SOCIETAT

Després de la invasió per l’exèrcit de la Wehrmac-ht, França va ser dividida en dues zones, la lliure i l’ocupada, si bé la presència militar nazi es va es-tendre per tot el país. El destí dels sadurninencs exiliats a França el 1939 es va complicar a causa de la invasió i en alguns casos va ser determinant per les seves vides trobar-se en una zona o l’altra. MAPA DEL FONS DE L’AUTOR

Les restes de les drassanes de la base Keroman de submarins alemanys U-Boot, a Lorient (al Depar-tament atlàntic de Morbihan de la regió francesa de la Bretanya). Al menys cinc exiliats sadurninencs van haver de treballar en instal·lacions militars estratègiques a França durant la Segona Guerra Mundial: Josep Borrell Vallespí a la base Keroman, Manuel Bonet Bonet i Josep Dols Gibert a la Línia Maginot, Josep Maria Serradell Arnán a la fàbrica d’ ensamblatge d’avions de la Luftwaffe a l’interior de la mina de Saint-Astier (Dordogne) i Joan For-mosa Estragués a la fàbrica de pólvora i explosius de Miramas – Saint Chamas (a Bouches-du-Rhône, del Departament de Provence-Alpes-Côte d’Azur). FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Alliberament del camp de Mauthausen (Àustria) el 5 de maig de 1944 per les forces aliades de la 11ena Brigada Cuirassada dels USA. Entre els su-pervivents hi havia el veí de Sant Sadurní, Anto-nio Cid Mas. A Mauthausen – Gusen van morir cinc sadurninencs: Manuel Bonet Bonet, Josep Dols Gibert, Antoni Tarrida Capellades, Jaume Barceló Urgell i Josep Querol Fenollosa. A la pan-carta de la façana del camp s’hi pot llegir Los es-pañoles antifascistas saludan a la fuerzas libera-doras. FONS DE L’AUTOR

La setmana anterior es va publicar la prime-ra part d’aquest reportatge sobre els exiliats sadurninencs de 1936 i 1939. Les referències biogràfiques corresponien a Montserrat Fat-jó Tintoré, Pere Frigola Caselles, mossèn Joan Salvans Bassas, Adjutori Varias Gabarró, Joan Casanovas Maristany, Pere Esteve Llopart, Ma-nuel Bonet Bonet, Salvador Colet Vidal , Anto-ni Ferrer Forn i Donís Viladoms Esteve. En aquesta segona part els lectors trobaran exiliats sadurninencs que van ser víctimes i supervivents de Mauthausen, tres treballa-dors forçats al servei de la Wehrmacht , dos que van col.laborar en la construcció d’instal.lacions militars a França , dos més que van ser empressonats quan van tornar a Catalunya, un voluntari a la legió estrangera francesa i una història d’amor en un temps convuls.

Josep Borrell Vallespí, treballador forçat en una de les drassanes dels submarins nazis U-Boot

Va ser mobilitzat el 1938 ja que pertanyia a la lleva de 1927. Integrat a l’exèrcit republicà es va retirar a França per la zona de Prats de Mo-lló i va ser ingressat als camps de Saint Cyprien , Rivesaltes i Bram. Va poder sortir-ne gràcies a la intervenció d’un familiar seu resident a França. El 1942 va ser capturat pels alemanys. Aleshores Josep Borrell Vallespí (1906 – 1995) va ser destinat forçós a la base Keroman de submarins alemanys U-Boot, a Lorient (al

departament atlàntic de Morbihan de la re-gió francesa de la Bretanya). Quan s’acabava la guerra el van enviar a París per retirar les bombes que no havien explotat a l’estació del tren d’Orly. Allí va romandre treballant en la reconstrucció de la ciutat. El 1948 va tornar a casa. FOTO CEDIDA PER MIREIA BORRELL CALVET

Joan Girona Balaguer , un dels mecànics de cal Benach, i la seva esposa Josefa Sala Roca

Joan Girona (1886 – 1945) va néixer i morir a Vilafranca del Penedès. Es va casar amb Josefa Sala Roca i van tenir tres fills, Carme , Joan i Maria. Des del 1927 treballava a cal Benach (Maquinaria Moderna para Construcciones y Obras Públicas, S.A.) i vivia a Sant Sadurní. Quan es va desmantellar el taller per a traslla-dar-lo a Bescanó, tota la família s’hi va despla-çar, travessant posteriorment tots cinc la fron-tera francesa. Quan Joan Girona va retornar el 1939 va ser internat al camp de presoners de Santa Maria de Oya (Pontevedra). Després va estar tancat a la presó Model de Barcelona des del febrer de 1942 fins al darrer quatrimestre de 1943. El 1945 va morir a Vilafranca a conse-qüència d’un llarga malaltia pulmonar . FOTOS DEL FONS DE L’AUTOR

Antoni Tarrida Capellades, mort a Mauthausen – Gusen

Antoni Tarrida (1901 – 1941) va ser un dels cinc veïns de Sant Sadurní que van morir a Maut-hausen – Gusen víctimes dels nazis. Els altres quatre són Manuel Bonet Bonet , Jaume Bar-celó Urgell , Josep Querol Fenollosa i Josep Dols Gibert. Una sisena víctima sadurninenca dels camps d’extermini va ser l’exalcalde Josep Casas Borràs que va morir al castell de Hart-heim. Tot sembla indicar que, després d’una estada a l’Argentina, Antoni Tarrida ingressà al Cuerpo de Seguridad y de Asalto de la Segona República, els coneguts guàrdies d’assalt, i que el 1934 fou destinat a conduir el vehicle ofi-cial del president de la Generalitat de Catalu-nya, Lluís Companys. S’ignora com va viure la Guerra Civil espanyola però el febrer de 1939 devia exiliar-se a França on el van confinar en un camp d’internament. El trobem fitxat i identificat pels nazis amb el número 87361 a l’Stalag XI-B, al nord-oest d’Alemanya; amb el 6570 al camp de Mauthausen (Àustria) i amb el 11885 al camp de Gusen, a prop de l’anteri-or. Allí va morir quan tenia quaranta anys. A la fotografia el veiem amb la seva esposa Amanda Clementina Cánova Decastelli (Buenos Aires, Argentina, 1900) , i amb la seva filla única, Bea-triz, nascuda també a Buenos Aires el 21 de ge-ner de 1931. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR CEDIDA PER XAVIER VIVES TARRIDA

Teresa Mir Mir, exiliada el 1943 i protagonista d’una història d’amor

ww

w.e

l3de

vuit

.cat

AUTOR

Carles Querol querolrovira@hotmail.com carlesquerol.comHistoriador

Cinquè reportatge de la sèrie amb motiu del 75è aniversari del final de la Guerra Civil

REPORTATGE Carles Querol

Vint històries d’exiliats (i II)Entre els exiliats sadurninencs n’hi va haver que van ser destinats a treballar en instal·lacions militars estratègiques de la Wehrmacht, com la base de submarins U 2, una fàbrica de pólvora i munició i un taller subterrani de construcció d’avions.

38 el 3 de vuit DIVENDRES, 7 DE MARÇ DE 2014

El seu exili va ser voluntari i per motius aliens a la política. S’havia compromès amb Antoni Ferrer Forn ─fill de Jaume Ferrer Carbó, que va ser afusellat per Franco el 31 de juliol de 1940─ el qual havia entrat a França el febrer de 1939 i des d’allí s’havia embarcat en el vai-xell Winnipeg amb direcció a Xile. Cinc anys després Teresa Mir va emprendre el viatge que la portaria també a Xile on es va ca-sar amb Antoni Ferrer i van formar una famí-lia. Una bella d’història d’amor amb final feliç. Allí estan enterrats tots dos i allí viuen els seus descendents. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Jaume i Sadurní Baqués Font, dos germans units pel destí

Els dos germans Jaume (nascut el 1904) i Sa-durní Baqués Font (1909) van coincidir a l’exi-li al camp de Saint Cyprien. Més endavant van ser destinats a una Companyia de Treballadors Estrangers que tenia la missió de construir a Rivesaltes, a prop de Perpinyà, el Camp de Groupement de Troupes Coloniales. El ger-mà gran va tornar a casa la nit de Sant Joan de 1944, mentre que el petit va romandre a França on va passar la resta de la seva vida. A la dècada dels cinquanta però, Jaume Baqués va emigrar a Veneçuela on ens vàrem conèixer i on és enterrat. Els veiem a tots dos germans al camp de Rivesaltes fent guàrdia davant el barracó per evitar que els altres reclosos els hi robessin els tomàquets que estaven madu-rant lentament a les improvisades tomaque-res. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR,CEDIDA PER PERE BAQUÉS

Joan Formosa Estragués, de la lleva del biberó

Pertanyia a la lleva del biberó, per tant el van mobilitzar amb 17 o 18 anys. Era membre de les Joventuts Socialistes Unificades de Cata-lunya. En total a Sant Sadurní va haver-hi 31 soldats de la lleva de 1941. Durant la guerra va pertànyer al Comissariat del XVIII Cos d’Exèr-cit a les ordres del tinent coronel José del Bar-rio. Exactament a les dotze del migdia de 12 de febrer de 1939 va travessar el Coll d’Ares i es va presentar a Prats de Molló on el van detenir. Va ser enviat als camps d’Arles, Amélie les Bains, Saint Cyprien, Le Barcarés i Argelès sur Mer. Enquadrat en la 129ena Companyia de Treba-lladors Estrangers va ser destinat durant dos anys i mig a una fàbrica de Miramas – Saint Chamas ( a Bouches-du-Rhône , del Departa-ment de Provence-Alpes-Côte d’Azur) que es dedicava a la fabricació de pólvora i explosius per a l’exèrcit alemany. Més endavant el tro-bem ingressat altra vegada en el camp de Le Vernet. Va tornar a casa el 1945, després d’ha-ver passat per la presó de Figueres, el camp de concentració de Reus, el camp de treball d’Al-geciras i finalment el camp de Cerro Muriano, i d’obligar-lo a més a fer el servei militar. El 1979 va ser regidor socialista a l’Ajuntament de Sant Sadurní. Viu en aquest municipi. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Antoni Cid Mas, l’únic supervivent sadurninec de Mauthausen

Nascut el 1919 i mobilitzat el 10 de març de 1938. Va pertànyer durant la guerra civil a la 26ena Divisió de l’Exèrcit Popular. Travessà la frontera francesa entre el 8 i el 9 de febrer de 1939 i fou internat en el camp de Vernet d’Ariege. Es va inscriure en una Companyia de Treballadors Estrangers i va ser destinat a prop de Besançon per construir carreteres. Més endavant el van traslladar al Departa-ment de Lorena (a la regió de Vosges). Va ser allí on els alemanys el van capturar i el van en-viar a Mauthausen on va treballar a la pedre-ra tristament famosa, essent alliberat el 5 de maig de 1944 per la 11ena Brigada Cuirassada dels USA. Es va establir a Vierzon (al Departa-ment de Cher de la regió Centre) i es va casar amb Carme Roldán. Amb motiu del 60è ani-versari del seu alliberament de Mauthausen, l’Ajuntament de Vierzon el va homenatjar,

concedint-li una medalla commemorativa. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Francesc Catasús Parellada, victima de l’ocupació de França per part de l’exèrcit alemany, el juny de 1940

L’anomenaven el Cigala i l’estiu de 1936 va for-mar part del Comitè de Milícies Antifeixistes local. Sembla que es va dedicar a controlar els accessos al poble i anava armat. Va ser mobi-litzat per anar al front pel Decret de la Presi-dència de la Generalitat del 21 de novembre de 1937 com a integrant de la lleva de 1936. S’ignora com i on va viure la Guerra Civil, però el fet és que el 9 de març de 1939 va sortir d’un camp d’internament per allistar-se a la Legió Estrangera Francesa. i va ser enquadrat en el Primer Regiment Estranger d’Infanteria del DCRE (Dépôt Commun des Régiments Étran-gers). El contracte era per cinc anys. Al centre d’allistament de Perpignan li van atorgar el número 373 i van emplenar la seva fitxa mi-litar amb les dades següents: cabells de color castany fosc, ulls marrons clars, nas corbat, cara ovalada i 1,77 metres d’alçada. Va morir el 12 de juny de 1940 al municipi de Le Ques-nel en Santerre (Departament de Somme, a la regió de Picardie) equidistant uns 110 qui-lòmetres de la frontera belga i de París, en-frontant-se a les tropes de la Wehrmacht (les forces armades alemanyes) que havien envaït el territori francès. És enterrat a la Nécropole Nationale de Condé – Folie, al mateix depar-tament francès de Somme. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Josep Maria Serradell Arnán, deu anys a l’exili

Josep Maria Serradell Arnán (1900 – 1965) fou mobilitzat el 16 de setembre de 1938 per aten-dre les necessitats de fortificació republicana a la reraguarda de l’Ebre. A mitjans de gener de 1939 va emprendre la retirada i va passar per Sant Sadurní, camí de la frontera france-sa, per acomiadar-se de la seva esposa, Teresa Castellví Ferrando, i de la seva filla Assumpció, que vivien a l’immoble de l’actual número 26 del carrer Pompeu Fabra. Després de romandre tres o quatre mesos en un camp d’internament al sud de França va ser destinat al Quart Bata-lló de Treballadors Estrangers, concretament a la 19ena Companyia de la primera secció. En-rolat en aquesta unitat va viatjar durant cinc anys a diversos indrets del país, com Marsei-lle, Bordeaux, Lyon, Paris, Amiens i finalment Saint-Astier, on va treballar en una mina per extreure material per fer calç i ciment. Apro-fitant les cavitats subterrànies, l’exèrcit nazi hi va instal·lar durant l’ocupació una moderna fàbrica d’avions. Acabada la guerra, es va poder reintegrar immediatament a la societat civil com un veí més d’aquest municipi de la Dor-dogne. El 1949 es va presentar a Sant Sadurní, no li van complicar gens la vida ni li van de-manar responsabilitats i es va tornar a dedi-car a la família i a la seva professió de pagès. FOTO CEDIDA PER ASSUMPCIÓ SERRADELL CASTELLVÍ.

Amadeu Carbó Gibert de cal Rifaire

S’havia identificat amb el sindicalisme local, probablement amb la UGT i se’l podria consi-derar d’esquerres. Es va casar amb Montser-rat Salvador Font i van tenir dos fills, Eusebi i Nuri. Durant la retirada s’afegí als centenars de milers de refugiats que es dirigien a Fran-ça, on va ser ingressat en un camp d’interna-ment. Aviat va decidir tornar a casa i a la ma-teixa frontera el van detenir i el van enviar directament a uns camps de treball. Primer a Bilbao, on es dedicaven a la construcció de tancs i després a València. El propietari del ta-ller mecànic de cal Sàbat de Sant Sadurní ─on havia treballat abans de la guerra─ el va anar a rescatar i li va tornar a oferir feina. A més d’exercir aquesta professió era l’encarregat de projectar les pel·lícules al cinema de l’Ateneu. El podem veure en aquest fotografia de la pe-nya Dandy d’abans de la guerra : és el que porta el trajo més clar, assegut a l’extrem esquer-re de la primera fila de la imatge. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

DIVENDRES, 7 DE MARÇ DE 2014 el 3 de vuit 39

AUTOR

Al blog carlesquerol.com es pot consultar la llista actualitzada dels exiliats sadurni-nencs i les seves fotografies individuals. Per afegir-hi més noms i imatges podeu enviar un mail a querolrovira@hotmail.com