Índex

• Introducció … pàgina 2

• Explicació del mite … pàgina 3 – 6

• Fonts escrites … pàgina 7

• Pervivència en l`art, literatura i la musica … pàgina 8

• Conclusió … pàgina 9

Introducció• El mite principalment compta que

Perseu, per pla de Polidectes, obligat a dirigir-se al peu de la muntanya Atles llar de les tres Gòrgonas germanes, per matar Medusa, i portar el seu cap a Polidectes. Esta Gòrgona és la més perillosa, amb mirar als ulls qualsevol es converteix en pedra, però també és l`única mortal. Armat amb objectes es dirigeix cap a la muntanya Atles. El cap de medusa li serviria posteriorment per derrotar a diversos enemics.

Perseu• En la mitologia grega,

Perseu era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles. És conegut per haver matat Medusa i haver alliberat Andròmeda amb qui es va casar.

Medusa• En mitologia grega,

Medusa era un monstre femení la mirada del qual convertia la gent en pedra. Algunes referències clàssiques la descriuen com una de les tres germanes Gòrgones –Medusa, Esteno i Euríale–, i ella era l‘única mortal.

• En la versió més coneguda del mite, Medusa era originalment una bonica dona humana. Poseidó es va enamorar d'ella, i la va seduir o violar en un temple dedicat a Atena. Poseidó i Atena eren rivals des que varen competir pel patronatge d'Atenes i els habitants de la ciutat varen preferir l'olivera d'Atena a la font o els cavalls de Poseidó.

Atena, després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes Gòrgones. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva. Segons algunes versions, va ser Afrodita qui, gelosa de la seva cabellera, la va canviar per serps. Va ser desterrada més enllа de les terres dels hiperboris.

La mort de Medusa

• Mentre Medusa estava embarassada de Poseidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Aquest va ser enviat –amb aquest objectiu– pel rei de Sèfiros, Polidectes, el qual desitjava la seva mort; per tant, li va ordenar aquesta missió esperant que fracassés. Però Hermes i Atenea el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandаlies alades i un escut.

Va aconseguir tallar-li el cap i, de la sang del coll tallat que va caure al terra va brollar la seva descendència: en sorgiren el cavall alat Pegаs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor.

Més tard, Perseu va regalar el cap de la Gorgona a la deessa Atenea, que el portа al seu escut com a arma, ja que continuava conservant els seus terribles efectes.

Fonts EscritesLa Medusale clava la mirada.Perseo la sostieney deja a un ladosu lanza, su escudoy sus sandalias con alas.

Asн, desarmado,librado de miedos,escruta esos ojoshasta que encuentraa la hermosa mujer que antaсo fuera.

Pervivència en l`art, la literatura, i la música.

A. CANOVA, Perseu amb el cap de Medusa (1804). Museu Metropolità (Metropolitan Museum of Art) . Nova York.

Danae rebent la pluja d'or (museo del Prado. Madrid)

Conclusió

• He agafat aquest tema perquè moltes vegades he escoltat el mite de Medusa i Perseu. M`agrada molt com descriuen a la Medusa! Però jo sabia molt poc del mite. I gracies a aquest treball, perquè ara jo se tota la història completa. També hi ha històries una mica diferents, però s`acaben igual, que Perseu mata la Medusa. I em fa molta pena que ella mor al final…