VILAJARDÍ

TEATRE DE

GUERRILLA

Guia pràctica per a forasters

VILAJ

ARDÍ

Guia p

ràctica

per a f

oraster

sTEATRE DEGUERRILLA

Animació

Direcció d’art

Idea i direcció

Dis

seny

grà

fic:

Júl

ia F

ont

i C

èl·lu

la

4 V i l a j a r d í 0

La Sin City 1

Vilajardí, com si fos un pessebre, s’aclofa entre muntanyetes enfarinades de neu i boscos frondosos i feréstecs. Un racó bucòlic que fa la viu-viu, pessigo-llejat per una riera trempada que el travessa fent gluc-gluc.

Si us tapeu el nas, deixareu d’olorar la fortor dels purins, i recolzats a la barana del pont romà, podreu admirar les aigües, clares, transparents i fres-ques, que baixen fins al monestir romànic. Bé, monestir ho era abans: ara és un restaurant de luxe i, des de la reforma, l’indret té molt més èxit.

a la plaça mig porxada hi ha l’església, l’ajuntament i un plataner molt gran que diuen que té més de 100 anys. la gent de Vilajardí el té com a metàfo-ra de l’esperit robust del poble. als bancs de la plaça s’hi asseuen alguns veïns. També diuen que tenen més de 100 anys, però són molt menys robustos.

Uns quants altaveus repartits pels carrers informen de les notícies que pas-sen al poble, previ avís del compàs de la sardana eterna, que porta de corcoll el personal des del mateix dia de la instal·lació de la megafonia.

la gresca es concentra al casino o al camp de futbol on hi juga l’equip de segona regional: no és com anar al Barça, però almenys es pot estomacar a l’àrbitre.

i uns quants racons eixuts: el cementiri, l’escola pública o la gran fàbrica d’estil modernista: monstre industrial que concentra el noranta-nou per cent de l’economia del poble.

En resum, tal i com va dir el poeta local, Miquel Boví i Col: “Cada pedrus-call d’aquí conté l’essència de tots els pobles del país”.

i, qui som nosaltres per a aixafar-li la guitarra al pobre poeta?

Vilajardí és una proposta de dibuixos animats de Teatre de Guerrilla per a tots els públic

Vilajardí és bellesa. Amb una estètica entenedora,clara i diferent

Són tres amics de la infantesa, que ja s’ho han dit tot,

però que no poden viure separats.

Són tres homes a la quarentena,però cap dels tres ha volgut crèixer

Són tres vilatans que mai han sortit del poble,però cap racó de món està protegit de la seva amenaça

Són tres ciutadans fets a l’antiga,però fan trontollar totes les convencions socials

Són tres persones que no saben què volen,i per això res les atura.

Són tres antiherois sense fronteres,per a un món en crisi perpètua.

Qui són els tres protagonistes de Vilajardí?

Vilajardí és contingut. Amb ganes d’entretenir comunicant.

Viu en una cabana dalt d’un arbre, i potser per això no toca de peus a terra.

robin Hood del segle XXi, lluita con-tra les conxorxes que amenacen el planeta, barrejant la saviesa dels avantpassats amb les darreres innovacions tecnològiques: l’arc i el GPS.

Home d’acció, no descuida la paraula: aprofita qualsevol auditori per deixar anar discursos incendiaris.

la única parella estable que se li coneix és la iguana Nuna. Moltes dones l’haurien seguit fins la fi del món, però per en Mas-ferrer, la fi del món cau massa prop.

En resum, en Masferrer no canviarà el món, però quan el noi s’arremanga… no hi ha cap Obama que li arribi a la sola de la sabata!

MASFERRER

despistat, poruc i badoc. de tant llegir lli-bres antics, no s’ha adonat que el món al seu voltant ha evolucionat. Si pogués triar, viuria al segle XiX, però segurament també en aquella època seria un incomprès.

És un defensor del civisme i de les bones maneres, no perd mai els nervis cosa que acaba posant frenètic tothom que l’envolta.

Perd el cap per culpa de les dones, menys per la seva. El seu matrimoni és una marató de monotonia i d’abstinència. la dona, trista i frígida, combina en el pis trist, gris i fred.

Campió del món d’estoïcisme, intoxica la seva ànima sensible amb poesia, litera-tura i música clàssica. i, altruista com és, tracta de compartir-ho amb els seus alum-nes de primària. Esforç inútil: els nois s’aï-llen tant amb la Wii i la PSP com ell amb els llibres de filosofia...

Es va casar per amor. amor a sí mateix, més que a la seva dona, que és la filla del milionari del poble.

Hedonista de mena, el braguetasso li ha donat tot el què aspirava a la vida: una mansió, un càrrec a l’empresa del sogre i cap altre maldecap que anar buidant la butxaca de la dona.

la fortuna de la seva família és tan incalculable com el número de fills que té: rèpliques en miniatura d’ell mateix, criatu-res endimoniades que es multipliquen pels racons de la casa.

Es passa el dia a la piscina. i entre ver-mut i migdiada, arregla el món amb les seves teories macroeconòmiques. Sempre opina, però mai es mulla.

Només hi ha dos fets que puguin arribar a alterar la seva vida relaxada: la presència dels seus dos amics i els partits del Barça.

XURIGUERA FAIXEDAS

“És bo, és sa, va bé, té gràcia i no engreixa.

Ja no se’n fan d’aquests!”

Us ho podem dir amb lletres més grosses però no pas

més clares. I pel mateix preu us recito un poema:

Una trista mitja nit, que vetllava entenebrit,

“És bo, és sa, va bé, té gràcia i no engreixa.

Ja no se’n fan d’aquests!”

Jo no m’ho rumiaria dues vegades,tinc dos compradors al iPorcphone que s’esperen...

ei! Vosaltres sou primers.

sogre d’en Faixedas Home de negocis. avar, desconsiderat i irascible. Odia el seu gendre i a la gent en general. Té el poble collat i feinejant a la seva fàbri-ca. adora la filla. dona d’en Faixedas Mena de barbie consentida pel seu

pare. autista per tot el que no siguin bens materials i amigues bledes. Fashion de poble, es creu

dona de món.

serVenta d’en Faixedas Quan no mira culebrots, s’encarrega de la logís-tica de la mansió de la família Faixedas: el dinar a l’hora i la canalla callada.

alcalde de Vilajardí Es sobre-valora tant com pot i més. Es creu el xèrif de Vilajardí. No és res més que un titella mogut pel sogre d’en Fai-xedas. Viu calent i content.

dona de l’alcalde la primera dama de Vilajardí es pensa que és la Carla Bruni, però no arriba a ser ni una Collares de poble. Tota ella és aparença i bijuteria secretària de l’alcalde Estereo-tip exagerat del funcionariat local. Tími-da, avorrida i inculta. Soltera, i tot i que el seu dNi diu que té 30 anys n’aparenta uns quants més

guàrdia Forestal Si això fos una pel·li de l’oest, ella seria Sharon Stone a “ràpida i mortal”. Física, bonica i decidi-da, també té un punt dèbil: en Masferrer. Metge del Poble Un metge que fumi com un boig i detecti epidèmies a tot arreu? Sí. i el millor és que no et visita mai: només li agrada receptar aspirines. caPellà li encanta fer el cigaló al bar mentre juga a les escurabutxaques. Odia confessar a les tres úniques beates que van a missa, molt escurçada si juga el Barça. Mau i jeP des del banc de la plaça, els dos avis pensen i critiquen tot progrés. Semblen antagònics, però en el fons sempre fan pinya per tal que Vilajardí no canviï.

l’alternatiu Es creu diferent tothom, tot i ser com qualsevol adolescent. Vol ser dj a la ciutat. Tuneja tractors i fot graffitis a les granges de porcs

ALTRES PERSONATGES

a Vilajardí Un ecosistema amb espècies inclassificables

la dona dels gossos Pudent, miste-riosa i cridanera, va acompanyada de gossos pudents, misteriorsos i cridaners. inquie-tant, provoca incomoditat a qui s’hi creua. carnisser Enèrgic. Cantant d’òpera aficionat i amb el davantal blanc tacat de sang, podria ser Sweeney Todd. Té pànic a les aranyes. Mecànic Capaç d’arreglar-ho tot amb un

elegant gir de torna-vís. Perd tota la

seva masculini-tat quan parla: té una veu prima i aguda.

Obsessionat per la meteorologia.

Forner Home malcarat, malhumorat i en general mal de tot. res li està bé. És el que té treballar de nit. li agrada molt menjar

fast food i és tot rodanxó. aPrenent del Mecànic Mans sempre brutes de greix. Poc xerraire llevat que par-lis de cotxes de carreres o de heavy metal, les úniques coses que té al cap.

la Vella de l’adrogueria dona centenària com la seva botiga farcida de productes impossibles. Sempre arronsada fent sumes en paper rere la màquina regis-tradora. adora als nostres protagonistes.

el cuiner del restaurant de luxe Va netejar plats al Bulli i això li dóna prestigi. Vol reinven-tar l’escalivada, l’escudella i el pa amb tomàquet però no sempre li surt bé. afable i xerraire. corcoVat imatge religio-sa enfilada al turonet pelat de Vilajardí. Contemplatiu i amè ens introdueix en els capítols de la sèrie.

Uns brètols li han escapçat les mans, pobre.

Motorista Misteriós. Ves-tit com va, sembla sortit dels anys 20. No parla mai. No

es treu mai el casc ni les ulle-res d’aviador. Passeja tot el dia

amunt i avall amb una moto sorollosa.

ahMadou Zouglou Conegut per tot-hom com “l’amadeu del butanu”. repar-teix les bombones amb el seu camió amb l’equip de música passat de volum.rialler, bromista i centre d’atenció entre les fèmines. El seu somni és fer de rei ros de Vilajardí.

IL·LUSTRES de Vilajardí

a Vilajardí Un ecosistema amb espècies inclassificables

Vilajardí, una altra manera d’entendre la vida

Vilajardí. Sense additius ni conservants

Vilajardí és humor.

22 V i l a j a r d í 0

La Sin City 23

EXEMPLE DE GUIÓVILAJARDÍ - NúM. 0

La Sin City

jordi VenturaSebastià roigMercè MasnouQuim Masferrer Carles Xuriguera

La Sin City 25

Vilajardí 0

Vilajardí. Vista aèria. Neu a la muN-

taNya més alta

Encara és fosc. Sentim el quiquiriquí del típic gall. Va sortint el sol. La vall s’il­lumina poc a poc. Zoom cap al poble.

Veu en off: Un nou dia neix a Vilajardí. Els veïns es desperten de mica en mica. El petit poble es treu les lleganyes, es posa les lentilles i reprèn l’activitat.

La càmera s’allunya del poble i s’atura davant la casa de Masferrer.eXteriOr. GalliNer de la cabaNa de

masferrer

A fora de la casa d’en Masferrer un gall gandul dorm davant la finestra. De lluny sentim el gall del poble que fa estona que s’ha despertat. El gall obre els ulls, mig adormit. Tot mandrós, baixa una persi­ana i tapa la llum que entra. Es torna a aclofar al seu lloc i torna a dormir.

A l’instant, apareix en Masferrer per un cantó de la pantalla, fent un crit espa­ordidor.

Masferrer: ¡despeeeeertaaaaa’t!!!!!!!!

El gall es desperta amb un ensurt. Durant uns segons no sap com reaccionar, col­lapsat. A la fi, només sap fer un cant desafinat i indecís.

GaLL: ¿Muuuuuuu???

Vilajardí. Veiem el carrer de la

fleca

Veu en off: El termòmetre marca 5 graus centígrads. la humitat és del 85% i la fred... la veritat és que la fred emprenya. les coses com siguin.

Dos personatges es creuen a prop de la fleca.. Van tapats completament. Quan es creuen es saluden, però no els podem entendre. Veiem l’alè. Hi ha llum al forn de pa. Un dels personatges entre dins la fleca.

Veu en off: El forn de pa ja és obert. Han treballat tota la nit per servir el millor pa de la vall.

iNteriOr de la fleca

forner: a casa fem el pa com abans.

Veu en off: O i tant, amb llenya, cruixent i saborós....

Canviant totalment d’actitud. Tallant la veu en off.

forner: ¡amb dos collons! Que ja són ganes treballar tota la nit com un burro perquè després la gent compri el pa a la benzinera. ¡això és la ruïna, qui els va parir! així se’ls hi embussin els budells i vagin restrets un mes i mig…

imatGe del saGrat cOr

Descobrim que és la veu en off que ens ha estat presentant el poble.

corcoVat: Ehem... i és just en aquest moment...

26 V i l a j a r d í 0

Música de violins. El sol ha il·luminat tota la vall i veiem com la llum s’enfila per la base de l’escultura fins arribar­li a la cara. I quan per fI li il·lumina la cara...

corcoVat: aaaah! (Content) la vida ens il·lumina de nou. ¡Tenim un nou dia per davant! donem-nos les mans i…

Aixeca els braços. Sent vergonya pel que acaba de dir. Ell no té mans. Veiem uns ferros que li surten dels braços.Indignat. ensenyant els ferros que aguan­taven les mans..

Sí, mira… ¡Uns desaprensius que no tenen respecte per res! Si els enganxo...

iNteriOr. laVabO de casa de l’alcalde

L’alcalde s’està afaitant amb escuma davant del mirall. Duu una samarreta imperi amb la banda d’alcalde que sem­pre porta creuada al tors. Li fa preguntes al mirall.

aLcaLde: Mirallet, mirallet… ¿Qui és la persona més important, més impres-cindible i amb més projecció política d’aquesta vall?

aLcaLde: (Es contesta amb veu de falset) Tu, benvolgut alcalde de Vilajardí. Ets el mascle més ben parit en 250 quilòmetres a la rodona.

aLcaLde: (Amb veu normal. Satisfet) ¿250 quilòmetres?… ¡Collonut! la set-mana passada estàvem en 225.

Pis d’eN XuriGuera. dOrmitOri

Xuriguera està dormint al costat de la seva dona, roncant a cor que vols. La seva dona també. Fan una petita simfo­nia ben maca. Un raig de llum entra per alguna escletxa. La dona clava un cop de colze a en Xuriguera.

dona XuriGuera: Va, aixeca’t que faràs tard a l’escola com sempre!

Xuriguera s’aixeca, però encara amb els ulls tancats, com si fos un sonàmbul. Obre la llum i va cap a l’armari, d’on agafa un plec de roba. Comença a vestir­se amb els ulls tancats.

eXteriOr del Pis deN XuriGuera.

En Xuriguera surt al carrer, encara amb els ulls tancats, i vestit de dona i amb bolso. Quan porta quatre passes, s’atura i es gira a càmera (continuarà amb els ulls tancats i adormit fins al final).

Fa marxa enrere i entra a casa. Al cap d’un segon, en torna a sortir, ara sí vestit d’home i amb una cartera de professor. Es posa a caminar amb les mans esteses cap a endavant, com un somnàmbul.

dOrmitOri faiXedas

En Faixedas està dormint. El desperta­dor digital passa de les 7: 59 a les 08: 00.

Comença a sonar música (ambiental, envolvent, lounge), i una veu seductora pre gravada.

Veu: Faixedas... Carinyuuu... reviscola-aa’t i fes-me tevaaaa...

En Faixedas, sense treure el cap de sota els llençols, apaga el despertador d’un cop de mà.

faiXedas: (Remuga) Totes sou igual… Només ens voleu explotar sexualment. ¡També tinc sentiments, jo!

eXteriOr. POrta de l’escOla

Xuriguera arriba a l’escola. El director està a la porta, controlant els nens. En arribar en Xuriguera, el director s’hi dirigeix.

director: Professor Xuriguera torna a fer tard… a més, el pare d’un alumne li ha posat una denuncia. Per l’exercici “descriu la bomba que llançaries als teus familiars”

La Sin City 27

En Xuriguera, passa de llarg, ni es para. És el pa de cada dia.

iNteriOr. escOla. classe de Primaria

Xuriguera entra a la classe i s’asseu. Els alumnes, ja asseguts, se’l miren entre encuriosits i espantats. Pla de Xurigue­ra, d’uns 2 o 3 segons, en silenci. Té els ulls tancats.

Ara ens fixem en el rellotge de la clas­se, que passa a marcar les 9 del matí. Sona el timbre de la classe.

Xuriguera obre els ulls de cop, com si acabés de sonar el despertador. Es posa a donar la lliçó, com si portés hores despert.

XuriGuera: Bon dia, nens. Naturals: ¿Era en Charles darwin un pervertit sexual? ¡Va viure fins a la seva mort amb una tortuga!

Un nen assegut al seu pupitre s’aixeca bramant.

nen: ¡Uala, el què ha dit! ¡Vas al meu pare!

Exterior. Casa alcalde. L’alcalde surt de casa, engalanat amb el vestit i la vara d’alcalde. La seva dona li fa un petonet als llavis i l’acomiada.

dona de L’aLcaLde: Que tinguis un bon dia, reietó. Ensenya’ls qui mana al poble.

aLcaLde: El que no cregui el tustaré amb la meva vara al culet.

Li toca el culdona de L’aLcaLde: (afalagada) Hi, hi, hi… Sempre penses en el mateix.

aLcaLde: En tu… i en el poble. Sou la meva obsessió.

L’alcalde se’n va. Li penja una rialla falsa d’orella a orella. Camina tibat, amb una postura que vol ser de triomfador.

cabaNa de masferrer

So d’un martell sobre l’enclusa. primer pla del cop de martell sobre el ferro. Després descobrim en Masferrer fent de ferrer, vestit de ferrer. S’està fent una espasa. Foc per deixar el ferro roent i cops rítmics del martell. Finalment fica l’es­pasa al cossi d’aigua. Fum.

Masferrer

això ja ho tindríem. avui estic content. ¡El deure ens crida, Nuna!

La nuna fa cara de “aquest és boig”Excursió pel país. arrasarem les princi-pals infraestructures opressores del terri-tori. Ha arribat l’hora.

Es posa un casc medieval. A càmera aixecant l’espasa com si fos Connan. S’enfila a un sidecar i

¡Que tremoli l’enemic!Surt a tot gas amb el sidecar brandant l’espasa.

¡¡¡a la cà-rre-gaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

dOrmitOri faiXedas

Mateixa situació que abans.. Ara, el des­pertador passa de le 10: 19 a les 10: 20. Torna a sonar la música i la veu, però Faixedas ho torna a apagar. Repetim la situació en diferents horaris, cada vega­da molt més ràpid.

10: 39 – 10: 40 // 10: 59 – 11: 00 // 11: 19 – 11: 20 // 11: 39 – 11: 40 // 11: 59 – 12: 00

Finalment, Faixedas apaga el des­pertador i s’aixeca. Surt del dormitori mentre es frega les lleganyes.

iNteriOr. Passadís caN faiXedas

En Faixedas surt de l’habitació i entra al passadís. Just rere la porta hi ha una minyona, la Rocio Gallarda que l’està esperant amb un batí. En Faixedas, sense ni aturar­se, se’l posa.

faiXedas: (remugant) Bon dia...

28 V i l a j a r d í 0

iNteriOr. cuiNa caN faiXedas

Faixedas entra a la cuina, encara mig adormit. Veiem com la minyona entra corrents rere seu, l’avança i de la cafetera en treu un cafè.

Faixedas, encara mig adormit, i sense aturar­se, agafa el cafè i se’l fot d’un glop.

faiXedas: Bon dia...

eXteriOr. jardí caN faiXedas

Faixedas, continua caminant fins al jardí. La Rocio Gallarda ha corregut i li ha deixat una safata amb un esmorzar a una tauleta al costat de la gandula. Fai­xedas s’asseu a la gandula

faiXedas: Bon dia...

Rocio Gallarda marxa. Un cop assegut, es menja un croissant d’una mossegada, agafa el diari, l’obre i es posa a llegir­lo. Al cap de dos o tres segons, Faixedas deixa caure el cap, s’adorm i es fot a roncar.

Plaça de Vilajardí

Arriba un cotxe de morts. De l’església tre­uen el taüt i el fiquen al cotxe de morts. Se’n va. Tota l’estona hem sentit les campanes.

al cOstat de l’arbre de la Plaça.

Dos avis s’ estan asseguts en un banc. Sempre son allà mateix deixant que passi el temps. Esperant l’hora. Comenten la jugada.

Mau: Se sap de què s’ha mort?

jep: de vell.

Mau: ah! així s’ha mort d’avorriment.

jep: Mau!

Plaça de Vilajardí. altaVeu

Per un altaveu de la plaça s’escolten els primers compassos d’una sardana. Zoom

cap a l’altaveu. A mesura que va sonant ens hi anem acostant fins que ens hi fiquem a dins.

Veu de La MatiLda: atenció, atenció… avui, a les 5 de la tarda, al centre cívic l’ateneu vilajardinenc, s’inaugurarà la mostra de puntes de coixí i macramé.

Plaça de Vilajardí. al baNc dels dOs

aVis

Han escoltat el missatge. I comenten.

Mau: ¿Tu hi aniràs?

jep: Si hi ha piscolabis sí. Si no ja es poden fotre les puntes, els coixins i els macra-més allà on...

Mau: ¡¡¡Maaaauuuuu!!!!

iNteriOr de l’ajuNtameNt

Veiem la matilda, secretaria de l’ajunta­ment, amorrada al micro

MatiLda: repeteixo. a les 5 de la tarda, al centre cívic s’inaugura la mostra de puntes de coixí i macramé. Tothom hi és convidat.

iNteriOr de l’ajuNtameNt

La matilda allunya els llavis del micro i pitja, amb l’ungla ben perfilada i pintada de vermell, un boto damunt la taula que tanca el micro. En aquell moment, s’obre la porta del despatx i entra l’alcalde.

aLcaLde: (emprenyat) ¡Puntes de coixí! ¿a qui li poden interessar aquestes ber-tranades?

MatiLda: (espantada) Va ser idea de la seva senyora...

aLcaLde: deixi la meva santa senyora en pau. ai de vostè si se la torna a posar a la boca.

La Sin City 29

MatiLda: (apuntant a la llibreta) No posar-me a la boca coses del senyor alcalde. Sí, senyor alcalde.

aLcaLde: Necessitem que aquest poble sigui l’espasa de demòcrit de l’activitat cultural i econòmica de la comarca. Hem de ser un referent. ¡¡Un mirall!

MatiLda: (apuntant) Un mirall... ¿d’a-quells que aprimen?

aLcaLde: Vilajardí ha de ser l’enveja de tota la vall. Prou d’organitzar macramés, balls de gitanes i mostres d’aquarel·les... ¡S’ha acabat!

L’alcalde clava un cop de puny damunt la taula de la Matilda. Justament sobre el botó que engega el mecanisme dels altaveus. Tot el poble sent el que diu.

eXteriOr. carrers de Vilajardí amb

altaVeus

aLtaVeu daVant La fLeca: (vibra) ¡Vull que la resta d’alcaldes vinguin i em llepin el cul!

aLtaVeu daVant La fLeca

(veu OFF Matilda): Oh, senyor alcalde… això sí que és l’eròtica del poder.aLtaVeu daVant La fLeca: No vull ser alcalde d’una colla de morts de gana que no saben on caure morts…

Veiem el flequer primer sorprès després emprenyat

aLtaVeu daVant eL taLLer: (vibra) …d’uns ganduls sense ambició, que no saben reconèixer els meus esforços per aixecar el poble.

Veiem el mecànic amb la mateixa reacció.

aLtaVeu daVant carnisseria: (vibra) Necessito un pla de xoc perquè Vilajardí

surti d’aquesta misèria. Vilajardí ha de renéixer de les seves cendres i jo, de nou, pilotaré aquest procés.

El carnisser surt de la botiga emprenya­díssim. Duu un ganivet enorme a la mà.

ajuNtameNt Vilajardí. desPatX

alcalde

aLcaLde: Matilda. Convoca un ple extraor-dinari ara mateix. Ordre del dia: Pla de xoc per decret llei.

MatiLda: (Que no ha deixat d’apuntar) Sí, senyor alcalde. Plans de daixonses, decrets i lleis. ¿alguna cosa més?

eXteriOr. Plaça del POble i ajuNta-

meNt

L’alcalde segueix parlant, veiem com mira per la finestra i veu els dos avis asseguts al seu banc de sempre. Sentim a l’alcalde per l’altaveu.

aLcaLde: O ens convertim en un poble capdavanter, o acabarem més fossilitzats que els iaios de la plaça.

Veiem com l’alcalde somriu i saluda des del balcó de l’ajuntament als dos vells. No sap que tothom l’ha sentit. Reaccionen. Jep i mau amb el bastó enlaire amena­çant a l’alcalde

jep: ¡la mare que et va votar, grandíssim fill de...!

Mau: ¡¡¡Maaaaaaaauuuuuuuuuuuu!!!!

eXteriOr. jardí caN faiXedas

Faixedas continua dormint. Apareix el seu sogre. Duu una maleta d’executiu.

soGre: Cridant amb mala llet

¡Tu, cap de tòtil!

30 V i l a j a r d í 0

Faixedas s’espanta i automàticament agafa un plàtan de la fruitera i, dret pas­sejant, fa veure que parla per telèfon

faiXedas: El balanç el vull per ahir. ¿Ho has entès? Envia’m-ho ara mateix o et despatxo. (Faixedas dissimula amb el plà­tan). Quin personal que tenim… No sé com devien passar el psicotècnic… ¿Vol un suquet de pinya, senyor sogre?

El sogre se’l mira amb cara de perdonar­lo. El considera un cas perdut.

soGre: M’acaba de trucar l’alcalde. El segon inepte més gran que hi ha sobre la capa de la terra.

faiXedas: ¿Qui és el primer?

soGre: (El fulmina amb la mirada) Vol muntar un centre lúdic amb joc, beguda, espectacles, llums, música, cartró-pedra, fonts artificials... ¡Una Sin City al bell mig del turonet!

faiXedas: (Se li alegra la cara) ¡Que ben parit! ¡al mig del parc natural! ¿Hi haurà xavalites fent estriptis?

Se li aixeca el plàtan.

soGre: No hi haurà res. Perquè no hi ha projecte. ¡Podria tenir unes conseqüènci-es nefastes per la vall!

Abaixa el plàtan.

faiXedas: És clar. l’ecosistema del parc natural...

soGre: ¡la teva mare!

faiXedas: On?

soGre: ¡Cap de soca! El projecte podria ser fatal pel meu negoci.

faiXedas: ¿Per quin d’ells?… ¿El lloguer de tractors? ¿les rentadores? ¿la fàbrica tèx-til? ¿Els envasats? ¿El càrnic? ¿El gas?...

soGre: Per tots… Una macro estructura lúdica com aquesta transformaria totes les relacions econòmiques de Vilajardí. Massa risc. (Petit temps) Per això necessito un imbècil absolut que lideri aquest projecte.

Silenci. El sogre mira a en Faixedas amb un somriure mefistotèlic. Li passa un maletí.

soGre. i tu ets l’home escollit. (li entrega la maleta) aquí hi ha plànols, maquetes, pressupostos... amb això podràs entre-tenir l’alcalde.

faiXedas: ¿i per què l’he d’entretenir?

soGre: Per tenir-lo content. Mentrestant, jo filtraré tota la informació als grups alter-natius i als peluts de Salvem Vilajardí. la Sin City no es farà mai. ¡Ha, ha, ha, ha!

Riures de dolent, que acaben amb una ennuegada

¿On és el suc de pinya que m’oferies?

carrer de Vilajardí. façaNa del

casiNO. uNa estONa més tard (bar)

Passa el motorista

iNteriOr del casiNO

Masferrer i Xuriguera asseguts de costat en una taula, amb una tassa de tallat al seu davant. A sota la taula, amb una de petita, la iguana Nuna pren una taronja­da amb una palleta.

Els dos tenen la vista al televisor ele­vat. Masferrer, nerviós, repica amb els dits a la taula. Xuriguera mira cons­tantment el rellotge.

XuriGuera: ja fa set minuts que l’espe-rem. ¿Com es deia el teu contacte?

La Sin City 31

Masferrer: Ni idea. Era anònim.

XuriGuera: això sembla una pel·li de james Bond… ¡Ep! Un moment: si el contacte és una dona com la Halle Berry, me la lligaré jo.

Masferrer: ¿i per què tu?

XuriGuera: Segons darwin, les femelles s’aparellen amb el mascle més dotat. i la meva ment és molt superior a la teva.

Masferrer: ¿Superior? ¿i com és que jo no m’he casat amb la teva dona? Mira, mira… ¡Surto a la tele!

PaNtalla tele

Informatiu televisiu. Un presentador fa un dóna pas.

presentador: Un brètol ha destrossat en un matí les obres del quart cinturó, les de l’aVE, el túnel de Bracons i la central de Vandellós. Connectem en directe amb el nostre enviat especial...

En un fons d’obres, un enviat especial entrevista una dona.

enViat especiaL: Tenim amb nosaltres una dona que ha pogut veure l’assaltant.

dona: (entrant a pla apartant al periodis­ta i agafant­li el micro) Sí, l’he vist. Un de sol. anava sol vestit amb un casc i una espasa... ¿Sap com aquells de los inmor-tales: “Solo puede quedar uno”? doncs ben igual. Feia...

La dona crida i gesticula. Fa por.

dona: ¡¡aaaahhhh!!

iNteriOr casiNO – cONtiNuació

Xuri i Masferrer s’ho miren.

XuriGuera: ¿això feies tu?

Masferrer: Bah, exageren...

teleVisió - cONtiNuació

L’enviat recupera el micro. I FA fora la dona. la dona anirà saltant, treient el cap darrera seu.

enViat especiaL: Hem d’entendre que ha estat un cop fort per tota aquesta gent... Encara estan en estat de xoc... retornem la connexió als estudis centrals.

dona: (Crida des de darrera) ¡Conan el bàrbar! ¡aaaaahhh! amb un casc. amb espasaahhhh!

Tornem a l’estudi dels informatius.

presentador: (seriós) ja ho veuen. El tema de les infraestructures en aquest país mereix un debat profund. Però serà un altre dia. (eufòric) Perquè avui arriba al nostre país… ¡¡¡la reina del pop, Mado-oonaaa!!! (cridant i estirant­se els cabells com una fan) ¡¡¡Ouuu ieaaaaaahhhhhh!

casiNO del POble – cONtiNuació

Xuri i Masferrer es miren la tele.

Masferrer: Bah, em treuen per parlar d’aquesta tòtila!

XuriGuera: ¡Ostres! jo la trobo d’una bellesa neoclàssica...

Masferrer: ¿T’agrada més que la Halle Berry?

Pausa de dos segons.

XuriGuera: M’ho rumiaré aquesta nit i t’ho dic demà, ¿val?

En aquest moment, entra un home amb una caçadora de cuiro amb l’anagrama

32 V i l a j a r d í 0

ocupa, un piercing al nas i duu un escalfa­dor al cap, tipus lluis llach. Porta un maletí idèntic al que tenia el sogre del Faixedas.

Els observa i s’atura al costat del cap de taula. Tus per fer­se notar.

soGre: ¡Ehem! … ¿Sou de l’escamot eco-lògic-revolucionari ‘Salvem Vilajardí’?

Masferrer: Si. jo sóc el comando autò-nom amb el carnet número 1. Ell té el 2. i l’iguana el 3.

soGre: És un honor, companys… jo sóc del Moviment a Favor de l’Urbanisme desmesurat…

XuriGuera: No he sentit a parlar mai de vosaltres.

soGre: Es que ens vam constituir fa tres dies. jo sóc l’únic membre de la cèl·lula. i del sector crític.

Masferrer: Tots els començaments són difícils.

XuriGuera: així, doncs, ¿la Halle Berry no vindrà pas?

L’anònim posa el maletí damunt la taula.

anòniM: anem al gra. l’alcalde vol cons-truir un gran centre d’espectacles al parc natural del turó.

XuriGuera: ¿amb xavalites fent estrip-tis?

anòniM: Sí. Com veieu, això serà nefast per l’ecosistema d’aquesta vall.

Masferrer: (rotund) Hi estic d’acord. No es pot permetre. Si cal l’acció directa, actuarem.

XuriGuera: Si cal posar bombes, ja les posarà en Masferrer.

El cambrer del casino s’acosta a la taula. Es dirigeix al sogre d’en Faixedas.

caMbrer: Bon dia, senyor sogre. ¿li poso la copeta de conyac de costum?

soGre: No, lluís, jo ja me n’anava. lo d’aquests nois i el seu llangardaix està pagat.

El cambrer es retira.

Masferrer: ¡Gràcies per convidar-nos, company! Ets un home solidari.

soGre: de solidari, molt… a la mare Teresa de Calcuta li vaig ensenyat tot, jo.

L’anònim se’n va.

Masferrer: Passem a l’acció directa. dóna’m el teu mòbil... (Xuri li dóna) Ha arribat el moment de començar a mobi-litzar el poble.

Masferrer escriu un sms. El diu en veu alta a mesura que l’escriu.

Masferrer: “l’alcalde vol vendre el poble al Capital. d’aquí deu minuts manifesta-ció a la Plaça. Passa-ho.” (envia l’SMS)¡ ja està! Un missatge senzill i mobilitza-rem tot el poble.

carNisseria – simultàNiameNt.

El carnisser està tallant un porc. De cop i volta, li sona el mòbil. Un missatge. El mira.

carnisser: ¿això vol fer l’alcalde? ¡Male-ït siga!

El carnisser fa un cop de ganivet al mòbil i el parteix en dos.

La Sin City 33

Plaça – simultàNiameNt.

Un dels iaios rep un missatge. Treu una palm de puta mare, d’aquelles que van amb un llàpis.

jep: ¿Has vist?

Mau: ¡Collons, amb l’alcalde!

jep: No, si has vist que tinc un mòbil nou.

Mau: ¡Mauuuu!

Jep reenvia el missatge.

ajuNtameNt Vilajardí. desPatX de

l’alcalde

L’alcalde i la secretària repassen el dia.

secretÀria: Senyor alcalde, li recordo que d’aquí una mica vindrà el senyor Faixedas per parlar-vos de la Sin City.

aLcaLde: Matilda, ¿creus que aquest pro-jecte agradarà a Vilajardí?

MatiLda: i tant que sí. ¿Per què ho pre-gunta?

En aquest mateix moment, se sent un soroll de trencadissa de vidres. Un cap de porc llençat des del carrer creua el pla i cau entre la secretària i l’alcalde.

MatiLda: ¡¡¡aaaargh!!!!

aLcaLde: ¡Per això!

Plaça del POble – simultàNiameNt

la plaça del poble comença a estar plena de gent. Entre ells, hi ha el carnisser (que és qui ha llençat el cap de porc)

carnisser: ¡alcalde, dimissió! ¡Un altre Vilajardí és possible!

Veu de La Manifestació: ¡Fora l’alcalde! ¡la imaginació al poder!

una aLtra Veu: ¡a sota les llambordes hi ha la platja!

La priMera Veu: (il·lusionat) ¿Platja? ¿Hi podrem fer surf?

casiNO – a la mateiXa HOra

Faixedas al casino. Està sol, amb un coc­ktail a la mà. Es mira el rellotge del bar. Són les 3 i 5 minuts.

faiXedas: ¿On deuen ser aquell parell de brètols? Manel! ¿i en Xuriguera i en Masferrer?

caMbrer: Han anat a la mani. l’alcalde vol muntar una sinsiti al turonet pelat: màqui-nes d’escurabutxaques, sales de festa, casi-no. i diuen que també hi haurà...

faiXedas: ¿Estriptis?

caMbrer: ¿ja ho saps?

faiXedas: les bones noticies volen.

caMbrer: i les males, Faixedas, i les males.

Sentim una cridòria. Una manifestació passa per la porta del casino veiem la gen­tada amb pancartes, etc.

Al capdavant, Masferrer amb un megàfon i Xuriguera.

Masferrer: ¡Tots a les armes! la victòria serà nostra. l’alcalde no té tita, i si la té, la té petita.

Faixedas els veu des de l’interior.

faiXedas: Mira-te’ls, aquells dos... (cri­dant) ¡Nois! Havíem quedat a les 3 per la partida.

34 V i l a j a r d í 0

En Masferrer entra al bar. Fa un salt i veiem com retarda la busca del rellotge, passa de les tres i cinc a tres quarts de tres.

Masferrer: (amb el megàfon) Solucionat. ¡ja no faig tard! (sense megàfon) Ei, ves preparant la partida. Primer ens hem de carregar l’alcalde. de seguida vinc. (amb el megàfon) ¡Tornarem a lluitar! ¡Torna-rem a sofrir!

Masferrer es reincorpora a la manifesta­ció. Xuriguera fa al revés i entra al casino. S’asseu al costat de Faixedas.

XuriGuera: Manel, un porcaulat.

faiXedas: ¿Què foties a la manifestació?

XuriGuera: Em feia gràcia veure en Masferrer xisclant (mirant la tele) apa, mira… ¡la Madonna!

teleVisió -

Presentador del telenoticies.

presentador: Falta poc perquè Madonna arribi a la capital, per fer l’única actuació a Europa. a l’aeroport hi ha un munt de fans esperant-la.

Video amb imatges de l’aeroport amb fans esperant­la.

casiNO – cONtiNuació

Tornem al bar.

XuriGuera: Quin tros de senyora. avui he confiscat als alumnes un grapat de revistes sobre ella.

Treu un feix de revistes i les posa damunt de la taula.

XuriGuera: (ensenyant­ne una) Guaita. En aquesta se li veuen bé els capitells... Tots dos.

faiXedas: doncs guarda-me-la... Surto un moment. Vull parlar amb l’alcalde abans no el linxi en Masferrer.

XuriGuera: ¿amb l’alcalde? ¿ja saps que vol fer una sinsiti, amb casino, sala de festes i estriptis?

faiXedas: (Resignat) Siii. i jo en sóc el promotor...

XuriGuera: ¿i què has de fer? ¿Ensenyar les tetes?

faiXedas: No. Només he de marejar l’al-calde amb quatre planos i maquetes... (ensenya la maleta) Parar la mà i cap a casa. la resta ho fa el meu sogre.

XuriGuera: doncs vigila quan surtis. la gent està molt esverada.

faiXedas: Bah, són uns tita fredes. la sang no arribarà al riu.

Plaça del POble.

Per sobre la gent, veiem que hi ha muntat un escenari amb una guillotina. L’estan provant amb diferents verdures.

iNteriOr ajuNtameNt de Vilajardí

L’alcalde es passeja nerviós pel despatx.Faixedas l’intenta tranquilitzar.

aLcaLde: Faixedas, la situació és crítica. El poble rebutja el projecte. Necessitem donar un missatge de calma per aturar aquesta sublevació.

Faixedas posa la maleta d’executiu damunt la taula de la secretària. El cantó de la maleta prem el botó que activa el micro i l’engega de nou.

faiXedas: Cap problema. Només els heu d’explicar que hi obrirem cinc locals d’es-triptis.

La Sin City 35

aLcaLde: ¿Cinc?

Pla de l’altaVeu

Per l’altaveu ressonen les paraules de Fai­xedas.

aLtaVeu: …locals d’estriptis

Pla de la Plaça

A la plaça, tothom s’exclama.

MuLtitud: ¡Ooooooh!

ajuNtameNt desPatX alcalde

faiXedas: Sí alcalde, cinc bars moderns… amb barres d’autobús on s’hi pengen unes dones...

aLcaLde: ah, sí, aquelles artistes refina-des... contorsionistes... ¡Quin art! Tan… d’això... Tan… lascives i tan… tempta-dores.

altaVeu de la façaNa de l’ajuNta-

meNt

Vibrant, com a punt de fer un pet. Repe­teix les paraules de l’alcalde amb un eco.

aLtaVeu: (efecte de rever) …lascives, las-cives, lascives……temptadores, temptadores, temptado-res…

iNteriOr ajuNtameNt Vilajardí

Faixedas continua convencent l’alcalde.

faiXedas: Us l’imagineu, senyor alcalde, ¿tot aquell carregament de silicona?

aLcaLde: Us confesso, Faixedas, que la silicona em torna boig. li he demanat mil cops a la dona que se’n posi.

faiXedas: ¿a la vostraaa donaaa?

aLcaLde: Sí. li he dit que s’operi el

monyo i se l’ompli de silicona. Però no vol. És més eixuta que una arengada. És una cacatua reprimida.

eXteriOr. carrer de Vilajardí amb

altaVeus

La dona de l’alcalde aturada davant d’un altaveu. També hi ha altres veïnes escoltant­s’ho, amb el carret de la compra i cabàs

aLtaVeu: (vibra) …arengada, arengada, arengada……reprimida, reprimida, reprimida…

La dona de l’alcalde fa un bot i se li encèn el monyo. Comença a treure barromera blanca per la boca i surt d’escena, arre­mangant­se el braç dret, disposada a repartir llenya.

iNteriOr. ajuNtameNt Vilajardí.

faiXedas: aquí porto la maqueta de la Sin City. la ciutat del pecat.

Faixedas obre la maleta. A dins hi ha una mena de formes fàliques de plàstic de colors diferents. Faixedas els treu i els comença a posar en fila damunt la taula.. L’alcalde n’agafa un i l’examina amb una certa prevenció.

aLcaLde: ¿Però què és aquesta ximple-ria?

faiXedas: Són edificis que s’interconnec-taran, un disseny del prestigiós arquitec-te jean-Pierre Novell…

Matilda entra per la porta. Els enganxa a cadascun amb una maqueta a la mà.

MatiLda: Bon dia… ¡Oh! ¿Fan una sessió de tupper-sex? ¡Que bé! ahir vaig anar al sex-shop i vaig estar a punt de comprar-me un d’aquests aparatus.

aLcaLde: No, Matilda. això són edifi-cis… de l’arquitecte aquell…

MatiLda: (El talla) Que atrevit…

Matilda ha agafat la maqueta de l’edifici més llarga, flexible i ostentosa. La remena per la base inferior, com si volgués desen­roscar­la.

MatiLda: les piles deuen anar aquí a baix.

aLcaLde: (En off) Matilda, que encara prendreu mal.

Matilda estira la maqueta per cada banda fent força i, zappp!, La trenca. La base se li queda a la mà dreta mentre el cos superior sur volant per l’esquerra de la pantalla i desapareix.

aLcaLde: (Crida en OFF) ¡¡¡aiiiiiiiiiii!!!

iNteriOr ajuNtameNt

Plànol general dels tres personatges. L’al­calde, entre faixedes i matilda. La maque­ta li ha entrat per l’orella esquerra i li surt per la dreta. Té la boca ben oberta. No s’ho acaba de creure.

faiXedas: alcalde…

MatiLda: … ¿Us trobeu bé?

aLcaLde: ¿Què dieu? No sento res. Parleu més alt.

faiXedas: Traguem-li això del cap. Vostè estira per una banda i jo empenyo per l’altra.

Fan el que diuen, però la maqueta no es mou. Ho intenten amb més força. Aquest cop, Faixedas aconsegueix extreure­li. Però amb el retrocés, ell i l’alcalde cauen damunt la taula. L’alcalde, de bocaterros­sa, amb una maqueta a la boca. Faixe­

das, muntant­lo, aguantant la Matilde que està cap per avall i amb un parell de maquetes a cada mà. L’escena és entre eròtica i de malabaristes.

dona de L’aLcaLde: (En off) T’he ben enxampat, barrut!

PlaNOl ràPid dels ulls de l’alcalde

PlaNOl ràPid dels ulls de faiXedas

PlaNOl ràPid dels ulls de matilde

iNteriOr ajuNtameNt.

La dona de l’alcalde duu els dos braços arre­mangats. Li surten flames per tot arreu.

dona de L’aLcaLde: (Enfurismada) ¿T’has de muntar una orgia amb aquest dròpol i la secretària, perquè no em poso silicona?

aLcaLde: (Acollonidíssim): ¿Com… com pots pensar això, colometa?

faiXedas: (Baixa de damunt l’alcalde i llença les maquetes) alcaldessa… No és el que sembla. Parlàvem de negocis.

dona de L’aLcaLde: (Treu una metralla­dora de darrera l’esquena i els apunta) ¿Negocis…? ¡ja us fotré jo!

MatiLda: Senyora alcadessa...

aLcaLdessa: ¡Tu calla, verra!

PlàNOl de la fiNestra de l’ajuNta-

meNt

Faixedas i l’alcalde surten disparats per la finestra.

La dona s’acosta a la finestra i comen­ça a disparar ràfegues de metralladora.

fX MetraLLadora: ¡¡¡¡rat-tat-tat-tat-ta-ta-ta!!!!

Els manifestants senten i veuen els trets.

36 V i l a j a r d í 0

VeÍ (carnisser): ¡Visca! ¡la dona de l’al-calde s’ha unit a la nostra causa!

Tots de visques entre els manifestants.

iNteriOr casiNO – meNtrestaNt

Xuri sol a la barra. A la barra, xarrupant un porcaulat i mirant la tele. Té el pilot de revistes de Madonna a la vora. De sobte, al seu costat se sent un crit a través d’un megàfon.

Masferrer: ¡¡¡Xuriguera!!!

De l’ensurt, treu tot el líquid que havia empassat per la palleta i torna a omplir el got.

Masferrer: ¿No hauries de ser a la mani?

XuriGuera: Prefereixo seguir la Madonna. És una barreja cultural de semàntica, semi-òtica i psicodèlia.

Masferrer: ¿M’estàs dient que et fa trempar?

Faixedas entra corrent i s’amaga enmig de Xuriguera i Masferrer (cap dels dos no s’immuta ni li fot cas). De rerefons se senten ràfegues de metralladora.

XuriGuera: (Es gira) ¡Ostres! ¿Què fa la dona de l’alcalde disparant al mig de la mani?

Masferrer: S’entrena per mossa d’es-quadra.

XuriGuera: (Aixecant el cap per mirar la tele) Calla un momentet…

Tall a la pantalla de televisió.

teLeVisió: l’avió de la Madonna està pre-vist que arribi en poques hores. l’aero-port és un deliri.

a Vilajardí s’hi troba el bo i millor de cada família i personalitats mundialment famoses

La Sin City 37

38 V i l a j a r d í 0

Imatges dels fansTall a Faixedas amb els ulls esbatanats.

faiXedas: ¡la Madonna! ¡Sí! És la cortina de fum que necessito.

sidecar Per la carretera

Condueix Masferrer, Xuriguera darrera atemorit, al side hi tenim en Faixedas que truca per telèfon

Masferrer: (Amb cara de velocitat) Enca-ra no he entès perquè anem a buscar la Madonna.

XuriGuera: (Des de darrera) ¡ignorant! Per què ens ensenyi els capitells.

faiXedas: res d’això. Hi anem perquè l’alcalde volia fer la Sin City, però el meu sogre s’hi oposava. jo havia d’entretenir l’alcalde amb un projecte fals mentre el sogre li muntava la mani.

Masferrer: ¿i doncs? ¿Per què vols salvar l’alcalde?

faiXedas: la història s’ha desmadrat. i si tomben l’alcalde, encara en posaran un que serà llest i tot. Si portem la Madonna al poble, potser salvarem la situació.

XuriGuera: Però un capitell, la Madonna, ja ens el podria ensenyar…

faiXedas: ¿Voleu callar?… Hola, senyor alcalde. ¿Com va? Tinc un pla infalible. Vostè amagui’s bé, que no el vegin... jo ho solucionaré tot.

Sentim les contestes però no les entenem. De cop uns crits pel telefon..

faiXedas: ¿alcalde? ¿alcalde? ¿Escolti’m?Pengen el telèfon. Tallen la comunicació.

faiXedas: l’han trobat. ¡afanyem-nos!.

Veiem com el sidecar trenca una barrera de l’autopista.

Masferrer: ¡Fora peatges! Usureros que sou uns usureros.

Xuriguera acollonit agafat darrera d’en Masferrer.

XuriGuera: ¿No anem massa de pressa?

Masferrer

¡No! T’ho sembla, però no!

Exterior. zenital de l’autopista El sidecar va avançant cotxes a tota pastilla. Tant avança per la dreta, com per l’esquerra.

aerOPOrt. madONNa

Enmig de càmeres i flaixos, Madonna es va obrint pas entre els periodistes, admira­dors i algun dissident que està en contra.

Un home porta una pancarta amb un llençol on hi posa: “Visca la Tina Turner”.

De cop, entra pel lateral el sidecar. La gent s’aparta.

El sidecar entra per un lateral el sidecar, la gent s’aparta. Un negre de dos metres treu una pistola, Xuriguera li clava una cossa a l’entrecuix, Faixedas fot arpada a la Madonna i la carrega a dalt el sidecar. Tot això sense parar l’aparell conduït des­trament per en Masferrer.

Fugen perseguits per la multitud de l’aeroport.

carretera - sidecar

El sidecar fa el mateix camí però en sentit contrari. La Madonna va asseguda entre Masferrer i Faixedas.

Masferrer: (Somrient): Benvinguda a bord, senyoreta Madonna. li desitgem un viatge agradable.

Madonna: (amb accent anglès): ¿Vostès són els guardaespatlles de l’agència?

La Sin City 39

faiXedas: ¿Vol alguna cosa per picar?

Faixedas ensenya tot el que va oferint. Ho treu de dins el side.

faiXedas: ¿Croquetes? ¿Mandonguilles? ¿Crema catalana?

Masferrer: ¿Un trago de ratafia?

També treu una ampolla de dins la jaqueta.

XuriGuera: (Esbatana els ulls): ¡Croque-tes amb ratafia!

Xuriguera arrapa l’ampolla, agafa una croqueta i aboca el contingut damunt una croqueta. Se la cruspeix amb cara de feli­citat. Faixedas es mira a la Madonna. Li canvia l’expressió. Dimoniet. Madona fa un crit. I li clava una plantofada a en Fai­xedas. És evident que li ha fotut mà.

Masferrer (recriminant­lo): ¿Què faaas?

faiXedas: (avergonyit): No me n’he pogut estar.

Masferrer: ¡Carallot! Si podria ser la teva àvia…

Xuriguera no està al cas de res. Respon automàticament, fent referència a la cro­queta que ha sucat amb la ratafia.

XuriGuera: ¡doncs jo trobo que està molt bona!

Plaça ajuNtameNt

La multitud té a l’alcalde lligat a un pal a sobre una foguera.

L’alcaldessa encen una torxa amb un encenedor.

aLcaLdessa: ¿Volies escalfar-te una mica, oi? ara mateix et rostiré a l’ast.

carnisser: Si vol, li afegirem una xulla i un capó.

sidecar aturat a la carretera

En Faixedas a càmera.

faiXedas: Ens hem d’esperar un momentet...

Veiem a la Madonna ajupida a darrera unes mates amb les calces als turmells

Masferrer: (en off) ¡a la Madonna li ha vingut pixera!

XuriGuera: (en off) Els famosos també pixen. la reina d’anglaterra pixa. i en Bin laden. i l’ovella dolly. Són igual que nosaltres...

La Madonna pixa ben bé 20 segons. Pixa molt. Tot parat.. Soroll de rajolinet. De cop es para un cotxe de policies (mossos) al costat del sidecar. Parlen sense baixar del cotxe.

Mosso: ¿Hi ha algun problema?

Masferrer: Bon dia agent. res, hem segres-tat la Madonna i hem parat un moment per-què tenia pipí.

Mosso: ¡ah! Molt bé. Tot en ordre. Que passin un bon dia.

El cotxe de mossos marxa. Apareix la Madonna.

Masferrer: Cony de ratafia… Es diürèti-ca. ¡Vinga, anem!

carretera – cOtXe mOssOs

Seguim una estona el cotxe dels mossos. Les seves cares canvien l’expressió. S’adonen del que està passant.

Mossos (aLHora): ¿Madonnaaaa…?

Cop de fre i sirena.

40 V i l a j a r d í 0

carretera – sidecar

Sidecar a tot drap per la carretera. Tornen a trencar la barrera de l’autopista. Madonna s’aixeca en el sidecar i crida, passant­ho bé.

Madonna: ¡¡¡ieeeeeeeeeje!!!

En això, els atrapa el cotxe de mossos. Amb la sirena.

faiXedas: ¡Fot-li gas! Que ens atrapen…

Persecució policia a sidecar.

carretera – Pla ZeNital

Sidecar adelantant cotxes. policia darrera. maniobres forçades, espectaculars, impos­sibles...

carretera sidecar

continua la persecució.

Masferrer: ¿Els perdem?

XuriGuera: deixa’m fer..

Xuriguera comença a treure revistes.

XuriGuera: Madonna, aquestes revistes sobre vostè són el meu tresor espiritual. Però el món material m’obliga a...

Xuriguera comença a llençar les revistes en marxa.

carretera – mOssOs

Una de les revistes va a parar en el para­brises del cotxe dels mossos. Poster desple­gable grandios

Mosso 1: ¿Qué és això?

Mosso 2: ¡¡¡la Madonna en pilotes!!!

El conductor i l’acompanyant no veuen ni hòstia. Frenada, cop de volant i fora de la carretera.

carretera – sidecar

Xuri mira enrere tot cofoi.

XuriGuera: (espolsant­se les mans): Solu-cionat, Madonna. Passem a un altre tema: ¿Per què els vostres sostens cònics ignoren les lleis de la gravetat?

Plaça del POble

L’alcaldessa és a punt d’encendre amb la torxa la pila de llenya, situada als peus de l’alcalde.

aLcaLde: (desesperat) Colometa… Si fas això, no podrem anar junts al creuer per l’adriàtic.

aLcaLdessa: l’únic creuer que faràs serà cap a la UVi.

De cop i volta, apareix el sidecar. Creua la plaça i va a petar contra l’arbre.

Silenci.En Xuriguera amb molta classe i ofe­

reix la mà a la Madonna per baixar del sidecar, com un senyor.

Masferrer la puja dalt de l’escenari on abans hi havia la guillotina.

La plaça està en silenci. No es creuen el què veuen (és la Madona). Murmuris generals.

MuLtitud: ¿És la Madonna? ¡Uau! la Madonna...

Masferrer: la Madonna ha suspès la seva actuació a la capital. ¡El concert és farà a Vilajardí!

Cridòria de la multitud.

Masferrer: Però la Madonna està a favor de la pau, els tibetans i les balenes. rebutja qual-sevol tipus de violència. ¿Què preferiu? ¿la foguera amb l’alcalde o el seu concert?

Pla de la multitud. Silenci. Tots es miren.

La Sin City 41

aLcaLdessa: ¡¡¡¡la foguera!!!!El carnisser li entafora una botifarra a la boca i la silencia.

Masferrer: ¡doncs que comenci el concert!

La Madonna comença a cantar, mentre tot el públic balla. Gran cridòria.

esceNari de la Plaça del POble

Madonna cantant sola a l’escenari. Tota la gent saltant i ballant miren a Masferrer, que està ballant emocionat.

Masferrer: (Amb llàgrimes als ulls i la nuna a coll) la gallina ha dit que no...

eN uN racó de la Plaça.

Xuriguera amb la seva dona. De fons Madonna cantant.

dona deL XuriGuera: És tard. ¿Vols dir que no hauríem d’anar a dormir?

XuriGuera: Quedem-nos un rato més.

dona deL XuriGuera: Si home... i demà t’adormiràs, com sempre, i faràs tard a escola. ¡i ja hi serem!

Veiem en Xuriguera i la seva dona com marxen agafats de bracet.

Plaça del POble – fOGuera

En Faixedas parlant amb l’alcalde que encara està lligat.

faiXedas: ¿Ho veu alcalde? Tot arreglat.

aLcaLde: ¿Em podries deslligar si us plau?

faiXedas: la gent ja ni se’n recorda de la Sin City.

En Faixedas mentre parla distesament amb l’alcalde encén una cigarreta. L’al­calde està nerviós pel fet d’estar lligat.

aLcaLde: ¿Em podries deslligar si us plau?

faiXedas: Tampoc no s’hauria fet mai, per-què el meu sogre hi estava en contra.

aLcaLde: ¿Em podries deslligar si us plau?

faiXedas: de fet, la manifestació l’havia muntada ell...

Obrim plano i veiem el sogre al costat d’en Faixedas, ha escoltat tota la conversa amb l’alcalde.

faiXedas: Hola sogre. Estava comentant amb l’alcalde.

Veiem la cara d’encès del sogre. En Faixedas comença a córrer i veiem com la cigarreta comença a volar i cau a la pila de llenya...

aLcaLde: ¡Nooooo!

imatGe NOcturNa del cOrcOVat

Als seus peus Vilajardí. A la plaça del poble veiem la il·luminació del concert i escoltem la Madonna cantant.. Ens acostem fins a un primer pla del corcovat.

corcoVat: ¡aaah! i ja ha passat un dia més. Un magnífic i meravellós dia al tranquil poble de Vilajardí. Pau, amor i felicitat...

Una llauna de cervesa entra volant per l’angle esquerre i li peta al cap.

corcoVat: Ha, ha, ha. la canalla, com juga... l’esperit incansable del jovent. la vall torna a recollir-se per descan...

Una segona llauna li peta al cap.

corcoVat: ¡Nen, si t’enganxo, et fotré una cara nova!

Avergonyit pel que acaba de dir.

música fiNal de la série

Cria CorbsEn Xuriguera inventa un robot professor a la seva imatge i semblança, per què li solu-cioni els problemes que té amb els alum-nes. El problema és que el robot s’inspira en El club de los poetas muertos, i és fa estimar més que robin Williams entre els alumnes, els vilatans, la seva dona i les amigues de la seva dona. En Xuriguera demanarà al Masferrer i al Faixedas que l’ajudin a eliminar el seu doble, cosa difícil i complicada.

Fantasmes a la neveraEn Xuriguera rep en herència un casalot encantat als afores del poble. Els tres amics hi passen una nit i s’enfronten a espec-tres, aparicions i ectoplasmes. Com que els Caçafantasmes de Bill Murray estan ocupats, decideixen acabar amb l’encan-teri fent servir un sistema infalible: la dinamita. Tractarà d’evitar-ho el sogre del Faixedas, que té l’ull posat en el solar per aixecar-hi un centre comercial, però només en quedarà un cràter fumejant.

Jo vull ser Famós!En Faixedas, fart de sentir-se un zero a l’es-querra, vol arribar a la fama per la porta gran: fent-se estrella del rock. amb el Xuri-guera i en Masferrer munten una banda, assessorats per Mick jagger. En el concert de presentació, davant de tot el poble, el Faixedas s’adona que el públic s’interessa més per la vida privada que per la música. Ell complau al públic explicant les misèries de la seva dona i del seu sogre, que faran tot el possible per boicotejar l’espectacle.

a qui li Calen bons amiCs?En Faixedas rep una amenaça clara del seu sogre: o trenca la seva amistat amb en Xuriguera i en Masferrer, o perdrà el seu lloc privilegiat a l’empresa familiar. Veient que el seu estatus social perilla, intenta perjudicar als seus amics per demostrar que se n’ha distanciat. Però els seus plans fracassen: no tan sols afavoreixen en Mas-ferrer i en Xuriguera, sinó que perjudi-quen els negocis del sogre. En Faixedas acaba reafrimant la seva amistat amb el Masferrer i el Faixedas, davant de l’enuig del sogre i la dona.

PneumàtiCs aCCeleratsEls tres guillats volen aconseguir diners perquè els nanos de l’escola puguin anar de viatge de final de curs a les ruïnes de Pompeia. Volen atracar el banc del poble; no és bona idea, perquè la directora els reconeix, els convida a esmorzar i els obre un compte infantil a cadascun d’ells. Per això, recorren a una idea més simple: aprofitant que Fernando alonso corre a Montmeló, entraran a la seva rulot i li robaran la cartera dels pantalons.

11 sinopsis

42 V i l a j a r d í 0

la vida és un insomni?després de mirar el dVd de Gorilas en la niebla cinc vegades (i acabar-se tres ampo-lles de ratafia), el Faixedas té una visió: es veu a ell mateix salvant goriles a l’Àfrica. Per això, renega de la seva vida de luxe, la família i la minyona i es disposa a comen-çar de zero. El Xuriguera i el Masferrer l’ajuden a fer les maletes per fugir de casa. Però la família del Faixedas està decidida a boicotejar el canvi, el convencen perquè mantingui el seu rol social.

negra i CriminalEntren a robar a la fàbrica del sogre d’en Faixedas. Els tres amics investiguen el suc-cés, perquè el Faixedas vol promocionar-se davant del sogre. El problema sorgeix quan descobreixen que el sogre ha fingit el robatori. Faixedas és convençut pels amics perquè ho denunciï. Però no compten en què el sogre és un home poderós i té un bon advocat. Ell surt de comissària sense problemes, però els tres amics hi acaben passant la nit, acusats de difamació. tot va Començar així En una regressió al passat, trobem al tres amics a l’escola, i veiem com es fan amics com a reacció al bullying i a la margina-ció que els sotmeten la resta de companys. També assistim als intents del Faixedas per impressionar i conquerir la seva futu-ra dona, per tal de demostrar que és un mascle com cal. En Xuriguera i en Mas-ferrer miraran de treure-li la idea del cap, sense gaire èxit. una teràPia de nassosEl sogre envia Faixedas, Xuriguera i Mas-ferrer al zoo de Manhattan, a la recerca d’idees pel zoo que vol muntar a Vilajardí. Els guillats, aprofitant el viatge, s’entrevis-

ten amb Woody allen. l’han de convèncer perquè s’avingui a filmar l’espot publici-tari del futur zoo, però la trobada acaba com el rosari de l’aurora. Mentre volen de retorn a Europa, Faixedas està desesperat: s’han fos en multes tot el pressupost del sogre i no porten cap idea. Masferrer des-cobreix en una revista un negoci absurd per enriquir-se que, en aparença, sembla infal·lible. Faixedas el ridiculitza i se’n riu. Però quan arriben a Vilajardí, en un ram-pell d’inspiració, mira d’enredar el sogre perquè s’oblidi del zoològic i tiri endavant aquell negoci.

la invasió dels Carallotsdos estrangers rics, a imatge de Sarko-zy i Carla Bruni, s’instal·len a Vilajardí i comencen a restaurar una antiga masia. El seu luxe i fals glamour impressiona a tot el poble, menys als tres amics, que recel·len de tan cosmopolitisme. decidits a desenmascarar-los, acaben demostrant que els nouvinguts són uns extraterrestres que volen reduir la humanitat a la seva imatge. acaben foragitant-los de la Terra, tot i la incomprensió dels seus covilatans, que no els reconeixen l’encert.

l’air ForCe oneEl sogre d’en Faixedas lloga un zeppelin per fer-lo volar damunt del poble i repartir publicitat d’empreses pròpies. Un escamot terrorista, que fuig de la policia, s’acaba apoderant del dirigible i segresta al sogre. Els tres guillats se les hauran d’enginyar per aturar el dirigible, abans que travessi la frontera. Tot això, és clar, d’amagat de les forces de l’ordre que controlen l’ope-ració de salvament, i amb l’ajuda del 007 daniel Craig, que estiueja vora el poble.

Sinopsis 43

44 V i l a j a r d í 0

4 propostes monogràfiquesamb la neu al CosEl Nadal ha arribat a Vilajardí. Com es descarreguen contra el tió i contra tot allò que s’ho mereixi. l’esperit de Nadal es respira a ple pulmó. O quasi, o no.

Castanyes versus Carabasses) la tardor fa esclatar un bonic ventall d’ocres i vermells pels boscos de la contrada. Sota l’arbre de la plaça, la castanyera torra castanyes i moniatos. arriba la nit de tots sants a Vilajardí. Però, que carai fa aquesta mainada vestida de dràcula i fent mal bé les carbasses?

ara Fa CinC seglesabans es vivia més bé. abans tot era més natural. abans el menjar era més bo. Tot era més autèntic. abans la gent tenia paraula. abans al bosc hi havia bolets i per la riera baixava més aigua. Com s’ho feien per viure els avantpas-sats dels nostres protagonistes?

torna-la a toCar, xurigueraMunten un cinema a la fresca a Vilajardí. Els del poble queden fasci-nats pel setè art. les millors trames cinematogràfiques, escenes mítiques del cinema mut i sonor, històries d’amor, bèl·liques, de romans... allò que el vent s’endugué passat pel sedàs de Vilajardí. Per als més cinèfils.

2 propostes més (trastocades del tot)

les tres Clonades Una mare (roser Capdevila) ve a passar el cap de setmana a Vilajardí. Hi arriba amb les seves filles (les tres bessones). Una trucada la reclama urgentment a Barcelona. Cap proble-ma perquè els nostres protagonistes faran de cangur a les tres bessones. Us imagineu una trobada entre la bruixa avorrida i la dona dels gossos?

qui són aquests tan alts?la dona d’en Faixedas ha muntat una party a casa seva. Hi convida les seves amistats i part de la jet set local i mun-dial. S’hi aplega una gent ben estranya. Un xoc cultural entre l’univers Guerri-lla i l’univers de jordi labanda & Co.

4 V i l a j a r d í 0

VILAJARDÍ

TEATRE DE

GUERRILLA

Guia pràctica per a forasters

VILAJ

ARDÍ

Guia p

ràctica

per a f

oraster

sTEATRE DEGUERRILLA

Animació

Direcció d’art

Idea i direcció

Dis

seny

grà

fic:

Júl

ia F

ont

i C

èl·lu

la