=w-

ì/n^owmafa/v-a, ¿e y^ncM^

i mes coses

SA SELLA

SUMARI

Temps enrera 3

Opinió : Les festes 4

Camp de Treball "Sa Torrentera" 5

Cartes 6

Opinió: Homenatge a na Sebastiana..7

Cases i Terres 8

Sortir de marxa 9

La Creu Roja informa 10

Cartes H

Opinió: La T.V.S 12

Opinió: La piscina 13

Entrevista 14

Grup d'Acció Social: STOP 15

Opinió: El tema de l'aigua 16

Opinió : Els discos 17

Església 18

Opinió : La presó 19

Els nostres talaiots 20

Cartes 21

Grup d ' Esplai 22

Esports 23

NOTA DE REDACCIÓ:Els articles d'aquesta revistaexpressen únicament l'opiniódels propis autors.

La data màxima per entregar cartesal director o articles pel pròximnúmero de Sa Sella és dia 30de Setembre.

Les cartes al director han d'ésseridentificables o signades.

PUBLICITAT:El preu únic de publicitat, enun tamany targeta, és de 1000pessetes.

FORMEN PART DE L'EQUIP DE REDACCIÓ:Joana FerragutPere LlabrésFranciscà LlabrésMaria ZuàzagaPep VallèsAntoni VallèsManuel VarquielJordi ZuàzagaJoan MorroMaria VichTomeu MorroGuillem MutCatalina AloyJoana Ma ArromFrancisco RamonPere A. LlabrésFranciscà CirerMagdalena OliverGuillem FerrerPep Aloy

COL·LABORADORS :Jerònia Campaner i FiolBartomeu Mut i LlabrésJoan FloritMaria FloritProfessors del C.P. Ca'n BriiAlumnes del C.P. Ca'n BriiOrganitzadors de Sa Romeria

FOTOGRAFIA:Pep Pons ReiL'amo de Can Rigan

IMPRIMEIX:Edicions Llevant, Manacor

Dipòsit legal: PM 400-89

SA SELLA

TEMPS ENRERA

P I T Y O U S S A E

LA CONQUESTA ROMANA (III)

Les Balears romanes en el segle Id.de Crist segons Cai Plini i Pomponi Mela.

L'entrada dins el món romà va suposar per a Mallorca l'aparició, per

primera vegada, del que anomenan "vida urbana".Segons les Fonst escrites, Caecilius Metellus, just conquerides les

illes, funda dues ciutats: PALMA i POLLENTIA. Les dues gaudien la categoria de colònies governades d'acord amb el dret romà.

A més d'aquestes dues ciutats de nova fundació d'acord amb les no£mes de l'urbanisme romà, les fonts escrites parlen de l'existència a Ma-llorca de dues ciutats que gaudiren del "dret llatí", GUIUM i TUCCIS, iuna altra de confederada, BOCCHORUM. L'emplaçament de Bocchorum es creues troba devora el actual Port de Pollença. Dels altres dos nuclis ci-tats, Guium i Tuccis, no s'han trobat, de moment, proves que demostrinllur emplaçament.

Un problema que ha preocupat els investigadors és com es dugué a -terme el procés romanitzador, és a dir, de quina manera es va aconseguirque la població indígena assimilas la cultura romana.

Se sap que Metellus va fer venir 3-000 colons de la península Ibè-rica per poblar l'illa una vegada fundades Palma i Pollentia. Pero no re_sultà fàcil d'explicar com els colons, segurament soldats llicenciats del'exercit (és de suposar que amb un nivell cultural baix), amb un cente-nar d'anys pogueren canviar radicalment la cultura de un poble , que ales hores gaudia de una població, s'ha suposat, d'uns 25-000 a 30.000 --habitants.

La romanització suposa una ruptura amb la cultura talaiòtica, peròno una eliminació absoluta de la població indígena

Desconeixem però aspectes més importants de la població com són laseva distribució geogràfica. No obstant el fet que les inscripcions s'hagin trobades en el Pla de Mallorca per una part, i per altra les provesarqueològiques d'abandonament d'estacions d'una llarga pervivència, ha -fet pensar a alguns autors, que hi va haver una tendència dels conquistadors, a abandonar les zones de muntanya i establir-se a les zones planesde l'illa.

Un fet que amb tota seguretat degué repercutir d'una manera fona--mental dins aquesta població fou la difusió del cristianisme. Però no estenen proves de quan i com arribaren a Mallorca les noves idees.

3 -

.««iliillill SA SELLA

EL MILLOR DE LES FESTES: "SA COMEDIA.

Resulta difícil comentar unes festesque, ja de per sí, són males d'entendre.Els actes esportius són els més nombro-sos:

Les finals d'un Torneig de Tennis quepoca gent sap quan va ésser el prin-cipi .Les carreres a peu, que no comptarenamb un important número d'al.lots quees trobaven al Campament de Cala Muí—ta amb el Club d'Esplai. A més a més,tampoc no comptàrem amb la participa-ció del nostre esportista més desta-cat, en Guillem Ferrer, per lessió.Això sí, tenguérem la mateixa festade cada any ^mb la participació decorredors i cotxes, tots al mateixtemps i, com a novetat, la nova rutaestablerta pels corredors quan elcotxe-guia municipal va equivocar elcamí. Quina passada de l'autoritatmunicipal al conductor! Però això fafesta.Les carreres ciclistes locals tambétengueren la seva part anecdòticaquan, deu minuts desprès de l'horaprevista de començament, se ' n temé --ren que no hi havia medalles i e isorganitzadors en cercaven per tot.Després de la traca final, encara non'havien t robades. Suposam que laDiada Ciclista III Vila de Sericei lestengué tot el necessari.El partit de futbol no tengué més in-cidents que l'absència d'aigua perpoder beure els jugadors. Mes sortdegueren tenir els petits.Els caçadors organitzaren el Tir aiPlat com cada any.Les típiques Corregudes de Joies dei-xaren de ser típiques. No sabem perquè, però tal vegada ja no quedinmassa joies a Sencelles.El Torneig de Futbet que l'any passatja no es va fer per falta de pista dejoc, enguany no s'ha fet per faltade...ganes de l'organització.L'Auto-cross, tanta sort !, no tenguécap incident. (Ni incident, ni lloc,ni corredors, ni públic, ni res deres). Una gran idea de no se sap quiperquè no hi hagi cap accident.Els Alumnes de Gimnàstica Rítmicamarcaren la novetat d'enguany de lesfestes.

Els actes culturals vares ésser variats:Ekposició de pintura el dimecres.Altra exposició de pintura el dijous.Actuació de la Banda Municipal deMuro.Actuació dels Xeremiers de Sencelles.Actuació de la Coral Sor Franc i na i ria.Aprofitament de la Casa de Culturaper anar a fer "es variat".Actuació d'Es Jonc i de 1'Escola deBall.Repetició de la comèdia feta fa dosanys pe1s sence11ers "L'amor veniaamb taxi", aquesta vegada a cài-reedels sineuers. Abans canviàvem decomèdia, i enguany canviam decomediants.Cine al poliesportiu, improvisació dedarrera hora.

Els actes pròpiament festosos varenésser :

El Concert de Montenegro i Làser, pa-gant . Fa 1 ta a rsebre qu i pagarà 1 espèrdues que ha suposat.La Festa Infantil a la Plaça. Tantasort que els al.lots no tengueren unafesta passada per aigua, pero casi.La Bervena a la Plaça Nova, més es-pectacle que bervena, amb exhibicaóexòtica de personal no endèmic, icontractació de darrera hora del con-junt local Taxes Band.I, ja per acabar, els focs. Això oi,enguany, tots allà mateix.

El més destacat de les festes: La comè-dia dels organitzadors! Comèdia per anarllevant actes com les corregudes dejoies, el torneig de futbet, 1'auto-cross, el torneig d'escacs, el concertfinal a la Plaça, etc. Comèdia per duruna representació teatral de Sineu te-nint un grup a Sencelles. Comèdia per nosaber ningú dirigir el trànsit a l'horade les carreres. Comèdia per nu pensai'que havien de donar medalles ais quecorregueren en bicicleta. Comèdia perfer un concert lluny del presupost deles festes que... qui pagara? Comediaper haver de pagar una burrada de jor-nals perquè ningú no s'arromanga.Això sí, les festes que hem vist nosal-tres no són les mateixes que lia í: e t. veu-re la TVS, que ja sembla la televisióoficial. Des d'on miraves tu, TVS??

SA SELLA

CAMP DE TREBALL «SA TORRENTERA.

Durant els darrers anys s'hananat desenvolupant una sèried'activitats i acampades a SaTorrentera, lloc habitual delsescoltes,coneguts més com"boyscouts" terme anglosaxó quevol dir nin explorador. Peròenguany hem pogut viure més aprop aquests esdeveniments jaque els joves que hi formen parthan sortit del seu amagatalli s'han volgut donar un poc mésa conèixer dins el poble. Formenpart dels denominants Camps deTreball.

Aquesta activitat està basadaamb el voluntariat, i suposa,que la gent jove, que normalmentestà estudiant, vol dedicar partde les seves vacances treballantper un poble, o per qualsevolcol·lectivitat que ho necessiti.Llavors l'Oficina de Joventutde cada comunitat, el que faés proposar unes tasques a partird'una ubicació, en aquest casSa Torrentera a Sencelles, cedidapel Grup Escolta i Guiatge deMallorca. A partir d'aquí esproposava una feina de reconstruccióen aquest cas treballar en elpoble de forma voluntària. Aquestaés la ideologia que marca uncamp de treball.Amb quin objecte ve aquesta gent?Ve amb ganes de fer feina, persuposat, però principalment perquèsaben que trobaran gent voluntàriade tot el món,i gaudir d'unaamistat entre ells durant elsquinze dies que dura el campament.El camps de treball formen partde les diverses ofertes de tempslliure que hi ha a Mallorca,on hi trobam:

L'Esplai, que està presiditpel G.E.D.E.M., que es redueixals infants, i l'Escola d'Estudisde l'Esplai, i per altra part— Moviment d'Escolta i Guiatgede Mallorca, són dues ofertesde difernte concepció encaraque el seu objectiu comú és educació

dins el temps lliure, duit aterme per camins diferents. L'ofertadins la branca del GEGM compren,camps de treballs, intercanvisi camps d'aprenentatge que sónactivitats totalment desconnectadesde l'Esplai o de l'Escoltismei que, es fan directament desde l'Oficina de Joventut.

A

Sa Torrentera, durantforma part dels nouTreballs dispersats per Mallorca.Durant la primera quinzena d'Agost,ugrup de 17 joves de diferentsnacionalitats,que s'han dedicata pintar les parets del Claustrede les Escoles,els llocs perpoder aparcar els cotxes i aajudar a l'embelliment del pobledurant les festes.

1'estiu,camps de

Aquesta nova manera de treballari passar-ho bé, que pot ser descone-guda per molta gent, no solsamentestà destinada a gent foràneasinó que qualsevol mallorquípot apuntar-se a un camp de treball.Com ho pot fer? Simplement ananta l'oficina de la Joventut onpot conformar-se de les distintespropostes que es poden dur .aterme el proper estiu.

SA SELLAíïïsíasíísísíísíïsísííi

C A R T E S

SOPAR I MÍTING POLITIC A HUBERTS

Festes de la Mare de Déu del Carmea Huberts, any 92.Enguany hi ha hagut una innovació,organitzada pels ruberters. Vaconsistir en un gran sopar a laplaça d'aquest llogaret, per atots els que habiten al nucli,els seus voltants, o bé que tingues-sin qualque relació amb Huberts.A més, tingueren la gentilesa deconvidar a tots els componentsdel consistori i tots els funciona-ris municipals, detall que agraeixoprofundament per la gran estimaque sempre he tingut, i tene, pelshabitants d'aquest pintoresc itranquil lloc.Tots col·laboraren amb el seu treballpersonal, i econòmicament, tenintun gran èxit, tant en organitzaciócom en la seva elaboració.Fins a les postres, tot va anarmolt bé, però, per desgràcia, semprehi ha d'haver un "però", per aque la cosa no surti rodona, unmiting.No sé si estava previst o no enel programa; si hi estava, el méslògic era que un representant deHuberts, asignat per l'organitzacióhagués saludat a les autoritatsi, si ho trobaven oportú, donarles gràcies per les obres realitza-des; al consistori anterior perhaver-les gestionades i a l'actualper haver-les executades, ja queno tot el que un consistori començapot acabar-ho durant la seva legis-latura, és a dir, són com unesanelles que es van enllaçant performar una sòlida cadena que passad'un consistori a l'altre.Va resultar que, sobradament, apare-gué, micròfon en mà, el que diuser, i és, delegat d'Alcaldia deCa's Cañar i Huberts (no el batle,com a Biniali), nomenat pel seugermà, segons digué, passant moltper damunt les Institucions, comsi es tractàs d'un clan familiar,i amollà tot un discurs amb elsegell de la passada campanya elec-

toral. O sigui, desprestigià alsanteriors consistoris i exaltàal seu grup fins al més alt firma-ment polític, dient que tan solsacudíem a Huberts quan s'acostavenles eleccions, per anar a cercarel vot, i que cap Ajuntament ante-rior havia fet res per Huberts.Toni de "na' Cavallera", o delegatd'alcaldia de Ca's Cañar i Huberts,quan pronunciaves aquest discurspost o pre-electoral (no sé cominterpretar-lo, no sé si mentalmenttrasladar-me a l'any 91 o 95, ique supòs t'havies estudiat enmés d'una ocasió), pensares enla part que correspon a cada consis-tori , anterior i actual? Han desaber pensar.Qui va gestionar i executar l'enllu-menat públic de Huberts?I la millora de la carreteraSencelles-Pina?I l'eixamplement de les curbesdel final del carrer des Rafali d'es Revolt de Ca'n Blanc?I la curba de 1'entrada a la carre-tera de Sineu?I 1'eixamplement de la carreterade Sineu a Pina?I l'asfaltat de la plaça de Huberts?Qui va torna a institucionalitzarles festes del Carme per a quèfossin populars i obertes per atots els ruberters?Qui va gestionar i aprovar el pro-jecte, reservant la corresponentpartida presupostària, de la millorai nou asfaltat de tots els carrersde Huberts, amb entrada i sortidaa la carretera de Sineu, ja quedit projecte s'aprovà a finalsde 1990, així com l'enllumenatde Ca's Cañar, Son Arrossa i Jor-nets?Aquestes darreres obres pertanyenal Pla d'Obres i Serveis del 91,i havien d'executar-se abans deles eleccions, però per qüestionspolítiques del C.I.M. i GovernCentral, no se pogueren executar.Jo, personalment, havia demanatal propietari de Son Jordà, D.Miquel Perelló, si ens podia cedir

t 6

SA SELLA

part del seu terreny per ' així podereixamplar la sortida a la carreterade Sineu, comptant amb la sevaaprovació.Senyor Delegat d'Alcaldia de Ca'sCañar i Huberts, per favor, unpoc més de serietat, i procuriestar més enterat del que succeeixal seu llogaret; no s'ha de volerpenjar medalles que altres, abansde vostè, guanyaren amb molt d'es-forç, ja que estar davant d'unaalcaldia o delegació exigeix untreball sèrio, honrat i constant,i no desprestigiant a l'oponentpolític amb mentides i calumnies,ja que totes les obres que es rea-litzen per a millorar la infraes-tructura del poble, i el nivellde vida de tots els sencellers

són una satisfacció personal ide l'equip col·laborador i que,des de que l'equip de govern veula necessitat d'una determinadaobra, fins a l'elaboració del pro-jecte i de l'execució de l'obra,han passat una sèrie de circumstàn-cies, unes favorables i d'altresno tant, que fan que et compenetrisamb dita obra i la sentis com ateva, personal.Després, la culminació, és poderentregar-la als teus conciutadansper a que tots la poguem disfrutar.Els baties passen, però les obresqueden. Treballem amb serietati honradesa.

Joan Roig i CirerRegidor del Molt Il·lustreAjuntament de Sencelles

L'HOMENATGE A NA SEBASTIANA.Na Sebastiana Llabres Ramis, aconseguíun important èxit esportiu, i a i'horade sortir pel diari, tothom vol sortir ala foto.

Vull recordar corn va començar això:Els pro-Fessors cíe 1'escola rie Gencellesdedicaven part, riel seu t.ernps a fomentarl'esport. Poca gent se'n va témer.Els mateixos professors de l'escola, elshorabaixes i els dissabtes i casi sempreamb els seus cotxes, se'n duien els al-lots a altres escoles (a vegades més rietrenta). Ara record Inca, S'Estanyol,Calvià, Petra, Alaró, Ganta Maria, SantaEugènia,... Poca gent se'n va temé t - , iquaicun encara es va queixar que torna-ven tard.Quan eternar\aren gent per acompanyar-los,poca gent es va oferir.Quan demanaren un equipatge pels al·lotsno va ésser possible i haguérem de re-córrer a amistats i coneguts. Ara recordles camisetes del Pub S'Espiga i les delmagatzem de'n Llorenç Racó. Poca gent.se'n va témer.

En vistes d'això, i corn és normal, oispt of'cíSBnrs de l'esr.ola s'han anat can-sant, s'han dedicat mes a ai tres cuses i

s'han perdut, alguns bons esportistes.Poca gent se n'ha ternut.Na Sebastiana ha ti- lunfat, segurament hatengut altres ajudes, però el mèrit esben seu.Tots aquells, que ara surten a sa foto,pujen al r.arro. ¿Saben aquests que? Seri-ce i les ha tengut altres al·lots cap-pi ons, individualment o en equip? ¿Sabienque hi ha nins i nines que no han perduten cap competició quc-e nag in par 11 !.. i pat?¿Saben que si els haguessin ajudat aratendfiem molta mes gent com na Sebastia-na? Però clar, a l'hora d'arromangat -seno h i ha n .1 ngu, pet o, per sor tir a lafoto...Enhorabona, Sebastiana: I als altres,als de la foto, si roa3ment. voleu col·-laborar, demanau a na Sebastiana que ha-via de menester quan río li donareu.

7 =J

SA SELLAD

Es Puig Agut és una de les posses-sions més conegudes del poble.El casal es pot veure des depunts molt llunyans donada laseva situació. Es troba daltd'uns dels turons més alts delterme, dominant tota la comarca

del Raiguer.El nom de Puig Agut seguramentprové del lloc on es troba en-clavades aquestes terres, jaque el terreny és agrest i pun-

'Actíllment és propietat de IsabelCirer de Cas Mostatxet i de Cancavallet, coneguda propietàriad'una famosa empresa de recamvisi maquinària de Ciutat.La finca està situada entre SonReal, Son Pericas, Son Salas,Son Escolà i Son Durí. L'entradaés pel camí de Son Arrossa ité una extensió de 25 quarterades,que es dediquen fonamentalmental conrreu de cereals (Civadai ordi) per alimentar la guardad'ovelles. També hi ha ametllarar,tarongerar i un petit hort deconsum familiar, regat pel poudel casal. Les tanques de lafinca reben distints noms: ElsUllastres, S'Avenç, Sa Garriga,Sa tanca dels sestadors i saTanca gran.Les Cases estan situades damuntla cresta del turó, penjant sobrela plana per allà on corr eltorrent de Solleric. Tota aquestazona de devallada està plenad'avenes i petites coves ques'escampen pel mig del bosc.La construcció del casal es relati-vament recent, ja que només fauns 25 anys que es va bastir.L'antiga caseta que hi haviaencara subsisteix, essent actual-ment utilitzada com a vivendadels amos. Devora aquesta vellacaseta s'hi troba el forn, que

8 .

ño pot faltar mai al camp jaque era indispensable per poderpastar i torrar.Tot el casal està rodejat perun magnífic i extens jardí quecompta amb una piscina per refrescarels calorosos dies d'estiu.La casa té dos pisos. La plantainferior està destinada a salescomunes : menjador, cuina, salesetc. Al pis superior s'hi trobenel dormitoris.Per tot arreu hi ha terrassesempedrades, amb porxades o desco-bertes per aprofitar les magnífi-ques vistes que des d'aquellaesplèndida situació es podenveure. L'entrada del portal prin-cipal està coberta d'una originalpèrgola.

SA SELLA : -x 11111

Es pot contemplar des de la Victo-ria d'Alcúdia fins el Puig deGalatzó, des de Muro fins Algaida.Encara que la construcció siguirecent, s'hi ha volgut imitarels detalls tradicionals coml'arc redó de pedra de l'entrada,els escalons de fusta i ceràmica,la roba de llengües, els arcsde marés de l'interior, l'empedratdel jardí, etc.La casa està orientada a la maneratradicional : cap al sud, donantl'esquena a la serra per aixíevitar el vent i la pluja.A la part Nord hi ha una carreraempedrada amb una cisterna almig. Des d'aquí es pot veurel'era perfectament conservada,situada molt aprop del corraletde figueres de moro que fa degalliner i de les gàbies on hiha tota una representació d'ausdomèstiques i nius : Gallines,ànneres, indiots, faraones,verderolsperdius, coloms i mèrleres.El lloc és molt ventós, fet queha estat aprofitat pel posader,en Joan Llabrés, per construirun petit molinet de vent queli permet saber d'on bufa. Elli la seva dona, na Joana Llabrés,

Sortir de Marxa-Que feim? Anam a part o banda?-On-Batua el món amb aquesta calorés necessari anar a vorera de

mar i s'importa banyar-nos el

cul ,-Anam al port d'Alcudia?-Anem-hi ! ! !Ha arribat. la temporada alta

i el Port d'Alcúdia és freqüentatper moltissima gent no nomésde fora de Mallorca, sinó tambéde gent de la comarca que surtdels seus pobles per anar a ferdues copes on hi hagi més trull,i a "tirar les canyes"El lloc on si pot trobar tottipus de gent,i qualque vici,

ja fa cinc anys que estan alPuig Agut. Tenen una llarga expe-riència com a posaders, abansd'estar aquí havien duit la fincade can Sureda de Pollença i Sacoma de s'Heretat de Bunyola.Ells dos ens varen atendre moltamablament, fent-nos passar unaestona molt entretenguda ambles seves explicacions.

és en el complexe "MAGIC",ambla seva discoteca i nombrosos"musics-bars".Allà s'hi not trobardes d'un mini-circuit de mini-motes, a un circuit impresionantde "motes" i "paraigües.Tampoc no hi pot faltar pels

qui cerquen l'emoció,una granbolla de vidre amb soports deferro.no de fusta ni de "burballes",amb una cadira enmig que fa anarcapbaix-culalt a una gran velocitat,que és molt recomenable per despréstirar el que et sobra.Es que allà s'hi pot trobar detot!!.No poden faltar els "xulos",apoiats a la barra d'un bar ambla camisa despitallada, fentl'ullet a les estrangeres;nitampoc aquells que van passatsde voltes i que es conten lespenes,amb veu alta,sense sabermassa bé el que es diuen,descansantl'orella de mul recolzats a unatorreta "d'en Gesa", mentresels altres es juguen la vidaamb un casc passat fent voltes

9 ==

SA SELLA

LA CREU ROJA INFORMA

CREU ROJA ESPANYOLA s'ha definit sempre pels seus programesd'Intervenció Social i de Solidaritat amb els colectius mésmarginats i deficitaris, però gràcies a la subvenció rebudapel I.R.P.F., aquests programes han pogut desenvolupar-se enmoltes de les Administracions Públiques de la nostra ComunitatBalear; en el cas del teu poble ha estat possible gràcies alconveni existent entre Creu Roja Espanyola i la Mancomunitatde's Pla.

En aquest any de grans fetes,la Creu Roja no ha estat menys i elseu papel s'ha reflexat de duesmaneres molt importants:

1. Alimentant el nombre deintervencions, persones ilocalitats atessas.2. Informant, donant formació icoordinant accions amb elsvoluntaris, de qualsevol edat icondició, que treballen per unbe comú: "la SOLIDARITAT".

La SOLIDARITAT a Creu Roja sereflexa amb una gran diversitat depersones voluntàries, la vertaderaànima de Creu Roja, i de programesd'intervenció a diferents colectius.

La gent gran és una de les nostrespreocupacions. Creu Roja s'interesspel seu benestar individual, social isanitari de moltes maneres:

- Transportant menjar cuinat al domicilid'aquelles persones que no poden anar pelseu propi peu als Menjadors Municipals.

- Fent companyia a persones majors dinsdel seu domici 1 i.

- Acompanyant-les a fer passejades opet i ts trami ts.

*"*»>»

El servei del TELEALARMA és el darreri el més interessant projecte de Creu Rojaper la 3a Edat, els minusvàlids, els mal.latsi per les persones que estan soles la majorpart del dia. Simplement pitjant un botó,el TELEALARMA dona una seguretat d'atencióal seu propietari, davant crisis sanitàries,caigudes i accidents.

[t 10

SA SELLA

Els Minusvàlids és un altre colectiud'interés per part de Creu Roja, peraixò tenim programes de ajuda i

recolzament al m i n u s v à l i d on els v o l u n t a r i s ajuden a la persona enel seus desplaçaments,1'acompanyan en tot moment, li fancompanyia; però pensant que tot això no era s u f i c i e n t , CREU ROJAdisposa d'un MICROBÚS adaptat pel TRANSPORT del m i n u s v à l i d i delsseus acompanyants.

Com podeu veure tantes a c t i v i t a t s requereixen de molta de gentper dur-les a bon terme, per això DÊMANAN A LA GENT DES POBLE QUEVULGUI AJUDAR O FER QUALSEVOL COSA PER LES PERSONES DEL MUNICIPI,POSSAU-VOS EN CONTACTE AMB NOSALTRES PER FER-VOS VOLUNTARIS:

"ES UNA EXPERIÈNCIA QUE MEREIX ÉSSER VISCUDA".

CARTES

A l'equip de redacció:M'agradaria, sobre tot, que noagafassiu aquest article com unaconya, o mala idea, de cap a larevista, sinó com una opinió oidea personal.La primera cosa que m-'agradariarecalcar, és el cas de la portada;està molt ben feta i tot quadramolt bé, però la petita deficiènciaque jo hi trob, és la de la foto.No dic que estigui mal feta, nitampoc que es vegi borrosa, sinó quemoltes vegades m'he trobat ambla intriga, per així dir-ho, quepoques vegades, sé el lloc on estàsituada aquesta (sigui la fotografiad'un pont, d'un pou, ...). Peraixò, no estaria gens malamentque hi posassiu el nom a un lloc

llegible amb el fi de que es poguéslocalitzar el lloc d'on es tracta,(per part meva, tenaria més valorartístic).El segon punt, es refereix a lessignatures. La veritat es que quanveig un article fora firma, se'mlleven les ganes de llegir-ho.Per lo tant, m'agradaria queestiguessin firmats amb un

pseudònim, per que ja sé que noho voleu signar amb els vostrenom. Només amb això, l'article,cobraria més personalitat. (Vadirigit als articles fora signar).Quan- he escrit aquesta carta,no he estat ajudat ni influenciatper ningú. Solsament he expressatla meva opinió. Moltes gràcies.

Pep Alomar

11

:;lì!«^í+Xwiyiwl·i·l·l·if&íttiíl·:*

SA SELLA•x-:-:-:-:*:*:-:*:-:-:-:-:-mmïmi?mmgm¡¡:_xo:*:*:*****:*:

SÍSÍKÍÍíSií^^í^^ÇSS^?^^^^^^^^^ííAïííííAaíiíSíííïí: s: mmum

ES DEMANA L'OPINIÓ DE LA GENT DAMUNT LA Ï1ÍLEVISIO LOCAL: TVS.

Antònia Ramis Mut, "de Ca'n Respeta'

Trob que es volen superar molt en tots els programes que fan.Des de que van començar fins ara han progressat molt i de cada

dia ho estan aconseguint més,.

Tomeu Ramon Oliver, "de Ca'n Carrina"

En general està be', fan bona feina, però qualque pic donen coses

passades, però això era abans, ara ja no tant.

Catalina Aloy, "de S'on Llúcia"Sempre és interessant que hi hagi un grup de gent que dediquipart del seu temps a aquesta tasca, ja que- deu dur molts demals de cap i moltes hores de dedicació. És molt bo que dinsun poble tan petit com Sencelles hi hagi una televisió pròpia,però trob que hi hauria d'haver més dies d'emisió i que s'hauriende corretgir les faltes d'ortografia.

Franciscà Oliver, "de Ca'n Corante"

Trob que està molt bé. Fan molts de progressos i una feina moltben feta. Es una pena que no es pugui veure bé per tot.

Magdalena Roig, "de Ca'n Negret"

M'agrada perquè posen moltes coses culturals de Sencelles,veig que hi tenen molt d'interès amb els joves.

It 12

SA SELLAHR

Coloma Bestard Campaner, "de Ca'n Revull"

M'agrada perquè així la gent que no té ocasió de sortir, s'enteradel quo passa. I la gent que e's filmada, després es pot veurei així sabre com ha anat la seva actuació i rectificar-la(comediants, futbol, etc.).

Catalina Alomar, "de Ca'n Llarg"

ïrob que podrien fer coses més bones, trob que està be,

Tomeu Morro, "de Ca'n Xipos"

T.rob que li falten col·laboradors per abarcar més ternes, peròhan anat progressant i cada vegada abarquen més coses del poble.Trob que ha de seguir endavant.

¡USES QUE PASSEN ( i quines coses1

Quin estiu que ens ha tocat! Tanta sortque el mes d'agost és un mes de festes irie -fer poca feina1 Seria aquesta una bo-na ocasió per xerrar de 1er-, festes pa-tronals, però consideram que mereix uncapítol apart. El que si hem de destacarés l'èxit que ha obtingut

LA PISCINA MUNICIPALEs ben cert que ha permès refrescar unpoc els dies calorosos de l'estiu.Molta gent hi ha anat a passar els ma-tins o els horabaixes d'una manera mésfresca i divertida. Tanta sort de sap i se i na IA més a més, la presència d'uns monitors

ha donat l'oportunitat d'aprendre a ne-dar als qui no en sabíem. Gran cosa lap i se i na, sí senyor !També ha aconseguit llevar dels carrersa tots aquell al·lots que per no moles-tar als de caseva, molestaven als veï-nats jugant i cridant pels carrers aqualsevol hora. Ara, ai menys, podemdormir la sesta, tiene ï oa piscina1

Seria convenient prendre consciència delbon ús que s'ha cie fer de les dutxes illevar el costum de tirar gent vest.ida ala piscina. Es més sa i higiènic. Perùcorn que aquest és el guany de metgesi apotecaris, una monada sa piscina1

Gràcies a la piscina, tots anarn ben netsi ben lluents. Quina meravella de pisci--na i

13-J

SA SELLA

ENTREVIS TA

Poques vegades dins el poblede Sencelles podrem fer una entre-vista a una campiona d'Espanya.Ella és na Sebastiana LlabrésRamis de 15 anys, que el dia27 del passat mes de Juny vaguanyar el campionat d'Espanyaa Tenerife, de 600 metres llisos,categoria cadet, amb 1 minut36 segons i 14 dècimes (1:36,14).

Com et va començar aquesta aficióper l'atletisme?Vaig començar perquè veia elsmeus germans que corrien i ajo també m'agradava.(Hem sabut que aquesta aficióve d'enrera a aquesta família,ja que té un oncle que va sercampió de Balears).A quin club perteneixes?Al club Olimpo d'Inca.Hi ha altres sencellers que perta-nyin en aquest club?No, jo som la única sencellera.La majoria d'al·lotes són d'Inca.Qui era el teu entrenador?Enguany ha vengut al club unnou entrenador rumà, en Ion Puica,que també fou 1'entrenador il'home de la que va ser campionadel món d'atletisme. Aquest ensva agafar molt seriosament igràcies a ell vaig poder anaral campionat d'Espanya.Quin temps dediques a l'atletisme?A l'hivern una o dues hores diàries.Uns dies faig costes i altresdies també faig gimnàstica. Araque és l'estiu m'entren per jomateixa.

Es molt dur haver d'entrenar

cada dia?Els altres anys entrenava tresvegades per setmana i realmentsí que ho era dur. Però enguanyentrenava un poc cada dia i noho he trobat tan dur.

Es molt sacrificat el món de1'esport?sí, perquè hem de dormir vuito nou hores mínimes.Els darrers dies abans de laprova cuidàvem un poc l'alimentació.A l'època de l'entrenament (al'hivern) no podem sortir molt.L'entrenador en aquest aspecteera molt estricte, inclus a vegadesel vespre me telefonava per sabersi hi era. A l'estiu això ésuna altra història.Conté-nos qualque cosa d'aquestaestada a Tenerife?

nou dies, vaiggent, i també

Hi vaig estarconèixer moltaaltres campiones.Després de córrer tenguéremtemps per fer excursions ambels companys.

Què se sent quan es guanya unamedalla d'or?Vaig sentir molta d'alegria.No vos puc explicar lo que vaigsentir perquè me vaig sentircontenta de jo mateixa, de veureque tot l'esforç i el sacrificique he hagut de fer als entrenamentsal final m'han estat recompensats.Segueixes les Olimpiades?Sí, m'agrada molt veure-les ia més, m'agradaria poder-hi partici-par qualque dia.

14

SA SELLA.. Xi iiXWv ííWx x x x:::::: : :': : >. ;>:"x':-x x"; : :

.V'Xi'x-x-xXi-xX'X x :':':':" :-'-:": '1 -::::::'x:::::-:;-,:x- ..:.: . .:':.:x::-x::".:x:

La teva familia, que te vadir quan va saber que eres campionad'Espanya?De tot d'una no s'ho creien.I no s'ho varen acabar de creurefins que no vaig tornar ser aMallorca.La teva família t'ha recolsat?Sí, els meus pares m'han ajudatmolt, m'han acompanyat sempreper tot.Tenim entès que t'han de ferun homenatge. Que trobes d'aquesthomenatge?Estic molt contenta. ül pobles'ha portat molt bé amb jo.Suposam que participaras a lescarreres de Sencelles?

Sí, me fa ganes participar-hi.Quines aficions tens a més de

1'atletisme.M'agrada molt la música. Elsgrups que més m'agrades són Héroesdel Silencio i Niños del Brasil.També m'agrada practicar el bàsket.I ara que has acabat EGB, quèt'agradar i a fer ?M'agradaria estudira perruqueria.Què opines de Sa Sella?Que està bé.Vàrem acabar l'entrevista benfresquetes davora el ventiladorde Can Coques, i a damunt naSebastiana ens va convidar abeure una Coca Cola.Així dóna gust fer una entrevista.

StopEn aquesta vida tan moguda, tande pressa viscuda, a vegadesfer un STOP resulta difícil.Al manco per aquelles personesmés inquietes.Però és necessari aturar-se,mirar a la dreta i a l'esquerrai seguir endevant, tenint enconte cap on volem anar, senseprovocar accidents, i estantdisposats a ajudar als que nopoden seguir.La lectura de qualque llibrepot esser un bon remei.En aquesta pàgina anirem recopilantpensaments d'alguns escriptors,que sens dubte ens poden ajudar.

POSAR-SE EN CAMÍSi volem arribar a qualque lloc,cal posar-se ben aviat en camí,conscients de la tasca irrenunciablede la nostra responsabilitat.Es fa necessari sortir d'un mateix,rompre la pell endurida de l'egoïsmepropi i agosarar-se a viure unanova aventura de generositat.Posar-se en camí és començaruna nova tasca, encara que feixudaamb la il·lusió del qui pensa

que tot és possible i posa totsels mitjans al seu abast perdur-ho a terme.Posar-se en camí és mirar semprecap endevant, aprofitar les lliçonsde l'experiència d'un passat,sense sentir—se esclavitzatsni atemorits.Posar-se en camí és veure elcaire bo de totes les coses,confiar en la bondat de les personesi donar la mà a tots els quiens enrevolten.No basta posar-se en camí pertrobar el veritable sentit dela vida. Es també necessari seguirendevant, treure força de lescaigudes, encendre el llum dela il·lusió enmig de la foscai cercar en tot moment l'alimentde la fraternitat.Qui no es posa en camí i no cercanoves rutes a l'experiència dela vida, no sabrà ja mai quincolor té l'esforç i quina joiadóna l'alegria d'anar endevant.

Grup d'Acció Social.

15

ICA cel A Í|oM OtLLM-^tXxXrWíxXírXrXAíÍSÍÍSMÇfiWÃ-

^ïx^^ïx^vwx^Wwoxïx1:1:"--. |>xî---:•:•• ••:-:•:• ·. ·-v v ^ :.:.v:.::..-:-:;:;;;::L:-.- :·:·:-:.x·x·:::·· ·.·::.-.·.:.·.·.-.:.:.-.x-:-···-x- :

©PIMÍO

REFLEXIONS SOBRE EL TEMA DE L'AIGUA

No hi ha cap dubte que el temade l'aigua és de gran importànciatant per la seva trascendenciaa mig i llarg plac com per totesles circunstancies que han enrevol-tat aquesta qüestió dins el nostre

poble.La majoria municipal, no sensecerte frivolitat està afrontantel tema baix un plantajament deque cadascú amb el seu pou fa elque vol. L'oposició, bastant despis-tada de moment, s'ha limitat afer potadetes però sense aportarres sque clarifiqui la situacióEl membre del PSM (¿?) com a partinteressada amb la explotació del'aigua s'ha informat baix el puntde vista que li convé. Dins aquestpanorama ens hem oblidat del quesens' dubte és l'instrument bàsicdins el tema de l'aigua, la Lleid'Aigües de 2d'agost de 1985.És una llei que des que va sortirha aixecat molta polèmica. Elsmotius sens dubte els hem de cercaramb la distribució de competènciesEstat-CCAA a què aquesta llei esrefereix (sempre amb relació enla constitució i els distints estatud'autonomia) i amb tota una sèriede qüestions que de per si represen-ten un conflicte d'interessos entrel'interès públic i la propietatprivada de l'explotació dels aqui-

fers.Prova d'aquesta situació és lasentència del Tribunal Constitucionade 29 de Novembre de 1988 en respos-ta als recursos d'incostitucionali-tat presentats per distintes CCAAentre elles la de les Illes Balears.El Tribunal Constitucional pelque fa a la Comunitat Autònomade les Illes Balears és molt clarja que diu que la nostra comunitatúnicament té competències damuntels projectes, construccions iexplotació dels aprofitaments hidràu-lics, canals i regadius d'interès

per la COmunitat Autònoma,! entot cas corresponen a l'Estat lalegislació sobre el tema d'aigüesi en cap cas tendra la Comunitatccompetència general de règim d'uti-lització i aprofitament dels recur-sos hidràulics.Veim idò que ésuna competència residual i sempre

enmarcada dins les bases i coordina-ció de la legislació estatal.Aquesta legislació esta constituidabàsicament per la Llei d'Aigües.Aquesta Llei recull la problemàticade l'aigua des de una perspectivaque a més d'un hauria de mourea reflexió.S'entén l'aigua comun recurs natural escàs,indispensa-ble per la vida i irreemplazable.Aquest recurs ha d'estar subordinata l'interès general i la seva explo-tació s'ha de realitzar sense quese degradin pel que fa a l'aiguacom a recurs.Tot i que es respecten els dretsprivats tant sobre les aigües super-ficials com sobre les subterràniesse remarca que el domini privat

de les mateixes no autoritza l'ex-plotació amb perjuici de l'interèspúblic.S'estableix dins la mateixa Lleiun ordre de preferència que vendràmarcat pel pla hidrlògic de cadaconca hidrológica i en caràctergeneral s'estableix com a preferentl'abesteixement de la poblaciói a continuació els regadius iusos agraris,regulant la mateixallei mecanismes de revisió i inclus

^=16

SA SELLA!

d'expropiació del denominat usprivatiu de domini hidràulic.Especialment important es la dispo-sició transitòria de dita Lleique sotmet als titulars d'aprofi-taments d'aigües a les normes vistesabans especialment en cas de sobre-explotament d'aquifers i respectantsempre les normes del domini públichidràulic.Aquestes són en línies generalsles pautes que es dedueixen dela Llei d'Aigües i de la Sentènciadel Tribunal Constitucional.Si les coses són així, és evidentque la frivolitat sobra i que 1'in-terès d'una comunitat ha d'estarper damunt els d'un parell, curiosa-ment asseguts a les cadires de-l'Ajuntament. Es clar que si aqueixaqüuestió se sabia abans de leseleccions, i és de suposar queaixí era, perquè com els mateixosinteressats han reconegut, aquest

tema ve d'ernrera. Tant que elP.P. com el membre del P.S.M. haviend'haver informat al poble i aquesthaver pogut valaorar amb totalresponsabilitat la importànciade la seva decisió. No s'ha fetun estudi seriós d'aquest tema,cosa que si aquests senyors estantan segurs, no tendrien el perquè tenir por de fer. Es molt curiósque amb una llei tan clara, almanco amb els seus principis, lesseves informacions siguin tan con-traris al que marca la llei. Estambé curiós que sigui la ComunitatAutònoma, que només té competènciesresiduals, la seva font d'informa-ció.

Antoni Vallès i Perelló.

Fi. G DÏGCOSNo són precisament el ti d'Ossi far, peron* hi ha per toí . La famosa reforma cir-culatòria ja ha començat. Un temps, elsqui sabíem les t.rasques podi ein adreçarun poc, pero ara, a rnes a rnes, nern desehr e. ori hi ha els discos de sent.it decirculació prohibida, tí'estacionament,prohibit,... (N'hi ha qualcun que no pro--h i be i* i i|i'.j:riue cosa'"1'?)Tots els discos teneri una par't, anecdòti-ca, però un de molt curiós es aquell queobliga a passar pel carrer "d&s Corte"que és un dels pocs que poden anar i ve-nir. Quina aventura: Volta, quatre cot.--xes aparcats, puja damunt "s'acera", ca-mina un poc, baixa de "s'acera" pe i quehi ha veïnats asseguts a la fresca, tor-na a pujar perquè hi ha més cotxes apar-cats, baixa perone surt un guardià ci-v i l , mira n'esquivar e i .3 que van a peui, en sortir, si no has foradat cap ro-da, ja ets a Fia Plaça.Es pretenia llevar eis embosses de SaPlaça, i ara tothom passa per Sa Plaça.Alguns que un temps no hi passaven,

ara hi han de passar per nassos, però,i.-i així s'aconsegueix llevar eis embos-GOS de Sa F'laca,...Hem de veure també les coses Dones. Arat"aixeques amb il·lusió, amb ganes, ambinterès; surts al carrer, mires i pen-ses: N'han posat mes?Però, això sí, no han llevat rnol t.s dediscos de "stop" que hi són de mes. Per-què hi ha d'haver un "stop" al finald'un carrer per on no hi pots passar'"'A l'hora d'escriure això, no sabem cornacabarà, però ens permetem suggerir al-tr es mesures per" resoldre els problemesde ei r-cu lac i ó:- Compram més discos i en posam un a ca--

da cap de totvï els carrers.- i.levarn els permisos de conduir a totseis sencellers.

- Per si un cas, també els ilevarn eiscotxer;.

- Celebram cana dia la Beatificació dela v'enet ah i e i..., i.ot.;-i eis cotxer de-fora.

- L levam 3a Plaça i la posam enrni '_ delPo 11 espot ' 11 u.

17 -

SELLA

L

APUNTS PER UNA HISTORIA

DE L'ESGLESIA DE

SANT PERE DE SENCELLES

Del Llibre de Visites Pastoralsa la Parròquia de Sant Pere deSencelles, conservat a l'ArxiuParroquial, en el present númerod'aquesta revista, transcriuremla primera Visita Pastoral quees realitzà a l'Oratori de Huberts.L'any 1780 el bisbe D. PedroRubio fou . el primer bisbe deMallorca que visità l'Oratoridesprés de deu anys de la sevabenedicció pel bisbe D. FranciscoGarrido de la Vega.De tots els objectes mencionatsa l'inventari, podem destacar

el quadre de la Circumcisió delSenyor, obra del pintor MateuLópez (fill), que ha estat datata l'entorn de 1575-1578, i quefou sàviament restaurat per J.M». Pardo i D. Sampol, durant

la reforma Je l'oratori que vaemprendre Mn. Josep Jaume l'any1985.

També segons aquesta Visita Pastorall'or iori tenia aleshores l'altarmajor dedicat a la Mare de Déudel Rosari i l'altre a la Purissima.Durant la primera dècada de 1900,el temple fou ampliat."En siete días del mes de octubredel año 1780, en continuacióna la Santa Visita de esta Parroquiade Sencelles, pasó S.I. acompañadode mi su infrascrito Secretarioal Oratorio Público de N^ S*del Carmen del lugar de Ruberts,que es la primera vez que s_e_registra' en Visita, por ser éstenuevamente construido por losvecinos de aquel lugar que obtuvieroexpresa licencia y Decreto deS.I. el Ilustrísimo Sr. D. FranciscoGarrido de la Vega de 24 de marzode 1768, y por el mismo Sr. Obispoel 25 del mismo mes de noviembrefue bendecido, y en 29 fue celebradala primera misa por el Dr. DonBartolomé Verd, presbítero yrector de esta parroquia de Sencelle, y estando en él S.I. mi Señorexecuto mi Visita en la formasiguiente:Altar MayorSe visitó S,

de Nã Sâ del Carmen.I. y halló decente.

Altar de San Pedro. No se celebraen él.Altar Na Sa del Rosario. No secelebra en él.

= 18

mmmœmœtmm

SA SELLA

en él.Altar de la Purísima. No se celebraen él.Después pasó S.I. a la Sacristiay en ella visitò, y reconociólos ornamentos propios para suuso, que S.I. mandó continuaren el siguiente inventario.

(A continuació, s'inscriuen24 apartats, donant relació detots els objectes que posseeigl'oratori de Huberts).Todos los cuales ornamentos ybienes fueron entregados al Dr.D. Antonio Verd pro. Capellánde este Oratorio y Titular dela parroquia de Sencelles, quienofreció tenerlos en custodia,con toda limpieza y aseo, y darcuenta de ellos, ¿siempre quede orden de S.I. le fuese pedido,y lo firmó S.I. Pedro Obispode Mallorca.Por mandato de S.I. el Obispomi Señor Dr. Don Juan Valdemoro,secretario.

Simó Jordi Garau Matas.

©FÏMIÓ

SA PRESOA i'anterior numera fâiem referència ala instal·lació d'un Centce de Rehabili-tació de Toxicòmans. No tenirn res encontra, però no és molt agradable que

ens prenguin les poques coses bones quetenirn (pensam en l'aigua), ens duguin elque no vol ningú (pensam .en el famósCentre d'Ex-Drogadictes) i no ens duguinres bo (pensam amb una línia regulard'autocars cap a Palma i cap a Inca,pensam en un servei de clavegueram, pen-sam en una sala on puguin preparar lesobres el Grup de Teatre Local, pensam enun local municipal pel Club d'Esplai,

pensam en més ajudes a les entitats lo-cais, pensam en ... ) , però no.! iA la comarca, concretament a la sortidade Santa Maria cap a Sencelles, volenposar una macro-preso. Curiosament, lle-vat del municìpi de Santa Maria, ningúmes ha dit res, però casi casi, val mésaixí, no fos cosa tor nasa i m a 11 eg im-pels diaris i veure per la TVS que estàmolt he.¿Per qué sera que no posen hospitals, oposen una millor línia de corrent, o fanles voreres netes, o ens ajuden a res-taurar les rnil cases del potale que s'es-buquen, o... ?

19^

SA SELLA

Els nostres Ta la iots

possibles

fonamentalsseva forma

TALAIOT D'ES VELAR

La situació del talaiot d'es Velarla localitzam dins el terme deSencelles anant per la carreteravella de Sineu, passat el camíde s'era esfondrada, la primeracamada a mà dreta. Dins una fincade conreu hi trobam les restesdel talaiot iconstruccions anexes.Les característiquesdel talaiot són lacircular i la columna central.Les parets no és troben en moltbon estat i la part on possiblementes trobava 1'entrada està totalmentenderrocada. L'ampiaría de lesparets és de 2'80 metres i l'alturaara és de 2 ' 30 metres, el diàmetreinterior és de 6'70 metres.Devora aquesta cambra, s'aixecala única amb columna central dinsel nostre terme. Aquest pilar d'unaalçada de 3 metres i unacircumferència de 4 metres, estàcompost per quatre pedres d'uns75 cm. cada una aproximadament.La columna està en tan bon estatque pareix que els anys no hanpassat per ella.

Aferrada al talaiot hi ha el quepareix una petita cambra de laque romanen dretes dues paretsd'un metre d'alçada aproximadament.Devora aquesta cambra, s "jèixecauna construcció de forma rectangularamb una llargada de 13'90 metres,una amplada de 9'50 metres, i unaalçada de l'60 metres. La paret

que dóna al llevant hi ha una petitaentrada d'una alçada de 80 cm.i una amplada de 70 cm. Aquestportal devia ésser l'accés al'interior de la construcció, laqual es troba tapada per pedrescompostes i la part superior pareixque ha estat emprada per a

1'espedragarment de la finca.Per últim volem fer una peticióa les autoritats pertinents perel mal estat de conservació enque es troben les construccionstalaiòtiques del nostre terme.

^20

:.. : • ' .' S

SA SELLA

C A R T E S

DE FORMA SORPRENENT, EL REGIDOR DE SENCELLES GUILLEM SALASRETIRA LA SEVA RENÚNCIA DEL CàRREC DE REGIDOR.

En relació a la renúncia, presentada dia 6 d'abril, del càrrecde regidor de Guillem Salas i Caldentey, de la candidatura deJoves a la Sala-PSM, i atès que a la sessió plenària d'ahirvespre a l'Ajuntament de Seacelles al mateix Guillem Salassol·licitava deixar sense efecte la seva renúncia i el seu pas,a partir d'ara, al Grup Mixt, el PSM-NACIONALISTES DE MALLORCAvol fer públic:

1er. Que, reiteradament, tant els companys de candidatura, comdes de la direcció del PSM-NACIONALISTES DE MALLORCA s'haviademanat a Guillem Salas, la seva dimissió de Regidor, en tant enquant s'havia observat palès incumpliment sobre les decisionspreses del col·lectiu de Joves a la Sala-PSM.

2on. Que, voluntàriament, dia 6 d'abril, Guillem Salas,renunciava al càrrec de regidor davant quatre companys decandidatura, reiterant el seu compromís de seguir treballant ambel col·lectiu del PSM de Sencelles.

3r. Que, es difícilment explicable aquest canvi d'actitud delregidor Guillem Salas. Que hi ha darrera aquesta decisió? Qui hisurt guanyant? El temp ens ho explicarà.

4rt. Que, a partir d'aquest moments, Guillem Salas, sols esrepresenta a ell mateix, tot i que ja hagi anunciat el seu pasal Grup Mixt.

I finalment,- la candidatura de JOVES A LA SALA-PSM, integradadins l'agrupació del PSM-NACIONALISTES DE MALLORCA de Sencelles,anuncia públicament que, tot i perdre el seu regidor aconseguitper primera vegada l'any passat amb 195 vots, i el 18%, seguiràtreballant amb els mateixos objectius que inspiraren la sevapresentació a les eleccions de Sencelles i manifesta la sevavoluntat de tornar-se a presentar a les eleccions municipals de1.995. Des de el carrer, des de les institucions civils, i ambels col·lectius vius de Sencelles seguirem potenciant l'opciónacionalista, progressista i ecologista pel bé de Mallorca.

CANDIDATURA DE JOVES A LA SALA-PSM

PSM-NACÍONALISTES DE MALLORCA

21

SA SELLA S^^S^^&SÄ^S**

Grup d'EsplaiUna vegada més, com cada any, hemanat de Campament.Enguany, hem volgut estar més encontacte amb la naturalesa; peraixò, hem triat Cala Murta.Aquest any, el Campament nomésha durat quatre dies, ja que vacoincidir amb les festes del nostrepoble. Vàrem partir dia 9 al capves-pre i tornàrem dia 13 en acabarla vetlada.Enguany, el nombre d"al.lots vaésser similar al de l'any passat.Vàrem ésser 10 monitors, Sor Àngelai Don Simó.També hi va haver 3 cuineres. Unaque hi va esser cada dia i lesaltres dues s'anaven canviant.Totes elles, mares que es varenoferir.Com que aquest campament va éssermolt curt, els quatre dies varenésser molt intensos, ja que havíemd'aprofitar el temps al màxim.Tot el campament va consistir enimaginar-nos que anàvem dins unvaixell. I cada dia visitàvem unnou país.El primer dia desembarcàrem alMarroc (on havíem d'abadar dospams d'ulls, perquè no ens robassinla cartera). El segon dia anàrema una ciutat molt viciosa, lasVegas. I com a darrer dia, ensvàrem dedicar a conèixer un poblatdels indis americans.El matí ens aixecàvem a les 8,berenàvem i, després, fèiem tallers,que consistien en la preparacióde la vetllada del mateix vespre.Teníem dues platges per poder anar;una que pertanyia al campament,que era Cala Murta, i una altra

anomenada Cala Figuera. Totesanomenada Cala figuera. IULGOdues estaven un poc lluny. Aixòens va anar bé per fer exercici.Quan tornàvem de la platja, ensrefrescàvem amb una dutxa i, des-prés, dinàvem.Llavors teníem una hora per descan-sar. Uns dormien i altres jugaven.L'horabaixa acabàvem els tallersdel matí i, altre cop, ens anàvema nedar.

Després de sopar venia la vetllada.A la primera vetllada hi va haverun "mercadillo" on hi havia dife-rents coses per poder comprar comcollars, pulseres i "tobilleres".També hi havia mocadors de diferentstonalitats i, a més, podíem trobardiferents figures de fang.A Las Vegas, els passatgers delnostre vaixell "Tofolí I" disposavende la banca, la qual cosa va ferque tot el vespre es moguessindoblers jugant al bingo, a "la

ruleta de la fortuna" i a un jocparescut al "monopoly".Descomptant les aturades que feienels nostres passatgers al bar,la resta de la vetllada era benmoguda.El darrer vespre, cada tribu índia,els "guajiros", els "pieles rojas"i els "apaches" ens varen oferirla seva dansa, que els distingiauns dels altres. Tot això acompanyatde les diferents mudes, colorsque distingeixen els indis i lamúsica típica.Per acabar, podem dir que va ésserun campament molt actiu, amb moltesnoves activitats i una experiènciaque s'hauria de repetir cada any.

22

SA SELLA

IT

L'actualitat esportiva localés intensa, en aquest apartattenim bastantes coses per contar-vos.Primer vos direm que l'equipde futbol de l'Atlètic Sencellesja ha començat a rodar, és adir, preparen la pretemporada.El mateix club ha format un equipde basket. Ens han dit que jatenen jugadors i tot està a puntper començar.

Com ja sabeu, ja tenim piscinaa on imparteixen cursets de natació.Es molta la gent que practicala natació pel seu compte. Aquests

anomenats cursets de nataciósón els horabaixes de dillunsa divendres.Tornant al futbol vos direm que

pràcticament hi ha els mateixosjugadors de la temporada passada,llevat d'uns quants fitxatges.També vos comunicam que en elnou pavelló s'imparteixen classesde gimnàstica rítmica, aeròbici taekwondo per gent de totesles edats. Aquestes classes esfan els dimarts i divendresde les 17'00 hores a les 23'00hores. La professora és cinturónegre de Taekwondo.

23^

$ÍPCOJMP7£

A BANCA MARCHInformi's a qualsevol de les nostres oficines

o telefonant al 900-300 202* Des de 500.000 Pts. les primeres 175.000 sense remunerar.

Remuneració segons trams. Exemples de T.A.E.: 1.000.000 Pts.: 5,62%;10.000.000 Pts.: 9,82%; 50.000.000 Pts.: 12%