CIÈNCIES SOCIALS 1: tema 1 PLANETA TERRA resum

El nostre lloc a l’Univers

La Terra és el tercer planeta del Sistema Solar. Un planeta que orbita al voltant d’una estrella de mida mitjana situada als afores de la galàxia Via Làctia, entre centenars de milers d’altres estrelles.

La Terra és l’únic planeta conegut on hi ha aigua líquida, requisit indispensable per l’aparició de la vida tal com la coneixem.

Teoria del geocentrisme

En el passat, els grans savis de l’antiguitat, com Aristòtil, situaven la Terra al centre de l’Univers conegut. La teoria deia que al voltant de la Terra, tot dibuixant òrbites perfectament circulars, hi giraven els planetes Júpiter, Mart, Venus, Mercuri i Saturn (no coneixien Urà ni Neptú), cadascun incrustat a una esfera transparent. El Sol i la Lluna també es movien al voltant de la Terra en les seves respectives esferes.

Teoria de l’heliocentrisme

Nicolau Copèrnic va idear una teoria anomenada heliocentrisme. El Sol seria el centre de l’Univers i els planetes girarien al seu voltant, excepte la Lluna, que giraria al voltant de la Terra.

Galileu es va dedicar a observar el cel i va realitzar una sèrie de troballes que donarien encara més suport a la proposta de Copèrnic, la teoria del heliocentrisme

La forma i la mida de la Terra

Tot i que a l’Europa de l’Edat Mitjana la visió d’una Terra plana era força comuna, els grecs de l’antiguitat ja s’havien adonat que la Terra havia de ser rodona. Només calia observar que, quan un vaixell s’allunyava cap a l’horitzó, el primer que desapareixia era el casc de la nau i després les veles, com si s’anés enfonsant a poc a poc. Aristòtil va ser el primer d’aportar la primera prova vertadera sobre la forma de la Terra. Eratòstenes també va demostrar que la Terra era rodona.

Situar-se a la Terra Per poder situar-nos a la superfície de la Terra, l’hem dividida mitjançant línies imaginàries de dos tipus:

Meridians: que són circumferències que passen pels dos pols, dibuixant seccions que recorden els grills d’una taronja. Arbitràriament, s’ha escollit el meridià que passa pel poble de Greenwich (Anglaterra) com a meridià zero. Paral·lels: que són circumferències perpendiculars a l’eix de la Terra. El paral·lel més gran és l’Equador, que separa l’hemisferi nord de l’hemisferi sud. Els paral·lels més petits se situen als pols. Així doncs, per situar-nos sobre la superfície de la Terra prenem com a referència els meridians i els paral·lels. Els paral·lels ens permeten saber on som en unes coordenades nord-sud. És el que anomenem LATITUD. Els meridians ens permeten situar-nos en unes coordenades est-oest. Aquesta referència és la LONGITUD.

Els moviments de la Terra La Terra, com tots els planetes del Sistema Solar, realitza dos tipus de moviment alhora: Rotació: gira sobre si mateixa com una baldufa, completant una volta cada 24 hores. Aquest moviment explica els dies i les nits. L’eix de rotació passa pels pols. Translació: es desplaça dibuixant òrbites lleugerament el·líptiques al voltant del Sol. Quan la Terra dóna una volta completa al Sol diem que ha passat un any. Les estacions La causa de les estacions la trobem en la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, ja que aquest es troba inclinat respecte al pla de la seva òrbita. Quan la superfície es troba inclinada, la mateixa quantitat de calor (la mateixa quantitat de rajos solars) s’ha de distribuir per una superfície molt més gran. Per això, no l’escalfa tant.

Els eclipsis En algunes ocasions (ben poques), la Terra, la Lluna i el Sol queden completament alineats. Quan passa això es produeixen els eclipsis.

Eclipsis de Sol Un eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna passa justament entre la Terra i el Sol. Des de la Terra veiem com el Sol queda amagat darrere de la Lluna.

Eclipsis de Lluna

Els eclipsis de Lluna es produeixen quan la Terra se situa alineada entre el Sol i la Lluna. La Lluna, aleshores, queda parcialment o totalment tapada per l’ombra de la Terra.

Els grecs La civilització grega fou la primera a plantejar-se la representació del món d’una manera científica. Mitjançant càlculs matemàtics van arribar a la conclusió que la Terra era rodona. Un dels principals representants de la cartografia grega fou Ptolomeu, el seu atles, anomenat Geographia, recull els principals coneixements geogràfics de la seva època.Els musulmansEl segle XIV, un dels viatgers més famosos del món àrab, Ibn Battuta, va recórrer tot el món conegut.Marco Polo Marco Polo fou un viatger venecià del segle XIII que arribà a la Xina l’any 1274, quan va tornar es va convertir en un personatge molt popular, amb la publicació d’un llibre on narra els seus viatges.L’Atles CatalàJafudà Cresques de Mallorca i el seu Atles Català, realitzat el 1375, tenia les llegendes escrites en català. Sense aquesta base científica que li proporcionà la cartografia mallorquina, Colom difícilment hauria pogut fer les seves expedicions a Amèrica.Projeccions de la realitat Projectar el planeta Terra en un pla: les projeccions cartogràfiquesCom que el nostre planeta és esfèric, els cartògrafs, les persones encarregades d’elaborar els mapes, tenen molts inconvenients a l’hora de ser fidels a les proporcions reals dels nostres continents, oceans, muntanyes..., i per això utilitzen el que anomenem projeccions cartogràfiques, és a dir, estableixen correspondències entre el planeta Terra i el paper.Per resoldre aquest problema els cartògrafs projecten la superfície esfèrica de la Terra sobre superfícies que, en estirar-se, sofreixen menys deformacions, com els cilindres i els cons.

Figura 1: projecció cartogràfica cilíndrica (Consultar Pàgina 13 del document).

Figura 2: projecció cartogràfica cònica Consultar Pàgina 13 del document).

Situar un punt a la Terra: coordenades geogràfiques- Els meridians: són les línies que recorren la Terra de pol nord a pol sud i que són perpendiculars a l’equador. El més important és el meridià de Greenwich, meridià de referència o meridià 0º, que divideix la Terra en est i oest. - Els paral·lels: són les línies que recorren la Terra d’est a oest i que són paral·leles a l’equador. El paral·lel més important és l’Equador, que divideix la Terra en dos meitats: hemisferi nord i hemisferi sud.

- La latitud és la que mesura l’angle entre qualsevol punt, l’Equador i el centre de la Terra.

La latitud pot tenir des d’un valor 0º a l’Equador fins a un valor de +90º en el cas del pol nord i un valor de -90º en el cas del pol sud.

La longitud és la distància angular que hi ha entre qualsevol punt, el meridià de Greenwich (meridià zero) i el centre de la Terra. Per tant, la longitud va de 0º, quan estem sobre el meridià de Greenwich, a -180º quan anem cap a l’oest i +180º quan anem cap a l’est.

Diferents maneres de representar el mateix: exemples de projeccions cartogràfiques

La projecció de Mercator La projecció de Mercator és un tipus de projecció cartogràfica cilíndrica inventada pel senyor Gerardus Mercator el 1569. La projecció es basa en la representació de la Terra en un cilindre, mitjançant l’inflament de les parts superior i inferior, de manera que l’esfera ocupi tot la superfície del cilindre. La projecció és molt acurada en la part central, zona de l’equador, però les zones superior i inferior, corresponents als pols, presenten grans deformacions.

La projecció de Peters És un tipus de projecció cilíndrica, una versió modificada de la projecció de Mercator que intenta corregir les deformacions dels pols. Aquesta projecció la va realitzar Arno Peters el 1855 i hi podem veure les proporcions reals dels continents, ja que tots els paral·lels estan a la mateixa distància.

Zones horàries o fusos No a tot el món és de dia a la mateixa hora; per exemple, quan aquí és de dia, a Austràlia és de nit.

Un dia solar és el que tarda la Terra a donar una volta sobre si mateixa, aquesta volta dura 24 h. Per conèixer l’hora de cada un dels punts terrestres dividim la Terra en zones horàries o fusos horaris. D’aquesta manera, la superfície terrestre es divideix en 24 zones (una per cada hora del dia) respecte del meridià de Greenwich, el meridià de referència o meridià 0º. Com que la Terra gira d’oest a est, sempre haurem de sumar hores quan anem cap a l’est del meridià de Greenwich i restar-ne quan anem cap a l’oest..

Tipus de mapes Hi ha molts tipus de mapes però els més destacats són:

Mapes topogràfics: són els mapes que donen la màxima informació sobre un territori físic, com el relleu, els rius, la vegetació..., encara que també inclouen elements humans, com les poblacions, les carreteres, etc.

Generalment són els mapes que s’utilitzen com a base per representar la resta de mapes. - Mapes temàtics: proporcionen informació sobre un tema concret.

Per exemple: - Mapa físic. Pot representar el relleu i els rius o bé el clima.

- Mapa polític. Representa els continents, els estats, les capitals i les fronteres.

- Mapa humà. Pot ser de població, d’agricultura, de la indústria, d’àmbit sanitari...

L’escala d’un mapa L’escala ens diu la quantitat de vegades que s’ha hagut de reduir un territori de la realitat per poder representar-lo en un paper, en un mapa. Hi ha dues maneres d’expressar les escales d’un mapa, dues escales diferents: Escala gràfica, mitjançant un segment graduat Es representa mitjançant un segment dividit en unitats (sovint en centímetres) que equivalen a una determinada distància real.

Per poder saber la distància real entre dos punts només ens caldrà un regle. Un cop sapiguem la mesura en línia recta podrem aplicar la “regla de tres” per saber la distància real que hi ha entre aquests dos punts en línia recta. Per exemple, si en un mapa de Catalunya, on cada centímetre del dibuix representa 20 km de la realitat (és a dir, 2.000.000), hi mesurem la distància que separa Girona de Barcelona podrem saber quina és la distància real. 1 cm del dibuix és ----- 2.000.000 cm de la realitat 5 cm mesurats en el dibuix ----- x = ? X = 5 cm x 2.000.000 cm / 1 cm = 10.000.000 cm, és a dir 100 km reals que separen Girona de Barcelona, però en línia recta. Escala numèrica, mitjançant una fracció També podem fer que 1 cm del mapa representi 200.000 cm de la realitat o 2 km, que ve a ser el mateix. En aquest cas ho indicaríem 1:200.000 o 1/200.000, tenint sempre en compte que el número de l’esquerra o numerador representa la distància expressada en el mapa i que el número de la dreta o denominador representa la distància de la realitat. Si el número del denominador o el que representa la realitat és molt gran, l’escala serà molt petita i les distàncies reals es veuran molt reduïdes.

Llegenda La llegenda ens informa dels símbols utilitzats en el mapa. Cada mapa té la seva llegenda i normalment, es posa a baix a l’esquerra.

Figura 15: mapa temàtic de la vegetació de Catalunya. S’hi observa la llegenda que indica a quin color pertany cada vegetació

Orientació Orientar-se amb el Sol: els punts cardinals El Sol no es mou, és la Terra que es mou al voltant del Sol i sobre si mateixa. Els punts cardinals són els quatre punts que divideixen l’horitzó en d’altres quadrants iguals: nord, sud, est i oest. Els punts cardinals serveixen per orientar-nos i per ajudar-nos a situar els mapes en la realitat que ens envolta.

Atenció! Els punts cardinals tenen sinònims, són:

- NORD, septentrional o boreal - SUD, meridional o austral - EST, oriental o llevant - OEST, occidental o ponent.

Orientar-se amb aparells La brúixola La brúixola és un instrument molt antic, originari de la Xina, probablement del segle IX, que sempre ens assenyala el nord. Si la tenim a mà, és l’eina perfecte per orientar-nos i orientar els mapes, projectar-los a la realitat. La brúixola funciona amb una agulla imantada que assenyala sempre el nord magnètic de la Terra, independentment de si estem a l’hemisferi nord o sud.L’astrolabi Antigament l’astrolabi s’utilitzava en la navegació perquè es podia fer servir independentment de si era de dia o de nit. L’astrolabi és un instrument que mesura l’altura on es troba el Sol o l’estrella Polar i, mitjançant càlculs matemàtics, es pot predir la latitud en que et trobes.