de Correggio, de Tiziano, de Giorgione, de Albrecht Dürer; mo la pitöra plü preziosa y plü conesciüda é zënzater “La Madonna Sistina” de Raffaello. Tla “Rüstkammer” unse podü amiré la grandiosa coleziun d’ermes lussurioses che i princ dla Sassonia adorâ ti turnês y da jì ala ćiaćia. Implü unse inće vijité la coleziun de scultöres.

La storia dla Semperoper

A marëna sunse jüs te na bireria, olache al nes é gnü splighé sciöche la bira vëgn fata. Domisdé êl söl program la vijita ala Semperoper, inom ciafè da so costrutur. Da na acompagnadëssa competënta unse aldì la storia: la costruziun é gnüda fata sö dl 1841, dui iadi éra gnüda desdrüta. Operes de Richard Wagner y de Richard Strauß é gnüdes raprejentades te chësta opera por le pröm iade. Chi che orô à inće albü la poscibilité da vijité le “Grünes Gewölbe” aćiasè tl ćiastel; chilò él da odëi le gran tesur dl re da n iade de Sachsen, August le Sterch, na coleziun de ca. 3.000 toć de belijia: la curt de Delhi, le service da cafè d’or, l’os de na cherscia te chëra che al é snizlà ite 186 ćes y i.i.

Spo unse sambëgn inće vijité la Frauenkirche, dlijia protestanta, bombardada dl 1945 y fata sö danü cun spënores fates da döt le monn, adoran inće en gran pert les peres dla dlijia vedla. Tl 2005 é la dlijia nöia gnüda consacrada y ara dess ester de amonimënt cuntra la vera y dè testimonianza de pêsc.

Ma ca. le 4 porcënt dla popolaziun pratichëia la religiun cristiana-catolica, incër le 20% chëra protestanta y düć i atri s’à detlarè zënza religiun.

Leipzig

Le terzo dé danmisdé unse vijité Leipzig, situada nia dalunc da Dresden. Chësta cité é n punt zentral de transiamënt, cun la staziun dla ferata plü grana dl’Europa. Dër conesciüda éra por le comerz, che s’à bele svilupè incër le 1200, y por i marćià (Messen). Un di marćià plü importanć tignis aldedaincö ia por l’ann, é chël dl liber.

Tl’université, metüda sö l’ann 1409, y che é öna dles plü vedles y conesciüdes di Paîsc Todësc, à studié de gran personalitês, sciöche Gottlieb Fichte, Johann Wolfgang von Goethe, Ulrich von Hutten, Erich Kästner, Friedrich Nietzsche, Richard Wagner, Angela Merkel y tröpes d’atres.

Leipzig é inće gnüda famoja

Iade cultural fora por i Paîsc TodëscL’UML-Uniun Maestri Ladins à organisé n iade che à condüt i partezipanć tles citês de Nürnberg, Dresden, Leipzig, Meißen y Weimar.

por les ćiases edituries. Dl 1756 s’à metü adöm 56 de chëstes ćiases y à formè deboriada la “Deutsche Buchhandelsgesellschaft” y adinfora él spo gnü le “Börsenverein der Deutschen Buchhändler”.

La cité à na gran tradiziun musicala che va derevers al laurè de Johann Sebastian Bach y de Felix Mendelssohn Bartholdy.

Inće Leipzig é gnüda desdrüta dales bombes ala fin dla Secunda Gran Vera y é rovada sot ala DDR. Tl 1989 à spo la jënt metü man da tignì le lönesc oraziuns tla dlijia Nikolai y da fà desmostraziuns en pêsc, zënza adorè la violënza, cuntra le rejim che à portè pro ala fin dla DDR.

Na porsona de savëi nes à condüt fora por la cité y nes à mostrè i monumënć y les atraziuns plü importantes:- la dlijia de Nikolai, da olache al é piada ia la desmostraziun cuntra le rejim,- la Thomaskirche: chilò é stè dî alalungia J.S. Bach “Thomaskantor”,- i monumënć de Goethe, de Leibniz, de J.S. Bach,- la ćiasa de Friedrich Schiller,- le fabricat Specks Hof,- y i.i.

A marëna sunse jüs tl Auerbachs Keller, te chël che Goethe s’incuntâ gonot cun sü amisc. Danter na derzada y l’atra à le “gran poet todësch” prejentè cun de bi fersli süa relaziun cun Charlotte.

Domisdé unse vijité la cité de Meissen, cun süa manufatöra de maiolica. Sambëgn s’à vignun inće ciarè jö la cité cun so bel dom, cun i dui ćiampanis y le ćiastel de Albrecht.

Weimar

La jöbia al 31 de messè sunse pià ia derevers a ćiasa. Sön tru sunse ćiamò storć pro a Weimar, cité de Goethe y Schiller, conesciüda suradöt por süa arpejun culturala. La cité ospitëia, dlungia la “Bauhaus-Universität”, l’université de musiga y la biblioteca dla duchëssa Anna Amalia. N medefüch à tl 2004 desdrüt bëgn 50.000 libri. Laprò é jüdes a perde tröpes operes dal 16^ al 20^ secul.

Weimar à albü na gran im-portanza sciöche post dl tlassizism

Insegnanć dla Val Badia a Dresden dan le “Zwinger”.

La “Frauenkirche” a Dresden.Tla fabrich dla porzelana a Meissen: de bel patüc bëgn, mo n pü massa ćer!

Page 2: Val Badia nr. 33 / 29 de agost 2009 Iade cultural fora por ... · da n iade de Sachsen, August le Sterch, na coleziun de ca. 3.000 toć de belijia: la curt de Delhi, le service da

19

nr. 33 / 29 de agost 2009

www.lauscdiladins.com

Val Badia

En la festa dla Gran Santa Maria, ai 15 d’agost, à la Müjiga de Badia metü da jì na lotaria. I publicun chilò i numeri fortunà. I pesć colià ai numeri pon inće odëi sön la plata dla Müjiga de Badia www.mujigabadia.it. Chisc i numeri: A679, C1252, E120, D885, E330, E522, A1250, C1386, D484, B347, D359, E681, A1113, C735, D815, C387, C820, D183, B279, C480, C862, A780, D849, D829, D490, A1390, C1354, A384, C183. Por damanè do i pesć pon scrì ala e-mail [email protected] o telefonè al nr. 339/5979955.

Lotaria dl Schi Club Ladinia

Ai 23 d’agost él gnü trat fora

I ne m’à fat nia püćia morvëia canche i à tut ca n dé tles mans n gote de chë famoja ciuchelada da straihé che tan de mituns mo nia ma à tan ion. Ći êl pa lassura? Nou, nia un de chi bi dessëgns fora di films animà, o figöres che dess invié i mituns da pié do le gote. Al ê la bandira dla nazionala taliana de palê y dessot les parores .... Siam pronti alla morte, l’Italia chiamò ...

Bel avisa, n valgönes risses fora dl inn talian - le famojo “Inno di Mameli” - che é rové i ultims dis plü gonot tles discusciuns. Spo me ponsâi n dé, hmmm... l’inn talian sön le gote dla Nutella. Ći se làsci mo ćiamò tomè ite por che la jënt impàres ite n inn cun parores

che baia de vera, de mort, cun tendënza al razism? Laprò n inn de chël che tröc conësc la melodia, mo tres demanco le test. Danter chisc propi inće val’śogadus dla nazionala taliana de palê, che à sües dificoltês da ćiantè les parores dan les partides ofiziales. Inće te Südtirol él gnü sö plü iadi la discusciun sce mëte sö n inn por döt le “Land” o manco. Na proposta foss “Zu Mantua in Banden”. Val’ comuns de Südtirol à inće aratè dërt da ofizialisé chësc tòch sciöche inn de comun. I me damani bëgn a ći che al porta da avëi n inn provinzial, ćinamai comunal. Ćiamò deplü sce al contëgn parores de vera y de tëmps dadî passà. Forsc patriotism? Iö à mi

dübi. Fanatism? Magari, mo gnanca sigü. Sce l’inn dess ester na soluziun por renforzè l’atacamënt dles porsones a süa tera, renforzè süa identité, spo mëssi dì che al manćia n pü’ la fantasia. Y sce mi comun nadè oress n dé inće mëte sö n inn - an ne sa pa mai - spo fajessi la proposta da tó ca “O bel Mareo”, de Lois Ellecosta de Colac.

Chësc test baia almanco dles belëzes che nes incertlëia, de cosses ch’i odun dé por dé, cun chëres che i podun nes i d e n t i f i c h é , a desfarënzia dl pinsier da messëi jì “alla morte” por na naziun.

Pablo Palfrader

N dé me ponsâi...Na reflesciun sön i inns y sce ai é ćiamò atuai

Le gote dla Nutella cun les parores dl inn talian.

LotariesI publicun les zetoles fortunades dla lotaria dla Müjiga de Badia y dla lotaria dl Schi Club Ladinia

a Corvara les zetoles por la lotaria dl Schi Club Ladinia.

I pesć pon jì a se do ćina ala fin d’otober 2009 vigni mercui dales 17.00 ales 18.30, tl ofize dl Schi Club Ladinia a La Ila, telefonn: 0471/836434.

Chisc é i numeri fortunà: 228, 494, 513, 1401, 1292, 1542, 1651, 1683 , 2003, 2300, 2341, 2415, 2885, 2903, 3014, 3050, 3211, 3687, 3835, 3876, 4901, 5837, 6390, 6512, 6920, 7051, 7390, 9219, 9439, 9449, 9416 228, 494, 513, 1401, 1292, 1542, 1651, 1683 , 2003, 2300, 2341, 2415, 2885, 2903, 3014, 3050, 3211, 3687, 3835, 3876, 4901, 5837, 6390, 6512, 6920, 7051, 7390, 9219, 9439, 9449 y 9416.

Dan le monument de Goethe y Schiller a Weimar.

de Weimar, sot al govern dla duchëssa nominada dessura y sot a so fi Carl August, cun la presënza de de gran personalitês, sciöche Goethe, Schiller, Herder y d’atres. Plü tert à i gragn musizisć Franz Liszt y Richard Wagner promoiü la musiga y implü él ciamò gnü metü sö na scora d’ert.

Sot a Adolf Hitler é i aversar dl rejim gnüs porseghità, valch é inće gnüs copà y i iüdes é gnüs portà te ćiamps de conzentramënt. Dl 1945 é inće chësta citè gnüda bombardada y tröc abitanć à pordü la vita.

Atraziuns dla cité é le “Jacobsfriedhof ”, la cortina plü vedla de Weimar dl 12ejim secul. Chilò él danter l’ater ciamò da odëi la fossa dla fomena de Goethe, Christiane Vulpius; spo le parch Ilm cun la ćiasa de Goethe; i monumënć de Goethe y Schiller; les ćiases de Schiller y Liszt.

Do marëna sunse jüs inant y söla sëra tert sunse rovà a ćiasa. Te chëstes beles citês unse ciafè n gröm de impresciuns y le iade é zënzater stè istrutif por vignun de nos; inće sce i nes recordun ma na pert de ći ch’i ùn aldì, savunse tröpes cosses nöies sura

Musiga - Te chësta ocajiun ê i cin’ ćiantarins dla Val Badia acompagnà da Diego Cantalupi cun la tiorba. La tiorba é n liut cun cordes lunges, che s’adatëia dër da acompagnè les melodies renascimentales y baroches rapresentades dal “Pinzimonio”. Le musizist à inće lascè aldì val’ tòch de Girolamo Kapsberger fora de so repertore da solist, desmostran süa bravöra y süa sensibilité por la musiga portada dant.

Le titul dl program dla sëra “Baci soavi e cari” ê n fi cöce, che s’à desfiré tresfora lascian aldì melodies sura le tema dl amur fora di ot libri de madrigai, che le componist Claudio Monteverdi à scrit tratan süa vita. Le madrigal é pö na sort de musiga, che ti dà tröp pëis al test poetich cun sües figöres fonetiches y retoriches. Insciö à a rode vigni ćiantarin lit dant por ladin interpretaziuns cörtes di tesć dles melodies ćiantades. Le publich à salpü da aprijé chëstes introduziuns, che

Serada renascimentala cun le “Pinzimonio Vocale”L’ensemble “Pinzimonio Vocale” à invié a n conzert de madrigai y dueć de Claudio Monteverdi

I ćiantarins dl ensemble “Il Pinzimonio Vocale”.

acordâ i pinsiers cun la musiga che gnô spo ćiantada. La musiga di madrigai é scialdi scrita te na manira che ara corespogn ales parores ćiantades y tres l’interpretaziun di ćiantarins s’à i

ascutadus lascè portè para tl monn dl amur cun sü sentimënć stersc, sciöche l’ester inamorà, la gelosia, la ligrëza, i tormënć, i momënć romantics, l’ester ligri, la tristëza…

En chësc iade à i ćiantarins podü se vistì por le pröm iade de bi guanć nüs, che recorda i tëmps, te chi che les operes portades dant é gnüdes scrites y rapresentades. I guanć é rić de particolars, vignun n pü’ atramënter, mo che passenëia impò tan bun sides ti corusc, che tl’esecuziun ala musiga dl ensemble “Pinzimonio Vocale” y completëia inće por l’edl le cheder musical prejentè.

L’interpretaziun dles melodies, portades dant val’iade ma da dui o trëi ćiantarins y spo indô da düć, ê inscenades te na manira scëmpla y plajora. L’ensemble “Pinzimonio Vocale” ti à insciö ofrì al publich n program desvalì, da ascutè sö saurì, de livel musical y cultural alt.Diego Cantalupi à acompagnè l’ensemble.

la cultura y la storia di Paîsc Todësc. N bel dilan ala direturia Claudia Canins che s’à fistidié cun

competënza por l’organisaziun dl iade.

C.C.