PARAULES DE VIDA

R eprenem les reflexions sobre el document Transmetre el tre -sor de la fe, que vam publicar els bisbes de les diòcesis ambseu a Catalunya al cloure la celebració de l’Any de la Fe.

Perquè l’anunci de la fe siga creïble, els cristians hem de treba -llar perquè desaparega el mur de desconfiança que s’ha creat en-tre amplis sectors de la nostra societat i l’Església. Dèiem que ai xòimplica que els cristians hem de situar-nos davant del món amb unaactitud de proximitat i amb el desig de servir a tots. Açò és una con -dició prèvia a l’anunci, una condició perquè el missatge siga accep-tat. Però l’evangelització exigeix un pas més: els cristians hem d’a -nunciar explícitament aJe sucrist.

L’anunci explícit de l’E -vangeli i la invitació a creu -re en Jesucrist són el nuclii el centre de l’evangelitza -ció. No podem donar persuposat el coneixementde Crist: «A vegades enspassa que en la nostra ac -tuació donem massa perdescomptat el coneixe-ment de Jesucrist, de l’Evangeli, de l’Església» (núm. 9). Ac tual mentés urgent un primer anunci de la fe. I no podem oblidar que estamissió competeix a tot cristià.

A vegades pense que el testimoni dels cristians s’ha tornat in-visible en el nostre món. No ens podem acontentar amb el fet quese’ns veja com unes persones properes, solidàries i servidoresdels qui pateixen. Açò és necessari, perquè testimonia la cohe -rència de la fe. Però tots els homes i dones estan cridats a viureamb aquestes actituds. Els deixebles de Jesús ens hem de pre-guntar si aquells que ens coneixen veuen en nosaltres uns cris-tians de veritat i si el mode de viure la nostra fe provoca el desigde conèixer Jesús i se senten convidats a creure en Ell. Si la nos-tra vida cristiana no desperta aquest interrogant al nostre entorn,el nostre testimoni és incomplet. L’interrogant sobre la fe i el desigde conèixer Crist es transmetrà si vivim la fe amb alegria: «AmbJesucrist sempre naix i renaix l’alegria» (Papa Francesc, L’alegriade l’Evangeli, núm. 1).

I no sols amb la nostra vida. També amb les paraules estem cri-dats a donar raó de la nostra esperança. Ho hem de fer suau-ment i amb respecte; sense pretendre imposar la nostra veritat

a la força, sinó com una proposta feta amb humilitat; sense retrau -re a ningú la seua falta de fe; sense fer patir a ningú per la veri-tat, sinó estant disposats a patir per ella, perquè aquesta és laprova més convincent del testimoni dels cristians. A l’actuar i par-lar d’aquesta manera estem invitant a tots a conèixer el Senyor ia creure en Ell.

Aquest parlar de Crist al nostre món ho hem de fer tots: sacer-dots, pares i mares de família, catequistes, professors de religió,educadors cristians. I hem d’aprofitar qualsevol circumstància: tre -ball, vida familiar, relació amb xiquets i joves. En definitiva, sem-pre que vegem una ocasió en què l’Evangeli puga ser presentat coma resposta de salvació a les situacions en què es troben tantespersones.

Rebeu la meua salutació i la meua benedicció.

† Enrique Benavent VidalBisbe de Tortosa

ANY XLIII � NÚM. 43 26 D’OCTUBRE DE 2014 www.bisbattortosa.org / Aportació voluntària: 0,30 E

Vida DiocesanaB ISBAT DE TORTOSA

• Dilluns 27, trobada de canonges dels Capítols amb seu a Ca -ta lunya.

• Dimarts 28, Fundació Manyà, conferència a l’Espai Patronat, ales 20 h.

• Dimecres 30, inauguració del Retaule de Santa Càndida i San -ta Córdula a la Catedral de Tortosa, a les 19 h.

• Diumenge 2 de novembre. Missa al cementeri de Tortosa, a les10 h.

AGENDA

Transmetre el tresor de la fe (IV)

J a estem al darrer diumenged’octubre, al llarg d’aquestessetmanes us hem invitat a re -

flexionar amb el Magisteri de l’Es -glésia (el que ens diu el Papa), ushem invitat a conèixer el que fanels missioners, us hem invitat aco operar, a comprometre’ns... pe -rò això no pot ser només el fruitd’un moment, d’una temporada.

No! Contínuament se’ns estàre petint que el tema missioner ésfonamental en la vida de l’Es glé -sia, en la vida de tots els cristians,per això no podem oblidar-lo mai.Sempre hem de continuar aprenentel que ens diuen des del magiste -ri, hem de continuar coneixent qui -na és la vida dels nostres missio-ners, hem de continuar pregant...En conseqüència, hem d’estimarcada vegada més tot el que es re -laciona amb les missions i els mis -sioners.

Però no ens hem de quedar eneixe punt. També ens hem de com -prometre contínuament. Ens hemde comprometre amb la pregària,amb la cooperació econòmica, pe -rò sobretot hem de fer que el temamissioner sigui un dels aspectesmés importants en la nostra vidacristiana, podem dir que l’hem deconvertir en el principal compro-mís.

Tots hem d’arribar a trobar elnostre lloc en el món de les mis-sions. Per uns, els menys, seràmar xar a altres països per com-partir la fe. Per uns altres, la ma-joria, continuarem al nostre paísper viure la fe i promoure la coope -ració missionera. Treballem per tro -bar el nostre lloc i comprometre’nscom ens correspon segons la nos -tra vocació.

Delegació diocesana de Missions

Octubre: Mes de les missions… i del Domund

ENTREVISTA

Pàgina 2 26 d’octubre de 2014

LECTURES MISSA DIÀRIA

I SANTORAL

27. � Dilluns (litúrgia de les hores: 2a setmana) [Ef 4,32–5,8 / Sl 1 / Lc 13,10-17]. Sant Florenci, màrtir;sant Gaudiós, bisbe.

28. � Dimarts [Ef 2,19-22 / Sl 18 / Lc 6,12-19]. SantSimó (el Zelador), de Canà de Galilea, i sant Judes,anomenat també Tadeu (invocat en les causes difí-cils), apòstols; sant Silvi, ermità; santa Ciril·la, ver-ge i màrtir.

29. � Dimecres [Ef 6,1-9 / Sl 144 / Lc 13,22-30]. SantNarcís, bisbe i màrtir (s. IV), patró de Girona (1387);santa Eusèbia, verge i màrtir; beat Miquel Rua, pre-vere salesià.

30. � Dijous [Ef 6,10-20 / Sl 143 / Lc 13,31-35]. SantMarcel, centurió romà, i els seus fills Claudi, Ru perti Victorí, màrtirs; santa Eutròpia, màrtir; santa Ze -nòbia, màrtir.

31. � Divendres [Fl 1,1-11 / Sl 110 / Lc 14,1-6]. SantAlfons (Alonso) Rodríguez, rel. jesuïta castellà, morta Palma de Mallorca; sant Quintí, màrtir; sant Volf -gang, bisbe; santa Lucil·la, verge i màrtir.

1. † Dissabte [Ap 7,2-4.9-14 / Sl 23 / 1Jn 3,1-3 / Mt5,1-12a]. Tots sants.

2. � † Diumenge vinent, Commemoració de tots el fidelsdifunts (litúrgia de les hores: 3a setmana) [Leccio -na ri «de difunts». Per exemple: Jb 19,1.23-27a / Sl22 / Rm 14,7-9.10c-12 / Jn 14,1-6].

Accés al Breviari

LEX ORANDI, LEX CREDENDI

No encerrarse en internet

A tención, distensión, afabilidad, diferentesex presiones en los rostros de los que seconcentran en un medio tecnológico por-

tátil o fijo. «En particular, internet puede ofrecermayo res posibilidades de encuentro y de soli -da ridad entre todos; y esto es algo bueno, es un

don de Dios.» Los medios, especializados o no, son medios. «El deseo

de conexión digital puede terminar por aislarnos de nuestroprójimo, de las personas que tenemos al lado.»

Las distracciones del camino no pueden distanciarnos denues tro centro: el amor de Dios que se nos manifiesta, nues -tra respuesta de amor; los caminos del encuentro, de la soli -daridad y del servicio. «Mientras más te unes a Jesús y Él sevuelve el cen tro de tu vida, más Él te hace salir de ti mismo,te descentraliza y te abre a los otros.»

Al pasar por las calles normales o por las digitales no po -de mos encerrarnos en nosotros mismos. Necesitamos amary ser amados. Necesitamos ternura. La belleza, la bondad y laverdad de la comunicación. La preocupación por la humani -dad. Es cu char a los otros, apreciar los valores inspiradosdes de el cris tia nismo; por ejemplo, la visión del hombre co-mo per sona, el ma tri monio y la familia». (cf. Papa Francisco,28/09/13, 01/06/14).

Hna. M. de los Ángeles Maeso EscuderoFranciscana de los Sagrados Corazones

Una fuente, no un museo

C risto Resucitado está in-disolublemente unido asu Iglesia, como se indi-

ca en la expresión agustinianadel Cristo total (cabeza y cuerpo).Por eso, un elemento im por tan -

te del mensaje espiritual roncalliano hace re-ferencia a la Iglesia; una Iglesia viva y joven,actual e implicada en el mundo: «La Iglesiano es un museo de arqueología. Es la antiguafuen te de la aldea que da agua a las genera -ciones de hoy, como la dio a las del pasado.»Lo dijo el papa Juan XXIII, en la alocución altérmino de la solemne liturgia bizantino-esla -va en la basílica vaticana, el 13 de noviembrede 1960.

Por eso es preciso que la Iglesia resplan-dezca en su esencia más genuina para comu -nicar la Buena Noticia al mundo de hoy. Estees el secreto de todo aggiornamento.

(Del libro San Juan XXIII, maestro espiritual, de Luis Marín de San Martín,

Ed. Ciudad Nueva, Madrid 2014)

HECHOS DE SAN JUAN XXIII

La reforma litúrgica delConcili Vaticà II a lesdiòcesis catalanes ha estat

el títol de la lliçó inaugural delcurs 2014-2015 de lesfacultats eclesiàstiques, a curadel Dr. F. Xavier Parés, professoremèrit de la FTC i de l’ISLB,rector de Sant Ot i degà delCapítol Catedral de la Seu d’Urgell.

Què va representar la Sacrosanctum Conciliumper a Catalunya?Les diòcesis catalanes la vanrebre amb entusiasme perquèsuposava una reforma de la litúrgia que va repercutirfortament en la vida eclesialposterior. Es van organitzarcursets, congressos litúrgics...per introduir-nos ràpidament a la nova dinàmica de mésparticipació activa en les nostrescelebracions. La llengua verna clai els cants litúrgics van serelements bàsics de participació.

Catalunya té una llargatradició litúrgica...L’Església catalana ha estatsempre pionera en el camplitúrgic. El Moviment litúrgic va entrar molt aviat a casanostra per Montserrat, on es va celebrar el primer Congréslitúrgic l’any 1915 i encarase’n van celebrar dos més.Tenim moltes institucionslitúrgiques i una llarga llista de grans liturgistes.

Quins són els reptes de la pastoral litúrgica per al s. XXI?Hem de retornar a les fontslitúrgiques on trobem lacentralitat del misteri pasqualde Crist i el misteri del’Església. Queden pendentstemes a reflexionar: ministeris,valor de l’assemblea litúrgica,sagrament de la penitència,unitat dels sagraments de lainiciació cristiana, assembleesdominicals en espera de prevere,tensions evangelització-sagraments, creativitat i fidelitata la tradició i a la norma...

Òscar Bardají i Martín

◗ F. XAVIER PARÉS

Tradició litúrgicacatalana

SER PADRES

«¡No os separéis!»

N o perdamos nunca de vis -ta que ningún niño estáemocionalmente prepa-

rado para afrontar la separaciónde sus padres.

No intente encontrar reme-dios mágicos para que sus hijos

no se encuentren mal ante la noticia de la se -paración, porque estos no existen. «¡Soy de-masiado pequeño para que os separéis!»,ex clama llorando un niño de ocho años cuan -do los padres le comunican que se van a se-parar.

Ante la separación de los padres, el proble -ma, a grandes rasgos, acostumbra a ser do-ble: por un lado los hijos sufrirán el impactode perder a uno de sus progenitores, en lo quese refiere a presencia física y continuada enel hogar; por otro, el progenitor que se quedeen casa (padre custodio) tardará cierto tiem-po en aprender a ejercer el papel que asumíael otro miembro de la pareja, que ya no estáen casa.

Habrá, pues, un proceso de rodaje para in -corporar en una sola persona las funcionesdomésticas que antes se repartían entre dos.Y a este cónyuge solitario le costará llegara ejercerlas de la misma forma en que lo ha-cía su pareja, siendo lo más previsible quenunca llegue a hacerlo igual.

Insisto. La regla de oro para prevenir trau-mas infantiles en la separación es que el ni-ño tenga la seguridad de que sus padres, porencima de todas las desavenencias que ten-gan entre ellos, le seguirán queriendo.

Dr. Paulino Castells(Crecer con padres separados,

Plataforma Editorial)

26 d’octubre de 2014 Pàgina 3

DIUMENGE XXX DE DURANT L’ANY

COMENTARI

L a pregunta sobre el manamentmés gran té, en Mateu, un ai-re de pregunta capciosa que

no té en Marc (ni tampoc en Lluc).En Mateu la pregunta ve un cop mésdels fariseus («es tornaren a reu-

nir») que constaten que Jesús ha fet callar els sa -duceus. Estem en una competició a veure quiva més lluny a ensarronar Jesús. Potser per ai -xò, la pregunta no és pel «manament més impor-tant de tots» (Marc) sinó «pel manament més im -portant de la Llei» (Mateu). La resposta de Je súsés clara encara que no tan solemne com en Marc,que addueix fins a dues vegades el text de Dt 6,4-5 —«Xemà Ishrael»—, amb el manament (pri-mer en boca de Jesús i després en boca del mes -tre de la Llei que li ha fet la pregunta, Mc 12,29-33).

També Mateu allarga el sentit del manamentmés gran de la Llei a un segon manament sem-blant a aquell: «Estimar els altres com a un ma-teix.»

El final de la resposta de Jesús segons Ma teués el més sorprenent i nou: «Tota la Llei i els pro -fetes depenen (vénen) d’aquests dos». La Lleii els profetes significa aquí que la voluntat deDéu (manaments) està consignada en l’Escrip -tura. En el fons vol dir el que Mateu ha qualificatcom «la justícia del regne» (Mt 6,33; cf. 1,15).Ara bé, què vol dir que tota la Llei i els profetesvénen o depenen d’aquests dos? Pot voler dir quetots els manaments de la Llei estan inclosos enaquests dos. O també, que tots els manamentsde la Llei es poden resumir en aquests dos. Ai -xò és nou. Però ho és de dues maneres: primerperquè al costat i en el mateix nivell del mana-

ment d’estimar Déu per damunt de tot hi ha elmanament d’estimar els altres. En segon lloc, pe -rò, estimar Déu i estimar els altres és complirtota la Llei. Mateu ja ho deixa entreveure en elsermó de la muntanya quan diu: «Feu als altrestot allò que voleu que ells us facin; això és la Lleii els profetes» (Mt 7,12). És el mateix que diuPau: «El qui estima el seu proïsme ha complertplenament la Llei» (Rm 13,8). I en un altre lloc:«Tota la Llei troba la seva plena realització enaquest únic precepte: estimaràs el proïsme coma tu mateix» (Ga 5,14).

El Nou Testament aprofundeix i enllaça més ín -timament la resposta de Jesús quan diu: «El quino estima el seu germà, que veu, no pot estimarDéu que no veu» (1Jn 4,20).

Oriol Tuñí, SJ

El manament més important de la Llei

◗ Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 22,20-26)

El Senyor diu: «No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que tambévos altres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda nicap orfe: si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, en -cès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaranviudes, i orfes els vostres fills.

»Si presteu diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu,no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes coma penyora el mantell d’algú, torna-li abans no es pongui el sol. És tot elque té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Siell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»

◗ Salm responsorial (17)

R. Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu.

Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu, / roca i murallaque em deslliura. R.

Déu meu, penyal on m’emparo, / escut i força queem salva. / Rodejat d’adversaris delirants, clamo alSenyor, / crido auxili d’entre els enemics. R.

Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal. / Be neei -xo el Senyor que em salva. / Ha donat grans victò-ries al seu rei, / ha mostrat l’amor que té al seu Un -git. R.

◗ Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 1,5c-10)

Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vos-tra ciutat. També vosaltres, heu imitat el nostre exemple i el del Senyor,acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goigde l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Ma -cedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò dela paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i Acaia; pertot arreuparlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res:ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i comabandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu, per adorar només el Déuviu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscitàd’entre els morts, i que ens salvarà de la pena, en el judici que ha devenir.

◗ Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 22,34-40)

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús haviafet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei,per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manamentmés gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu,amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el ma -nament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estimaels altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres dela Llei i del Profetes vénen d’aquests dos.»

◗ Lectura del libro del Éxodo (Ex 22,20-26)

Así dice el Señor: «No oprimirás ni vejarás al forastero, porque foras-teros fuisteis vosotros en Egipto. No explotarás a viudas ni a huérfanos,porque, si los explotas y ellos gritan a mí, yo los escucharé. Se encen -derá mi ira y os haré morir a espada, dejando a vuestras mujeres viudasy a vuestros hijos huérfanos. Si prestas dinero a uno de mi pueblo, a unpobre que habita contigo, no serás con él un usurero, cargándole inte -reses. Si tomas en prenda el manto de tu prójimo, se lo devolverás antesde ponerse el sol, porque no tiene otro vestido para cubrir su cuerpo,¿y dónde, si no, se va a acostar? Si grita a mí, yo lo escucharé, porqueyo soy compasivo.»

◗ Salmo responsorial (17)

R. Yo te amo, Señor; tú eres mi fortaleza.

Yo te amo, Señor; tú eres mi fortaleza; / Señor, miroca, mi alcázar, mi libertador. R.

Dios mío, peña mía, refugio mío, escudo mío, / mifuerza salvadora, mi baluarte. / Invoco al Señor demi alabanza / y quedo libre de mis enemigos. R.

Viva el Señor, bendita sea mi Roca, / sea ensalza-do mi Dios y Salvador. / Tú diste gran victoria a turey, / tuviste misericordia de tu Ungido. R.

◗ Lectura de la primera carta del apóstol san Pablo a los Tesalonicenses (1Ts 1,5c-10)

Hermanos: Sabéis cuál fue nuestra actuación entre vosotros paravuestro bien. Y vosotros seguisteis nuestro ejemplo y el del Señor, aco-giendo la palabra entre tanta lucha con la alegría del Espíritu Santo. Asíllegasteis a ser un modelo para todos los creyentes de Macedonia y deAcaya. Desde vuestra Iglesia, la palabra del Señor ha resonado no só-lo en Macedonia y en Acaya, sino en todas partes. Vuestra fe en Dioshabía corrido de boca en boca, de modo que nosotros no teníamos ne-cesidad de explicar nada, ya que ellos mismos cuentan los detalles dela acogida que nos hicisteis: cómo, abandonando los ídolos, os volvis -teis a Dios, para servir al Dios vivo y verdadero, y vivir aguardando lavuelta de su Hijo Jesús desde el cielo, a quien ha resucitado de entrelos muertos y que os libra del castigo futuro.

◗ Lectura del santo evangelio según san Mateo (Mt 22,34-40)

En aquel tiempo, los fariseos, al oír que Jesús había hecho callar a lossaduceos, formaron grupo, y uno de ellos, que era experto en la Ley, lepreguntó para ponerlo a prueba: «Maestro, ¿cuál es el mandamientoprincipal de la Ley?» Él le dijo: «“Amarás al Señor, tu Dios, con todo tucorazón, con toda tu alma, con todo tu ser.” Este mandamiento es el prin -cipal y primero. El segundo es semejante a él: “Amarás a tu prójimo co-mo a ti mismo.” Estos dos mandamientos sostienen la Ley entera y losProfetas.»

Jesús renta els peus als seus deixebles. Pinturad’Alfredo Moro, Museu Vaticà d’Art Modern

Director: Mn. Víctor Cardona - Edició: MCS, c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013; fax 932 701 305; A/e: premsa@arqbcn.cat - Web: www.arqbcn.cat - Dip. legal B. 52210-2000 - Realització: Impresión Offset Derra, s.l.

Pàgina 4 26 d’octubre de 2014

te un primer anuncio de la fe. Y no podemos ol -vidar que esta misión compete a todo cristiano.

A veces pienso que el testimonio de los cris-tianos se ha vuelto invisible en nuestro mundo.No nos podemos contentar con el hecho de quese nos vea como unas personas cercanas, soli -darias y servidoras de los que sufren. Esto es ne -cesario, porque testimonia la coherencia de la fe.Pero todos los hombres y mujeres están llama-dos a vivir con estas actitudes. Los discípulosde Jesús nos tenemos que preguntar si aquellosque nos conocen ven en nosotros a unos cris-tianos de verdad y si el modo de vivir nuestra feprovoca el deseo de conocer a Jesús y se sien-ten invitados a creer en Él. Si nuestra vida cris-tiana no despierta este interrogante a nuestroalrededor, nuestro testimonio es incompleto. Elinterrogante acerca de la fe y el deseo de cono-cer a Cristo se transmitirá si vivimos la fe con ale-gría: «Con Jesucristo siempre nace y renace laalegría» (Papa Francisco, La alegría del Evange -lio, n.o 1).

Y no sólo con nuestra vida. También con las pa -labras estamos llamados a dar razón de nuestra

R etomamos las reflexiones sobre el docu-mento Transmitir el tesoro de la fe, que pu -blicamos los obispos de las diócesis con

sede en Catalunya al concluir la celebración delAño de la Fe.

Para que el anuncio de la fe sea creíble, loscristianos hemos de trabajar para que desaparez -ca el muro de desconfianza que se ha creado en -tre amplios sectores de nuestra sociedad y laIglesia. Decíamos que ello implica que los cris-tianos hemos de situarnos ante el mundo conuna actitud de cercanía y con el deseo de servira todos. Esto es una condición previa al anuncio,una condición para que el mensaje sea acepta-do. Pero la evangelización exige un paso más:los cristianos hemos de anunciar explícitamentea Jesucris to.

El anuncio explícito del Evangelio y la invitacióna creer en Jesucristo son el núcleo y el centro dela evangelización. No podemos dar por supues-to el conocimiento de Cristo: «A veces sucede queen nuestra actuación damos demasiado por su-puesto el conocimiento de Jesucris to, del Evan -gelio, de la Iglesia» (n.o 9). Actual men te es urgen -

esperanza. Lo tenemos que hacer con delicade-za y con respeto; sin pretender imponer nuestraverdad a la fuerza, sino como una propuesta he-cha con humildad; sin reprochar a nadie su faltade fe; sin hacer sufrir a nadie por la verdad, sinoestando dispuestos a sufrir por ella, porque es-ta es la prueba más convincente del testimoniode los cristianos. Al actuar y hablar de este mo-do estamos invitando a todos a conocer al Se ñory a creer en Él.

Este hablar de Cristo a nuestro mundo lo tene -mos que hacer todos: sacerdotes, padres y ma-dres de familia, catequistas, profesores de religión,educadores cristianos. Y debemos aprovecharcualquier circunstancia: trabajo, vida familiar, re-lación con niños y jóvenes. En definitiva, siempreque veamos una ocasión en la que el Evangeliopueda ser presentado como respuesta de salva -ción a las situaciones en las que se encuentrantantas personas.

Recibid mi saludo y mi bendición.

† Enrique Benavent VidalObispo de Tortosa

Transmitir el tesoro de la fe (IV)

PALABRAS DE VIDA

CRÒNICA DIOCESANA

Presentació de Dertosa Sacra al bisbat de Tortosa

El dia 26 de setembre es presentà DertosaSacra a la Catedral. Amb ell la nostra diòcesi s’hasumat a Catalonia Sacra, projecte turístic, religiósi cultural de les diòcesis amb seu a Catalunya.Der tosa Sacra presenta tres rutes: La costa, Maes -trat i Ports de Morella, Terra Alta i Ribera d’Ebre.

El Sr. Vicari general i degà del Capítol de la Ca -tedral, Il·lm. José Luis Arín, obrí l’acte.

El M.I. Josep Alanyà, canonge i director de l’Ar -xiu Històric Diocesà, parlà del patrimoni culturala la diòcesi.

El Sr. Dani Font, gestor de Catalonia Sa cra, pas -sà un audiovisual d’algunes parts de la Cata lo niaSacra dels deu bisbats de Catalunya. Els res pon -sables explicaren l’objectiu del projecte.

El Sr. Bisbe clou l’acte amb unes paraules so-bre el caràcter sagrat de l’art. Dertosa Sacra noés només un projecte turístic, sinó un projecte pas -toral, ja que l’art és un instrument d’evangelitza-ció.

Finalment, l’historiador Joan Hilari Muñoz enspresentà el Retaule Major de Santa Maria de l’Es - trella, titular de la Catedral.

Maria Joana Querol Beltrán

Bítem celebra 300 anys de devoció a la Mare de Déu de l’Oliva

El diumenge 21 de setembre va ser un dia granper al poble de Bítem, que s’omplia de festa perce lebrar els 300 anys de devoció de la Mare deDéu de l’Oliva.

El Sr. Bisbe presidí l’Eucaristia, acompanyatper un bon grup de preveres de l’arxiprestat i elmossèn d’Almonacid de Toledo, poble d’on vinguéla devoció de la Mare de Déu de l’Oliva. Hem dedir que també hi havia una bona representacióde feligresos d’aquest poble, encapçalada pel seualcalde i pel rector de la parròquia.

En l’homilia el Sr. Bisbe destacà la importànciade la devoció de la Mare de Déu en la vida d’unpoble.

Després, la processó dels fanalets, el cant del’himne a la Verge de l’Oliva i castell de focs men -tre la Mare de Déu tornava al temple parroquial.

La festa va cloure amb un pastís per a tots elsassistents.

Encara queden uns quants actes per donar grà -cies d’aquesta devoció mariana del poble de Bí -tem.

Compto amb tu!Mn. Tomàs Mor Puig, rector

Parròquia l’Assumpció de Cervera del Maestre

En la celebració dominical del dia 21 de setem -bre, el nostre pare i pastor, Mons. Enrique, ha ad -ministrat el sagrament de la Confirmació a 8 jo-

ves de la nostra comunitat. Els ha animat ambgoig perquè, tot i els dubtes que com a joves esplantegen, tinguen ben present que el Senyor sem -pre els acompanya en el camí com a cristians.

Mn. Joan Guerola Arrastraria, rector

Jornada de catequistes al Seminari

Sota el lema «El catequista: amic fort de Déui de l’Església», 140 catequistes de tot el Bisbatens vam reunir el 20 de setembre al nostre Se mi -nari.

Mn. Toni Vadell, vicari d’evangelització del Bis -bat de Mallorca, ens va parlar de «El catequista,deixeble i missioner». Vam gaudir quan, en refe-rir-se a la paràbola del sembrador, va dir que Je -sús deu tenir la vista defectuosa perquè a totsens troba terra bona.

A continuació, adoració i pregària a càrrec deMn. Ramon Labernié, i «El catequista i la Lec tioDi vina» a càrrec de Sergi Sánchez, membre de laDelegació de Catequesi.

En compartir el dinar, cinc tallers molt interes-sants impartits per mossens i una germana tere -siana.

Amb l’enviament dels catequistes per part delSr. Bisbe acabà la jornada.

Hem d’agrair al Sr. Bisbe l’assistència a tota lajornada i les seves paraules, i als mossens, la ger -mana i els laics participants, la seva aportaciópro fitosa.

Tots vam sortir amb ganes de tornar-hi.

Mn. Joan Guerola ArrastrariaDelegat diocesà de Catequesi