Vin-i-cinc

a j o s e p f e l i p , i n m e m o r i a m

v int~i ~c inc

Edita i imprimeix: Grficas CastaDipsit Legal: CS 66-2015ISBN: 978-84-606-5477-3

Ha dirigit aquesta edici:Associaci Cultural Colla Rebombori

www.collarebombori.cat

Consell de Redacci:M. Alegre, F. Aparisi, E. Artola,

J. M. Carceller, M. Gmez,

X. Llombart, D. Traver

Portada i pintures: Manolo AlegreAssessor lingstic: Josep J. ConillDisseny i maquetaci: vetavisual.com

Fotografia:

Miquel Gmez

Josep Miquel Carceller

Publicitat: Ferran Aparisi

Textos de collaboraci: Els seus autors

Aquest llibre sha presentat a la convocatria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoci de ls del valenci.

9 Lhome que recorda Josep Miquel Carceller Dols

72 Reflexions artstiques Manolo Alegre Bernal

77 Joves. El Castell que els espera Artur Aparici Castillo

87 Vint-i-cinc anys o quasi Javier Andrs Beltrn

92 Hivern a la marjal La memria del lledons F. Mezquita Broch

95 Els ltims 25 anys deducaci Consol Aguilar i Rdenas

103 De ple dret Manel Garcia Grau

105 Msica tradicional i prejudicis Antoni Guzmn Madrigal

Antonio J. Navarro Muoz

113 Nou viatge pel Camins Ferran Aparisi Monfort

119 Vint-i-cinc anys per la vila no sn res, per aquests ltims fan mal...

Miquel Gmez Garcs

125 Flor del mn

Josep Porcar

127 Els vells camins del Grau

Vicente Domnech Querol

137 De la desmemria

Rosabel Gumbau Gonzlez

139 Catleg de productes per estar jove

Ferran Aparisi Monfort

TAULA

BRANCAL

Lhome que recorda

Josep Miquel Carceller Dols

Lhome que, a la manera dEspriu, ha passat una hora ben llarga mirant aquesta terra des del cim del Raca, ha matinat per aparcar el cotxe als peus de lermitori de la Magdalena i comenar la ruta circular que el portar de retorn cap al migdia.

Lhome que dna grcies als milers de casualitats que han propiciat, com un miracle, que puga parti-cipar del misteri de lexistncia, amb la immensa sort dhaver nascut en un lloc i un temps que li han fet molt fcil la vida confortable, tranquilla i feli que ha menat des de fa ms de mig segle, inicia la cami-nada seguint les marques blanques i grogues del PR CV-378.

Lhome que als pocs minuts es desvia vers un sender que fa pujada i porta al coll de Benissalema, cavilla sobre lestrs hdric dels pins que, desprs de mesos de sequera, no poden generar la suficient resina per defensar-se del Tomicus destruens, el minscul colepter que els mata a tot arreu del territori i ha obligat a talar centenars dexemplars del pi blanc que predomina a la zona arborada del tur tan emblemtic de la Plana.

Lhome que ha dapartar-se algunes vegades a un costat del vial estret per deixar pas a uns ciclistes que el saluden amb un bon dia dal panteixant i a uns motoristes que sel miren fugament i no li diuen res, comprova com aquests mitjans mecnics han deteriorat el cam, i molt, pel seu pas continuat sense cap control i han erosionat, de la pitjor manera, el paisatge de caracterstiques antrpiques tan marcades, amb presncia despcies derivades de lagricultura tradicional oliveres, ametllers, garroferes i desp-cies extiques com la pitera o la figuera de pala.

9

Lhome que, assegut al costat del vrtex geodsic del Raca, assaboreix unes mandarines collides ahir mateix a lhort que, a la partida de Ramell, t una amiga que li va dir Ves i agafan, que sestan podrint a larbre, repassa, quan acaba el petit piscolabis que ha pres per afrontar la baixada, les fotos que ha fet amb la cmera digital que li han portat els Reis, grcies a la carta de lestimada, i que hui, pocs dies desprs, estrena. Hi ha bona visibilitat, i mira de trobar el millor programa per treure bones imatges a contrallum de la mar i de la plana quaternria que cap a llevant sestenen als seus peus.

Lhome que ha esborrat unes quantes fotografies, per que est especialment satisfet dalgunes que, de segur, passaran a formar part de les que guardar a la carpeta corresponent de lordinador (Raca. 10 de gener del 2015), en t ms dun centenar de similars que sumen milers i milers dimatges, fruit de les passejades que habitualment fa els dissabtes que pot amb amigues i amics que, com a ell, els agrada caminar pels paisatges de les diferents comarques de la nostra terra i parlar de la gent, de menjars, de la terra, de la flora, de la fauna, de les pedres, de lnima i dels sentiments.

Lhome que abans desdevenir el lector apassionat i selectiu que s, de ben menut es quedava emba-dalit mirant les fotografies que omplien, sense cap criteri, una capsa amagada al fons dun armari que li semblava meravells, ple de misteris, conserva alguna daquelles fotografies en blanc i negre, de vores acabades en dents de serra, que li mostraven histries no viscudes per ell, histries del passat que expli-caven el seu present de nen estimat de casa pobra i honrada. Aquella capsa, que va heretar i guarda encara, va proveir les pgines dels primers lbums dels quasi cent cinquanta que fins a finals del 2003, van seguir illustrant i immortalitzant, dibuixant qumicament, les mirades que deixaven petjada en el seu cap.

Lhome que quasi mai camina sol per les muntanyes, hui porta com a nics interlocutors el so de la natura del paratge tan conegut i el de la msica que escolta de Pep Gimeno Botifarra (A tu que tha entrat i a mi que mha eixit? Aquesta setmana un nvio ben ric! A tu que tha entrat i a mi que mha eixit? Una botifarra grossa debaix del melic!) al mbil modern, ple daplicacions, que lacompanya fa poc, quan, com un convers, sha rendit a la tecnologia nova que abans menyspreava i ignorava.

Lhome que emmagatzema, a laparell petit que es treu de la butxaca, tantes fotos, tants correus, tants documents, observa els vaixells que es retallen en la mar de diferents tons de blau, tots ms foscos que el cel sense nvols que acull el sol que escalfa aquest mat de gener de temperatura inusualment alta. Est cmodament assegut al terra de roca calcria, ben a prop dun margall que com els llentiscles, les argelagues, els brucs, o els romers sn ben abundants a les muntanyes de la zona. Tanca els ulls un segon, o potser un minut i el pensament se lin va al llibre que havia rellegit feia pocs dies, el Jo confesso de Jaume Cabr que t una portada que li agrada tant i un text que encara li agrada ms. I li vnen ganes de telefonar els companys de redacci del llibre que la Colla ha de portar a la impremta en els propers dies, i de confessar-los que novament haur descriure a correcuita els textos compromesos. Confiteor els dir mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa.

josep miquel carceller dols

Lhome que, aix s, fa uns dies va preparar quadres i estadstiques de la histria de la Colla Rebom-bori que va nixer el gener de 1990 i que ara, per tant, celebra el seu vint-i-cinqu aniversari, obri els ulls, agafa el mbil i cerca amb el dit amatent aquests documents per repassar-los i, satisfet amb el que veu, els tanca aviat i decideix examinar les fotos que ha seleccionat dificultosament de cadascun daquests 25 anys en qu tantes coses han canviat a la colla, al pas, al mn. Dificultosament, perqu en sn moltes i perqu s ben complicat triar-ne una sola per any, com li havien demanat, per comentar-la i aprofitar-la per recordar i deixar per escrit memries daquest quart de segle que ha complit la rebomboriada.

Lhome que esborra un whatsapp poca-solta que li acaba darribar, consulta el pdf del llibre que van publicar perqu reproduira, complementara i perpetuara lexposici que la Fundaci Dvalos-Fletcher va acollir al seu sal dexposicions del carrer dIsaac Peral, el gener del 2011, per commemorar amb uns mesos de retard el vint aniversari de la Colla. Ajunta el polze i lndex de la m dreta damunt la pantalla i els separa per ampliar illustracions i lletres i poder aix apreciar detalls i llegir amb fludesa.

Lhome que amb una branqueta escriu sobre un trosset de terra fangosa: REBOMBORI, 25 ANYS FENT COLLA, comprova que si utilitzen la coma i els dos dgrafs compten per dues grafies i no per quatre, s que podran repetir la idea del cartell que presideix el local del carrer de la Mealla 26 amb els actuals vint-i-tres membres actius de la colla fotografiats agafant, caldr cavillar com, cadascuna de les grafies del lema, i podran publicar-lo en una o dues de les pgines potser les centrals del vint-i-tres llibre que portaran a la impremta, des daquell lluny i alhora proper 1997. s una idea, el dimecres la plantejar.

Lhome que li reclama ms idees al cervell, llegeix les paraules que encapalaven el text Idees per a una exposici que F. Mezquita els va dedicar en el llibre-catleg de lexposici dels vint anys: Formar part del grup que compon Rebombori no s qualsevol cosa, s entrar en un mn divers, obert a sensibi-litats distintes, on es poden recrrer camins inversemblants fins a arribar a un objectiu que darrere de cada tema, suggereix propostes respectuoses amb el passat i agosarades cap al futur, per sobretot, plenes darguments i de treball....

Passa pgines digitalment, i a la pantalla apareixen mots escrits per Maties Segura: De la Colla Rebombori em sorprenen les seues ganes continuades de fer projectes, la seua illusi per tirar endavant empreses culturals, la seua bonhomia particular i el comproms constant per la llengua i pel Pas [] Sn dels meus!

I segueix alimentant lego i les ganes de llevar-se la mandra de damunt, fent entrar pels ulls, amb vista cansada, les paraules que en aquella mateixa publicaci els va dedicar lhistoriador Ferran Archils: Castell s una ciutat que va desapareixent lentament. Com Vencia en les aiges de lAdritic, com el monstre del llac Ness quan es capbussa, com un hort tragat per lespeculaci immobiliria. Castell s una ciutat sense memria que li importa ben poc als seus habitants. Quan Castell haja desaparegut, dentre les poques coses que jo enyorar, una delles ser la colla Rebombori.

brancal. lhome que recorda 11

I cinc pgines desprs a la pantalla de 47 polzades, recupera la felicitaci, que el fa engreixar uns quilos, de Josep J. Conill i dAnna Salom: [] La Colla Rebombori sens apareix a hores dara com un dels escassos reductes de societat civil existents a la nostra ciutat, capa daglutinar esforos ben diversos de cara a la realitzaci de projectes intellectuals sovint negligits per les institucions, grcies als quals un grapat de persones ha pogut reflexionar crticament sobre la nostra ciutat, en una demostraci emprica que la festa no est renyida amb el pensament ni t perqu identificar-se amb el tarann cofoi i narcisista que se li vol imprimir des dinstncies oficials.

I trenta segons ms tard, si fa no fa els que ha esmerat en seguir el vol dun reactor que dibuixa una lnia blanca llargussima, que acaba difuminant-se per la banda que ens ve del nord, com ho va fer la llengua que parla heretada dels pares i de tantes generacions que se li escapen, la mateixa llengua que fa servir Sergi Selma en la Nova entrada al diccionari de la llengua no esmenta si en lAlcover-Moll, el Fabra o el de lAcadmia de la Llengua! Colla Rebombori (ll. copula uni, lligam+rebombori (onomatopeia), potser ll. vg. rumbuminare, barrinar detingudament fent remor f. m. Ens privat de servei pblic que cada any sorprn gratament la societat castellonenca per la tenacitat amb qu intenta despertar lesperit collectiu de tot un poble, el de Castell de la Plana, tant avesat a dormitar de festa a festa, a causa dun menfotisme que la gent rebomboriana no coneix.

Lhome que no pot seguir llegint les paraules afalagadores daltres amics que els han recolzat en els projectes continuats, perqu mira el rellotge i troba que ja s hora de reprendre el cam, diniciar la baixada, darribar al Coll del Mancebo, de passar pel polvor abandonat i dagafar el cotxe que lespera, obedient i callat, al tur que domina la blanca ermita emblanquinada de Santa Maria Magdalena del Castell Vell, on pujar caminant en romeria, en cosa de dos mesos, el diumenge 8 de mar per arribar puntual a la una a lera i ballar la dans i altres balls nostrats, sedut pel so afinat i emocionant del millor dolainer de la Colla i, possiblement, del mn: Pep Oria.

Lhome que ahir per la nit va descarregar al mbil alguns textos que ha anat escrivint al llarg dels anys sobre la seua Colla que igual, pensa, li poden venir b per aclarir-se i no barrejar records, oblits, sensa-cions i sentiments i per explicar amb rigor retalls de la histria rebomboriana, llegeix, desprs de molts anys, la reflexi que feia, el desembre del 1993, en el nmero 6 de la revista Rebombori que es distribua, enquadernada en espiral i amb una tirada molt curta per a s intern de les vint-i-cinc famlies (cinquanta adults i quaranta-quatre infants) que nrem scies aleshores:

[] Hem viscut quatre magdalenes i trenta-dues famlies han participat i ajudat a crear lesperit rebombori; un esperit de definici difcil i segurament amb mltiples accepcions i interpretacions dife-rents, per que matrevisc a resumir dient, escrivint, que la tolerncia, el respecte, lhumor, lamistat, els fills, el dinamisme i la cooperaci en formen part. Enteneu-me, no vull dir que tots siguem amics de


lnima, ni que en les nostres relacions tot siguen flors i violes, tampoc que la collaboraci i participaci en el disseny-realitzaci-valoraci de les diferents activitats shaja repartit sempre a parts iguals. No, no vull dir aix, per em sembla que ah s on hem de cercar el secret de la continutat, que ja s un xit, de la nostra colla legalitzada amb estatuts, amb tots els ets i els uts la tardor del 1991. No som tots iguals i aix s bo, aix s positiu i aix pot ser i ha de ser enriquidor. No hi ha jerarquies a la Colla [] Alguns sn ms maneguetes i tiren ms del carro, per no hi ha afany de protagonisme, ni de figurar. No hem tingut, fins ara cap de colla, ni tan sols una direcci collegiada. Hem estat mediterranis o llatins, si em permeteu el tpic, i les coses no han anat malament. Ning no manava, ning no era clarament responsable de decidir res, per quan shan pres decisions la gent sha responsabilitzat de les diferents tasques assignades assembleriament i no han mancat voluntaris. Que ens hem fiat massa del voluntarisme? S, potser! Que podrem haver estat ms dinmics, dinamitzadors, creatius i originals? I tant, segur que s! [] Que la majoria sols simplica en les activitats magdaleneres? S, i s possible que sempre siga aix i entre tots arribem a la conclusi que ja ens est b i no ens interessa res ms o que no podem anar ms lluny. Que no hem donat un suport massiu a les xarrades-colloqui? [] Que no tots sentim la Magdalena i la festa popular digual manera? s comprensible per origen i carcter. Podria continuar encadenant preguntes i seguir sense donar respostes clares i precises. Aix s fcil i no compromet a res. El que importa ara s que la Colla viu i es consolida, que tenim un bon local, que hem millorat, en un carrer ideal per als jocs dels nostre fills [] li hem tret molt de suc a aquest projecte. No es tracta desperar que la tendresa, la felicitat i la saviesa sinstallen als nostres cors i cervells, s ms senzill tot plegat, s comptar amb un espai fsic i amb un collectiu hum que, malgrat les discrepncies de detalls, coincideix a grans tret en aspectes essencials.

I poques setmanes desprs al nmero 9 de la revista Castelloneries, que va aparixer als quioscos la Magdalena del 94, la cosa va anar de presentaci i de declaraci dintencions, i lhome que tracta de nugar en el cervell imatges, paraules i records va deixar escrit:

[] Rebombori s tamb una colla de Castell. Anava a escriure una colla festera, per som alguna cosa ms [] els nostres afanys i les activitats que dissenyem, realitzem i valorem ultrapassen mpliament lmbit estricte de la setmana llarga magdalenera i, tot i que ni aquestes ni altres festes populars ens sn en absolut alienes, ans al contrari, hem intentat, des del principi, ser un collectiu arrelat al pas en un sentit global, ampli, obert i acollidor. [] Rebombori s una colla sense jerarquia institucionalitzada, sense junta gestora, ni consell rector. [] Rebombori s una colla amb voluntat viatgera i gust per la muntanya i la mar, per la natura i els espais lliures; una colla preocupada pel medi ambient, que ha posat el seu granet darena en la repoblaci del Desert i sha desplaat als indrets ms bonics i ferstecs de les nostres comarques; una colla que ha organitzat xerrades-colloqui, obertes a tothom, sobre urbanisme, mitjans de


comunicaci, ensenyament, sanitat, futbol, bous, gastronomia, [] i ha convidat a participar-hi regidors, poltics, sindicalistes, dirigents de moviments venals, caps de serveis territorials [] Rebombori s una colla amb esperit crtic, que no es creu el melic del mn i sap veures, si cal, la biga al propi ull; una colla que discuteix del b i del mal i posa en joc mecanismes de canvi i de millora; una colla que sestima la llengua que ens va venir del nord al segle XIII, el catal, i la fa servir en la seua vida quotidiana i normal, en les seues publicacions, en les seues comunicacions internes i externes, en el seu programa de festes, en leducaci dels seus fills i filles.

Lhome que sesfora en recordar i li ve ben de gust, compta que han passat ms de vint anys des daquell text i moltes coses han canviat (i tant!), perqu nosaltres hem canviat, com no podia ser daltra manera. La vida ha seguit i els fills, que estan en la gnesi de la Colla, han crescut i alguna vegada passen pel local, per poques. Ja fan la seua festa i la seua vida, malau-radament prou ms difcil i amb molta ms costera, malgrat que estan ben preparats, millor que nosaltres quan vintejvem o comenvem a

trentejar, com ara ells. I els vint-i-tres que seguim, continuem sent diferents i complementaris, per ja no en som tants per a triar, ni la vitalitat fsica s la mateixa i ja noms dos o tres, o un o dos, o noms un, gosa pujar a laltet on guardem cabirons, caixes, cartells, llibres, senyeres, pancartes, bastides i andrmines vries. Hem hagut de reinventar-nos i en el cam ms dels que ara en quedem han anat apartant-se, cadasc a la seua manera, per motius ben propis i particulars i han seguit camins diferents, amb altres velocitats, amb altres objectius, amb altres interessos. El nom de tots ells, de totes elles, apareix en aquest llibre, perqu han estat i han sigut i la histria que volem contar no sexplica sense all que ens van aportar.

No hi ha cap misteri. Vint-i-cinc s el ttol del llibre que ara tocava, perqu 2015-1990 dna com a resultat 25. Tan senzill com aix: matemtiques elementals, una resta facileta encara que siga portant! Vint-i-cinc anys ve a ser una generaci, i en aquesta poca que ens ha tocat viure vol dir canvis accele-rats de tot tipus: tecnolgics, socials, fsics, psicolgics, econmics Ho hem anant vivint i contant i ho seguirem contant. Ben mirat 25 anys sn 300 mesos, per no 400, ni 500. 25 anys sn 9.131 dies, per no 10.000. 25 anys sn 219.144 hores, per no 250.000. 25 anys sn un mili tres-cents catorze mil sis-cents quaranta minuts, per no un mili cinc-cents mil. 25 anys, encara poden ser 30, o 40 o De manera que


encara queden moltes xifres redones per celebrar si ens volem complicar la vida, o al contrari, si ens volem omplir la vida de reptes illusionants i de projectes que ens engresquen i ens multipliquen els glbuls a la sang, perqu tot i que el nom que ens identifica sembla convidar a la festa farcida de decibels i al terrabastall i, en certa manera, t certes connotacions de poca seriositat, dhumorada, dextravagncia o dexcentricitat, qui ens coneix sap que som gent dordre i de treball i molt sovint el nostre rebombori esdev silenci creatiu i, millor encara, so harmonis i contribuci illusionada a la difusi de la cultura i la llengua que ens identifiquen com a poble.

I mentrimentres a lhome que recorda li entra per la panxa i se li installa en la pell un rampell dopti-misme irreflexiu, sense cap argument racional que el justifique, mentre el cotxe enfila la gran rotonda que hi ha a la vora de lHospital General, que per a ell sempre ser la Residncia, i creu fermament, almenys durant el temps que tarda en arribar a la rotonda, no tan gran, que porta a lAuditori, que en passar altres vint-i-cinc anys podr seguir recordant i explicant ms projectes reeixits i noves histries de la Colla i del Castell i del pas de gent ms noble i ms culta i ms lliure i ms feli i ms sensata que desitja. I potser els dus en qu no creu facen algun miracle i la humanitat redrece el rumb i dac vint-i-cinc anys haja trobat la manera de canviar la dinmica que fa que cada vegada siguen menys els que tenen ms, gaireb tot. Lhome que es prepara per comenar el text de la histria que hauria destar acabat ja fa unes quantes setmanes, seu davant lordinador i escolta per internet les xifres de la vergonya que Intermon Oxfam explica per una emissora de rdio prohibida pel govern autonmic, ara fa un any, pels dials convencionals: un 20% de la poblaci t ms del 80% de la riquesa del mn. Aquest any l1% ms ric acumular ms del 50% de la riquesa del planeta o el que s el mateix, els 70 milions de persones ms riques superaran el que tenen els 7.000 milions restants. I encara ms: 80 persones acumulen la mateixa riquesa que la meitat ms pobra, vora 3.500 milions de persones. I any rere anys es redueix la primera quantitat i augmenta la segona. I a les Espanyes l1% ms ric concentra ms diners que el 70%... I mentre escolta que mai hi ha hagut tanta distncia entre la justcia social i el poder dels diners i la hipocresia amb qu tots plegats tanquem els ulls davant lesclavitud infantil que ajuda a abaratir productes als supermercats, lhome que recorda i que t la professi densenyar rescata una cita que va llegir dun pensador jueu: Un sistema educatiu que abandona la memria s diablic. Cap policia ni censor pot trauret el que tens dins si ho has memoritzat. Invoca, doncs, la memria, ara que encara pot, aix s fent una mica o un molt de trampa, posant damunt la taula alguns papers i algunes fotos i comena a escriure:

1990. La foto que ens va fer Wamba


1990-2015

B I B L I O T E C A B S I C A D E C A S T E L L

19

C A R T E L L S 1 9 9 0 - 2 0 1 5

21

COLLA REBOMBORI (1990 ~ 2015) SOCIS I SCIES AL LLARG DE LA SEUA HISTRIA

MANOLO ALEGREBERTA BALDAYOManolo / Andreu (1994)

FERNANDO AMORSLLED ARRUFATscar / Lled (1994)Darrera Magdalena: 2007

FERRAN APARICIM.NGELES PONSFerran / Marc (1994)

ELISEU ARTOLA Marc / AidaISABEL GABALDN (1 Mag-2013)

PEPE BELTRNSOLE BENAGESRal / Josep / MireiaDarrera Magdalena: 1990

PACO BONETMAVI ALEGREJorge / PabloDarrera Magdalena: 2007

ALEJANDRO CARCELLERNATI CAPELLADavid / Xavier Darrera Magdalena: 1996

JOSEP MIQUEL CARCELLERCARME AMORSFerran / Pere

EMILI DOMINGOMARIL PASCUALAlba / Maria (1992)Darrera Magdalena: 1998

SALVA ESTEVE (Darr. Magd.2012)

TERE CLIMENTTeresa / Mar (1994)

JOSEP FELIP (+) (Darr.Magd. 2014)ISABEL LABUIGA (Darr.Magd. 2004 )Mireia

MIQUEL GMEZAMPARO CARPIBalma

CARLES LLANSOLACARME DAZBalma / CarlaDarrera Magdalena: 1996

MANOLO MANZANOMONTSE VIDALPauDarrera Magdalena: 1992

EMILIO MARMANEUPAZ BELTRNPau / Elena

PEPE ORIAJosep

RAFEL PREZMNICA CARODami / BernatDarrera Magdalena: 1991

SANTAGO RINCNCONCHA BARRIOBeatrizDarrera Magdalena: 1998

DELF TRAVERFINA SALVADORIris / Alba

VALERI VALEROAMPARO AGRAMUNTscar / Mara

CARME FUERTES (Darr.Magd.2006 )

ALEJANDRO VERDOYLEONOR NEBOTTeresaDarrera Magdalena: 1992

JOAN CAMPRODNNEUS FIERRESSergi / Laia (1994)Primera Magdalena: 1991Darrera Magdalena: 1998

MANOLO GARCAPILI PONSAloma / Pau (1993)Primera Magdalena: 1991Darrera Magdalena: 2000

RAFAEL MARTM.VICTORIA RENAURafael / CeciliaPrimera Magdalena: 1991Darrera Magdalena: 1993

LLUS PERISISABEL MENEUMauro / AnnaPrimera Magdalena: 1991Darrera Magdalena: 1991

XAVO GARCAJUANA GARCA-ARQUIMBAUCarlos / AdrianaPrimera Magdalena: 1992Darrera Magdalena: 1993

XAVIER LLOMBARTEMILIA SANCHISJoan / JordiPrimera Magdalena: 1992

JOS RAMN NEGREILSE GMEZHugo / HctorPrimera Magdalena: 1992Darrera Magdalena: 2013

MOISS BALLESTER (+) (Darr. Mag. 2001)CONXA OLMOS (Darr. Magd.2011)OriolPrimera Magdalena: 1993

ENRIC VICENTEEMILIA PARDOEnric / IrisPrimera Magdalena: 1993Darrera Magdalena: 2007

FELIPE BALAGUERFINA BELTRNDiegoPrimera Magdalena: 1994

TONI VAQUEREMILIA NEBOTAntoni / GuillemPrimera Magdalena: 1994Darrera Magdalena: 2009

JOAN MIQUEL AHS (Darr.Magd.2006)

BATISTE BALDAYOSARA FORS (+)Joan / Alba Iris / SaraPrimera Magdalena: 1997Darrera Magdalena: 2002

SANTI PREZ (Darr.Magd.2004 )Marc / Aida

BEGOA SANTAMARA (1 Mg. 2006/Darr.Mg. 2008) Alba /Manel

GULLERMINA GILAitor / GabrielPrimera Magdalena: 1997

DES DE 1990 2015ADULTS...............70

(34 hmens i 36 dones)INFANTS...............64

(38 xiquets i 26 xiquetes)ADULTS...............23

(11 hmens i 12 dones)INFANTS...............0

TOTAL.134 SOM 23

La foto que ens va fer Wamba, no recorde si el primer, el fill o el fill del fill al Primer Mol, encara no restaurat ni convertit en centre cvic, el diumenge 18 de mar de 1990 uns minuts desprs de les nou dibuixa ben clarament el primer any de la Colla Rebombori amb parelles jvens i molta menudalla que necessitava del carro.

Tot havia comenat, per, la Magdalena anterior, la del 89, entre mascletaes, castells de foc, bruses, saragells, jupetins, faixes, mocadors, espardenyes, carros i xupons i bolquers dinfants, canyes, bandes de msica, danses, i una tronada al peu de lermita i llargues caminades pels carrers i les places de Castell. rem aleshores unes poques parelles unides pel fet de tenir filles i fills menuts escolaritzats a La Bolan-gera, lescoleta infantil en valenci que va heretar el testimoni dEl Rotgle. All havem iniciat una fructfera amistat, sustentada en moltes hores de reunions en les diferents comissions daquella cooperativa de mares i de pares i en idees comunes sobre la vida, la societat, la cultura i la llengua. Volem viure la festa i fer-la viure als nostres infants amb intensitat, de prop, fent-la, olorant-la, involucrant-nos-hi. Volem ser una colla, a lestil dalgunes poques que estaven revitalitzant i aportant un aire fresc i nou a la Magdalena i la ciutat, com el Pixav, com el Margall, o com el Magre, que tamb iniciava la seua histria aquell mateix any i encara no coneixem. Volem un local, i no el tenem, per reunir-nos i tenir aixopluc i possibilitat de posar en prctica alguna de les idees que anaven sorgint. Volem un nom, i tampoc no el tenem, per identificar-nos i singularitzar-nos. Vam pensar en topnims del nostre entorn o en personatges de les nostres tradicions, per vam comenar les festes sent la colla Sense nom i les vam acabar com la de Lany que ve tho dir, perqu tenem clar que anvem a continuar.

I aquell any que havia darribar ho va fer, i en un diumenge fred del gener de 1990, quan encara les cendres de les fogueres de sant Antoni fumejaven i donaven escalfor, vam esdevenir la colla Rebombori, grcies a la proposta afortunada del mestre i pintor Manolo Alegre, que va ironitzar sobre algun detall de la reuni fundacional que estvem fent i ens va convncer rpidament. Aviat vam cercar i trobar als diccionaris de paper perqu les noves tecnologies encara estaven noms al cap duns poquets illuminats que rebombori era un substantiu derivat del radical onomatopeic rebomb, que apareix al verb rebombar ressonar profundament, i era un mot amb mlti-ples sinnims: soroll, aldarull, avalot, rebull, desordre, guirigall, cridria, bullcia, enrenou, xerinola, gresca, xivarri... I poques setmanes desprs tenem ja local en un antiga tasca, al carrer de la Mealla, parallel al de Cavallers i al de La Cassola, en el pany que mira al mar. I el vam poder inaugurar per celebrar com cal la festa magdalenera i omplir de joia, illusi, gatzara i terrabastall aquells deu dies tan intensos. Encara em vnen al cap alguns dels plats de la 1a Mostra Gastro-nmica que va reblir la llarga taula que vam posar al carrer: el rabo de bou, la coca de tomata, el polpet, les mandonguilles amb spia, els bunyols dabadejo, la coca de crella, lensaladilla cassolana, lamanida de la terra, la coca despinacs, les albergnies farcides, el chilindrn de pollastre i conill, el porc senglar amb rovellons, les sardines, la caragol, la coca de mat, el flam dametla, el pding de xocolate, el bra de gitano, la crema catalana, el flam de pinya, etc. I la mostra de fotos de quan rem infants, i tots jugant a endevinar qui era qui. I la mostra cinematogrfica i molts jocs al carrer i el primer cadafal i tres paelles a lermitori, el darrer diumenge, quan la primavera ja ens feia compa-nyia. I les ganes de seguir i de fer coses!

1990 23

Deuria ser per primavera, algun dia de la Pasqua de lany 1991, quan vam anar al barranc dels Horts, que s un esplndid espai forestal de 670 hectrees situat a Ares del Maestre, a la comarca de lAlt Maestrat i vam gaudir dun paratge excepcional, amb conreus dametlers i avellaners, vorejant el llit dun barranc de muntanya i un bosc monumental de roures de fulla petita i carrasques, arbres de port majestus, unes quantes vegades cente-naris, que amb la seua presncia impressionant tutelen els ritmes i sons de la naturalesa i confereixen a aquest espai un incalculable valor ecolgic i social. El paisatge geolgic, abrupte i agrest, ens va corprendre als adults i infants rebomborians i la mona de Pasqua encara va ser ms delitosa en aquell marc on dominen els materials cretacis (calcries, margues i argiles).

Faltaven, aleshores encara dos anys perqu la Fundaci Caixa Castell comprara el terreny i norganit-zara la preservaci i protecci que ara limita entrades, horaris i recorreguts, i ning ens va vigilar o prohibir res. No feia falta: ens estimem la terra! I en aquell mar prima-veral, poc abans que a Castell canviara el color poltic de lAjuntament, per encara no de la Diputaci, i que comenaren la seua singladura el Planetari i, sobretot, la Universitat Jaume I, i que tancara la clnica que hi havia a la Ronda Magdalena, on havien nascut alguns dels infants que jugaven al costat del roure pare del roure gros de vint metres dalt, sis de dimetre i semocionaven pensant que hi veurem volar voltors, guiles o falcons i trobarem cabres, rabosots, gats salvatges, teixons, algun gamars i (ai, quina por!) senglars o escurons.

La mateixa setmana vam pujar al Penyagolosa i ens vam fotografiar al Pla de la Creu i vam fer un trosset del trajecte del Pelegrins de les Useres, que anys a venir farem complet en els dos dies que pertoca, comenant pel darrer divendres de cada mes dabril, seguint en silenci respectus aquesta romeria tan antiga. Alguns rebomborians que podien per filiaci userina, van tenir

lexperincia extraordinria de participar com a pele-grins fent penitncia pels camins ms costeruts i ms rons que sols la pressa fa dreceres.

I, si fa no fa, per aquells dies vam publicar el nmero 4 de la revista Rebombori, labril del 91, i vam explicar entre moltes altres coses els nostres comptes ben deta-lladets, que sumaven un total de 341.268 de les antigues pessetes dingressos i 339.572 de despeses. Tot generat per les vint-i-tres famlies scies aleshores, que juntaven en aquell moment 79 membres.

1991 25

El dissabte 21 de mar del 1992 comenava la prima-vera, desfilava el Preg i nosaltres vam muntar el cadafal al carrer del Governador. Aquell any passava per all venint de Maria Agustina, i potser ms anys, per em falla la memoria. Com sempre ens vam riure molt i vam xalar dall ms, i de pas ens vam posar morenets. La nit anterior havem inaugurat el nou local, el que encara ara tenim, en una antiga barberia al mateix carrer de la Mealla al nmero 26, en el pany que mira a ponent, cap a les muntanyes. A la revista daquell any, lhome que recorda escrivia en el brancal: Desprs de vint mesos, massa temps certament, la revista Rebombori treu a la llum el seu cinqu nmero, aprofitant les festes nada-lenques i larribada de lany 93, el que diuen els entesos que ens portar crisi, recessi i maldecaps. Caldr veure-ho, per. De moment pel que a la Colla respecta hi ha motius per ser optimistes: ens hem consolidat i encara no hem tocat sostre, ei no tenim uela per s veritat! Hem ampliat el nou local i ja es comenta la possibilitat dexpandir-nos a dreta i esquerra, cap a dalt o cap avall. Les xerrades-colloqui estan funcionant la mar de b. Els sopars cada vegada estan ms animats i les rialles competeixen amb les postres dolces i sabo-roses. Alguns hem comenat a aprendre lofici de paleta i daltres shan tret el ttol doficial. Incomptables voltes la persiana metllica sha pujat i les portes shan obert per cantar als nostres infants el natalici feli i per fer activitats de tota mena. En definitiva li estem traient el suc i s un suc dol i vitaminat i ms que ho ser.

Va ser lany dels Jocs Olmpics de Barcelona, i uns dies abans de la inauguraci del 25 de juliol la flama olmpica va passar per la capital del riu Sec, que s Castell, i en la recepci oficial a la Plaa Major el parla-ment (i mira que va costar!), va tenir alguns pargrafs en valenci, quasi com un favor!

Un mes abans i quasi en famlia, un grupet de la colla vam festejar el sant Joan, encara sense els Botafocs,

ni la gentada que ara saplega a la platja del Pinar. Vam complir els rituals de mgia i dalegria i vam cantar la can de Jaume Sisa: La nit de Sant Joan s nit dale-gria, estrellat de flors lestiu ens arriba. Vam menjar la coca, vam saltar la foguera, vam acaronar laigua salada banyada per la lluna

Al costat de bones notcies: la inauguraci i posada en marxa del Conservatori i lEscola dArts i Oficis o la celebraci del seixant aniversari de les Normes del 32, de les Normes de Castell, en va haver de molt dolentes, com el devastador incendi a finals dany en el Desert.

1992 27

A la revista 6 de Rebombori que tancava el 93 apa reixia un recull ben llarg de fotografies reprodu-des en blanc i negre que illustraven trobades, treballs, festes, passejades, reunions, rialles i reflexions des de la nit de Cap dany al local encara en obres i la festeta a la freda i humida Plaa Major, amb xiulets, carraques, batzoles, dolaina, tabal, bombo i alegria acompanyant en la seua trista i secular solitud labandonat Fadr i convidant-lo a cava i ram, mentre la multitud escoltava les campanades, dos-cents metres ms enll a la Porta del Sol.

I en un dissabte assolellat de carnestoltes vam suar, malgrat el fred, amb ms nim que traa, per plantar unes quantes carrasquetes a la terra calcinada i cendrosa del Desert. I per aquells dies entre Manolo i Eliseu i, potser, Miquel es va dissenyar el logotip que encara tenim i identifica la marca Rebombori.

I en la Magdalena ja tenem el local arregladet i insg-nies de fusta que ens singularitzaven com rebomborians en el pit. I el diumenge 14 de mar va diluviar, com feia molt de temps que no ho feia i solament uns poquets de la Colla van desafiar la pluja i van fer sonar dolaina i tabal a lera de lermita blanca, mentre la majoria de la rebomboriada, amb la mainada, va acabar, per, la romeria al primer mol i lAtltic Bsquet Castell es va trobar amb quaranta persones amb qu no comptava per animar-los en el partit que jugava al Pavell de Grapa, tot i que ja estava a punt dinaugurar-se el recinte multi-funcional Ciutat de Castell. Diuen les crniques que la meteorologia va impedir la torn oficial, i tamb conten que un grupet dels nostres es va barrejar amb membres daltres colles a Lled a les sis de la vesprada.

I es van premiar les millors fotos del I Concurs Foto-grfic de la Colla amb les places de Castell com a tema, i diferents categories. I Vicent Roures (Castelln Diario) i Csar Mateu (Mediterrneo) fent de jurats. I paelles a Sant Jaume i mostres gastronmiques i exposici de

fotos nostres amb imatges de bodes, cors, mirades tendres i pastissos de noces. I narhinant, narhinant vam visitar el Parc de Bombers i vam deixar ben escurada la marmita on vam cuinar olleta de Pasqua a Sant Roc. I per la Festa de la Rosa ens van visitar els Grills de la Nit i excursions a la Nevera dAlgmia i la cova de lEs-tuco i al Prat de Cabanes i al Barranc de la Mosquera i al riu Carbo, daiges netes i glides, amb uns quants homos rebomborianus calonetienses exhibint valor i pls mullats, i de nou la festa de Sant Joan a la platja i collita de cireres a Villamalur i festa gran a Morella, amb motiu de lAnunci del 50 Sexenni i la visita del torero barbateny/castellonenc lvaro Amores per fer teoria i prctica de tauromquia i Festa per la Llengua i Correllengua i escrits de Ferran Aparisi sobre fauna, flora, geologia i altres herbesI un record emocionat per a Enric Soler i Godes, mestre de referncia que ens va deixar

1993 29

El 94 vam tornar a organitzar ms xarrades, per no tantes; excursions, per s tantes; un altre concurs fotogrfic sobre Castell obert a la ciutadania i nova-ment alguna exposici interna de fotos nostres. Uns quants debats, intensos i fructfers van donar pas a la constituci de les primeres comissions que es respon-sabilitzaren de lorganitzaci i no obligaven a dependre sempre del voluntarisme i de decisions assembleries.

I vam comenar a preparar grans espectacles com El Joc de lOca imitant i parodiant amb retranca un programa televisiu de moda aleshores. I infants i adults de la rebomboriada vam abillar-nos ms que mai durant la Magdalena que es va cloure el 13 de mar amb sara-gells, espardenyes, cotilles, gipons, mantellines, faixes, mocadors que recordaven altres temps i que lhome que juga amb una llarga tirallonga de records, ni ales-hores ni ara, encerta a entendre massa b qu volien reivindicar, fra dun orgull de genealogia de compli-cada explicaci.

I quan lany declinava, la polmica de sempre amb la nostra maltractada llengua i Rebombori que es posi-cionava i, en el nmero 8 de la revista interna, i lhome que recorda que ho explicava i manifestava que la Colla havia estat una de les vint-i-tantes organitzacions que el dilluns 5 de desembre es van reunir al local rebombori i van demanar la dimissi del Sr. Defensor del ciutad de Castell per les argumentacions esgrimides en la resposta a una queixa dun ciutad de Castell, respecte a la discriminaci del valenci al nostre Ajuntament. I al voltant daquell incident la contalla Una nit dacla-riments, que va escriure per al curset de llengua que, amb diferents nivells i formats, per aquells anys es va fer a la Colla. Una contalla que jugava amb la riquesa de les frases fetes per fer palesa la hipocresia dalguns manaires i el seu desinters manifest per defensar el valenci, i aix que encara no havien arribat al desver-gonyiment desacomplexat dels temps actuals, quan

sembla mentida que coste tant trobar persones que esti-guen dacord amb el professor George Steiner en una afirmaci tan encertada com aquesta: cada llengua s una finestra a un nou mn. Ens vam manifestar ales-hores i ho hem fet en altres nombroses ocasions, repeti-dament, per defensar el que no caldria desprs de tants anys de democrcia formal.

1994 31

Lany que la Romeria va caure el dia de Sant Josep i que ens vam fer la tradicional foto de tot el collectiu, en acabar el Preg Infantil, als peus de lesttua del rei en Jaume, vam abandonar la Federaci de Colles i encara no hi hem tornat; vam seguir organitzant moltes acti-vitats per als infants; vam organitzar el III Concurs de Fotografia, que tenia com a tema Els xiquets i la festa i comptava amb el patrocini de Foto-Cine Escrig; vam gaudir del Sant Antoni de Vilanova, de les pintures rupestres del Barranc de la Valltorta, de moltes altres eixides ldiques pel territori, per diferents paratges, pobles i paisatges del Pas Valenci. I en el record ms intens que no soblida, un dia de Pasqua embolcallats de neu all per Vilafranca, que va barrejar jocs i rialles amb silencis i pors, i ha esdevingut contalla i llegenda; vam guanyar el concurs de Paelles que el dimarts magda-lener va organitzar la Colla del Rei Barbut, davant de la Conselleria de Cultura i Educaci; vam participar acti-vament a la vuitena Festa per La Llengua que es va cele-brar el diumenge 2 dabril a Vilafams, amb un taller de maquetes de les Ermites del Camins i no ens vam perdre el Correllengua que a principis doctubre va circular fent de la festa reivindicaci (o va ser al revs?) pels carrers de Castell; vam editar dos nmeros ms de la revista Rebombori, el 9 i el 10 i vam publicar articles nostres i daltres damics i reproduir alguns de premsa; vam seguir amb el curset de catal; vam omplir moltes pgines amb fotos que illustraven i comentaven les activitats desen-volupades; vam lamentar la mort dOvidi Montllor; vam reproduir el nostre particular Pregooooo:

Rebomborians de profit,gent del pla i de la muntanya,que veniu de molts racons,escolteu aquestes raonsi aneu amanint la canya.

()

Bufa el nostre dolainer,bombo i tabals lacompanyen,Mealla vessa alegriagaudint dia rere diafins que les festes sacaben.

()

Ja fa temps que anem pel mn,dir les coses no ens fa pena,si tenim la convicci,ni Junta ni Federacii a fruir de Magdalena.

()

Rebombori, vtol!

1995 33

El Preg que Eliseu Artola va publicar al que va ser el darrer nmero de la nostra revista rebomboriana, repartit els primers dies de mar del 1996, quan comen-ava la Magdalena daquell any, criticava amb ironia el cinquantenari magdalener la maneta i el rotllet que lany anterior va confondre a ms dun i duna i, de seguida, girava els ulls de lenteniment cap a la seua, la nostra Colla, i escrivia:

Enguany, qu cavillaran aquests festers de laboratori? Nosaltres: tranquillitat i, amb perms de lautoritat, farem rebombori? No s cap error dimpremta aquesta interrogaci! Si girem la vista enrere veurem que no sn el que eren ni les ganes, ni la participaci.

Seguia preguntant-se i preguntant-nos si les illusions i anhels del 90 havien esdevingut utopia i podem tots plegats tornar als orgens, i acabava fent referncia a la ignorncia culpable dun poltic valenci de moda aleshores que manifestava, blavejant, des del seu crrec ben important al govern que no volia un polaco absurdo a les escoles i els feia ganes a Eliseu i a ms dun i duna de la rebomboriada de fer alguna mena dagermanament amb institucions semblants de la Polnia que parla el polons de deb.

Aquell nmero 11 que en la portada i la contrapor-tada aplegava vint-i-sis dibuixos signats per la mainada rebomboriana, bsicament infants del que ara direm Infantil i els primers cursos de Primria i que ning dels qui el dissenyvem podem pensar aleshores que seria el darrer i clouria el canal de comunicaci interna en temps dInternet en prvuls i de mbils antedilu-

vians tenia un sumari ben interessant, amb poemes, una maqueta retallable de la Magdalena, fotografies dels jvens adults rebomborians quan eren molt ms jvens, en temps de la que van anomenar Transici, passatemps, curset de llengua, articles nostres sobre la prevenci de les drogues, la historia de Castell, lAlzheimer, la gota freda, la Mediterrnia, la geologia al paratge magdalener, el sexe de la granera i acabava amb els responsables de les activitats magdaleneres i el programa de festes elaborat per la comissi.

Els nostres infants van inaugurar aquell any un tram panderoler que va durar uns quants anys i que, de ben segur, va ser convenientment reciclat anys a venir i van dibuixar ermites del terme, com la de Sant Isidre en el Cam Vell de la Mar, ben a prop del Camins, en un mat de dissabte primaveral. I vam festejar tots plegats amb entusiasme el premi novament aconseguit per la millor paella magdalenera a criteri dels barbuts que home-natgen el rei tombassolenc, i ms concretament dels membres del jurat, com Matilde Salvador, la composi-tora insigne de tarann tan diferent al poltic que blave-java, que mesos desprs, va rebre el premi de Valenci de lany de la Fundaci Gaet Huguet.

1996 35

En una assemblea de maig de lany anterior, la insis-tncia den Ferran Aparisi i els retallables de les ermites del Camins dissenyats per Miquel Gmez van propi-ciar que un grup de lletraferits de la colla presentara un projecte seris que va rebre la confiana i lajut econmic de la Fundaci Dvalos-Fletcher i es va materialitzar el febrer del 97 en ledici de 750 exemplars del llibre El Camins i les ermites i 600 carpetes amb 25 lmines en A3 que servien per retallar i muntar les maquetes de 7 ermites.

Divuit anys desprs la que ens agradaria que fra considerada com a Biblioteca Bsica de Castell de leditorial, sense nim de lucre, per s amb voluntat de servei, de qualitat, de rigor i de divulgaci que es diu Colla Rebombori ha gaudit del patrocini de la Fundaci Dvalos-Fletcher de Castell, que va pagar ntegrament ledici dels tres primers llibres i ha collaborat amb aportacions importants en la resta dels volums. Altres empreses que ens han ajudat econmica-ment i ens han perms cobrir en gran part les despeses que calia pagar a les impremtes en alguns anys han estat: la Fundaci Caixa Rural de Castell, Tecnicons 2000, BP, Hormigones Mijares i Mediterrneo Holidays. Sense aquest llibre, que fa el vint-i-tres de la collecci, lhome que llegeix i escriu, sha posat a comptar i aporta dades i xifres: 22 llibres, 17.000 exemplars, 2.354 pgines, 380 textos, 920 dibuixos (610 de Manolo Alegre) 1.150 fotografies, 143 autors (116 hmens, 27 dones), dells 23 rebomborians que han sigut i daquests 12 que encara hi sn.

Moltes persones escrivint, fotografiant i dibuixant els camins, larquitectura civil i religiosa, lurbanisme, lhorta, els oficis, els costums, la mar i la marjal, els fets, les ficcions, les prediccions, el sec, els jocs, el lleure, la msica i els msics, la sostenibilitat paisatgstica, mediambiental i lingstica, la romeria magdalenera, els orgens medievals, la literatura en catal que es fa ara

i ac, la premsa, el disseny, les arts plstiques davant-guarda, larqueologia, la memria, les botigues i els comeros, les muralles i els records sempre en clau nostrada, amb Castell com a referent i fita: la seua gent, el seu passat, el seu present, el seu futur. I com a comple-ment extraordinari i en el marc dinvertir en cultura i coneixena i retornar els premis pblics aconseguits de la Generalitat per a la Promoci de ls del valenci: dos llibres-catlegs de dues exposicions valorades molt positivament pels qui les van visitar: Castell segle XX, paisatge duna ciutat, el 2002, mostrant el Castell que els pintors van retratar al llarg del segle XX i Castell, mirades, el 2007, una visi de la capital del riu Sec filtrada pels objectius i lull de la majoria dels nostres fotgrafs de premsa, en el segle XXI que camina ja per la seua segona dcada.

Volem pensar que la lectura de tots aquests llibres ha proporcionat moltes estones profitoses i agradables, tant com van resultar per la rebomboriada les passejades i estades pel Penyagolosa, lAlbufera i les muntanyes, pobles i ermitoris de les nostres comarques, o la jornada magnfica viscuda a lAplec dels Ports, al pic de lestiu, a Todolella acompanyant els dansaires del Corpus caste-llonenc; o la molta festa i les moltes rialles i les moltes activitats durant la Magdalena, que va ocupar la primera setmana de mar. Aquella Magdalena que nrem 95 i dues famlies noves shi van donar dalta per compensar altres dues que havien causat baixa durant el 1996.

1997 37

Contalles populars per als infants en vesprades-nits magdaleneres; dinars i sopars passant-ho b abans, durant i desprs; espectacles guionitzats per dones de la Colla, amb assajos que feien pinya, omplien de rialles els cors i exemplificaven el missatge del Viatge a Itaca de Kavafis; i uns dies a Pars inoblidables

I a loctubre, a la Plaa Major, la festa que vam orga-nitzar per celebrar dos premis rebuts i convertir-los en un regal per a la ciutadania. En primer lloc, amb la msica del DIT, un grup de dolaina i percussi format per alguns membres de la Colla i altres amics, que no eren una agrupaci estable, ni una colla de dolainers i tabaleters a ls, i que feia poc que havien ajuntat el seu talent i el seu amor a la msica popular. I tot seguit, amb la msica mediterrnia, tradicional, popular i oberta a noves, arriscades i artstiques propostes, del grup emblemtic, de cantants i multiinstrumentistes que era Al Tall. La festa daquella nit del dissabte 3 doctubre del 1998 era fruit de lacord que tenem amb la Fundaci Dvalos-Fletcher de reinvertir els diners dels dos primers premis que la Generalitat Valenciana ens va atorgar, les Magdalenes del 97 i del 98, en acti-vitats culturals en benefici de la societat castellonenca. Desprs del primer llibre sobre el vell cam prerom que s el Camins i sobre les ermites que el puntegen, vam publicar el segon De la plana, lhorta, que volia sintetitzar els coneixements i facilitar la faena dels qui volgueren comprendre, conixer i reflexionar sobre la plana quaternria creada per lerosi i la sedimentaci; sobre lhorta creada pels humans; sobre la realitat agr-cola, geolgica, hidrulica de la nostra paisatgstica tradicional (la que tenim, o tenem?) al nostre abast.

Abans, per, daquest concert que va omplir la Plaa Major, un any abans, quan encara no havem publicat el nostre segon llibre, ni havem rebut les cinc-centes mil pessetes del primer premi, vam intentar orga-nitzar un premi literari, amb la inestimable ajuda del

malaurat Manel Garcia Grau, que finalment va reeixir, convertit en dos: lUlisses i el Tombatossals. Abans de comenar, per, ja sens havien escapat, perqu van agafar tanta volada, amb la implicaci de lEditorial Tndem, de la fundaci Caixa Castell i del mateix ajuntament de la ciutat, que la nostra idea inicial es va quedar arraconada en el calaix dels desitjos i vam haver dapartar-nos a un costat, sense massa recana, perqu ens queda lorgull i la satisfacci, com diria algun personatge conegut, dhaver estat els promotors inicials daquests dos premis literaris, que amb canvis de disseny, de nom i de patrocinadors encara fan via, des daquell 1998 en qu ens van deixar lhistoriador i jurista Arcadi Garcia i el periodista i poltic Vicent Ventura, i la Diputaci va aprovar el projecte de lAero-port Castell-Costa de Azahar (nhan passat, aviat far, dsset anys...).

1998 39

Va debutar la xaranga de Rebombori, nombrosa i afinada, perqu de msics, de bons msics, de molt bons msics no en faltaven a la Colla. Setze dels que apareixen a la foto oficial de la primera actuaci del divendres 5 de mar del 99 eren rebomborians de quota i sentiment, i encara en faltaven alguns que tenien perms del metge. Al programa de festes daquell diven-dres que extraoficialment encn la festa, lencarregat per la comissi va escriure:

20h. Inauguraci del Rebombori Kultural. Abans que el Teatre Principal, lAuditori, lEspai dArt, el Museu de Belles Arts, i fins i tot que lAeroport de Vilanova. Acte emmarcat dins de la campanya electoral del PCP (Partit Centrista Popular). Comptarem amb la presencia de destacades personalitats de la vida poltica i kurtur de Castell.

2030h. Presentaci mundial de la Xaranga REBOM-BORI DISASTER BAND i visita de germanor a altres colles amigues, tot i que estiguen federades.

2130h. sopar de pa i porta o de coca i finestra. I acabada la sena dijo Jes a sus discpulos: El lloc de muntar el cadafal que enguany ens han proms (de paraula) s davant els nmeros 78 i 80 del carrer de Sant Flix. Si ens agrada i ens deixen, b Si no, anirem a un altre lloc.

I mentrimentres molta festa, els pregons, la romeria, les fotos habituals, les paelles, el tercer primer premi consecutiu del llibre i entrevistes a televisions i rdios locals i a Canal 9 i algun Pas Valenci que vam colar i alguna bronca que van rebre lentrevistador i el muntador. I actuaci del DIT, i balls amb lajuda de Ramell i el sopar del cangur i lofrena de flors al Lled, acabadetes de collir del camp dels qui no havien perdut la fe ni la lnia. I Rebombori Films amb la collaboraci de la Warner Bros Conillera Productions i lespectacle Lencanteri del geni Mal-li-fa. Conte de les Mil i una nits.

I olletes i mones per Pasqua i viatge cap a ponent all a lExtremadura. I el segle XX que encara no acabava.

1999 41

I lany de xifres rodones que era el darrer del segle XX, un altre espectacle organitzat per la Colla i que apareixia al nostre programa de festes i a loficial de la Junta de Festes: Msica dac i dall, dimarts 28 de mar a les 1830 a la Plaa de Santa Clara, amb un dptic que presentava les quatre agrupacions que actuaven, amb dues caracterstiques que les agermanaven, la qualitat i la presncia de rebomborians en totes elles: Arguruwen, DIT, el grup Castell i Ramell. Un dptic que es preguntava quina relaci tenia la Colla Rebom-bori amb la msica dac i dall i contestava que era molt senzill, que era pura lgica:

Rebombori s soroll mogut per una colla de persones que criden, juguen...

Si el soroll sordena en funci del temps, pot arribar a constituir una de les belles arts: la msica.

La msica es conrea arreu del mn, tant ac com all.Tant ac com all, la msica de festa s diversi.La diversi posa contenta la gent.La gent contenta t alegria.Lalegria ens dna felicitat.I, qu ms es pot demanar que una Magdalena plena

de felicitat.Doncs, que la Colla Rebombori comence ja amb la

Msica dac i dall.I lespectacle a quatre veus amb la plaa atapeda va

comenar: danses i melodies, ritmes i balls, canons tradicionals en una actuaci que volia conjugar lhar-monia i el rebombori, per mostrar la msica mediter-rnia i popular dac, la msica celta i ancestral dall, i que volia novament retornar a la ciutadania els diners pblics, els diners del poble aconseguits amb els llibres presentats als premis que la Generalitat Valenciana atorga per a la Promoci de ls del valenci.

No comptvem, per, amb la tempesta sobtada que va inundar els carrers i les places i va suspendre la festa quan Arguruwen estava acabant i Ramell es disposava a

pujar a lescenari. Novament es va complir la maledicci i la malastrugana dun binomi presentador barbut de la Colla i grup de danses jovencell que invocava sense voler els dus de la pluja quan no tocava.

I ja amb els nvols tranquils i la primavera encetant el mes dabril, en el darrer dissabte de festes, la sala de cinema El codony, que vam habilitar al carrer, com si estigurem a lestiu, va programar la I Gala cinemato-grfica-rebomboriana, amb NODO incls, documental 10 anys de Rebombori i la gran pellcula Chombas Travel, lpera prima de Joan Miquel i Antoni Tavien amb Manolo Garon, Manolo Banderas, Emilio Lecquio, Miquel Daglas, Eliseu Bogarde i Moiss Bonafont de protagonistes, i Xavier Gere Chomb, Josep Camarini Monsenyor i Josep Cugat Graciosito dAlmassora dar-tistes convidats, i tota la Colla o quasi fent dextres i de figurants, en un curt que va tenir algun recorregut i que amb humor denunciava negocis fraudulents, comis-sions illegals i actituds indignes.

I lolleta que fiem abans de Pasqua, per aprofitar les restes dossos de pernil i altres aliments no consumits en Magdalena, en un diumenge a Sant Roc amb una pluja forta que no ens va tirar cap enrere.

I, de seguida, uns quants dies per la Serra de Cazorla, que encara guardem, desprs de quinze anys, a la carpeta dels records bonics amb els ulls, la pell i els llavis amerats de riures agradosos.

2000 43

Quan el segle XXI tenia setanta-nou dies, el dimarts 20 de mar del 2001 vam guanyar amb poques hores de diferncia dos primers premis que comenaven a fer-se habituals els dimarts magdaleners: el de la millor paella del concurs del Rei Barbut, aquell any al Ribalta, i el del millor llibre, Castell segle XX, fets i ficcions, amb textos i illustracions, malauradament no impreses amb lexcellncia que volem, que reflexionaven sobre la sanitat, lensenyament, lurbanisme, el patrimoni arquitectnic, lesport, la religiositat, la fauna urbana, la demografia, lemigraci, loci amb les habituals pinze-llades irniques, critiques, reivindicatives, nostlgiques i amb tota lestima, molta, que tenim i atresorem envers la nostra ciutat.

Aquell va ser lany del sopar grec, que massa b lhome que recorda no recorda de qu va anar, encara que simagina alguna cosa.

Tamb va ser any de jocs pels ms menuts, que encara en quedaven alguns i algunes i de la gimcana cultural pels carrers medievals dels voltant del local en un joc divertit i llarg que vam anomenar Qui busca troba, i si s pesat encara ms.

Vam confraternitzar amb colles amigues com Margall i Al Tall, amb la Dissaster Band rebomboriana i la gent del DIT en plena forma. I alguns que volien lluir figura i vestits tradicionals, i seguien mantenint la fe, van ofrenar flors all a la baslica de la patrona i van suportat amb pacincia aturades en el recorregut i trenta graus ben bons de temperatura.

Va ser tamb lany en qu es va morir el professor Francesc Esteve, mestre dhistria de tants de nosaltres i a qui tantes coses deu lextraordinari Museu de Belles Arts que es va inaugurar aquell gener.

Viatges per la Rioja, per Navarra, pel Pas Basc i len-trada de Moros i Cristians, la diada de Sant Jordi, a lAlcoi dEmlia Sanchis, o la visita cultural amb sol de justcia i prolegmens divertits que van complicar lanada a la

Tarragona dhistria tan rica, que tenim a la vora dun poquet ms duna hora en autobs, puntegen alguna de les fites rebomborianes daquell 2001 que acomi-adava la pesseta. Diuen que en castell hauria dhaver estat piececita, per ho van adaptar directament del catal pea i els va eixir peseta. Ep, aix diuen!

2001 45

Ens va arribar leuro i vam estar un bon temps multi-plicant, dividint, relacionant i fent regles de tres: sis euros mil pessetes. I assumint el procs mental que tot semblava ms barat i, tanmateix, era ben b el contrari, i la moneda dun euro es va assimilar inconscientment a la de cent pessetes i, en un tres i no res, em sembla, que vam assumir massa fcilment que hi hagus productes de consum, com el caf, que sencarira rpidament un seixanta i escaig per cent.

De manera que les quotes de les vint-i-una famlies rebomborianes van passar a ser en euros i van servir per finanar, per exemple, el macrofestival Cloonovisi, on pocs dels adultes de la Colla van fer noms de pblic. Artistes locals i internacionals, en actiu i retirats, van passar per lescenari i van ser clonats ldicament per fer gaudir la gentada que shi va aplegar aquell dissabte 9 de mar.

I el programa de festes es va completar amb els pregons i la romeria, com sempre, i amb els actes que sens havien fet habituals, com les paelles que aplegaven tanta gent de tantes colles; o la recollida del premi pel llibre que parlava de ficcions i prediccions per al Castell del segle XXI, on vam voler seguir dient la nostra en aquell any 2002, en aquell any que les institucions cele-braven el 750 aniversari de la fundaci de la ciutat i que els enigmistes omplien dexpectatives engrescadores per all de ser el primer, de deu solament, dels capicues del millenni; o la tradicional exposici fotogrfica a les parets del nostre local, que van acollir cartolines de color rosa amb versos i imatges de de les nostres Llunes de mel i la veu de Gloria Laso cantant: Ya siempre unidos, ya siempre: Mi corazn con tu amorVen hacia m, aquel da vendr que amanece por ti: una luna de miel. I un text que explicava que van obrir el foc Fernando i Lidn i desprs, al llarg de quasi set anys, les altres vint parelles ens vam prometre moltes coses fins que la mort o la vida ens separaren. Tenem menys de moltes coses i ms

de moltes altres, i encara ningun dels vint-i-cinc fills i de les tretze filles que en aquell 2002 ja portaven els nostres cognoms i havien omplert les nostres hores.

I les hores daquell any van seguir passant, perqu el planeta seguia girant, i abans del fantstic viatge a Bretanya, quan lagost apareixia als calendaris, va ser el moment, quan abrilejava, de la memorable i recordada exposici Castell segle XX, paisatge duna ciutat comissariada per Ferran Olucha i Antonio Gasc, a la sala que al carrer dIsaac Peral nm. 12 t la Fundaci Dvalos-Fletcher, que va copatrocinar amb nosaltres i amb lAjuntament, representat en la Comissi Orga-nitzadora del 750 aniversari de la ciutat de Castell, lexposici i el llibre que explicava i dibuixava carrers, places i paisatges de la nostra ciutat amb els trenta-un quadres, amb trenta-un llenos pintats a loli de vint-i-sis autors. s possiblement aquest el llibre menys rebom-bori, perqu no vam tenir el projecte era massa gran i havem de cedir a daltres criteris per possibilitar-lo la total llibertat de qu sempre hem gaudit per prendre decisions. s, tot i aix, tan recomanable que ms duna vegada ens hem plantejat la convenincia de reeditar-lo i, amb temps i bons consells, dotar-lo de lexcellncia de disseny que les presses no ens van permetre al seu moment.

2002 47

Al colof del llibre El cas del Sec, de la Magdalena a lEstepar, lhome que segueix recordant i de vegades senfada amb les neurones que fan connexions defec-tuoses i no li porten idees, imatges, dates o converses daquell any, va escriure que aquell llibre que tenia una portada encunyada amb un mur de pedra seca, que tapava i destapava a voluntat mig tronc duna garrofera esponerosa shavia acabat dimprimir a lobrador de Castell dImpressi el 15 de febrer del 2003, quan el rebombori de molta gent, arreu del mn, es transfor-mava en manifestacions en contra de la guerra i dema-nava, oh utopia!, un nunca mais que mai no arribava.

I a la Magdalena daquell any, la primavera ja encetada ens va portar algunes pluges, que aviat van escampar, van banyar els carrers mentre desfilava el Preg. I la Colla va tirar m de lhumor per criticar com anava el pas i com se naprofitaven alguns i, com si, malauradament, estigurem tocats amb la vareta endevinadora dun futurleg clarivident vam parodiar el present, vam pronosticar el futur i vam encertar alguna de les malvestats que van comenar a venir. Hi ha fotos que testimonien la perfomance que vam escenificar divendres, vespra de la vespra, del dia gran magdalener; i fotos de laparell amb rodes fet amb les bastides i fustes que fem servir per muntar el cadafal la nit del mateix divendres, que es desmuntar dilluns; i fotos del Preg amb paraiges, i de la Romeria, ja amb sol i de la Torn, fent marxa mora amb el Coixo; i ms fotos amb els premis habituals aconseguits; i una amb la majoria de la rebomboriada a la Plaa de lHort dels Corders, i encara ms, moltes, del sopar hawai i de lespectacle que vam protagonitzar aquell any la nit del dissabte 29 de mar, amb tota la fauna televisiva que aleshores famosejava en les diferents cadenes i ajudava a disminuir el coeficient dintelligncia des-pectadors i despectadores.

2003 49

Un dels llibres ms rodons que hem editat, Temps de lleure, temps de creure, el vam dedicar al refranyer popular que ens oferia una dita festa traslladada, festa esguerrada, que semblava feta a mida per a la situaci que aquell any 2004 es va crear, quan es van convocar eleccions generals al parlament espanyol el diumenge 14 de mar, tercer diumenge de quaresma, coincidint amb la romeria. Lautoritat competent, amb tota la legalitat, no cal dir-ho, va decidir que perqu la gent que tenia dret a vot a la nostra ciutat poguera exercir-lo sense interferncies festives, era bo que la Magdalena es retar-dara una setmana. Aquesta bondat no la veiem nosal-tres, ni altra gent, molta, per no majoritria, que vam comboiar la romeria, amb esperit festvol i orgull de poble, el dia que tocava i no quan es va fer loficial, una setmana desprs. Aix que aquell diumenge 21, quart diumenge de quaresma, com que la nostra romeria, emocionant i viscuda amb una intensitat especial, ja estava feta quan tocava, vam poder acompanyar els rebomborians de Vilafams que feien la romeria a ler-mita de Sant Miquel, all al Mollet.

Va ser una Magdalena estranya, celebrada sota lim-pacte emocional dels atemptats produts a Madrid i els resultats inesperats de les eleccions, amb un programa de festes intern molt semblant al daltres anys: sopars i dinars; premis; exposicions de fotos de quan rem nadons; els espectacles irnics, crtics i de divertiment habituals; actuaci estellar del DIT; recreaci de jocs populars al carrer: mocadoret, sendri, cartons, futbol, tres pamets, cavall fort...

Poques setmanes desprs la pluja ens va fer de companya en lolleta rebomboriana que anunciava la Pasqua, i no vam poder traure taules ni cadires al carrer. Aquell diumenge ens vam acomboiar per gaudir de lac-tuaci de Llus Llach a Onda amb lespectacle emoci-onant i bellssim Poetes, que prologava, si no vaig mal de comptes, la dissetena Festa per la Llengua a les

nostres comarques, novament sense el recolzament de la Conselleria, ni la cobertura de la televisi valenciana.

La Colla, val a dir-ho, va tenir un any poc creatiu o, si ms no, lhome que recorda i cerca documents no ha sabut trobar-ne cap, ni ha servat records personals que lajuden a fer ms llarg el comentari daquell 2004 en qu ens va deixar el mestre pixaviner i amic Vicent Mar, i va tenir lepleg trgic, que es va viure els darrers dies de desembre, a causa del terratrmol submar i el tsunami que el va seguir i va provocar una catstrofe demogrfica sense precedents al Sud-est asitic.

2004 51

Al brancal de Msica i msics a Castell, el llibre publicat fa deu anys, el darrer que va merixer, a criteri del jurat, el primer premi per a la Promoci de ls del valenci, es pot llegir: Diuen els costums que es perpetuen, i est explicat en un brancal de fa dos anys, que mai no tenim el llibre anual rebombori, tot enllestit, abans de Reis. Caldria apuntar que, lti-mament, ni abans de Sant Antoni, ni abans de Sant Toms! I lescrivent habitual dels brancals, que malda per recordar i continua cercant documentaci i amics o amigues de memria ms fiable, va explicar tamb: Diuen els companys que mencarreguen escriure aquest brancal i est demanat any rere any, que no moblide dafirmar que si hem escrit en valenci, vol dir que ho hem fet en catal. Deu anys desprs, com deu abans, seguim igual, amb lleis que regulen identitats i neguen evidncies cientfiques i del ms elemental dels sentits comuns, vaja, com si tornrem a temps de Galileu!

La foto del Primer Mol de la romeria que va tocar a les darreries del febrer, era prpia i digital, i no va caldre esperar a veure-la ms que un segon. Anvem totes i tots ben abrigats, perqu aquell dia, i tots els daquella Magdalena hivernal, van ser freds, quasi glids. La torn la vam acabar el grupet habitual, i potser va ser aquest any el que va iniciar el costum, esdevingut tradici i activitat programada i publicada al programa de festes, de fer parada llarga i suculenta a la casa de lAparisi/Pons o s al revs? per reposar energies amb orxata, si fa calor, xocolata si fa fred, i un bon amanit de coques, fartons i altres menges saboroses!

Va ser la Magdalena del cercavila Rebombori que ens va regalar, amb partitura signada, Pep Oria; i la de la recreaci del mtic Hostal de la Llum en versi rebomboriana, amb cantautors catalans i valencians, acudits dEugenio, coreografies impossibles i presncia de reines castelloneres, falleres majors i bellees del

foc molt sui generis; i la de lexposici ben comentada de les fotos del primer embars i tamb les de la puta mili.

I quan la calor aclaparava, la Festa per la Llengua, amb presncia individual rebomboriana, cada vegada ms minsa a mesura que els infants sens feien majors i anaven acabant els estudis obligatoris. I quan encara la basca aclaparava ms una bonica excursi a la capital de la Costera, Xtiva, per gaudir de vistes, monuments, gastronomia i del quadre de Felip V, cap per avall, que es conserva al Museu de lAlmod.

I mesos desprs quan les temperatures obligaven a fer servir roba calentona, la festeta esbojarrada, ben divertida i ensucrada, que va homenatjar les primeres parelles de la colla que celebraven les bodes dargent.

2005 53

El dia de Sant Josep del 2006 va caure en diumenge, com passa si fa no fa, cada sis anys, per en un diumenge especial per a la gent que tenim inters per Castell, perqu aquell any era tercer diumenge de quaresma i aix solament passar en funci del calendari astronmic que marca que el diumenge de resurrecci tanca els quaranta dies de la Quaresma tres vegades ms al segle XXI: els anys 2017, el 2028 i el 2090. De manera que aquell any la crem de les Falles va coincidir amb la desfilada de les Gaiates, que no es cremen algun any com ja vam demostrar en algun dels nostres llibres, s tot i que algun poltic despistat i/o mal assessorat ho va proclamar amb veu segura, no fa massa temps, en un acte que pretenia aconseguir el vot de la ciutadania.

De poltics no en van faltar, com s costum i tradici en la nostra romeria. Tampoc van faltar les ganes de festa, ni la majoria de les activitats dun programa de festes que no va endevinar que guanyarem tres premis la nit de dimarts a lacte multitudinari que davant lAjun-tament, quan la nit ja demana molta llum artificial, entrega un seguit molt llarg de premis diferents, massa al meu entendre, que mereixerien llocs, escenaris, audi-toris, pblic, formats diferents. El nostre programa era optimista, com sempre, i anunciava que a les nou de la nit del dimarts 21, coincidint amb el primer dia de prima-vera a lhemisferi nord, calia anar a la Plaa Major a reco-llir el premi que li donarien a Castell, sostenible? i, amb lestendard aconseguit, tornar ballant les marxes mores pel carrer de la Mealla, i celebrar el premi amb les danses dels cavallets, dels nanos o alguna jota nostrada, abans del sopar que amb cava incls ompliria de rialles el local. El que va passar s que desprs de confeccionat i distribut el programa rebombori, alg va saber que feia anys que podem haver presentat el llibre i algun dels textos que formaven part de lndex o sumari a dal-tres categories de premis. I de pressa i corrents, quasi

al final dels terminis, ho vam fer i vam aconseguir un triplet, com si frem el Bara!

Va ser la Magdalena que el primer premi sel va endur una Gaiata i ja no lhan soltat i no ho faran mentre els criteris no canvien. Per, ja ens est b, perqu diguem-ne que els nostres interessos van per altres camins, la nostra publicaci no t les caractersti-ques dun llibret que ha de pagar massa peatges i perqu i daix ens sentim ben cofois i orgullosos nosaltres hem contribut i molt a qu pujara el nivell dels llibrets que, amb altres pretensions, obligacions i pressupostos, van comenar a fer les Gaiates des dels primers anys del segle que ens toca viure.

Va ser tamb la Magdalena dels balls al carrer de la Mealla, amb els amics de la Colla Al Tall, i amb concurs de parelles, amb nmero a lesquena, com a les pell-cules i les competicions de balls de sal.

Va ser lany que es va obrir La Salera i va aparixer all de Pasin por Castelln i nosaltres ens vam fer una foto difuminada davant lantiga estaci i de lactual Corte Ingls, i el Barranc de la Mosquera ens va acollir i vam saludar carrasques i roures centenaris. I all pel Priorat, a Falset, vam visitar la catedral del vi i, el mateix dia, les mines de galena de Bellmunt, i ens vam cruspir amb tota la parafernlia una bona collecci de calots, abans de visitar limponent castell templer del segle XII que hi a la Ribera de lEbre, a Miravet, en un dia tan vents que semblava que Bufanvols havia volgut acom-panyar-nos.

2006 55

Entre el divendres 19 i el diumenge 28 de gener daquell any, vam mostrar a la Dvalos-Fletcher lexpo-sici que vam anomenar Castell: mirades, un treball conjunt de la rebomboriada amb tretze fotgrafs, que es va concretar en noranta imatges i el corresponent llibre-catleg. Una exposici i un llibre per retornar novament al poble el que ens havia donat amb els diners dels diferents premis acumulats. Una exposici i un llibre tancada aquella, exhaurit aquest en ledici de mil exemplars de paper de 25x22 cm. i 96 pgines, per viu i ben viu digital-ment al nostre lloc web que pretenien explicar els molts Castellons que defineixen Castell, i mostrar lnima duna ciutat que canvia, entre oblits i febleses, entre indiferncies i pors, entre proclames de progrs i febre constructora. Calia fotografiar el Castell que creixia, que acollia immigrants i que barrejava, civilitzadament, llenges i costums, tot i que perdia i perd en cada bugada un llenol identitari; el Castell que omplia dhabitatges, de ciment i de grues el territori frtil de tants segles; el Castell que feia molt de temps que havia amagat el campanar de la vila; el Castell que foradava el subsl perqu descansaren els motors dels vehicles; el Castell que dissenyava circumvallacions i cercava desllorigadors i solucions, entre polmiques, interessos i menfotismes.

Va ser lany ms fructfer de publicacions perqu unes poques setmanes desprs, encara a lhivern i amb la Magdalena a tocar, vam editar el llibre anual que vam dedicar a la Romeria i un especial que vam titular Filius terrae, on saplegaven els nou poemes, un per any, des del 1997 fins al 2005, que Manel Garcia Grau ens va regalar abans que se nanara a fruir al si de linfinit de lalfa i de lomega, al cel dels poetes i de la bona gent.

Va ser lany de noves excursions per la mar, la marjal i les muntanyes, i de presentacions a Babel dels llibres esmentats i duna Magdalena que va tenir lafegit dun Sant Josep esdevingut el dilluns que seguia al Magdalena Vtol i dun Preg anunciador de la festa rebomboriana que comenava glossant la novetat de la primera comissi exclusivament de dones que va governar la nau del 2007.

2007Lalcaldessa-presidentade la Colla Rebomborique s tota una comissi de fmines i de donesanuncia ben contentai sense fer cap desorique ja el dia s arribatduna festa de les bones.I desitjant siga plenade goig pur i vertaderconvoca al venat senceral penar donar lesquena.I puix sap tota la gentque la colla t lhonor de tindre local ac,al carrer de la Meallades de lany que famil i nou-cents i noranta,ara girant cap a dinsels ulls de lentenimentdirem orgullosament,que, enguany celebremla Magdalena divuit.I com aix ara i aqu,a Vilafams i Borriola Atzeneta i Figuerolesi a les Useres tamb,ens fa ser majors dedat,encetem la tirallongadel programa de les festes.La coentor hem tingut:galania amb reina estranya,mantenidora adienti ofrenes ben prescindibles.De seguida el cadafal,atrotinat i illegal,per riure i passar-ho ben pregons i desfilades.El diumenge a la primeraanirem en romeria,orgull de genealogia,a lermita que ens espera.Coets, traques, mascletades,correfocs, castells de foc...

PregI per distraure els budells :cacaus i botifarres, llonganisses i pernils,i un seguit de miniatures.I cervesa, vi i cafi tniques ben fresquetesamanides amb ginebra.I de cava, el catal,i tamb Tia Maria.Desmorzars comunitarisnhe comptat mitja dotzena,de resopons assemblearissolament tres, quina pena!El dilluns al Doa Lolai pagant-sho cadascun dinar de xerinoladambient taur, ai joz!El dimarts al Parc Ribaltai convocats pels Barbutscuinarem per al concursla paella ms votada.I el darrer cap de setmana:dos dinars per a gourmetsi entremig, ludopatia sanai aix que en diuen boixetsi una gaiata bledanaper illuminar la nitamb process ben sonadai la Magdalena al pit.I el dimarts cap a la Plaa,pujarem a lentaulatpel llibre que ens han premiati les filaes i el Coixoens ompliran de gaubana.I karaokes i ballsmgia i foto de grup,i bon rotllo i bona gana,i lany que va far un any.I per fugir de tot dol,per raons de tradici,el Magdalena, vtol,que enguany podem fer llarg,que el dilluns s Sant Josep,perqu el rebombori sigael nostre millor Preg!

57

Lhome que recorda i passeja solitari, mira el full on t anotats els noms de tota la rebomboriada i compta que aquell any neren trenta els adults que en formvem part quinze hmens, quinze dones i ja feia algunes Magdalenes que alguns i algunes ho eren a ttol indi-vidual.

Lhome que repassa alguna de les moltes carpetes de fotos digitals que conserva, tria una panormica que t com a protagonistes tretze daquelles trenta persones, inaugurant la Magdalena ms matinera que hi haur en els cent anys del segle XXI. Aquella nit del divendres 22 de febrer, els deu hmens i les tres dones que apareixen a la foto, comenaven lescenificaci de la stira sobre temes de lactualitat proposada per la Comissi i guio-nitzada a la manera rebomboriana, amb una frmula que t moltes gotes dimprovisaci i pocs assajos i que tanmateix quasi sempre aconsegueix divertir el personal i sacsejar algunes conscincies. El TVRCAS el nom que aleshores semblava destinat al TRAM que fa poques setmanes ha comenat, finalment, a circular va prota-gonitzar la inauguraci i la pardia per a la qual vam convidar, com tots els anys poltics que manaven, o feien que manaven, aleshores i que van venir representats per clons que els van fer quedar la mar de b, o potser no, ja no ho recorde!

Lhome que es veu en aquella foto amb un turbant cridaner que li tapava la calvcie i el protegia del fred i la humitat, no recorda qu va dir, per s que recorda que van haver les rialles i interrupcions habituals, com pertoca a lesperit i el tarann de la Colla. Si fa no fa, creu que si escriu que tot va anar b, no dir cap mentida, i que tampoc ho far si afirma que els encarregats i encar-regades van complir, amb diligncia, les obligacions adjudicades i assumides de grat, o si diu que taverneres i taverners van servir amb grcia la cervesa de barril tan bona i van omplir la barra de tapes dignes de restaurants dalguna estrella Michelin. I tamb complir el vuit dels

manaments que va aprendre quan va estudiar el cate-cisme, fa ms de mig segle, si explica que algun dels sopars o dels dinars de la setmana de deu dies de festa, es van fer conjuntament amb les colles venes dAl Tall i dEl Pardal.

Lhome que va escriure el brancal del llibre Anys dimpremtes de gelatina i es veu jove, prim i amb barba negra en les fotos dels seus dos equips de futbol de lnima, formant part (ai les noves tecnologies mentideres!) de dues alineacions emblemtiques, de la dcada dels setanta, llegeix en els crdits que Josep Porcar apareix, per primer cop, com a responsable del disseny i entn perqu aquest llibre i els que vindrien tenen una excellncia formal que no es correspon al pressupost migrat que els acompanya.

Lhome que no remena fotos de paper, per com si ho fera, segueix triant i guardant en la subcarpeta 2008 de la carpeta que ha titulat Fotos seleccionades, i troba el seu espai en una altra que, amb lletres majs-cules, porta el nom de REBOMBORI 25 ANYS. I all nhi ha algunes altres com les que, durant el Nadal que tanca lany, recorda un dinar al Grau preparant el llibre del 2009, o la que illustra el sainet que ens van regalar el Grup de Teatre lEnfilat, o la que mostra una nit de riures i amics invisibles, o la que ens transporta a lEs-pad, no massa lluny dAlmedjar.

Lhome que aquell any encara podia crrer i ho va fer sovint pels camins del terme, i va passar moltes vegades pel Lled i pel nou asil que aquell abril es va inaugurar ben a la vora, no va comprar cap nmero de loteria del Nio, per coneixia gent i tenia amistats i familiars que s que van comprar el 87.657 i van ser recompensats amb el primer premi que va alegrar la gent de Castell i va solucionar, o no, algunes urgncies.

2008 59

Dos anys abans del 15M del 2011, amb la indignaci esclatant en manifestacions multitudinries a les ciutats de les Espanyes, la representaci de la Colla, ben nodrida com sempre, no va faltar a la romeria que va ser multitudinria perqu el temps, primaveral, va acompa-nyar. Cua per les canyes, volteig de la campana Vicent per despertar els romers, xocolata, xurros, figues albar-dades, potser alguna barreja, la catedral atapeda, missa en valenci, el so harmonis i solemnial de la campana de la ciutat, de la campana ngel, policies municipals amb uniforme de gala, la colla de dolainers i tabaleters, guardes rurals vestits de pana verda i barret dala ampla amb cinta verda i escopeta que no espanta penjada al muscle, heralds amb calces curtes, gip verd, boina i dalmtica roja, portant maces amb lescut de la ciutat i els noms del rei en Jaume i den Ximn Prez dArens, dames i regines lluint vestits i somriures, gaiaters i gent de colles, poltics, guardaespatlles, capellans i gent desglsia, cantors que entonen lExsurge Domine i lO vere Deus, la Banda de Msica, i moltssima gent de tota humana condici que segueix el cam marcat i veu la taca blanca que es va fent gran i a Sant Roc fa el traguet i mata el cuc i a la Magdalena que espera, balla a lera, volteja la campana, sassoma a la capella, menja paella o entrepans de truita amb faves, empina la bota, fa ofrenes a la Sang dels Moros, i invoca la reconciliaci i la pau I la rebomboriada que torna a peu i la que torna en bus i un bon grapat que acudeix a la convidada de Ferran i M. ngels i, desprs alguns, no tots, canviats i abillats, al cadafal a demanar la volteta i amerar-se de fred i rotllo i canya.

I pregons i Castilgone, ripa di mare, que es repar-teix a amics i coneguts que omplin el local al llarg de la setmana i que shavia presentat a Babel feia pocs dies, i lauca del rei Jaume i un retallable que basteix un castell, i fotos als suros de la Colla i cartells i missatges i converses interminables, i el DIT que fa sarau i Salva

que ens regala un recital i castells i mascletaes i esmor-zars de valenciana usana, i bunyols que la mare de Guillermina cuina com els ngels, i lofrena que porta la primavera i Emilio que mai no perd la fe i una classe molt especial de ciutadania en angls que ja ho diuen uns versets que circulen per les xarxes signats per Joan Olivares: El secret del bon govern, s saber adminis-trar. Quina falta fan tres llenges, si amb dues podem anar tirant? Per aix la consellera sviament ha disposat, que de les tres ens quedem amb langls i el castell.

I el sopar que diem del llibre per agrair els col-laboradors tan excellents que ens fan la merc dacom-panyar-nos. I passejades fins a les restes romanes del cam de Vinamargo, i dubtes i certeses, i Obama que esdev el 44 president dels EEUU, i la grip A que neteja mans i fabrica pors, i Benedetti que sen va anar al Parads dels poetes

I a lestiu Eliseu ens avisava que ja solament quedaven a la Colla vint-i-set pagadors de la quota trimestral i dalguna que altra garrama!

2009 61

En la tradicional fotografia divertida i simblica que illustra la pgina dels crdits del llibre que publiquem des del 1997 per Magdalena per all del premi a la Promoci de ls del Valencia ara fa cinc anys, apareixien representats com a tertulians del desaparegut Bar Daro, all al Descarregador, els sis lletraferits rebomborians del Consell de Redacci, que no serien set fins dos anys desprs daquell 2010 que vam publicar un llibre molt ambicis La lletra ferida. Ens vam capbussar en el llen de Jos Gutirrez Solana Sagrada cripta del Pombo com si frem escriptors o intellectuals fent petar la xerrada sobre lantologia, sobre la mostra de la producci literria de valor que es fa en valenci a Castell, representada per vint autors, un bon percentatge dels noms que protago-nitzen el moment ms dol de la histria de la literatura castellonenca dexpressi catalana.

El llibre, que anava complementat per dues auques dedicades a Vicent Mar i Manel Garcia Grau, va ser presentat a la llibreria Babel en un dels primers dies marcers, quasi al tocar de la Magdalena en qu la pluja va ajornar la desfilada de les gaiates al dilluns.

El llibre juga amb el ttol per manifestar com estan de ferides la nostra literatura i la nostra llengua per la indi-ferncia, lhostilitat o la ignorncia i, per altra banda, per rendir un homenatge a les persones, als lletraferits, que estan ferits per la lletra, vctimes de lencs de les paraules, atrets sense remei per la literatura.

El llibre que podria estar a qualsevol bona biblio-teca, sense cap dubte, no va merixer, per, ms enll del quart premi, el pitjor resultat que havem tingut fins aleshores. Realment ens presentem a un premi que per all de la Promoci de ls ens escau i molt, per lhome que va reflexionant mentre recorda, t molt clar que juguem en terra estranya i aquell any algun infiltrat, sense mullar-se massa, ens ho va deixar ben claret.

Va ser una Magdalena normal, amb fred i lespec-tacle iconoclasta rebombori de costum que enceta la

festa i engresca el personal. I el local es va omplir a de gom a gom el dia que el programa festiu anunciava les figues albardades i els bunyols made in mare de Guiller-mina. I en el record queden una sardinada espectacular, amb graellada de fumera i foc impactant, i sobretaules improvisades amb dilegs brillants, que no desento-narien gens ni miqueta en alguna mena de Club de la Comdia.

Tres setmanes desprs del Magdalena Vtol, una part de la rebomboriada vam agafar lautobs, seguint el programa dissenyat per Xavier Llombart (no confoneu, per favor amb la Xombas Travel) i vam visitar la terra dels ctars, all al nord nostre, en una regi del sud de Frana duna bellesa paisatgstica i arquitectnica excepcional. Toulousse Latrec i Antonio Machado ens van rebre el primer a Alb, el segon a Cotlliure amb la generositat dels genis.

I les mines de ferro abandonades de Torre dEn Besora, ara convertides en parc miner del Maestrat, visi-tades per la colla en un dia que Culla i la Llum de les Imatges tamb van ser protagonistes.

I la colla que complia 20 anys i ho vam festejar al llarg de lany i deixvem per al gener del nou any una exposici i un llibre on ho explicvem i ho celebrvem, com calia.

2010 63

Va ser divendres 21 de gener del 2011 quan lhome que recorda va prendre la paraula per representar el col-lectiu rebombori a la Sala dexposicions ja esmentada de la Fundaci Dvalos-Fletcher i va dir, si fa no fa, aix:

Hem fet vint anys, la Colla Rebombori fa vint anys, i com que s una quantitat ben rodona i ja sabeu que tenim el comproms amb la Dvalos-Fletcher de retornar a la ciutadania de Castell una part dels premis econmics guanyats amb els llibres que hem editat, sens va acudir muntar lexposici que hui inaugurem, la tercera que fem en aquesta sala, tot un referent cultural de la nostra capital, la tercera desprs de les recordades i celebrades de pintura i de fotografia.

Hem fet vint anys, amigues i amics, per com escrivim al catleg i com ens cantava Serrat, encara ens sentim amb fora i les idees no ens falten i els projectes fan niu als nostres caps, de manera que ens agrada pensar que el protagonisme que ens hem autoatorgat ara i ac ens proporcionar una clida dosi dautoestima i ens servir per afrontar nous reptes i viure un futur illusionant.

Fa algun temps vaig llegir que en la llengua alemanya les paraules pensar i grcies (denken i danken) tenien orgens idntic. Aix majuda ara per pensar que he de donar grcies, que no he oblidar que bsicament estic ac dalt per donar les grcies.

Grcies a la Fundaci de Castell, la Dvalos-Fletcher, que fa tant de temps que ens patrocina i ara ens torna a acollir generosament. Grcies a lAjuntament de Castell que ens ha sufragat ledici del catleg que teniu a les mans. Grcies als qui han regalat textos seus per al catleg. Grcies a Josep Porcar, sense el qual moltes idees solament viurien al mn dels somnis i no shau-rien concretat en la realitat que hui exposem. Grcies a les cent trenta-tres persones, el nom de les quals est escrit en un dels murals, que en algun moment de les seues vides han pogut dir Jo sc de la Colla Rebombori.

A les cent trenta-tres persones que han escrit la histria que hui presentem, farcida de romeries, pregons, excur-sions, viatges, balls, msiques, festes populars, tallers de foc, exposicions, muntatges espectaculars, curses, concursos, colloquis, xarrades, llibres, pellcules, rialles, estima per la llengua, per la terra, pel pas. Grcies al centenar llarg de persones que ens han dit s quan els hem demanat articles i collaboracions pels nostres llibres i han contribut decididament perqu tinguen ms rigor i qualitat. Grcies a tantes colles amigues. Grcies tamb a tots els qui sense haver pagat les quotes rebomborianes heu compartit amb nosaltres criteris, sensibilitats, anhels, esperances i heu sabut fer del respecte i lamistat el blsam per fer front a les discrepncies inevitables, necessries i enriquidores.

Tant de bo que en aquest tast de la vida de la Colla, que vol ser la nostra exposici, haguem sabut explicar el que som, el que hem fet, el que volem ser i fer i, si alguna

Vin-i-cinc

Documents

Transcript of Vin-i-cinc