Joan Martínez Abellán

Novembre de 2012

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A

LES ORGANITZACIONS

VALORACIÓ DEL

QÜESTIONARI

Anàlisi qualitatiu del qüestionari de ús dels canals

de comunicació

FASE 2 DEL PROJECTE DE PRÀCTICUM

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

VALORACIÓ DEL QÜESTIONARI Joan Martínez Abellán

1

Contingut.

PRESENTACIÓ. ............................................................................................................... 1

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS. ................................................................................. 2

DADES INICIACIALS. ....................................................................................................... 2

COMUNICACIONS IMPRESES. ....................................................................................... 4

COMUNICACIONS PRESENCIALS. ................................................................................ 5

COMUNICACIONS TELEFÒNIQUES. ............................................................................. 6

CORREU ELECTRÒNIC. ................................................................................................... 7

FORMACIÓ.......................................................................................................................... 8

ESPAIS WEB. ...................................................................................................................... 8

PRESENTACIÓ.

Aquesta aproximació valorativa es correspon amb l’anàlisi de les dades extretes del qüestionari sobre ús i accés als canals comunicatius que es va passar a 21 persones amb Diversitat Funcional en el marc de la proposta de Pràcticum II corresponent a la Fase 2 del procés de desenvolupament del projecte proposat.

Els qüestionaris es van passar els dies 16, 19, 20 i 21 de novembre, a la seu de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres, a Barcelona, entre les 18 i les 20 hores. A cada dia correspon un grup de resposta de cinc persones, a excepció del dia 20 de novembre en què es va passar a sis persones.

El qüestionari respon al següent model, al qual podeu accedir a través de l’enllaç al que condueix la imatge:

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

VALORACIÓ DEL QÜESTIONARI Joan Martínez Abellán

2

El qüestionari es va respondre individualment a través del formulari corresponent, però es va acompanyar d’una presentació en Power Point per a la totalitat del grup de manera que l’entrevistador podia anar oferint les indicacions i els suports necessaris per al correcte compliment del qüestionari. La presentació es correspon amb la que podeu accedir a través de la següent imatge:

Els resultats obtinguts es corresponen amb els que podeu accedir a través de la següent imatge:

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS.

DADES INICIACIALS.

En total han respost al qüestionari 21 persones amb diversitat funcional, dels quals 12 han estat homes i 9 dones. Aquesta proporció es correspon en general amb la major

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

VALORACIÓ DEL QÜESTIONARI Joan Martínez Abellán

3

presència d’homes que dones en els Centres Especials de Treball, probablement relacionat amb els estudis que relacionen el doble factor de discriminació al qual es troben sotmeses les dones amb diversitat funcional: la seva condició de discapacitat i la de gènere. Igualment, malgrat entre les persones sense diversitat funcional que desenvolupen funcions de representativitat col·lectiva hi ha força proporcionalitat de gènere, la desproporció en les persones amb diversitat funcional pot indicar una major disponibilitat dels homes a assumir responsabilitats d’aquesta mena per raons relacionades amb les majors oportunitats i experiències de tipus social o bé també per certa tendència a oferir més aquesta mena de participació a homes que a dones.

En relació a l’edat, el grup més nombrós està entre els 31 i 40 anys, però la mostra és prou significativa en la resta de grups, a excepció feta dels majors de 50 anys. En aquest cas pensem que aquesta circumstància pot ser atribuïble, per una banda, al major deteriorament que acostumen a mostrar aquestes persones a partir d’aquesta franja d’edat i a la menor tradició reivindicativa de les persones de major edat d’aquest col·lectiu, per una altra, ja que acostumen a ser persones que van iniciar la seva relació contractual (i no assistencial) a major edat.

En quant a afiliació, la major part no estan afiliats o afiliades, tot i que la proporció és prou ajustada. Tot i així, 18 d’aquestes persones desenvolupen responsabilitats de representació col·lectiva, la qual cosa implica que de les 18 persones que són delegats o delegades de personal en el seu centre de treball 6 d’elles ho fan recolzades per Comissions Obreres (endavant CCOO) sense estar afiliats o afiliades a aquest sindicat –les altres tres persones afiliades no mantenen responsabilitats d’aquesta mena-. Entre les raons que s’argumenten per justificar aquesta adhesió o no mantenir-la les raons es vinculen al cost econòmic de la quota, encara que també són significatives les justificacions relacionades amb el desconeixement dels factors per valorar adequadament afiliar-se o no fer-ho. Cal aclarir que la quota té un preu universal, encara que CCOO està cercant fórmules per adequar aquest cost a la situació laboral i financera dels treballadors i treballadores, tant per raó de considerar si només estan cobrant el Sou Mínim Interprofessional com per raó de la probable condició de treballadors i treballadores en situació d’atur.

En relació a la informació referent als òrgans de representació col·lectiva, cal fer notar que 18 d’aquestes persones mantenen, com hem comentat, responsabilitats de representació de treballadors i treballadores, mentre que 3 han participat en la seva condició d’afiliats a CCOO sense representació, encara que en un cas ho ha desenvolupat en períodes anteriors. Tots ells i elles amb contracte vigent com a peons en Centres Especials de Treball i distribuïts en cinc d’aquests centres.

La majoria porten més de dos anys desenvolupant aquesta responsabilitat, de manera que tenen suficient experiència i perspectiva com per fer-ne una valoració fonamentada. D’aquestes persones, dues ho fan com a delegats de personal en dos centres acompanyats de dues persones més sense diversitat funcional, tres formen part d’un comitè de 6 persones, 11 d’un comitè de 9 persones (8 d’elles d’un mateix comitè) i dues d’un comitè de dotze persones. D’aquestes, totes elles comparteixen representació en els seus òrgans corresponents als centres amb personal tècnic. La majoria acostumen a ser òrgans amb certa equitat entre persones amb diversitat funcional i persones que no, generalment monitors o educadors, encara que en 2 casos ho comparteixen amb treballador/a social. En general, aquesta composició mixta acostuma a suposar un factor de millora de les possibilitats i capacitats d’aquestes persones, esdevenint un indicador de suport i d’igualtat.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

VALORACIÓ DEL QÜESTIONARI Joan Martínez Abellán

4

Però no sempre és així: un dels comitès està format per 8 persones amb diversitat funcional i un dels psicòlegs del centre, però no mantenen relació de cooperació, ja que aquest comitè va ser mediat pels òrgans de gestió del centre en un intent que aquestes persones no poguessin accedir a la representació col·lectiva, de manera que aquest company de comitè no es pot considerar un factor de recolzament a la seva tasca, sinó més aviat un entrebanc. Aquest “paternalisme” encara és força comú en alguns centres, de manera que en alguns casos es considera que aquestes persones no estan prou capacitades per desenvolupar tasques d’aquesta mena i defensen que són fàcilment manipulables per la resta de companys i companyes o pels mateixos Sindicats. Malgrat aquest factor de vulnerabilitat pugui ser cert, nosaltres defensem que amb els recolzaments i suports que es corresponguin han de poder accedir als mateixos drets i obligacions que la resta de treballadors i treballadores. A més, la nostra experiència personal ens porta a considerar que en els Sindicats més aviat troben un factor de recolzament que no pas de manipulació, mentre que en alguns centres, malgrat els valors que diuen mantenir vers l’autodeterminació d’aquest col·lectiu, encara es pateix molta sobreprotecció.

COMUNICACIONS IMPRESES.

En general les persones a qui hem passat el qüestionari reben les revistes que CCOO envia a la seva afiliació, o en cas contrari és perquè no resten correctes les dades de tramesa en les bases de dades.

En tot cas, es detecta que aquest no és un mitjà d’informació o divulgació que es valori massa, o en tot cas es fa un ús força superficial. Entenem que aquest fet pot venir donat per diverses raons:

En general tracten de temes genèrics i en la majoria de casos relacionats o bé amb qüestions informatives, divulgatives o analítiques de qüestions laborals, socials, polítiques i laborals d’àmbit genèric, o bé majoritàriament vinculades a l’àmbit de l’ensenyament públic i concertat. D’aquesta manera, troben que en general resten poc vinculades al seu àmbit d’interès, experiència o que els resultin funcionals.

Per altra banda, malgrat la seva vocació divulgativa i reivindicativa, acostumen a tractar temes de força complexitat cognitiva, que requereixen força informació prèvia i de cert domini mínim de les matèries o de competències bàsiques requerides que no sempre posseeixen. D’aquesta manera, sovint el llenguatge és força especialitzat i tècnic, o bé requereixen d’una capacitat d’interpretació i abstracció que els costa assolir sense més suports.

Finalment, el seu disseny i composició no sempre els ajuda en l’accessibilitat a la informació. Malgrat portin índex, es ressaltin idees significatives o es facin apartats de resum o conclusió, no sempre els és fàcil orientar-se entre els continguts o dins d’aquests, ni tant sols localitzar-los o extreure conclusions malgrat aquests recursos emprats.

En relació als fulls informatius, aquests acostumen a fer referència a temes més concrets i més propers a la seva experiència ordinària o laboral, com ara informacions en relació a modificacions legislatives de caire laboral o social, negociació del Conveni Col·lectiu, informacions sobre el seu sector d’activitat o informacions relatives a

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

VALORACIÓ DEL QÜESTIONARI Joan Martínez Abellán

5

assembles o grups de treball desenvolupat. D’aquesta manera, en aquest cas millora tant l’ interès com les possibilitats d’accés, encara que es mantenen dificultats per a la seva comprensió i per captar la intenció de la informació rebuda.

En canvi, la comprensió millora molt en les convocatòries de reunió, tot i que els costa extreure informacions que els permetin anticipar quina és la demanda concreta vers ells i elles, a qui s’ha generalitzat la convocatòria, quin serà el procediment de treball que es farà sobre el contingut o a quin continu d’activitat es referix, la qual cosa els ajudaria a activar els seus coneixements previs. Cal considerar que la majoria d’aquestes convocatòries les signa i dirigeix la mateixa persona que els fa la orientació com a enllaç sindical a CCOO, de manera que aquesta persona aporta suports suplementaris donat el coneixement que té del col·lectiu. A més, ara ja tenen experiència i coneixen prou bé els procediments habituals més comuns. Altra cosa és quan aquestes convocatòries venen d’altres òrgans, com ara convocatòries sectorials, d’alguna Secretaria o de la seu local de CCOO. En aquests casos tenen majors dificultats d’accés i comprensió.

COMUNICACIONS PRESENCIALS.

Tots i totes els delegats i delegades de personal del qüestionari reben assessorament, mentre que les persones que només resten afiliades no l’han requerit. L’assessorament entenem fa referència a aquella activitat, requerida o oferta, presencial en la qual es cerca rebre i oferir orientació, informació, suport i recursos per a l’activitat sindical de les persones, en aquest cas amb diversitat funcional, per a un òptim desenvolupament de les seves funcions com a representants dels treballadors i treballadores del seu centre de treball. En aquest sentit, aquest assessorament tant pot anar dirigit vers contingències relacionades amb els propi funcionament intern d’aquest òrgan de representació, com relacionades amb l’activitat ordinària del centre de treball, demandes de companys i companyes representats i representades, negociacions amb òrgans de gestió dels centres de treball o el col·lectiu agrupat en el conjunt de la Federació d’Educació.

En el cas de les persones amb diversitat funcional, aquestes orientacions sovint demanen una major intensitat, freqüència i desplegaments de suports, donat que bona part es centra en accions relacionades amb els drets i deures d’aquesta representació i/o amb les relacions de poder que es donen amb els òrgans de gestió. Per tant, sovint no només reclamen coneixement d’usos i procediments, sinó també estratègies, recursos i suports per a funcionalitzar-ho. Cal esmentar, al marge d’allò copsat en cada variable del qüestionari en aquest apartat, que una bona part de les inquietuds estan relacionades o bé amb situacions de conflicte o bé amb situacions derivades de les afectacions que han provocat els ajustos pressupostaris en els centres de treball derivats de les disminucions en el suport econòmic rebut per part de les Administracions en la concertació de serveis de caire social amb aquestes entitats.

En general valoren molt positivament l’atenció rebuda i consideren s’ajusta a les seves necessitats i possibilitats. Tot i així, encara que no formi part d’aquest projecte, cal portar a consideració el sobreesforç que aquesta mena d’assessorament comporta per als responsables de l’acció sindical, la qual demanda un seguiment i dedicació força superior a l’habitual sense que es disposi de recursos excepcionals més enllà dels

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

VALORACIÓ DEL QÜESTIONARI Joan Martínez Abellán

6

disposats ordinàriament, la qual cosa implica que la dedicació extraordinària resta vinculada al compromís i capacitat de treball i implicació d’aquestes persones1.

Pel que fa als espais de treball col·lectiu cal diferenciar tres situacions diferenciades: quan aquest espais fan referència a grups de treball amb altres delegats i delegades del sector, quan ho fan a espais de reunió amb els òrgans de gestió dels seus centres de treball i quan ho fan a espais de reunió o treball amb els propis òrgans de representació (conjunt de delegats i delegades o comitè d’empresa, del propi centre de treball).

En relació als primers, malgrat els resultats fan referència a les seves percepcions i consideracions i es contradiuen amb les nostres observacions en alguns aspectes), cal entendre que se senten gratificats i gratificades per aquesta participació, reconeguts i reconegudes, i satisfets i satisfetes, tant dels seu rendiment participatiu com del grau d’assoliment en quant a comprensió del conceptes i continguts abordats

En relació als tercers la insatisfacció és manifesta, tant en relació al seu rol percebut com a les oportunitats, consideració i recursos per participar activament de manera equitativa. Els temes es relacionen habitualment amb qüestions d’organització i planificació del treball, compliments normatius i legislatius o condicions laborals, les qual impliquen una complexitat conceptual difícilment comprensible sense suports, fins i tot sovint en casos sense diversitat funcional. El discurs a acollir acostuma a ser força tècnic, abstracte i complex.

En relació als tercers, es manté la percepció positiva que hem destacat en la primera de les situacions, tot i que també augmenten considerablement els condicionals en les respostes, la qual cosa ens porta a pensar en una menor satisfacció, un major qüestionament de la pròpia o atorgada capacitat de participació i influència i una menor comprensió general dels temes abordats o dels procediments i acords assolits.

COMUNICACIONS TELEFÒNIQUES.

Aquestes fan referència a les situacions en les quals l’assessorament és demandat ofert per via telefònica. No fem referència a altres comunicacions telefòniques que es pugui haver produït ver altres òrgans de CCOO en relació a formació o demandes d’informació possibles, de manera que ens hem centrat en aquelles que es refereixen als contactes telefònics entre les persones amb diversitat funcional sotmeses a aquest qüestionari i els o les permanents sindicals que els han vehiculat assessorament sindical relacionat amb les seves responsabilitats representatives.

Cal considerar l’elevat nombre de persones que disposen d’aquest dispositiu, la qual cosa també es relaciona amb el seu nivell de competència i habilitat comunicativa, ja que requereix no només d’habilitats tecnològiques determinades que habilitin per al seu ús, sinó també de capacitats cognitives i verbals que possibilitin un ús prou funcional.

De totes maneres són tres quartes parts d’aquestes les que n’han fet ús per a demandes d’assessorament, la qual cosa dóna valor a aquest mitjà com a canal de comunicació en la nostra proposta. Totes aquestes només l’han utilitzat per posar-se en contacte, o per rebre, amb la persona que els assessora habitualment, la qual els i

1 De la mateixa manera que hem observat situacions en les quals els i les permanents sindicals es limiten a complir estrictament amb les seves funcions i responsabilitats, també hem copsat molt casos en els quals aquesta dedicació és excepcional, tant en temps com en recursos personals.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

VALORACIÓ DEL QÜESTIONARI Joan Martínez Abellán

7

les coneix i està habituada al tracte, la qual cosa fa suposar un major nivell de competència en aquesta mena de relacions superior a l’habitual.

De totes maneres, aquest canal s’acostuma a utilitzar en situacions en les quals no és possible el contacte presencial, bé per urgència o bé per dificultats en anticipar-lo. Tant és així que molt majoritàriament es valora com a menys satisfactori que no pas el presencial en relació a les necessitats per a les quals s’estableix el contacte. Sembla definitiu que es valori que la funcionalitat d’aquest canal per donar curs a les necessitats que es manifesten sigui molt menor que el canal presencial, probablement per la seva limitació a la comunicació verbal, sense que aquesta no es pugui acompanyar d’altres recursos que és possible d’utilitzar en la comunicació verbal: gestos, expressions, llenguatge escrit, imatges,... Tot i així cal considerar també un ús per sota de les possibilitats dels recursos verbals, alhora que una infrautilització de recursos que permeten les noves aplicacions d’aquesta tecnologia donat que la persona que vehicula aquest assessorament només fa ús d’un telèfon mòbil convencional mentre la majoria de les persones amb diversitat funcional amb les quals es comunica tenen terminals configurats en entorns Android

La qüestió de les Noves Tecnologies de la Comunicació i la Informació (endavant TIC) és un aspecte força infrautilitzats malgrat les seves potencialitats adaptatives i funcionals. Aquest dèficit esdevé recurrent en altres aspectes valorats i el vinculem tant a la competència tecnològica i informacionals de les persones objecte del nostre estudi com a les de les persones amb qui interactuen en la Federació d’Educació.

CORREU ELECTRÒNIC.

Malgrat les consideracions que hem fet en l’apartat anterior en relació a les TIC, la

majoria de les persones que has donat resposta al qüestionari utilitzen de manera

funcional i habitual Internet, encara que la proporció disminueix fins al 60% d’aquests

quan es tracta d’utilitzar aplicacions o portals de correu electrònic. Tot i així, d’aquests i

aquestes, quasi la totalitat l’utilitza també per a comunicar-se amb òrgans relacionats

amb les seves funcions representatives.

D’aquestes comunicacions la gran majoria es vincula amb la relació amb CCOO per

raó d’aquesta representativitat, mentre que el seu ús és molt inferior o inexistent quan

es tracta de donar-li ús per a establir comunicació amb altres òrgans que també poden

estar vinculats amb aquesta representativitat, com ara intra-centres, intra-comitè o

inter-comitès.

Sembla que aquest canal facilita l’accés a algunes informacions bàsiques que els i les ajuden a interpretar continguts i finalitats de tal comunicació, alhora que els i les resulta força operativa i funcional.

Allò que no sembla que sigui tan funcional és la bidireccionalitat d’aquesta comunicació, de manera que generalment l’inici de la conversa és iniciativa dels diferents òrgans de CCOO i no els resta clar quina és la possibilitat o demanda d’interacció.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

VALORACIÓ DEL QÜESTIONARI Joan Martínez Abellán

8

FORMACIÓ.

Només han participat en propostes de formació de CCOO la meitat de les persones

amb responsabilitats representatives. D’aquestes totes han cursat la formació bàsica

per a delegats i delegades que s’inicien en aquesta responsabilitat i que s’ofereix en el

mateix format a la totalitat. Per tant, no s’han previst adaptacions i recursos específics

més enllà d’aquells que pugui disposar a iniciativa pròpia la persona responsable

d’impartir-la en cada edició. Tots i totes van participar en la mateixa edició del

programa formatiu i el van compartir amb una quinzena més de persones sense

diversitat funcional.

D’aquestes que van participar, sis han repetit formació en un curs bàsics d’accés a la

informàtica. Cal destacar que, mentre la primera participació es va afavorir per

l’oferiment des de CCOO, la segona va ser una demanda pròpia, de manera que se’ls

va facilitar el recurs però ells i elles van gestionar el seu accés i participació sense cap

altra supervisió que el suport per vehicular la matriculació.

Valoren molt positivament l’experiència i en general perceben que es van fer esforços

per oferir-los un suport suplementari, malgrat el qual consideren que els continguts

eren complexos i de difícil assimilació.

ESPAIS WEB.

En general l’accés a les pàgines web de CCOO ha estat relativament baix i força

ocasional, i encara menor en el cas de la pàgina web de la Federació d’Educació.

Malgrat aquest accés, es valora que les pàgines són confuses i que la navegació és

complicada. Els costa identificar i interpretar els recursos, encara els costa més trobar

aquells que cerquen i desconeixen o no identifiquen moltes de les seves funcionalitats,

opcionalitats i possibilitats.

És aquest un canal l’accés al qual resta mediat tant per les restriccions d’accessibilitat,

com pel desconeixement de la seva funcionalitat, com per l’habilitació tecnològica i

informacionals de les persones amb diversitat funcional objecte del qüestionari.

Retorn a Inici