Núm. 7 | juny-juliol 2016Núm. 7 | juny-juliol 2016

VIU

TV

IU R

eus

Exemplar gratuïtExemplar gratuït

Esclata la Festa!!!A les portes de Sant Pere la ciutat s’engalana per la Festa Major

Núm

. 7 |

ju

ny-ju

liol 2

016

| w

ww

.viu

afon

s.ca

t

www.viuafons.catwww.viuafons.cat

Foto

: Ar

xiu

Carr

utxa

SumariFESTA MAJOR6

FESTA MAJOR30

CULTURA68

FESTA MAJOR10

FESTA MAJOR40

GASTRONOMIA88

Sant Pere 2016Del 24 al 29 de juny

SeguiciUn Seguici Festiuinnovador

Imagina’tEl festival d’estiu a la Tarraco Arena Plaça

ProgramacióTots els actes de la Fes-ta Major per dates

Àliga PetitaUs contem el procés de naixement d’aquest element

Vermuts MiróCentenari d’aquestaempresa reusenca

5 Editorial

74 Empresa

96 Restaurants

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SLC/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A43007, TarragonaTels. 673 930 590 - 673 930 589

Direcció: Antoni Corrales, Albert VidallerRedacció: Cristina Valls Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, i Josep BarberoDisseny i maquetació: Marc PascualFotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.comi 123rf.comFoto portada: Arxiu CarrutxaImpressió: RotimpresDistribució: Unimail

Dipòsit legal: T-1220-2014

VIU Reus en cap cas respon del contingut dels articles ni com-parteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 590 i673 930 589

Revista associada

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la através d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphoneel codi QR

Control 5.000 exemplars

EditorialEl pols de la TronadaTensió continguda, nervis de vesprada i una dolça intuïció que

esguarda el moment culminant de la vigília. Tornen les festes i

la Tronada fa recordar que ja ha passat un altre any, però sem-

pre es viu com la primera vegada. La Tronada encara accelera el

pols dels reusencs, dempeus esperant el que encara ha d’arribar.

La seqüència de petites i grans explosions auguren la cerimònia

d’una il·lusió completa. La claror il·lumina milions de cares. Amics,

familiars i parelles reunides al cor de la ciutat. Agafats de la mà

amb somriures trobats. Tots els desconeguts es troben units per

un sentiment de tradició. Després de l’encesa, el fum s’acumula i

els timpans, en un moment daurat de silenci esmorteït, s’adapten

a la remor acostumada. Disbauxa. El pols dels batecs dels cors

dels qui havien regat la pólvora al bell mig de la plaça escampen

aires de satisfacció. Ja és Festa Major!

L’objectiu al qual ens hem cenyit en aquest darrer número, ha

estat recollir molts dels testimonis de la festa de la ciutat, però

alhora també les veus dels reusencs de tota la vida. Tots ells han

donat sentit al que avui es coneix com a la ciutat de Reus. I és

que aquest darrer número de Viu a fons Reus té molt a celebrar.

Enguany diferents elements del Seguici fan anys i ho celebraran

amb grans festes i actes per reviscolar la ciutadania reusenca. 15

anys de Ball de Galeres, 18 de Cavallets, 10 de Cercolets, 20 anys

de l’Àliga de Reus, 25 anys de l’Esbart de Santa Llúcia, 30 anys del

Gegant Carrasclet, 35 anys dels Xiquets, 60 dels Gegants Japone-

sos... I es podria seguir. Malauradament, l’espai és limitat i, tants

anys d’experiència, excedeixen els límits d’una revista.

Reus és focus de bonaventura i no només pel que vindrà, sinó pel

que ja ha succeït. S’ha pogut veure com la capital del Baix Camp

ha estat distingida en l’àmbit cinematogràfic gràcies al triomf del

curtmetratge ‘Timecode’, del director Juanjo Giménez, amb la Pal-

ma d’Or al Festival de Canes; també s’ha reescrit la història del

CF Reus Deportiu amb el seu ascens a Segona A, un tast victoriós

després d’un ardu esforç temporada rere temporada.

Des de l’equip Viu a fons, esperem que aquest número suposi un

complement per gaudir de les festes que vindran.

Cristina Valls

Foto

: Ar

xiu

Carr

utxa

FESTA MAJORPREGÓ_TRONADA_SEGUICI_CULTURA_MÚSICA_ACTES

Juny-Juliol 2016VIU Reus |6

Les festes tornen a poblar els

carrers de la capital del Baix

Camp. El culte a sant Pere pot-

ser és antic, però amb el temps

s’ha tornat més que una vene-

ració religiosa. Arriba la cele-

bració de sant Pere i la gent ja

pensa en els moments de tre-

ball intens, de lluita, de nervis

que esguarden l’èxit, d’il·lusió

creixent... La Festa Major, tal

com es coneix en l’actualitat

s’ha anat definint amb els anys

Cristina Vallsi únicament el temps li ha ator-

gat un estatus de qualitat que

mereix que se la classifiqui com

una de les festes més impor-

tants al panorama nacional.

A Reus es comencen a intuir

ganes de festa. I és que abans

dels dies clau, els reusencs han

anat assaborint activitats cul-

turals annexes que han nodrit

la programació de la ciutat. Per

anar obrint la gana, vaja. Un

dels actes que han dinamitzat

diferents zones de la ciutat han

estat els concerts musicals

de Roba Estesa, Figues Txun-

gues i Marla Martini al barri

del Carme; o també la famosa

Gimcana Infantil de Sant Pere,

la qual fa enguany 14 anys. A

més, alguns establiments o

entitats conegudes a la ciutat

també han fet anys i han dut a

terme celebracions vinculades

abans de la Festa Major. És el

cas del Bar Musical Absenta,

el qual farà unes setmanes va

celebrar el seu desè aniversari;

o també, la dècada de la for-

mació cultural de les Artistes

Locals.

I parlant de celebració, un dels

al·licients nocturns més joves

és el que es durà a terme el dia

26 de juny en la Nit de fer l’Ín-

diu, que fa dos anys aquesta

Festa Major. Aquest acte pro-

met reunir centenars de reu-

A Reus es comencen a intuir ganes de festa

Sant Pere 2016(Del 24 al 29 de juny)

Més d’un centenar d’activitats fan sòlida la tradició i la cultura festiva de la mà d’unacontínua innovació a la ciutat

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 7

OBERTURA FESTA MAJOR

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotoseixamplant-se, creixent sense

parar. El menjar i el beure tam-

poc mancaran enguany, ja que

hi ha convocades gran quan-

titat d’activitats on el vermut

esdevé un complement sempi-

tern. La Festivitat de Sant Pere

culminarà el 28 de juny amb el

Toc de la Festa del Campanar

de la Prioral anunciant la vigília

del sant. Per la seva banda, la

corresponent professó del 29

de juny amb l’última Tronada

donarà fi a la festa.

sencs i reusenques al voltant

dels Gegants Indis i l’Àliga per

ballar i desfilar des de la plaça

del Mercadal fins a la plaça del

Pintor Fortuny on es reuneixen

amb la Mulassa per tornar ple-

gats a l’Ajuntament. El seu ob-

jectiu un any més serà apropar

el Seguici a un públic divers,

res a veure amb el que es pre-

senta habitualment.

El començament dels dies

més importants de la ciutat

arribaran el 24 de juny. L’en-

carregada de fer crida a la fes-

ta a través del pregó, serà la

periodista i escriptora Marta

Magrinyà. Ella encendrà la pri-

mera Tronada, la qual marida-

rà activitat amb el Toc General

de la Festa des del Campanar.

Tot plegat, es podrà celebrar

amb la beguda reusenca del

Masclet i la música present a

la cercavila que començarà a

la plaça del Mercadal a ritme

dels Xim Xim Mig Grau i els

Bandsonats.

Trobades d’Habaveres, vermuts

culturals, les Diades Castelle-

res, la cercavila del Carrasclet,

els Correbars del Bou i del Ball

de Cercolets, Barraques, La

Mulassa i els xumets ganxets...

Tot el calendari festiu es troba

aglutinat de propostes i prece-

dents per sortir de casa. A més,

enguany és un any molt especi-

al, ja que l’element nou de l’Àli-

ga Petita farà la seva presenta-

ció en societat. Una prova de

com el Seguici encara continua

Tot plegat, es podrà celebrar amb la beguda reusenca del Masclet

Foto

: Ar

xiu

Carr

utxa

Foto: Arxiu Carrutxa

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 8

ACTIVITATS FESTA MAJOR

El grup de Còdol Educació or-

ganitza diferents visites guia-

des pedagògiques a museus,

institucions i centres educatius

per a tot tipus de públics. El seu

tret identificatiu és que s’allu-

nyen d’aquelles classes rectes i

convencionals. Per això, les re-

alitzen en llocs emblemàtics de

la ciutat de Reus. Durant l’any i,

especialment als volts de Sant

Pere, realitzen diverses sessions

familiars, dutes a terme al mig-

dia, i de nocturnes pel públic ge-

neral. “Aquest ric patrimoni ofe-

reix moltes possibilitats i han de

sortir diferents iniciatives. Fa 3

anys que Còdol Educació realit-

za els tallers d’estiu ‘Tastalafes-

ta’, en el marc de l’Exposició Ara

toca festa del Museu de Reus”,

explica la co-directora de Còdol

Educació, Maria Adzerias.

Aquesta proposta, adreçada als

petits d’entre 4 i 10 anys, s’acos-

tuma a fer ara, al juny, i els ho-

raris ocupen els matins, de les

10 a les 12 hores. “En aquestes

dates ens trobem a les vigílies

de la Festa Major de Reus i tots

sabem com d’emocionats la

viuen els nostres infants. Per

això, la proposta vol contribuir

a conèixer-la i viure-la més in-

tensament”, comenta Adzerias

il·lusionada. I és que cada dia, en

Descobrir la Festa Major amb els més petits Una intensa experiència per viure i descobrir plegats les festes de Reus

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

el seus tallers, es proposen acti-

vitats riques, variades i sugge-

rents per descobrir plegats els

elements del seguici i, segons

confirma la co-directora, cada

any compten amb la participa-

ció voluntària d’alguna de les

colles del Seguici. “Als darrers

anys han vingut les cercoletes,

el drac petit, els nanos, els bas-

toners...”, enumera. Enguany,

l’eix temàtic seran els gegants

Vitxets que, segons corrobora

Maria Adzerias “ens sorpren-

dran amb un viatge pels cinc

continents i tot d’activitats ben

emocionants i participatives”.

El món de les campanes Un dels tallers que promou

Còdol Educació és la ‘Ruta

enigmàtica per la Prioral i

el Campanar de Reus’, que

segons Maria Adzerias, té la

voluntat de posar en valor i

donar a conèixer el patrimoni

a tota la ciutadania amb la col-

laboració de la Fundació Pri-

vada Reddis. L’activitat ofereix

materials didàctics com ara

maquetes de construcció de

la Prioral per descobrir l’arqui-

tectura gòtica i reproduccions

de campanes per entendre i

posar en pràctica els tocs.

Arran la vinculació i l’apro-

fundiment amb el món de les

campanes, l’educador i cam-

paner de la Catedral de Tar-

ragona, Jesús Martínez, està

fent un estudi sobre el món

de les campanes, campanars

i campaners de la província de

Tarragona. Una tasca enco-

manada des de la Diputació

que es preveu veurà la llum

l’any vinent. “L’afició de les

campanes no sé d’on

ve, però sempre

m’han fascinat.

Els nens a qui

els hi ensenyo

el Campanar

no saben ben

bé per què servei-

xen, perquè no han

crescut amb ells”, explica l’es-

pecialista en campanes.

A més, Martínez explica que

“l’ofici de campaner va ser

molt important. Tots els po-

bles depenien d’ell, perquè

ell coordinava tot el que pas-

sava, era el rellotge del poble.

L’Ajuntament havia d’oferir un

servei de rellotge per a la gent

que no tenia i, el lloc més alt

per posar-lo, era el campanar”.

Un dels factors que el campa-

ner distingeix és l’errada rela-

ció entre campanar i església.

“Hi ha hagut una simbiosi, es

troben juntes, però hi ha cam-

panes destinades a l’ús civil i

no religiós”.

Foto

: Cò

dol E

duca

ció

Organitza el teu cap de setmana a mida a

benvingutsapages.cat

Anem a pagès. Véns?

Visites gratuïtes a les explotacions agràries, conreus, pastures, granges, horts, vinyes i camps.

Menú “Benvinguts a Pagès” als restaurants.

Ofertes especials d’allotjament de cap de setmana.

Activitats per fer a totes les comarques.

Amb la col·laboració de:

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 10

PROGRAMA FESTA MAJOR

Divendres 24

EL PREGÓ

18.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀ-

BREGAS, espectacle de titelles amb el

col·lectiu reusenc Matito, que ens pre-

sentarà l’espectacle que porta el mateix

nom que la companyia. Matito, el pro-

tagonista, arriba amb un objectiu molt

ambiciós: fer-nos xalar. Intenta merave-

llar-nos amb el seu peculiar humorisme,

però la mandra pot més que ell i sempre

pensa en no fer res!

18.30 h, des de la CASA RULL, sortida

de la cercavila del Canó de les Festes.

Música i canonades que anuncien la

festa!

18.30 h, a la PLAÇA DE PRIM, actuació

de l’Esbart Santa Llúcia, que ens oferirà

una exhibició de dansa tradicional cata-

lana. Enguany l’esbart celebra el 25è

aniversari.

19.00 h, pels CARRERS DEL CENTRE

de la ciutat, cercavila del Bou de Reus i

el Bou de Mèze (Occitània) amb motiu

de la Diada dels Països Catalans.

19.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,

ballades dels Gegants i la Mulassa

com a inici de la festa de la ciutat, amb

l’acompanyament musical de Metralla.

20.00 h, al SALÓ DE PLENS DE L’AJUN-

TAMENT, Pregó de la Festa Major, a

càrrec de Marta Magrinyà Masdéu,

escriptora i periodista. En finalitzar, lliu-

rament del Tro de Festa 2015. AU AC WC

Durant el pregó es repartirà la postal de

la Festa Major, número 36, protagonitza-

Programació FESTA MAJOR DE SANT PERE Reus, del 24 al 29 de juny de 2016

da en aquesta ocasió per la Bandera de

la Ciutat. Quan acabi el pregó, la pre-

gonera farà la crida a la festa des del

balcó de l’Ajuntament, amb l’acom-

panyament musical dels Ministrers

de Reus. Llavors s’encendrà la primera

TRONADA. Seguidament, des del cam-

panar, Toc General de Festa que anun-

cia l’inici de la Festa Major.

En finalitzar la Tronada, la pregonera

iniciarà la Cercavila del Masclet amb

el primer tast, des de la PLAÇA DEL

MERCADAL. Novament, la cercavila

agafa el caire de seguici amb la parti-

cipació de diversos elements festius i

diferents acompanyaments musicals,

com Xim Xim Mig Grau i els Bandsonats.

El masclet no es repartirà gratuïtament,

sinó que es podrà comprar als establi-

ments durant tots els dies de la festa.

21.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT,

mostra de hip-hop al carrer a càrrec

dels grups d’aquesta especialitat de les

diferents escoles de dansa que formen

la Coordinadora de Dansa de Reus i amb

el grup convidat La Petite Legende. WC

A partir de les 21.00 h, al PARC DE LA

FESTA, Barraques de Festa Major. Amb

Pablo Hasel (Lleida, rap), Itaca Band

(Montcada i Reixac, ska, reggae, punk),

Kop (Badia del Vallès, hardcore punk,

metal) i Crisix (Igualada, trash-metal).

AC WC

21.30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE,

tradicional concert de Festa Major de

l’Orfeó Reusenc, que ens oferirà un re-

pertori de diferents estils i autors. AC

22.00 h, a LA PALMA, XVIII Trobada

d’Havaneres, amb l’actuació dels grups

de la ciutat Les Veus de Reus i Balandra.

Degustació de rom cremat per a tot-

hom. AC WC

Dissabte 25

10.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,

plantada dels elements petits convi-

dats a la presentació de l’Àliga petita

de Reus. Hi participaran el Drac petit de

Vilafranca de Penedès, la Vibrieta de Tar-

ragona, la Cucafera petita

de Tortosa, el Lleonet del

Vendrell, la Momeroteta

de Mataró i, a més, l’Àli-

ga de la Patum Infantil

de Berga i la Mulasseta

de Reus, que faran de

padrines. 11.00 h, presen-

tació de l’Àliga petita

de Reus. A conti-

nuació, agraïments

als col·laboradors. Tot

seguit, cercavila, que

passarà pel carrer Major,

plaça de Sant Pere, voltant

de la prioral, carrer de l’Hos-

pital, carrer de la Presó, plaça

de la Farinera, carrer de Santa

Anna, raval de Santa Anna,

carrer de Monterols i plaça

del Mercadal, on tindran lloc els balls de

lluïment.

De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 19.00 h,

al GAUDÍ CENTRE, jornada de portes

obertes per a tots els ciutadans, amb

motiu de l’aniversari del naixement

d’Antoni Gaudí! Imprescindible reserva

prèvia al telèfon del Gaudí Centre, 977

010 670. AC WC

11.00 h, a la PRIORAL DE SANT PERE I

EL CAMPANAR, vermut cultural.

11.30 h, a la RUTA REUS, BRESSOL DEL

VERMUT, vermut cultural.

13.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,

concert vermut amb la Cobla Catalana

dels Sons Essencials. Carregada de rit-

mes mediterranis i capaç de traspassar

els límits de la tradició, Marcel Casellas i

la Cobla Catalana dels Sons Essencials

presenten un nou treball sorprenent i

singular: contrapàs i ball pla conviuen

amb rumba i fandango, creant improvi-

sacions entre les diferents arts i diàlegs

amb el públic. AC WC

De 16.30 h a 18.30 h, a la PLAÇA DEL

CASTELL, taller de cercolets. Vine a fer

el teu cèrcol amb motiu del 20è aniver-

sari del Ball de Cercolets.

18.00 h, a la PLAÇA

DEL MERCADAL,

Diada Castellera

de Sant Pere, amb

els Nens del Vendrell i els Xi-

quets de Reus, i la participació espe-

cial de la Muixeranga d’Algemesí amb

motiu del 35è aniversari de la colla

reusenca.

Tablet, Smartphone, TV, ordi-

nador… i així fins a 4 disposi-

tius digitals utilitzem de mitja-

na en el nostre dia a dia segons

l’estudi de la consultora Ipsos a

nivell mundial. El mateix estu-

di diu que 6 de cada 10 adults

passem més de 5 hores al dia

davant d´aquestes pantalles.

Parlem amb òptica Activa per-

que ens expliquin com afecta

la nostra visió aquest canvi

d´hàbits i quines solucions ens

poden oferir.

Quins són els principals simp-

tomes d´aquesta vida tant

digital? El que més notem

són els ulls irritats, secs, visió

borrosa de lluny i els ulls ver-

mells. Això és perquè obliguem

els nostres ulls a fer un sobre-

esforç d’enfocament en unes

Redacció

Addictea lespantalles?

Tingues cura de la teva Salut Visual amb Optica Activa

PUBLIREPORTATGE FESTA MAJOR

Juny-Juliol 2016

que emeten aquestes panta-

lles té un impacte a llarg ter-

mini sobre la nostra visió i s’ha

associat a malalties com la

DMAE (degeneració macular

associada a l´edat). Aquesta

llum perjudicial és el que es

coneix com a ‘llum blava’ de la

qual una radiació continuada i

en excés és el que és perjudi-

cial. Actualment ja tenim filtres

opcionals que el pacient pot

aplicar sobre les seves ulleres

per filtrar aquesta llum blava.

Hi ha molts usuaris amb fati-

ga visual? Molts, pensi que tot

el dia estem pendents del mò-

vil o de l’email i això els nostres

ulls ho noten molt. Per això

convé ajudar-los amb unes

ulleres preparades per la actu-

al vida digital.

Òptica Activa - Monterols 36,

Tel. 977 127 311 - Reus

condicions anòmales de llum i

contrast de les pantalles.

Existeix alguna manera de

protegir-nos ? I tant, ara hi ha

ulleres específiques que dismi-

nueixen els símptomes de fa-

tiga visual i que ens permeten

enfocar millor en les distàncies

curtes. A més ens protegeixen

de la llum de les pantalles digi-

tals. Les recomanem molt per

la gent que està “tot el dia” tre-

ballant davant de l’ordinador.

Quins problemes pot com-

portar la llum que emeten

les pantalles digitals? La llum

«El que més notem són els ulls irritats, secs,

visió borrosa de lluny i els ulls vermells»

VIU Reus | 11

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 13

PROGRAMA FESTA MAJOR

18.30 h, des de la CASA RULL, sortida

de la cercavila del Canó de les Festes.

Música i canonades que anuncien la

festa!

18.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀ-

BREGAS, Produccions Lucky&Luke

ens presenta el divertit espectacle

còmic d’animació infantil El teu conte

em sona. Una esbojarrada gala on els

protagonistes de diversos contes cone-

guts concursen explicant d’una manera

diferent la seva història.

18.30 h, a la PLAÇA DEL CASTELL,

nou acte de lliurament del ventall de la

festa major. La colla del Bou recupera la

tradició de regalar ventalls per la festa a

una persona destacada. A continuació,

Correbars del Bou i del Ball de Cerco-

lets, amb el Bou de Mèze i l’acompanya-

ment musical de Bandsonats, que anirà

per la plaça del Mercadal, carrer de les

Galanes, plaça de Catalunya, carrer de

Vallroquetes, plaça de la Farinera, carrer

d’en Vilar (antic carrer del Bou), carrer

de Rosich i carrer de Martí Napolità.

18.45 h, a la SALA SANTA LLÚCIA, re-

presentació a càrrec del grup d’anima-

ció Enfamaltot, amb la col·laboració es-

pecial de Maria José Gallegos i Paquita

Carnicer. Preu de la entrada 6 €.

19.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT,

concert a càrrec de l’Orquestra Inter-

nacional Maravella, que ens oferirà un

ampli ventall de peces clàssiques i un

gran espectacle. WC

A partir de les 19.30 h, al PARC DE LA

FESTA, Barraques de Festa Major. Ani-

mació infantil amb Jaume Barri, Inmoo-

nere (Camp de Tarragona, metal melò-

dic), Muyayo Rif (Cornellà de Llobregat

punk, ska, reggae), El Son de la Chama

(Tarragona, reggae, punk, ska), La Sra.

Tomasa (Barcelona, drum’n’bass, dubs-

tep, rumba, salsa, timba) i Lágrimas De

Sangre (Maresme, rap). AC WC

20.30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE,

concert a càrrec del Cor Mestral. Ens

oferirà un repertori variat i l’estrena de

l’ensalada La Justa, del mestre pradenc

Mateu Fletxa, compositor del segle XVI.

21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,

Varietées de Sant Pericu. Bravium

Teatre ens ofereix un espectacle amb

diferents exhibicions de música, dansa,

teatre, màgia, humor, etc., que es barre-

gen en actuacions sorprenents i esbo-

jarrades. Amb la col·laboració de DOP

Siurana. AC WC

22.30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT,

ball de gala amb l’Orquestra Internaci-

onal Maravella. WC

Diumenge 26

ELS CÓSSOS

De 9.00 a 21.00 h, a les PISCINES DEL

REUS DEPORTIU, Mulla’t per la Festa

Major. Vine a fer una capbussada i parti-

cipa de l’animació i de jocs per a la cana-

lla. Entrada gratuïta.

D’11.00 a 13.00 h, al PARC DEL FERRO-

CARRIL, viatges amb trenet de 5 pol-

zades per a xiquets i grans. Recorregut

de 5 minuts pel circuit del parc ferrovi-

ari. Preu: 1,50 €. Organitza: Associació

d’Amics del Ferrocarril de Reus.

13.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,

concert vermut amb Fenya Rai! AC WC

13.30 h, al CASAL DE GENT GRAN DE

REUS (riera d’Aragó), II Paella de Bou i

Arròs. Cal reservar taula trucant prèvia-

ment al 977 302 490.

De 18 a 20.30 h, a la PLAÇA DE SANT

PERE, Aixeca el teu Gegant. La Colla

Gegantera us ofereix la possibilitat de

posar-vos sota un gegant i aixecar-lo.

Donatiu d’1 €, que es destinarà a

l’AFANOC. Organitza: Colla Gegantera.

De 18 a 20.30 h, a la PLAÇA DE SANT

PERE, Dóna el teu Xumet a la Mulassa!

Si ja ets gran i vols deixar el teu xumet

en bones mans, aprofita-ho i dóna-li a

la Mulassa. Organitza: Colla Gegantera.

18.30 h, des de la CASA RULL, sortida

de la cercavila del Canó de les Festes.

Música i canonades que anuncien la

festa!

18.30 h, a la SALA SANTA LLÚCIA, re-

presentació d’un especial “Sant Pere”, a

càrrec del grup d’animació Enfamaltot.

18.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀ-

BREGAS, espectacle de circ amb la

companyia Passabarret i l’espec-

tacle Tandarica Circus. S’anomena

retro-balkan-rock’n’roll circus, però

parlant en plata es tracta de quatre ar-

tistes bojos com un llum de carbur que

no paren de fer el pallasso, malabars i

acrobàcies a ritme trepidant. Són ar-

tistes d’aquells que es juguen la seva

pròpia vida, i si no és la seva, que sigui

la d’algú del públic! No hi podeu faltar:

cada funció pot ser l’última...

19.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,

els Cóssos, sisè torneig de jocs tradici-

onals entre equips dels elements fes-

tius de la ciutat. Els jocs que formaran

part de la competició són les bitlles, les

curses de sacs, les carreres de cintes i el

pal ensabonat. D’aquesta manera, Reus

recupera i crea les curses o cóssos, un

dels actes més característics que havia

tingut la Festa Major de Sant Pere durant

el segle XIX.

20.00 h, al TEATRE BARTRINA, re-

presentació d’Un dels últims vespres

de Carnaval, de Carlo Goldoni. Amb

caràcters veraços, simples i agradables,

independentment del fons de la comè-

dia: tenim un marit i una muller que s’es-

timen i sempre s’enfaden plegats. Preu:

7 € anticipada, 8 € a guixeta.

21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,

Varietées de Sant Pericu. Bravium

Teatre ens ofereix un espectacle amb

diferents exhibicions de música, dansa,

teatre, etc. Amb la col·laboració de DOP

Siurana. AC WC

22.30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT,

humor, màgia, ball i música a La Revis-ta. Enguany, amb l’espectacle Antologia

de la revista, amb 16 artistes en escena

amb un sensacional vestuari, una pre-

sentació selecta i amb la participació

de l’humorista Luis Calderón i la vedet

Sasha Montenegro, a part d’espectacles

de circ de l’artista internacional Stankov.

Tot sota la direcció de Renier Iglesias.

Una revista per gaudir del millor espec-

tacle. WC

23.30 h, des de l’AJUNTAMENT, inici

de la cercavila de La Nit de Fer l’Índiu.

L’Àliga i els gegants Indis pujaran en

VIU TARRAGONA_GPM.indd 1 06/06/16 11:02

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 15

PROGRAMA FESTA MAJOR

cercavila fins al Campanaret per reco-

llir l’element convidat d’aquest any, el

Ball de Cercolets, pel seu 20è aniversa-

ri. Passarà pel carrer de Llovera, plaça

de Prim, carrer de Monterols, plaça del

Mercadal i Ajuntament.

A continuació, a la PLAÇA DEL MER-

CADAL, per acabar la Nit de Fer l’Índiu,

ball de gralles a càrrec de Ganxets, gra-

llers del Baix Camp i Canya d’Or. Orga-

nitza: Colla Gegantera i CRAC.

Dilluns 27

LA FESTA MAJOR

PETITA

De 10.30 a 13.30 h, a la PLAÇA D’EVA-

RIST FÀBREGAS, Farcell de Jocs Tra-

dicionals. Una cinquantena de jocs

populars on petits i grans s’ho passaran

d’allò més bé. Bitlles, xarranca, pesca

major, xanques, laberints, menja-bo-

les, baldufes, anelles, joc de la granota i

molts més.

13.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,

concert vermut amb Biflats. AC WC

De 17.00 a 20.00 h, a la PLAÇA D’EVA-

RIST FÀBREGAS, Farcell de Jocs Tra-

dicionals. Una cinquantena de jocs po-

pulars on petits i grans s’ho passaran

d’allò més bé. Bitlles, xarranca, pesca

major, xanques, laberints, menja-bo-

les, baldufes, anelles, joc de la granota

i molts més.

18.00 h, des de la PLAÇA DEL MER-

CADAL, cercavila del Seguici Petit,

amb la participació del Ball de Diables

Infantil, el Drac petit, la Cucafera, els

Nanos petits, la Mulasseta, els Vitxets,

els Moros i Indis petits, el Ball de Pas-

torets petit, el Ball de Cercolets petit,

el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa

Llúcia, el Ball de Prims petit, el Ball

de Valencianets, el Ball de Mossèn

Joan de Vic petit, el Ball de Gitanetes,

l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reu-

senc, la Canalla dels Xiquets de Reus,

l’Àliga petita i la Banda de Música del

Pare Manyanet. Recorregut: plaça del

Mercadal, carrer Major, plaça de Sant

Pere, carrer de les Peixateries Velles,

carrer de l’Hospital, carrer de la Presó,

plaça de la Farinera, carrer de Santa

Anna, raval de Santa Anna, plaça de

Prim, carrer de Monterols i plaça del

Mercadal.

18.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,

berenar popular, gentilesa de Borges.

18.30 h, al balcó de la CASA RULL,

penjada de la bandera de l’arc de

Sant Martí amb motiu del Dia Inter-

nacional de l’Alliberament Homo-

sexual. A continuació, al JARDÍ DE

LA CASA RULL, lectura del manifest.

Organitza: H2O Col·lectiu, LGTB del

Camp de Tarragona.

19.00 h, a la PLAÇA DE PRIM, ballada

de sardanes de Festa Major amb la

Cobla Reus Jove. Organitza: Colla Sar-

danista Rosa de Reus.

19.30 h, pels CARRERS DEL CENTRE,

cercavila del Ball parlat satíric de Da-

mes i Vells. Faran el ball parlat complet

a les 19.30 h a la plaça Sant Miquel, a

les 20.15 h al carrer de Martí Napolità, a

les 21.00 h al jardí de la Casa Rull i a les

21.45 h al carrer del Vidre.

21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,

Varietées de Sant Pericu. Bravium

Teatre ens ofereix un espectacle amb

diferents exhibicions de música, dansa,

teatre, etc. Amb la col·laboració de DOP

Siurana. AC WC

21.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT,

exhibició de dansa a càrrec de les es-

coles que formen la Coordinadora de

Dansa de Reus: Artis-Fraga, Centre de

Lectura i Núria Díez. WC

21.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀ-

BREGAS, sopar popular de bou i ar-

ròs, el plat tradicional de la Festa Ma-

jor, i ball de revetlla a càrrec de l’Orfeó

Reusenc amb els grans hits de la músi-

ca de sempre i d’ara. Organitza: el Bou

de Reus, amb la col·laboració d’Arròs

Montsià, Casa Borrull, Cal Pere Fruites i

Verdures, Forn Cabré i De Müller.

23.30 h, al FOSSAR VELL, als peus

del campanar, tercer descens celes-

tial d’un fill il·lustre de la ciutat per

començar El Tomet de Sant Ganxet.

Recorregut al voltant de la prioral amb

l’acompanyament musical de Bandso-

nats i Tocabemolls. Per acabar, concert

de festa major a càrrec del grup Metra-

lla. No t’oblidis el mocador! Pi, pi, pi, pi!

Tarirí... taritotero... Organitza: Tronats

de Reus.

Dimarts 28

LA VIGÍLIA /

LES COMPLETES

9.00 h, des del CAMPANAR, Toc de

Festa, a càrrec dels agrupaments escol-

tes i guies MontsantCim i Misericòrdia.

9.00 h, des de l’AJUNTAMENT, sortida

de la cercavila dels Gegants, la Mulas-

sa, els Nanos i l’Àliga per recórrer els

carrers i places de la ciutat.

12.00 h, des del CAMPANAR, Toc de

Fescidresta, que ens anuncia la vigília

de la festivitat.

13.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,

concert vermut amb La Banda de la

Festa Major. Versions de peces musicals

del nostre seguici portades a l’escenari Foto

: Fa

bián

Aci

dres

VIU TARRAGONA_GPM.indd 1 06/06/16 11:02

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 17

PROGRAMA FESTA MAJOR

amb una orquestra de músics locals i

una posada en escena original i desenfa-

dada. Col·labora: Vermuts Miró. AC WC

17.00 h, des del CAMPANAR, Toc de

Festa.

17.00 h, des de l’AJUNTAMENT, cerca-

vila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga.

18.00 h, pels CARRERS DEL NUCLI

ANTIC, cercavila del Lleó.

18.15 h, pels CARRERS DEL CENTRE,

cercavila del Ball parlat satíric de Da-

mes i Vells. Faran el ball parlat complet a

les 18.30 h a la plaça de David Constantí,

a les 19.00 h a la plaça de Sant Miquel i a

les 19.45 h al carrer del Vidre.

20.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,

el Seguici Festiu de la ciutat amb el Ball

de Diables, el Ball de Pere Joan Barceló,

la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els

Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Car-

rasclet, el Ball de Pastorets, el Ball de

Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de

Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Va-

lencians, el Ball de Bastons de l’Esbart

Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de

Vic, el Ball de Gitanes, el Cos de Basto-

ners de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets de

Reus i l’Àliga, ens oferiran els seus balls,

danses i castells.

20.15 h, des de la PLAÇA DEL MERCA-

DAL, inici de l’anada a Completes del

Seguici Festiu. Simultàniament, des del

CAMPANAR, Toc General de Festa.

20.45 h, a la PORTA DE L’AJUNTA-

MENT, ball solemne curt de l’Àliga com

a salutació a les autoritats.

21.00 h, des de la PLAÇA DEL MER-

CADAL, anada a Completes de la

Corporació Municipal amb el convidat

d’honor de la Festa Major, l’alcalde de

Falset (el Priorat), Sr. Jaume Domènech

i Jordà. També hi són convidats els alcal-

des i el president del Consell Comarcal

del Baix Camp, precedits per la Bandera

de la Ciutat, els macers i els guardadors

de la Tronada, amb l’acompanyament

musical de la Banda Simfònica de Reus.

21.15 h, a la PRIORAL DE SANT PERE,

Solemne Ofici de Completes. Obertura

de l’arca de l’altar major, on es guarda

durant tot l’any el bust reliquiari de la

imatge de Sant Pere, amb tres panys.

Les claus que obren l’urna, les guarden

el prior, l’alcalde i, antigament, el síndic

de la Comunitat de Preveres. Durant la

celebració es podran escoltar els “Goigs

de Sant Pere”, amb l’acompanyament

musical de l’orgue de la prioral. AC

Tot seguit, Toc General de Festa, tor-

nada del seguici i tradicional pilar

caminant de la colla castellera dels

Xiquets de Reus, des de la prioral fins

a la porta de l’Ajuntament. La festa con-

tinuarà amb les ballades dels Gegants i

del bestiari.

Quan finalitzin les ballades, l’alcalde,

des del balcó de l’Ajuntament, mostra-

rà un mocador blanc per indicar l’en-

cesa de la TRONADA. A continuació,

tindrà lloc un castell de focs plantat al

mig de la plaça, que recupera la forma

dels espectacles pirotècnics del passat,

més artesanals i de proximitat, amb

jardineres als fanals, rodes, focs fixos

i giratoris, i altres artificis. Un singular

espectacle que tindrà acompanyament

musical en viu per retrobar un costum

antic propi de les festes i solemnitats

més importants.

Un cop acabada l’anada a Comple-

tes, sopar popular, ofert conjunta-

ment pels Xiquets de Reus i el Casal

Despertaferro, al carrer de Rosich i al

carrer de Martí Napolità. El sopar con-

sistirà en una fideuà. Venda de tiquets

al bar 3d9, Taverna Despertaferro per

10 €, 8 € anticipada.

24.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-

TAT, gran revetlla de Sant Pere amb

l’Orquestra Saturn. Gran qualitat

musical i tècnica, amb una posada en

escena espectacular. Una proposta

musical de gran qualitat, rica en estils

i variada de repertori, ball de saló mo-

dern i els clàssics de sempre que no

poden faltar. WC

24.00 h, a la PLAÇA D’ANTON BOR-

RELL, revetlla jove amb La Cosa

Nostra i Cat Rock. Un espectacle ple

de música, festa i molt de ritme. Músi-

ca per no parar de ballar durant tota

la nit! WC

24.00 h, a la PLAÇA DE L’UNIVERS,

revetlla Perejil’s. Després de dos

anys, Perejil’s Sounds torna amb la

seva revetlla electrònica recuperant

l’espai al Parc de Sant Jordi. Els en-

carregats de posar ritme a la revetlla

seran els dj’s Trupi-KL & Costertrònic

més una artista convidat. La millor

música electrònica remesclada amb

vinils.”

24.00 h, a LA PALMA, 25a Nit de Mar-

xa. Un any més Di Farm Produccions

porta la nota alternativa a les festes

amb una nova edició que aquest any

comptarà amb Sybarites (Barcelona,

ska i rocksteady), banda de “petardeig

jamaicà” barrejarnt l’ska i el rockste-

ady amb versions dels “top hits” de

totes les èpoques. Un cocktail de festa

i ple d’humor. Tex & Sun Flower Seed

+ amics (Japó, ska) la banda d’ska ja-

ponesa per excel·lència aterra a Reus.

Després de girar amb Fermin Mu-

guruza i Juantxo Skalari com a Backing

Band, venen a presentar el seu directe

amb col·laboracions com la del mateix

Juantxo i d’altres sorpreses. Marla

Martini (Reus, rockabilly-psychobilly).

Banda reusenca que es mou entre el

rockabilly i el psychobilly, amb una

posada en escena ben treballada de-

nominada NoSolo Rockabilly Monsters

Show. AC WC

24.00 h, al PASSEIG DE MATA, revet-

lla Open Air. Per primera vegada, els

DJ de l’oci nocturn de Reus s’ajunten

per crear la millor nit a l’aire lliure.

Diversos DJ: Nacho Lascasas (Sdn,

Reus), Sam Löbz i Maximo Valentino.

Pluja de marxandatge, confeti, polse-

res lluminoses, animació continuada i

moltes sorpreses més. Vine i gaudeix

Foto

: Fa

bián

Aci

dres

WWW.LESTILAMIDA.COM

MASSÍS ▪ Camí de Riudoms, 49 ▪ REUS ▪ 977 332 590MODERN ▪ Misericòrdia, 31 ▪ REUS ▪ 977 318 801

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 19

de la millor música i ambient. Orga-

nitza: Discoteca Mòbil Mas & Mas, La

Fábrica i Bella Itàlia.

Dimecres 29

SANT PERE

8.00 h, pel NUCLI ANTIC, tradicionals

matinades, a càrrec dels diferents

grups de grallers de la ciutat, i mati-

nades tronades, a càrrec de membres i

tabalers del Ball de Diables. A partir de

les 8.00 h, matinades del Cos de Basto-

ners veterans de l’Orfeó Reusenc i el Ball

de Pere Joan Barceló amb les matinades

galejades.

8.00 h, pel NUCLI ANTIC, matinades

amb la Banda Verge de Misericòrdia i

a les 10.30 h, a la PLAÇA DEL MERCA-

DAL, exhibició de lluïment.

8.00 h, a DIFERENTS ESTABLIMENTS,

esmorzars de forquilla. Enguany, des-

prés de la revetlla i per encarar el dia

de Sant Pere amb força, podreu anar a

esmorzar als següents establiments,

entre d’altres: Bar Cafeteria Els Page-

sos, Bar 3d9, Bar Americà, Bar Bon Mar,

Bar Campus, El Celler del Padrí, Mesón

del Roser, Casa Coder i Restaurant 158.

9.00 h, des de l’AJUNTAMENT, 29 avi-

sos pirotècnics per despertar Reus.

9.00 h, des del CAMPANAR, Toc de

Festa i des de l’AJUNTAMENT sortida

dels Gegants per recórrer els carrers i

les places de la ciutat.

De 9.30 a 14.00 h, la PRIORAL DE

SANT PERE restarà oberta per a la

veneració, devoció i pregària del bust

reliquiari de Sant Pere, llevat de les ho-

res de culte. AC

A les 10.00 h i a les 12.30 h, a la PRI-

ORAL DE SANT PERE, celebració de la

missa. AC

De 10.00 a 12.30 h, al CAMPANAR, visi-

tes al campanar a càrrec dels Campa-

ners. Entrada per estricte ordre de cua.

Preu: 1 €/persona. El pagament s’ha de

fer en efectiu a l’entrada del campanar.

Es prega entregar l’import exacte.

10.30 h, a la PLAÇA MERCADAL, ac-

tuació de la Banda de Cornetes i Tam-

bors Verge de Misericòrdia.

11.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,

TRONADA i actuació de lluïment dels

grups festius de la ciutat. Prèviament

a l’actuació de lluïment del seguici, po-

drem gaudir del Bou enflocat, una anti-

ga tradició de Reus i de diversos punts

d’Europa que consisteix en guarnir un

bou amb flors i cintes en motiu d’una

festa assenyalada.

13.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,

quan finalitzi el seguici, exhibició

castellera a càrrec dels Xiquets de

Reus. Els de la camisa avellana volen

fer, un any més, la seva millor actuació

en solitari i portaran a plaça el tradi-

cional pilar al balcó. L’ajuda de tota la

ciutat serà benvinguda per fer realitat

els castells de la colla.

17.30 h, des del CAMPANAR, Toc

de Festa i anada a l’Ofici de les au-

toritats municipals en corporació,

acompanyades dels grups festius de

la ciutat.

18.30 h, a la PRIORAL DE SANT

PERE, solemne missa concelebrada,

presidida per l’arquebisbe Jaume

Pujol Balcells, assistit per la Comu-

nitat de Preveres de la ciutat, amb

l’acompanyament musical de l’Orfeó

Reusenc i l’orgue de la prioral. Quan la

imatge de Sant Pere surti per la porta

de la prioral, l’Àliga farà el seu ball so-

lemne curt. AC

18.45 h, des del FOSSAR VELL, arren-

cada del seguici dels grups festius de

la ciutat.

19.30 h, pels CARRERS DEL CENTRE,

inici de la PROFESSÓ SOLEMNE,

amb la creu i els cirials, la capella

de cantors, el bust reliquiari de Sant

Pere, els Ministrers de la Ciutat, la

Bandera de Reus, els macers, les auto-

ritats, la Guàrdia Urbana de gran gala

i, tancant la professó, la Banda Sim-

fònica de Reus. Quan el reliquiari de

Sant Pere iniciï la baixada del Fossar

Vell, repic de les campanes amb el Toc

General de Festa i avisos pirotècnics.

Quan la imatge de Sant Pere arribi a la

plaça del Mercadal,

Espectacular ballada de tots els grups

festius. Quan la imatge se situï al davant

de l’Ajuntament, esclatarà la darrera

TRONADA de la Festa Major.

A continuació, la imatge de Sant Pere

es dirigirà cap a la prioral i, quan arribi

a la porta, gran esclat de festa i tronada

aèria. Un cop la imatge torni a l’urna de

l’altar major de la prioral, es procedirà a

guardar-la amb les tres claus que cus-

todien l’alcalde, el prior i, antigament, el

síndic de la Comunitat de Preveres, fins

a l’any vinent.

En acabar, tornada festiva a la PLAÇA

DEL MERCADAL. Últimes ballades, en-

cesa de la Víbria i el Drac, carretillada de

Sant Pere a càrrec del Ball de Diables i

mostra piromusical, que posarà punt i

final a la festa de Sant Pere d’enguany.

Foto

: Fa

bián

Aci

dres

Foto: Fabián Acidres

Celebra la Revetlla de Sant Joan i Sant Pere amb Coets Jormicoy i emporta’t elvalor de la teva compramultiplicada per 10. Obert de dilluns a diumenge.No tanquem al migdia

C/ Jònic, 17 43205 Reus (davant del Pavelló Olimpic Municipal)

Tel. 977 75 35 00 687 37 81 05

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 21

TOP 10 FESTA MAJOR

El què no et pots perdre de Sant Pere! Algunes de les cites imprescindibles

que et faran sortir de casa en plena Festa Major reusenca

1 El pregó: Un dels actes re-

comanats d’aquesta festa

major és entre d’altres el Pregó,

que es durà a terme el 24 de

juny a partir de les 20 hores a

càrrec de l’escriptora i periodis-

ta Marta Magrinyà. Una vegada

conclòs es realitzarà el lliura-

ment del Tro de Festa.

2 La Tronada: El mateix dia,

tothom arribarà a la plaça

del Mercadal a esperar la Tro-

nada del dia del pregó. Tot un

element de joia entre la ciuta-

dania reusenca. La pregonera

explicarà la seva història i, tot

seguit serà l’encarregada de fer

crida a la festa des del balcó de

l’Ajuntament juntament amb el

grup musical dels Ministrers de

Reus. Llavors s’encendrà la pri-

mera Tronada!

3 La Cercavila del Masclet:

El dia 24 de juny la plaça

del Mercadal acollirà, una ve-

gada finalitzada la Tronada, la

Cercavila del Masclet. Magrinyà

farà el primer tast de la beguda

reusenca de Vermut Miró i Plim

i els elements festius faran fes-

ta amb els músics de Xim Xim

Mig Grau i els Bandsonats.

4 Miquel Vilella, en con-

cert: El 18 de juny el con-

cert del cantant Miquel Vilella,

Cristina Vallsqui oferirà l’espectacle ‘Des-

prés del món-Farewell, Dear

Towerman’ a partir de les 21

hores al Teatre Bartrina.

5 Visita guiada ‘Bruixes a

Reus’: Del 20 al 22 de juny

a patir de les 20.30 hores, el car-

rer de la Font acollirà una visita

guiada anomenada ‘Bruixes a

Reus: la condemna de Malet”,

proposta d’Ans Educació amb

un itinerari pels espais més sig-

nificatius del Reus medieval.

6 Barraques: No podia fal-

tar les Barraques al Parc

de la Festa, les quals es duran

a terme els dies 22, 23, 24 i 25

de juny. El 23 de juny a més, es

comptarà amb els finalistes del

concurs Reussona 2016.

7 Cercavila de Foc de la Nit

de Sant Joan: El 23 de

juny es durà a terme la cercavi-

la amb la participació dels Bous

i la Vedella de Foc, el Ball de Di-

ables, el Ball de Diables Infantil,

el Drac, el Drac petit, la Cabra

petita, la Víbria i la Cabra.

8 Presentació Àliga Petita:

Un esdeveniment així no

es pot perdre. Dissabte 25 a

partir de les 10 hores elements

petits rebran la nova Àliga Peti-

ta a la plaça del Mercadal.

9 Diada Castellera de

Sant Pere: El 25 de juny

a partir de les 18 hores la pla-

ça del Mercadal acollirà la Di-

ada Castellera dels Xiquets de

Reus, on participarà especial-

ment la Muixeranga d’Algeme-

sí amb motiu del 35è aniversari

de la colla.

10 Professó Solemne:

El 29 de juny, en Sant

Pere, a partir de les 19.30 ho-

res els carrers acolliran la Pro-

fessó Solemne amb la creu i els

cirials, la capella de cantors, el

bust reliquiari de Sant Pere, i la

Bandera de Reus, entre altres.

Quan la imatge de Sant Pere se

situï al davant de l’Ajuntament,

esclatarà la darrera Tronada de

la Festa Major.

Alimenta

el teu W

anderlust

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Audi Q3 des de 27.200 €*Prova nous sabors, llocs, aromes, colors i emocions. La teva curiositat i el teu inconformisme són els teus guies per explorar-los. Experimenta el teu Wanderlust amb l’Audi Q3. Un vehicle que incorpora, entre altres avanços, fars de xenó amb llum de marxa diürna, sensor de llums i pluja, ordinador de bord amb programa d’eficiència i opcionals com ara l’Audi music interface. www.tieneswanderlust.es

Audi Q3 1.4 TFSI 150 CV (110 kW). Emissió CO₂ (g/km): de 127 a 134. Consum mitjà (l/100 km): de 5,5 a 5,8.

*PVP recomanat a la Península i Balears des 27.200 € per a un Audi Q3 1.4 TFSI 150 CV (IVA, transport, impost de matriculació, Pla PIVE i bonificació d’Audi Financial Services inclosos), per a clients particulars i autònoms que financin un crèdit mínim de 13.500 €, amb una permanència mínima del finançament de 48 mesos a través d’Audi Financial Services (segons condicions contractuals). L’oferta financera inclou gratis paquet de manteniment 48 mesos o 60.000 km. El model visualitzat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida fins al 30/06/2016. Contacti amb el seu Concessionari Oficial Audi per tal que l’informi de les condicions específiques d’aquesta promoció. Audi Financial Services és una marca comercialitzada per VOLKSWAGEN FINANCE S.A. EFC. Informació Audi: 902 45 45 75.

#tieneswanderlust

Tarraco MòbilRambla Nova, 11243001 TarragonaTel. 977 21 56 68

ReusmòbilPasseig Sunyer, 3843202 ReusTel. 977 32 64 45

47395 TARRACO MOBIL 210x297 Q3 BROCHETA.indd 1 6/6/16 18:06

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 23

CARTELL FESTA MAJOR

Un Sant Pere encisat per la TronadaEl cartell de la Festa

Un fons taronja i unes paraules trencades imitant l’explosió

de La Tronada van ser la forma mitjançant la qual l’artista lo-

cal Josep Basora va optar per explicar de forma visual com

concebia la Festa Major de Reus. I és que tal com va dir ell a

la roda de premsa de presentació “quan penso en aquestes

festes em ve al cap la Tronada”. De fet, va voler simplificar

del tot la composició, la qual marida tipografia amb el con-

cepte del gran emblema reusenc que és la Tronada.

A més, els colors càlids també s’associen amb el foc i els

Diables, una parella protagonista i imprescindible dins els

panorama festiu reusenca. El cartell es va concebre doncs

com quelcom personal, però alhora adreçat a tothom i sen-

se limitació de públics. “Vaig pretendre que les mateixes lle-

tres recordessin l’ambient que es viu entre tots. Com podeu

veure és massa recarregat i he cercat la senzillesa”, va dir

Basora. No obstant això, l’obra també aporta cert impacte,

ja que amb pocs elements se simula dinamisme i moviment.

Cal destacar que, tot cartell té la finalitat de plasmar gràfi-

cament tot el que es resumeix en una programació tan ex-

tensa com la que té Reus. Un tret identificador que fa a tot

reusenc sentir-se orgullós d’ella. Si mirem enrere, el cartell

de Carles Cuyàs també va suposar un canvi. Colors i una

gran quantitat de dibuixos del Seguici van poblar la peça. El

d’enguany, una total contraposició. El de Basora presumeix

de textures monocromes que parlen per si mateixes. Tot

plegat, fa pensar que veritablement a Reus es poden con-

cebre arts tan variades i, encara més quant ens referim a un

cartells on prima la imaginació i la sorpresa.

Cristina Valls

La tria del cartell és una de les grans fites de la ciutat. El dissenyador Josep Basora n’és l’au-tor i ha volgut copsar colors, sensacions, temperatures i formes. Tot pegat emula la intensitat amb la que es viu la festa major, plena d’una rauxa que únicament es pot viure a Reus

Foto

: ce

dida

Ens trobaràs al Passeig sunyer, 11, 1er 3ª de Reus i al web www.reus.isepclinic.es. Telèfon: 977328342.

El nostre equip de professionals oferint, desde fa 15 anys, serveis de Psicologia d’adults, Psicologia Infantil, Logopèdia, Psicopedagogia, Neuropsicologia i Psicologia

Forense.

El nostre objectiu, el teu benestar

Matrícula Oberta Curs 2016/2017

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 25

PREGÓ FESTA MAJOR

Marta MagrinyàLa pregonera més emotiva

Il·lusionada i emocionada. Així

es va descriure la pregonera

d’enguany, l’escriptora Marta

Magrinyà (Reus, 1969), en rebre

la trucada de l’alcalde i en assa-

bentar-se de què seria la veu de

la ciutat el pròxim 24 de juny.

L’acte es durà a terme al Saló

de Plens de l’Ajuntament aquest

dia a partir de les vuit del vespre.

Cristina Valls

Un pregó sortit del cor

Pel que fa a l’elaboració del pre-

gó, la també periodista promet

abocar “emoció i molt de senti-

ment”. “El meu pregó serà molt

personal, parlarà del meu orgull

com a ciutadana de Reus, dels

seus trets diferenciadors i, per

descomptat, de tot el que m’ha

donat”, resumeix. La temàtica,

la qual diu “li sortirà del cor”,

pretén obeir un estil propi. “Sóc

conscient del llistó alt que hi

ha. Recordo el pregó de Jaume

Amenós o el de Joan Masdéu i,

definitivament és preciós veure

algú conegut i estimat parlar

sobre la teva ciutat”. No obstant

això, Magrinyà també reconeix

que quan “un pregoner no és

molt conegut també és molt

positiu, ja que la majoria de ve-

gades et sorprèn. Ja sigui pel

contingut com per la seva po-

sada en escena”.

Així doncs, l’escriptora reusenca

serà també l’encarregada d’en-

cendre la primera Tronada de la

Festa Major, un pas que admet li

fa una il·lusió especial. Un acte

que li fa recordar com vivia ella

les festes. “Amb quatre o cinc

anys recordo que tothom tenia

un lloc determinat a la plaça i el

meu racó era el de la patateria

Laurie. Tots els anys “i no saps

com” sempre ens trobàvem la

mateixa gent”, rememora. Tot

plegat, ho compara amb com es

viuen les festes avui. “Ara això

de les zones ja no hi és. I pot-

ser el volum de nucli familiar ha

minvat una mica. No ho recordo

igual, ara sembla que no hi capi-

guem a la plaça, abans no recor-

do tantes masses de gent. Tot

ha canviat molt”, valora.

L’autora de llibres tan fructífers

com ‘Terra d’instints’ (2007) i

‘La força del vent’ (2016), tan-

ca amb un any força rodó. “Ha

estat un bon any. És gratificant

que la gent conegui el teu ima-

ginari a través dels llibres. La

veritat, tots els llibres porten

molt de mi i això fa que la gent

sàpiga com sóc. Als llibres s’hi

aboca l’ànima de la gent”, con-

clou Magrinyà.

L’escriptora reusenca serà també l’encarre-gada d’encendre la

primera Tronada de la Festa Major

“És el màxim privilegi que et pot

donar la teva ciutat. De fet, no

m’ho vaig començar a creure

fins que es va fer públic, quan

tothom em va començar a feli-

citar”, comenta agraïda.

I és que l’historial de pregoners

és si més no, molt variat, han

passat doctors, escriptors, hu-

moristes, mestres, etc. De tots

els sectors imaginables. “Crec

que és difícil escollir el prego-

ner, perquè solament pot ser

un cada any. El factor positiu és

que cadascú té un estil i sempre

s’ofereix un pregó diferent, rela-

cionat amb un àmbit que no té

res a veure amb l’any anterior.

Un seguit de perfils representa-

tius de la ciutat, vaja”, especifica.

Foto

: ce

dida

“Aspirem a convertir-nos en el seu dentista de confiança, per vostè i la seva família”

15 anys a Tarragona i Reus,

cuidant el somriure dels nostres pacients

amb Responsabilitat, Passió i Ètica ens avalen.

977 345 231 Reus 977 235 976 Tarragona

NO SOM

FRANQUÍCIA

www.facebook.com/centreorthoclinicwww.orthoclinic.es

Única clínica de Tarragona

amb el segell de qualitat

DentalQuality

Dr. Josep Maria Feliu

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 27

RTV FESTA MAJOR

Art de perspectivareusenca Des de ben petita la galerista d’art Cori Torroja (Reus,

1957) ja apuntava maneres en el món de l’art.Va començar en un taller de dibuix reusenc amb Pere Calderó i en 2013 va obrir CT Art Gallery

Com va començar en el món

de l’art? Sempre he tingut la

inquietud de fer quelcom rela-

cionat amb l’art. De fet, vaig es-

tudiar a l’Escola d’Art i Disseny

d’aquí de Reus i vaig anar a dife-

rents tallers de diversos pintors

a Barcelona. Uns quants anys

més tard, molt després de fer

els 35 anys, vaig decidir fer la

llicenciatura de Belles Arts a la

Universitat de Barcelona. Sóc

comptable i tècnica fiscal i vaig

treballar durant una temporada

de la meva vida en això. Quan

em vaig endinsar en el món

artístic vaig decidir deixar de

aquesta vida que fins ara havia

dut, perquè ja no m’agradava.

I què va començar a fer? Du-

rant un temps em vaig moure

dins els paràmetres la meva

obra: pintura i gravat. De fet,

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

en sóc especialista del gravat,

m’agrada molt. A nivell inter-

nacional, també vaig participar

en molts certàmens i exposi-

cions a Europa. Entre el 2010 i

el 2011 vaig guanyar la medalla

de bronze de l’Acadèmia de les

Arts, les Lletres i les Ciències a

França. I, a partir del 2013 vaig

obrir la Galeria d’Art. Obrir una

galeria era una fita que em tenia

molt il·lusionada. A més, també

vaig començar a fer classes de

dibuix i pintura per a nens de

set anys i més grans.

Parli’m dels tallers. Partim

d’una formació molt persona-

litzada. Són grups reduïts i in-

tensos, on cada alumne aprèn a

partir del nivell que té. Cadascú

fa un exercici diferent depenent

de les seves capacitats artísti-

ques. També elaborem ‘mas-

terclass’, on comptem amb

visites d’artistes i professors

d’art. Ara, amb la Festa Major

tocant, en els tallers amb els

nens dibuixem els elements del

Seguici Festiu. Els hi encanten

els nanos i els gegants.

Recorda com es vivia la Festa

Major a Reus quan era petita?

La meva família i jo la vivíem

molt intensament. De fet, no-

saltres érem dels que anàvem

des que començava, i fins que

no s’acabava tot no marxàvem

cap a casa. Fèiem el seguiment

sencer dels actes. Recordo la

festa a la plaça quan feien els

Castells i la Tronada al coll del

meu pare i amb les meves ger-

manes. Tot era una festa.

Tornant al tema de les clas-

ses, què se n’aprèn? Toquem

una mica de tot. En els meus

tallers sempre es parteix del di-

buix. L’aprofitem com a recurs

per conèixer diferents tècni-

ques: les seques, les grasses,

les aquoses, l’oli, etc. Fem un

recorregut amb l’alumne amb

l’objectiu de potenciar la seva

capacitat artística. Pels inte-

ressats en apuntar-se al curs

poden venir a la Galeria CT Art

Gallery (carrer Santa Anna, 6)

directament o demanant-ho a

través del correu electrònic

artgallery.ct@gmail.com.

Es pot viure de l’art? Es pot

viure de l’art sempre i quan ho

complementis i ho diversifiquis

amb altres activitats. Jo, per

exemple, he unificat dues coses

que m’agraden molt: el tema

de la galeria i el de les classes.

El tema de les exposicions, el

contacte amb els artistes i el

coneixement de les seves obres

es pot fer compatible amb el

tema de la formació, la qual

anys abans ja vaig dur a terme

a l’Escola d’Art del Centre de

Lectura.

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 28

PUBLIREPORTATGE FESTA MAJOR

Aurea DissenyInaugura el seu espai show room a Reus

Amb l’excel·lentíssim alcalde de

Reus Carles Pellicer com a con-

vidat d´honor, Aurea Disseny

va inaugurar el seu espai Show

Room de 400 m2 a Reus.

Situat a l’avinguda Jaume I, 47

aquest espai ofereix als seus

clients un servei integral de dis-

seny als àmbits de la decoració,

de l´interiorisme i d’ arquitectu-

ra interior.

50 anys d’experiència cons-

truint llars fa de Aurea Disseny

un referent a l’hora de planificar

qualsevol tipus de reforma.

Aurea Disseny posa a disposició

dels seus clients el seu assesso-

rament avalat per la seva experi-

ència, acompanya al seu client a

l’espai on es vol actuar per poder

aconseguir adaptant els gustos i

necessitats dels seus clients un

equilibri perfecte entre funcio-

nalitat i disseny que converteixi

un espai en una veritable llar.

Uns experimentats departa-

ments de decoració i d´arqui-

tectura interiorista s’impliquen

en la elaboració del projecte de

forma totalment gratuïta , per

aconseguir el resultat que el

client vol per a obtenir la seva

llar desitjada.

Per a Aurea Disseny no hi ha

projecte petit, tant des de la ha-

bilitació total de l´exterior i l´in-

terior d´un xalet, com la inter-

venció en espais tan importants

VIU a fons

Un espai únic on convergeixen tots els elements per realitzar qualsevol tipus de reforma

com cuines i banys o els petits

canvis necessaris en la evolució

d´una família com es el canvi

d´una habitació infantil per una

juvenil, tots tindran la total dis-

ponibilitat del seu equip perquè

la llar d’una persona és l´espai

on es desenvolupa la seva vida i

és de vital importància per ella.

Aurea Disseny ofereix el seu

propi equip de professionals per

l’execució del projecte del client,

aquest aspecte fa de Aurea Dis-

seny un valor únic al sector que

repercuteix en poder oferir una

total garantia.

Aurea Disseny treballa amb les

principals marques de tots els

àmbits de la reforma, aconse-

guint així poder-se adaptar a

qualsevol tipus de pressupost

oferint la màxima qualitat.

Des de cuines integrals fins a la

ceràmica del terra, passant pels

petits accessoris de decora-

ció, mobles, electrodomèstics,

aixeteria, etc., en resum, tot el

necessari per fer una veritable

llar en un mateix espai: materi-

al, mobiliari, obra, instal·lació i

muntatge amb una única signa-

tura: Aurea Disseny.

L’espai Show Room d´Aurea

Disseny vol ser un punt de refe-

rència també per als professio-

nals dels sectors de la construc-50 anys d´experiència i el seu equip propi

de professionals fand’Aurea Disseny una

empresa única al sector

ció i de la instal·lació per a què

puguin aconseguir els millors re-

sultats als seus projectes. Xey,

Saloni,Dune,Smeg, Duscholux,

Roca, Grohe, Emedé, són tan

sols uns exemples de les mar-

ques que Aurea Disseny exhi-

beix al seu Show Room.

Aurea Disseny arriba a Reus per

quedar-se i fer encara més gran

l’oferta comercial de qualitat de

la capital del Baix Camp.

Aurea Disseny Show Room

Avinguda Jaume I, 47 - Reus

Tel. 977 56 21 78

Juny-Juliol 2016VIU Reus |30

SEGUICI FESTA MAJOR

Tot i distingir-se com a ‘tradi-

cional’, el Seguici Festiu no ha

deixat d’innovar, de reaprofi-

tar i de restaurar antics ritus i,

fins i tot, Elements. De fet, qui

millor revifa tot plegat són les

associacions culturals, entre

les quals es troben les colles i

d’altres agrupacions dedicades

al desenvolupament i la realitza-

ció de la cultura. Generalment, a

més, s’acostuma a veure molta

implicació dins els col·lectius.

Com veurem més endavant

amb els Xiquets, els Diables i

els portants petits, ens trobem

amb un sentiment reusenc que

aposta per la cultura i que hi in-

verteix hores d’assaig i, a canvi

de res. “El món festiu s’aguanta

bàsicament pel contacte humà,

Un Seguici Festiuinnovador

Coneixem com a ‘seguici’ el grapat de balls, danses, figures i manifestacions festives -com ara l’anada a Completes o la processó de Sant Pere- que ens podem trobar a la ciutat

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosno hi ha ningú que sigui professi-

onal. Aquesta voluntat fa que es

busqui temps de preparació, or-

ganització... I ja no hi vull pensar

quan els castellers han de fer

assaigs”, diu Salvador Palomar

(Reus 1956), també membre de

l’Associació Cultural de Carrut-

xa. De fet, situa la feina cultural

“que no es veu i que es treballa

durant mesos” com a “resultat

de comunitat” i classifica el dia

de Sant Pere “per esdevenir un

dia on t’has de quedar a Reus

amb moments de persones

amb molta identitat”.

Sobre la tasca que fa Palomar

i molts dels seus companys

també és força important, ja

que s’han dedicat a investigar la

història de la Festa i, segons diu

ell mateix “hem contribuït dins

el procés de revitalització do-

cumentant danses o elements

festius per a gent que els vulgui

tornar al carrer”.

Palomar situa que el 1980 és un

moment “clau” per a les festes,

perquè “van arribar els canvis

polítics i els ajuntaments es van

tornar més democràtics. També

s’ha d’afegir el canvi de pensa-

ment de la gent, de la tornada

al carrer amb la festa. Hi ha una

certa onada de ressorgiment

de quelcom antic, però a la ve-

gada d’una adaptació als nous

temps”. L’especialista, a més,

especifica també el naixement

dels col·lectius dels Xiquets de

Reus i de la mateixa Carrutxa.

A partir del 1981 a més, es va

crear la Colla de Diables actual

i comença a sorgir un primer

procés d’innovació. “Es comen-

ça a fer l’Àliga i entren nous Ele-

ments en joc. Hi ha moments

d’intensitat entre persones molt

diferents que es van afegint a

diversos col·lectius de la ciutat,

hi ha unitat”, afegeix.

L’esquelet de la Festa,

conservat

Segons Palomar, en revifar el

Seguici Festiu es va tenir sort

«Hem contribuït dins el procés de revita-

lització documentant danses o elements fes-tius per a gent que els vulgui tornar al carrer»

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 31

SEGUICI FESTA MAJOR

sobretot en una tret. I és que

l’esquelet del nucli tradicio-

nal de la Festa, la disposició

d’actes, sempre havia roman-

gut intacte. “Es van aprofitar

molts dels elements històrics.

I és que s’ha sabut conservar

moltes coses del nostre llegat

cultural. Per exemple, el fet de

què el dia abans es retornés a

la Prioral al retorn de Comple-

tes, la Tronada, els Gegants, la

Mulassa, els Nanos... Gràcies

als elements municipals el

nucli de la festa no s’havia per-

dut. La festa no existeix sense

una comunitat que la celebri,

però la comunitat es reconeix

a partir de la festa, és un dià-

leg”, treu l’entrellat el membre

de Carrutxa.

I ja fa 400 anys que es lluita

per tot això. A partir d’aquest

nucli festiu tan sòlid explicat

per l’expert, s’han anat afegint

nous components que ja ha-

vien existit en el passat però

que eren ja molt coneguts. “En

detriment a tot plegat, tam-

bé s’han creat elements nous

com ara el Lleó, la Víbria o el

Basilisc, però entren dins la

«Les possibilitats de fer augmentar el

Seguici Festiu reusenc, a partir de referents

històrics coneguts, no estan, ni de bon tros

exhaurides»

Foto: Arxiu Carrutxa

Foto

: Ar

xiu

Carr

utxa

dinàmica. Així disposem d’un

Seguici antic i a la vegada en

creem un de nou. Certament

les possibilitats de fer aug-

mentar el Seguici Festiu reu-

senc, a partir de referents his-

tòrics coneguts, no estan, ni de

bon tros exhaurides”, explica

Salvador Palomar.

‘La gent és de Reus perquè ha

sentit la Tronada’

Salvador Palomar parla d’iden-

titat, però també d’integritat.

“Molta canalla ha conegut la

festa a través de l’escola i s’ha

afegit dins col·lectius on ha

conegut altra gent. Aquest és

un factor molt important, per-

què també se socialitza amb

altres persones”, destaca. El

reusenc concep els centres

educatius com a espais on

s’imparteix cultura, fins i tot

a nens que no ho han cone-

gut a casa, sigui perquè és de

fora, o perquè ho siguin els

seus pares. “La gent que no ha

conegut la Festa des de petit la

descobreix potser a partir de la

seva assistència a l’escola i la

viu i és un fet cultural que s’ha

de preservar. En realitat, les es-

coles de la ciutat han fet molt

bona feina”, comenta Palomar.

Del que sí que està segur és

que “la gent és de Reus, perquè

a sentit la Tronada”.

Pel que fa a una de les creaci-

ons on s’impliquen infants, la

Festa Major Petita, de la qual

es parlarà breument en les

properes pàgines, Palomar

celebra que es duguin a terme

coses així, però no plasma com

a factor d’assegurança el fet

de què si un nen hi participa,

de gran ho segueixi fent. “No hi

ha garanties de què sempre es-

tiguin lligats a aquest món. La

implicació a la cultura també

pot donar-se a temporades, ja

que els interessos de les per-

sones canvien”.

Els Gegants Japonesos fan 60 anysJa han passat seixanta anys

arran que l’escultor Ramon

Ferran elaborés l’encàrrec

de la parella de Gegants Ja-

ponesos. Es van inaugurar el

1956 i va suposar un encàrrec

molt especial per a l’artesà, ja

que durant els anys següents

van venir més encàrrecs

d’elaboració i de restauració

d’elements del Seguici Festiu

de la ciutat. La creació de la

parella de Gegants també va

marcar gran quantitat la vida

de l’especialista, ja que va re-

nunciar a una beca d’estudis

molt important a la localitat

de Granada. De fet, va gene-

rar una gran estimació pels

Japonesos. L’any 1957 es van

presentar en societat davant

la resta d’elements, en aquell

temps existents. Dos anys

després també es va realitzar

altres obres importants com

ara la imatge del Sagrat Cor,

situada a l’ermita de Santa

Anna de Castellvell. I és que

Ramon Ferran, a banda, de

posseir una ment molt pro-

lífica va saber trobar el seu

vertader talent generant un

art amb el què es podia fer

festa i gaudir.

uniauto.cat

>Desafía la éliteCon con Wi-fi 4G para 7 dispositivos

UNIAUTO Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20.comercial@uniauto.cat

NUEVO ASTRA

Coche del Año 2016Nuevo Astra > Descúbrelo

Opel Astra Versión Expression1.0 Turbo S/S 105 cvPlan Pive incluido

Nuevo Astra desde:

14.990€

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 33

FESTA MAJOR PETITA FESTA MAJOR

• Instal·lació i reparació d’aire condicionat i calefacció• Bomba de calor• Terra tèrmic• S.A.T. (Servei d’Assistència Tècnica)

EXPOSICIÓ, DEPARTAMENT COMERCIAL I OFICINES:

Riera d’Aragó, 24 - 43204 ReusTel. 977 773 534 · Fax 977 756 441

m.alcover@climaambient.catwww.climaambient.cat

Com la Festa Major,però en ‘miniatura’Des de fa una trentena d’anys,

la Festa Major de Sant Pere s’ha

capgirat. I és que ha guanyat

un gran impuls quant a la crea-

ció d’elements i recuperació de

trets identificatius de la ciutat,

com ara balls i actes. Tant d’èxit,

demanava a crits la creació de

quelcom nou, on els infants

prenguessin el seu relleu dins un

acte dedicat a ells. D’aquest de-

sig va néixer la Festa Major Petita

i cada 27 de juny és el dia escollit

per recrear el Seguici Festiu en

miniatura i, a més, amb la parti-

cipació exclusiva dels infants de

la ciutat. El primer element del

Seguici Petit reusenc va ser la

Mulassa Petita, obra de Ramon

Ferran l’any 2000 i es va estre-

nar en la primera fornada de la

Festa Major Petita el 2001. En la

resta d’edicions es van anar afe-

gint diferents elements i balls.

Per exemple, el 2002 es va crear

el Ball de Diables Petit; el 2003

es va crear el Drac Petit, d’Albert

Macaya; el 2005 es va inaugurar

el Ball de Gitanes Petit; el 2007

ho va fer el Ball de Prims Petits

i el Ball de Pastorets Petit, nou i

completament independent en

aquesta versió. Enguany, si tot

va bé, serà l’Àliga Petita la que

farà acte de presència dins la

festa dedicada als infants.

Els portants de l’Àliga Petita

En la seu del Col·lectiu Reusenc

d’Activitats Culturals (CRAC)

molts dels portants petits de

l’Àliga Petita ja assagen des

de la segona setmana del mes

d’abril. Tres dels portants de

l’Àliga Gran són els encarregats

d’impartir les lliçons als 15 por-

tadors i els 3 reserves sobre els

passos que ha de dur a terme el

nou element. “La meva família i

jo som socis del CRAC i, des de

sempre, hem vist l’Àliga Gran

ballar. I, ara que es fa una àliga

petita, em vaig apuntar”, aporta

la Mariona. De fet, més que una

aportació cultural, els assaigs

també són pels infants una tro-

bada amb els seus amics. “Jo

no sóc fill de pares portants,

però sóc portador dels Gegants

i aquí fas amics. Sempre m’ha

agradat l’Àliga i, com que serà

més lleugera, m’he apuntat”,

segueix en Borja. Molts són

també fills de portants i han

heretat les ganes i la il·lusió de

poder dur els elements del Se-

guici. És el cas de l’Albert que es

va apuntar, perquè diu sentir-se

“molt implicat en la Festa Major

i, a més he après moltíssim du-

rant els assaigs”.

Segons aclareix un dels por-

tants grans que imparteix clas-

ses, els assaigs es van comen-

çar amb l’Àliga Petita sense

pintar. “Aquí al CRAC venim a

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

aprendre els passos que es fan

a la plaça. Ens interessa refor-

çar la cercavila. La veritat que

els assaigs són fructífers. S’ha

de tenir en compte la dificultat

del vent i el pes, que no estan

acostumats a portar”, explica

l’instructor. Per dur l’Àliga, els

nens i les nenes encarregats

han de mantenir l’equilibri i di-

rigir els passos del ball d’una

forma correcta. I és que per ser

portant s’han de passar un pa-

rell de proves. “Primer has d’ai-

xecar l’element si pots i, des-

prés intentar ballar. La primera

vegada va ser incòmode, però

després em vaig acostumar”,

diu la seva l’Àlex.

Parlem amb els nens i nenes portants de l’Àliga Petita, els protagonistes de la Festa Major Petita

Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat. Comprova-ho a publiterapia.com

A Asisa res no ens importa més que la teva salut

asisa.es 901 10 10 10

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajoAsisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AF VIU TARRAGONA-institucional A4 .pdf 1 5/1/16 9:09

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 35

RTV FESTA MAJOR

Vocació per la millor miradaMaria Pia Teixidó (Reus, 1961) es defineix com una enamorada de l’optometria, tret que li ve molt proper, ja que el negoci familiar, Òptiques Teixidó, li va permetre continuar el llegat des de lavessant visual i auditiva

Com va començar en el món

de l’òptica? Per una banda, vaig

començar per un aspecte vo-

cacional. Sempre m’ha agradat

l’àrea sanitària, especialment el

diagnòstic i, en el cas de l’opto-

metria, em permet especialit-

zar-me en àrees com la Teràpia

Visual i treballar en equip. De fet,

dos elements indispensables en

el meu dia a dia. D’altra banda,

també m’hi vaig endinsar per

tradició familiar, perquè fa 40

anys el meu pare va veure una

oportunitat en el mercat i va cre-

Cristina Vallsar empreses d’òptica.

Com valora tots aquests anys

de treball? En trec una valora-

ció positiva. És un sector que re-

quereix molta voluntat, dedica-

ció d’hores i formació continua,

però la satisfacció que mostren

els nostres clients, en resoldre

les seves dificultats visuals i au-

ditives, ho compensa tot.

En què us diferencieu de la

resta d’òptiques? Com a part

fonamental de la nostra identi-

tat destinem molts esforços a

potenciar l’àrea de salut visual

i auditiva, mitjançant la forma-

ció continuada de tot el nostre

equip. A més, l’infant ocupa un

paper rellevant dins la nostra

filosofia, ja que la majoria de

problemes es poden resoldre

des de la infància. A conse-

qüència, la Teràpia Visual és un

element molt important dins la

nostra formació tant pel nen

com per l’adult.

Com a establiment de tota la

vida a Reus hauran observat

un canvi en el tipus de públic.

Així és. Fa uns anys, tots teníem

les nostres botigues i centres de

confiança. La relació amb els

clients era molt més estreta i

ells eren molt més fidels. Les co-

ses han canviat: el client perse-

gueix el “low cost” i no es valora

tant la professionalitat.

Tenen clientela fixa? En el

nostre cas, dins l’àrea de ser-

veis, sí que comptem amb una

clientela molt fidel. El nostre

tracte professional i persona-

litzat és un dels nostres trets

distintius. Respecte a la part

comercial, el sector de l’òptica

es troba immers en una guerra

de preus poc sana.

Lligant-ho amb la Festa Ma-

jor, des d’òptica Teixidó fareu

quelcom relacionat amb la

tradició? Anteriorment adaptà-

vem tots els nostres aparadors

amb temàtica festiva, però ac-

tualment hem deixat de fer-ho.

Tota l’exposició és molt minima-

lista i és rellevant que el produc-

te capti les mirades per si sol.

Sent reusencs de tota la vida a

Reus, com recorden les festes

a la ciutat? Molt entra-

nyables. Les festes majors po-

tencien el centre de Reus tant

amb activitats lúdiques com

culturals. Genera molt bon am-

bient i vida al carrer, i això és un

dels aspectes que caracteritza

més la nostra ciutat.

Creu que des de l’Ajuntament

es gestiona de manera satis-

factòria la cultura i les fes-

tes? Definitivament. Reus està

en constant moviment, és una

ciutat molt viva i plena de cul-

tura, i el motor que l’impulsa

ho és també.

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

|

Foto: cedida

Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat. Comprova-ho a publiterapia.com

A Asisa res no ens importa més que la teva salut

asisa.es 901 10 10 10

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajoAsisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AF VIU TARRAGONA-institucional A4 .pdf 1 5/1/16 9:09

PER ALS QUE SOMIEN AMB DESCANSAR REALMENT BÉ

www.lamatalasseriatgn.comAvda. Vidal i Barraquer, 18 (Davant el Parc Central i Eroski) 43005 Tarragona

Tel. 977229993 | info@lamatalasseriatgn.com

MATALASSERIADESCANSO

LA

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 37

MÚSICA FESTA MAJOR

Què es respira dins el grup

quan es creen cançons? Ja

són uns quants anys treballant

junts. Quatre, si comptem la

nova formació amb Cisco i Ma-

rio a la banda. Som força gent,

set integrants, i ens repartim

les tasques molt bé. Molts de

nosaltres som autodidactes,

però d’altres també s’han for-

mat en escoles de música o en

altres agrupacions musicals. A

partir de les lletres volem ex-

plicar moltes històries. La seva

composició la du a terme el

Cisco i, posteriorment, ho porta

tot a l’estudi. En posar-ho tot en

comú, vestim les cançons i les

rematem. Diem tots la nostra i

Toni Ferré (Tarragona, 1989) és un dels integrants de la banda de música ‘El Son de la Chama’, cap de cartell d’enguany de Barraques, juntament amb Juantxo Skalari i Muyayo Rif

«Cap de nosaltres pot viure de la música fins que no canviï l’estimació per la cultura»

molt contents d’haver crescut

musicalment. ‘Somos’ parla de

nosaltres, de què ens preocupa

i què pensem. Ens hem deixat

anar i hem fet el que ens agrada.

Anècdotes? Moltes. Gravant el

nostre videoclip nou vam enfan-

gar-nos fins a altes hores de la

nit. Feia molt de fred i l’endemà,

gairebé la majoria estàvem re-

fredats. Va ser memorable.

Amb aquest nou treball heu

tastat una altra forma de fer, us

vau desplaçar fins a València a

RPM Estudios. Sí, és un dels es-

tudis grans, un espai al que fins

ara no hi estàvem acostumats.

Va ser un dels grans canvis i

ens va fer aprendre molt. Allà no

s’accepten errors, s’ha de ser

professional. Hem crescut molt

entre aquelles parets.

Es pot viure de la música? Cap

de nosaltres pot viure de la mú-

sica fins que no canviï l’estima-

ció per la cultura. Ara és una fei-

na extra i fins que els interessos

no siguin uns altres hem de tenir

altres feines. El problema no és

la dedicació, sinó que ha de can-

viar la infravaloració cultural. Et

deixes els diners en l’elabora-

ció d’un disc, on poses moltes

ganes i il·lusions i, en arribar la

venda d’entrades, et trobes amb

l’IVA. Desanima molt.

Cristina Vallsfem les cançons més grans.

En quin estil s’encabeixen les

vostres lletres? És una pregun-

ta difícil, però diria que és una

mena de mestissatge, una fusió

i un cúmul d’estils. Fem de tot,

no ens tanquem en l’estil de

Manu Chao, sinó que és més

que un estil únic. De fet, ara

toquem molt de rock. Amb ‘So-

mos’ hem aconseguit un acabat

musical amb detall en la sono-

ritat i una bona qualitat de so.

També ens enfoquem objectius

com ara tastar diferents sons,

per veure com sonen.

Després d’un temps s’estrena

‘Somos’, el segon disc. Com

està funcionant? La veritat

Foto

: ce

dida

és que estem molt contents.

Esgotem entrades i a la gent

li agraden les nostres lletres.

S’està rebent bé. Estem al da-

vant d’un treball més madur,

molt positiu, a la vegada que

inconformista. Sempre volem

arribar als millors resultats.

Quina diferència hi ha del pri-

mer disc, ‘Consciencia’, amb

aquest últim? Hem après a fer

música. Vas vivint i t’adones que

les coses sempre es poden millo-

rar. No tenim el mateix so i estem

«Esgotem entrades i a la gent li agraden les

nostres lletres»

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

Troba el teu exemplar de VIU a fons Reus en expositors

repartits arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més pro-

per i gaudeix de la teva revista.

Establiment AdreçaForn Sistaré Ample, 20 bisForn Sistaré Av.Prat de la Riba, 35Forn Sistaré Galanes, 11Forn Sistaré Amargura, 2Tradicionàrius Raval de Jesús, 48Estanc Díaz Llovera, 13Orthoclinic Travessera St. Antoni, 15L’Estil a Mida Camí de Riudoms, 49L’Estil a Mida Misericòrdia, 31Guau Perruqueria Canina Sant Joan, 19-21Santiveri Sant Joan, 32Immobiliària Vernet&Navarro General Moragues, 113Estètica Dra.Meritxell Camps Gaudí,64 bxos.La Caseta Dolça Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal)Òptica Activa Monterols, 36Cottet Raval Martí Folguera,3Rycsa Passeig Prim, 15Lina 1967 Estilistes Mare Molas, 36API Reus Comprarcasa Passeig Prim, 34Segurhabitat Av.La Salle, 45Les Herbes Salvatges Raval Robuster, 19Les Carbasses Pl.Puríssima Sang, 4-6Sagui Tot Gestió Alcalde Segimon, 29-31 Local 2Esports Armobal Cambrils, 4Estanc 4 Carrilet Av. Pere el Ceremoniós, 18

I també la pots trobar en centres mèdicsprivats, clubs esportius, concessionaris devehicles i molts punts més...

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 39

RTV FESTA MAJOR

Una vida aficionada a la pilota Xavier Llastarri (Reus, 1951) és el president del Club de

Futbol Reus Deportiu. Es descriu com un jugador defutbol aficionat i considera que per ser un jugadorprofessional s’ha de tenir un gran esperit de sacrifici

Quina és la seva primera vin-

culació amb l’esport? L’as-

sumpte del futbol m’ha tocat

de prop tota la vida. Només era

un nen i ja marxava a jugar-hi

amb l’equip gran.

Quina és la seva valoració

com a president del Club?

He estat aquí dins uns 14 anys

amb un interval d’un parell

d’anys. Pràcticament sempre

hi ha una lluita, perquè sempre

hi ha problemes i coses, però

també s’ha de dir que amb

una cosa que t’agrada cas tot

el que calgui per a que surti bé.

Quines són les tasques d’un

president d’un club esportiu?

Sóc més aviat un president atí-

pic i massa presidencialista.

Estic a tot arreu si puc i això a

vegades esgota. Crec que la

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotostasca principal d’un president

és envoltar-se d’una junta direc-

tiva amb ganes de treballar i fer

coses pel club i la ciutat. I, per

descomptat, vetllar per les àre-

es que formen el club.

Com es va rebre que el CF

Reus Deportiu puges a Se-

gona Divisió A? Vam quedar

campions. Jo diria que l’any

passat ja vam escriure una pà-

gina important a la història fent

per primera vegada el play off

a Segona A. Aquesta tempora-

da, a raó de l’anterior, ja vam

continuar guanyant objectius

a finals d’any jugant la Copa del

Rei amb un equip que encara

avui és finalista de la Champi-

ons, l’Atlètic de Madrid. Vam

continuar fent una passa enda-

vant amb el Cornellà guanyant

l’últim partit de Lliga, aprofitant

que el Villarreal va empatar, i

vam quedar campions. Conti-

nuarem assolint fites, perquè

tots els jugadors són molt llui-

tadors, i tot i que aquests últims

mesos han patit una mica, crec

que obtindran l’èxit i se’n parla-

rà durant molts anys.

Sí, problemes de diners i for-

ça baixes que no han afectat

als resultats. Sí. Fins i tot el

tema de les lesions s’han anat

portant força bé, gràcies a déu.

No obstant això, tenim una

plantilla d’onze jugadors molt

completa i les baixes s’han

gestionat bé. En el tema de la

tresoreria s’ha patit una mica,

això és veritat. Per contra, els

jugadors que tenim al Club

han demostrat ser més que

jugadors passant aquestes si-

tuacions, les quals han poguts

allargar-se uns tres o quatre

mesos. I, finalment, no han dei-

xat de competir, ni de jugar, ni

d’entrenar diàriament.

Fins a quin punt es troba im-

plicat el Club amb la ciutat. Es

durà a terme quelcom per ce-

lebrar la Festa Major? El Club

s’apunta a totes les iniciatives

que ajuden a fer ciutat. Si mirem

enrere, no té res a veure, ara ens

impliquem molt i té molt a veu-

re amb l’arribada de l’accionis-

ta Joan Olivé. Nosaltres abans

anàvem justos econòmicament

i no ens atrevíem a fer segons

quines coses. Ara hem signat

convenis amb el Centre de Lec-

tura, amb els Ploms, etc.

Com viu vostè la Festa Major,

se sent arrelat? Sí, els que

som de Reus coneixem els Dia-

bles, sabem què és la Tronada i

la baixada de Gegants a Miser-

còrdia. A més, les meves filles

també van estar dins el món

casteller. Tots els reusencs

participem dins la Festa Major

i la gaudim molt.

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

|

Juny-Juliol 2016VIU Reus |40

ÀLIGA PETITA FESTA MAJOR

Tal com va dir Salvador Palo-

mar una vegada, el Seguici Fes-

tiu reusenc encara es pot fer

més gran. I tenia raó. Gran part

dels ciutadans saben que din-

tre de ben poquet, sortirà del

forn el nou element que fa de

reminiscència a l’emblema del

Seguici Festiu: l’Àliga. I, aques-

ta és l’Àliga Petita. La novetat

suposa un enfortiment del

mapa d’elements del Seguici

i una gran il·lusió pels petits

portants, els quals ja assagen

la coreografia pròpia de la jove

Àliga. La comanda de la versió

rejovenida de l’Àliga històrica

està encapçalada pel Col·lec-

tiu Reusenc d’Activitats Cultu-

rals (CRAC), el qual va iniciar a

principis d’any una campanya

de micromecenatge per ajudar

a finançar la construcció del

nou element. Durant tot l’any

s’ha guanyat molta promoció

i, una gran quantitat de gent

s’ha implicat amb la causa. “El

procés de finançament va co-

mençar a donar fruits al gener.

Ara al juny no hem arribat al

50% que pensàvem, però els

resultats no són tan dolents.

Hem assolit un 42% del total

del nostre pressupost”, comp-

tabilitza el president del CRAC,

Benji Gerich.

El naixement de l’Àliga PetitaUn projecte de construcció que pretén donar un record de la joventut de l’Àliga Gran, com una reminiscència, però amb personalitat i molt diferent

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosEtapes

Una de les primeres etapes de

la campanya d’apadrinament

va comprendre la venda de

plomes de xocolata amb la col-

laboració de la Pastisseria Hu-

guet. “Fins ara hem obtingut

600 plomes apadrinades i es-

tem molt contents. De fet, tam-

bé comptarem amb el suport

d’empreses”, detalla Gerich.

La ciutadania va rebre de bon

grat unes plomes artesanes,

molt vistoses elaborades a

partir de xocolata negra amb

un toc daurat a la seva superfí-

cie. “Vaig fer servir el motllo de

l’escultor Manel Llauradó, qui

va treure una ploma del coll de

l’Àliga Petita i la vaig convertir

en dolç”, va dir Ramon de La

Fuente en la roda de premsa,

on es va anunciar l’arribada de

les plomes comestibles a Reus.

Segons el president del CRAC,

la segona fase de la campanya

per l’elaboració de l’element

consisteix en oferir el bec de

l’Àligueta. “Ja tenim 15 becs

[número que no es troba tan-

cat a hores d’ara] d’apadrina-

ment. La tercera part seran les

ales, les quals ascendeixen a

més de 500 euros. Aquí sí que

necessitarem participació”,

afegeix Benji Gerich.

Promoció i visibilitat

Fins ara la campanya s’ha pro-

mocionat a través dels mitjans

de comunicació i les xarxes

socials. “La fotografia de les

plomes, la paradeta de Sant

Jordi que vam col·locar a la

plaça de Prim i la promoció

que fem a l’IMAC, al CRAC o la

taberna de La Tronada, llocs on

es poden fer contribucions, és

molt positiva”. No obstant això,

des del col·lectiu cultural es

vol apropar la causa a aquella

gent que no es pot desplaçar,

tret que Gerich considera un

“desavantatge”, o bé un sector

de població de fractura digital.

“La sortida que treballem és la

La novetat suposa un enfortiment del mapa d’elements del Seguici i una gran il·lusió per

als petits portants

«Fins ara hemobtingut 600 plomesapadrinades i estem

molt contents»

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 41

ÀLIGA PETITA FESTA MAJOR

d’arribar a la gent que no està

habituada a l’ús d’Internet

per a què així, assolim el 60%

en començar la celebració de

Sant Pere i cobrir la construc-

ció i la pintura”, conclou Gerich.

El procés d’elaboració de

l’Àliga Petita

L’escultor Manel Llau-

radó, qui també va

elaborar l’Àliga Gran,

concep aquesta nova

creació com a l’Àli-

ga adolescent,

però completa-

ment autònoma a la ja

existent. “No vull que sigui cap

còpia, serà nova”, diu. Tot i això,

segons confirma l’artesà s’ha

aprofitat “el gran plomatge de

la Gran i la seva actitud”. So-

bre el procés d’elaboració d’un

element, Llauradó explica que

“primer interioritzo la petició

del col·lectiu que m’encoma-

na la construcció. Una vegada

aclarides mesures, realitza

esbossos i maquetes [corres-

ponent a la imatge de fons].

Després faig la bèstia en fang

i la modelo (pot ser de 15 dies

La nova àliga mesu-rarà 1,40 metres i

serà lleugera. Segons Llauradó pesarà sobre

uns 25 quilos

a 2 mesos). Mentre ho vaig ela-

borant, el col·lectiu també em

fa visites i anem aclarint dubtes

i detalls”, especifica. L’artista

segueix amb unes particions

en motllos d’escaiola fragmen-

tats, els quals s’han d’omplir i,

un cop eixuts i tractats, afegeix

fibra de vidre i resina. “Una ve-

gada està tot llest, l’Aligueta

s’adorna amb pintura i, més

endavant, amb la corona i l’es-

patllera”. La nova àliga mesura-

rà 1,40 metres i serà lleugera.

Segons Llauradó pesarà sobre

uns 25 quilos, “no tant com la

Gran que potser arriba als 75

quilos”.

L’Àliga Gran ballant davant de Sant Pere. Foto: Arxiu Carrutxa

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 43

RTV FESTA MAJOR

Grans fites esportives assolides Jordi Compte (Reus, 1964) és el president del Club

Tennis Reus Monterols i, sent un adolescent japracticava esports com ara l’handbol i l’atletisme.Va arribar a participar a nivell amateur en tennis

Quines qualitats s’han de te-

nir per ser president del Club

Tennis Monterols? Fa 4 d’anys

que ho sóc i me’n queden 2

més per acabar la legislatura.

De projectes tenim uns quants

per dur a terme encara. No

crec que es necessiti una qua-

litat especial per ser President,

però si t’estimes el club i, l’has

viscut des de petit, és més fàcil

assumir la responsabilitat. Al

final és com casa teva.

Quina valoració fa de la seva

trajectòria al càrrec? Les va-

loracions les han de fer els so-

cis. Qui em coneix sap que no

acostumo a valorar en públic

els èxits. Sí que em sento satis-

fet quan algun soci em felicita

per la feina que hem dut a ter-

me aquests anys. Però no s’ha

fet únicament amb la meva

presidència, en l’anterior Junta

Directiva, ja es feia una feina

excel·lent.

Cristina VallsQuines fites s’han assolit al

club? Hem consolidat un club

de tennis referent, amb uns

serveis adaptats al segle XXI i

amb una bona oferta de pàdel

i un fitness de primer nivell.

Hem aconseguit una impor-

tant estabilitat en el nombre

d’associats. Som prop de

2.250. També hem assolit una

estabilitat econòmica que ens

dóna molta més tranquil·litat.

Cada dia penses en aspectes

a millorar. Treballes amb més

il·lusió i constància. Un dels

èxits del club és que s’ha sabut

adaptar a les noves demandes

dels socis i a les noves formes

de viure l’esport com una part

fonamental de la salut i l’oci.

Com es troba a nivell esportiu

pel que fa al tennis i pàdel, a

la ciutat? En pàdel hauríem de

dir que es troba en un moment

excel·lent, si mirem les pistes

que hi ha a la ciutat. Reus té

una ràtio d’habitants per pista

molt superior a la mitjana de

Catalunya. No obstant això, la

gran majoria d’instal·lacions

es troben enfocades al negoci i

sota els paràmetres de rendibi-

litat. Això per l’esport no és del

tot positiu.

Quina tipologia de gent es fa

soci al Club? Des de la inaugu-

ració del nou fitness, ara fa 6

anys, hem tingut un creixement

important en franges d’edat

que van dels 25 als 40 anys.

També tenim moltes famílies

joves amb els fills a les esco-

les de tennis i pàdel. Les dues

escoles que ja compten amb

més de 300 infants. Estic molt

content d’haver incrementat

aquests darrers anys el nombre

de dones que practiquen es-

port al nostre club. Era una as-

signatura pendent que teníem.

El Club Tennis Reus Monterols

fa quelcom relacionat amb

les festes culturals de la ciu-

tat? L’Ajuntament sap que pot

comptar amb el Reus Monterols

per a qualsevol acte que organit-

zi a Reus. Participem cada any

en les jornades del Mulla’t per

l’esclerosi i hem sigut piscina de

referència en més d’una ocasió.

Estem presents des de fa molts

anys al Parc Infantil de Nadal;

a la Fira de l’esport; participem

en les caminades populars que

s’organitzen a la ciutat; i, des de

fa 7 anys al juliol, fem la Festa

Blanca a la piscina del club, una

festa oberta a tothom i que ja

s’ha convertit en un dels actes

socials i festius de l’estiu més

esperat a Reus.

Com recorda la Festa Major

sent vostè petit? Tinc molts

bons records. Passejar al cos-

tat de La Mulassa, els Gegants

i els Nans és gairebé un gravat

a la memòria. També recordo

els minuts previs a la tronada al

Mercadal. Molt nerviós perquè

em feia realment por. No me’n

vaig perdre ni una. Ara visc fora

de Reus i és més complicat se-

guir la Festa Major, però quan

pujo sempre es respira un am-

bient únic.

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

|

PUBLICITAT FESTA MAJOR

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 44

Us esperem a la nova

EXPOSICIÓc/ Energia, 3. pol. Ind. La Drecera

La Selva del CampTel. 977 126 167 | 977 34 06 36

www.instaroal.com

TOT EN CUINA I BANY | REALITZEM TOTES LES REFORMES DE LA LLAR | PARQUETS

Carrer Doctor Robert,19 43201 Reus | Tel. 977 341 427 | www.conradtomas.com

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 45

SEGUICI FESTA MAJOR

Esculpir la cultura amb les mans

Va començar amb l’escultura,

sense cap intenció de dedicar

les seves hores de treball a la

imatgeria festiva de la ciutat.

Aquest és el cas de Manel Llau-

radó, qui du una extensa experi-

ència en l’elaboració d’elements.

“He perdut el compte, potser

he fet quaranta elements del

Seguici Festiu. Sempre ho re-

sumeixo en ‘molts’. És una tas-

ca amb la qual no acabes mai”.

Llauradó treballava l’escultura

contemporània, quan de sobte

li va demanar ajuda un col·lectiu

de gent que estava elaborant un

gegant, el Carrasclet. “L’experi-

ència em va semblar interes-

sant, perquè era una tècnica i

uns materials que no coneixia.

Va ser curiós, perquè molta gent

va posar molta voluntat i diners

en aquell gegant”.

De fet, va accedir a realitzar

aquesta feina sense arribar a

pensar que s’hi pogués guanyar

la vida. Combinat amb aquesta

tasca, Llauradó en aquell temps

també es dedicava a l’escultu-

ra aplicada als edificis i, allà va

aprendre altres oficis com ara el

de guixaire o serraller. “Sempre

m’ha agradat el treball de taller i

la manipulació de materials”.

La revalorització d’elements

Després del Carrasclet, les

feines festives van començar a

fer-se més regulars, a causa de

la revalorització dels elements.

“Aquesta feina va a temporades.

Hi ha molts altibaixos. He tingut

la sort de coincidir amb una cer-

ta regularització”. Antigament,

diu, els constructors treballaven

amb altres materials que actu-

alment es troben en desús, com

ara la realització i elaboració de

bustos o plaques commemora-

tives. “La mentalitat de la gent

ha anat evolucionant. De fet,

cada feina d’elaboració festiva

té un plus de passió que s’en-

comana, perquè és quelcom

compartit, on la gent coopera.

Abans les feines escultòriques

es quedaven a casa, en canvi,

amb aquestes peces de Segui-

ci la gent s’hi identifica i se les

estima”, matisa Llauradó.

El constructor també fa al·lu-

sió a què no només elabora

gegants, sinó que la seva tasca

també passa per la restauració

d’elements antics i elaboració

de personatges que no exis-

teixen dins la tradició.”També

hi ha alguns d’inventats, tret

que genera molt de dinamisme

i curiositat en temporada de

festes”, conclou.

Manel Llauradó (Reus, 1959)és l’escultor de gran quantitatd’elements del Seguici Festiu,segons diu ell ‘per casualitat’

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

«He perdut el compte, potser he fet quaranta elements del Seguici

Festiu»

ESPECIALISTES EN PRODUCTESDE BRICOLATGE I PER A LA LLAR

Tenim productes per tota mena de

manualitats

CONSTRUCCIÓ | EINES | FERRETERIA | FUSTERIA | JARDÍ | BRICOLATGE...

Carrer Batan, 17 - 43204 Reus | Tel. 977 772 100 | info@bricoservei.es

QualityCar_Nw_Sportage_2016_210x297_cat.pdf 1 01/03/16 11:12

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 47

RTV FESTA MAJOR

Tota una vida decomerciantNúria Queralt ve d’una família forjada en el comerç de ciutat. Va aprendre el tracte amb el client rere el taulell de la sastreria dels pares

Com va començar al Colmado

Giner? Fa setanta anys que exis-

teix l’establiment com a ‘colma-

do’ i es va distingir sempre com

a botiga d’alimentació més aviat

generalista. La segona gene-

ració dels Giner es jubilava i, el

meu marit i jo, ens el vam que-

dar. Jo sóc mestressa fa quatre

anys i, des del principi vam pen-

sar que el millor seria especia-

litzar-nos en menjar gourmet,

que és el nostre filó de mercat.

Llavors se’ns van obrir moltes

portes. És un negoci bonic, però

no t’has d’adormir. Hi ha compe-

tència amb tots.

Com es descriu l’aliment

‘gourmet’? Té menys additius,

molts dels productes són de

proximitat i de producció més

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotoslimitada. A més, no els trobes

a tot arreu, i menys en establi-

ments de grans superfícies. És

una lluita difícil, perquè avui dia

les marques cada dia canvien

d’amo i el nou que l’agafa fitxa

per grans supermercats. Tot

per aconseguir més vendes.

Tenim molts proveïdors de la

restauració, una garantia per

a nosaltres, que disposem de

productes de qualitat.

Conserveu la clientela fixa i de

tota la vida que tenien abans

els antics amos? Sí. En que-

dar-nos el negoci ens vam que-

dar els treballadors que hi havi-

en i els clients assidus. De fet, el

nostre objectiu, des de sempre,

ha estat donar continuïtat a la

botiga d’abans, perquè era i se-

gueix sent molt apreciada. Ara

tenim clients d’abans i clients

més nous, un tret que dóna a la

botiga certa vitalitat.

A banda de la venda estricta de

productes, feu altres activitats

per promocionar-vos? Sí, acos-

tumem a fer omplir butlletes als

clients amb els seus correus per

enviar petits documents infor-

matius de les diferents degus-

tacions que duem a terme aquí.

Fem maridatges amb vi i degus-

tacions de cervesa artesanal,

per exemple. D’aquesta manera

generem un plus a la venda. Ara

que la cervesa està de moda,

alguns dels creadors de les cer-

veses artesanals també fan una

mica d’explicació, que ja va bé.

També fem servir molt les xar-

xes socials.

Feu quelcom relacionat amb

les festes de la ciutat? Per la

celebració de Corpus vam tenir

les coques de cireres mitjanes

i individuals amb el segell de la

Confitera Padreny. Molts dels

nostres productes són suscep-

tibles de compartir dins una re-

vetlla i a la Festa Major també.

En venem moltíssim. Per no dir

a Sant Joan i Sant Pere. A més,

el pernil, sigui la temporada que

sigui, sempre s’acaba.

Com recorda vostè la Festa

Major de la ciutat de petita.

Encara conserva l’essència

d’antany? El meu pare tenia una

botiga al carrer Monterols i jo vi-

via a la plaça de la Llibertat. Per

tant, sempre he estat de Reus

i del mig. De fet, crec que quan

era petita, la Festa Major no es

vivia tant. Jo no recordo que els

meus pares em portessin gaire

a la Tronada. En canvi, jo ara als

meus fills sí que els hi porto, per-

què els hi encanten els gegants.

Diria que amb el temps les fes-

tes a Reus s’han reviscolat.

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

|

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 48

PUBLICITAT FESTA MAJOR

Servei tècnic de:

Carrer Rourell, 1 · 43204 REUSTel. 977 771 023 · Fax 977 773 628www.reusfred.es

MECÀNICA EN GENERAL

“OFERTA”canvi d’oli + filtre

+ Revisió Pre ITV

*des de 45,96€*Seg

ons

mod

els

TARJA de FIDELITATCanvi d’oli + filtre+ Revisió pre ITV

Polígon Agro Reus. c/ Capçanes, 7Tel. 977 562 145 | multitallerfrancesc@gmail.com

multitallerfrancesc.com

1 2 3 4 5è GRATIS

CUINA I BANY

www.lafusta.net | lafusta@hotmail.es

Des de 1980

•Reforma total de la llar

•Canviem banyera per plat de dutxa en 24h

•Portes d’interior

•Obra, fontaneria i electricitat

•Fem petites reparacions de la llar

Camí de Riudoms, 2043201 ReusTel. 977 315 181

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 49

MASCLET FESTA MAJOR

El masclet fa 15 anysLa beguda oficial de la Festa Major

Fa quinze anys un grup de perso-

nes vinculades a l’Orquestra La

Padrina va voler elaborar un pro-

ducte identificatiu amb la ciutat

i, què millor que una beguda tí-

pica de les festes, el Masclet. El

col·lectiu, format per persones

tan conegudes com Albert Gal-

cerà o Fito Luri, acostumava a

revifar les cançons de revetlla.

La Padrina també era una enti-

tat organitzadora d’actes per a

les festes de la ciutat. De fet, en

el marc de l’ ’Estripadrina’ –dels

mots ‘estripa’ i ‘padrina’–, en un

dels actes del cicle d’activitats a

la plaça del Mercadal, va néixer

la idea del Masclet. Cada setma-

na feien o bé un sopar popular o

bé un concert. “Molts municipis

tenien la beguda típica de festa

major i Reus no. Per tant, van

originar un element propi de

l’Estripadrina i per Reus”, intro-

dueix Alícia Hernàndez, una de

les integrants més veteranes

del Col·lectiu del Masclet. El

beuratge, barreja dos productes

sencerament reusencs: Vermut

Miró i refresc Fantasía de Fru-tas, també conegut com a ‘Plim’.

“Juntament amb la beguda es

va crear una ruta, la Cercavila

del Masclet, que es duu a terme

a Sant Pere i Misericòrdia. En la

mateixa es fan parades a dife-

rents establiments participants,

els quals ofereixen el seu beu-

ratge propi de masclet amb in-

gredients secrets”,concreta Her-

nàndez. L’Orquestra La Padrina

a més, als volts de Misericòrdia,

a banda d’elaborar la cercavila

també va crear un concurs re-

lacionat.

Segons Hernàndez, abans la

cercavila era de local en local,

però “es va descontrolar tot,

perquè la quantitat de gent es va

disparar. Va morir d’èxit, i vam

fer una modificació incorporant

elements del Seguici i grups de

música. Vam haver de deixar de

fer parada als bars per ampliar

la nostra franja de públic a un

més familiar”, explica. La inte-

grant del col·lectiu esmenta que

aquesta festa es deu a la “gent

del carrer i està pensada per què

se surti de casa. No pas per què

s’ho mirin des de fora”, continua.

Al llarg dels anys, la cercavila ha

aplegat multituds de gent i ha

adoptat diferents formats. “Fa

un temps es bevia amb una bóta

i ara ho fem amb gots negres.

La idea sempre ha estat elabo-

rar una cercavila alternativa a la

Festa Major, no tan oficial. Aquí

els Elements es deixen anar una

mica”, rememora Hernàndez.

Comenta que un any els Nanos

van aparèixer totalment pintats

de blanc. “La qüestió és fer una

mena de sàtira del propi Ele-

ment”. Després d’haver estat

presents tots aquests anys a

Barraques, enguany el col·lec-

tiu no s’hi personarà. “Intentem

donar l’abast, som 14 persones

i no podem estar al 100% a tots

els llocs alhora. Volem guanyar

presència al centre de Reus in-

tegrant-nos en activitats fetes

al nucli”. El Col·lectiu està força

consolidat, ja que marca l’inici

de la festa amb el primer glop

de Masclet del pregoner, qui

una vegada encengui la pólvora

inaugurarà la cercavila.

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

El beuratge, barreja dos productes sencera-ment reusencs: Vermut Miró i refresc Fantasía

de Frutas, tambéconegut com a ‘Plim’

♦ Serveis unisex♦ Depilació amb cera calenta i tèbia♦ Manicura. Pedicura. Maquillatge♦ Tractaments facials i corporals♦ Quiromassatge, auriculoteràpia,♦ Drenatge limfàtic,reflexologia podal i facial

C/ Corredor del Gas, 17 baixos - 43204 ReusTel. 977 75 66 98 | Mòbil: 618 24 70 97www.esteticamireia.es | centre d’estètica mireia

Ctra. de València

a Reu

s

a Tor

refo

rta

Autovia a Salou

Tarragona

Francolí

VOLVO XC60PREMIUM EDITION DES DE 29.500€

Alguna vegada t'has preguntat qui construeix els millors cotxes? Alemanys? Suecs? Italians?En realitat són tots. És la diversitat la que desperta la creativitat. Per això, la innovació, el disseny

i la seguretat del nostre Volvo XC60, no estan creades per uns, sinó per tots.

MADE BY PEOPLE. MADE BY SWEDEN

Volvo XC60 D3, 150CV, canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,5 a 4,7. Emissions CO2 (g/km) de 117 a 124.El model de la fotogra�a pot no coincidir amb el vehicle en oferta. Totes les condicions a Diselauto Tarraco.

DISELAUTO TARRACOAutovia de Salou, 6. Tarragona977 55 42 14diselautotarraco.com

A TARRAGONA

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 51

RTV FESTA MAJOR

MONTOLSISTEMES D’ESTALVI ENERGÈTIC

I PROTECCIÓ SOLAR

•Persianes•Pèrgoles de fusta•Tendals de tot tipus

Riera de Miró, 114-11643203 Reuscomercial@montol.com

Tel. 977 343 462977 330 272

www.montol.com

•Finestres d’alumini i PVC•Cortines enrotllables d’interior•Motorització de tendals i persianes

L’artesania efímera del pastís

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A

Albert Poy (Reus, 1963) és mestre pastisser i pertany a la quarta generació que es dedica al món de la rebosteria

Com van ser les primeres ex-

periències dins la cuina? Des

de petit m’hi he trobat dins i

sempre anava a ajudar. Amb el

temps em vaig formar com a

pastisser que, en aquell temps

tenia molt poca oferta. Més

tard vaig estar a l’Escola de

Pastisseria de Barcelona. Dins

aquella ciutat vaig anar a pa-

rar a una pastisseria gran, de

renom, i a una altra més local,

on ho feia tot jo. Vaig aprendre

molt.

Què és el pitjor que li pot pas-

sar a un pastisser? Que un

pastís et caigui per terra. Però

crec que el pitjor és quan fas

algun dolç per a familiars, els

quals acostumes a fer molt

treballats. Diria que massa,

perquè poden ser peces que

has estat fent durant dues set-

manes. Quan arriba el moment

de la celebració em dona una

taquicàrdia molt gran, perquè

vull que no caigui i que estigui

perfecte. És com la teva obra,

com un fill.

És com el treball d’un pintor.

Sí, però amb la diferència que

ell pot guardar la seva obra

per a la posteritat i, en canvi

nosaltres elaborem un art per

consumir, efímer. És un estil

de vida i, a vegades, et fan fal-

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosta mans, perquè el treball mai

s’acaba. Agafem moltes influ-

ències i tècniques artístiques. I

és que realment ens esforcem

molt, i el nostre gran premi és

un client satisfet.

Com es troba el sector de la

rebosteria a la ciutat? Sembla

que s’estigui revitalitzant una

mica el consum. Venim d’una

època molt complicada, tant

de pastisseria com de càtering,

el qual va tenir una caiguda

com seriosa el 2008. La il·lusió

s’ha de veure a l’aparador.

A més, esteu implicats amb la

ciutat en festes. Sí, tenim dos

aparadors. Un pel producte i

un altre més artístic i temàtic.

Aquest darrer el vinculem amb

les festes de la ciutat. Diades,

revetlles, la Festa Major de Sant

Pere, etc. La manera com visc

les festes és des de la cuina,

l’ofici de pastisser t’obliga a es-

tar tancat treballant. La meva

mare tenia una frase bonica:

“Per a què la gent pugui ballar

hi ha d’haver músics”. Nosaltres

som la música, estem tocant

mentre la gent balla.

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 52

PUBLICITAT FESTA MAJOR

Carrer Sant Joan, 3443021 Reuscentremedicreus@gmail.comTel. 977 322 412

▀ MEDICINA GENERAL▀ ESPECIALITATS▀ LABORATORI ANALISIS▀ RADIOLOGIA I MAMOGRAFIA

Carrer Sant Joan, 3443021 Reuscentremedicreus@gmail.comTel. 977 322 412

▀ RADIOLOGIA GENERAL

▀ ECOGRAFIA GENERAL

▀ MAMOGRAFIA

▀ ECOGRAFIA MAMARIA

▀ DOPPLER COLOR

▀ DENSITOMETRIA

▀ ORTOPANTOMOGRAFIA

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 53

CASTELLS FESTA MAJOR

35 anys

Pertànyer a un col·lectiu gaire-

bé prop de 30 anys és consi-

dera gairebé una fita. Segons

Oriol Ciurana, un dels caps de

la colla dels Xiquets de Reus,

és força difícil recordar quan

va començar, perquè “t’acos-

tumes a veure moltes fotos i

no saps si ho recordes per la

imatge que et vas fer, o pels

moments puntuals en algun

assaig”. “El vertader record es

redueix a l’esforç d’haver as-

sajat molt i d’haver vist molta

gent passar per aquest col·lec-

tiu, a venir a veure com es fa i a

aprendre molts valors”, admet.

Pel que fa a la valoració de la

trajectòria duta fins ara, Ciu-

rana opina que a hores d’ara

s’està vivint un dels moments

“més dolços a la colla. La pri-

mera raó és per la quantitat de

gent que està venint als assa-

jos; i segon, el nivell de castells

que hem adquirit”, detalla. I

és que el col·lectiu també re-

memora temps passats, mo-

ments d’alts i baixos, on van

haver de reduir la complexitat

dels castells. “Hem passat si-

tuacions molt dolentes en les

que havíem baixat a nivells de

castells de 6 o de 7 pisos. Amb

la qual cosa, quan tornem a fer

els castells de 9 és una gran

alegria”.

La cultura, revifada

Amb el temps s’ha observat

una major implicació de dife-

rents col·lectius de persones

envers a actes culturals. Ciura-

na aporta el seu raonament a

que la cultura creix per ella ma-

teixa. “Hi ha una raó molt sim-

ple, que és la crisi econòmica.

L’activitat dels castells és una

activitat gratuïta, els desplaça-

Cada vegada sommés gent i s’han de repartir tasques iresponsabilitats

ments sempre van a càrrec de

la colla, el material que utilitzes

és mínim i molt bàsic: uns pan-

talons i una camisa, després

d’estar un temps dins l’agru-

pació i una faixa”, explica el cap

de colla. A partir d’aquí tothom

gaudeix dels castells, una acti-

vitat “familiar” i que “fa ciutat i

cultura popular, la qual ara es

troba en augment”.

Segons el casteller, el fet de ser

una agrupació familiar, una ac-

tivitat on hi pot participar avi,

pare i fill “també la fa única”, per-

què “uneix també els membres

de la casa, amb esforç i supe-

, l’època més dolça dels XiquetsOriol Ciurana (Reus, 1984) és un dels caps de colla dels Xiquets de Reus i du des del 1988 fent castells ininterrompudament, gairebé tota la vida

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosració”. I, parlant del creixement

en implicació, Ciurana també

esmenta el col·lectiu universita-

ri que “també s’ha posat molt a

sobre de l’activitat”.

L’agrupació madurada, 35

anys després

Pel que fa a l’aprenentatge, en

tota la història del Xiquets de

Reus, s’ha millorat quant a ges-

tió de membres. “Cada vegada

som més gent i s’han de repar-

tir tasques i responsabilitats.

Enguany fem 35 anys i també

ho celebrarem. El que al final

acabes esdevenint és més avi-

at un psicòleg, que no pas un

‘entrenador’ de castells, per-

què aquí es passen moltes ho-

res i confraternitzes”, subratlla

Ciurana. A nivell personal, el

casteller explica que s’ha de

saber tractar a la gent, perquè

“cada vegada hi ha més formes

diferents de pensar i de fer, i

més amb tanta gent”. De fet,

des del col·lectiu es troben tots

molt contents, perquè moltes

vegades s’arriben a registrar

unes 120 persones per assaig.

“No ens podem queixar amb la

implicació i la seriositat de la

gent, però quan més persones

tens més en vols”, riu Ciurana.

Pel que fa a l’experiència tam-

bé s’ha donat molt d’èmfasi de

treball. “A nivell de seguretat

hem millorat molt i el tant per

cent de caigudes és molt baix”,

especifica Ciurana. La trajec-

tòria també els hi ha permès

assaborir anècdotes i històri-

es. “Tenim des de viatges acci-

dentats a altres bandes, pèrdu-

es de documentació, baixades

de pantalons de castellers

típiques i mítiques a la televi-

sió, pedres i entrebancs que et

trobes...Mil històries”, repassa

Ciurana.

VIU Reus | 54

RTV FESTA MAJOR

La mestria de cuinar amb temps

Com van ser les seves prime-

res experiències rere el tau-

lell? Diguéssim que m’he criat

entre pollastres i canelons,

però més que rere el taulell jo

m’he trobat a la cuina, de cara

a la indústria. Els orígens de Cal

Sendra es remunten als meus

avis. Ells venien d’un mas i feien

recapte, verdures, pollastres,

etc. Els meus pares ho van con-

tinuar, però amb el valor afegir

que van obrir la primera botiga.

D’això fa 34 anys ja. A poc a poc

ens vam eixamplar, fins que

vam fer el salt qualitatiu creant

més botigues.

Què va significar aquest crei-

xement? Ens vam començar a

reinventar, perquè vam passar

de la venda de pollastres a ela-

borar allò que nosaltres sem-

pre havíem vist fer a la mare, i

totes les mestresses, a la cuina

en aquells temps: els cane-

lons i les croquetes, és a dir,

els àpats de tota la vida. Vam

a veure que hi havia una inqui-

etud, un dèficit de la gent, que

no volia cuinar a casa per man-

ca de temps. Llavors, el nostre

gran repte des de llavors és

portar aquesta cuina tradicio-

nal, 100% casolana, a les noves

generacions que pugen.

Com s’ha traduït això a nivell

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosde rebuda de clients? Doncs

ha pujat la quantitat de joves

que venen a comprar menjar

preparat, però també persones

més grans. I Molts vénen pels

nostres canelons. El més sa-

tisfactori és veure venir la per-

sona que ha cuinat tota la vida

fins la teva botiga, perquè no té

temps, però sí té experiència en

la cuina i sap que això serà bo.

S’ha perdut l’interès per cui-

nar bé doncs? Nosaltres cre-

Jordi Sendra (Reus, 1972) es dedica alsector de l’alimentació, segons diu, des que es trobava al ventre de la seva mare iconcep el negoci familiar ‘molt sòlid’ gràcies al treball en equip

C/ Sant Vicenç, 39 - 43201 Reus

Tel. 977 344 923

www.dermisestetica.com

DERMIS-Saló-de-bellesa

�����������������

���������

������������������������������������������ �������������������������������������������������

��������������� ���������

����������

���������������

�����������������������������

�� ��������������

��������������� �� ���������

������������������������ ���­������

������������

���������

VIU Reus | 55

RTV FESTA MAJOR

iem que no. Hi ha dos públics

molt diferenciats: els d’entre

setmana i els dels caps de set-

mana. Els primers van sempre

molt ràpid, no es troben mai

per massa floritures, i com-

pren el nostre menjar preparat.

Després tenim els que vénen

els dissabtes i diumenges, que

compren amb cistell i dema-

nen pollastre a la carnisseria.

Ara es cuina d’una manera di-

ferent, la cuina s’ha tornat un

hobby, com una activitat de

relax pel cap de setmana.

Té avantatges treballar en fa-

mília? És un goig, perquè tots

els germans ens avenim molt,

però també té alguns inconve-

nients. Nosaltres a casa som

una bona escudella, una bona

olla barrejada. El nostre equip

de prop de 40 persones treba-

llant a Cal Sendra treballa en

una tasca concreta i tots som

com un bon àpat. Cadascú fica

la seva cullerada personal.

Com us impliqueu a la cultu-

ra i les festes de Reus? No-

saltres sempre procurem im-

plicar-nos dins la ciutat i amb

totes les entitats que podem.

Molts anys han vingut els ge-

gants aquí, a la botiga, i hem

fet un esmorzar popular. L’any

passat, per exemple, va venir el

Carrasclet. Sempre intentem

col·laborar amb la societat

reusenca, perquè al cap i a la fi

és casa nostra.

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A VI

DA |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VIDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VIDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A VI

DA

Parlem ara amb Lorena Fer-

nandez, tècnica de farmàcia i

comunity manager de la Far-

màcia Bello de Reus

Com s’està adaptant la far-

màcia tradicional al món digi-

tal? La farmàcia és un punt de

salut i de promoció de la salut.

No hem de perdre aquest refe-

rent; però ens hem d’adaptar

a la nova realitat. La idea és

acostar a l’usuari tot allò que

pot trobar a la farmàcia física.

Volem posar un taulell virtual

de la nostra farmàcia a la xar-

xa. L’usuari digital és multica-

nal, per això tenim diferents

formes de comunicar-nos, una

web de venda on line (farma-

ciabello.com), un blog amb

les darreres novetats, una app

(ecoceutics) amb la qual gesti-

onar la tarjeta client o els en-

càrrecs, programar els horaris

per prendre la medicació o ca-

nals més directes com el cor-

reu electrònic o el whatsapp .

Les xarxes socials com facebo-

ok ens permeten fer difusió de

tot allò que fem a la farmàcia:

tallers, xerrades, promocions...

PUBLIREPORTATGE FESTA MAJOR

Es poden adquirir medica-

ments de forma legal per

internet? A l’Estat Espanyol,

des de fa poc més d’un any, es

poden comprar medicaments

publicitaris, és a dir aquells

que tracten patologies me-

nors, com ara refredats, alèrgi-

es… Unicament les farmàcies

físiques poden vendre on line.

Només des d’aquests esta-

bliments es pot garantir una

seguretat per al pacient. Els

medicaments que necessiten

recepta en cap cas no es po-

den vendre per internet.

És segura aquesta mena de

compra? Totes les pàgines web

autoritzades a vendre medica-

ments online han de tenir un

segell identificatiu, on clicant

podem saber quina farmàcia és

la que fa la venda. Es important

asegurar-nos de que estem

comprant el medicament en

una farmàcia legal, ja que més

del 50 % del medicaments que

s’anuncien a les webs són fal-

sos, amb el conseqüent risc per

a la nostra salut.

VIU a fons

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 56

Maite Puigdengoles, farmacèutica adjunta de la farmàcia Bello de Reus

La farmàcia a internetMaite Puigdengoles

Lore

na F

erná

ndez

NOU DISCOVERY SPORT

L'AVENTURAÉS AL NOSTRE ADN... SEMPRE.

Us presentem el SUV compacte més versàtil de Land Rover: el nou Discovery Sport. El vehicle amb el qual sentiràs l'aventura com a pròpia sempre, tant a la muntanya com a la ciutat. Equipat amb tecnologies intel·ligents com el sistema Terrain Response® és perfecte per activitats a l'aire lliure i esports d'aventura. I amb una tercera fila de seients plegables i un ampli espai de càrrega de 1.698 litres és ideal per desenvolupar-se a la ciutat. A més, el nou Discovery Sport ha aconseguit la màxima puntuació a les exigents proves de seguretat Euro NCAP.Línia Land Rover 902 440 550

Proves realitzades en circuit tancat per professionals. Gamma Discovery Sport. Consum combinat: des de 5,7 fins a 6,3 litres/100 km. Emissions de CO2: des de 149 fins a 166 grams/km.

FULL TRACTIONA TARRAGONA

Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona (Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou, al costat del Lidl).

977 55 41 11 / info@fulltraction.cat

Ctra. de València

a Reu

s

a Tor

refo

rta

Autovia Tarragona - Salou

Tarragona

Francolí

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 59

DIABLES FESTA MAJOR

Ja són aquí els Diables de Reus!Des dels quatre anys és Diable

i encara continua. “Recordo

que amb 6 anys em vaig morir

de la por, perquè abans les car-

retilles petaven més fort que

ara. Al cap d’un any vaig tornar

a tirar i des de llavors si no he

tirat ha estat perquè tindria un

esquinç o una lesió”, corrobora

el cap de colla del Ball de Dia-

bles de Reus, Roger de La Cruz

(Reus, 1989). Compta amb una

gran experiència dins l’agrupa-

ció, du des de finals de 2010 al

capdavant. Segons corrobora el

cap de colla, fa prop de sis anys

que ha augmentat el nombre de

socis. “Ara mateix som més de

400 socis fixes. Quan entres al

Ball de Diables et trobes amb

les sis seccions de foc, tres de

grans i tres d’infantils; la Batu-

cada; i les Bitlles, els més grans.

I, a més, per cada menor que

entra ha d’entrar el pare, mare

o tutor legal. Tot plegat influeix”.

De fet, molts pares s’han aca-

bat involucrant pels fills i han

acabat participant activament.

Pel que fa a les carretillades,

de La Cruz confirma que “hem

passat de fer unes de força

justes a fer unes que es distin-

geixen arreu del país. Això t’om-

ple molt. De fet, quan sortim

podem veure camises d’altres

colles que vénen a veure com

ho fem, perquè saben que les

carretillades que fem són bru-

tals”, comenta emocionat. A ni-

vell de correfocs, l’especialista

també compara l’equip de 15

persones fa uns anys i, les prop

de 41 de l’any passat. “És molta

gent. Et donen unes 500 carre-

tilles de pirotècnia i, amb el nos-

tre model, les has de repartir

amb tots els que som. Toquen a

poques carretilles per cap i te’n

has de portar de casa”, riu de La

Cruz. I és que ja criden l’atenció

pels seus vestits,“únics, no veu-

ràs cap d’igual”, i pels civaders,

“imagina, si som tanta gent!”.

En termes de seguretat, l’enti-

tat reusenca també s’esforça

a preparar les noves fornades

de Diables. “Els formem, fan el

curs CRE i, entre d’altres coses,

alertem sempre de la seguretat.

Recomanem que la maça esti-

gui alta, als grans que mai du-

guin el civader creuat, què s’ha

de fer si la carretilla no peta,

etc.”, detalla. Sobre la llei de foc

i les recents modificacions i

polèmiques del mes passat, de

La Cruz diu estar d’acord amb

“l’existència de lleis que prote-

geixen aquest món”, però “no

poden prohibir que els nens no

hi participin, que són el futur

de l’entitat. Vam tancat nego-

ciacions finalment i sortirem

al carrer”. “S’ha de pensar que

els Estats poden o no aplicar

la normativa: a França la van

aplicar i els Diables de Perpi-

nyà gairebé ja no poden sortir;

Itàlia va col·locar un annex on

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosva dir que en certes províncies

no s’aplicava; a Malta no es va

aplicar, allà el foc és sagrat; i,

queda el desastre d’Espanya,

amb una normativa estatal, on

les comunitats autònomes se-

gueixen altres direccions”, fa

recompte de La Cruz. A Cata-

lunya, totes les esmenes que

s’han anat afegint, segon de

La Cruz, “han estat per anar

a millor, però quan vam assa-

bentar-nos de la llei del 2015,

on els menors de 8 no podien

tirar quan fins i tot havien dut

a terme un curs CRE, no ens va

agradar gens. Al 2010 aquesta

premissa estava en lletra peti-

ta i ara l’Ajuntament s’ho mira”,

conclou el cap de colla.

«Molts pares s’han acabat involucrant pels fills i han acabat parti-

cipant activament»

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 60

PUBLICITAT FESTA MAJOR

*PVP Recomendado para financiación lineal de Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 110 CV 4x2: 12.902,74€ con un plazo mínimo de 48 meses. **PVP Recomendado para Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 110 CV 4x2: 12.902,74€. Importe total del crédito: 11.422,24€. Tin 7,99%. Comisión de Apertura (3%): 342,67€ al contado. Precio total a plazos: 15.776,47€. Importe total adeudado: 14.295,97€. Ofertas con descuento adicional por financiar con FCA Capital España E.F.C., S.A.U., según condiciones contractuales (permanencia de 36 meses y un importe mínimo a financiar de 9.990€) solo para particulares, en Península y Baleares hasta el 30/06/2016 y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 8. Consultar Procedimiento y Regulaciones del Plan PIVE publicadas en la página web del Instituto IDAE. Incluye IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general, descuentos promocionales, PIVE 8 y garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales de garantía comercial con un límite de 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo). Gastos de matriculación no incluidos. La versión visionada corresponde con el vehículo Fiat 500X Cross Plus 1.6 MultiJet 120 CV 4x2 (PVP Recomendado 25.330€). Fiat es una marca registrada de FCA US LLC.

con conducción e�ciente, doble ahorro

Gama Fiat 500X: Consumo mixto entre: 4,1 y 6,4 l/100km. Emisiones de CO2 entre: 109 y 147 g/km.

DESDE ITALIA ALMUNDO ENTERO

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

NUEVO 500X. EL CROSSOVER ITALIANO.O 135€** AL MES

36 CUOTAS. ENTRADA: 1.480,50€

ÚLTIMA CUOTA: 9.093,30€. TAE 9,63%**

DESDE 12.900€* CON 4 AÑOS DE GARANTÍA

jeep.es

Gama JEEP® RENEGADE: Consumo mixto entre: 4,4 y 6,9 (l/100km). Emisiones de CO2 entre: 115 y 160 (g/km).*Oferta correspondiente a un Jeep

® Renegade 1.6 Mjet Longitude 4x2 manual de 6 velocidades. PVP Recomendado: 18.672,27€. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de

Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante. PIVE 8, subvención del instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). Gastos de matriculación no incluidos. Importe total del crédito: 14.545,81€. Tin 7,49%. Comisión de Apertura (3%): 436,37€ al contado. Precio total a plazos: 22.202,83€. Importe total adeudado: 18.076,37€. Incluye garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales o 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo y contrato de mantenimiento Easy Care 3 años o 45.000km, lo que antes suceda (no incluye la sustitución de recambios y piezas de desgaste que no vengan expresamente especificadas para el mantenimiento correspondiente en el Libro de Uso y Mantenimiento). Para clientes que financien con FCA CAPITAL ESPAÑA, E.F.C., S.A.U. según condiciones contractuales 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 10.000€. Oferta válida hasta el 30/06/2016 en Península y Baleares y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 8. Consultar Procedimiento y Regulaciones del PIVE 8 publicadas en la página web del Instituto IDAE. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep

® Renegade 1.6 Mjet Limited 4x2 manual de 6 velocidades (PVP Recomendado 20.298,27€). Jeep

® es una marca registrada de FCA US LLC.

con conducción e�ciente, doble ahorro

POR150 4 3€/MES

AÑOS DE GARANTÍA

AÑOS DE MANTENIMIENTO

JEEP® RENEGADE.

36 CUOTAS (150€/MES). ENTRADA: 4.126,46€. ÚLTIMA CUOTA: 12.240€. TAE 9,05%*

CELEBRA 75 AÑOS DE LIBERTAD CON LOS JEEP® FREEDOM DAYS.

75 AÑOS DE LIBERTAD.Y LA AVENTURA NO HA HECHO MÁS QUE EMPEZAR.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 61

RTV FESTA MAJOR

Lluitar per la ciutat

Com va començar la seva vin-

culació amb la política? Ja des

de l’adolescència vaig formar

part de diferents organitzaci-

ons com Maulets i l’assemblea

d’Estudiants Nacionalistes al

Institut Gaudí de Reus. El fet de

viure cert temps fora de la ciu-

tat i, veure que la mateixa s’ana-

va degradant de mica en mica

per inacció política, em va fer

tornar a la militància de base en

relació a la defensa dels drets

dels treballadors i treballado-

res, la cultura popular i la lluita

per l’alliberament nacional i so-

cial del Països Catalans.

Va treballar com a jardiner a

Reus Esport i Lleure fent man-

Cristina Vallsteniment de l’Estadi Municipal

de futbol. En descobrir que

s’incomplia la normativa, va

pensar en millorar les coses.

Endinsar-se en política garan-

teix poder avançar? Correcte,

en aquest moment estic en si-

tuació d’excedència forçosa. La

sensació d’incompliment la te-

níem present diferents treballa-

dors i treballadores de diverses

empreses municipals. Ara bé, no

va ser fins el segon Consell d’Ad-

ministració d’INNOVA -ja dins

de l’Ajuntament, el 2011- que

vam poder plasmar aquestes

irregularitats que han portat a

la situació econòmica i judicial

actual. La lluita institucional pot

canviar reglaments, ordenan-

ces, taxes, impostos, etc., però

hem de ser conscients que el

canvi real al que aspirem, s’ha

de donar des del carrer i s’ha de

consolidar a la institució. El po-

ble ha de manar i el govern obeir.

Com a portaveu de l’agrupació

política de la CUP us sentiu

ben acollits a l’Ajuntament?

En l’anterior mandat ens vàrem

sentir insultats, la manca d’ac-

cés a la informació, la negació

de l’existència de mals majors,

per part de l’Ajuntament com

ara factures irregulars, sous

astronòmics, decrets ocults i

altres ens va dur a una situació

límit. En aquest mandat i, degut

al fet que el govern està en mi-

noria, alguns aspectes estan co-

mençant a canviar. No obstant

això, el principal canvi no ve per

voluntat política, sinó pel com-

pliment de la llei a grans trets

arran de la nostra denúncia.

Com creu que es du a terme

la gestió cultural a la ciutat?

La gestió cultural de la ciutat

té problemes estructurals de fa

molts anys i cap dels regidors

o regidores que han passat per

l’IMAC ho han sabut resoldre.

Falta concretar quin model cul-

tural vol desenvolupar l’Ajunta-

ment. Mai hi ha hagut un criteri

clar! D’altra banda, dins l’àmbit

cultural hi ha diferents organis-

mes autònoms, a més d’enti-

tats privades que reben grans

quantitats de l’Ajuntament. Mai

s’ha fet una planificació que tin-

gui en compte museus, espais

culturals, entitats... I, a això,

cal sumar-hi els reglaments

d’ús i ordenances que frenen el

potencial cultural del teixit as-

sociatiu de la ciutat. En resum,

cal definir model i explotar el

potencial de la ciutat.

Se sent arrelat a Reus? Hem

sento arrelat a la ciutat com un

reusenc més. No crec que hi hagi

gent més o menys reusenca, tot i

que sí que cal potenciar la vincu-

lació de cada reusenc i reusenca

amb la ciutat, igual com passa a

tots els pobles i ciutats. Des de

la dreta s’ha explotat el “reusen-

quisme” i les classes populars no

compartim aquest món elitista.

Hi ha moltes maneres de sen-

tir-se arrelat i viure la ciutat.

Recorda com vivia la Festa

Major de petit? Recordo com

els meus pares em portaven als

Correfocs i a la Tronada i com la

Cabra ens empaitava. Fora de

l’àmbit familiar, i amb els amics

de la infantesa preferíem que-

dar-nos al barri durant la festa i

aprofitar que molta gent estava

al centre per fer allò que no po-

díem altres dies de l’any.

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

|

David Vidal (Reus, 1980) és el portaveu de la CUP a Reus. Concep la política institucional, i la que no ho és, com la seva ‘vocació’. La seva lluita als carrers li ocupa, segons diu, moltes hores

Foto

: re

usdi

gita

l.cat

Nissan segueix apostant fort

pel cotxe elèctric. I per a això

és imprescindible seguir inver-

tint en tecnologia que millori la

capacitat de les bateries, ja que

l’autonomia és el principal cavall

de batalla amb el qual s’enfronta

la indústria de l’automòbil.

El model compacte de zero

emissions de Nissan, líder mun-

dial en vendes, incorpora una

nova bateria 30 kWh que aporta

un augment significatiu de l’au-

tonomia. Aquesta bateria té un

nou disseny amb noves cel·les

i la incorporació d’elements de

carboni, nitrogen i magnesi en

els elèctrodes. El resultat és que

arriba als 250 quilòmetres reals

d’autonomia, mantenint les ma-

teixes dimensions, habitabilitat

interior i capacitat del maleter.

Tampoc canvia la potència, que

es manté en 109 cavalls.

La recàrrega de la nova bateria

de 30 kWh del Leaf és tan sen-

zilla com en l’actual de 24 kWh,

que Nissan continua comerci-

Ramon Ortiz

PUBLIREPORTATGE FESTA MAJOR

Nissan Leaf 30kWh Un líder en autonomia. Ara fins a 250km!

alitzant. Els clients poden re-

carregar el cotxe a casa seva, a

carregadors públics o a la xarxa

de carregadors ràpids que en 30

minuts permet recarregar fins al

80% de la seva capacitat. D’al-

tra banda, Nissan ofereix el Wall Box, un punt de recàrrega espe-

cífic que es pot instal·lar i que

recarrega la bateria en 4 hores.

A més de la bateria, el Leaf es-

trena funcions en el sistema de

connectivitat NissanConnect VE. El conductor pot compro-

var a través del seu telèfon

intel·ligent la capacitat de la

bateria, rebre avisos de man-

teniment i informació sobre

els punts de recàrrega més

propers, programar la calefac-

ció, etc. Les noves funcions es

poden controlar a través d’una

pantalla tàctil de 7 polzades,

molt intuïtiva, de sèrie amb el

Leaf 30 kWh. Nissan ofereix la

possibilitat de comprar el Leaf

amb bateria o bé llogant-la per

79 euros al mes, sempre que

no es facin més de 12.500 km

a l’any. Aprofitant campanyes

de promoció, el Pla Movele i

llogant la bateria, hi ha un Leaf

30 kWh per 20.920 euros.

El Leaf és un cotxe agradable

de conduir. Al lloc del canvi de

marxes hi ha un selector de dos

posicions, endavant i enrere.

Gaudeix de notable acceleració

i l’equilibri de suspensió està

molt aconseguit. Té una excel-

lent regeneració d’energia en

les frenades i en les retencions

i existeix la possibilitat d’activar

un mode de conducció Eco per

augmentar l’autonomia També

es disposa d’un mode deno-

minat B que estalvia energia i,

alhora, la regenera en trams de

baixada i frenades.

Fitxa tècnicaMOTOR

Tipus: Elèctric | Bateria:

Acumulador d’ions de liti

Potència màxima: 109

cavalls a 10.000 rpm

TRANSMISSIÓ I BASTIDOR

Tracció: Davantera

Canvi: Automàtic

Frens: Discos ventilats

Pneumàtics: 215/50R17

DIMENSIONS

Llargada: 4,44 metres

Amplada: 1,77 metres

Alçada: 1,55 metres

Pes: 1.610 quilos

Capacitat maleter: 355 litres

PRESTACIONS

Velocitat màxima: 144 km/h

Acceleració 0-100 km/h:

11,5 segons

Càrrega ràpida: 30 minuts

(80%)

ADQUISICIÓ

Preu: 34.970 euros (Acenta)

Garantia: 3 anys o 100.000km

Garantia bateria: 8 anyso

160.000 km

Web: www.nissan.es

A les millores del Leaf 30 kWh s’ha d’afegir una nova garantia de vuit anys o 160.000 km per la bateria

VIU Reus | 62 NOU CARREGADOR DE BATERIES AL CONCESSIONARI NIKKO CENTER REUS

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 63

BARRAQUES FESTA MAJOR

Cursos d’estiu

c/ Jovellanos, 15 · 43201 Reus · Tel 977 310 609www.yogareus.cat

Classes especialitzades

Barraques, un festival únicPertànyer al col·lectiu de Barra-

ques de Reus és, si més no, un

premi, però també una respon-

sabilitat. “En realitat no és gens

complicat”, afirma Adrià Llorach

(Reus, 1989), qui va estar 5 anys

a la junta directiva i, des de fa un

parell n’és president. “Durant

l’any fem moltes coses, encara

que únicament se celebri tot

a la Festa Major, s’han de fer

reunions periòdiques amb la

Coordinadora, la Junta, els pro-

veïdors, coordinació de comis-

sions...”. No obstant això, una de

les tasques que es du a terme

en aquest festival des de fa dos

anys és la neteja d’imatge. “En

ser un acte nocturn és inevitable

que la gent begui. A més, hi ha

molts menors que consumeixen

alcohol. I de fet, no és un proble-

ma intern de Barraques, sinó

que ve associat a la festa de la

mateixa. Molts joves de 15 anys

compren ampolles i se les pre-

nen fora”, explica Llorach. La so-

lució que planteja el president és

dur a terme activitats encarades

a la tarda, per a un públic més

familiar. “Enguany portarem

espectacles d’animació infan-

til per obrir-ho a un públic més

general, que no només jove”,

corrobora.

Sobre la imatge de Barraques,

Llorach explica que “el proble-

ma que vam tenir l’any passat

amb la pluja ens va succeir, per-

què mai ens havia passat abans

a la Junta. I, tots, inclòs l’Ajun-

tament, vam improvisar”. En-

guany, però, l’actual president

assegura que “complirem un

protocol elèctric bàsic. Des de

l’Ajuntament es vigilarà el cor-

recte compliment del mateix. Si

plogués, ells ens deixarien obrir,

com a mínim les Barraques.

L’escenari ja no, perquè depèn

de la productora”. Com ja es

va saber el mes passat, l’edició

d’enguany tindrà lloc els dies 22,

23, 24 i 25 de juny, però seran

únicament tres dies d’actuació

musical a escenari. “Ho hem es-

collit així per mantenir el nivell

musical adequat dels pressu-

postos, perquè intentàvem que

els quatre dies hi haguessin

concerts. Vèiem, però, que l’es-

cenari minvava quant a nivell

d’actuació”, justifica Llorach.

Segons afirma, també han ha-

gut altres projectes que mai

han vist la llum. “Hauríem vol-

gut fer una zona d’acampada,

assumpte que estudia Coordi-

nadora i Ajuntament”, detalla

Adrià Llorach.

Respecte al pressupost, el presi-

dent situa en 84.000 euros el

que s’ha donat enguany. “Igual

que l’any passat. Sabem que

les coses no van massa bé, però

ens agradaria que Barraques

fos un festival conegut arreu de

Catalunya i, per manca de pres-

supost, no pot ser més gran”. De

fet, com assegura “no hi ha cap

festival com aquest, que funcio-

ni a través d’entitats sense ànim

de lucre que gestionin un festival

i, que l’Ajuntament fiqui diners i

s’encarregui de la part tècnica”.

Aquest model obliga doncs a te-

nir bona comunicació entre Co-

ordinadora i Ajuntament. “Això

a vegades és el que ens falla.

Sembla que considerin secun-

dari aquest festival i no li donin

la importància que ha de tenir”,

conclou.

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

«Enguany portarem espectacles d’animació infantil per obrir-ho a un públic més general,

que no només jove»

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 64

RTV FESTA MAJOR

El Mercat de tota la vida

Com va arribar a ser president

al Mercat Central? Com a molt

farà un any que ho sóc. I, si par-

lem des de quan treballo dins

el Mercat, ens hauríem de re-

muntar quinze anys enrere. Vaig

estar al negoci familiar durant

cinc anys i, una vegada acabats

els estudis esportius, vaig tre-

ballar dins una empresa gestora

esportiva a Reus prop de deu

anys. L’any passat vam tornar a

apostar pel negoci familiar, i aquí

estic, braç a braç amb la meva

mare. De fet, ella va ser la presi-

denta, farà uns quants anys.

Fins ara què s’ha aconseguit

amb vostè al càrrec? Com que

som junta nova i venim de nego-

cis diferents, volem mantenir les

accions que ja s’han dut a terme

i que funcionen. Intentem millo-

rar-les i modernitzar-les. A més,

també ens esforcem a mantenir

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosuna relació correcta amb l’Ajun-

tament. Cobrim també les man-

cances que veiem en les instal-

lacions, des del manteniment

fins els preus de les parades i

altres problemàtiques de para-

distes. El que volem és donar

suport al paradista.

Com és la relació amb l’Ajunta-

ment? Vam arribar a un acord

en el qual es va negociar la millo-

ra del Mercat Central. La previsió

és que trigui uns dotze mesos a

aplicar-se. Passat aquest temps

veurem quins punts s’han de

canviar i, ho dialogarem amb la

resta de paradistes, a veure si

es pot dur cap endavant o no.

A més, a la junta hem recuperat

els tres presidents antics, com a

consell assessor, perquè tenen

més experiència i els hi podem

consultar molts assumptes.

Hi ha anècdotes sobre els

seus inicis al negoci familiar?

Sobretot notes que comences

jove, amb molta energia. Tens

moltes coses al cap i ho vols

canviar tot. Per sort, sempre he

tingut a algú que m’assessorés:

la meva mare. Ella m’ha ense-

nyat com tractar els clients i

com comportar-me. El meu avi

ja m’ho deia: “Un client costa

anys guanyar-se’l, però només

segons perdre’l. Per tant, l’has

de tractar adequadament”.

La vida al Mercat ha variat

amb els anys? Ha canviat i

hauria de canviar més. Evident-

ment, la societat evoluciona

més de pressa, que no pas la

comunitat de negoci. Els hàbits

de consum han canviat i el rit-

me és frenètic. Això es veu a les

persones. Aquí tenim totes les

franges d’edat. La majoria són

més aviat grans, però sobretot

ve aquí la gent que ha vist una

dinàmica a casa seva de venir

fins al mercat a comprar. A ban-

da de la rapidesa, el que sem-

pre aconsello és que la gent triï

a nivell de salut i no econòmic.

Què fa el Mercat en Festa Ma-

jor de Sant Pere? Sempre tinc

la dèria de pensar que el mer-

cat ha de ser un col·lectiu so-

cial: totes les activitats que es

facin a la ciutat han de passar

pel mercat. El perquè és ben

senzill, i és que hi ve gent del

poble a veure aquestes festes.

A mitjans de juny els gegants

vindran a passejar pel Mercat. A

més, enguany els japonesos fan

seixanta anys i, per celebrar-ho,

el Mercat col·laborarà amb el

Centre Històric de Reus per

crear el llibre dels seixanta anys

dels japonesos. Allà s’explicarà

la història d’aquests gegants

amb un recull fotogràfic. Rega-

larem exemplars a la població

de Reus: als col·legis de la ciu-

tat, a les biblioteques munici-

pals, a la Colla Gegantera...

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NQU

ES D

E TO

TA L

A V

IDA

| R

EUSE

NCS

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

QUES

DE

TOTA

LA

VID

A |

REU

SEN

CS D

E TO

TA L

A V

IDA

|

Ildefonso Vidal (Reus, 1983) és el president dels paradistes del Mercat Central de Reus i és originari de la tercera generació de bacallaners del mateix mercat

VIU Reus | 66

CULTURA FESTA MAJOR

Juny-Juliol 2016

Estimació pel món de les lle-tres: els orígens de ‘Terrabastall Poètic’Montse FarrésEscriptora i poetessa

M’agradaria explicar la idea

engrescadora que ens portà al

docent i poeta Antoni Nomen

i, a mi mateixa, a projectar

Terrabastall Poètic de Reus.

Una iniciativa que pretén pro-

mocionar la poesia, organitzar

actes i fets que s’hi relacionin.

La nostra passió comuna pels

versos i una perseverant vo-

luntat organitzativa, ens portà

a endegar el 18 d’abril de l’any

passat, amb el suport de la

regidoria de Cultura de Reus,

una trobada de poetes d’arreu

dels Països Catalans. S’inicià la

diada amb un reconeixement a

l’obra del poeta Miquel Escu-

dero, i hi participaren exacta-

ment 34 poetes als jardins de

la Casa Rull. Cadascú va reci-

tar una breu mostra de la seva

obra, i l’acte continuà amb un

vermut a Cal Massó, on hi ha-

gué una lectura de poemes

musicats del poeta reusenc

Xavier Amorós.

Coincidim tots dos que la poe-

sia no té res a veure amb la

imatge de persones declamant

rígidament en salons amb

música clàssica i cortinatges

esplèndids, sinó que cal que

tingui un significat profunda-

ment ciutadà i popular. Sen-

tim la poesia com un acte de

revolta i desig de diàleg, una

forma de comunicació molt

més forta, l’intentar treure el

que et crema a dins. No deixa

de ser un gest d’insurrecció en

el moment que et sents asse-

tjat per l’adotzenament més

convencional.

Pel proppassat 16 de maig

se’ns va encarregar d’orga-

nitzar una tarda poètica a Al-

moster, i aquesta vegada vam

apostar per oferir un recital

més reduït, amb la finalitat

d’apropar variades formes de

poesia actual al públic interes-

sat pels versos. S’hi van aple-

gar diferents poetes del Baix

Camp, amb una breu i atrac-

tiva presentació i una música

escaient. Els participants foren

Aràntzazu Fonts Pallach, Quim

Besora, Antoni Nomen, la jove

Gloria Coll –filla de Riudoms,

que recità versos del seu da-

rrer poemari, Territori inhabi-

table, el qual li ha merescut el

premi Miquel Martí i Pol de la

Universitat Autònoma–, Ra-

quel Estrada -originària del

Pla de Sta. Maria, resident a

Reus en la actualitat, que pel

seu recull Filles també ha coin-

cidit a rebre un altre premi de

nom Miquel Martí i Pol, però en

aquest cas a Roda de Ter-, i jo

mateixa.

I ja som ara preparant el pro-

per terrabastall, inclòs dins la

InteriorismeLocals comercials

OficinesRehabilitacióConstrucció

REHABILITACIÓ i CONSTRUCCIÓ

C/ Sant Miquel, 55 43201 Reus (Tarragona)

663 200 920 / 654 515 045jat.rehabilitacio@gmail.com

InteriorismeLocals comercials

OficinesRehabilitacióConstrucció

REHABILITACIÓ i CONSTRUCCIÓ

C/ Sant Miquel, 55 43201 Reus (Tarragona)

663 200 920 / 654 515 045jat.rehabilitacio@gmail.com

C/Santa Anna, 6 · Reus977 34 53 73 | 657 962 834

www.ctartgallery.es | artgallery.ct@gmail.com

HOMENATGE A LA DONAHeber L. Gil

RETALLSMaria Rovira, Carlos Ballesteros, Xavi Puente

MIRADES D’AIGUACol·lectiva d’aquarel·listes

També oferim els tallers d’estiude dibuix, pintura i gravat.

MATRÍCULA OBERTA

35 anys al servei de la construcció

VIU Reus | 67

CULTURA FESTA MAJOR

programació de la Festa Major

d’enguany. L’acte tindrà lloc

el dissabte 18 de juny, a dos

quarts d’una del migdia, en la

franja horària en què acostuma

a organitzar el Centre d’Art Cal

Massó els vermuts musicals

cada dissabte. Aquesta vegada

el Vermut serà poeticomusical

i en ell 8 poetes, presentats

per les dinàmiques activistes

Mercè Prunera i Joana Garcia, i

acompanyats per la música de

Gerard Marsal, ens regalaran

l’oïda dient una breu mostra

dels seus darrers treballs. Po-

drem escoltar Xavier Amorós

Corbella, Josep Ramon Bach,

Quim Besora, Ricard Mirabe-

te, Francesc Mompó -el comte

Lautréamont del facebook-,

Àngels Moreno, Antoni Nomen

i Josep-Lluis Sotorra, tots ells

amb una dilatada trajectòria

creativa.

R.Y.C.S.ACONSTRUCTORA I PROMOTORA

Ultima casa adossada a la venda• 248m2 construïts• Terrassa i solàrium• 3 habitacions, 3 banys, cuina, golfa, sala polivalent,

menjador i pàrquing semi-soterrat

Mare Molas, 35• 5 habitatges, un per replà• 3 habitacions i 2 banys• Traster interior al pis• Àtic amb solàrium, escala interior

Passeig Prim, 15 - Reus

977 312 024 / 606 408 384

aparcaments, locals i trastersi a Tarragona, pisos d’1 a 4 habitacions

Des de 1967

www.rycsa.es

No és un somni, és real

Entre Santa Tecla i Santa Tecla

a Tarragona hi ha pocs esde-

veniments culturals promo-

guts per la iniciativa privada.

Això pot canviar radicalment

aquest estiu. La Tarraco Are-

na Plaça (TAP) serà l’escenari

d’una nova iniciativa cultural

privada que té, però, voca-

ció de promoció de ciutat i de

ressò internacional: el festival

Imagina’t.

La Tarraco Arena Plaça (TAP) acollirà aquest estiu la primera edició del que vol ser el fes-tival d’estiu més ambiciós de Tarragona de sempre: Imagina’t

VIU a fons

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 68

IMAGINA’T TAP

El mateix equip de la TAP, amb

el cap de màrqueting Roberto

Iserte al capdavant, juntament

amb Zero Produccions, han de-

cidit impulsar una sèrie d’es-

deveniments que van des de

la música en viu al motor com

cotxes clàssics restaurats. «La

ciutat està decaient, hi falta

il·lusió. De tant en tant trobes

algunes iniciatives culturals

aïllades, com el Minipop, que

s’acaba de fer ara, o els con-

certs que organitzem a la Sala

Zero, però poca cosa més. Per

això vam decidir tirar endavant

aquest projecte», diu Tonet

Sánchez, de Zero Produccions,

director del festival.

Sánchez, de 37 anys, és un tar-

ragoní que aposta clarament

per la ciutat. De la mà de la TAP,

amb qui ja ha treballat anterior-

ment —les dues edicions del

Food Truck Festival i el concert

de Rosendo, entre d’altres—,

Sánchez pretén organitzar un

festival que pugui ser compa-

rable amb d’altres que se cele-

bren a Catalunya i arreu de l’Es-

tat: «En les dues edicions del

Food Truck van passar 45.000

persones, que són moltíssimes.

Ara hem decidit anar més enllà

i fer una programació continu-

ada. Per què Tarragona no pot

tenir un festival com el que es

fa a Cap Roig o el festival de les

Arts de València?».

De moment el cartell és força

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 69

IMAGINA’T TAP

«Per què Tarragona no pot tenir un festival

com el que es fa a Cap Roig o el festival de les

Arts de València?»

atractiu. Noms coneguts pel

gran públic i altres espectacles

de gran format que es faran

en un escenari perfecte per

algun d’ells. «Quan vam veure

la TAP, vam entendre que es

tractava d’un lloc perfecte per

fer el nostre espectacle», afir-

mava Vicente Herrera, director

d’ Arturo y los caballeros de

la mesa redonda (16 de juliol)

que compta amb més de 30

actors, 15 cavalls i 22.000 kg

d’escenografia.

Status Quo (20 d’agost) o Los

Suaves (9 de juliol), Gente de

zona, que Tonet Sánche desta-

ca com «un top mundial», que

actuaran el 23 de juliol, Abra-

ham Mateo (24 de setembre)

i Hombres G (26 d’agost), són

alguns dels que integren el

cartell musical. «Status Quo

és un grup mític al Regne

Unit. Aquesta serà la seva úl-

tima gira a nivell mundial, per

això es diu Last night of elec-

trics i després es dedicaran a

fer concerts de petit format i

acústics a la Gran Bretanya.

Has de pensar que ha estat el

grup que més vegades ha tocat

a Wembley. A Espanya només

tocaran en quatre localitats

[Cap Roig, Alacant i Marbella]

i una d’elles és Tarragona», ex-

plica Tonet Sánchez.

Un altre dels grups que segur

que portarà molts nostàlgics

són els Hombres G. Aquesta

banda madrilenya ja va venir

a Tarragona fa 30 anys, quan

es trobaven en el seu punt àl-

gid, però la pluja va impedir el

concert. De fet, i per ser més

precisos, els Hombres G van

tocar tres cançons. «Recordo

la meva germana com va tor-

nar a casa molt decebuda. Allò

va ser un gerro d’aigua freda

per a moltes adolescents», re-

corda Tonet, de 37 anys. Ara, i

segons el director d’Imagina’t,

el grup vol treure’s l’espina

d’aquella nit. «Em consta que

tenen moltes ganes de tocar

aquí. Allò va ser frustrant per a

ells i des d’aleshores mai més

han vingut a Tarragona. El nom

de la gira [30 años y un dia], a

més, recorda aquell concert».

Loquillo, un altre dels grans en

aquells anys de finals dels 80 i

començaments dels 90 també

actuarà a la TAP (27 d’agost).

«Crec que la proposta és molt

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 70

IMAGINA’T TAP

bona i tothom pot trobar aquell

cantant, grup o espectacle

que li cridi més l’atenció. Hi ha

un públic diferent per a cada

esdeveniment», diu Roberto

Iserte.

La pluja també va impedir a

Los Suaves poder actuar a

la ciutat fa un grapat d’anys.

«També va ploure i no van po-

der tocar. Ara, tots els fans

d’aquest grup, que en són un

bon grapat, els podran veure

aquí. I nosaltres tenim la plaça

coberta, o sigui que el que va

passar aquella vegada amb els

Hombres G i Los Suaves, no es

podrà repetir», diu Sánchez.

De fet, tal com revela Sánchez,

un dels espectacles previstos

a Imagina’t ha estat iniciativa

d’Iserte. «El Made as Ameri-

ca és cosa d’ell, una aposta

seva», diu mentre el mira amb

un somriure. «Vaig veure que a

la tele feien molts programes

com aquests, i que tenien molt

d’èxit, vaig pensar que seria

interessant», admet el cap

de màrqueting de la TAP. Així

Made as America és una expo-

sició i trobada de coches clàs-

sics americans al més pur estil

dels programes Fast N’Loud o

Overhaulin. «Jo mateix he es-

tat al taller de Ricard Rawlings

i Aaron Kaufman a Texas. De

fet, també he estat a casa de

Sue —pels que segueixen el

programa, a Discovery Max,

és la dona asiàtica que fa la ta-

pisseria dels vehicles—. Volem

recrear el SEMA Show que es

fa a Las Vegas», explica Àlex

de la Rosa, mecànic i respon-

«Crec que la proposta és molt bona i tothom pot trobar aquell can-tant, grup o espectacle que li cridi més l’aten-ció. Hi ha un públic diferent per a cada

esdeveniment»

sable de V8 Classic Trucks que,

juntament amb Feel Like a VIP,

organitzen aquest espectacle

que es farà els 2, 3 i 4 de se-

tembre i en què es sortejarà un

Ford Mustang del 1964 valorat

en 30.000 euros. De la Rosa,

a través de la seva empresa,

es dedica a comprar vehicles

clàssics dels Estats Units i els

remodela seguint els patrons

originals per clients catalans i

assegura que està mantenint

converses amb el taller Gas

Monkey Garage per intentar

que un dels seus membres vin-

gui al festival de la TAP.

Aquesta no serà, però, l’única

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 71

IMAGINA’T TAP

«Vam mantenir algunes converses amb

l’Ajuntament perquè formés part d’aquest projecte però no van

fructificar»

presència del món del motor a

Imagina’t. Del 12 al 14 d’agost

es farà el Tan Fan Cafe Racer,

un festival de música indie que

comptarà amb les actuacions

de grups com Izal, Sidecars,

Elefantes o Miss Cafeina. En

aquest festival dins el festival

Imagina’t i hi haurà un apar-

tat per a motocicletes i, de fet,

s’habilitarà l’aparcament de la

zona blava davant de la TAP

perquè tots aquells que vagin

amb moto puguin aparcar-la

allí, sota vigilància. També

s’habilitarà un guarda-roba per

a cascs.

«Això és una iniciativa privada

que portem a terme Zero Pro-

duccions i la TAP, però estem

oberts a altres productors i, de

fet, l’espectacle de la llegenda

d’Artur va arribar així. Vicente

Herrera volia fer-ho a la TAP

perquè considerava que era

un lloc idoni, li vam oferir for-

mar part d’Imagina’t i va estar

encantat. Igual que el Tan Fan»,

explica Sánchez, que també

obre les portes a l’Ajuntament

de Tarragona. «Creiem que el

futur està en la col·laboració,

en unir esforços i treballar ple-

gats. Vam mantenir algunes

converses amb l’Ajuntament

perquè formés part d’aquest

projecte però no van fructifi-

car. Ara ells no han trobat qui

organitzi el seu festival d’estiu,

el concurs va quedar desert. Si

els professionals decideixen no

fer un festival com el que ells

proposaven... Espero que vul-

guin treballar amb nosaltres en

les pròximes edicions, al cap i

a la fi el que volem és el millor

per a la nostra ciutat». Rober-

to Iserte és taxatiu: «Ens hem

cansat d’esperar. Hem fet les

gestions que calien i, com que

no teníem cap tipus de res-

posta, ens hem decidit a fer-

ho nosaltres mateixos. És una

aposta arriscada, però estem

segurs que ens en sortirem».

Sánchez, que afirma que al-

guns inversors privats s’han

anat incorporant al projecte,

remarca clarament que l’apos-

ta és cent per cent tarragonina:

«El nostre personal és d’aquí, si

hem de contractar serveis, ho

fem amb empreses de la ciu-

tat i els artistes que actuaran

al festival s’allotjaran en hotels

de Tarragona. El tipus de públic

que va a veure aquests espec-

tacles decideix fer una estada Roberto Iserte (esquerra) i Tonet Sánchez, al centre de la TAP. Foto: Rafa Marrasé

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 72

IMAGINA’T TAP

a la ciutat. Amb el festival no-

saltres creem riquesa. Tot això

repercutirà a Tarragona».

El nom d’Imagina’t va sorgir

arran de la cançó Imagine de

John Lennon. «La tenia al cap

tota una nit i vaig decidir que

seria un bon nom pel festival.

Amb tot, un dels meus socis em

va dir: per què no la tarragonit-

zem? Així, Imagine va passar a

Imagina’t, emprant la T de Tar-

ragona», explica Tonet Sánchez

que té una dilatada experiència

en l’organització de concerts i

festivals. «Més de mil concerts

i festivals com el Palm Fest o

el Twinpalm. I portem la Sala

Zero des de 2012, després que

aquesta tanqués».

Entre els espectacles que hi

ha previstos aquest estiu a la

TAP n’hi ha dos que inclouen

cavalls. Un és l’anteriorment ci-

tat Arturo y los caballeros de la

mesa redonda, i l’altre és El arte

de los caballos andaluces (29 i

30 de juliol i 5 i 6 d’agost), en el

que els organitzadors conside-

ren «el millor espectacle eqües-

tre flamenc del moment». «És

una proposta perfecta per a

nosaltres. Són cavalls molt

bons perquè vénen de Jerez de

la Frontera, és un espectacle de

primer nivell», diu Iserte que

també destaca la presència de

Berto Romero el 16 de setem-

bre. «L’any passat vam portar

Carlos Latre i va ser tot un èxit,

amb més de 3.000 persones.

Creiem que tenir un humorista

així cada any és bo perquè a la

gent li agrada i la resposta és

molt bona».

Les entrades es poden adqui-

rir al web de la Tarraco Arena

Plaça (tap.cat), a salazero.com,

les oficines de Correus de tota

Espanya i punts de venda habi-

tuals com botigues de música.

A partir de l’1 de juliol les taqui-

lles de la TAP estaran obertes

d’11 del matí a 2 de la tarda.

«Es posaran a la venda 51.000

entrades en total. Per exemple,

d’Status Quo hi ha un afora-

ment de 6.000 localitats i ja se

n’han venut més de 1.000», diu

Sánchez.

«Es posaran a lavenda 51.000 entrades

en total»

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 73

IMAGINA’T TAP

L’alcalde de Tarragona amb l’Imagina’t

Tarragona és una ciutat on la

cultura és permanentment

present en el seu dia a dia.

Més de quatre mil activitats

culturals de moltes tipologies

diferents s’organitzen cada

any a la nostra ciutat. Però

més enllà de la xifra, el més

important és que en una part

considerable d’aquestes,

l’Ajuntament només hi aporta

suport i col·laboració ja que la

idea, concepte i desenvolupa-

ment de l’activitat és el resul-

tat del dinamisme de la gran

quantitat d’entitats i associa-

cions que treballen en aquest

àmbit. Aquest és un punt fort

que té la nostra ciutat si ens

comparem amb d’altres ciu-

tats de característiques simi-

lars. I és que els més de dos

mil anys d’història que tenim

darrera nostre ens ha forjat

una manera molt personal de

viure i entendre les tradicions

i la cultura en el seu sentit més

ampli.

Així com a principis dels anys

80 els ajuntaments érem els

principals programadors cul-

turals, en l’actualitat les sinèr-

gies establertes entre el sector

públic i els operadors privats

donen magnífics resultats. A

Tarragona, la prova més evi-

dent i reeixida és el de l’em-

presa que gestiona la TAP i que

aquest estiu organitza, junta-

ment amb Zero Produccions,

IMAGINA’T un nou concepte

de festival que barreja l’oferta

musical amb la de les arts es-

cèniques en diferents formats

amb espectacles de rellevàn-

cia nacional i internacional.

En tant que tarragoní amant

de la música i el teatre però

també com alcalde de la nos-

tra ciutat, la meva enhorabona

als gestors de la TAP que fan

possible que Tarragona se situï

de manera molt destacada en

el circuit de ciutats amb grans

esdeveniments culturals.

Josep Fèlix Ballesteros

Alcalde de Tarragona

VIU Reus | 74 Juny-Juliol 2016

El món desconegut dels au-

tònoms deixa de ser-ho quan

es coneix a algú que es dóna

d’alta, o bé perquè un mateix

està decidit a emprendre. Però

i quan es fa perquè no hi ha més

remei? De fet, hi ha molts tre-

balls que exigeixen aquesta au-

tonomia per poder treballar, un

tret que atemoreix inicialment,

però a la vegada es mostra lla-

miner per les baixes quotes de

bonificació del principi.

Les retallades han dut a mol-

tes grans i mitjanes empreses

a acomiadar a gent. La solució

que han trobat a primera ins-

tància és arriscar el capital es-

talviat i fer-se autònom, però

és realment l’única solució per

poder tenir treball? Crear-se’l?

“Des d’un punt de vista històric,

no podem oblidar que aquest

tipus de treball per compte pro-

pi, és anterior al dependent; ha

representat una de les bases

econòmiques de la configuració

dels Estats moderns i ha cons-

tituït la forma predominant de

treball lliure fins a la Revolució

Industrial, amb la qual va que-

dar relegat, erigint-se el treba-

llador depenent com a protago-

nista dels processos productius.

Malgrat això, el treball autònom

va anar subsistint en sectors

tan significatius com l’agrari,

l’artesà i el comerciant”, explica

l’assessor Joan Casanovas. I és

que tal com aporta, en tots ells

es pot veure reflectit el “verita-

ble esperit del treballador per

compte propi, que actua sense

submissió a un patró”.

D’altra banda, Casanovas di-

ferencia que els professionals

liberals van ser un altre dels col-

lectius tradicionals de treball in-

COMERÇ I EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

El curiós móndels autònoms Treballar per compte propi s’ha tornat gairebé en una forma de vida, la qual s’està expandint amb força a l’àmbit més local. La dinàmica condueix a una emprene-doria obligada, ja que s’han de crear treballs que tinguin sortida, o bé que siguin originals i atreguin masses.

VIU Reus | 75Juny-Juliol 2016

dependent. “Aquests, a diferèn-

cia dels menyspreats artesans,

van ser mereixedors d’una alta

consideració social”. De fet, no és

fins a l’any 1962 que va arribar a

Espanya la regulació del treball

autònom. Abans, totes les pro-

postes legislatives deixaven ben

clar que “els subjectes d’aquest

nou contracte que es pretenia

regular eren, d’una banda, l’obrer

i, per una altra, el patró”. Segons

l’expert, les primeres lleis labo-

rals van sorgir de les necessitats

d’un col·lectiu concret, l’obrer,

així com pel temor que la clas-

se dirigent sentia cap al mateix.

“Per això, el naixement de la nova

disciplina va estar tan focalitzat

en una massa concreta de tre-

balladors, que va deixar al marge

als autònoms”, concreta.

Més endavant, per una Ordre

Ministerial el 30 de maig de

1962 es van crear les Mutuali-

tats Laborals de Treballadors

Autònoms, en les quals s’esta-

blien que tots els treballadors

autònoms, els artesans i els

petits empresaris amb menys

de 6 treballadors quedaven

incorporats als beneficis del

Mutualisme Laboral a través

de tres grans Mutualitats. “Per

una banda tenim la de Treballa-

dors Autònoms de Serveis, la

de Treballadors Autònoms de

la Indústria i la de Treballadors

Autònoms d’Activitats Directes

pel Consum”, detalla Casanovas.

La incorporació d’aquests nous

sectors es va fer establint-se

per a ells totes les prestacions

que concedien les altres Mutu-

alitats Laborals als treballadors

per compte d’altri limitant-se,

no obstant, la base de cotització

segons l’edat dels nous afiliats.

L’autònom en l’actualitat

En l’actualitat no cessen d’es-

coltar-se paraules com “crisi” i

“dèficit”, les quals alarmen tot-

hom. Casanovas inclou també

“globalització” i “noves tecno-

logies”, tot i que “ja m’agradaria

que ‘ocupació’, ‘futur’ i ‘fer-se

autònom per iniciativa pròpia’

–i no obligats, perquè és l’úni-

ca alternativa que ha quedat a

moltes persones que han per-

dut la seva ocupació, així com

a les que no han tingut l’opor-

tunitat ni tan sols de trobar-ne

la seva primera− fossin les que

regnessin en el vocabulari de

moltes persones”, respon l’as-

sessor Casanovas. Les dificul-

tats, bàsicament econòmiques,

sovint fan inviable executar un

projecte d’emprenedor, malgrat

la possibilitat de capitalitzar les

prestacions d’atur, però el fi-

nançament resulta en la majoria

de casos totalment insuficient

davant la necessitat de muntar

tota una estructura, no disposar

de mitjans propis i no poder ac-

cedir al crèdit bancari per man-

ca de garanties i avals, encara

Joan

Cas

anov

as,

d’As

sess

oria

Cas

anov

as

CRISI I AUTÒNOMS COMERÇ I EMPRESA

El fenòmen de l’empobriment

No és fins l’any 1962 que va arribar a

Espanya la regulació del treball autònom

El fenomen de degradació

de les condicions de vida,

de feina i de treball cada ve-

gada es reprodueix més a

la societat. Tot plegat, dóna

lloc a una precarietat que,

sembla mentida, però es va

materialitzant als carrers de

la ciutat amb gent demanant

almoina.

Una situació que estan patint

moltes persones i col·lectius,

un tret que fa d’entrebanc

a l’assoliment d’objectius

vitals, al desenvolupament

personal i a la realització de

projectes. L’emancipació

dels joves es troba cada ve-

gada més lluny de l’acció i, en

conseqüència, la llibertat de l’in-

dividu es veu privada de molts

aprenentatges que només pot

adquirir sent autosuficient.

CRISI I AUTÒNOMS EMPRESA

VIU Reus | 76 Juny-Juliol 2016

que la missió dels bancs ha de

ser captar l’estalvi per finançar

la inversió productiva. La pre-

carietat dins el món dels autò-

noms acostuma a fer-se visible

moltes vegades, per això més

d’un afirma que s’ha de mou-

re per aconseguir més treballs

que l’ajudin a arribar a final de

mes. “El principal problema en

què ens trobem la majoria dels

autònoms, és la quota, tots

coincidim que aquesta hauria

de ser proporcional als ingres-

sos. En molts casos quan un

autònom té un mes de poca

facturació, o bé unes dates de

venciment de factures llunya-

nes, sovint no arriba a final de

mes”, diuen des del col·lectiu

SOM Autònoms, una agrupa-

ció que assessora treballadors

autònoms i els informen com

treballar per compte propi.

“Vam néixer a partir d’un sindi-

cat de treballadors creat el 1958,

el març de 2016 vam crear una

branca que es focalitzava en

aquest tipus de treballadors i

va formar-se com a resposta de

les inquietuds posades en comú

entre membres del secretariat

i persones d’altres entitats in-

dependentistes”, diu una de les

seves portaveus. De fet, a hores

d’ara són prop de 50 d’afiliats,

els quals paguen, segons con-

firmen des de la mateixa entitat,

que “les seves quotes són molt

més econòmiques que no pas

els preus que es poden trobar

al mercat”. D’altra banda, el col-

lectiu SOM Autònoms posen en

segona posició pel que fa a la

preocupació dels autònoms el

tema de les baixes. “El fet d’aga-

far la baixa és un problema, per

això no ens posem mai malats.

En els casos que no tenim més

remei, el fet de no poder ser

substituïts sense cost o fer de-

penent de la malaltia un mínim

d’accions comercials o admi-

nistratives, es converteix en un

gran problema”, matisen.

El tema de l’atur també es dis-

tingeix com un altre focus de

problemàtica, però amb menys

incidència. “Últimament amb

el canvi de Llei tributària de les

S.C.P. també han agreujat al-

gunes situacions, augmentant

les despeses de les empreses

per obligar a portar comptabi-

litat i la presentació d’impostos

més complexa, tret que obliga a

petits autònoms a requerir ser-

veis externs. Per tant despeses

afegides”, resumeixen des de

l’agrupació d’autònoms.

La precarietat i les pensions

La precarietat a més, fa que

molts autònoms en no tenir atur

busquin opcions que els ajudin a

la llarga. En aquest cas el gestor

Eliseu Colilla informa que, enca-

ra que la gent en general conce-

bi que les pensions acostumin a

ser molt escasses, “exactament

no és del tot així. La normativa

de desenvolupament pel càlcul

de les pensions és exactament

la mateixa per a un treballa-

dor del Règim General que per

a un treballador autònom”. El

que passa és que “per manca

d’informació o altres causes,

no pensa que la seva base mí-

nima de cotització, per la qual

paga una quota d’uns 260 eu-

ros li pugui generar en un futur

una pensió tan baixa, ja que és

normal veure treballadors autò-

noms que han treballat tota la

seva vida i que els hi quedi una

pensió de gairebé 700 euros o

menys”, constata Colilla.

Colilla recomana a tot autònom

que inverteixi en la seva pensió.

“La qüestió és ser valent i ar-

riscar-hi i incrementar la seva

base de cotització per una altra

més alta, sempre i quan la seva

economia ho permeti. Que pa-

guin una quota mensual digna

o correcta i tindrà assegurat

les baixes de malaltia, accident,

invalidesa total, absoluta o gran

invalidesa, viduïtat, orfandat i

si arriba al final, el gaudiment

d’una correcta i bona pensió

de jubilació”, explica el ges-

tor. De fet, ho recomana amb

vehemència, a què “la pensió

complementària pot ajudar a

aquests temps tan inestables”.

El ‘fals autònom’

Segons l’assessor Joan Casa-

novas i, davant de tots aquests

inconvenients “juntament amb

la picaresca empresarial d’es-

talviar-se costos laborals, va

aparèixer ja fa anys el que s’ha

conegut com a ‘fals autònom’”.

El terme, tal com diu l’expert

s’ha popularitzat amb gran ce-

leritat al món laboral, propiciat

fonamentalment per l’anome-

nada crisi econòmica. “Un fals

autònom és una persona que

Eliseu Colilla, de Gestoria Colilla

malgrat treballar en una relació

de dependència per a l’empresa,

tal com ho vindria fent un treba-

llador per compte d’altri sota

un contracte laboral corrent, és

obligat a donar-se d’alta al rè-

gim d’autònom. Dit d’una mane-

ra més senzilla: tu treballes com

un assalariat però estàs ‘con-

tractat’ com si fossis un autò-

nom”, treu l’entrellat Casanovas.

Segons fonts de la Tresoreria

de la Seguretat Social, a Juny

de 2015 hi havia a la província

de Tarragona 55.434 persones

afiliades al Règim Especial de

Treballadors Autònoms dels

quals 33.062 eren autònoms

persones físiques; 3.776 eren

familiars col·laboradors. Mentre

que la resta, eren socis de soci-

etats i membres d’Òrgans d’Ad-

ministració d’empreses. “Voldria

referir-me a les conclusions del

darrer informe de l’OCDE so-

bre l’estat de l’ocupació en els

països membres i el referent a

quins països tenen més taxa

d’autònoms i per què. El motiu

és molt clar, ja que els països

que tenen menys ingressos ‘per

càpita’ són aquells que tenen

un major nombre d’autònoms”.

Tal com aporta, la zona de Grè-

cia encapçala la llista amb un

35,4% de població activa d’au-

tònoms. En el cas d’Espanya,

“aquesta xifra va pujar l’any

2014 fins al 17,7%. França, Aus-

tràlia, Alemanya, Japó i el Regne

Unit tenen una taxa d’entre el 10

i el 15%”, detalla. A tall de conclu-

«El principal problema en què ens trobem

la majoria dels autò-noms, és la quota, tots coincidim que aquesta hauria de ser propor-cional als ingressos»

EL VENDRELLC/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa43700-El Vendrell977 661 951 info@comercialstc.com

REUSPl.del Nen de les Oques, 843202- Reus977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILSCamí de Reus, 343391- Vinyols i els Arcs977 360 836cambrils@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SANT SADURNÍRambla Generalitat, 5908770- Sant Sadurní93 826 69 50santsadurni@comercialstc.com

SUBIRATSPas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó08739- Subirats93 891 33 21subirats@comercialstc.com

Distribuïdor oficial de

De Boda amb Moon Catering...Que comenci l’espectacle!En plena primavera arriba la temporada de bodes. És moment de passar-ho bé, de viure el dia més feliç de totes i cadascuna de les parelles que han decidit donar el pas, de donar-se el “Sí, vull” i que a més ho faran en-guany confiant en Moon Catering...

N’hi ha que estan perfilant ja els darrers detalls, d’al-tres tot just comencen ara a iniciar els preparatius per més endavant... Fotògrafs, vestits i trajos, flors, regals, música, llista de convidats, nervis, sorpreses... Tothom espera gaudir d’una jornada inoblidable!

Per part nostra, ja estem tots a punt! Després de les proves de tast, de decidir el menú més adient, de triar els vins i la decoració, és moment de passar a l’acció i oferir el millor dels nostres somriures per a què tot si-gui perfecte.

Hi ha ganes de festa, serà un 2016 espectacular... Que comenci l’espectacle!Visquin les Bodes i visquin els nuvis!!!

c/Priorat, 8 - 43151 Els Pallaresos (Tarragona)Tel 977 20 46 52 | Mòbils: 655 74 16 11 - 669 38 18 89 - 629 90 49 23Email: moon@mooncatering.com | mooncatering.com

VIU Reus | 79Juny-Juliol 2016

CRISI I AUTÒNOMS COMERÇ I EMPRESA

sió Casanovas, es planteja dues

qüestions. “Són conscients tant

empreses com autònoms que

contractant ‘falsos autònoms’

tenen una bomba de rellotgeria

a casa?, perquè en diuen ‘fre-

elance’ quan volen dir ‘fals au-

tònom’?, pregunta Casanovas.

La seva recomanació, des del

punt de vista professional als

empresaris és la següent: “Que

compleixin la normativa vigent

i procurin dormir tranquils”. Re-

lacionat amb tot pegat, des de

SOM Autònoms corroboren que

els que “s’afilien a la cooperativa

d’autònoms no tots són consci-

ents de què és un ‘fals autònom

i, per desgràcia, cada vegada en

tenim més”.

El problema de la

desinformació

Una de les tòniques més repro-

duïdes en la vida d’un autònom

recent donat d’alta és la desin-

formació permesa i voluntària.

De fet, des de l’agrupació SOM

Autònoms es constata que

“a la passada campanya de la

Renda de 2015 sempre es tro-

ba molta gent desinformada.

El servei dedicat a l’assessoria

d’emprenedors i autònoms de

la Diputació de Tarragona parla

d’una tipologia d’emprenedors

que sol·liciten els seus serveis i

que denoten segons el seu perfil

algunes mancances d’informa-

ció que cobreixen amb el servei

que presten. “D’una banda, tro-

bem a l’emprenedor apassionat

que té una idea d’un producte

o servei innovador, relacionat

molt sovint amb les noves tec-

nologies, i l’únic que necessita

és ‘mentoratge’ per a posar en

pràctica el seu pla d’empresa,

conèixer els serveis de la Dipu-

tació com la formació o rebre

orientació en relació al finança-

ment alternatiu”, diuen des del

servei de la Diputació sobre una

primera tipologia, la qual situen

en el 30% de les atencions que

poden dur a terme a l’ens supra-

municipal. Troben una segona

tipologia de persona que es tro-

ba en “el primer any de vida de

la seva empresa i simplement

vol assessorament o formació

especialitzada en algun àm-

bit de l’empresa (màrqueting

digital, captació de clients...)”.

Aquesta tipologia d’emprene-

dor els suposa un 10% del vo-

lum de casos atesos. Pel que

fa a una tercera tipologia, des

d’aquest servei d’assessoria es

contempla aquell “emprenedor

decidit a auto ocupar-se, bé per

necessitat econòmica o per su-

peració professional, i arriba al

servei amb dubtes en relació a

l’obtenció d’ajuts, subvencions,

línies de finançament i la forma

jurídica que més bé s’adapta

a la idea de l’emprenedor”. Per

aquest fet, des de la Diputació

de Tarragona ofereix un conjunt

d’activitats que permeten ad-

quirir o millorar coneixements,

competències emprenedores

i habilitats per a una gestió efi-

cient i innovadora del projecte

empresarial. Aquesta tipologia

d’emprenedor suposa a l’ens un

60% de volum atès.

Casos reals

Tal com diu el servei de la Di-

putació, el 2014 el 32% de les

persones que s’inscrivien a

les formacions per a persones

emprenedores es trobaven en

situació d’atur. Una de cada

tres. Mentre que el 2015, el per-

centatge va baixar fins al 21%. I

és que segons diuen “l’opció de

reinventar-se no només està

impulsada per la situació laboral

de la persona, sinó que també

existeixen altres raons més for-

tes com la de tenir el seu propi

negoci amb una idea pròpia

com a repte personal”. És el cas

d’Oriol Figuerola (Reus, 1981),

propietari de la botiga ‘Terra de

Còmic’, la qual es troba en fun-

cionament des de 2012. “La vaig

obrir per iniciativa pròpia i vaig

observar que l’última botiga de

còmics que havia tancat a la

ciutat ho havia fet pels volts de

2007. Per tant, vaig pensar que

Reus necessitava una botiga

d’aquesta naturalesa”, declara

Figuerola. L’emprenedor expli-

ca que hi ha una mena de bom-

bolla del superheroi que s’ha

tornat moda. També afegeix

que amb l’arribada de les sèries

alternatives, com ara ‘Big Bang

Theory’, el territori anomenat

‘friqui’ ha anat a l’alça. Abans

d’obrir la botiga, Figuerola es

treballava al negoci familiar

d’administratiu, del qual se’n

va cansar i va voler reciclar-se.

“Si havia de treballar pel meu

compte, havia de ser d’alguna

cosa que m’agradés”, reconeix.

Sobre l’experiència de donar-se

d’alta com a autònom, Figue-

rola constata que “no em va

resultar gens difícil, tinc estudis

d’administració i direcció d’em-

preses i els números sempre se

m’han donat bé. Tot i que sí que

m’he trobat gent que realment

no està gens informada. Això

s’hauria d’arreglar i, més si ar-

risques uns diners”, conclou.

De fet, a Reus hi ha botigues de

tota la vida que també pateixen

les inclemències de l’economia

inestable. És el cas de la Ciste-

lleria Carbonell, botiga familiar

oberta des del 1939. “Ja fa gai-

rebé 15 anys que treballo. Puc

dir que abans es venia més que

ara i, tot plegat degut a la crisi”,

resumeix l’actual propietària,

Sònia Carbonell. Segons con-

firma, fa molts anys que es fa-

bricaven els cistells a la matei-

xa botiga dins uns tallers, però

amb el temps han economitzat.

El que si que afegeix Carbonell

és que “tots i cada un dels cis-

tells de la botiga són artesans”.

A dalt, Oriol Figuerola i Òscar Solà, de Terra de Còmics. A sota Sònia Carbonell, de la Cistelleria Carbonell.

«Perquè en diuen‘freelance’ quan volen dir ‘fals autònom’?»

a&a és una empresa d’asses-

soria empresarial formada per

professionals d’alta qualificació,

amb experiència acreditada en

les seves àrees respectives que

conceben la seva feina seguint

la màxima del “servei al client”.

Malgrat que va néixer com una

assessoria comptable, fiscal i

laboral, ha evolucionat millo-

rant i ampliant els seus serveis

(Ajuda Financera i Subvencions,

Serveis Legals, Plans de Via-

bilitat, etc.), tot plegat amb un

canvi notable en les formes de

dur-ho a terme. Això ha fet que

a&a hagi esdevingut un centre

de gestió i comunicació integral

per i per a l’empresa, on els nos-

tres clients troben “solucions

claus en mà” als seus afers ad-

VIU a fons

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

arespacochaga assessorsAcompanyant les empreses

ministratius, legals i financers.

Filosofia d’empresa

Treballem en un excel·lent clima

laboral, la qual cosa fa que l’en-

trega dels nostres professionals

sigui la màxima. L’estructura

funcional preval sobre la jerar-

quia, així generem sinèrgies i

compartim responsabilitats. Els

nostres professionals (advo-

cats, consultors, auditors, eco-

nomistes, etc.) tenen assumi-

des les idees de qualitat i servei.

Al cap i a la fi, som uns enamo-

rats de la nostra feina.

L’Assessorament Integral

a&a, planifica, gestiona i contro-

la totes les accions administra-

tives per tal de de cobrir totes

les necessitats administratives,

econòmiques i legals dels seus

VIU Reus | 80

clients. No tan sols actuem de

forma apropiada i diligent en

matèria comptable, sinó que

propiciem solucions per alleu-

gerir la pressió tributària de

l’empresa, adequar els contrac-

tes laborals a les seves necessi-

tats organitzatives o gestionar el

millor finançament pel projecte

anhelat pels seus directius.

A Reus i Cambrils

a&a disposa d’oficines a Reus

-al carrer Sor Lluïsa Estivill

8- i Cambrils, on assessora

multitud de petites i mitjanes

empreses (algunes amb molts

anys de fidelitat).

arespacochaga assessorsSor Lluïsa Estivill 8, (43202) Reus

Tel. 977 315 553 | Fax 977 314 914assesors@arespacochaga.net

• Consultoria fiscal i laboral

• Mecanització de comptabilitat

• Consultoria en matèria de crèdits i ajudes

• Cobertura legal en totes les àrees de l’empresa

• Gestió de subvencions, ajudes i fons econòmics per a l’empresa

• El·laboració de nòmines, contractes, etc.

• Assegurances

• Assesorament immobiliari

Juny-Juliol 2016

La finalitat de la Medicina Estèti-

ca es la restauració, el manteni-

ment i la promoció de l´estètica,

la bellesa i la salut mitjançant la

pràctica mèdico-quirúrgica. A

la nostra clínica no entenem la

Medicina Estètica sense natura-

litat i amb excessos, per aquest

motiu utilitzem tècniques i ma-

terials molt conservadors. Un

resum dels nostres tractaments

seria el següent:

MEDICINA ESTÈTICA FACIAL

*Arrugues:

Toxina botulínica

Àcid Hialurònic

Col·lagen

*Flacciditat:

Fils tensors PDO

Fils silhouette

Estimuladors del col·lagen:

Ellansé, Radiesse, sculptra...

*Ulleres i zona orbicular:

Àcid hialurònic

Còctel de vitamines especials

Redacció

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Dra. Meritxell CampsMedicina Estètica sense excessos

per aquesta zona

Ultimate Eye Corrector: Nou pe-

eling per aportar lluminositat a

la mirada i disminuir signes de

fatiga

*rejoveniment de coll i escot:

Protocol amb peeling, làser, infil-

tracions i cosmètica per millorar

aquesta zona.

*Cutis perfecte:

Utilitzem diferents tractaments

per obtenir una pell hidratada,

lluminosa i fresca

*Àcid tranexàmic:

Nou tractament pel melasma

*Injecció de polinucleòtids:

Amb gran capacitat bioestimu-

ladora

*Tractament de l’acné

*Novedós sistema m-pen:

la mesoteràpia sense hemato-

mes

*Peeling:

Disposem de diferents tipus de

peeling, desde els bàsics (glicò-

lic, salicílic, mandèlic, ferúlic...)

fins peeling més sofisticats com

EASY TCA PAIN CONTROL, que

aconsegueix una regeneració

VIU Reus | 81Juny-Juliol 2016

absoluta de la pell en tan sols

quatre sessions

MEDICINA ESTÈTICA

CORPORAL

*Obesitat i sobrepès:

Dieta Ysonut, Medikalpro,Lipo-

dieta, Aqualyx

*Cel·lulitis:

Reaction

Alidya

Mesoteràpia

Dieta especial pell de taronja,

amb suport cosmètic i tracta-

ment oral.

*Hidratació corporal

*Hiperhidrosi:

Utilitzem toxina botulínica per

l’excés de suor. Mesos sense

suor.

*Alopècia: Infiltració de subs-

tàncies que frenen la caiguda

del cabell i estimulen el creixe-

ment de cabell nou.

*Varius

PLATAFORMA LÀSER:

IPL

Depilació mèdica

Varius

Acné

Taques: cara, coll, escot,

mans...

Cuperosi, punts rubí, telangi-

ectasies, angiomes

CIRURGIA PLÀSTICA

I ESTÈTICA

CORPORAL

*Lipoescultura

*Abdominoplàstia

*Lifting de cuixes i braços

*Cirurgia mamària

FACIAL

*Lifting facial

*Blefaroplàstia

*Rinoplàstia

*Otoplàstia

*Mentoplàstia

COSMÈTICA CLÍNICA DE RE-

SULTATS

A la nostra clínica disposem

de fórmules magistrals ideals

per multiplicar els efectes dels

nostres tractaments:

-SKINCLINIC

-FARBLAU

Presentem en exclusiva a Reus

MOOD NATURAL BARCELO-

NA, la cosmètica ecològica que

millora l´estat d´ànim.

TEST GENÈTICS

La genètica està relacionada

amb l´envelliment. Amb una

mostra de saliva realitzem un

estudi genètic i establim unes

pautes idònies a seguir en fun-

ció de la tendència genètica de

cada pacient.

DRA. MERITXELL CAMPSClínica de Medicina Estètica

Carrer Gaudí, 64 baixos

43203 Reus

Tel. 977 312 454

meritxell-camps@hotmail.com

www.drameritxellcamps.com

Professionals de confiançaAdvocats

Gestió patrimonial

Agents de la Propietat Immobiliària

Carrer Alcalde Segimon 29-31, local 2 - 43203 Reus (Davant dels Jutjats i el Carrefour)

Tel. 977 34 33 30 | Fax 977 34 38 03 | www.guillenadvocats.cat | www.saguitotgestio.com

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 83

PUBLICITAT EMPRESA

anunci 175 X 125 revista viu tgna 160227 FUTUR 2 - 29/02/16- 16:25

OPTIMITZACIÓ DE LLARS EXISTENTSSI DISPOSA D’UNA LLAR DE FOC D’OBRA OBERTA, LI COL.LOQUEM UN INSERT AMB LES MÍNIMES MOLÉSTIES, AUMENTANT LA SE-GURETAT I SET VEGADES EL SEU RENDIMENT

CALD. GASOIL ALT RENDIMENT

CALD. GAS ALT RENDIMENT

CALD. LLENYA Tipo Forestal

SOLAR LLAR CALDERA CALD. BIOMASA ESTUFA LLENYA ESTUFA PELLETSCALD. LLENYA

Flama Inversa

PROFESSIONALS AL SEU SERVEI

Estufes i calderes de pellets, calefacció amb energia renovable, ecològica i

econòmica. Funcionament automàtic Programables en horari i temperatura P E R A I G U A I P E R A I R E

Professionals de confiançaAdvocats

Gestió patrimonial

Agents de la Propietat Immobiliària

Carrer Alcalde Segimon 29-31, local 2 - 43203 Reus (Davant dels Jutjats i el Carrefour)

Tel. 977 34 33 30 | Fax 977 34 38 03 | www.guillenadvocats.cat | www.saguitotgestio.com

PUBLICITAT EMPRESA

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 84

SERVEIS DE PSICOLOGIA■ PSICOLOGIA CLÍNICA infantil, juvenil i d’adults■ PSICOLOGIA ESCOLAR■ TÈCNIQUES i HABILITATS D’ESTUDI■ LOGOPÈDIA infantil, juvenil i d’adults■ INFORMES PERICIALS■ JOC PATOLÒGIC I ADDICCIONS

PSIQUIATRIA

CENTRE RECONEIXEMENTS CONDUCTOR ■ REVISIONS MÈDIQUES-PSICOTÈCNIQUES(Carnets de Conduir, Permisos d’Armes, Titulacions Nàutiques, Tinença d’Animals Perillosos, Certificats Mèdics Oficials)

AVALUACIÓ I SELECCIÓ DE PERSONAL

REUS | C/ St. Joan, 34, 4t 2a | Tel. 977 31 87 08 | reus@idp.cat

TARRAGONA | Cr. August, 26, 1r 1a | Tel. 977 22 85 09 | tgn@idp.cat

TORTOSA | Av. Generalitat, 95, 3r | Tel. 977 44 56 55 | tortosa.psicologia@idp.catwww.idp.cat

www.revisionsmediques.cat

‣iPhone SE

‣Servei tècnic autoritzat d’Apple i Epson.‣Totes les novetats d’Apple en la nostra gran exposició.‣Formació: a la nostra aula t’ajudem a treure més partit dels teus dispositus Apple.

Plaça del Víctor, 7. 43202 Reus977 338 584

www.gestiomatica.esinfo@gestiomatica.es

Aprofita l’estiu per posar el teu equip a punt...A Gestiomàtica trobaràs el millor servei tècnic.

‣iMac

‣MacBook

Authorized Reseller

Authorized Service Provider

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 85

EMPRENEDORS EMPRESA

«Una casa amb estruc-tura de fusta és una casa que respira»Jesús Monllaó (JM), Jose Uribe (JU) i Adam Tugues (AT) formen Feelwood Projects, una empresa dedicada a la construcciód’habitatges amb estructura de fusta

D’on surt la idea de FEELWO-

OD Projects? (JM) De la ex-

periència de viure en una casa

amb estructura de fusta durant

tres anys a Anglaterra i de de-

cidir-me per aquest model un

cop vaig haver de triar quin cau

construir per a la meva família

en tornar a Tarragona. L’em-

presa ve de l’experiència de 20

anys de construcció tradicional

que el Jose Uribe aporta com a

valor de know-how i de la idea

romàntica de funció social i

feina ben feta del meu avi, un

senyor que amb la seva famí-

lia, va construir els edificis més

emblemàtics de Tarragona.

Què fa cadascú a l’empresa?

(AT) Com a arquitecte, em de-

Redacció | Pierre Grubius fotosdico a donar forma als somnis

dels clients. Sóc la vessant in-

dustrial-creativa. El Jose pro-

porciona la seguretat de la seva

exigència en construir i el Jesús

és... bé, que voleu que us digui,

un torrent constant d’idees que

ens fa replantejar conceptes.

FEELWOOD Projects es basa

en el model nòrdic o dels Es-

tats Units? A FEELWOOD uti-

litzem el sistema d’entramat

lleugerde tipus “plataforma”,

present principalment a Nord

Amèrica i Europa. Aquest siste-

ma, molt tecnificat en els últims

anys, va desenvolupar-se a Es-

tats Units, durant la colonitza-

ció de l’Oest, en la seva vessant

més primitiva denominada

“balloon frame” per la seva ra-

pidesa de muntatge i baix cost.

Com és una casa FEELWOOD

Projects? (AT) Una casa FEE-

LWOOD és com el seu client la

desitgi! Segons les seves ne-

cessitats programàtiques (m2,

nombre d’habitacions, banys,

etc.), dissenyem i projectem la

casa de manera que aquesta

no només tingui personalitat

pròpia, sinó que sigui sana,

confortable, i energèticament

eficient. Tots els aspectes estan

enfocats a augmentar la quali-

tat de vida dels seus habitants.

I sobre tot, sobre tot, cada casa

és un projecte únic.

Quin preu té? (JU) Depèn del

que vulguis pagar (riures). El

preu de casa teva serà la super-

fície, l’alçada de sostres i el ni-

vell d’acabats. No tenim preus

fixes perquè no tenim models

predeterminats. Construïm pro-

jectes únics, per a cada client.

(JU) El nostre sistema d’estruc-

tura de fusta permet construir

en vertical fins a quatre alçades,

en horitzontal tot el que ens

deixi la normativa i els acabats

tant interiors com exteriors po-

den ser els que es desitgin, com

el ceràmic, el ciment monoca-

pa, obra vista... El límit està en

el pressupost i en el gust.

Qui fa el disseny? (AT) El

disseny recau principalment

a les meves esquenes, però

aquí tots opinem i es tenen en

compte els criteris tant des

de la vessant més creativa del

Jesús com de la vessant més

realista del Jose. No oblidem

que el constructor és qui final-

ment l’haurà de construir i per

tant la persona que s’avança

als possibles problemes que

puguin sorgir.

Quin tipus de client teniu?

(JM) Ciutadans preocupats per

la salut del seu entorn i la seva

pròpia. Mares i fills, pares i àvi-

es, gent curiosa que no té por

de sortir de la zona de confort

i experimentar noves maneres

d’entendre la construcció i la

estètica.

Quan es triga a construir una

casa d’aquest tipus (des del

projecte inicial)? (AT) Depe-

nem de l’economia del client,

del temps en prendre les deci-

sions constructives sobre les

opcions que li anem presentant

i sobre tot de la celeritat de

l’administració local en expedir

permisos i llicències. El que sí

que podem assegurar és que

el sistema mecanitzat estanc

de FEELWOOD Projects redu-

eix abastament els tempos de

construcció. Et diria que la re-

ducció en temps de construc-

«El que determinaràel preu de casa teva serà la superfície,

l’alçada de sostres i el nivell d’acabats»

EMPRENEDORS EMPRESA

VIU Reus | 86

ció des de la fonamentació pot

arribar al 50% comparada amb

el mateix projecte en construc-

ció convencional.

És resistent? (AT) Aquesta

mena de construcció és molt

resistent. L’entramat funciona

de manera tridimensional on

elements molt lleugers supor-

ten càrregues elevades a base

de repartir-les i rigiditzar ade-

quadament els elements. És

com una gàbia, on cada ele-

ment individual és poc resistent,

però el conjunt n’eleva enor-

mement la resistència. Aquest

comportament unitari, sumat a

la seva flexibilitat en les unions,

presenta avantatges de cara als

sisme si als vents, ja que permet

que l’estructura s’adapti amb

facilitat als desplaçaments ho-

ritzontals provocats per aquests

fenòmens meteorològics.

Costa molt de mantenir (la

fusta exigeix un manteniment

cada cert temps, no)? (JM) A

FEELWOOD Projects dissenyem

Cases Ecològiques amb Estruc-

tura de Fusta, projectes únics

per viure-hi. Per tant la fusta té

la presència justa que el client

vulgui. La recomanen a l’interior

en sostres i terres, i a l’exterior

en porxos sense massa insola-

ció. Al Mediterrani la fusta ne-

cessita pintar-la cada cinc anys.

O podem deixar que la fusta

envelleixi: la fusta de melis és

preciosa quan perd la seva co-

loració natural i s’escletxa una

mica. Les combinacions fusta/

ciment, fusta/formigó/vidre/,

o les façanes ceràmiques com-

binades amb fusta són també

d’una bellesa espectacular, i la

exposició als elements es limita

molt amb aquestes combinaci-

ons. Per tant, el manteniment

posterior vindrà determinat per

la quantitat de fusta exterior

que es desitgi. Per tant, pot no

haver-hi presència exterior de

fusta. L’important és el nostre

sistema constructiu, que pro-

porciona uns nivells de confort i

aïllament espectaculars.

Quins avantatges té en relació

una casa normal (de ciment)?

(AT) El principal avantatge és

que està feta de fusta! M’ex-

plico... En primer lloc una casa

amb estructura de fusta és una

casa que respira, absorbeix i

«L’entramat funciona de manera tridimen-sional on elements

molt lleugers suporten càrregues elevades a base de repartir-les i rigiditzar adequada-ment els elements»

Bas

ora

Festa Major de Reus

del 24 al 29 de juny de 2016

Durant la festa descarrega’t l’aplicació

ReusCity.

festesreus.cat festamajorreus@FestaMajorReus#festesreus reuscultura

Juny-Juliol 2016

expulsa la humitat regulant així

l’ambient interior, afavorint el

confort interior dels seus usu-

aris. En segon lloc, el temps

d’acabament és menor que la

construcció tradicional gràci-

es a la pre-fabricació dels ele-

ments i a la construcció en sec.

Això es tradueix en una reducció

del cost final. I finalmentl la fus-

ta és l’únic material constructiu

natural i renovable. Les operaci-

ons de transformació de l’arbre

en fusta són mínimes i neces-

siten poca energia, en compa-

ració amb molts materials

emprats en construcció actual-

ment, que són contaminants en

la seva producció i a dins a la llar

mentre i vivim.

Quin tipus de fusta-material

feu servir? (JU) Ens hem ado-

nat que la fusta autòctona, quan

és bona, és molt cara i fa inviable

la competitivitat dels nostres

dissenys. Vam viatjar pel nord

d’Europa -on la tradició cons-

tructiva en fusta ha creat un

mercat potent- i ens vam decidir

per la fusta d’avet nòrdic dels

boscos de Bucovina, al nord de

Romania. És d’explotació soste-

nible, certificada, de creixement

lent i tractada específicament

per a la construcció de llars.

Hi ha demanda d’aquesta

mena de cases? (AT) Avui dia

el consumidor és molt exigent:

mentre per una banda mira molt

les prestacions del que compra

a més de voler-ho a un preu

molt competitiu, per altra cada

vegada està més conscienciat

amb la salubritat dels materials

que embolcallen casa seva i per

la sostenibilitat. A FEELWOOD

Projects, a més d’optar per la

vessant més ecològica i soste-

nible emprant materials d’ori-

gen natural que s’han obtingut

amb un baix impacte ambiental,

oferim un molt bon producte

a preus competitius gràcies

al nostre sistema constructiu,

acompanyat d’un bon disseny

sense renunciar al confort.

OCI I GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 88

Parlem amb la directora de màrqueting, Laura Prats, qui també és descendent de la nissaga Miró

Vermuts Mirómés de 100 anys d’història

Quan s’ha de prendre un aperi-

tiu es pensa en vermut i quan

es vol celebrar un èxit amb una

beguda que maridi amb tot el

que li afegeixis també. És pos-

sible que la majoria de gent no

conegui l’origen d’aquest licor

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 89

VERMUT OCI I GASTRONOMIA

«Als anys 50 el vermut va esdevenir una moda gairebé. Hi havia uns

30 productes que feien 50 marques»

vermellós, o blanc. La veritat

du herbes aromàtiques es-

sencials i una mica de caramel

que exerceix com a edulcorant.

Aquesta mena de beuratge es

remunta a l’antiga Grècia d’Hi-

pòcrates, qui va ser el primer

en afegir vi a les herbes aromà-

tiques. Molt temps després, el

destil·lador italià Antonio Car-

pano va aportar al vi blanc més

de 30 herbes aromàtiques,

fent així de la beguda la creació

popular del Martini.

Ja entrats en matèria. Si s’ha

de parlar dels orígens de la fà-

brica Vermuts Miró ens hem de

remuntar a l’any 1914. De fet,

segons Laura Prats, directora

de màrqueting de la mateixa

empresa i descendent de la fa-

mília fundadora, tot es va origi-

nar a Cornudella del Montsant.

“L’avi del meu tiet Pere Miró

era el metge del poble i tenia,

juntament amb la seva dona,

uns terrenys amb vinyes. La

història que dóna origen al que

coneixem avui com a Vermuts

Miró comença allà fa 102 anys

exactament”, corrobora. Ar-

ribat l’any 1957, Pere Miró i el

seu pare, Emili Miró Salvat, van

baixar cap a Reus i van apren-

dre l’ofici del vermut. “Als anys

50 el vermut va esdevenir una

moda gairebé. Hi havia uns 30

productes que feien 50 mar-

ques. Reus es va convertir en

el bressol per aquest tipus de

beguda”, explica Prats.

Vora els anys 80, els Miró es

van instal·lar a les dependènci-

es actuals –carrer Adrià Gual–,

i van començar a embotellar

tota la producció que, fins lla-

vors venien a granel. “Tant el

pare com el fill, eren grans co-

neixedors del vi. De fet, un 70%

del contingut del vermut és vi.

Els resultats en l’el·laboració

classificaven la fàbrica com a

una gran coneixedora vinícola”,

assegura la directora de màr-

queting. També afegeix que

Pere Miró realitzava els “seus

controls de qualitat” que, el

feien tastar alguns productes

de bon matí i fer-se assidu als

laboratoris per veure com s’ela-

borava el producte.

Beguda referència a la ciutat

Des de la fàbrica Vermuts Miró

celebren trobar-se entre els tres

únics productors de vermut a la

ciutat, ja que fa un temps havi-

en arribat a ser un volum que

vorejava els 30.“Una marca es

pot dissoldre per moltes cau-

ses. Per sort a nosaltres no ens

ha passat. Som l’única empresa

VERMUT OCI I GASTRONOMIA

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 90

«Pensem en fer també el ‘Vermu-orange’ cap

a l’estiu»

que, des dels anys 50 encara

segueix amb un ritme continu.

Fins i tot, a nivell familiar. A ho-

res d’ara ens posicionem amb

la quarta generació que regen-

ta la fàbrica i és un privilegi”,

afirma Prats. Pel que fa als pro-

cessos d’elaboració del vermut,

segons Laura Prats segueixen

tenint la mateixa filosofia, però

“s’han adaptat amb innovaci-

ons tecnològiques. La base és

la tradicional”. A hores d’ara, pel

que fa a l’equip que es troba tre-

ballant en fàbrica i oficines són

uns 22. “La fabricació segueix

sent força manual i tradicional.

Per tant, seguim conservant

força gent i tenim la intenció de

formar més plantilla a la llarga”,

explica.

Implicació amb la ciutat

El vermut està de moda i el se-

gell Miró també és conegut per

les seves aportacions culturals

i diferents sinèrgies que ha fet

amb diferents entitats de la

ciutat. “Funcionem una mica

a demanda, perquè el que ens

van proposant ho acabem estu-

diant i duent a terme. Cal tenir

una infraestructura per arribar

a fer-ho tot, però sí que és ve-

ritat que ens interessa i ens

agrada col·laborar en temes

solidaris, culturals i socials que

tinguin a veure amb fer millores

a la ciutat”, valora Laura Prats.

El que a més, també destaca,

és el sorgiment d’iniciatives i

noves idees que fan, cada vega-

da més reusencs.

Novetats alimentàries deriva-

des del vermut

Parlant d’iniciatives, la potser

més recent de fa 8 o 9 mesos

prové del resultat de la col·la-

boració entre Vermuts Miró i El Vermutillo, són les llaunes de

‘Vermu-cola’ i el vermut en llau-

na. “Nosaltres tenim el vermut

i la logística per distribuir-ho,

ells tenen la idea i molts con-

tactes. Llavors pensem en ela-

borar sinèrgies. Al final surt un

producte molt atractiu”, relata.

Segons formula la reusenca

Expansió del producte

L’expansió del producte ha

arribat a l’àmbit nacional

i internacional. La rebuda

al nord d’Espanya és força

fructífera, segons explica la

reusenca. “A tot Catalunya

s’ha posat molt de moda i a

Madrid també tenim força

presència. A hores d’ara hem

entrat a Suècia amb el ver-

mut blanc, tot un monopoli.

Ens vam sotmetre a un con-

curs que es gestiona a través

del govern i el vam poder su-

perar. Va ser una mica com-

plicat. També comptem amb un

distribuïdor molt important als

Estats Units. Allà també s’està

agafant força i, a tota Europa

també ens anem expandint poc

a poc. Sí que és veritat que els

catalans que hi viuen escam-

pats influeixen força”, resumeix

Prats. De fet, segons afirma

farà poc menys d’un mes tam-

bé van encabir-se a Holanda,

Alemanya i continuen fent. Una

mica més lluny també es tro-

ben Brasil, alguna exportació a

Xina i Kènia. “Depenent del país

comences a distribuir ja sigui

mitjançant un concurs, com

és el cas de Suècia. S’ha de

pensar que som una beguda

de 15 graus, una quantitat al-

cohòlica força elevada. Està

molt controlat tot plegat”,

ressalta. Molts importadors

també tenen pernil ibèric i

incorporen el vermut dins de

la cartera. Prats situa l’expor-

tació actual en un 8%, “una

xifra força petita del nostre

consum. De fet, el principal

és d’àmbit nacional”.

tot i semblar una iniciativa fà-

cil, “no ho va ser tant, perquè la

barreja de vermut i cola incloïa

encara més processos”. Durant

8 mesos s’han dut a terme

proves, tastos, s’ha barallat el

disseny de llauna, etc. “Són

molts aspectes que has de

tenir en compte i ha estat una

feina que s’ha dut a terme amb

tranquil·litat i a llarg termini”.

Les pretensions d’aquesta

unió simbiòtica entre El Ver-mutillo i Vermuts Miró també

eixampla horitzons pel que fa

a una possible ampliació de la

gamma. “Pensem en fer també

el ‘Vermu-orange’ cap a l’estiu.

Volíem presentar-ho tot junt,

però vam veure que no arribà-

vem”, diu.

El format de llauna pretén

oferir versatilitat i comoditat.

“Volem que la gent pugui em-

portar-se el vermut on vulgui

i que, a més, hem aconseguit

que el material de la llauna no

alteri el gust original del ver-

mut. Molta gent no es creia que

fos 100% igual al de l’ampolla.

La gent se sorprèn”. El canvi de

gust no es nota.

Altres idees que es van treure

en la línia del Nadal van ser el

turró salat, amb col·laboració

amb la Pastisseria Escribà, i el

turró de vermut, amb la Pas-

tisseria Huguet. “Dos partners

que tenim també molt valuo-

sos, ja que els productes real-

ment van impressionar. Eren

curiosos i tots dos equips van

treballar de valent. Nosaltres

sempre hem estat d’acord que

els productes de gastronomia

han maridat molt bé amb el

vermut, però realment el con-

cepte del turró, un d’acompa-

nyament salat i una altre de

dolç fet amb vermut va sor-

prendre molt ”, recorda Prats.

Molecular Experience tam-

bé va fer una altre acord amb

l’empresa Miró relacionat amb

el producte gourmet. “L’elabo-

ració d’unes perles de Vermut

pels paladars més atrevits

també són una opció a tastar”,

ELABORACIÓPRÒPIAEls nostres productes estan elaborats a

la nostra fabrica d’embotits BONDRIA

d’Alforja, amb 100 anys de trajectòria

professional, on el nostre Mestre

Artesà prepara diàriament els produc-

tes de la nostra terra amb la mateixa

fórmula heretada.

EL XAI DE CASA NOSTRAÉs la necessitat d’oferir la qualitat i el

sabor del Xai d’Aragó, mantenint-lo

amb l’atenció d’una criança de proximi-

tat a les nostres granges, evitant el

patiment i l´estrès dels animals, oferint

tota la nostra cura, per que surti un

producte altament gustós i de qualitat.

VEDELLA DE FEMELLA SELECCIONADALa vedella es de femella per la seva

equilibrada filtració de greix, produint

una carn gustosa i tendra. Seleccionem

el bestiar nacional de qualitat,

majoritàriament la raça Moruxa de

Salamanca, Gallega, pirinenca, entre

d’altres.

www.bonetifills.comPunts de venda Bonet i Fills: C/ RIERA MIRO 73-75, TF. 977345710. | AVDA. CARRILET 37, TF. 977752825 | C/RAMON J. SENDER 38, TF. 977775257

| C/ PERE CEREMONIOS 83, TF. 977774720 | C/ MARE MOLES 65, TF 977333289 | C/ BERNAT DE CABRERA 1, TF. 977330329

VERMUT OCI I GASTRONOMIA

Juny-Juliol 2016VIU Reus | 92

afegeix Prats. De fet, són mol-

tes les receptes en les quals

s’hi pot afegir vermut com a

complement. En el cas de les

perles, el seu estat gelatinós

accepta tot tipus de contras-

tos i barreges. Tant pot mari-

dar en un gelat atípic i arriscat,

en un còctel o com a Snack

afegit a qualsevol plat on es

vulgui potenciar el toc amarg

que, com aporta Laura Prats

“al final el paladar se t’hi acaba

acostumant i al final ni el no-

tes”. I és que el misteri es tro-

ba en els receptors sensorials

de la llengua i el nas, els quals

van íntimament connectats.

Aquests pateixen una adapta-

ció diferent cada vegada que

tasten un producte que no és

habitual.

Pel que fa als productes més

nous de vermut, se’n destaca

el Miró Rojo Fusión, un vermut

d’autor amb Paco Pérez amb

cinc estrelles Michelin. “Al ge-

ner també vam treure l’edició

limitada de 3.000 ampolles del

Miró Yard –vermut reserva– il-

lustrat amb un quadre del pin-

tor Jaume Queralt, ara exposat

al Museu del Vermut, i el qual

vam adaptar amb una etiqueta

curiosa”, resumeix Prats.

Fites assolides

Respecte el mèrit d’obtenir la

distinció de Vinari d’Or del Ver-

muts Catalans en el marc del

lliurament dels Premis Vinari,

del passat 9 de maig, es rep a

la fàbrica amb “molta il·lusió.

Sabíem que teníem un bon

producte, però que t’ho reco-

neguin és molt bonic. Encara

més en un any tan difícil com

aquest en el qual hem perdut

Pere Miró. Crec que vam gua-

nyar amb un producte que a ell

l’homenatja; és com el nostre

secret fet vermut el del nostre

reserva. Fa sis o set anys que

es va fer i la fórmula la va ela-

borar ell. Tot un honor”. La seva

afortunada rauxa, també va

arribar amb el premi al Vermut

Miró Blanc en la categoria dels

Vermuts Blancs. Laura Prats

posiciona la seva gran fita

“amb continuar treballant en

la tradició familiar, en fer feliç a

la gent i en innovar en aquesta

beguda que tant de si està do-

nant”.

«Sabíem que teníem un bon producte, però que t’ho reconeguin és molt bonic. Encara més en un any tan difícil com aquest en el qual hem perdut Pere Miró»

www.autosmuntane.es

COMPRA | VENDA | CANVI

Us desitja unaBONA FESTA MAJOR

C/ Santiago Rusiñol, 2 - 43206 REUSDavant del camp de futbol Reus Deportiu - Polígon Agro-Reus

Tel. 977 31 01 08 - Mòvil 660 44 66 00 | autosmuntane@hotmail.com

Jordi MuntanéAutomòbils

Ingredients:

Pel bacallà confitat

• 1 llom de bacallà fresc ‘Giraldo’

• 300 ml d’oli d’oliva verge extra

• 50 ml d’oli de sèsam

• Sal

• Pebre negre

Per a la textura de ‘shitake’

• 200 gr de ‘shitake’

• 100 ml de nata per cuinar (de

20% de greix)

• Oli

• Sal

• Pebre

• Per a la truita cruixent de ‘bo-

letus’

• 200 ml d’aigua

• 100 ml d’oli de gira-sol

• 50 gr de llevat

• 30 gr de ‘boletus’

Per a la sopa ‘thai de misso’

• 400 gr d’os de pollastre

• 2 cebes

• 1 api

• 2 pastanagues

• 100 gr de sucre moreno

• 1 branca de coriandre

• 100 gr de pasta misso

• 100 ml de soja líquida

El·laboració

Per començar disposarem dins

un cassó els lloms de bacallà

Bacallà de terraRECEPTES GASTRONOMIA

Per Joan UrgellésRestaurant Joan Urgellésc/ Aleus, 7 - Reus

L’espai de l’oli

L’acidesa de l’oli NO es troba

al gust!

Contràriament al que ens fan

creure, el grau d’acidesa no

condiciona el sabor de l’oli (ni

refereix a sabors àcids, ni cor-

respon a gustos més o menys

intensos), i només es detecta

mitjançant l’anàlisi química. Per

tant ni un oli d’oliva 1º és intens,

ni un 0,4º és suau, o ho poden

ser per altres motius diferents

a l’acidesa. Acidesa: Paràmetre

de laboratori que mesura el per-

centatge d’àcids grassos lliures

que conté una mostra d’oli

d’oliva determinada. Aquest pa-

ràmetre s’expressa com a per-

centatge d’àcid oleic, o el que

és el mateix, en graus, un u per

cent és un grau i no guarda cap

relació directa amb les caracte-

rístiques sensorials de la mos-

tra. En un oli d’oliva de qualitat

la intensitat del gust és degut al

fruitat, conjunt de sensacions

que ens recorden a l’oliva fresca

i sana, i un dels principals atri-

buts positius de l’oli. Encara que

el grau d’acidesa permesa en

els olis d’oliva de màxima qua-

litat, els verge extra, és 0-0,8º,

la DOP Siurana ho limita a mà-

xim 0,5º (depèn de temperatu-

res,varietat, pluviositat,...) per

assegurar que l’oliva és sana i el

processat correcte.

+ info: www.siurana.info

ben tallats, amb l’oli fred i ho

posarem a foc lent (la tempe-

ratura no ha de passar dels 50

graus en cap moment). El confit

estarà perfecte passats els 20

minuts, sempre i quan es man-

tingui en aquesta temperatura.

Pel que fa a la sopa Thai de mis-

so, en una olla abocarem una

ceba, api i les pastanagues ta-

llades a daus no gaire grans. Hi

afegirem l’oli i esperarem a que

adquireixi un color daurat amb

foc mitjà. Quan el color s’acos-

ti a un marró clar afegirem els

ossos de pollastre i les dues cui-

xes amb la pell (tot plegat tallat

a daus, també).

Una vegada està tot daurat, hi

afegirem una mica de soja, su-

cre moreno, coriandre i la pasta

de miso. Remenem i ho deixem

a foc lent, que se sofregeixi prop

de 5 minuts. Llavors hi abo-

quem l’aigua i fem bullir. En pic

bulli ho deixarem uns 30 minuts

a foc mitjà.

En acabat ho colarem i ho re-

servem. Ara treballarem la trui-

ta cruixent de ‘boletus’. Amb un

robot de cuina triturarem a gran

velocitat la barreja d’oli, aigua,

llevat i pols de ‘boletus’. Tot se-

guit, amb un biberó (ja sigui en

una planxa o en una paella anti-

adherent ben escalfada) farem

cercles de pasta d’uns 20 cen-

tímetres de diàmetre. Deixarem

que es daurin i, una vegada a

punt, els hi donarem un tomb.

Quan tot el cercle sigui del ma-

teix color beix, podrem apreciar

que no hi ha un excés de greix.

Els enretirem i els disposarem

en una safata amb paper absor-

bent (dues o tres capes). Ara,

ens posem amb la preparació

de la textura ‘shitake’. Tallarem

els ‘shitakes’ a daus i els sal-

tejarem a foc fort. Volem que

es tornin daurats i que gairebé

s’enganxin. Això ens donarà un

gust agressiu. Afegirem la nata,

abaixarem el foc i rectificarem

de sal i pebre. Ho deixarem re-

duir tot plegat i esperarem que

tingui una textura espessa. Un

cop aconseguida, ho ficarem tot

dins un robot de cuina i ho tritu-

rarem, ho passarem al biberó i

ho reservarem pel plat final.

Arriba l’hora del muntatge

del plat. Col·locarem el baca-

llà prèviament escalfat en el

mateix oli, sense deixar que la

temperatura del mateix superi

els 50 graus (abans l’haurem

passat per paper absorbent).

Amb l’ajuda d’un biberó dispo-

sarem els 3 o 4 punts de tex-

tura de ‘shitake’. Amb l’ajuda

d’una gerra disposarem també

1 ml de brou ‘thai’ lleugera-

ment calent. Entre el bacallà i

els punts de textura ‘shitake’,

recolzarem una o dues truites

cruixents de ‘boletus’ i, per

acabar, en cada punt de textu-

ra disposarem unes branque-

tes verdes variades amb l’ob-

jectiu de proporcionar a l’àpat

un gust de terra i hort (que és

el que cerquem). Una vega-

da acabat, tindrem un bacallà

amb gustos marcats de la terra

que, contrastaran amb el deli-

ciós sabor de mar del bacallà.

VIU Reus | 94 Juny-Juliol 2016

96

LA BAJOQUETARESTAURANT -Nova gerència-Carrer del Mar, 5 - 43201 Reuslabajoquetareus@gmail.com | labajoquetareus

CUINA CATALANA I DE PROXIMITAT

Especialitat Carns i peixos a la brasa

Preu menú 19/23 €

Horari Dimecres i dijous oberta les nits. Divendres, dissabte i diumenge, migdia i nits. Dilluns i dimarts tancat

Situat a la zona de vianants del centre

de Reus, al costat de la Plaça Merca-

dal, al Carrer del Mar, trobem La Ba-

joqueta, un restaurant amb capacitat per 24

persones que el fa molt acollidor.

La seva cuina casolana està feta amb pro-

ductes de proximitat, d’excel.lent qualitat i

de temporada. Disposa de diferents menus

d’entre 19 i 23 euros que consten d’entre

quatre i sis plats, tancant el menú amb les

postres totalment casolanes. També ofe-

reixen suggerències de la casa amb un petit

suplement. Disposen de carta de vins amb

referències de la D.O. Terra Alta, D.O.Q. Prio-

rat i D.O. Montsant. Per la brasa disposen

d´un forn de brasa Josper.

Ofereixen menús per sopars de grups, em-

presa, aniversaris, etc. a un preu assequible

i al gust del client.

RESTAURANT GASTRONÒMIC

Especialitat Cuina d'autor

Contacte Tel. de reserves: 977-651-557 o 977-651-567 www.granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com

BRUIXES DE BURRIACBy Jaume Drudis. RESTAURANT / HOTEL / SPAc/ del Cup, 2,5 i 7, 43893 AltafullaTel. 977 651 557 | www.bruixesdeburriac.com

97

El restaurant Bruixes de Burriac, amb la

signatura del xef de renom Jaume Drudis,

és present a la Guia Michelin, entre d’altres.

Ofereix, a més de la carta que es renova

cada estació de l’any, una sèrie de menús di-

ferents per a cada mes. En Jaume també els

proposa un menú degustació que els apor-

tarà tots els sabors i sensacions del mar i la

terra amb els productes més autèntics del

Camp de Tarragona.

PATI DELS TARONGERS

Nou espai a la Vila Closa d’Altafulla. Lounge bar

al pati del castell de Montserrat, just al costat

de l’Hotel Gran Claustre. Gaudeixi d’un lunch o

un sopar a l’aire lliure en un entorn únic i ple

d’història. Zona chill out, còctels, copes... Cele-

bracions, esdeveniments, i molt més. Obert la

temporada d’estiu, us hi esperem!!!

SPA GRAN CLAUSTRE

L’Spa Gran Claustre és un indret on es respira

pau i tranquil·litat. Disposa d’un circuit termo-

lúdic i una carta de diferents tractaments re-

frescants i calmants per a l’estiu, depilacions

i tractaments facials per sentir-te bé per dins

i per fora.

98

MAS FOLCHRESTAURANTCtra. Reus a Constantí, Km 5 - TarragonaTel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR

Especialitat Cuina tradicional i creativa

Horari De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres.

Benvinguts al Restaurant Mas Folch,

un dels racons amb més encant de la

comarca. A pocs quilòmetres de Ta-

rragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat

en una masia modernista familiar i envoltat

d’una zona enjardinada amb més de cent

espècies vegetals diferents. El conjunt for-

ma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina

d’autor, barreja de tradició i creativitat i on

el temps s’atura en mans d’un servei atent

i professional. El nostre servei de cuina és

de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i

les nits de divendres i dissabte només per

a grups amb reseva prèvia, a partir de 20

persones. El dilluns tenim tancat per des-

cans setmanal. Durant el mes d’agost el

restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts

i dimecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva

prèvia. No li podem garantir el nostre servei

si no ha encomanat taula amb antelació.

CruzaltPensEspecialistaMontblanc

1 Plomes estilogràfiques Montblanc i d’altres primeres marques

1 Edicions limitades

1 Col·leccionisme

1 Rellotges i altres complements

1 Assessorament personalitzat

Peces d’alta qualitat a preus immillorables

www.cruzaltpens.com

GAUDEIXDE

REUS

FELIÇ SANT PERE