Viatges - Opcions · Teniu el programa sencer a la pàgi-na següent. A la contraportada hi ha una...

DireccióMontse Peiron

RedaccióIsabel Atela, Montse Peiron, Álvaro Porro

Col·laboracionsEric Bachs, Óscar Carpintero, Charli,Ecologistas en Acción - Madrid, Jordi Panyella, Dolores Rubio

CorreccióToni Casals

FotografiaBetty Navarro. Secció Viatges: Eric Bachs, Mariel Vilella

Il·lustracionsLaura Aubert, Xavi Bayle, Mirjana Farkas

Disseny gràficMuntsa Busquets, Pep Sansó, Pau Ricart

MaquetacióEx-Libris, s.c.c.l.

ImpressióGramagraf s.c.c.l.

AgraïmentsImma Casajoana i Marina, GerardClemente, Lídia i Martí, Isabel Coderch i Mateu, Mariona Ferret, Lily Gallamini,Montse Roset i Laia

Dipòsit Legal: B-17766-2002

ISSN: 1579-9476

Imprès en paper reciclat

Us agrairem que si reproduïu de la

manera que sigui qualsevol part de la

revista citeu la procedència.

Aquesta revista també s’edita en castellà.

Arc de Sant Cristòfol 11-23 · 08003 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 317 82 42

[email protected] · www.opcions.org

EDITORIALPerquè tan tardAquest número d’Opcions arriba molt tard. És perquè al CRIC hem tingut unatemporada força moguda: hem hagut de canviar de local, hem estat un parell demesos sense telèfon ni internet, hem estat uns mesos amb una persona menysper a les tasques d’administració, tots tres membres de la redacció hem fetvacances dintre d’aquest mateix període... Ens sap greu el retard tan gran, peròno és pas que el CRIC estigui parat, ans al contrari: cada vegada ens arriben mésconsultes i sol·licituds de publicacions en altres mitjans, fem xerrades, algunscol·laboradors s’hi van involucrant més...

Confiem que ara que tot torna a la normalitat podrem reprendre el ritme sensemés entrebancs. La intenció inicial de la revista era ser bimestral, però enstrobem que en dos mesos no ens és possible fer la feinada que comporta elaborarcada número, per això en principi sortirem cada tres mesos, tal com estàvem fentdarrerament.

Aprofitem per explicar-vos que la nova seu del CRIC és al barri de Sant Pere deBarcelona, en concret al

carrer Arc de Sant Cristòfol 11-23 baixos

Hi continuem compartint espai amb l’editorial Icaria, que a més hi ha obert unallibreria dedicada a temes socials i de medi ambient. Hi podeu trobar tots elsnúmeros no esgotats d’Opcions.

Us expliquem també que hem organitzat una jornada de xerrades sobre consumconscient, emmarcada en el programa de la fira Biocultura que se celebrarà aBarcelona el primer cap de setmana de maig. Teniu el programa sencer a la pàgi-na següent. A la contraportada hi ha una entrada gratuïta per a la fira, podeuretallar-la (no s’acceptaran fotocòpies).

SUBSCRIPCIONS i COL·LABORACIONS

Copia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRIC Arc de Sant Cristòfol 11-23 08003 Barcelona

També pots subscriure’ta través del web:

www.opcions.org

Preu de la subscripció per 6 números: 18 euros.

Per a entitats i institucions,es fan descomptes per subscripcions massives.

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica o telèfon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull subscriure’m a Opcions: en català en castellà a partir del número . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FORMA DE PAGAMENT:

Domiciliació bancària:

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . . . . . . . . Oficina . . . . . . . . . . . . . . DC . . . . . . . . . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Transferència al compte corrent del CRIC:

Caixa d’Enginyers Entitat: 3025 Oficina: 0001 DC: 11 Número: 1433230889

Sisplau, indica al teu banc qui és l’ordenant

Com he conegut la revista: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

30

29

4

20

26

22

24

Recursos de consumconscient

Restaurants i càtering

Fundació Futur, Sésamo

Productes ecològics

Biospace, LasaoSom.os

Mitjans de transport

Espai Bici

Economia social

Arç

Banca i inversions ètiques

Maderas Nobles de la Sierra de Segura

Publicacions

EcoHabitar, IllacruaViure en Família

Fires ecològiques

Biocultura, Eco.siBioterra

28

1928

19

28

19

2815

1432

318 DESEMBRE 05 / ABRIL 06

JORNADA “Siguem conscients del nostre consum”A BIOCULTURA BCN 2006al Palau Sant Jordi

DISSABTE 6 DE MAIGd’11 a 12Manual pràctic per escapar de l’espiral de consumamb Álvaro Porro i Montse Peiron, del CRIC (Centre de Recerca i Informació enConsum).

de 12 a 2/4 de 2La imaginació al poder: obtenir sense compraramb Jordi Redondo, usuari de xarxes d’intercanvi de casa, Tere Buch, membre deCompartir S.L., i Charli, agricultor ecològic membre de la xarxa mundial Wwoofing.

de 2/4 de 2 a 2/4 de 3Consum crític i mercat socialAmb Jordi Via, cooperativista, soci d’Arç cooperativa i membres de la Xarxa d’eco-nomia solidària.

de 4 a 5No et mengis el món. Què hi ha darrere el teu plat?amb Ferran Garcia, membre de Veterinaris Sense Fronteres i coordinador de lacampanya No et mengis el món, i Álvaro Porro, del CRIC.

de 5 a 7El menjar que llencem i el que no llencemamb Engràcia Valls, sòcia de la cooperativa El Rebost, Isabel Atela i Montse Peirondel CRIC, i el Col·lectiu La Xirivita, cuina basurilla ecològica i popular.

DIUMENGE 7 DE MAIG Taller per a nens de 6 a 15 anysde 2/4 d’1 a 2/4 de 2Entre la boca i el raspall, fes-ho naturalamb Mariel Vilella i Juan Antonio Garcia, experts en la impartició de tallers sobretemes de consum i medi ambient i col·laboradors del CRIC.

CAMPANYA CONTRA REPSOL-YPF

Diverses organitzacions socials volen convidar tothom que hi vulgui participara ser part del procés de construcció d’una campanya internacional contraREPSOL-YPF, com a exemple i màxim exponent local de les empreses transna-cionals del sector energètic, responsables de crims ecològics, socials i contra lasobirania dels pobles.

Proposen una CONTRA-JUNTA D’AFECTATS paral·lela a la Junta d’accionis-tes que, oficiosament, se celebrarà a Madrid durant el mes de maig del 2006,en una data encara per confirmar.

Més informació sobre com participar o donar suport a la campanya a repsolmata.info

SUMARI

Opcions Consum de bolquers

i compreses: canviem els bolquers?

IdeesWwoofing: Xarxa Mundiald’Oportunitats en Masies

Ecològiques

Eines Bolquers de roba al segle XXI

TrampesAprendre, per descomptat.

Però, aprendre què? La realitatsegons els llibres de text

Economia alternativaEl treball

MiradesContra la mitologia del creixement

il·limitat. La mirada d’ÓscarCarpintero

ViatgesUn passeig per l’escola del rebuig.

Anem al mercat?

4 18 DESEMBRE 05 / ABRIL 06

Al nostre país tot just s’estan començant a conèixer els articles d’higiene reutilit-zables. Començar a fer-los servir ens fa veure d’un manera molt palpable quetots, des de casa, podem contribuir, o no, a un gran volum de consum de recur-sos i de generació de residus.També ens permeten viure més de prop les cosesque passen al nostre cos i que són el vincle físic amb el més essencial de la vida:néixer, créixer, reproduir-nos, envellir...

CANVIEM ELS BOLQUERS?

Consum de bolquers i compreses


La funció dels articles d’higiene corpo-ral (per a bebès, per a la menstruació

i per a la incontinència) és contenir el ques’escapa involuntàriament del nostrecos, per tal que ni nosaltres ni l’entorn noens embrutem ni hi hagi proliferacionsmicrobianes desequilibrades.

Tenim força opcions al nostre abast persatisfer aquesta necessitat, si bé algunes sónmolt més visibles que altres. En tot aquestestudi les classificarem en funció de la dura-da de la seva vida útil, perquè és un aspec-te clau a l’hora de valorar-les segons elsdiversos paràmetres que proposem de teniren compte.

Tal com veurem,cadascuna de les opcionsté diferents avantatges i inconvenientssegons en quin paràmetre ens fixem:eficà-cia, confort, preu, impacte ambiental, estilde vida,context social...Triar no és senzill,perquè hi ha moltes opcions i considera-cions a fer-nos, i moltes vegades uns prosvan de bracet amb uns altres contres.Ambaquest estudi volem aportar elements perfer aquesta elecció, donant a conèixeropcions novedoses a casa nostra, explicantles característiques de cadascuna i refle-xionant sobre conceptes com higiene oconveniència.Com de costum,no hi ha capopció vàlida per a tothom ni sempre,mésaviat és probable que cadascú acabi esco-llint alguna combinació de diferents arti-cles per a diferents ocasions (dia o nit, casao fora,primers o últims dies de la regla...).

D’UN SOL ÚS

PER A BEBÈS

Bolquers d’un sol ús.Van començar aaparèixer fa uns 40 anys i avui els fanservir la grandíssima majoria de les famí-lies. Bàsicament tenen tres capes: una deteixit suau i permeable que està en contac-te amb la pell, una compresa absorbent iuna capa exterior impermeable. A méstenen mecanismes per aguantar-se al cosdel bebè per si mateixos.

La majoria contenen cel·lulosa, teixitssintètics i substàncies químiques.Algunesmarques minimitzen les fibres sintètiquesi els químics.

PER A LA MENSTRUACIÓ

Compreses i salvaslips. Són similars alsbolquers per a bebès pel que fa a mate-rials i estructura.La majoria són de cel·lulo-sa i teixits sintètics, i també n’hi ha denomés cotó fluix.Tampons. Són fibres absorbents,de cotóo raió, premsades en forma de cilindre.Poden dur aplicador (de cartó o plàstic)o no.

PER A INCONTINÈNCIA

Bolquers d’un sol ús.Tenen una estruc-tura similar a la dels bolquers per a bebès.Són de cel·lulosa i teixits sintètics.Tambén’hi ha d’integrats amb unes calces.

REUTILITZABLES

Bolquers de roba.Consisteixen en unaroba de teixit absorbent (majoritària-ment de cotó o cànem) que se substi-tueix per una de neta a cada canvi debolquers, i un protector impermea-ble.L’absorbent i el protector poden estarcosits o poden ser dues peces separades.

N’hi ha de molts tipus (s’expliquen ala secció Eines, a la p. 22). Es poden anarreutilitzant fins que el teixit es faci malbéper l’ús; solen durar almenys per a dosbebès.

Cal dir que els bolquers de roba d’avuidia són molt més còmodes d’usar que elsd’anys enrere.

Compreses i salvaslips de roba. Sónde cotó amb una capa plàstica al darrere.No és difícil fer-ne de casolanes (de fetmoltes dones al món se les fan). Podendurar cinc o deu anys, potser més.Esponges. Són esponges marines ques’usen com un tampó;quan estan satura-des s’esbandeixen i es tornen a col·locar.Copa menstrual.És un recipient de sili-cona o làtex en forma de vas que s’intro-dueix a la vagina i reté el flux de sang.Esbuida i es torna a col·locar tan sovint comsigui necessari.

Absorbents de roba. Al nostre paísnomés n’hi ha una marca comercial (vegeula p. 17), que els fa de teixits sintètics.

La copa menstrual, una autènticadesconeguda a casa nostra, a altrespaïsos es ven des dels anys 30, i lesesponges des dels 70. El primer indi-ci d’ús de tampons és de fa 3.500anys.

Els articles d’higiene estan entre elsproductes pels quals es declaren méspatents a Europa, unes 200 l’any.

CURIOSITATS

Pensem que només queun dels bolquers quefem servir al dia sigui deroba ja ens estalviem de llençar-ne 365 l’any


+INFO

Pàg. 8SeccióEines, p. 22

OPCIONS DE CONSUM

• Els bolquers reutilitzables en general s’han decanviar més sovint. N’hi ha una gran varietat de tipusentre els que es pot trobar com satisfer totes lesnecessitats, fins i tot a la nit. Solen ser menysagressius per a la pell.

• Fer el manteniment d’aquests estris fa que cuidemi coneguem el propi cos o les persones properesd’una manera més conscient.

• Promoguem l’ús de bolquers de roba en maternitats,guarderies, geriàtrics, botigues...

• La funció dels articles d’higiene éscontenir els escapaments incon-trolats del nostre cos. Es poden clas-sificar en dues grans famílies: unsol ús i reutilitzables.

• Els articles d’un sol ús són més ab-sorbents i a la llarga molt méscars. Permeten que la regla i elsescapaments passin més desaper-cebuts.

• De tots els objectes no reci-clables que fem servir, elsbolquers i compreses d’unsol ús són els que generenmés quantitat de residus.

• Per mantenir els articlesreusables hem de fer servirenergia, aigua i sabó. Gastar-los sense parar-hi atenció noés ecològic.

+INFO

Pàg. 10

OPCIONS DE CONSUM

• Si fem servir productesreutilitzables disminuïmel consum de matèriesprimeres.

• Les millor opcions perals bolquers i compre-ses reutilitzables són elcotó ecològic i el cànem.

• Les esponges i copesmenstruals tenen unimpacte ambiental i so-cial insignificant.

• Hi ha articles d’un solús que fan servir mate-rials i dissenys mésecològics que els con-vencionals.

• Els materials absorbents podenser cel·lulosa, cotó, cànem i deri-vats del petroli.

• El cultiu del cotó és el que usamés pesticides, que són unafont important de contaminaciói malalties per als agricultors.El processament habitual ésmolt contaminant.

• La cel·lulosa i el raió estan asso-ciades amb deforestació, conta-minacions greus i transforma-ció sòcioeconòmica profundade les poblacions on s’ubiquen lesplantes.

• Els components sintètics deri-ven del petroli, origen de guerres,canvi climàtic, residus no biode-gradables...

ELS PUNTS CALENTS DELS PRODUCT

ABANS D’ARRIBAR A LA BOTIGA

UN COP A CASA3 UN COP A CASA

2 ABANS D’ARRIBAR A LA BOTIGA

QUÈ NECESSITEM. PER A QUÈ SERVEIXEN?1 QUÈ NECESSITEM. PER A QUÈ SERVEIXEN?


+INFO

Pàg. 16

OPCIONS DE CONSUM

• Si comprem a empresesque treballen per intro-duir articles reutilitzablesal mercat ajudem a ferpossible que es desenvo-lupi una cultura més sos-tenible i responsable.

• Els diners que tots paguem quancomprem qualsevol cosa és vitalper a la viabilitat de l’empresaproductora. Si no ens preguntemper les seves polítiques podemestar donant suport a activitatsque ens semblen negatives; si ensho preguntem, ajudem a fer reali-tat altres móns possibles.

ES D’HIGIENE

A QUI COMPREM

+INFO

Pàg. 14

OPCIONS DE CONSUM

• En general els bebès que usen bolquers d’un sol úsaprenen més tard a controlar els esfínters perquèno senten mai que estiguin molls.

• Hi ha diversos hàbits i pràctiques que ajuden aprevenir o curar la incontinència.

• Fer compreses i salvaslips de roba a casa és forçasenzill.

• Si comprem productes de qualitat trigaran més agastar-se o estripar-se.

• Si aprenem a resoldre neces-sitats sense haver de recór-rer a objectes nous estalviemdiners i guanyem autosufi-ciència, consciència i sosteni-bilitat.

COM MENYS EN NECESSITEM, MILLOR

5 A QUI COMPREM

4 COM MENYS EN NECESSITEM, MILLOR

+INFO

Pàg. 12SeccióEines, p. 22

OPCIONS DE CONSUM

• Fem servir tan pocs articles d’un sol ús compuguem.

• Fent servir productes reutilitzables, bona partde l’impacte ambiental del seu cicle de vida és ales nostres mans, i tenim multitud de possibili-tats per minimitzar-lo (estalviar aigua i energia,fer servir sabons ecològics...).

• Llencem les caques al vàter. Llencem els tampons,salvaslips, compreses i bolquers d’un sol ús a lesescombraries.

EFICÀCIA I CONVENIÈNCIA DELS BOLQUERS I COMPRESES1

Els més habituals al mercat tenen un nucli de cel·lulosa barrejadaamb sap (superabsorbent polymer), la substància més absorbent quees coneix (pot arribar a retenir 800 vegades el seu pes en líquid, sibé en posar-lo als bolquers la capacitat d’absorció és menor). Quanes mulla adopta forma de gel i no deixa escapar el líquid encara queapretis el bolquer o la compresa.

La capa que està en contacte amb la pell sol ser d’un teixit sintètic,2

dissenyat de manera que el líquid passa ràpidament cap al nucli. L’aiguano penetra en les fibres sintètiques, per això no queden molles i la pellestà sempre eixuta.

Els bolquers i compreses gruixudes solen ser de cotó fluix. Són menysabsorbents i impermeables, però més suaus i transpirables i no causenal·lèrgies.

Es posen i treuen molt fàcilment.Els bolquers solen ser més prims i lleugers que els de roba. El bebè

nota molt poques vegades que va mullat.Les compreses gruixudes són més suaus (per això se solen fer servir

en el postpart).

Manteniment no n’hi ha (es llencen just després de fer-los servir perprimera vegada). Cal organitzar-se perquè les escombraries no facinmassa pudor.

Es poden comprar en multitud de botigues. Cal comprar-ne sovint.

Els bolquers poden valdre entre 700 i 1.000 euros per bebè.3

Les compreses, entre 25 i 40 euros per cada any de regla.

És l’opció més habitual i acceptada socialment al nostre país.

Els bolquers i compreses es dissenyen de manera que els pipins i caquesi la regla ens passin el més desapercebuts possible. Això ens allunyade la nostra naturalesa.

Eficàcia

Maneig i confort

Manteniment

Disponibilitat

Preu

Contextsocial

Vivència

Solen ser de cotó –teixit en forma de ris (tovallola) o franel·la–, cànemo una barreja de tots dos. Alguns barregen polièster en el teixit per ajudara mantenir la pell eixuta. Alguns tenen una roba de polièster en contac-te amb la pell amb aquest mateix objectiu. Tots aquests teixits sónmenys absorbents que el sap.

El cotó és més suau que els teixits sintètics, no en va la publicitat delsproductes d’un sol ús fa servir el reclam cotton like (“com cotó”). Noobstant va perdent suavitat amb les rentades, sobretot en llocs d’ai-gua dura. En general amb els bolquers de roba la pell respira més bé,no s’escalfa tant i pateix menys fricció que amb els bolquers i compre-ses de teixits sintètics.

El protector impermeable pot ser d’algun teixit sintètic (normal-ment niló o laminat de poliuretà) o de llana; en aquest cas és méstranspirable i menys permeable.

Alguns bolquers es posen i treuen igual que els d’un sol ús, altres sónmés entretinguts (vegeu la p. 22). En general cal canviar-los més sovintque els d’un sol ús, perquè sempre que el nen o nena es fa pipí quedenmolls.

En el cas de les compreses no hi ha cap diferència de maneig.

Cal rentar-los i eixugar-los entre usos. A la secció Eines (p. 22) s’explicacom fer-ho.

Les compreses s’han d’esbandir amb aigua no calenta abans de tirar-les a rentar amb la resta de la roba.

Només es poden comprar en algunes botigues i fires, via distribuïdo-res que t’ho envien a casa o per internet (vegeu la p. 22).

Un joc de bolquers per a un bebè pot valdre entre 250 i 400 euros.3

Poden aguantar en bon estat per a més d’un bebè, per tant el preu espot dividir.

Un joc de compreses de roba pot durar entre cinc i deu anys i no valmés de 90 euros.

Prendre aquesta opció pot fer cridar l’atenció. Maternitats i guarderiespoden no admetre bolquers de roba.

Fer el manteniment d’aquests estris fa que cuidem i coneguem el propicos o les persones properes d’una manera més conscient.

D’UN SOL ÚS REUTILITZABLES


Els articles d’higiene corporal han de sereficaços en contenir els escapaments delcos causant-nos el menor mal possible.Típicament, el mal que poden fer (elsbolquers i compreses) és coïssor o ence-tats pel fet que la pell estigui molta esto-na en un medi humit i calent, i per la fric-ció; la humitat i temperatura a l’interiordel bolquer depenen de la freqüènciaamb què canviem els bolquers o compre-ses,de la capacitat d’absorció que teneni de quant transpirables són. A la p. 12parlem d’altres efectes sobre la salut quepoden tenir aquests productes.

A més, els solem demanar altres presta-cions com ara que siguin senzills de mane-jar, que no triguin gaire en eixugar-se oque siguin barats; és a dir, qüestions deconveniència personal.Les taules següentsresumeixen les característiques dels dife-rents productes pel que fa a eficàcia iconveniències. Hi hem inclòs un aspecteal que normalment no parem gaire aten-ció: la vivència que experimentem ambel nostre cos amb les diferents opcions.

En general, en la nostra cultura actualsolem entendre que és més convenientallò que ens demana menys dedica-

ció i/o menys diners, perquè normal-ment estem convençuts que “no tenimtemps per a res més”. Per això la recercaindustrial s’orienta quasi exclusivament aoferir-nos productes que ens permetindedicar poca estona i poca atenció al quesigui. El màrqueting acompanya aquestatendència, i així –en el nostre cas– enspinta la regla i els pipins i caques com acoses fastigoses i fins i tot indesitjables,de manera que si podem no tocar-les niolorar-les ni veure-les, millor. El fet quepuguem “ni adonar-nos” que existeixenen general es veu com un avenç incon-

ELS PUNTS CALENTS DELS BOLQUERS

1 Els bolquers per a bebès i per a incontinència tenen característiques similars pel que fa a tots els paràmetres que tenim en compte, com també les compre-ses. La resta d’articles per a la regla, que tenen en comú ser d’ús intern, els posem en una altra taula.2 De fet és un teixit no teixit: fet de fibres enredades i enganxades però no filades ni disposades en forma de malla.També es pot fer microperforant un film.3 Ho hem calculat suposant que es fan servir bolquers fins als dos anys i mig.

1 QUÈ NECESSITEM. PER A QUÈ SERVEIXEN?


testable.Tot això té com a conseqüènciaallunyar-nos del nostre cos, ens fa sentirestranys amb nosaltres mateixos. Perquè,tanmateix, la regla i les incontinènciesformen part de nosaltres, tant si lesamaguem com si no.

Des del consum conscient consideremque el canvi cultural necessari incloutambé la consciència d’un mateix, queal seu torn inclou no menyspreuar la nostravessant més personal o íntima sinó reco-nèixer-la, viure-la i compartir-la.Per aixòpensem que l’aspecte vivencial pot sertan important i determinant per escollirunes opcions o altres com tota la resta deconsideracions. En el cas que ens ocupa,els articles d’higiene reutilitzables enspermeten un contacte més proper ambel que passa al nostre cos o al de perso-nes properes. Dedicar-nos temps i aten-ció també ens pot ajudar a identificar idescartar les coses que ens importen menysd’entre les nostres dedicacions habituals.

Els tampons deixen de ser efica-ços quan estan xops.

Els tampons amb aplicadorpermeten no embrutar-te.

No n’hi ha (es llencen justdesprés de fer-los servir perprimera vegada).

Es poden comprar en multitudde botigues. Cal comprar-nesovint.

Els tampons que es facin servirdurant un any poden valdreentre 35 i 50 euros.

És l’opció més habitual al nostrepaís.

Eficàcia

Maneig i confort

Manteniment

Disponibilitat

Preu

Contextsocial i vivència

Les esponges s’han de canviar més sovint que elstampons perquè absorbeixen menys.

Les copes menstruals no absorbeixen la sang sinóque la recullen. Quan estan plenes, vessen.

S’han d’esbandir amb aigua potable abans de rein-troduir-los, per això cal que hi hagi una pica al lava-bo o emportar-s’hi aigua.

Les esponges després de cada regla es posen enremull amb aigua calenta i vinagre o bicarbonat, i esguarden ben eixutes.

La copa menstrual s’ha de fer bullir cinc o deu minutsabans de cada regla. No s’ha de rentar amb sabons.

Només es poden comprar en algunes botigues i fires,via distribuïdores que t’ho envien a casa o per inter-net (vegeu la p. 22).

Les esponges poden durar dos anys i valen uns deueuros.

Les copes valen al voltant de 30 euros. Algun fabri-cant diu que duren deu anys, d’altres que indefinits.

Avui ja no està tan mal vist ficar els dits o objectes ala vagina.

Fer el manteniment d’aquests estris fa que tinguemuna relació més propera amb la nostra menstruació.

D’UN SOL ÚS REUTILITZABLES

4 Amb tots es poden fer còmodament tota mena d’activitats tenint la regla (nedar, córrer...), cosa queels diferencia de les compreses.

EFICÀCIA I CONVENIÈNCIA DELS ARTICLES D’ÚS INTERN PER A LA MENSTRUACIÓ4

DESEMBRE 05 / ABRIL 061810

Un material absorbent consisteix en unaxarxa de fibres entre les quals queda atra-pada l’aigua. Al llarg de la història hemdesenvolupat diferents maneres de dispo-sar fibres (naturals o sintètiques), ja siguiteixint-les o no, per aconseguir diferentscapacitats d’absorció.

Els materials absorbents dels productesd’higiene poden provenir de quatre orígens:cel·lulosa de polpa de fusta, cotó, cànemi sintètiques.Coneguem-les una mica (delcànem en parlem només breument a lataula).

EL COTÓLes fibres de cotó (els filaments que envol-ten les llavors de la planta) es poden filari després teixir. Els absorbents dels bol-quers de roba solen ser de cotó, teixit coma ris (tovallola) o franel·la. També, lesfibres de cotó es poden disposar en formade “núvol” (sense filar-les ni teixir-les);així s’obté el cotó fluix amb el que es fanles compreses gruixudes.

Cultiu El cotó és un dels principals cultiusdel món (el vuitè en extensió, amb un2’3% de tota la superfície cultivada, segonsla FAO) i el que més pesticides usa (un

10% de la producció mundial).5 La majo-ria són contaminants per al sòl, l’aigua i lavida animal, i alguns estan entre els méstòxics, sobretot per al sistema nerviós.Bona part del cotó mundial es cultiva enpaïsos del Sud (Xina, Índia, Paquistan,Uzbequistan i Brasil cultiven el 60% delcotó mundial, segons la FAO) en els queno es fa servir equipament de proteccióadequat. Un documental danès del 1997mostrava com es tiraven pesticides ambesprai en camps de cotó a Nicaragua iGuatemala mentre hi havia nens jugantals camps del costat.Un 14% de les malal-ties que afecten els agricultors de països delSud, i un 10% de les malalties mortals, esdeuen a intoxicacions per pesticides. Apaïsos del Nord, tot i que es prenen mésmesures de protecció, els pesticides tambécausen malalties.A Califòrnia el cultiu decotó és el tercer que més en causa.5Tambées cultiva cotó transgènic.

També hi ha cotó ecològic, no trans-gènic i cultivat sense pesticides.Avui ho ésmenys del 0’1% de tot el cotó mundial.5

Processament Les fases més contami-nants en el processat del cotó són el des-cruat (treure les ceres i greixos de les

fibres) i el tenyit.Del descruat en surt unaaigua residual molt bàsica i complicada detractar en depuradores. Avui el descruates fa sobretot en països del Sud (els prin-cipals productors de cotó descruat –i tambécru, sense cap tractament– són l’Índia i laXina), on les normatives mediambientalssón més laxes o simplement inexistents.

La majoria de cotó es blanqueja.Nor-malment es fa a base d’aigua oxigenada,ambun procés no contaminant. Blanquejar faperdre qualitats a les fibres.

LA CEL·LULOSA I EL RAIÓLa cel·lulosa és l’absorbent que es fa servirmés en bolquers, compreses i absorbentsd’un sol ús perquè és el que surt més barat.En concret es fa servir cel·lulosa que s’ob-té de la polpa de fusta de coníferes,sobretot pi (en canvi el paper es fa majo-ritàriament a partir de polpa d’eucalip-tus).La polpa es transforma per obtenir lapasta en flocs (o cel·lulosa fluff), un“núvol”de fibres flonjo i absorbent.De lacel·lulosa de polpa de fusta també se n’ob-té,mitjançant una sèrie de transformacionsfísiques i químiques, el raió (viscosa) ambquè es fan molts tampons (barrejant-hicotó o no).

Explotació forestal La fusta per extreu-re’n la cel·lulosa pot provenir de boscosnadius (els principals productors mundialssón els EUA, Canadà, els països escandi-naus i la Xina) o,cada vegada més,de plan-tacions d’algunes espècies de pins de crei-xement ràpid que tenen l’inconvenientd’empobrir la fertilitat de la terra.Les gransempreses solen argüir que els boscos oplantacions es gestionen de forma soste-nible,però, segons Greenpeace, en moltesocasions les entitats que certifiquen lasostenibilitat són poc creïbles perquè estanpagades per la pròpia indústria (avui l’úni-ca entitat que es considera fiable és ForestStewardship Council). Una d’aquestesempreses és Kimberly-Clark, gran multi-nacional propietària dels bolquers Huggies,els mocadors Kleenex i el paper Scottex,que és actualment objecte d’una campa-


2 ABANS D’ARRIBAR A LA BOTIGA

5 Pesticide Action Network, www.pan-interna-tional.org.


nya de Greenpeace pel fet d’estar devorantboscos nadius canadencs. 6

Plantes de cel·lulosa Les plantacionsde pins, juntament amb les plantes d’ob-tenció de cel·lulosa, tendeixen a ubicar-seen països del Sud on el sòl és més barat iles mesures de protecció laboral i mediam-biental més laxes. Així, Xile, Brasil oIndonèsia estan entrant en el grup delsprincipals exportadors de cel·lulosa.7 Lesplantes són fàbriques molt grans (la maqui-nària és complexa i cara), de manera quequalsevol fuita dels productes químicsque utilitzen constitueix un risc important.La gran envergadura també origina unatransformació important de l’economiadel lloc on s’ubiquen. Les plantes consu-meixen molta aigua i hi vessen molta conta-minació, sobretot pel procés de blanqueigperò no només. Aquests vessaments i lesemissions a l’aire perjudiquen la vida del’entorn, incloent-hi les poblacions (és deles indústries més contaminants).Els efec-tes van des de pudor i marejos fins a tras-torns hormonals.8 Actualment a l’Uruguaihi ha una lluita d’oposició a la construc-

ció de dues grans plantes de cel·lulosa,unad’elles de l’empresa espanyola ENCE.9

Blanqueig La majoria de la polpa per apaper es blanqueja amb diòxid de clor(tecnologia ECF),menys contaminant queel blanqueig amb clor però més que elblanqueig sense clor (tecnologia TCF).Totes les fonts que hem consultat assegu-ren que la polpa per fer pasta en flocs esblanqueja sense clor, però no hem trobatcap legislació que hi obligui.

EL SAPEl sap (superabsorbent polymer) és un mate-rial sintètic format per cristalls de polia-crilat sòdic. És el material més absorbentque es coneix,pot retenir fins a 800 vega-des el seu pes en líquid, tot i que en elsbolquers la capacitat d’absorció és menorperquè en perd en entrar en contacte ambl’orina.

De tots els recursos materials i energè-tics que intervenen en la fabricació debolquers i compreses, el sap és el que téuna contribució més gran a gairebé totsels impactes ambientals (efecte hiverna-

cle, forat a la capa d’ozó, pluja àcida...),seguit del polipropilè.10 Per exemple,el fetque cada cop es posi més proporciód’aquests materials als bolquers ha causatque els últims sis anys les emissions d’al-guns metalls pesants s’hagin doblat. Encanvi, les emissions de CO2 s’han reduïten un 14% pel fet de posar menys cel·lulo-sa als bolquers.11

6 kleercut.net.7 Moviment Mundial pels Boscos Tropicals:Fábricasde celulosa y plantaciones de árboles: una dupla en elpoder.Butlletí n.83, juny 2004.www.wrm.org.uy.8 Als països del Nord la contaminació s’ha reduïtels últims vint anys però no ha pas desaparegut,vegeu p.e. www.guayubira.org.uy/celulosa/Finlandia.html.9 Més informació i com participar en la campa-nya: www.debtwatch.org, www.quiendebea-quien.org, www.cedha.org.ar, www.guayubi-ra.org.uy.10 S. Aumonier i M. Collins: Life cycle assessmentof disposable and reusable nappies in the UK.Agènciadel Medi Ambient del Regne Unit, 2005.11 Associació Internacional de les Indústries deNo-Teixits i Relacionades: Sustainability report:baby diapers and incontinence products. 2005.

MATÈRIES PRIMERES DELS COMPONENTS DELS PRODUCTES D’HIGIENEA les dues primeres columnes d’aquesta taula parlem de les opcions de cada tipus que es fan servir majoritàriament (els númerosentre parèntesis indiquen el percentatge mitjà del pes de cada material respecte al pes total d’un bolquer, l’any 2004). A l’última hiexpliquem algunes ofertes minoritàries que miren d’evitar algun dels inconvenients de les majoritàries.

Cel·lulosa en flocs o fluff (43%).11 Prové de polpade coníferes. Està associada amb deforestació,contaminació greu i transformació profunda desocietats per la gran envergadura de les plantesde producció.

Fibres sintètiques: superabsorbent (27%), poli-propilè (15%) i polietilè (7%). Són derivats delpetroli (escalfament global, guerres, residus nobiodegradables...).

Altres: adhesius, gomes, velcro, segrestadorsd’olors, locions, perfums... Algunes d’aquestes subs-tàncies també deriven del petroli, i algunes podenser al·lergèniques o tòxiques.

Les compreses planes solen dur envoltoris indi-viduals de plàstic.

Cotó. En els cultius es fan servir molts pesticidesque causen malalties als agricultors. El proces-sament habitual del cotó és molt contaminant.

Cànem. Es pot cultivar en terres poc fèrtils sensegaires pesticides. No es blanqueja, o es blanque-ja sense clor.

Fibres sintètiques: niló, poliuretà, polièster... alprotector. Són derivats del petroli (escalfamentglobal, guerres, residus no biodegradables...).

Altres: adhesius, gomes, velcro... No hi sol haverperfums ni cap altre químic.

D’UN SOL ÚS

REUTILITZABLES

Els tampons són de cotó o raió, que ésuna transformació química de la cel·lulo-sa (vegeu la columna esquerra). No sabemsi contenen residus químics.

L’aplicador de plàstic és derivat delpetroli. El de cartó pot ser blanquejat ambclor.

Les esponges marines no es tracten ambcap producte químic. Es recullen del fonsoceànic en molts llocs del món. Quan s’aga-fen deixen anar milions de cèl·lules repro-ductores, per això es creu que l’explota-ció és sostenible.

Les copes menstruals només contenenun material: làtex natural o silicona. Ellàtex deriva de la resina de certs arbres.La silicona deriva del sílice, un dels mate-rials més abundants de la terra (s’obté dela sorra i del quars).

Hi ha bolquers d’un sol ús sense super-absorbent, amb cel·lulosa no blanque-jada, amb la capa externa derivada delmidó de blat de moro, amb el nucli absor-bent separat de la calça de plàstic (quees pot reutilitzar)... Marques: Tushies,Nature Boy&Girl, Seventh Generation,Eenees.

Hi ha compreses i salvaslips d’un sol úsamb cel·lulosa provinent de plantacionssostenibles, amb la capa externa deriva-da del midó de blat de moro, amb un supe-rabsorbent derivat de sucres... També hiha tampons de cotó de cultiu ecològic(marca Natracare).

Hi ha bolquers i compreses de cotó ecolò-gic (no transgènic i cultivat sense pesti-cides) i de cotó cru, sense descruar niblanquejar; el cotó cru no es pot tenyir.

Alguns fabricants fan protectors dellana.

Bolquers i compreses Ús intern Alternatives


SALUT I PRODUCTES D’HIGIENEHi ha gent que té al·lèrgia als bolquerso compreses de cel·lulosa. No se sap siel que causa l’al·lèrgia és la cel·lulosa,algun dels teixits sintètics o alguna deles substàncies químiques que hi puguihaver.Els anys 70 es va detectar una correlaciómolt clara entre la capacitat d’absorció delstampons i el Síndrome de Xoc Tòxic(SXT), una malaltia molt poc comunaque pot arribar a ser mortal.Des de llavorsels tampons s’han anat fent menys absor-bents (actualment no s’hi posa sap) i elsfabricants han acordat informar sobre elSXT als prospectes dels tampons (alsEUA és obligatori). Hi solen posar queper evitar el risc que els tampons origi-nin el síndrome cal no usar-ne, i reco-

manen que no es facin servir tampons mésabsorbents del necessari.11

Els tampons,compreses i bolquers podencontenir traces de dioxines (una famí-lia de substàncies molt tòxiques) si lamatèria primera s’ha blanquejat ambclor.Pot ser que fa anys s’hagués fet serviramiant (asbestos) per fer tampons (és unafibra mineral molt absorbent). Desprésdel que hem llegit al respecte, desd’Opcions pensem que és poc probableque cap fabricant s’arrisqui avui dia aposar-n’hi.Els fabricants afirmen que els produc-tes d’higiene no contenen cap substàn-cia química nociva, però en ocasions sen’hi han trobat (per exemple Greenpeace

l’any 2000 hi va detectar tributiltin, unbiocida molt tòxic per a la vida aquàti-ca i per a les persones).Els perfums,quees poden detectar per l’olor,poden causarproblemes sobretot respiratoris.Avui s’està investigant si una temperatu-ra massa elevada a l’interior dels bolquerspot tenir alguna relació amb la inferti-litat masculina. Es recomana deixar elculet dels nens i nenes destapat sempreque es pugui.El làtex de què estan fetes algunes copesmenstruals és al·lergènic.La silicona ambquè també se’n fan no és la que s’usavaantigament per fer pròtesis, sinó la quees fa servir en aplicacions mèdiques comintubacions, lents de contacte o vàlvu-les cardíaques.


3 UN COP A CASAMENTRE ELS FEM SERVIRLa vida útil dels articles d’un sol ús és moltcurta, tanmateix hi ha algunes coses quepodem fer per mirar de minimitzar-ne

l’impacte.Tinguem present que l’ús d’unobjecte dura fins que deixa d’estar a lesnostres mans, i per tant inclou també laforma de llençar-lo.

Si quan anem a fer un canvi trobem elbolquer o compresa encara raonable-ment net, tornem-lo a fer servir.Llancem la caca que no estigui adheri-da al bolquer al vàter i no a les escom-braries.Llancem els tampons a les escombra-ries i no al vàter, per tal que no causinembussos als desaigües o al claveguerami no dificultin l’acció de les depurado-res.Llancem els aplicadors de plàstic ambels envasos, i els de cartó amb el paper.

En el cas dels articles reutilitzablesl’usuari té moltes possibilitats per reduirl’impacte (a part del propi fet de no usari llençar):

Estalviar aigua i energia. L’electricitatpot obtenir-se de fonts renovables.No fer servir sabons ni altres productescontaminants.Mantenir els bolquers en el millor estatpossible.Quan ja no serveixin més, separem elsmaterials i facilitem que es puguin reuti-litzar o reciclar.

A la secció Eines (p. 22) hi ha tota unatirallonga de trucs concrets per al cas delsbolquers, alguns els podrem aplicar tambéa les compreses de roba. En el cas de lesesponges i copes menstruals, l’impac-te ambiental del manteniment (vegeu lataula de la p. 9) és insignificant.Quan unaesponja s’espatlli la podem llençar junta-ment amb la matèria orgànica. Si volemllençar una copa menstrual, com que noserà habitual trobar una via per recuperar-ne el material l’haurem de llençar amb elrebuig.

11 Comitè de Fabricants de Productes Absorbentsd’Higiene de l’Associació Internacional de lesIndústries de No-Teixits i Relacionades (www.hapco.edana.org).


UN COP A LES ESCOMBRARIESL’any 2004 els grans fabricants van vendrea Europa Occidental uns 55.500 milionsde productes d’higiene que es van conver-tir en residu després de fer-se servir perprimera vegada.11 Posats en fila farien untira d’uns 15 milions de quilòmetres (dona-ria 375 vegades la volta a l’equador de laTerra).

A una escala més propera, si multipli-quem una mitjana de 2.500 bolquersanuals per bebè per l’actual taxa de nata-litat a Catalunya (73.000 naixements el2003), per 180 grams/bolquer usat i per99% (no creiem que a casa nostra facinservir bolquers de roba més d’un 1% deles famílies), surten 180 milions de bolquersi 32.500 tones de residus anuals.12 Faltasumar-hi les compreses (un milió i migde dones a una vintena de canvis per reglafan 370 milions de compreses o tamponscada any) i els absorbents per a inconti-nència.Es calcula que els bolquers repre-senten un 4% dels residus urbans.13 Detotes les deixalles que no es poden reci-clar, els bolquers i compreses en són lafracció més gran, per això s’hi està parantuna atenció especial en la gestió de resi-dus (vegeu el requadre N’hi ha que hotenen clar).

Aquests residus no es poden reciclarperquè estan formats per materials diferents.Tot i que s’investiga com separar les partsplàstiques de les orgàniques, avui per avuinomés existeixen mètodes molt cars i pocefectius.El destí final, doncs, és un aboca-dor o una incineradora, i això té algunsinconvenients:

En un abocador la matèria orgànica ésproblemàtica perquè no és inert sinóque es biodegrada desprenent metà (ungas inflamable i dels més importants engeneració de canvi climàtic).L’altre granproblema dels abocadors és que hand’ocupar àrees creixents de territori, pel

fet que la barreja de deixalles no desapa-reix sinó que van amuntegant-se (untampó pot trigar sis mesos en descom-posar-se, les parts plàstiques d’un bolquermés de 200 anys).13 Trobar terrenys onubicar els abocadors és un problemasocial important, i font de conflictes.L’inconvenient més gran de les incine-radores és que en cremar-se juntamentmatèria orgànica i materials plàstics gene-ren gasos molt tòxics (organoclorats,dioxines...).També contribueixen al canviclimàtic.

Cal dir que actualment la indústria debolquers d’un sol ús no assumeix capresponsabilitat ni finança la gestió del granvolum de residus en què es converteixenels seus productes.

El govern britànicrecomana fer servirbolquers de roba,rentar-los ambmàquines eficients i eixugar-los al sol

12 Institut d’Estadística de Catalunya i ENTEnvironment and Management.13 Ignasi Puig: Polítiques locals per a la reducció delsresidus municipals.Fundació Pi i Sunyer - Diputacióde Barcelona, 2006 (a impremta).

Moltes administracions públiques subvencionen d’una o altra manera l’ús debolquers de roba, cosa que els acaba representant un estalvi per la gran quanti-tat de residus que deixen de gestionar.14 Per exemple, a Bèlgica la regió flamencadóna ajuts per comprar-ne i la ciutat de Leuven facilita que es provin a les mater-nitats municipals.13 Una campanya de minimització de residus del govern britànicrecomana fer servir bolquers de roba. A diversos països se celebra la Setmana delBolquer De Debò (www.realnappy.com); a Anglaterra, on va arrencar la iniciativafa deu anys impulsada per organitzacions com Women Environmental Network,15

s’hi celebren mig miler d’actes amb el suport del 80% dels municipis. El RoyalSussex Hospital s’estalvia 15.000 euros cada any des que va implantar els bolquersde roba, el 2002.

Al nostre país, l’Ajuntament de Donostia està promocionant l’ús de bolquers deroba en una guarderia municipal, i el de Sant Cugat del Vallès ha projectat fer unaprova pilot de servei de recollida a domicili i neteja de bolquers de roba en la queparticiparien una cinquantena de famílies per començar.

14 Andy Hudson, Cap del Servei de Gestió de Residus de l’ajuntament de Milton Keynes (RegneUnit). Per exemple, al Regne Unit la taxa per usar els abocadors és de 60 euros per tona aboca-da.15 www.wen.org.

N’HI HA QUE HO TENEN CLAR

Un dels trucs que podem aplicar per consu-mir menys recursos és mirar de tenir menysnecessitats per satisfer.

Controlar abans els esfínters Elsbebès necessiten els bolquers mentre nosaben controlar els esfínters. S’està obser-vant que els nens i nenes que fan servirbolquers d’un sol ús hi triguen cada vega-da més (fins als gairebé quatre anys,mentreque habitualment es feia al voltant delsdos anys i mig).Això és degut al fet queels bolquers d’un sol ús no deixen maique el bebè senti humitat a la pell, amb laqual cosa no sent la necessitat de canviarres.El mateix passa amb bolquers de robaque tenen la capa en contacte amb la pellde polièster.

Reconvertir els recursos Amb unamica de traça per cosir es poden fer fàcil-ment bolquers,compreses i salvaslips de robaa partir de teles que tinguem per casa (ono).Alguns webs que expliquen com (totsen anglès): www.diapersewing.com,www.wen.org.uk/sanpro/you.htm...


Prevenir i curar la incontinènciaAfecta sobretot la gent gran i les dones(però no només). Es poden fer diversescoses per prevenir-la i curar-la, amb laqual cosa a més de reduir el consum debolquers viurem més còmodament.

Reduir l’estrès.Mantenir una dieta equilibrada per a unbon funcionament de l’intestí.No aguantar-te el pipí gaire estona.Noprendre líquids poc abans d’anar a dormir.Fer exercicis de sòl pèlvic.El sòl pèlvic ésuna xarxa de músculs que sostenen labufeta, el recte i, en les dones, l’úter. Elsembarassos i els parts els poden debili-tar,per això hi ha més dones que homesamb incontinència. Els exercicis de sòlpèlvic es poden aprendre en centres defisioteràpia.

4 COM MENYS EN NECESSITEM, MILLOR


Realment és al·lucinant com han aconseguit millorar els bolquers[i compreses] d’un sol ús. L’estona que aguanten i la pell no sentpràcticament gens d’humitat. I a sobre tan prims i còmodes deposar i treure...

Sí que són una filigrana, però trobo que també són una animala-da. Imagina’t la muntanyassa de residus cada dia!! Trobo que tantarecerca la podrien orientar en una direcció que inclogués no nomésfer productes eficaços sinó també tenir en compte com funciona elplaneta.

Bé,hi ha estudis que demostren que l’impacte mediambiental ésequivalent al dels bolquers de roba.És clar que també n’hi ha quedemostren que el dels bolquers de roba és molt inferior, aixòdepèn de qui pagui l’estudi. Penso que no ens podem ni imagi-nar les xifres: vendre un producte cada cop que es canvien elsbolquers d’un bebè o d’una persona amb incontinència, cadacop que una dona es canvia la compresa o el tampó... Per aquestvolum de vendes jo et demostro el que faci falta.14

Exacte. I jo penso que ni que fossis “independent” podries fer unestudi “objectiu”: quin valor li dónes per exemple a les guerresnecessàries per obtenir els components plàstics dels bolquers? Comdecideixes si han de tenir més o menys pes que les malalties queagafen els treballadors dels camps de cotó? Jo veig que, siguin quinssiguin els impactes, com més temps duri un objecte millor, perquèt’estalvies tots els impactes de fabricar-lo i llençar-lo unes quantesvegades. En el cas dels bolquers poden ser diversos milers de ve-gades!

A canvi hi afegeixes els impactes de rentar-los tots aquests milersde vegades. Per anar bé hauries de vigilar com fas servir l’aigua,l’energia i el sabó. I també et carregues de feina! Has d’estar alcas de rentar els bolquers, eixugar-los, guardar-los...

Molta gent que ha fet servir bolquers de roba m’ha dit que no éscap sobrecàrrega terrible, però és que amb això passa el mateix desempre: si tu vols fer una cosa, li fas un lloc en el temps i et satis-fà fer-la. I si no la vols fer, per poc temps que li dediquis sempreet semblarà una càrrega.

Ens quedem amb els bolquers moderns... o ens llancem als més moderns encara?

EL DEBAT TAL COM EL PLANTEJA EL CRIC

Aquí jo penso que encara estem més per la comoditat que perres més.A part hi ha la salut, un estudi diu que, des que es vaninventar els bolquers d’un sol ús, les coïssors i dermatitis s’hanreduït a la meitat.És clar que torna a ser un estudi dels fabricantsd’aquests bolquers...

Amb això també n’hi ha de tots colors. El fill d’uns amics teniauns èczemes que no li marxaven, van provar mil metges i medica-ments i finalment amb els bolquers de roba es va arreglar.Als altresno saps mai si hi ha perfums o altres coses que fan mal sense adonar-te’n.Si canvies els bolquers de roba sempre que calgui no tenen perquèfer-se encetats.

És clar que això vol dir estar-hi una mica més a sobre, peròcaram, trobo que és més important dedicar-me a la meva filla quea moltes altres coses!

Jo també! Per què sempre pensem que és millor passar-hi menysestona, a què se suposa que hauríem de dedicar aquest temps?

Algunes fonts d’informació que hem consultatEmpreses del sector (Algodones del Bages, Arbora&Ausonia, Cotofarma,Mapelsa, Tegosa, Tefisa), centres de recerca i assessorament (Centro deAutomatización, Robótica y Tecnología de la Información y la Fabricación,ENT Environment and Management, Escola Agrària de Manresa, Institutd’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de la Universitat Politècnicade Catalunya, Instituto Tecnológico Textil AITEX), experts (Noel Garcia,Guillem Hernàndez, Ignasi Puig, Dolores Rubio), Oficina Europea dePatents, organitzacions ecologistes i socials (Greenpeace, Tampon Alert,Women Environmental Network), usuàries de productes d’higiene reutilit-zables, publicacions (anuari Alimarket, revista The Ethical Consumer),diverses webs sobre el tema i les que apareixen referenciades com anotes al peu.

14 A www.wen.org.uk/general_pages/Newsitems/ ms_LCA19.5.05.htm hiha una anàlisi dels biaixos en l’estudi més recent que demostra que l’impactede tots dos tipus de bolquers és equivalent (referència 10).Per exemple, l’es-tudi no té en compte que un bolquer de roba pot ser usat per més d’unapersona.



compreses,que són gruixudes,es fan servirsobretot en el postpart. Els bolquers esvenen a rotllos.

Dodot, Evax, TampaxLa concentració empresarial dins de l’Estatespanyol en el camp dels productes d’hi-giene és espaterrant:un 88% dels bolquersper a bebès,un 83% de les compreses i un50% dels salvaslips18 que es fan servir sónd’una mateixa empresa,Arbora&Ausonia,que al seu torn és una joint-venture a partsiguals entre les multinacionals Agrolimen

5 A QUI COMPREM?

El sector industrial dels productes d’higie-ne convencionals està força concentrat,com la majoria.A la federació empresarialeuropea només hi ha 22 membres, totsells grans multinacionals.Aquestes empre-ses el 2004 van vendre a Europa Occidental20.250 milions de bolquers per a bebès,13.500 milions de compreses, 11.200milions de salvaslips, 5.600 milions detampons i 5.000 milions d’absorbents pera incontinència.15

Els dos membres espanyols de la fede-ració són Laboratorios Indas, que ven un30%-40% dels productes d’un sol ús pera incontinència,16 i Arbora&Ausonia, líderabsolut en la resta de productes d’higie-ne. De fabricants petits n’hi ha cinc a totl’Estat espanyol (un a Catalunya).17

En el sector de productes reutilitzableshi trobem una característica curiosa: unamajoria absoluta de dones. En total, a les

empreses amb qui hem parlat durant l’es-tudi hi treballen 19 persones, totes dones.A l’Estat no hi ha cap fabricant.

A la secció Eines (p.22) es llisten marquesde productes reutilitzables que no aparei-xen aquí.

CebedamAquesta marca és de l’empresa Cotofarma,de Badalona. Es va crear el 1992 i és here-va de part de l’experiència de la històrica Co-tonificio.Fabrica articles de farmàcia i cosmè-tics de cotó (cotó fluix, gases, benes, etc.).

Les compreses, protectors i bolquerscontenen només cotó: el nucli absorbentés de cotó fluix, està embolicat amb unagasa de cotó i al darrere hi ha una capa decotó hidròfob, que és impermeable peròno tant com el plàstic. Són articles méssuaus que els convencionals i estan pensatsper a persones que hi tenen al·lèrgia. Les

15 Comitè de Fabricants de Productes d’HigieneAbsorbents de l’Associació Internacional de lesIndústries de No-Teixits i Relacionades(www.hapco.edana.org).16 Informe del servei de defensa de la competèn-cia N-04003,Ministeri d’Economia,gener 2004.17 Anuari Alimarket 2005.18 www.arbora-ausonia.com.

Marca Empresa

Cotofarma

Arbora & Ausonia

Kuver Designs Pty

Fabricación de ReutilizablesSanitarios

Imse Vimse

Manipulados Espelt

LunapadsInternationalProducts

Mooncup

Tipus

Petita

Multinacional

Petita

Petita

Petita

Petita

Petita

Petita

D’on és

Badalona(Barcelonès)

Catalunya i Estats Units

Austràlia

Villamuriel deCerrato (Palencia)

Suècia

Òdena (l’Anoia)

Canadà

Regne Unit

Propietat

No ho revela

50% Agrolimen, 50%Procter&Gamble(P&G)

Sue Allison-Rogers i família

No ho revela

Marie Walleberg

Família Rico i Llorens

Madeleine Shaw i Suzanne Siemens

Su Hardy

Activitats

Fabrica productes de cotó per a farmàcia icosmètica

Les dues empreses matriu estan en elssectors d’alimentació, restauració, perfu-meria, cosmètica, neteja, farmàcia, elec-trodomèstics i alimentació animal

Produeix i ven bolquers

Fabrica absorbents reutlitzables i llenceria

Produeix i ven bolquers i també compreses i accessoris

Fabrica compreses i salvaslips d’un sol ús

Produeix i ven articles d’higiene femeninade roba

Produeix i ven copes menstruals

Treballadors

17

Agrolimen: ?P&G:

139.600

4

10

5

7

5

5

PERFIL DELS FABRICANTS DE PRODUCTES D’HIGIENE

Font de les dades: les mateixes empreses. No contesta indica que l’empresa no dialoga amb nosaltres. No ho revela vol dir que prefereix que no es publiqui la dada.


(propietària de Gallina Blanca,El Pavo,LaSirena, Pans & Company, Fresh&Ready,Bocatta,FrescCo,Pastafiore,Loja das Sopas,Caffè di Fiore, Salta,TerraCotta, Jumbo,Biocentury, Mont-Ferrant, Brekkis, ProPlan) i Procter&Gamble (Ariel,Fairy,DonLimpio, Pringles, Sunny Delight, H&S,Pantene,Tempo,Vicks,Max Factor,HugoBoss, Iams Eukanuba, Duracell i fins a uncentenar de marques incloent-hi les últi-mes adquisicions Gillette i Braun). Lamarca Tampax no pertany a Arbora & Au-sonia sinó directament a Procter&Gamble.

Procter&Gamble és una de les empre-ses més poderoses del món. Recentmentha estat qualificada per la revista Fortunecom la quarta més admirada del món.Forma part dels principals grups de lobby(Europabio, International Chamber ofCommerce,World Business Council onSustainable Development...).

EeneeÉs una empresa australiana nascuda el 1991que produeix bolquers per a bebès i també

absorbents per a incontinència.Dissenya elsproductes i en subcontracta la producció aempreses de confecció australianes.Als EstatsUnits els seus productes tenen la marca gdia-per i es fabriquen als Estats Units i a la Xina.

Fa bolquers de dues peces.El protectorimpermeable és reutilitzable i per a l’ab-sorbent ofereix les dues possibilitats, unsol ús i reutilitzable.

Els absorbents d’un sol ús només conte-nen cel·lulosa i sap, i estan embolicats ambraió.L’empresa afirma que es poden llen-çar amb la matèria orgànica i portar-se acompostar perquè els grànuls de sap, tot ino biodegradar-se, tenen un efecte bene-ficiós en el compost ja que hi fan de magat-zem d’humitat (de fet hi ha productescomercials de jardineria que consisteixenen grànuls de sap i serveixen per guardarla humitat en testos).Aquest plantejamentno dóna a l’usuari del compost la possi-bilitat de decidir si hi vol sap o no.

Si el bolquer està brut de caca no ésapropiat compostar-lo pels microbis que potcontenir,per això en aquest cas el fabricant

recomana llençar-lo al vàter perquè lacel·lulosa es desfarà molt fàcilment.

Els absorbents reutilitzables Eenees sónde microfibra, un material sintètic fet depolièster i poliamida molt absorbent i ques’eixuga molt de pressa.

FaresánFabricación de Reutilizables Sanitarios ésuna empresa castellana que funciona des del2004. Fabrica absorbents per a inconti-nència reutilitzables, llenceria i en generalbarreres tèxtils per a líquids per a residèn-cies d’avis,hospitals i hosteleria.Actualmentestà ampliant el mercat al sector domèstici aviat volen vendre també per internet.

Tot el personal remunerat són discapa-citats psíquics o físics (el gerent no cobra).

Els absorbents són de teixits sintètics.Aguanten 300 rentades sense perdre capa-citat d’absorció.

LisaManipulados Espelt és una empresa fami-liar fundada a Igualada el 1982.És un dels

Facturació 2005(milers d’euros)

2.645

Agrolimen: ?P&G:

46.600.000

No ho revela

No ho revela

700

1.100

No ho revela

350

Beneficis 2005(milers d’euros)

No ho revela

Agrolimen: ?P&G: 5.700.000

No ho revela

No ho revela

30

No ho revela

No ho revela

75

Plantes de producció

1 a Badalona

Agrolimen: ?P&G: té fàbriquesen un centenarde països (4 aEspanya)

Cap

1 a Villamuriel deCerrato

Cap

1 a Òdena

Cap

Cap

Mercat

Espanya

Tot el món

60% Austràlia, restaRegne Unit, Irlanda,Nova Zelanda i Espanya

Espanya

20% Suècia, 80%Estats Units i Europa

95% Espanya, 5%Guinea Equatorial iPaquistan

10% Canadà, 60%EUA, 30% Japó ialtres països

25% Regne Unit,75% exportació

Punts de venda

Farmàcies

Comerços convencionals

Botigues de productes ecolò-gics, distribuïdors a l’estran-ger, internet

Residències, hospitals, vendadirecta

Botigues de productes ecolò-gics i per a bebès, distribuï-dors a l’estranger, internet

Supermercats, drogueries,tot a cent

Internet, petites botigues,distribuïdors a l’estranger

Botigues de productes ecolò-gics i per a bebès, distribuï-dors a l’estranger, internet

Altres marques

Cotonificio, Cotoni, CotoniRoll, Cebenin, Cebe

Ausonia, Evax Salvaslip,Lindor, Kandoo, Charmin,Gallina Blanca, Pans&Com-pany, Ariel, Braun... (vegeuel text sobre l’empresa).

Weenees, gdiapers

Ailis, Protec, Rebeca

Lunaliners, Lunapanties

Contacte

93 388 14 87

93 290 56 00www.pg.com

www.eenee.com

979 761 070

www.imsevimse.se

93 805 50 85

www.lunapads.com

www.mooncup.co.uk


cinc fabricants petits de productes d’higieneque hi ha avui a l’Estat espanyol.Fa compre-ses tradicionals i planes i salvaslips. Fa pocha començat a fer productes per a incon-tinència. En algunes compreses combinaviscosa amb el polipropilè de la capa quetoca el cos per tal que sigui més suau itranspirable i menys al·lergènica.Està estu-diant com fer compreses només amb mate-rials biodegradables.

LunapadsAquesta empresa va néixer a Vancouver(Canadà) el 1993, de la inquietud perdisposar d’una alternativa natural per als arti-cles per a la menstruació. Fa compreses isalvaslips de roba, i també comercialitzacopes menstruals i esponges d’altres empre-ses.Ha organitzat l’oficina de manera queles treballadores (tot dones) hi poden tenirels fills. L’empresa dóna suport a organit-zacions pro alletament matern, de donesi ecologistes.

Subcontracta la confecció de les compre-ses a Vancouver mateix,a una família de tresdones que de fet és com si fos part de l’em-presa. Aproximadament la meitat són decotó convencional i l’altra meitat de cotóecològic.Tenen intenció d’acabar fent totala producció ecològica.

Forma part de l’associació canadenca deproductors ecològics i de Co-op AmericaBusiness Network, una associació d’em-preses i persones que canalitza diners capa iniciatives que potenciïn el consum cons-cient i una economia justa i sostenible.19

Imse VimseAquesta empresa va néixer a Suècia el 1988.Fa sobretot bolquers i també compresesde roba, la majoria de cotó ecològic.És deles poques empreses que inclou protectorsimpermeables de llana en el seu catàleg.

El 80% dels bolquers es confeccionenen una planta d’un estat bàltic amb la qualté una relació molt propera i on,segons diu,

les condicions laborals i el salari són moltbons.També subcontracta part de la produc-ció a països de l’Àsia i Europa.

MooncupÉs la marca d’una copa menstrual de sili-cona dissenyada i comercialitzada per unapetita empresa britànica. La manufacturala fa una altra empresa al Regne Unit.

Fa servir les opcions més ecològiques enels fulletons i embalatges. La copa mens-trual es ven dintre d’una bosseta de cotóecològic que va dintre d’una capsa de cartóreciclat impresa amb tintes ecològiques.

L’empresa és client d’una entitat de bancaètica. Ha estat catalogada com a empresaètica per la Ethical Company Organization,una entitat que edita la guia de consumconscient The Good Shopping Guide.20

Marca

ELS FABRICANTS I ELS PUNTS CALENTS

Materials absorbents

Cotó fluix

Cel·lulosa i sap

Un sol ús:cel·lulosa, sap iraió; reusable: mi-crofibra sintètica

Teixits sintètics

Cotó

Cel·lulosa. Posasap en un 20%de les compreses

Cotó

-

Característiquesparticulars

Les compreses,salvaslips ibolquers contenencotó i res més

La capa que estàen contacte ambla pell du una lociódermoprotectora

La part que es potllençar nomésconté matèriaorgànica i sap

És una empresad’ocupació dediscapacitats

El 98% del cotó ésecològic

És l’únic fabricantpetit que hi ha aCatalunya

La meitat de lescompreses isalvaslips són decotó ecològic

-

Blanqueig

Sense clor

Sense clor

Cel·lulosa:sense clorRaió: ECF

-

Sense blan-quejar

ECF

Cotó: no hosapCotó ecològic:no blanquejat

-

On es fabrica

Badalona

Bolquers icompreses:EspanyaTampons:Regne Unit

Austràlia

Villamuriel deCerrato(Palencia)

80% bàltic,resta Àsia iEuropa

Òdena (l’Anoia)

Canadà

Regne Unit

Envoltoris individuals?

Sí, de plàs-tic

No

No

-

No

Sí, de plàs-tic

Sí, decel·lofana

Sí, de cotóecològic

Origen matèriesprimeres

Diferents països,segons el preu

Cel·lulosa:Amèrica delNord Resta: Europa

Cel·lulosa:Austràlia Resta: importat

Tot el món

Estats Units iTurquia

Cel·lulosa: França Sap: Corea del Sud

Cotó: arreu delmónCotó ecològic:Estats Units

Sílice (sorra):Alemanya


19 www.coopamerica.org.20 www.thegoodshoppingguide.co.uk.

Font de les dades: les mateixes empreses.

Tipus de productes

Un sol ús, tota lagamma

Un sol ús, tota lagamma

Bolquers d’unsol ús i reusa-bles

Reusables per aincontinència

Bolquers reusa-bles

Compreses isalvaslips d’unsol ús

Compreses isalvaslipsreusables

Copes mens-truals reusables


Wwoof —sigles angleses de Xarxa Mundiald’Oportunitats en Masies Ecològiques— és una xarxad’intercanvi entre pagesos de cultiu ecològic (amfitrions)que necessiten mà d’obra i persones (woofers) que volenaprendre sobre cultiu ecològic, per exemple durant lesvacances. Els pagesos donen als woofers allotjament imenjar a canvi d’unes quantes hores diàries de feina.Encara que en general els qui esperen rebre més forma-ció de l’intercanvi són els visitants, sempre es transmetenconeixements en tots dos sentits. Els woofers poden anarsols, en petit grup, en parella, amb nens o sense...

La xarxa Wwoof, que va néixer per impulsar l’agricul-tura ecològica, no és l’única que facilita aquest tipus d’in-tercanvis, però és segurament la més estesa i la queofereix més ventall de possibilitats, tant geogràficamentcom respecte als tipus de masia.

Hi ha masies per fer wwoofing en 63 països. En 22 d’ellshi ha una xarxa estatal pròpia que s’organitza de maneraautònoma, i les masies de la resta de països pertanyen al’anomenada Wwoof Independents.A Espanya —que no téxarxa pròpia— hi ha més de 200 masies inscrites.

Motivació, ganes de fer alguna cosa diferent.Accés a internet. Saber anglès ho farà més fàcil.Planificar l’estada amb prou antelació.Tenir clar que s’hi va a treballar i no a passar unes vacancesgratuïtes.Roba de treball i, en algun cas, sac de dormir i tenda.No fan falta coneixements previs.Informació:al web general de l’organització (www.wwoof.org) hi ha informació sobre la xarxa mundial i enllaços ambels webs de les xarxes nacionals.

QQUUÈÈ CCAALL

On volem anarEn les webs estatals i a www.wwoof.org/newsite/wlist.aspper a Wwoof Independents trobarem una descripció delsprojectes o masies que hi ha a cada país, juntament amb altresdades com la proximitat a un nucli urbà, el tipus d’allot-jament i d’alimentació, el nombre de dies i hores que estreballa, el nombre d’adults i nens residents, etc. A l’horade triar és bo tenir clares les nostres motivacions, quèbusquem.Tinguem present que hi poden haver masiesmolt diferents.

Per obtenir les dades de contacte hem de fer-nossocis, sigui de la xarxa nacional sigui de Wwoof Independents(si el país no té xarxa pròpia); es pot fer per correu o bé através d’internet. En el cas de la xarxa general la quota ésde 25 ¤ anuals.

CCOOMM FFEERR--HHOO

Idee s

Perconsumir d’una altr

a man

era

Wwoofing

Xarxa Mundial d’Oportunitats en Masies Ecològiques

CH A R L I

QQUUÈÈ ÉÉSS

VVeenniiuu aa ttrreebbaallllaarruunneess sseettmmaanneess aa

llaa nnoossttrraa mmaassiiaa ddee ccuullttiiuueeccoollòòggiicc,, aa ccaannvvii uuss ooffeerriimm

mmeennjjaarr ii aalllloottjjaammeenntt..PPooddeemm aapprreennddrree mmúúttuuaammeenntt dd’’uunnaammaanneerraa sseennzziillllaa

ii bbaarraattaa..


L’estada, el menjar, l’aprenentatge

i l’experiència ens sortiran pels

25 ¤ de la inscripció.

El procés per escollir un lloc és

bastant senzill. El ventall d’ofertes

és molt ampli.

Haurem d’adaptar-nos a la realitat

del camp i a altres persones.

Per treure profit de l’aprenentatge

és convenient fer una estada a la

masia d’almenys una setmana.

COSTA GAIRE?

Aprendrem agricultura ecològica.

L’experiència de donar i rebre

sense que hi intervinguin els

diners.

Podrem provar si ens agrada una

cosa que no coneixíem sense

haver de pagar per saber-ho.

Coneixerem de primera mà la

cultura i la realitat que visitem.

Passarem uns quants dies en un

entorn natural i sa. El món rural

generalment enriqueix la persona.

Potenciarem una iniciativa que

afavoreix un model socioeconò-

mic més igualitari i sostenible.

QUÈ HI GUANYEM?

Què s’ha de durEn general es necessita roba de treball (o sigui, roba que uspugueu embrutar) que sigui còmoda i que s’adapti al climaque ens trobarem, bon calçat, i potser un sac de dormir.Procurarem no carregar-nos de coses: és possible que hàgimde caminar amb motxilla.

Durant l’estadaObservarem el lloc i la gent, intentarem adaptar-nos al seuritme; no perdrem mai de vista que anem a visitar la casa d’al-gú que viu i treballa allí. Si tenim dubtes concrets sobre cosespràctiques, aclarim-los.A més de fer la feina,mirarem de parti-cipar en el dia a dia de la casa (cuinar, rentar, endreçar...). Éspossible que els recursos siguin més escassos que en una ciutat,així és que no en malgastarem.

Trigarem una setmana a situar-nos, al cap de dues setmanesja tindrem bastanta autonomia; aquest és el període mínim perconèixer la gent i el funcionament d’un lloc.

ContactarEl següent pas és posar-nos en contacte amb els amfitrions,bé a través del correu electrònic, del telèfon o d’una carta.Hem de presentar-nos i sol·licitar si és possible visitarla masia en les dates que indiquem. És bo adjuntar tota lainformació que puguem sobre les nostres motivacions enla tria del projecte, i preguntar tots els dubtes que tinguem:tipus de feina (només a fora o també a casa, per exemple),ritme (habitualment són 6 hores 6 dies la setmana), què caldur, la dieta que s’hi fa, com arribar-hi, si ens vindran arecollir… En algunes èpoques de l’any i en alguns projec-tes hi ha moltes sol·licituds alhora,de manera que,com mésaviat planifiquem el nostre viatge i expliquem els motiusper triar la masia en qüestió i què hi podem aportar, méspossibilitats tenim de ser-hi acollits. Si teniu algun reque-riment especial (al·lèrgia,malaltia,dieta, etc.), expliqueu-lo.

Tot seguit hem d’esperar que ens confirmin queaccepten la nostra sol·licitud.No ens hem de presentar allàpel nostre compte sense avisar o sense haver rebut la respos-ta afirmativa.

La feinaIntentarem adaptar-nos als ritmes i a les necessitats del moment.A l’hort cadas-cú té la seva manera de fer: respectarem la del lloc. Si no estem acostumatsa treballar amb certes eines o màquines, cal que anem amb compte.

No ens impacientarem per aprendre: es fa camí tot caminant. Si tenimcap motivació, interès o coneixement especial, compartim-lo.

No hem d’oblidar que estem treballant, fins i tot si són els nostres dies devacances, i que els amfitrions ens dediquen temps i recursos.

Aquest article vol ajudar-nos a introduir-nosen el món dels bolquers deroba. També hi trobaremuna breu menció alsproductes reutilitzablesper a la regla i per a la incontinència.

Per economia, per no malgastar matèriesprimeres, per al·lèrgies, per no usar i llen-çar, per la raó que sigui hi ha molta gentque fa servir bolquers reutilitzables al món.Aquest article és sobretot per als que non’hem fet servir mai... encara que als queja heu començat potser també us serveixd’alguna coseta, no?

N’hi ha molta varietat de tipus, mides,estampats, colors, materials... n’hi ha pera tots els gustos. Segur que en trobemalgun que ens vagi bé.


Eine

s

Per anar a comprar

Bolquers de roba al segle XXI

Tot bolquer té dues components: unabsorbent per retenir el líquid, i un protec-tor impermeable perquè no travessi fins al’exterior. Bàsicament hi ha tres gransmaneres de disposar aquests dos compo-nents (vegeu la taula).

Els absorbents solen ser de cotó (franel·lao ris), cànem o una barreja de tots dos.També n’hi ha de microfibra i de poliès-ter, en aquest cas el nen o nena no nota-rà que va moll perquè la fibra deixa passarl’aigua sense xopar-se.

Els protectors solen tenir una capa deteixit sintètic (niló, poliuretà, polièster,PVC...), al darrere o a l’interior (folratamb cotó), o poden ser de llana.Aquestssón delicats de rentar i cal untar-los sovintamb lanolina per evitar escapaments.

Si serà la primera experiència amb unnadó podem anar introduint els bolquersde roba gradualment, a mesura que anemconeixent com és la convivència amb la cria-tura, per no atabalar-nos.

Tot en u. L’absorbent i el protector impermeableestan cosits i s’agafen al cos amb vetes adherents(velcro), gafets o gomes.

Ajustats. L’absorbent i el protector impermeablevan solts i cadascun s’ajusta al cos amb velcros, ga-fets o gomes.

Plans. L’absorbent es posa a sobre o a dintre delprotector, i aquest és el que s’ajusta al cos ambvelcros, gafets o gomes. Quan l’absorbent va adintre es diuen de bossa (“rellenables”).

Els absorbents poden haver-se de plegar (n’hi hade tipus gasa, drap o preplegat, en aquests la partcentral té més gruix de roba) o no (en aquest casse’ls diu compreses).

Es posa i treu com el d’un sol ús, per això qualse-vol pot usar-lo sense més explicacions.

Són els que triguen més a eixugar-se, per tanttrigaran més a tornar a estar disponibles.

No cal rentar el protector a cada canvi de bolquer.

Els absorbents que s’han de plegar són més entre-tinguts de posar. És el tipus que dura més perquèés el més senzill.

Els absorbents s’eixuguen molt de pressa.En els de bossa el protector és de polièster, així

no queda moll quan el bebè fa pipí.Són els més barats.

TIPUS TRETS MÉS IMPORTANTS

BOLQUERS

COMPRESES

COPES I ESPONGES

INCONTINÈNCIA

Bambino MioBumkinsBummisDisanaEeneesImse VimseKushies PopoliniWonderoos

Fuzzi BunzHappy Heiny’sKulmineLunapadsPopolino

DivaCupKeeperLunetteMooncupSea Pearls

EeneesFaresanFreedom Healthcare

ALGUNES MARQUES D’ARTICLES REUSABLES

És recomanable conèixer els diferents tipusi provar-ne més d’un. Demanem-ne per provara altres usuaris, en general a qui els fa servirtambé li agrada facilitar-ho a d’altres.

Si fem servir només tot en u en necessi-tem més quantitat perquè triguen més aeixugar-se, i surt més car. Podem tenir-ne

En general als webs de fabricants i distribuïdors(els trobarem fàcilment buscant pel nom) hi hainformació sobre els productes.

QUIN TIPUS DE BOLQUER VULL?Potser és la pregunta que trobarem mésdifícil de contestar.És fàcil perdre’s,perquèa més cada fabricant i venedor fa servirtermes diferents per a una mateixa cosa.


QUANTS EN NECESSITARÉ?Depèn. Del tipus de bolquer, de cadaquan vulguis rentar, de si pots estendreroba en un lloc ventós i assolellat, del’edat del nen o nena (com més menutsmés pipí)... Per exemple, si volem rentarcada dos dies i fem servir bolquers dedues peces, podem necessitar quatreprotectors i dues dotzenes d’absorbentsplans. Si fem servir tot en u, en caldranentre dotze i quinze.

Hi ha bolquers que són talla única is’ajusten a totes les edats. Altres modelstenen dues o tres talles,per tant els hauremde substituir a mesura que el nen creixi.

COM ES RENTEN?No hi ha una única manera. Minimitzarl’esforç i l’impacte ambiental i allargar lavida del bolquer és a les nostres mans:

Llancem la caca al vàter i no a les escom-braries.Per als més menuts,que la fan méslíquida,podem fer servir un full protec-tor (demanem-ne al venedor). La quehagi quedat al bolquer la podem esban-dir amb un raig d’aigua i, si cal,un raspall(per exemple un raspall de dents vell).Per guardar els bolquers bruts mentreno els rentem, hi ha qui els posa enremull amb aigua freda i vinagre (o bòrax,o bicarbonat), qui els guarda en sec enuna galleda tapada...Fer servir una màquina de rentar amb unabona eficiència energètica (la màximaés A) i que reguli el cabal d’aigua enfunció de la càrrega.Barregem els bolquers amb la resta de laroba. Si tenen velcros, cordem-los perno fer malbé la resta de la roba.Descalcificar l’aigua deixarà la roba mésneta i suau i conservarà millor la renta-dora. L’aigua es pot escalfar mitjançantplaques solars. Contractem electricitatgenerada a partir de fonts sostenibles.1

Provem de rentar a diferents tempera-tures i escollim la més freda possible.Amés d’estalviar energia la roba duraràmés.No posar a la rentadora més sabó delnecessari. Fer servir sabons ecològics osense fosfats.2 No fem servir suavitzants,fan malbé els teixits i en redueixen lacapacitat d’absorció.Es poden substituirper bòrax o vinagre blanc.No fem servirlleixiu.Eixugar els bolquers estenent-los (l’as-secadora fa malbé els teixits).Per treure taques: posar-hi sabó moll ideixar-les al sol mantenint el bolquerhumit durant un o dos dies.

I QUAN JA NO ELS NECESSITI?Si estan en bon estat,passem-los a algunconegut o a botigues de segona mà.Si s’han fet malbé, separem les parts sintè-tiques i llencem-les al contenidor delsenvasos. La resta la podem tractar comun residu de roba qualsevol (fer-ne draps,donar-la a recuperadors...o en últim castirar-la al contenidor del rebuig).

ON EN TROBOEn algunes botigues i fires de productesecològics o per a bebès. Potser el mésdirecte per a la majoria serà contactar ambels diversos importadors/distribuïdors;o béen els enviaran a casa o bé ens diran on enpodem trobar. No tots els distribuïdorstenen totes les marques ni tipus.A part, elsfabricants venen a través d’internet.

No sabem de cap botiga de segona màal nostre país (en altres sí).Podem mirar sien trobem en webs de compra-venda desegona mà. El boca orella entre gent quesigui o hagi estat usuària pot donar fruits.Els venedors també poden ajudar-nos atrobar-ne.Val més no comprar tot el joc sencer fins

que no estiguem segurs de quin modelvolem.

A menys bolquers, més freqüència derentat i més deteriorament de la roba.

Una estona després de mamar o prendrelíquids solen fer pipí. Esperem a canviar-losa que l’hagin fet.

un parell per quan vulguem deixar la cria-tura a la guarderia o amb algú altre.

Quan haguem d’estar uns dies fora decasa i sense rentadora serà molt més còmo-de fer-ne servir d’un sol ús. De moment elsmés ecològics són de la marca Eenees.

Bona qualitat del teixit i la confecció faranque ens durin més.

QUANTA ESTONA AGUANTENQui hagi fet servir bolquers d’un sol ússuperabsorbents pot haver canviat unbolquer fins i tot després de vuit hores.En el món dels de roba un ha de tenir clarque no absorbeixen tant. La mitjana decanvis és de 10 diaris les primeres setma-nes, 8 fins als 12-18 mesos i 6 fins al final.No oblidem que hi ha nens més pixanersque altres, cadascú ha de trobar el que vabé per al seu cas.

A les nits, que és quan busquem que elbolquer aguanti més estona,podem afegir-hi compreses, o fer servir bolquers espe-cialment absorbents (alguns fabricantstenen models per a nit).

Cada bolquer és un cas. Els fabricants ensaconsellen amb les instruccions.

1Vegeu Opcions n. 13, secció Eines.2 Opcions n. 2, disponible a www.opcions.org/opcions/detergents.html.

Baby EmporiumBebés EcológicosCrianza NaturalEcopequeEl Osito FelizInstinto maternalMón PetitPlaneta BebéRenacuajosCan Masdeu

Cranc SolutionsFarmaportuFundació Terra

938 949 867950 13 57 0093 645 23 6991 413 28 00902 511 127606 048 05693 674 55 96606 048 05691 521 81 [email protected] 428 02 85944 722 48793 601 16 36

DISTRIBUÏDORS* TELÈFON

* Els quatre últims només venen copes mens-

truals.

Si la criatura es fa pipí mentre som forapodem posar una compresa neta entre elbolquer i la pell i canviar tot el bolquer enarribar a casa.


Aquest article és un extracte de l’estudi Librosde texto para rematar el planeta, de la Comissiód’Educació Ecològica i Participació d’Eco-logistas en Acción de Madrid, publicat en el número 43 de la revista El Ecologista (dispo-nible a www.ecologistasenaccion.org).

La manera com de petitsse’ns presenten les cosesinflueix decisivament en lavisió que tindrem del món,de vegades durant tota lavida. Els llibres de text del sistema educatiu formalespanyol no expliquen que hi ha una pluralitat devisions, sinó que presentenla dominant en la nostracultura com si fos “la” realitat.

Tram

pe s

Allò que no es veu

Aprendre, per descomptat.Però, aprendre què?

La realitat segons els llibres de text

ECO LO G I STA S E N ACC I Ó N–MA D R I D, R E DACC I Ó D ’OP C I O N S

Un dels papers que té l’educació escolarés transmetre uns esquemes mentals a travésdels quals els infants es formaran una visiói una opinió sobre el món que condicio-narà la seva manera d’actuar-hi.Els llibresde text constitueixen una part d’aquestaeducació, i són representatius del que lasocietat considera el coneixement més“seriós” i “objectiu”.

La Comissió d’Educació Ecològica iParticipació d’Ecologistas en Acción deMadrid ha realitzat un estudi per esbrinarquina visió del món transmeten els llibresde text del sistema educatiu formal espa-nyol. L’estudi analitza una mostra de mésde 50 llibres, de totes les assignatures, delscursos de 6è de primària i 1r de batxille-rat, editats entre 1997 i 2002.

L’estudi conclou que no es transmet laidea que hi ha diferents visions del món,sinó que una d’elles —la dominant en lanostra societat occidental— es presentacom “la” realitat.Aquesta visió no “veu”molts dels factors més problemàtics de simateixa, com sol passar, cosa que ens dua preguntar-nos: si no ensenyen a desxi-frar les causes rellevants dels processos dedestrucció de la vida, si no ajuden a desco-brir els fils que mouen el món, si no faci-liten una presa de decisions per a un mónraonable i fins i tot just… quina és la funciódels llibres de text?

JO, EL CENTRE DE L’UNIVERSEn general els llibres mostren la natura, laTerra i la vida subordinades a l’econo-mia i al mercat: El major avenç ha estatl’ús de compostos hormonals sintètics per incre-mentar el pes del bestiar boví en explotacióintensiva.1 Existeixen no pas poques evidèn-cies que alteracions com l’esmentada podenoriginar problemes greus de molts tipus,

però això no es reflecteix en els llibres detext.Tampoc no s’hi reflecteix la depen-dència que les societats humanes tenendels sistemes naturals: l’agricultura dels païsospobres [està] antiquada i subjecta a les incle-mències de la naturalesa,2 o La tecnologia s’ocu-pa d’aportar els mitjans necessaris per satisferles necessitats humanes.3

També s’ignoren i es menyspreenaltres cultures, pràctiques i economies.Les cultures que no són fortament depre-dadores són considerades com a profunda-ment endarrerides.4

COM “ÉS” I COM “NO ÉS” EL MÓNEn general hi són invisibles aquelles tasquesque construeixen la sostenibilitat, comcrear la vida, desenvolupar-la, cuidar-la omantenir la biodiversitat, mentre que hiestan sobrerepresentadas les activitats queprovoquen destrucció i deterioració:grans infraestructures, guerra, velocitat,etc. Entre les moltes coses que no aparei-xen en els llibres de text, tenim els projec-tils reforçats amb urani, les aficions de baiximpacte ecològic, el menjar escombraries,les persones homosexuals, les patents so-bre les llavors, els amos i els mals de la te-levisió, el final del petroli...

La història és una història dels estats i delpoder, per això els textos estan plens demapes de fronteres que canvien, de nomsde persones poderoses. Pot dir-se que nos’hi troba un concepte de la història ecolò-

1 Biología y geología de 1r de batxillerat, Anaya2002, p. 308.2 Conocimiento del medio de 6è de primària,Santillana2002, p. 111.3 Economía de 1r de batxillerat, Edebé 1998, p. 9.4 Historia contemporánea de 1r de batxillerat,Santillana2000, p. 278.


gica o la perspectiva ecològica de la his-tòria.

Les posicions crítiques amb el modelde desenvolupament imperant apareixennomés de forma molt esbiaixada: El debatno és sobre comerç internacional (que pot ser moltpositiu per a tothom) o sobre noves tecnologies(que són font possible de creativitat i de quali-tat de vida), sinó com es fa la transició a l’erade la informació i a l’economia global.5

PER FI JA SOM MODERNS!La història, la ciència, la tècnica, fins i totels valors morals, són contemplats des d’unaperspectiva evolutiva que va, de manerainqüestionable, de pitjor a millor. Laparaula modernitat legitima tot allò ambquè és associada. El factor empresarial cons-tituiria el quart factor productiu que, juntamentamb el desenvolupament tecnològic, permetenque els països o els sistemes econòmics realssegueixin una trajectòria de creixement cap anivells de desenvolupament i benestar cadavegada majors.6 En el passat se situa la barbà-rie, l’esclavisme i la superstició, i en el pre-sent el progrés i el coneixement.Amb proufeines s’esmenten els límits que imposa elplaneta o tot el que empitjora: l’aigua,l’aire, el sòl, la biodiversitat, la diversitatcultural, l’extensió del mantell vegetal, eldesordre radioactiu o el genètic.

Les portades dels llibres, els gràfics, lesfotos,els exercicis i els comentaris de pràc-ticament totes les matèries mostren unaexaltació incondicional de la tecnologia,a vegades fins a extrems grotescos:Gràciesa la tecnologia, durant la guerra del Golf elssoldats dels EUA i d’altres països aliats semprevan poder menjar calent, i a qualsevol hora, ales trinxeres.7 Es prediquen sistemàticamentels aspectes positius i s’esquiven els nega-tius o perillosos. Els textos, igual que unapart important de la societat, aposten per

la tecnologia com a solució dels proble-mes, sense plantejar que la conservació delmedi o l’ètica hagin de condicionar eldesenvolupament de la tecnologia; perexemple no es parla de l’accelerada dete-rioració atmosfèrica causada per l’elevattrànsit aeri ni dels milers d’africans assas-sinats per l’explotació del coltan, el mine-ral amb què es fabriquen les bateries de llar-ga durada per als telèfons mòbils i altresaparells electrònics.

SITUACIÓ DEL MEDI AMBIENTEn els llibres de text es parla de desenvo-lupament “sostenible”, de “conservaciódels ecosistemes”, etc. No obstant això,en general no s’atorga cap gravetat alsproblemes ecològics i només es plante-gen solucions individuals —tots podemconservar els boscos a través d’hàbits ecològicscom fer servir la mínima quantitat de paper, nofer-hi foc, no llençar-hi escombraries—8 senseesmentar les causes d’aquests problemes,com ara el nostre model socioeconòmic,la lògica productivista que depreda inces-santment els recursos naturals. Sovint esfa referència a solucions com apagar elllum,no llençar papers a terra, tancar l’ai-xeta o reciclar el paper,però no s’hi trobenpropostes orientades a capgirar aquestalògica,com ara disminuir el trànsit o abste-nir-se de menjar xocolatines de multina-cionals depredadores per berenar.

De vegades es proposen solucions que,segons nombroses autoritats acadèmiques

—cada vegada més escoltades—,agreugenels problemes,9 i no s’esmenten, en canvi,les propostes d’aquestes autoritats: L’aigua[...] és un bé escàs [...] i,a més,està desigualmentdistribuïda [...] Els qui en tenen més han decompartir-la amb els qui en tenen menys.Aixòes fa amb el transvasament, que és una xarxade canals i canonades que duen l’aigua d’unriu cabalós a un altre de poc cabal.10 De tanten tant es diuen directament mentides:Labiodiversitat actual en el nostre planeta és lamajor que mai hi ha hagut,11 o La política delsgoverns s’ha preocupat sobretot per la conserva-ció de l’atmosfera i les aigües, l’estudi de l’im-pacte de les activitats humanes, l’educació ambien-tal, els abocaments i les lleis que regulen el gaudidel medi ambient.12

Si no ensenyen a desxifrar les causesrellevants dels processos dedestrucció de la vida, si no ajuden a descobrirels fils que mouen el món…, quina és la funció dels llibres de text?

5 Historia contemporánea de 1r de batxillerat,Akal2000, p. 479.6Vegeu nota 3, p. 75.7 Física i química de 1r de batxillerat, SM 2001, p.105.8 Lengua de 6è de primària, SM 2001, p. 116.9 Vegeu l’apartat El Context en el número 17d’Opcions.10 Conocimiento del medio de 6è de primària,Anaya2002, p. 130.11 Biología y geología de 1r de batxillerat,SM 1997,p. 332.12Vegeu nota 2 p. 141.


E con

omia alternativa

Valors que transformen

En el número anterior vamparlar de la importància delprincipi d’equitat enl’economia alternativa. Unaaltra forma d’equitat és laigualtat d’oportunitats pelque fa al dret d’accés altreball. Aquest és l’aspecteque toquem en aquestarticle.

TreballJO R D I PA N Y E L L A

Fundació Engrunes Empresa d’inserció creada l’any 1982 amb180 treballadors, 100 dels quals estan realitzant itineraris perso-nalitzats d’inserció laboral. Es dediquen a la gestió de residus i ala construcció. La Maria, una de les educadores, ens explica quetreballem amb residus, coses que algú ha dit que ho són perquèja no les vol, i en canvi nosaltres les estem valorant. Les recollim,les portem a una botiga i algú en compra. Crec que a la gent d’in-serció, en un principi, els costa veure aquesta part; però un copla veuen i diuen "mira, aquest moble podria funcionar", s’adonenque el residu té un valor. Bé, doncs es tracta que s’adonin del seupropi valor. www.engrunes.org.

Fundació Futur Empresa d’inserció barce-lonina dedicada a la restauració (càterings,restaurants, menjadors escolars...).Principalment hi treballen persones quehan estat privades de llibertat. Ofereixen unvalor afegit a partir de la incorporació deproductes de comerç just i de produccióecològica als seus serveis d’hosteleria.www.fundaciofutur.org.

Empreses d’inserció laboral Són organitzacions empresarials, amb funcionamentd’empresa, que tenen com a objectiu principal la contractació de persones provinentsde l’exclusió per ajudar-los a recuperar o a aprendre uns hàbits que els permetin ac-cedir al mercat laboral. A l’empresa s’inicia un procés acompanyat per professionals quecreen un entorn laboral productiu que esdevé educatiu per a la persona. Aquesta perso-na signa el contracte laboral i un contracte personalitzat d’inserció, on es marca els objec-tius laborals i personals que vol aconseguir i que s’aniran revisant a mesura que hi vagiarribant.

El microobjectiu d’atendre persones en situació d’exclusió es complementa amb elmacroobjectiu de denunciar i lluitar contra les condicions que generen aquesta ex-clusió.

JORDI PANYELLAés periodista especialitzat en economia solidà-ria. Ha coordinat la revista Parrac, és cap deredacció de la revista Bretxa21 i membre del consell de redacció de Nexe.


excloses amb l’objectiu d’incorporar-lesal mercat de treball convencional.Aquestespersones, així,podran recuperar uns hàbitsi una remuneració que complementarà elseu procés cap a l’exercici del ple dret a laciutadania. Segons l’empresa d’insercióEngrunes , es tracta de buscar sortides auna necessitat que s’ha creat en la societat.

Aquestes empreses veuen en el treballremunerat una possibilitat de dignifica-ció i d’autorealització de la persona,i un dels seus trets diferenciadors és lamotivació . Però també tenen clar quel’aspecte laboral forma part d’un procésd’inserció més global: tal com ens expli-ca l’Associació Surt , quan parlem d’in-serció, parlem de moltes més coses (mediació,suport terapèutic...).

Però la Fundació Futur ens alerta queavui l’habitatge desvirtua els sous.Tenir unafeina ja no garanteix sortir de la pobresa.Aquesta precarització també afecta la lliber-tat de les persones perquè dificulta lespossibilitats d’escollir (feina,habitatge,...).Per això, es proposa la renda bàsica deciutadania .

La Rosa, treballadora de Fundació Futur, diu que prefereixo treba-llar, tinc dos nens i vull tirar-los endavant, guanyar-me la vida. Unantic company seu, en Mauri, deia que les feines a empreses d’insercióvan molt bé a la gent que fa temps que està tancada a la presó, t’aju-den a enfrontar-te amb la societat. Quan surts d’allà [de la presó], surtsatemorit pel que és el carrer.

La Fina, directora de Surt, diu que el treball no és realització, sinóque segueix sent la font, gairebé privilegiada, que tenim el 90% dela població per sobreviure. No vull dir que la feina no realitzi, però depènde la feina que facis. No crec que s’hagi de mitificar. També explicaque el procés el fan les persones, i l’objectiu és que les dones recu-perin la seva valoració, fer-les conscients de les seves capacitats.

Associació Surt És una associació que es dedi-ca a l’orientació i formació per afavorir l’entradao l’apropament al mercat laboral de les donesque pateixen exclusió o estan en risc de patir-ne.Anualment atenen entre 700 i 800 dones, i tenenprogrames i recursos que donen una respostamolt personalitzada a cada una d’elles. www.surt.org.

Renda bàsica de ciutadania (RBC) Ésun ingrés pagat pel govern a cadamembre de ple dret de la societat, finsi tot si no vol treballar de forma remu-nerada, sense prendre en considera-ció si és ric o pobre o, dit d’una altramanera, independentment d’altrespossibles fonts de finançament quetingui i sense importar amb qui convis-qui. La RBC es marca a partir del llin-dar de la pobresa (50% de la renda percàpita d’un país). A Catalunya corres-pondria a uns 6.000 euros l’any.

Una RBC proporcionaria a tothomuna quantitat suficient per sobreviu-re. Així, les activitats d’una persona(el vincle mitjançant el qual participaen la societat), siguin remunerades ono, deixarien d’estar condicionadesper l’obligació de satisfer les necessitatsbàsiques, i podrien ser les que mésrealitzessin aquesta persona o les quemés li facilitessin posar en pràcticales seves aptituds, coneixements odesitjos. www.redrentabasica.org.

Diversos moviments de l’economia socialparlen del dret al treball com el dret a feruna activitat productiva amb què guanyar-se la vida. Aquesta activitat, amb la sevaretribució (salari), permet mantenir unvincle més o menys dinàmic amb la socie-tat, i és per això que es considera que had’estar a l’abast de tothom.Complementantaquesta visió, n’hi ha una altra, present almón cooperativista, que entén el treballcom l’única arma a les mans de les classespopulars (desposseïdes) per transformar larealitat.

El model econòmic capitalista excloudel mercat laboral els qui considera no100% productius: els qui treballen més apoc a poc, els qui han patit drogoaddic-ció...Per a l’economia alternativa,en canvi,un dels elements d’igualtat és garantir queningú es quedi arraconat pel fet de no ser“la persona més capaç de...”, o bé procu-rar que la feblesa no impedeixi a ningúexercir el dret a guanyar-se la vida. Peraconseguir-ho,una de les fórmules que hiha són les empreses d’inserció laboral .Són empreses que contracten persones

Dignificació i autorealització

En Manuel treballa a Dimas, on contracten persones privades de llibertat. Volia treballar per ajudar econò-micament la meva família i per poder estar en llibertat. La nostra llibertat depèn de que l’empresa vagi bé,per això ens hi fem al màxim.

En Manuel, director de la Fundació Futur, considera que la motivació per treballar rau en el fet que és moltdiferent treballar quan saps que algú s’aprofita de la teva feina interessadament per maximitzar una acumu-lació de capital, que quan saps que ningú se n’aprofita i que col·labores en un projecte amb finalitat social. Elmateix diu en Ferran, educador d’Engrunes, per a qui la motivació és el compromís i saber que formes partd’un projecte en què ajudes i reps. Entens que el llindar de l’exclusió és molt fràgil, avui et sents "normal" idemà pots passar a formar part de les bosses d’exclusió.

Motivació


Aconseguir un creixementinfinit en un planeta ambrecursos i territori finits ésimpossible. En aquestaocasió és un economistaqui ens recorda aquesta obvietat tansorprenentment (o no)ignorada, i ens aclareix que l’anomenadadesmaterializacióde l’economia no equival a deixar de consumirrecursos materials.

Contra la mitologia del creixement il·limitatÓS CA R CA R P I N T E RO

Les coses òbvies han de ser emfatitzades perquès’han ignorat durant molt de temps, recorda-va Nicholas Georgescu-Roegen, un delspares de l’economia ecològica, al comen-çament de la dècada dels setanta. I recor-dar les coses òbvies era cridar l’atenció sobrela impossibilitat d’assolir un creixementinfinit en un planeta amb recursos i terri-tori finits. El geofísic King Hubbert vapublicar fa més de tres dècades diversoscàlculs per demostrar que la civilitzacióindustrial havia consumit,en poques dèca-des, recursos procedents de l’escorça terres-tre (carbó, petroli, ferro, coure...) a unritme i en unes quantitats molt superiorsa tota la història anterior de la humanitat.El creixement econòmic ha esperonataquestes voluminoses extraccions d’unsrecursos que, per definició, són exhauri-bles o no renovables a escala humana.L’economia convencional,no obstant això,oculta i minimitza aquesta impossibilitatfísica en mesurar l’activitat econòmica entermes monetaris (amb el producte inte-rior brut).Només d’aquesta manera, sensecap referent físic, és possible parlar de crei-xement indefinit, com si es tractés delsfons en un compte corrent.

La mitologia econòmica del creixementha proposat des de fa uns quants anys unnou argument,una mica més elaborat peròigualment fal·laç: la desmaterializació. Sesuggereix que, fruit del creixement delsector serveis, de l’aparició de noves subs-tàncies sintètiques més lleugeres (PVC,fibra de carboni, etc., com a substituts delferro o del coure) i de la irrupció de la novaeconomia “digital” (ordinadors, internet,mòbils...), els recursos naturals han deixatde ser un problema. Ens trobaríem, pertant, davant d’un creixement “desmate-rializat”,davant d’un augment de la produc-

Mir

ade s

Degent, sobre coses

ció de béns i serveis que cada vegada utilit-zen menys recursos naturals.

És realment cert, això? Hi ha dades queen fan dubtar. D’una banda, sota la rúbri-ca de “serveis”trobem activitats tan exigentsen recursos com el transport, el turisme ocerts serveis comercials,bancaris o socials.De la mateixa manera s’observa que,sovint,les exigències en recursos naturals delsnous materials són molt superiors a les deles “velles” matèries primeres. I respecteals moderns serveis informàtics i de tele-comunicacions, convé saber que diversosestudis recents apunten que la fabricaciódels ordinadors exigeix usualment l’ex-tracció massiva de substàncies com elgermani o el columbi. Un ordinador potarribar a requerir més de 700 substànciesdiferents l’obtenció de les quals implicamobilitzar conjuntament entre 16 i 19tones de materials: això és,diversos milers devegades el pes d’aquest ordinador. I encara queés veritat que les noves tecnologies tenenuna sèrie d’avantatges indubtables (socials,laborals, obtenció ràpida d’informació,etc.), el cost físic de producció i consumque tenen no permet confiar que la sevageneralització hagi de ser la solució màgi-ca a la deterioració ecològica. Més aviat,per desgràcia, passa el contrari. Gairebétots els indicadors físics segueixen creixentany rere any en termes absoluts.

En aquestes alçades de la nostra histò-ria, sembla mentida que encara creguemque la solució dels problemes econòmics iecològics passa per assolir taxes constantsi duradores de creixement en la produc-ció de béns i serveis en els països rics. Siseguim així, haurem de donar la raó aGeorgescu-Roegen quan vaticinava quel’espècie humana sembla decidida a teniruna existència curta però extravagant.

ÓSCAR CARPINTERO és doctor en Economia i professor d’EconomiaAplicada de la Universitat de Valladolid. Ésautor, entre altres publicacions, dels llibres El metabolismo en la economía española: recur-sos naturales y huella ecológica (1955-2000)(Fundación César Manrique, 2005) i Entre la economía y la naturaleza (Los Libros de la Catarata, 1999).


V iat

ge s

Per obrir la perspectiva

Un passeig per l’escola del rebuig

Anem al mercat?

ER I C BAC H S

ERIC BACHS és membre del col·lectiu La Txirivita.

PER A MÉS INFORMACIÓ [email protected]@yahoo.eswww.foodnotbombs.net

Mentre les grans empresesde les ciències agrícolessegueixen esgrimint la famal món com a justificacióper a la seva recerca devarietats “més productives”–més monopolitzades, enrealitat–, en conjuntllencem bona part delmenjar que produïm. Ésuna realitat que ens agradatan poc que la seguimamagant. Alguns col·lectiustreballen per fer evident elfenomen, i demostren queel menjar que es llença potalimentar molta gent.

Arribo al mercat, avui faig tard, ja tanquen. Reconec en Diego i la seva dona, els equato-rians, estan acabant de preguntar a les parades. Ja no deu quedar res per a mi, me’n vaigdirectament cap als contenidors. Hi trobo la Marta, l’okupa de la plaça de sota, i la Charo,la pensionista.

– Hola Marta, res interessant per aquí?– Hi ha set o vuit sacs de taronges, una pila de carbassó i més de 30 paquets d’enciams

iceberg amb les seves safates de porexpan. No ens els acabarem pas...La Marta es lamenta que han llençat de qualsevol manera dues caixes de 24 iogurts de

fruita que caduquen demà, els iogurts s’han esbotzat i han embrutat tota la verdura; s’hau-rà de netejar o es farà malbé. Sempre els demanem que ho deixin a part si està en bonestat, però rarament ho fan. Deu ser que no tenen temps o què?

Arriba en Jaume, un que passa dels cinquanta, eternament aturat. Diu que anirà alsúper a un quart d’onze, l’hora que surten les caixeres cada dia; ahir van llençar moltsbrics de llet i molta fruita. La Marta se’n va, diu que passarà per la botiga de pa, semprese n’endú alguna barra i si hi ha sort alguna pasta. Són les vuit tocades, faig via per arri-bar a la verduleria de la Carme.

– Hola Carme, que tens alguna cosa per a mi, avui? Ah mira, una caixa de peres madu-res. Genial, faré una macedònia amb les taronges del mercat!

La Carme fa mala cara perquè troba que avui m’ha donat poca cosa. Em demana quem’esperi un moment i treu de la nevera pebrots verds, kiwis i un parell de coliflors massaarrugades per vendre, pensava endur-s’ho a casa.

– Moltes gràcies Carme, però si tu pensaves aprofitar-ho ja m’està bé, el que em fa ràbiaés que es llenci. Gràcies per les peres, fins demà.

Persones de pocs recursos econòmics,pensionistes, immigrants, estudiants, grupsde monges, okupes, col·lectius socialsàcrates del consum, aturats... esdevenenusuaris recurrents a les portes del darre-re dels mercats, supermercats, forns de pai centres de distribució. L’objectiu potser estalviar diners, aprofitar recursos ocriticar el sistema de producció alimen-tària.

Aprofitar els excedents alimentaris desti-nats a ser llençats, el que es coneix per“reciclar menjar”, es pot convertir en unacte quotidià. És caritat? Des del debatsocial es qüestiona el model alimentari.La xarxa de col·lectius socials Food, notbombs (Menjar, no bombes), amb bran-ques ja per tot el món, intenta fer visible

des de principis dels 80 una relació evidententre el model de sobreproducció i rebuigpermanent, l’exclusió social i el poder;

invertint diners en bombes en lloc d’atendreles necessitats humanes, [els governs] perpe-tuen i exacerben la violència de la pobresa enla nostra societat,diuen.Es dediquen a distri-

Moltes normatives de mercats i supermercatsimpedeixen recuperarmenjar. Mal negoci o mala imatge?


buir gratuïtament menjar reciclat entregent amb pocs recursos.Experiències simi-lars arrenquen a Barcelona l’any 2000:LaTxirivita i L’Olla Mòbil són col·lectius

itinerants de cuina popular amb discursossimilars. Recuperen menjar que s’haviallençat, el cuinen i l’ofereixen, calentet,des del carrer.

Es calcula que es pot arribar a malbaratarfins a un 40% de la producció alimentàriamundial.1 Segons la FAO, la biotecnolo-gia pot ser una ajuda significativa per satisferles necessitats [alimentàries] de la creixent icada vegada més urbanitzada població en elnou mil·lenni.2 Com es pot parlar de manca

d’aliments al món si constantment tenimevidències de malbarataments socialmentacceptats –si bé amagats sota l’estora? Calseguir apel·lant,de mà de la indústria genè-tica i la farmacèutica, al debat sobre elsrendiments de producció? És il·legítimaprofitar el que la societat desestima?

Aquesta esplanada sembla un camp a punt de llaurar, però en realitat és un gran munt de fruita; a la segona foto se’n veu un primer pla. A la dreta, un camió n’hi

aboca més.

1 Jorge Riechmann:Cuidar la T(t)ierra. Icaria edito-rial, 2003.2 www.fao.org/biotech/stat.asp.

Demà fem dinar per a 200 persones. La Plataforma Transgènics Fora! ha muntat unesjornades reivindicatives al Parc de la Ciutadella i ens va demanar de fer un dinar popularde clausura. És divendres a la tarda, anem a Mercabarna; és el millor dia perquè fins dillunsno obren i llencen tota la verdura i fruita que no aguanta tres dies més. Els contenidorsestan plens; amb tot aquest menjar podríem alimentar un barri sencer.

Aparquem la furgoneta i comencem a carregar caixes; en menys d’un quart ja la tenimquasi plena. Se’ns acosten dos agents de seguretat privada i ens prohibeixen agafar resdels contenidors. Els expliquem que treballem en un col·lectiu social i que no fem cap úslucratiu d’aquest menjar, simplement l’aprofitem abans que es faci malbé. Es mostrenintransigents i ens fan fora del recinte.

Moltes normatives de mercats i supermercats prohibeixen l’accés als contenidors i impe-deixen recuperar menjar. Mal negoci o mala imatge?

Los espigadores y la espigadora (Lesglaneurs et la glaneuse), d’Agnès Varda(França, 2000). És un documentalpoètic molt recomanable en el queaquesta madura autora francesa recor-re amb la càmera digital el món de lesdeixalles i els que les recuperen, itambé els soterranis de la conscièn-cia social. Disponible en DVD a SherlockFilms, 91 591 29 68 (en castellà i fran-cès).Contra la fam i la guerra, d’ArcadiOliveres (Angle Editorial, 2004). Unllibre que il·lustra la incongruència desenyalar la falta de productivitat oproducció com a causa de la fam, ambuna mirada permanent sobre la despe-sa militar.

TAMBÉ EN PARLEN

M’encanta anar per camins en bicicleta. Un dia passejava per una zona de fruiterars, i desobte vaig sentir una pudor molt intensa. Vaig voler seguir-la per esbrinar d’on venia, i emva portar cap a una bifurcació a la dreta, amb roderes de camió. Poc més enllà vaig veureun camió que abocava un carregament de peres i préssecs sobre una esplanada immen-sa, ja plena de fruita triturada. Just al darrera una compactadora l’aixafava amb el corróperquè la fruita no es pogués recuperar i el següent camió pogués abocar-ne més.

Vaig llençar un interrogant al conductor del camió que esperava torn i, com si res, emva respondre: Això és la retirada. Europa ens paga 10 caixes per cada 100 que en venem,a més bon preu que si les venem per fer-ne sucs, a condició que desapareguin, que no lesentrem al mercat. Jo devia fer cara de no entendre res. No t’escandalitzis, home. En produïmmassa, si no la llencéssim baixarien encara més els preus, i llavors de què viuríem? Segonssembla, de vegades llencen la fruita en aquesta mena de “cementiri” i de vegades la portena plantes de compostatge.

Una paella que està cuinant La Txirivita

Viatges - Opcions · Teniu el programa sencer a la pàgi-na següent. A la contraportada hi ha una...

Documents

Transcript of Viatges - Opcions · Teniu el programa sencer a la pàgi-na següent. A la contraportada hi ha una...