· Web viewÍndex. I. EL PROJECTE EDUCATIU D’EDEBÉ. 1. Preàmbul - Presentació. 2. Finalitat...

Ciències de la Naturalesa-ESOProjecte

Índex

I. EL PROJECTE EDUCATIU D’EDEBÉ

1. Preàmbul - Presentació

2. Finalitat educativa: educació integral de la persona

3. Principis educatius

4. La concreció del Projecte educatiu d’Edebé per a l’ESO

II. EL PROJECTE DE LA MATÈRIA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA

1. La matèria de Ciències de la Naturalesa

2. Contribució de la matèria de Ciències de la Naturalesa a l’adquisició de les competències bàsiques

3. Valors i ensenyaments transversals

4. L’atenció a la diversitat

5. Metodologia

6. La matèria de Ciències de la Naturalesa i les TIC

7. L’acció tutorial i l’orientació acadèmica i professional en l’ESO

8. Concreció del currículum de Ciències de la Naturalesa

grup edebé 2


I. El Projecte educatiu d’Edebé

1. Preàmbul – Presentació

Edebé, amb una llarga tradició editorial en l’àmbit de l’educació, vol donar a conèixer a la comunitat educativa el projecte educatiu que orienta el seu treball i regeix la creació dels seus llibres i d’altres materials formatius.

L’editorial s’obre a la nova societat i vol contribuir a donar resposta a les demandes i els reptes que aquesta té plantejats en relació amb:

— La qualitat i equitat de l’educació, en una nova societat del coneixement.

— La formació de ciutadans compromesos amb valors socials i ètics, capaços de conviure de manera positiva en la realitat multicultural actual.

— La capacitació professional de la joventut i la formació continuada al llarg de tota la vida.

— L’enriquiment cultural de la joventut en els espais d’oci i lleure.

En el seu projecte educatiu, Edebé exposa les seves finalitats formatives, els principis que inspiren la seva producció i com aquests principis s’han concretat en els seus materials didàctics per a les diverses etapes educatives.

El Projecte educatiu d’Edebé:

— Raó de ser:

• Orienta i regeix la feina editorial.

• Respon a les demandes de la societat.

— Apunta a unes finalitats: l’educació integral de la persona.

— Recolza en uns principis educatius: educació com a procés de construcció personal, educació personalitzada...

— Es concreta en una vocació de servei a l’educació:

• De los joves: en les diverses etapes, amb diversitat de materials i varietat de suports.

• Dels educadors: professors, pares…

— Culmina en l’elaboració d’un projecte de vida personal vinculat a valors, que mou a l’acció en la societat.

grup edebé 3

2. Finalitat educativa: educació integral de la persona

Educació integral: Desenvolupament harmònic de totes les dimensions de la persona i incorporació de valors per a la vida.

1. Dimensió física i psicomotriu

— Desenvolupament de les habilitats físiques: coordinació, equilibri, potència, etc.

— Coneixement i acceptació del propi cos.

— Adquisició d’hàbits de vida saludables.

Valors:— Ajustada autoestima i consciència autocrítica.

— Sentit crític envers els estereotips socials.

— Equilibri ment - cos.

2. Dimensió intel·lectual-cognitiva

— Enfortiment del pensament, integració dels aprenentatges i utilització en la vida.

— Desenvolupament del llenguatge com a instrument d’aprenentatge i comunicació.

Valors:— Interès per aprendre, esforç personal, iniciativa, etc.

— Autonomia de pensament. Obertura al canvi.

— Llibertat madura i sentit de la responsabilitat.

3. Dimensió afectivoemocional

— Desenvolupament de la personalitat.

— Adopció de compromisos en l’àmbit personal i en el social.

— Relació i col·laboració amb els altres.

Valors:— Equilibri emocional. Autoregulació.

— Establiment de relacions afectives sanes.

— Bondat, integritat, coherència…

4. Dimensió sociocultural

— Consciència de ciutadania.

— Respecte i tolerància envers els altres.

— Cooperació en la construcció d’un món més just.

Valors:— Desenvolupament de sentiments d’estimació i amistat.

— Tolerància i tarannà democràtic.

— Sentit de la justícia i la solidaritat.

— Respecte pel patrimoni natural i sociocultural.

5. Dimensió eticotranscendent

— Reflexió ètica i dinamisme espiritual.

— Formulació de preguntes i recerca de respostes.

— Obertura a la transcendència.

Valors:— Interès pel sentit de la vida i de la història.

— Percepció de les aspiracions més profundes de l’ésser humà.

— Identificació dels grans interrogants sobre la vida i el món.

grupo edebé 6


3. Principis educatius

Principis Descripció Edebé…

1. L’educació és un procés de construcció personal.

— L’alumne/a creix i es construeix com a persona en interacció amb l’entorn, amb els seus iguals, etc.

— L’alumne/a és responsable i protagonista de la construcció del seu coneixement.

— Aprendre exigeix reorganitzar la informació mitjançant una intensa activitat mental.

— Proposa activitats que conviden a la reflexió i a l’aprenentatge estratègic.

— Promou la transferència entre els continguts escolars i la vida real.

— Diversifica el tipus d’activitats; afavoreix la feina en equip; estimula la creativitat, etc.

2. Un procés centrat en la persona de l’alumne/a. Educació personalitzada.

— Cada alumne/a és un ésser únic i diferent, configurat per tres coordenades:

a) Individualitat. Cada persona és un ésser únic, original i irrepetible.

b) Socialització. Obertura als altres. La persona s’apropia de la cultura i els valors de la seva societat, els analitza i els transforma. Implica el reconeixement de l’altre i de la seva dignitat.

c) Autonomia. Fa lliure i responsable la persona, agent del seu desenvolupament i existència: el porta a elaborar el seu propi projecte de vida.

— Ofereix recursos variats i proposa diferents nivells de dificultat.

— Estimula el desenvolupament de la creativitat i l’originalitat en la resolució dels problemes.

— Acull les diverses sensibilitats i continguts culturals de la societat.

— Proposa activitats que incitin a la comunicació i a l’intercanvi.

— Facilita la formació de judicis personals fonamentats.

— Proporciona les eines per a abordar els reptes de la nova societat del coneixement.

3. Un procés orientat. Aprendre amb sentit.

Aprendre amb sentit permet als alumnes:

— Ampliar i enriquir els seus esquemes mentals.

— Dotar-los d’una organització més sòlida.

— Descobrir-ne la funcionalitat.

— Utilitzar-los en contextos diferents.

— Obtenir una comprensió més clara de la realitat.

— Proposa metodologies que faciliten el descobriment de les relacions entre els continguts i la seva integració en estructures més àmplies i completes.

— Afavoreix la relació interdisciplinària entre els continguts de les diverses àrees i matèries.

— Presenta els continguts de manera gradual, partint dels coneixements previs dels alumnes.

4. Un procés compartit. Aprendre amb d’altres.

— Es refereix a la capacitat de l’ésser humà d’aprendre treballant en equip.

— La feina entre iguals aporta enormes possibilitats d’aprenentatge.

— Aprofitar les possibilitats educatives que ofereix l’actual societat, fora del marc estrictament escolar.

— Planteja activitats per a treballar en grup.

— Ofereix situacions d’aprenentatge i recursos per a l’aprenentatge cooperatiu.

— Suggereix activitats d’aprenentatge en àmbits extraescolars.

5. L’educador, mediador en el procés d’aprenentatge.

— Actua com a expert en processos d’ensenyament i aprenentatge i promou l’activitat conjunta.

— Exerceix de guia en l’aprenentatge,

— Ofereix varietat de recursos i materials per al professor/a.

— Convida l’educador/a a estimular les respostes creatives dels seus alumnes.

grup edebé 7


cedeix de mica en mica el control de l’activitat per tal d’afavorir l’autonomia de l’alumne/a.

— Atén la diversitat.

— Intervé com a pont entre família i escola.

— Anima el professorat a fomentar la llibertat dels seus alumnes.

grup edebé 8


4. La concreció del Projecte educatiu d’Edebé;Edebé al servei de l’educació

4.1. Per mitjà dels llibres de text

Fidel als seus principis educatius, Edebé planifica i elabora els seus llibres de text seguint un rigorós pla que:

— Defineix en un Projecte per a cada etapa del sistema educatiu.

— Es concreta i es desplega en les Programacions dels diversos cicles i cursos de cada etapa.

— Presenta aquests projectes i programacions complets, però alhora oberts, perquè els centres i els equips educatius els puguin acomodar, personalitzar i dinamitzar tenint en compte les especificacions del seu projecte educatiu.

— Té cura de la unitat i la continuïtat dins de cada etapa i en la transició entre etapes.

— Concreta, per a cada cicle i per a cada curs, una adaptació didàctica dels principis educatius de l’editorial, tenint en consideració el desenvolupament evolutiu, les necessitats dels alumnes i les finalitats establertes en el currículum.

Metodologia

— Manté sempre un enfocament globalitzador i una relació interdisciplinària entre els continguts dels diversos dominis d’aprenentatge.

— Promou l’aprendre a aprendre i la realització d’aprenentatges amb sentit.

— Convida al treball en equip i a aprendre amb els altres.

Continguts

— Desenvolupa els continguts de cada matèria segons la seva didàctica específica, enllaçant-los amb l’entorn dels estudiants i intentant que en descobreixin la funcionalitat.

— Integra oportunament en les diverses àrees els continguts transversals (educació moral, per a la pau, mediambiental, etc.).

Atenció a la diversitat

— Busca sempre adaptar-se a la majoria dels alumnes, i ofereix recursos per tal d’atendre la diversitat.

Avaluació

— Proporciona criteris i propostes pràctiques per a les diverses modalitats d’avaluació.

Les característiques pròpies dels estudiants de cada etapa exigeixen una aplicació diferenciada d’aquest pla en cadascuna.

Criteris didàctics

Els criteris didàctics que Edebé segueix en la preparació dels materials curriculars per a cada etapa són els següents:

grup edebé 9


— Augmentar de manera progressiva el nivell d’exigència i, d’aquesta manera, generar situacions d’ensenyament-aprenentatge que plantegin un repte que exigeixi cada cop un grau més elevat de coneixements i estratègies.

— Iniciar els nous aprenentatges assegurant la base dels anteriors.

— Insistir en la globalització i la funcionalitat dels aprenentatges perquè esdevinguin cada cop més significatius.

— Desenvolupar en els alumnes formes de raonament adequades a cada moment evolutiu i introduir-los progressivament en el mètode i el pensament científic.

— Privilegiar activitats que promoguin la reflexió crítica sobre el que s’aprèn i com s’aprèn.

— Introduir i afavorir el tractament formatiu dels continguts transversals.

— Promoure accions en grup i amb altres grups per tal d’aprofundir en les experiències de socialització.

— Afavorir l’expressió clara i precisa del pensament, per mitjà del llenguatge oral i escrit.

— Proposar suficients activitats de reforç i d’ampliació.

— Donar a l’avaluació un marcat caràcter formatiu, que afavoreixi la presa de consciència del propi procés d’aprenentatge i que faciliti al professorat la presa de decisions que afavoreixin el major creixement dels seus alumnes. En l’ESO, l’avaluació incorpora el caràcter orientador, a fi que els alumnes puguin anar preparant les decisions sobre els seus itineraris futurs.

Per tal d’adaptar aquests criteris a les característiques dels alumnes en cada moment evolutiu, Edebé elabora projectes coordinats entre les diverses àrees en els quals inclou la distribució dels continguts que es treballaran en cada etapa, la seva concreció i la seva organització en unitats didàctiques.

4.2. En l’Educació Secundària Obligatòria

Des del punt de vista evolutiu, el període que comprèn l’ESO va lligat a canvis significatius en la persona (en el desenvolupament corporal: pubertat), en l’àmbit cognitiu, en el seu desenvolupament afectiu (interès i noves relacions amb l’altre sexe), en les seves relacions socials (integració en grups i progressiva emancipació de la família) i en el terreny moral (formació dels propis valors que configuraran l’estil de vida com a adult i enfortiran l’autonomia del subjecte).

En aquesta etapa, el desenvolupament cognitiu pot progressar cap a formes de pensament més complexes, fet que li obre la possibilitat d’accedir a coneixements que exigeixen una major conceptualització i abstracció. Així mateix, una major possibilitat d’aplicació d’esquemes més centrats en la disciplina científica i en la multicausalitat li permetran resoldre problemes cada cop més complexos.

Tenint en compte aquesta evolució del subjecte i respectant l’estructura curricular de l’etapa, l’editorial proposa una metodologia centrada en la interdisciplinarietat, des d’una perspectiva globalitzadora, que interrelaciona objectius i continguts en totes les àrees de coneixement.

En aquesta etapa es manifesta amb més intensitat la diversitat entre l’alumnat. Això posa de manifest l’especial necessitat de materials i propostes de reforç i d’aprofundiment, així com de la diversificació curricular.

Els anys de l’ESO acostumen a ser claus per a l’obertura a la relació social i a la implicació en iniciatives de caràcter social. I per mitjà del coneixement social i dels trets de la pròpia personalitat, l’alumne/a va madurant i perfilant el seu projecte de vida, element essencial de l’autonomia personal.

grup edebé 10


Edebé ho aplica en l’elaboració dels seus llibres i materials didàctics per tal d’introduir una major flexibilitat a l’aula i assegurar l’equitat en l’educació garantint una adequada atenció a la diversitat.

grup edebé 11


II. El Projecte de la matèria de Ciències de la Naturalesa

1. La matèria de Ciències de la Naturalesa

Les Ciències de la Naturalesa tenen com a objecte d’estudi el medi natural. Aquest estudi es basa en l’observació detallada dels fenòmens naturals; l’emissió d’hipòtesis explicatives sobre l’origen i les causes d’aquests fenòmens; l’experimentació i presa de dades per contrastar les hipòtesis i, finalment, l’emissió de tesis o lleis que es puguin generalitzar a altres àmbits.

La incorporació de les Ciències de la Naturalesa a la societat i les seves importants contribucions en els camps de la salut, els recursos alimentaris i energètics, la conservació del medi ambient i la investigació tecnològica les han convertit en una clau essencial per a entendre la cultura contemporània. Aquests coneixements contribueixen, en una mesura important, a formar criteris i orientar comportaments relacionats amb els costums i els hàbits que regeixen la manera de viure.

La diferenciació progressiva dels continguts que es produeix a mesura que l’alumne/a progressa en el seu coneixement de les ciències ens suggereix una presentació unificada dels continguts en els dos primers cursos de l’Educació Secundària Obligatoria, establint en el tercer curs una diferència entre els continguts que corresponen a Biologia i Geologia, d’una banda, i a Física i Química, de l’altra. A quart curs, i d’acord amb el que estableix el Reial Decret pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria, les Ciències de la Naturalesa es divideixen en dues matèries: Física i Química, i Biologia i Geologia, que s’han d’impartir necessàriament de manera separada i amb caràcter opcional.

Finalitat de la matèria

La finalitat fonamental d’aquesta matèria és dotar els alumnes i les alumnes tant d’elements conceptuals i teòrics com d’elements metodològics i de rercerca que els permetin comprendre la realitat natural i poder-hi intervenir defensant-la, conservant-la i millorant-la. També és fonamental que s’introdueixin en el valor funcional de la ciència com a disciplina capaç d’explicar i predir fenòmens naturals quotidians i que adquireixin els instruments necessaris per a indagar la realitat natural d’una manera objectiva, rigorosa i contrastada. Aquest aprenentatge suposa:

- Consideració de les idees prèvies o els esquemes de recepció del coneixement científic que tenen els alumnes.

- Ampliació, diversificació i aprofundiment dels fets i processos científics, establint una relació entre el coneixement de l’alumne/a i l’estructurat per la disciplina científica.

- Reelaboració personal i interiorització del coneixement per part de l’alumnat, gràcies al desenvolupament de destreses tant a nivell conceptual com procedimental i actitudinal.

Relació amb les altres matèries

L’ensenyament secundari actual té un caràcter integral que aspira, en el seu tram obligatori, a la formació de ciutadans que siguin capaços de participar críticament i activament en el si d’una societat democràtica. La presentació i estructuració dels continguts de la matèria de Ciències de la Naturalesa obeeix a aquest enfocament curricular d’interrelació entre matèries. Així s’afavoreix que els alumnes en comprenguin el sentit i se’n facilita l’aprenentatge significatiu.

grup edebé 12


Les Ciències de la Naturalesa estableixen una relació interdisciplinària amb les matèries següents: Matemàtiques; Ciències Socials, Geografia i Història; Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans; Tecnologies; Educació Visual i Plàstica; Música, i Llengua i Literatura.

L’estudi dels fenòmens naturals requereix en molts casos el tractament de dades. La matèria de Matemàtiques proporciona els instruments i tècniques que en permeten la recollida, l’expressió i l’anàlisi. D’altra banda, la matèria de Ciències de la Naturalesa proporciona a les Matemàtiques una gran diversitat d’àmbits i situacions d’estudi.

Amb les matèries de Ciències Socials, Geografia i Història i d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans es comparteix i es complementa, d’una banda, l’estudi del medi físic sobre el qual es desenvolupa la vida, especialment en aquells aspectes en què l’ésser humà intervé d’una manera directa. D’altra banda, la història de l’ésser humà i la de les diversos corrents de pensament van paral·leles amb els avenços científics i tecnològics, de manera que difícilment es comprèn l’una sense el coneixement de l’altra.

La matèria de Tecnologies pren els coneixements del medi natural i els aplica en la construcció d’instruments, aparells o objectes amb els quals l’ésser humà tracta de resoldre els seus problemes i millorar la seva qualitat de vida. Moltes vegades, com a resultat d’aquestes activitats tècniques, l’ésser humà provoca alteracions en el medi que són objecte d’estudi de les Ciències de la Naturalesa.

La gran diversitat de formes, colors, textures, sons... que es troben en el medi natural constitueix una font d’inspiració constant per a les matèries d’Educació Visual i Plàstica, i Música.

Finalment, la matèria de Llengua i Literatura proporciona a les Ciències de la Naturalesa el vehicle d’expressió, tant oral com escrita, per a comunicar els seus coneixements. Al mateix temps, la llengua s’enriqueix amb els termes propis del saber científic i l’estil clar i concís amb el qual aquests termes s’expressen.

grup edebé 13


2. Contribució de les Ciències de la Naturalesa a l’adquisició de les competències bàsiques

Del caràcter de l’Educació Secundària Obligatòria que es pretén desenvolupar, del seu plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits, se’n dedueix la conveniència de centrar l’aprenentatge de l’alumne en certes competències bàsiques, entenent com a tals aquelles capacitats que ha d’haver desenvolupat l’alumne en acabar l’ensenyament obligatori per a poder aconseguir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

La identificació de les competències bàsiques que ha de desenvolupar cada matèria de l’etapa no és una llista tancada, alhora que no existeix una relació unívoca entre l’ensenyament d’una matèria i el desenvolupament de certes competències. Cadascuna de les matèries contribueix al desenvolupament de diverses competències i, al seu torn, cadascuna de les competències bàsiques s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses matèries.

Considerem vuit àmbits diferents en les competències bàsiques:

• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

• Competència matemàtica

• Competència social i ciutadana

• Competència en comunicació lingüística

• Tractament de la informació i competència digital

• Competència cultural i artística

• Autonomia i iniciativa personal

• Competència per a aprendre a aprendre

La competència pròpia de la matèria, competència científica, es defineix com la capacitat d’utilitzar el coneixement científic per a identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix.

La competència científica està estretament relacionada amb la competència bàsica del coneixement i la interacció amb el món físic.

— Les Ciències de la Naturalesa tenen una incidència directa en l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, en canalitzar l’aprenentatge de conceptes i procediments que possibiliten la comprensió dels fenòmens de la natura i de les interaccions que s’estableixen entre els diversos components del medi, inclosos els éssers vius i la mateixa espècie humana. Al mateix temps, les Ciències de la Naturalesa pretenen desenvolupar la capacitat d’observar el medi natural i extreure’n informació per poder conèixer-lo i valorar-lo, i d’aquesta manera respectar-lo i participar en la seva conservació.

grup edebé 14


— La competència matemàtica està estretament relacionada amb l’aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa. El llenguatge matemàtic és el vehicle amb el qual s’expressen les lleis físiques que ens permeten comprendre nombrosos processos i fenòmens relacionats amb l’univers, la Terra, la matèria i l’energia, i fins i tot els éssers vius. A més, en les Ciències de la Naturalesa s’utilitza la competència matemàtica per a establir relacions quantitatives entre magnituds relacionades amb els àmbits de la ciència abans esmentats, així com per a la resolució de problemes propis de les ciències.

— L’aportació de les Ciències de la Naturalesa a la competència social i ciutadana es basa en el seu potencial per a formar ciutadans crítics davant els esdeveniments i disposats a participar activament en diferents iniciatives. La formació científica permet conèixer i valorar nombrosos fets i esdeveniments de la realitat quotidiana relacionats amb la ciència, així com les implicacions i perspectives de la recerca científica. Tot plegat afavoreix que l’alumne es formi i desenvolupi un esperit crític respecte d’àmbits com la salut i la medicina, l’explotació dels recursos, l’energia i els problemes ambientals.

— Les Ciències de la Naturalesa contribueixen a la competència en comunicació lingüística en fer a l’alumne partícip d’un llenguatge científic que integra elements propis del llenguatge matemàtic amb uns altres extrets dels mitjans escrits i audiovisuals i el dota d’un lèxic específic i precís.

— Les Ciències de la Naturalesa contribueixen al desenvolupament de la competència en el tractament de la informació i competència digital en aplicar les actuals tecnologies de la informació i la comunicació en la recerca, recollida, selecció, processament i presentació de la informació. Aquestes eines són utilitzades pels alumnes per a comunicar-se, buscar informació o visualitzar models, així com en l’obtenció i el tractament de dades, el processament de la informació i l’elaboració i presentació de treballs.

— Les Ciències de la Naturalesa són en si mateixes manifestacions de la cultura en la mesura que expressen el saber de la humanitat en els seus camps respectius. L’estudi de les Ciències de la Naturalesa contribueix, aleshores, al desenvolupament de la competència cultural i artística, enriqueix l’estudiant amb nous coneixements i desenvolupa la capacitat d’apreciar la bellesa de les estructures, els organismes i els processos que es donen en la natura.

— Les Ciències de la Naturalesa contribueixen activament a fomentar l’autonomia i iniciativa personal perquè inicien l’alumne en l’aplicació del mètode científic, caracteritzat per l’observació de l’entorn, el plantejament d’hipòtesis, l’experimentació i la formulació de conclusions. La matèria afavoreix en l’alumne la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i desafiar prejudicis.

— Els continguts de les Ciències de la Naturalesa constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència per a aprendre a aprendre. La construcció del coneixement científic es fa a partir de la constatació de noves teories i models i de la seva integració amb els existents, de la mateixa manera que l’aprenentatge de l’alumne es produeix per la incorporació d’informació procedent, en uns casos, de la pròpia experiència, i en d’altres, de mitjans escrits o audiovisuals, que es van integrant en l’entramat de coneixements de cada persona.

Identificació, treball i avaluació de les competències bàsiques en els nostres textos

grup edebé 15


En una primera fase s’ha procedit a la identificació de les competències bàsiques, dins de cadascun dels àmbits, a partir del currículum de Ciències de la Naturalesa per a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria. El llibre de l’alumne estableix una relació de les competències bàsiques generals del curs i un desplegament d’aquestes per unitats didàctiques. En les pàgines inicials de cada unitat s’indiquen les competències bàsiques que es desenvoluparan en la unitat.

El treball de les competències bàsiques es duu a terme fent un èmfasi especial en aquells aprenentatges que es consideren fonamentals per a aconseguir una formació integral de l’alumne que li permeti desenvolupar una vida satisfactòria un cop acabada l’Educació Secundària Obligatòria. El llibre de l’alumne presenta els continguts fonamentals de la matèria des d’un punt de vista integrador i orientat a l’aplicació dels coneixements adquirits a la vida quotidiana, de manera que el treball de les competències bàsiques és implícit en l’exposició dels continguts i en la realització de les activitats del llibre i els materials complementaris. En les fitxes de reforç que s’ofereixen en la Carpeta de recursos també es proposen activitats orientades a refermar l’adquisició de les competències bàsiques.

L’avaluació és l’instrument que permet comprovar si l’alumne desenvolupa de manera satisfactòria les capacitats que han estat considerades com a bàsiques. Els models oferts en el llibre de l’alumne (Avaluació de competències) i en la Carpeta de recursos (Prova final de competències bàsiques) faciliten aquesta tasca, de manera que professors i alumnes poden valorar el progrés en l’adquisició de les competències bàsiques.

grup edebé 16


3. Valors i ensenyaments transversals

El present Projecte educatiu es planteja com a objectiu fonamental el desenvolupament integral de l’alumne, la qual cosa implica una formació en valors d’acord amb els temps actuals en les diverses matèries de l’etapa i la incorporació en les diverses matèries dels elements educatius bàsics continguts en els ensenyaments transversals.

L’educació en valors en la matèria de Ciències de la Naturalesa

L’ensenyament de les Ciències de la Naturalesa ha de potenciar certes actituds i hàbits de treball que ajudin l’alumne a apreciar el propòsit de la matèria, tenir confiança en la seva habilitat per a abordar-la satisfactòriament i desenvolupar-se en altres dimensions humanes: autonomia personal, relació interpersonal, etc.

Alguns valors importants en la matèria de Ciències de la Naturalesa són:

— Confiança en les pròpies capacitats per a afrontar problemes i utilitzar les estratègies més adequades a cada situació.

— Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes.

— Valoració de la importància de les eines tecnològiques en la recerca i selecció de la informació, en el tractament de dades i en la presentació de treballs.

— Disposició a interpretar amb esperit crític la informació de caràcter científic oferta pels mitjans de comunicació i utilització d’aquesta informació per a formar-se una opinió pròpia i argumentar de forma fonamentada sobre els problemes relacionats amb la natura.

— Valoració de l’aportació de la ciència en els diferents àmbits del coneixement i de les seves implicacions en la vida quotidiana, destacant-ne la contribució a la satisfacció de les necessitats humanes i a la preservació del medi ambient.

— Ús correcte del material de laboratori, dels productes i mostres utilitzats, i respecte per les normes de seguretat al laboratori.

Una de les aportacions de l’actual sistema educatiu en la seva dimensió curricular ha estat la d’atendre al desenvolupament integral dels alumnes. Aquest caràcter integral del currículum implica que s’han d’incorporar en les diverses àrees elements educatius bàsics continguts en els ensenyaments transversals. A continuació presentem com s’han incorporat aquests ensenyaments transversals a l’àrea de Ciències de la Naturalesa.

Educació per a la no-discriminació per raó de sexe

— Considerar l’ésser humà per sobre del concepte d’home o de dona.

— Desenvolupar totes les potencialitats, sense condicionaments socials que assignin a cada sexe unes expectatives de comportament determinades.

— Comportar-se de forma participativa, solidària i tolerant, respectant els principis de la no-discriminació per raó de sexe.

— Identificar i rebutjar les actituds de discriminació per raó de sexe que es produeixen en la nostra societat.

grup edebé 17


Educació del consumidor

— Adquirir conceptes clars sobre la seva pròpia condició de consumidor, els seus drets i obligacions com a tal, el funcionament de la societat de consum i els mecanismes de què disposa per a actuar com a consumidor informat.

— Aprofundir en les formes més adequades per a la utilització, l’ús i el gaudi dels béns, productes i serveis que s’ofereixen en el mercat.

— Valorar positivament la seva pròpia educació i informació com a consumidor i mostrar una actitud crítica davant el consumisme.

— Reconeixement del significat dels símbols de perill en els productes químics.

Educació per a la pau

— Reconeixement de la realitat com a diversa i susceptible de ser interpretada des de punts de vista contraposats i complementaris.

— Tenir una actitud de respecte per les característiques i qualitats de les altres persones i valorar-les rebutjant actituds discriminatòries de qualsevol mena.

— Participar en els diversos grups amb els quals l’alumne/a es relaciona mostrant una actitud tolerant i de diàleg i respecte pels altres.

— Construir i potenciar les relacions de pau i l’organització democràtica a l’aula.

— Identificació dels elements científics presents en argumentacions socials, polítiques i econòmiques, i anàlisi crítica de les funcions que desenvolupen.

Educació ambiental

— Adquirir una consciència global del medi ambient, sensibilitzar-se i, si s’escau, responsabilitzar-se, respecte dels problemes que l’afecten.

— Valorar críticament l’efecte d’algunes activitats humanes que deterioren el medi ambient i les mesures que es prenen des d’organismes, tant nacionals com internacionals, per al seu control.

— Utilitzar els seus coneixements sobre els elements físics i els éssers vius per a gaudir del medi natural, així com proposar, valorar i, si s’escau, participar en iniciatives adreçades a conservar-lo i millorar-lo.

Educació per a la salut

— Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i de les conseqüències per a la salut individual i col·lectiva dels actes i les decisions personals.

— Valorar la prevenció com la manera més útil de salvaguardar la salut i adquirir estils de vida que previnguin les malalties més característiques del nostre temps.

— Valorar els beneficis que suposa per a la salut i per al nostre benestar la preservació de l’aigua i de l’aire lliures de contaminació.

— Respecte per les normes elementals de seguretat al laboratori.

grup edebé 18


Educació moral i cívica

— Adquirir hàbits de convivència que reforcin valors com la justícia, la solidaritat, la cooperació i el respecte.

— Apreciar, mantenir i aprofundir en la democràcia, així com incorporar-la als propis hàbits personals d’interrelació.

— Respectar l’autonomia personal i considerar els temes conflictius mitjançant el diàleg per tal de construir formes de convivència més justes.

— Desenvolupar formes de pensament sobre temes morals i cívics, i aprendre a aplicar aquesta capacitat de judici a la pròpia història personal i col·lectiva a fi de millorar-la.

— Actitud crítica i compromesa en la protecció del medi ambient.

Educació sexual

— Respectar i apreciar els companys i companyes.

— Entendre l’exercici de la sexualitat com a activitat de plena comunicació entre les persones.

— Conèixer les noves tècniques reproductives i els mecanismes de control de la natalitat.

grup edebé 19


4. L’atenció a la diversitat

L’atenció a la diversitat de nivells, estils i ritmes d’aprenentatge, i d’interessos i capacitats presents a les aules es reflecteix en els nostres materials de diverses maneres:

— Els textos expositius i les definicions estan especialment cuidats perquè tots els alumnes identifiquin les idees essencials i puguin elaborar esquemes per tal d’organitzar la informació.

— Els exercicis i activitats estan seqüenciats per nivells de dificultat de manera que faciliten l’adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes. Algunes activitats tenen la icona (rewind), que indica que treballen continguts fonamentals o de reforç. D’altres tenen la icona (forward) que indica que presenten una dificultat més gran o bé la necessitat de buscar informació fora del llibre de l’alumne. Finalment, les activitats amb la icona (@) s’han de realitzar utilitzant eines informàtiques i telemàtiques, principalment recerques a internet. Al final de cada unitat existeix, a més, dins de les activitats finals, una secció específica anomenada Per ampliar que també permet incidir en l’aprofundiment de conceptes i procediments tractats en la unitat.

— La pràctica proposada en cada unitat ajuda els alumnes a adquirir destresa en el treball de laboratori i a conèixer altres tècniques d’investigació, com el treball de camp o la recerca bibliogràfica, que els ofereixen l’oportunitat de col·laborar amb els seus companys formant grups de treball, de manera que es promou l’aprenentatge cooperatiu.

— La Carpeta de recursos disposa de materials específics de reforç i d’ampliació. Els primers tenen com a finalitat treballar l’aprenentatge dels continguts bàsics i facilitar que tots els alumnes adquireixin les competències bàsiques. Els segons pretenen treballar altres continguts relacionats. Aquests materials s’ofereixen en fitxes fotocopiables. En tots dos casos, en el revers s’inclou el solucionari de la fitxa.

— Els quaderns ofereixen un mètode d’aprenentatge progressiu adreçat als alumnes de l’ESO. L’alumne/a hi trobarà resums de la teoria i una sèrie d’activitats per a consolidar l’aprenentatge. En molts casos, també es dóna la solució de les activitats, gràcies a la qual l’alumne/a podrà comprovar-ne la resolució.

grup edebé 20


5. Metodologia

Els materials de Ciències de la Naturalesa presenten una metodologia específica comuna al llarg de l’etapa que es manifesta en la seva estructura.

Llibre de l’alumne de Ciències de la Naturalesa - Biologia i Geologia

El llibre de l’alumne està estructurat en unitats didàctiques, les quals es poden agrupar en blocs temàtics.

Al final del llibre de l’alumne podem trobar-hi diversos annexos: les activitats d’avaluació de les competències bàsiques que es treballen en el llibre, les activitats d’avaluació de cadascuna de les unitats, un glossari dels principals termes apareguts al llarg del llibre i un annex gràfic amb imatges i continguts d’aprofundiment.

L’estructura de les unitats

La presentació de la unitat es compon d’una doble pàgina en la qual s’introdueix la unitat a partir d’una fotografia i un text motivador. Aquesta doble pàgina també conté unes qüestions breus referides a coneixements previs abans de començar la unitat, una relació dels apartats i subapartats que la componen, i finalment, una ressenya de les competències bàsiques que es treballen en la unitat.

En el desenvolupament de la unitat didàctica, els continguts es presenten estructurats en apartats i subapartats. Mitjançant els textos expositius i les definicions destacades es presenten, de manera clara, concisa i estructurada, els continguts que l’alumne/a haurà d’interioritzar per a desenvolupar les capacitats desitjades. Els continguts curriculars poden estan complementats en unes caixes laterals, anomenades Fixa-t’hi, que desenvolupen continguts avaluables que, d’aquesta manera, queden destacats. Les caixes d’Amplia i Recorda desenvolupen, respectivament, continguts no avaluables d’aprofundiment i de recordatori de continguts previs. Finalment, en el desenvolupament de la unitat destaca l’ús d’imatges didàctiques en què el text està integrat en la imatge, i també la secció Experimenta, en la qual es proposen pràctiques senzilles per fer-les, generalment, a l’aula mateixa, per tal de reforçar la comprensió d’uns determinats continguts.

Les pàgines finals de la unitat s’organitzen de la manera següent:

La pàgina de Síntesi estructura els continguts de la unitat en forma de mapa conceptual i proposa activitats d’organització de la informació.

A Amplia i descobreix es presenten de forma atractiva temes motivadors i d’ampliació relacionats amb els continguts de la unitat.

La pàgina d’Investiga proposa activitats pràctiques de laboratori, de treball de camp, de treball en equip, etc., per al desenvolupament de procediments i conceptes treballats en la unitat.

Finalment, en les dues pàgines finals de la unitat hi trobem nombroses activitats agrupades en tres epígrafs: Per comprendre és una relació d’activitats, algunes d’ampliació, ordenades segons la seqüència de continguts de la unitat; Per ampliar és una activitat d’aprofundiment de conceptes i procediments que ja s’han tractat en la unitat de manera més superficial; finalment, Per pensar és una activitat de treball i reforç de valors.

Llibre de l’alumne de Ciències de la Naturalesa - Física i Química

grup edebé 21


El llibre de l’alumne de Física i Química està estructurat en unitats didàctiques.

La presentació de la unitat es compon d’una doble pàgina en la qual s’introdueix la unitat a partir d’una fotografia i una activitat inicial. Es relacionen les competències bàsiques que l’alumne desenvoluparà en la unitat, es mostra com s’organitzen els continguts de la unitat i es proposen unes activitats per a recordar els continguts previs necessaris per a afrontar la unitat.

Els continguts de la unitat es presenten estructurats en apartats i subapartats.

En el desenvolupament de la unitat didàctica es plantegen (sempre que sigui possible) els continguts a partir de l’observació de fets o experiències, dels coneixements que els alumnes ja han adquirit, o bé d’allò que els és més proper, per tal de fixar els coneixements que adquiriran.

Mitjançant els textos expositius i les definicions, es presenten, de manera clara, concisa i estructurada, els continguts que l’alumne/a haurà d’interioritzar per a desenvolupar les capacitats desitjades.

En els marges s’inclouen explicacions complementàries. Així mateix, les ampliacions presents en algunes unitats permeten aprofundir en uns determinats continguts.

Les activitats serveixen perquè l’alumne/a posi en pràctica les capacitats adquirides, i l’ajuden a consolidar els continguts.

Al llarg de la unitat es treballa de forma sistemàtica la resolució de problemes. Amb això es pretén que l’alumne/a desenvolupi i perfeccioni les seves pròpies estratègies, alhora que n’adquireix unes altres de generals i específiques.

Les pàgines finals de la unitat s’organitzen de la manera següent:

— En la Pràctica es proposen activitats de laboratori per a treballar alguns continguts concrets de la unitat. Aquestes activitats permeten a l’alumne iniciar-se en l’experimentació i les eines bàsiques del mètode científic.

— En la Resolució d’exercicis i problemes es resolen de forma dirigida alguns exercicis relacionats amb continguts clau de la unitat. A continuació es proposen unes altres exercicis la resolució dels quals segueix el mateix model.

— En els Exercicis i problemes es proposen activitats complementàries a les de la unitat. Aquestes activitats estan agrupades per apartats i van acompanyades de la solució en cas que sigui numèrica.

— En la Ciència i societat l’alumne podrà trobar-hi algunes curiositats científiques i aplicacions de la Física i la Química en la tecnologia i la societat. Aquests continguts fomenten en l’alumne la motivació envers l’àrea i l’ajuden a prendre consciència de la importància de la matèria en la societat.

— La Síntesi consta de dues parts diferenciades que ajudaran l’alumne a consolidar els coneixements adquirits en la unitat. En primer lloc, en les Idees clau es presenten en forma de resum els continguts bàsics de la unitat i les principals fórmules matemàtiques. Seguidament es proposa una Avaluació perquè l’alumne/a pugui comprovar el grau de comprensió dels continguts treballats.

En la unitat didàctica es treballen les imatges com a mitjà d’observació i acostament a l’entorn. Amb aquesta finalitat, s’utilitzen diversos tipus d’imatges: dibuix lúdic artístic i fotografies, per a

grup edebé 22


representar situacions i escenes de l’entorn i de la vida quotidiana, i dibuix científic i tècnic, que permet representar de manera rigorosa els elements científics i de l’entorn que ho requereixen.

Carpeta de recursos de Ciències de la Naturalesa

La Carpeta de recursos s’estructura en cinc separadors. El primer conté el Projecte edebé; el segon ofereix orientacions metodològiques sobre les unitats didàctiques i recursos per a l’aula; el tercer inclou una proposta d’avaluació; el quart es dedica a les tecnologies de la informació i la comunicació en la matèria, i el cinquè i últim conté el solucionari de les activitats del llibre de l’alumne.

Aquesta carpeta ofereix al professor una sèrie d’eines que l’ajudaran a organitzar el seu treball en diversos aspectes.

Programació d’aula i orientacions per a la seva aplicació

— Els objectius didàctics de la unitat i les competències bàsiques que s’hi desenvoluparan, juntament amb el temps aproximat de dedicació i la interdisciplinarietat amb altres àrees. També s’indiquen els criteris d’avaluació que es tindran en compte a l’hora d’avaluar l’alumne, els ensenyaments transversals que es treballen i els continguts previs necessaris per a afrontar la unitat.

— Els continguts que es desenvoluparan en la unitat, agrupats per apartats i classificats en conceptes, procediments i valors.

— La intenció de les activitats dissenyades per a treballar cada contingut i les orientacions didàctiques que serveixen de guia per a treballar les pàgines del llibre de l’alumne.

— Una proposta d’avaluació de la unitat, una proposta de treball de les tecnologies de la informació i la comunicació en la unitat i altres propostes d’activitats.

Materials específics per a l’atenció a la diversitat

— Fitxes de reforç, en les quals es plantegen activitats destinades als alumnes que tenen dificultats en l’adquisició dels aprenentatges bàsics. Amb aquestes fitxes podran assolir un grau mínim de consolidació dels continguts. Les fitxes de reforç són fotocopiables i cadascuna incorpora la solució a les activitats en el seu revers.

— Fitxes d’ampliació, en què es presenten activitats que donen a l’alumne/a una visió més àmplia i profunda dels continguts i que permeten perfeccionar-los. Aquestes fitxes estan destinades als alumnes que tenen una major facilitat de comprensió i capacitat de treball.

Recursos per a l’avaluació

— Fitxes per a l’avaluació inicial, amb la qual el professor/a pot valorar el grau de coneixement amb què parteix l’alumnat en iniciar el curs corresponent.

— Fitxes d’avaluació corresponents a les unitats didàctiques del llibre de l’alumne, en què s’avaluen els objectius per escrit.

— Uns indicadors per a l’avaluació contínua, amb els quals el professor/a pot dur a terme l’avaluació formativa al llarg del curs.

grup edebé 23


— Una prova final de competències bàsiques, amb la qual el professor/a pot valorar les capacitats adquirides en acabar cadascun dels cursos.

Totes les fitxes d’avaluació són fotocopiables i cadascuna incorpora la solució a les activitats en el seu revers.

Finalment, el solucionari inclou la resolució de totes les activitats proposades en el llibre de l’alumne, organitzades per unitats.

Quaderns de Ciències de la Naturalesa - Física i Química

Com a suport al llibre de l’alumne i als materials de la Carpeta de recursos, s’ofereixen els quaderns de Física i Química. Consisteixen en una col·lecció de quatre quaderns, els dos primers corresponents al tercer curs d’ESO i els dos últims corresponents al quart curs.

Els quaderns de Física i Química s’estructuren en apartats i subapartats. Cadascun d’aquests recull, de manera resumida, els principals continguts que l’alumne he de refermar en relació amb l’apartat i proposa una sèrie d’activitats de característiques diverses.

— Al principi de la majoria dels apartats o subapartats hi trobem un resum per a recordar els continguts més importants.

— Algunes activitats estan resoltes en tinta grisa. Serveixen com a model per a resoldre’n uns altres de similars.

— Altres vegades hi trobem alguna activitat pautada, també en tinta grisa. D’aquesta manera es facilita a l’alumne la resolució de l’activitat.

— En algunes activitats es proposa l’ús d’eines informàtiques i telemàtiques.

— En altres activitats es treballa la comprensió lectora de textos científics.

— També hi trobem activitats per a comprendre i valorar la relació de la ciència, la societat i la quotidianitat.

— S’ha deixat espai perquè l’alumne resolgui les activitats en el quadern mateix. De tota manera, quan aquest espai sigui insuficient, l’alumne podrà utilitzar un quadern a part.

— Al final del quadern s’inclou la solució de les activitats, gràcies a la qual l’alumne podrà comprovar-ne la resolució.

grup edebé 24


6. La matèria d’Educació per a la Ciutadania i les TIC

Tecnologies de la informació i la comunicació

Introducció

Les tecnologies de la informació i la comunicació han incidit els darrers anys d’una manera notable i fonamental en la nostra societat en general, i en els nois i noies adolescents en particular. Tanmateix, les tecnologies més recents estan trigant a introduir-se com a recurs educatiu habitual als centres i aules.

Un dels objectius establerts per la LOE per a l’Educació Secundària Obligatòria pretén, d’una banda, desenvolupar les destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per tal d’adquirir, amb sentit crític, nous coneixements, i de l’altra, obtenir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació. S’ha de tenir en compte que, per a la societat actual, el coneixement de les TIC és una de les competències bàsiques necessàries, tant com llegir, escriure o comptar.

Per assolir aquest doble objectiu, les administracions educatives han fixat com a meta eliminar les barreres que dificulten l’ús de les TIC en l’entorn educatiu, augmentar la confiança en la tecnologia, proporcionar formació al professorat per garantir que s’utilitza de manera adequada i oferir serveis i continguts d’utilitat. Per la seva banda, les administracions pretenen facilitar la comunicació de les famílies amb els centres educatius fent ús de les noves tecnologies i promoure actuacions específiques adreçades a alumnes amb necessitats educatives especials.

Finalment, hem d’assenyalar que la introducció de les TIC és i serà un factor determinant per a la motivació dels alumnes, perquè millora els aprenentatges i facilita l’adaptació als diferents ritmes d’aprenentatge, promou un aprenentatge cooperatiu i possibilita el treball en grup, alhora que afavoreix el desenvolupament d’habilitats de recerca i selecció de la informació i millora les competències d’expressió i creativitat. Tot plegat pot contribuir a la reducció del fracàs escolar, sense oblidar la capacitat que té d’oferir recursos educatius o de planificar l’activitat docent.

L’impacte de les TIC en l’educació

La presència cada cop més gran de les TIC en la nostra societat (en la vida diària, en l’entorn familiar, en el lleure, etc.) fa cada vegada més necessari que els àmbits educatius s’adaptin a la nova realitat integrant les TIC com a font d’informació i en els mètodes d’ensenyament-aprenentatge.

La informació i la formació que rebem i que conformen el nostre bagatge cultural ens arriben, en gran part, des de la televisió, la ràdio i internet, i cada vegada més museus, biblioteques i centres de recursos utilitzen aquestes tecnologies per a difondre informació. Cada cop s’aprenen més coses fora de l’escola, per la qual cosa aquesta institució està experimentant la necessitat d’adaptar-se a un entorn i unes demandes diferents. Això obliga a replantejar el paper de l’escola i del professorat, que ja no és l’únic dipositari del coneixement, la manera d’ensenyar i d’aprendre i els mitjans que s’han d’utilitzar per a fer-ho. Només integrant nous mitjans en els processos d’ensenyament l’escola serà capaç de respondre a les noves necessitats i podrà, d’aquesta manera, reprendre el seu protagonisme com a institució orientadora en l’adquisició de coneixements.

grup edebé 25


La utilització a classe de les noves tecnologies va arrencar ja fa força anys amb l’ús del vídeo. També hi havia (i continuen sent noves tecnologies) les diapositives, les transparències, els magnetòfons i els giradiscos, que ens eren molt familiars però que han estat substituïts recentment pel DVD, els recursos multimèdia o l’accés a internet, per enumerar-ne només uns quants exemples, i que les noves generacions assimilen i dominen de manera natural. Així, doncs, l’escola s’ha d’adaptar actualment als mitjans que s’han popularitzat en els darrers anys.

La tasca de professors i professores ja no és únicament afavorir el desenvolupament personal dels estudiants i l’aprenentatge dels continguts previstos en els temaris dels currículums, sinó que han de ser intermediaris entre la cultura, la informació i els estudiants. Hi ha, per tant, una necessitat d’innovar en la pràctica docent. Avui dia el saber ja no és exclusivament en els llibres i els professors, sinó que arriba des de mitjans i canals molt diversos, per la qual cosa el docent haurà d’orientar els alumnes (en grup o de manera individual) en l’accés als canals d’informació, guiar-los en la selecció i anàlisi de la informació, avaluar-los d’acord amb criteris formatius i, sobretot, promoure dinàmiques motivadores.

Aquest factor motivador de les TIC i els recursos que proporcionen afavoreix el desenvolupament d’ensenyaments individualitzats per poder atendre la diversitat d’estudiants que hi ha a les aules, per nivells, formació i coneixements previs, i també interessos i necessitats. A més, si el professor/a demostra les seves capacitats i coneixements sobre les TIC i les utilitza, pot motivar i facilitar els aprenentatges en incloure elements audiovisuals molt difícils d’incorporar d’una altra manera.

Així, doncs, l’escola del futur (alguns centres ja comencen a disposar de bona part d’aquests equipaments i recursos), per estar al dia tecnològicament, tindrà pissarres digitals a les aules, ordinadors o terminals a la classe, aules específiques d’informàtica, biblioteques dotades d’equips multimèdia i accés a internet, una intranet i un portal del centre dotat de recursos educatius i enllaços a webs d’interès, i afavorirà entorns comunicatius amb tutories virtuals, videoconferències, comunitats virtuals d’aprenentatge, portafolis virtuals (webs o portals on allotjar documents, treballs, apunts, etc.) i entorns de formació en línia.

Tractament de la informació i competència digital com a competència bàsica

A més de tots els canvis produïts en la societat en els darrers anys, que fan necessària una sòlida formació de base i un aprenentatge continu al llarg de la vida, en els plans d’estudi de les diverses etapes educatives s’ha incorporat la competència digital a fi d’assolir una alfabetització digital bàsica dels estudiants, que es fa cada cop més imprescindible.

Aquesta competència consisteix a disposar d’habilitats per a cercar, obtenir, seleccionar, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement. Per fer-ho, incorpora diverses habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la transmissió en diferents suports un cop tractada, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per a informar-se, aprendre i comunicar-se. No hem d’oblidar que, per a adquirir aquesta competència, no n’hi ha prou amb el coneixement de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), sinó que són imprescindibles certs aspectes de la comunicació lingüística.

El tractament està associat a la recerca, la selecció, el registre i l’anàlisi de la informació, utilitzant tècniques i estratègies diverses per a accedir-hi segons la font a la qual s’acudeixi i el suport que s’utilitzi (bé sigui oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia). I per a fer-ho, es requereix el domini d’un seguit de llenguatges específics bàsics (des del textual fins als visuals, gràfics i sonors), com també la capacitat d’aplicar en diferents situacions i contextos el coneixement dels diversos tipus i fonts d’informació.

grup edebé 26


El fet de disposar d’informació, però, no produeix de manera automàtica coneixement, ni n’implica un ús adequat. Transformar la informació en coneixement exigeix destreses de raonament per tal d’organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferències i deduccions de diferent nivell de complexitat; en definitiva, comprendre-la i integrar-la en els esquemes previs de coneixement. Significa, també, comunicar la informació i els coneixements adquirits emprant recursos expressius que incorporin no tan sols diferents llenguatges i tècniques específiques, sinó les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. Així mateix, aquesta competència permet processar i gestionar adequadament la informació, resoldre problemes reals, prendre decisions, treballar en entorns col·laboratius ampliant els entorns de comunicació per tal de participar en comunitats d’aprenentatge formals i informals, i generar produccions responsables i creatives.

La competència digital també inclou la utilització dels equipaments i les eines de les tecnologies de la informació i la comunicació, fet que implica manejar estratègies per a identificar i resoldre els problemes habituals de software i hardware. Se sosté en l’ús d’ordinadors per a obtenir, avaluar, emmagatzemar, produir, presentar i intercanviar informació, i comunicar-se i participar en xarxes de col·laboració a través d’internet.

Les TIC ofereixen als alumnes la possibilitat d’actuar amb destresa i seguretat en la societat de la informació i la comunicació, aprendre al llarg de tota la seva vida i comunicar-se sense les limitacions de les distàncies geogràfiques ni dels horaris rígids dels centres educatius. A més, les poden utilitzar com a eines per a organitzar, processar i orientar la informació envers l’aprenentatge, la feina i el lleure.

En síntesi, el tractament de la informació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació impliquen esdevenir una persona autònoma, eficaç, responsable, crítica i reflexiva a l’hora de seleccionar, tractar i utilitzar la informació i les seves fonts, com també les diverses eines tecnològiques. També comporta tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els diversos suports. Per a assolir aquests objectius és necessari el paper orientador del professorat.

Es poden establir les dimensions següents per agrupar aquestes competències en el currículum escolar: l’ús de sistemes informàtics, el sistema operatiu, l’ús d’internet, l’ús de programes bàsics i actituds necessàries amb les TIC.

L’ús de sistemes informàtics i el sistema operatiu agrupen els coneixements elementals per a desenvolupar-se amb habilitat en l’àmbit de les TIC. Amb relació a aquests coneixements, en acabar l’Educació Secundària Obligatòria els joves hauran de ser capaços de:

Distingir els principals elements de hardware i software, la seva denominació, la seva funció, especificacions, etc.

Instal·lar i desinstal·lar programes. Conèixer i utilitzar la terminologia i les funcionalitats bàsiques del sistema operatiu. Guardar, organitzar i recuperar informació en diversos suports. Fer activitats bàsiques de manteniment del sistema d’un ordinador.

L’ús d’internet comporta l’adquisició de les competències necessàries per a aprofitar el que es configura com el principal mitjà d’informació i comunicació en el món actual. En acabar l’Educació Secundària Obligatòria, els joves seran capaços de:

Fer recerques avançades utilitzant filtres amb paraules clau en els cercadors més utilitzats. Recuperar i emmagatzemar informació textual i icònica de diverses pàgines web. Utilitzar de manera habitual el correu electrònic, els fòrums, les plataformes educatives, etc. Participar amb les eines que ofereix la xarxa en treballs cooperatius i en sistemes de

comunicació grupal.

grup edebé 27


Seleccionar i valorar, amb prudència, la informació obtinguda des del punt de vista de la seva veracitat, objectivitat, fiabilitat, legalitat i plantejament ètic, identificant i evitant la que sigui inadequada o discriminatòria.

L’ús de software o programes bàsics reuneix les competències indispensables per a conèixer i utilitzar els programes que són necessaris per a aprofitar amb èxit les possibilitats que ofereix un ordinador: processador de textos, editors gràfics, full de càlcul, bases de dades i programes de presentacions. En acabar l’Educació Secundària Obligatòria, els joves seran capaços de:

Utilitzar processadors de textos per a redactar, organitzar, emmagatzemar, imprimir i presentar documents diversos, aprofitant totes les seves eines: tipus de format, inserció d’imatges i gràfics, correctors ortogràfics i gramaticals, etc.

Utilitzar editors gràfics que permetin el retoc fotogràfic o l’edició de dibuixos vectorials. Utilitzar un full de càlcul per a fer càlculs senzills, ajustar el tipus de format, organitzar,

emmagatzemar, imprimir i presentar la informació desitjada. Utilitzar una base de dades tant per a consultar-la com per a introduir-hi dades mitjançant

un formulari senzill i formats adequats. Utilitzar programes que els permetin fer exposicions i presentacions.

Funcions i utilitats de les TIC en l’educació

L’ús habitual de les TIC en l’entorn educatiu permet establir un seguit de funcions característiques de les quals es deriven una sèrie d’avantatges.

Amb relació als alumnes:

— Afavoreixen la iniciativa personal i la presa de decisions.

— Faciliten una interacció contínua entre els alumnes i els recursos (ordinador, internet, etc.).

— Afavoreixen el treball en grup, és a dir, l’aprenentatge cooperatiu, l’intercanvi d’idees i el desenvolupament de la personalitat. Ofereixen canals de comunicació que faciliten l’intercanvi d’idees i de materials i el treball cooperatiu gràcies al correu electrònic, el xat, les videoconferències, etc.

— Contribueixen a millorar les competències d’expressió i creativitat gràfica, escrita i audiovisual.

Amb relació als processos d’ensenyament-aprenentatge:

— Contribueixen a l’aprenentatge pel fet de ser considerades motivadores i atractives.

— Permeten una gran personalització dels processos d’aprenentatge d’acord amb els diferents ritmes d’adquisició de coneixements i ofereixen la possibilitat de fer autoavaluacions.

— Són altament interdisciplinàries.

— Faciliten l’alfabetització digital i audiovisual, tant per ser un mitjà d’aprenentatge com per l’accés que proporcionen a la informació.

— Són més flexibles i no es limiten a l’entorn tradicional de l’aula.

— Promouen les habilitats de recerca i selecció de la informació.

grup edebé 28


— Són especialment útils en l’àmbit de les persones amb necessitats especials, ja que afavoreixen tant el seu aprenentatge com la seva integració.

Amb relació als professors i als centres:

— Permeten una major comunicació entre professors i alumnes.

— Faciliten l’avaluació i el control de l’aprenentatge dels alumnes, com a eines de diagnòstic de les capacitats dels estudiants i com a mitjà d’avaluació dels seus coneixements.

— Per al professor/a signifiquen un perfeccionament dels seus coneixements digitals i un procés de formació contínua que millora la seva competència professional paral·lelament a la formació de l’alumnat.

— A més, en l’àmbit dels centres, permeten millorar l’administració i gestió; obren nous canals de comunicació entre el centre, els professors, els pares i els alumnes (web del centre, intranet, correu electrònic, etc.); projecten la imatge del centre escolar, i permeten compartir els recursos educatius creats per estudiants i professors.

Com a eina didàctica i font d’informació:

— Faciliten l’accés a informació de tota mena, a múltiples recursos educatius (tant per a alumnes com per a professors) i a diferents entorns d’aprenentatge, ja que el professor/a no és l’única font de coneixement.

— Com a instruments per a processar la informació, permeten crear bases de dades, informes, etc., mitjançant fulls de càlcul, processadors de textos, d’imatges...

— Com a mitjans d’expressió, serveixen per a escriure, dibuixar, fer presentacions, crear webs utilitzant diversos software, etc., i possibiliten la visualització de simulacions de diferents tipus gràcies als programes informàtics.

— Són una font d’informació i de recursos gràcies a la premsa, la ràdio, la televisió, internet, vídeos, DVD, CD-ROM, etc.

— Possibiliten nous escenaris formatius gràcies als entorns virtuals d’aprenentatge.

Principals eines TIC i utilitat didàctica

En les noves tecnologies hi tenen cabuda des de la utilització de les diapositives i el vídeo fins a la visualització de presentacions i el treball amb recursos multimèdia, passant per la recerca i la selecció d’informació a internet, la utilització de fulls de càlcul i processadors de textos i el desenvolupament d’una pàgina web per un grup d’alumnes com a exercici veritablement complex de treball amb les TIC.

Convé recordar aquí què significa multimèdia. Un material multimèdia acostuma a combinar, com a mínim, uns quants dels elements següents: text, imatges fixes, imatges amb moviment i àudio. Si l’usuari pot controlar el temps en què es presentaran certs elements o determinar valors d’algunes variables, serem davant d’un material multimèdia interactiu. Si en l’estructura hi apareixen elements relacionats a través dels quals l’usuari pot navegar, triant l’ordre o la seqüència, parlarem aleshores d’hipermèdia (combinació d’hipertext i multimèdia).

grup edebé 29


S’ha de pensar que les noves tecnologies han popularitzat una nova forma de lectura, la dels hipertextos (textos no lineals, textos interactius), integrats per múltiples elements (imatges estàtiques o dinàmiques, àudio, vídeo, etc.). Les pàgines web són la màxima expressió d’aquest nou mitjà.

Així, doncs, les principals eines TIC disponibles i alguns exemples de les seves utilitats concretes són:

— Ús de processadors de textos per a redactar; revisar l’ortografia; fer resums; afegir títols, imatges, hipervincles, gràfics i esquemes senzills, etc.

— Usos senzills dels fulls de càlcul per a organitzar la informació (dades) i presentar-la, de vegades, de manera gràfica.

— Utilització d’eines simples de programes de disseny gràfic.

— Usos simples de bases de dades.

— Utilització de programes de correu electrònic.

— Usos i opcions bàsiques dels navegadors. Accés també a notícies de premsa (premsa digital) per tal d’establir comparacions, recollir

informació actualitzada, accedir a hemeroteques, etc., o per a recerques bibliogràfiques. Ús de cercadors. Extracció d’informació (enllaços) a partir dels directoris de cada cercador. Ús dels recursos per a termes clau en recerques simples i avançades. Creació de llistes de favorits, amb l’organització corresponent, i seguiment i actualització de

la informació de les diverses URL consultades.

— Ús d’enciclopèdies virtuals (CD i www).

— Ús de perifèrics: escàner, impressora, etc.

— Posada en pràctica de videoconferències, xats, etc.

— Usos senzills de programes de presentació (PowerPoint o similars): treballs multimèdia, presentacions creatives de textos, esquemes o diapositives.

— Edició de pàgines web. Poden tenir, per exemple, les finalitats següents: Web del centre escolar. Web de l’equip docent o de professors de manera individual. Web de l’assignatura i com a centre de recursos. Espais de tutoria virtual. Fòrums i comunitats virtuals. Web dels alumnes. Web de cada classe. Web d’una excursió o un viatge. Web d’una obra de teatre, llibre, pel·lícula. Web de projectes col·laboratius. Web de projectes dels alumnes. Web de revistes (del centre, de la matèria de Matemàtiques...). Web de debats. Web per a webquest, caceres de tresors, etc.

grup edebé 30


Internet

La xarxa que anomenem internet conté una enorme quantitat d’informació. El tractament, però, de la informació de la xarxa presenta certs inconvenients: la dispersió, la manca d’un mètode de recerca, l’excés d’informació o la informació merament superficial i la descontextualització dels continguts en la majoria de casos. Gran part de la informació abocada a la xarxa és de qualitat dubtosa pel fet de no estar contrastada, per simple, per simular rigor científic o simplement perquè està mal escrita. Cal sumar-hi la volatilitat de les dades, és a dir, que de vegades la informació roman accessible durant poc temps, els portals deixen de funcionar o els enllaços (links) ja no ens redirigeixen cap a la informació esperada. Per això, la seva utilització com a eina d’aprenentatge presenta un seguit de dificultats, començant pel fet que els alumnes no solen contrastar prou bé la informació que han trobat.

Tanmateix, malgrat les dificultats assenyalades, internet facilita, en l’àmbit educatiu, una major atenció a la diversitat i la presa en consideració de la multiculturalitat. Les seves possibilitats van més enllà de ser un mitjà i un canal de comunicació i informació. Internet aporta, a més, perspectives múltiples de la informació, diferents de les que pot proporcionar un llibre de text. El seu veritable potencial es manifestarà quan professors, alumnes i administracions i gestors educatius treballin conjuntament la manera d’oferir activitats d’ensenyament i aprenentatge amb la intenció de fomentar la comunicació entre professors, pares i alumnes mitjançant la intranet i la web del centre, més enllà de les limitacions dels horaris de classe, amb tutories, fòrums i comunitats educatives virtuals.

Un aspecte recurrent és proporcionar enllaços per a obtenir nous recursos i informació d’internet, i és per això que és totalment indispensable desenvolupar activitats d’aprenentatge basades en la xarxa. Així, doncs, un dels objectius és assolir competències en el maneig de la informació (CMI), especialment útils per la gran quantitat d’informació present a internet. És en aquest aspecte on es planteja l’opció de desenvolupar propostes d’activitats webquest.

Les webquest (WQ)

El 1995, el professor Bernie Dodge, de la Universitat de San Diego, va dissenyar el que, explicat de manera senzilla, seria un model d’ensenyament a través d’internet.

Una definició més àmplia és que les webquest són activitats guiades d’aprenentatge enfocades a la investigació, generalment en grup, que a partir d’unes tasques previstes promouran l’anàlisi de la informació i també la seva organització, reelaboració, síntesi i comunicació final.

En una webquest es promou un ús de la World Wide Web de manera controlada. Un dels avantatges en aquest sentit és que evita la pèrdua de temps que comporta la recerca a la xarxa de la informació i se centra en el seu tractament. Aquest maneig de la informació implica, per tant, una tasca d’anàlisi.

Una webquest ha de ser una tasca ben definida, amb aportació de recursos, i en què s’indiquin clarament els objectius que es volen assolir. Mitjançant les webquest, el model de competències que hem assenyalat abans s’assoleix per mitjà dels elements següents: definició del treball, estratègies per a cercar la informació, localització i accés a la informació, ús de les dades obtingudes i síntesi i avaluació del procés.

La durada d’una activitat webquest és molt variable. Hi ha propostes a curt termini, que poden ser d’una setmana, i a més llarg termini, com, per exemple, d’un mes. Localitzar la informació pot requerir tres sessions i la seva anàlisi, d’una setmana a un mes.

Principals característiques de les webquest com a activitat:

grup edebé 31


— Poden ser individuals o grupals, amb la qual cosa l’aprenentatge és cooperatiu.

— Poden estar enfocades a una única matèria o ser interdisciplinàries (s’ha de recordar que bona part de la informació del web pot estar en anglès, francès o altres idiomes).

— Afavoreixen la motivació per a l’ús de les TIC i la creació d’escenaris de treball simulats.

— Es poden enfocar a la investigació, però impliquen l’anàlisi, síntesi i avaluació de la informació. Així, doncs, es desenvolupen diverses capacitats, com ara la investigació, el pensament crític, la creativitat, la presa de decisions, etc.

— Ajuden el professor/a a planejar i estructurar els processos d’aprenentatge. Un cop proposada l’activitat, el professor/a deixa de ser protagonista i gairebé única font de coneixement (juntament amb el llibre de text) i passa a exercir de guia d’uns grups d’alumnes presumiblement més motivats per la tasca i l’entorn d’aprenentatge.

— Un cop elaborades, es poden revisar i actualitzar fàcilment segons els currículums i les aportacions dels estudiants mateixos.

— Poden comportar una certa atenció a la diversitat, ja que faciliten la integració dels alumnes en els grups i afavoreixen que s’ajudin entre ells al llarg dels processos.

— Contribueixen a fomentar les CMI, és a dir, un conjunt d’habilitats en l’ús de la informació obtinguda fonamentalment d’internet. La webquest orienta l’alumne/a en la utilització de la informació i evita la pèrdua de temps que comporta el fet de localitzar-la. Completa, d’aquesta manera, el simple i típic recurs de consulta del web, sense proposar res més que una adreça o enllaç per tal d’ampliar, per exemple, continguts.

— Confereixen interdependència als alumnes si l’activitat és grupal, però al mateix temps responsabilitats individuals dins del grup (per la tasca específica) i pel que fa al conjunt (en què tots es veuen implicats). També comporta una millora de l’eficàcia de l’alumne/a en la tasca que fa a mesura que avança el procés.

Parts d’una webquest

1. Introducció

Proporciona la informació bàsica.

Ha de despertar l’interès i mostrar també el que més és atractiu de l’activitat.

2. Tasca

És la descripció formal del que cal fer al final de la webquest, en què s’estableix una meta i el seu enfocament. Pot ser on-line o off-line. Una webquest pot culminar, per exemple:

— En un informe o document escrit.

— En una exposició verbal acompanyada o no d’una presentació multimèdia.

— En un vídeo.

— En una pàgina web amb el resultat.

grup edebé 32


Al seu torn, les tasques es poden presentar en diferents formats. Els principals (la taxonomia de les tasques) són:

— De repetició. Són les més fàcils. Estrictament, no és una WQ. Gairebé es limita al típic exercici de tallar i enganxar la informació de la web. Ha d’anar més enllà i combinar-se amb una altra.

— De recopilació. Es recopila informació de diverses fonts i se li dóna un format comú.

— De misteri. Funciona molt bé en unes determinades àrees. S’elabora una endevinalla o misteri que cal resoldre, però que ha d’acabar en una síntesi.

— De tipus periodístic. Els alumnes es converteixen en reporters. Implica objectivitat, contrastació de fonts i eliminació de prejudicis en l’elaboració de la informació, tal com ho faria un periodista.

— De disseny. Demana fixar un pla o projecte, que ha de tenir, perquè sigui vàlid, limitacions reals.

— De caràcter científic. Impliquen l’aplicació del mètode científic: establiment d’hipòtesis, comprovació i, finalment, descripció dels resultats.

— D’emissió de judicis. Sobre temes que cal valorar i que impliquen la presa de decisions.

— De caràcter analític. Per tal d’establir relacions de causa-efecte, similituds i diferències, etc.

— De producció creativa. De caràcter més artístic i creatiu.

— D’autoconeixement. Per tal d’afavorir un major coneixement d’un mateix.

— De persuasió. Per tal d’assolir com a meta la influència en les opinions dels que no estan d’acord sobre un tema determinat.

— De construcció de consens. Acomodar o acostar punts de vista en temes que generen controvèrsia.

3. Procés

Descriu els passos que cal seguir amb els enllaços que s’han de consultar. Les tasques es poden dividir, al seu torn, en subtasques que descriguin els papers o rols que han de desenvolupar els estudiants dins del grup. Pel que fa als enllaços, en les propostes més senzilles se subministren els webs que contenen la informació, però en les més complexes es proporcionen únicament els llocs bàsics i són els alumnes els que n’han de buscar d’altres. No s’ha de passar per alt que internet és una xarxa d’ordinadors, però també ho és de persones, que es poden implicar, oferir-se i participar en la recerca o aportació d’informació.

4. Recursos

Proporciona la llista de webs localitzats. Pot ser que no tots els recursos siguin a internet. La majoria s’esmenten habitualment en la part de procés. De vegades es poden aportar diagrames o mapes conceptuals per tal de guiar les tasques encomanades.

5. Avaluació

Pot haver-hi una plantilla d’avaluació, procés en el qual cal involucrar els estudiants. Els objectius han de ser clars i amb relació a les tasques.

grup edebé 33


6. Conclusió

Resumeix l’experiència i estimula la reflexió. Els estudiants poden fer suggeriments per millorar la webquest, fet que permet renovar-la i adaptar les noves propostes.

Les miniquest

Són una versió reduïda de les webquest. Preparar-ne una requereix menys temps atès que la seva realització està prevista en el transcurs d’una sola sessió. Consta només de tres passos: escenari, tasca i producte. De la mateixa manera que les webquest, poden ser grupals o individuals.

Tipus:

— De descobriment.

A l’inici d’una unitat.

— D’exploració.

Durant la unitat. Per tal d’aprendre i assolir uns continguts.

— De culminació.

En acabar. Requereix, per tant, uns coneixements de base.

Estan formades per:

— Escenari

Estableix el context real per a la resolució del problema o qüestió que es planteja.

— Tasca

Preguntes dissenyades per adquirir la informació. Molt estructurada, amb adreces de llocs específics del web.

— Producte

Descriu el que els estudiants han de fer per a respondre a la qüestió o al problema real plantejat. Hauria de tenir alguna mena d’avaluació del procés. A més, ha de contenir una síntesi, com a forma de construcció de coneixement.

Les caceres de tresors (treasure hunts)

També reben el nom de caceres de coneixements o knowledge hunt. Una cacera de tresors (per ser una informació valuosa, un «tresor» sobre el qual construïm un determinat coneixement) és una activitat semblant a les webquest, però amb una estructura diferent. Es tractaria d’un treball pràctic, individual o grupal, basat en un qüestionari i centrat en un únic tema.

A partir d’una llista no gaire extensa de preguntes, es proporcionen un seguit de recursos en línia que els alumnes han de consultar per tal de respondre i resoldre els interrogants plantejats. Lògicament, la proposta d’activitat pot ser lliurada en paper i no cal accedir-hi necessàriament a través del suport digital.

grup edebé 34


A diferència de les webquest, les caceres de tresors tenen poques preguntes i relativament escassos recursos, ja que es plantegen com una activitat per a una classe o com una tasca per fer a casa, amb la intenció d’introduir un tema o treballar amb molta més profunditat un contingut concret.

L’estructura d’una cacera pot ser la d’una llista de qüestions la resposta de les quals està en el vincle que es proporciona. Una estructura una mica més complexa es basaria en l’esquema següent: una introducció, una llista de preguntes, una de recursos on trobar la informació i, finalment, una gran pregunta, la resposta de la qual engloba i serveix de conclusió a les anteriors. També s’hi pot incloure una proposta de la manera com es farà l’avaluació.

Un dels seus objectius, comú també a la webquest, és evitar la pèrdua de temps en la recerca de la informació a internet i que, a més, el contingut sigui l’adequat segons els desitjos del docent.

És imprescindible que la manera de fer les preguntes i els enllaços de la informació seleccionada afavoreixi la comprensió dels textos i desenvolupi la capacitat de recerca de continguts.

També es pot plantejar l’activitat a la inversa, és a dir, que siguin els alumnes els que preparin una cacera i el qüestionari, per així ser avaluats per les preguntes fetes i la qualitat dels recursos proposats.

Activitats del tipus Hot Potatoes

Les patates calentes o Hot Potatoes són un paquet de software (desenvolupat per la Universitat de Victòria) pensat per a la realització d’activitats d’avaluació senzilla que s’executen per mitjà d’un navegador i que són publicades en llenguatge html. L’ús per part del docent i de les institucions educatives és gratuït. També ofereix la possibilitat d’allotjar les activitats en línia si l’usuari està registrat i permet accedir-hi sense restriccions.

Els diversos generadors permetran crear activitats diverses, com ara fer mots encreuats, omplir buits i camps, crear qüestionaris de resposta múltiple, fer exercicis de coincidències, ordenar oracions o crear una pantalla des de la qual es pugui accedir a totes les propostes.

El software accepta també fer un càlcul del percentatge d’encerts o d’errors, fet que permet disposar d’una qualificació precisa de l’alumne/a.

Les weblocs i els fotolocs

Les weblocs o bitàcoles són pàgines personals senzilles, de format periodístic, els continguts de les quals són la suma d’un seguit de textos consecutius, com els quaderns de bitàcola dels vaixells, on s’anoten diàriament els esdeveniments més rellevants. Els textos solen estar vinculats a un tema en particular, a l’estil d’una publicació temàtica.

Les weblocs o blocs es publiquen amb una certa regularitat i l’ordre dels articles no s’altera. Hi ha blocs de tota mena de temes, també d’educació, i la seva creació és molt senzilla, ja que n’hi ha prou de disposar d’un editor.

En els fotolocs la imatge té més rellevància que el text, per la qual cosa contenen fonamentalment imatges amb els comentaris respectius.

La pissarra digital o electrònica

grup edebé 35


Un ordinador, els seus perifèrics (escàner, altaveus, impressora, webcam, etc.), un projector, una pantalla i un accés de banda ampla a internet constitueixen el que anomenem pissarra digital. La versió més simple és la que està constituïda per un projector i un ordinador. Aquest nou recurs educatiu exigeix un replantejament de l’activitat docent i dels materials didàctics, i demana nous rols al professorat. És el més eficaç de tots, ja que permet superar els problemes tècnics i informàtics que es produeixen a l’aula d’informàtica.

La utilització d’aquest recurs permet dinamitzar didàcticament l’ensenyament tradicional, mitjançant presentacions i connexions puntuals a internet, i adaptar-se als diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes i a les seves necessitats amb més rapidesa i versatilitat. A més, per ell mateix, l’entorn és molt més motivador. És una font d’entrada de l’actualitat i la cultura de tot el món.

A continuació enumerarem algunes de les possibilitats que ens ofereix la pissarra digital com a recurs educatiu:

— Suport a les explicacions del professorat. El professor/a pot il·lustrar les explicacions amb la pissarra digital. Les eines habituals solen ser presentacions en PowerPoint, accés a pàgines web, animacions, gràfics, arxius multimèdia, simulacions, etc.

— Activitats i recursos per a l’atenció i el tractament de la diversitat. La pissarra permet accedir a una gran quantitat de recursos que afavoreixen una atenció individualitzada dels alumnes en funció dels seus interessos. Així, doncs, pot orientar-se envers activitats obligatòries o voluntàries, individuals o grupals, autocorrectives, de reforç o d’ampliació, etc.

— Exposicions públiques dels alumnes. Els estudiants poden cercar materials i recursos per a presentar als companys quan el professor/a ho indiqui. Això, mitjançant el seguiment del professor/a, permet desenvolupar activitats de recerca i selecció d’informació, elaboració d’informes i la seva presentació corresponent, etc. Pot servir de repàs de tot el que s’ha après.

— Presentació de treballs efectuats pel grup de classe. Poden ser treballs col·laboratius i ser presentats en format multimèdia o com a pàgines web. L’exposició permet desenvolupar habilitats comunicatives i facilita l’aprenentatge i el repàs.

— Suport en els debats i ús conjunt pel professor/a i els estudiants. La informació localitzada i presentada permet sustentar les idees i argumentacions; per tant, la pissarra digital afavoreix la interacció a l’aula. Les aportacions es poden recollir en un editor de textos i ser analitzades i revisades paral·lelament.

— Espai informàtic. Disposar de l’equipament, ordinador i perifèrics, possibilita digitalitzar, imprimir, etc., i permet una gestió immediata de les necessitats de professors i alumnes.

— Premsa digital i diversitat idiomàtica. L’accés a la premsa digital és una opció interessant per a iniciar-se en un tema d’actualitat sobre el qual podem argumentar, debatre, contrastar o ampliar la informació. També es pot consultar la premsa estrangera, amb la qual cosa, a més, s’afavoreix la pràctica d’idiomes i la diversitat multicultural ja present a les aules.

— Videoconferències i comunicacions col·lectives en línia, per tal de comunicar-se amb altres grups d’alumnes, professors o altres persones per correu, xat o videoconferència de qualsevol lloc del món.

— Realització d’exercicis i altres treballs col·laboratius. Es poden projectar activitats multimèdia interactives des de suports en línia o des de disc i organitzar-ne la realització col·lectiva.

grup edebé 36


— Correcció col·lectiva d’exercicis a classe. La pissarra fa molt útil dur a terme aquesta tasca de correcció, que permet i afavoreix la intervenció del grup per a la resolució de dubtes. També pot servir per a la posada en comú de la correcció d’exercicis, comentaris de textos, etc.

— Preguntes no previstes. En qualsevol moment és possible accedir a internet per buscar-hi la informació necessària i comentar-la de manera conjunta.

— La pissarra digital és com una pissarra convencional. Amb un processador de textos i altres programes (dibuix, gràfics, etc.), es pot utilitzar la pissarra per a mostrar allò que el professor/a consideri convenient en aquell moment, com en una pissarra convencional. A més, es pot guardar i imprimir la informació exposada, que pot ser recuperada en qualsevol moment, com, per exemple, per a recordar el que es va explicar en una altra sessió. També es pot enviar per correu (per exemple als alumnes, a aquells que no van poder assistir a classe, etc.) i permet usos de fonts tipogràfiques diferents i de colors. Comporta una presa d’apunts col·lectiva.

— Síntesis conjuntes. Sobre qualsevol tema es pot fer un treball de síntesi a l’aula fent-hi participar els estudiants per aportar les seves idees mentre n’anoten les conclusions en un processador de textos.

— Per al tractament de la multiculturalitat a l’aula. L’alumnat estranger pot buscar a Internet informació sobre els seus llocs d’origen i presentar-la de la manera que es consideri més convenient.

— Aprenentatges sobre programes informàtics. La pissarra digital facilita l’aprenentatge de programes si és utilitzada a l’aula d’informàtica.

— Pissarra digital i intranet del centre. La intranet del centre es pot constituir en un banc de materials elaborats per professors i alumnes que pot ser consultat, i contenir, per exemple, un índex dels recursos que es poden trobar a internet.

— Pissarra digital, webcam i escàner. Una webcam pròpia o un escàner permeten digitalitzar i mostrar en qualsevol moment qualsevol document. Des de les webcams accessibles des d’internet es pot visualitzar qualsevol lloc del món i comprendre, per exemple, de manera directa els fusos horaris del planeta.

Conclusions

La societat de la informació en general i les noves tecnologies en particular estan incidint en tots els àmbits del sistema educatiu. És per això que l’alfabetització digital es considera una de les competències bàsiques que han d’adquirir els alumnes.

El tractament de la informació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació són avui dia una part fonamental del procés d’ensenyament-aprenentatge. Dominar l’accés a la informació és un aspecte bàsic de l’aprenentatge, tant a l’escola com fora. A més, proporciona les eines necessàries per a aprendre a aprendre (per a ser capaços de processar informació cada cop més abundant i complexa) i per a fer-ho d’una manera autònoma. El coneixement de les TIC ha de capacitar els alumnes per a gestionar adequadament la informació, prendre decisions, resoldre problemes reals, treballar la informació en entorns col·laboratius i generar produccions o materials de manera creativa.

grup edebé 37


6.2. Tractament de les TIC en la matèria de Ciències de la Naturalesa

Utilització de les TIC en les Ciències de la Naturalesa

Els recursos tecnològics que avui dia són a l’abast d’estudiants i professors acompleixen un paper important en la transmissió i l’ús de la informació relativa a les Ciències de la Naturalesa: fotografies, imatges de satèl·lits, vídeos, descripcions, catàlegs, dades... La seva utilització facilita dur a terme estudis que no fa gaires anys s’havien de realitzar de forma manual i moltes vegades quedaven circumscrits a un àmbit local.

Així doncs, podem utilitzar aquestes noves tecnologies com a recursos didàctics per a un aprenentatge més complet de la matèria.

Ressaltem aquí alguns dels principals avantatges de la seva utilització.

— Realització de feines d’una forma ràpida, còmoda i eficient.

— Accés a una gran quantitat d’informació d’una forma ràpida.

— Realització d’activitats interactives.

— Desenvolupament de la iniciativa i les capacitats de l’alumne/a.

— Aprenentatge a partir dels propis errors.

— Cooperació i treball en grup.

— Alt grau d’interdisciplinaritat.

— Motivació de l’alumne/a.

— Flexibilitat horària.

Tot plegat ha de contribuir perquè l’alumne, al final de la seva escolarització obligatòria, estigui capacitat per a l’ús de sistemes informàtics, d’internet i de programes bàsics.

Presència de les TIC en el llibre de l’alumne

El tractament de la informació i de la comunicació, així com de la competència digital en la matèria de Ciències de la Naturalesa, consisteix a disposar d’habilitats per a la recerca, selecció i producció d’informació.

— Pel que fa a la recerca d’informació, en els nostres llibres proposem:

• L’ús de biblioteques.

• Recerca guiada d’informació mitjançant cercadors d’internet.

• Proposta d’adreces web específiques.

• Diccionaris i enciclopèdies digitals.

grup edebé 38


• Diaris i revistes en format digital.

De vegades es proposen activitats que es podran realitzar visitant un enllaç. Aquestes activitats es distingeixen amb la icona @.

— Pel que fa a la selecció de la informació, s’ensenya a l’alumne quins són els criteris de selecció de la informació, quines pàgines web són més fiables i adequades, com ordenar la informació obtinguda…

— Finalment, pel que fa a la producció de la informació, es descriuen algunes tècniques per a la producció de textos sobre suports digitals. Així, es proposa la redacció d’un glossari propi de conceptes de la matèria i la redacció d’articles i fitxes mitjançant processadors de textos i programes de presentacions.

Convé tenir en compte que, a més, existeixen nombrosos petits programes, molts dels quals són gratuïts, que poden ser molt útils per a treballar un contingut en concret.

Tot i que resulta difícil destacar tan sols algunes pàgines, a causa del gran nombre de bons enllaços que existeixen, n’assenyalem aquí alguns.

Adreces relacionades amb els continguts de les Ciències de la Naturalesa

Grup edebé, http://www.edebedigital.com

El sistema periòdic, http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem2000/tablap per a trobar el nombre atòmic.

WebElements periodic table of the elements, http://www.webelements.com

Informació i divulgació de conceptes relacionats amb el reciclatge, www.redcicla.com

Atles mundial interactiu sobre els fusos horaris i la insolació, http://www.worldtime.com

Portal de l’aigua de la UNESCO, http:// www.unesco.org/water/index_es.shtml

Biblioteca de recursos de biologia d’organismes i biologia humana, http://biodidac.bio.uottawa.ca

Wikispecies, catàleg filogenètic dels éssers vius, http://species.wikipedia.org/wiki/Portada

Galeria fotogràfica d’éssers vius, www.fotonatura.org.

El món de les plantes, http://www.botanical-online.com

Éssers vius de la península Ibèrica, http:// www.faunaiberica.org

Informació sobre els grups d’aliments, la seva conservació, la dieta..., http://www.elergonomista.com/alimentos/

Llista alfabètica dels músculs humans, http://www.ugr.es/~dlcruz/musculos/indexmabc.htm.

Aigües subterrànies i la seva importància, www.ploppy.net

Articles i notícies relacionats amb la gestió ambiental, http://www.portaldelmedioambiente.com/

grup edebé 39


Pàgina oficial d’informació sobre el projecte Genoma Humà, http://www.ornl.gov/sci/techresources/Human_Genome/home.shtml

El racó de la ciència. IES Victoria Kent, http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/rincon.htm

EDUCAsites.net, http://www.educasites.net/fisica.htm

Ciencias Galilei, http://www.acienciasgalilei.com/

Todo-Ciencia-com, http://todo-ciencia.com/ciencia/

La baldufa, http://baldufa.upc.es/

Física Recreativa. Patricio Barros, http://www.geocities.com/yakov_perelman/FisicaRecreativa_I/index1.html

DiverCiencia, http://www.iestiemposmodernos.com/diverciencia/menuprincipal.htm

Ciencianet. La ciència és divertida, http://ciencianet.com

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, http://www.xtec.es

Cnice. Recursos per a l’aula, http://w3.cnice.mec.es/recursos/rec-psb.htm

Calculadora Wiris, http://calculadora.edu365.com/

Newton, http://newton.cnice.mec.es/

Ulloa, http://recursos.cnice.mec.es/quimica/

Guia de recursos educatius a la xarxa, http://www.educasites.net/fisica.htm

Recursos Física i Química, http://club.telepolis.com/anaclavero/

Recursos de Química. El Catalitzador, http://www.thecatalyst.org/spanish/

Cercadors

http://www.google.com/intl/ca/

http://www.yahoo.es

Webquest i caceres del tresor

WebQuest News, http://www.webquest.org/

Educoteca, http://www.eduteka.org/webquest.php3

Comunitat Catalana de Webquest, http://www.webquestcat.org/

grup edebé 40


The WebQuest Page, http://webquest.sdsu.edu/webquest.html

Aula21.net, http://www.aula21.net/

Biblioteca Semàntica de WebQuest, http://cfievalladolid2.net/webquest/common/index.php

Edutec, http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec16/adell.htm

Recursos on-line per a usar a la pissarra digital, http://www.pizarradigital2005-2006.blogspot.com/

Hot Potatoes

Hot Potatoes, http://hotpot.uvic.ca/

Tutorial de Hot Potatoes, http://platea.pntic.mec.es/~iali/CN/Hot_Potatoes/intro.htm

EducaMadrid, http://www.educa.madrid.org/portal/c/portal/layout?p_l_id=10970.55&c=an

Pissarra digital

La Pissarra Digital, http://dewey.uab.es/pmarques/pizarra.htm

Recursos per a la pissarra digital, http://intranet.sigmat.com/enlacesdim

Applets

Prisma. Laboratori virtual de Física, http://enebro.pntic.mec.es/~fmag0006/index.html

Més de 80 animacions de Física en Flaix, http://ticat.ua.es/David-Harrison/index_spa.html

Applets Java de Física, http://www.walter-fendt.de/ph11s/

Applets de Química. Miguel Vaquero, http://www.deciencias.net/proyectos/quimica/index.htm

Applets de Física, http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/FISICA/document/applets/Hwang/ntnujava/indexH.html

Pràctiques

Normes de seguretat, http://www.computerhuesca.es/~fvalles/seguridad.htm

Classic chemistry experiments, http://www.chemsoc.org/networks/learnnet/classic_exp.htm

Pràctiques i experiments de Física, http://www.enciga.org/taylor/pr/practicas.htm

grup edebé 41


Història

The History of Chemistry, http://www.woodrow.org/teachers/ci/1992/

Químics, http://es.geocities.com/fisicas/cientificos/quimicos.htm

Físics, http://www.galeon.com/filoesp/ciencia/fisica/fisicos.htm

Organismes

Departament de Medi Ambient, http://mediambient.gencat.net

Servei Meteorològic de Catalunya, http://www.meteocat.com

Departament de Salut, http://www.gencat.net/salut

Comunitat Catalana de Webquest, http://www.webquestcat.org/

WebQuest News, http://www.webquest.org/

Educoteca, http://www.eduteka.org/webquest.php3

Centro Nacional de Información y Comunicación Educativa, http://www.cnice.mec.es/

Agència Espacial Europea, http://www.esa.int/esaCP/Spain.html

NASA, http://www.nasa.gov/about/highlights/En_Espanol.html

Consejo Superior de Investigaciones Científicas, http://www.csic.es

Organització de les Nacions Unides, http://www.un.org/spanish/

Unicef, http://www.unicef.org/spanish/

Unió Europea, http://europa.eu/index_es.htm

Organització Mundial de la Salut, http://www.who.int

Instituto Geológico y Minero, http://www.Igme.es/

IUPAC, http://www.iupac.org/dhtml_home.html

IUPAP, http://www.iupap.org/

La proposta digital d’Edebé

grup edebé 42

http://www.meteocat.com/

http://mediambient.gencat.net/


La proposta d’Edebé és un complement i suport a la tasca del professor en què el docent continua sent l’eix de referència i fa que les TIC puguin incorporar-s’hi de la mà del llibre de text. És evidentment un material integrat amb el currículum i molt fàcil d’usar sense que calguin coneixements informàtics específics.

El material d’Edebé és projectable, permet un estil d’ensenyament expositiu, permet mantenir el control de l’aula, té una utilitat didàctica i innovadora, i aporta continuïtat amb la resta de les TIC. A més, afavoreix l’atenció a la diversitat, la interdisciplinarietat i permet incorporar i actualitzar continguts de forma visualment atractiva. També permet preparar les classes de forma integral pel fet que estan enllaçats tots els recursos.

Es tracta d’una versió digital del llibre de l’alumne amb un sistema d’hipervincles i de menús de navegació que permet accedir a tota una sèrie de recursos afegits:

— Altres pàgines del mateix llibre de l’alumne.

— Guia del professor.

— Programació d’aula.

— Projectes d’etapa.

— Tests interactius.

— Generador d’avaluació.

— Enllaços a recursos a internet.

— Presentacions.

— Animacions.

— Activitats de recerca, tractament i síntesi de la informació tipus caceres del tresor.

— Quaderns d’exercicis.

Altres avantatges d’aquest llibre o pissarra digital que hem de considerar són:

— Presenta a partir del propi llibre els recursos integrats amb els continguts, les activitats i la il·lustració.

— Fomenta la confiança i la seguretat de professor i alumnes, ja que el punt de partida és el seu mateix llibre de text.

— És el professor el qui decideix la utilització que donarà al producte segons les característiques dels alumnes o del temps disponible: més magistral (només projecta i destaca) o més dinàmica (accedeix als recursos a voluntat).

— La seva manipulació no requereix formació i és tremendament intuïtiva.

— Pot ser actualitzable on line.

grup edebé 43


7. Acció tutorial i orientació educativa en l’ESO

L’educació no es redueix a una mera instrucció, sinó que consisteix en una atenció individualitzada de la persona. L’acció tutorial i l’orientació atenen al caràcter personalitzat de l’educació.

Aquest caràcter personalitzat és reconegut per la LOE, quan afirma:

L’orientació educativa i professional dels estudiants, com a mitjà necessari per a la consecució d’una formació personalitzada, que propiciï una educació integral en coneixements, destreses i valors.

D’altra banda, en l’article 26 afirma que la tutoria personal dels alumnes i l’orientació educativa, psicopedagògica i professional han de constituir un element fonamental en l’ESO.

Per tal d’afavorir una educació integral, l’acció tutorial en l’Educació Secundària Obligatòria s’entén com el conjunt d’accions educatives que contribueixen:

— Al desenvolupament personal dels alumnes.

— A la preocupació per les seves circumstàncies personals.

— A la personalització dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

— A la seva orientació escolar, acadèmica i professional.

— Al suport davant la presa de decisions sobre el seu futur.

— Al desenvolupament d’una dinàmica positiva en el grup classe.

— A la implicació de l’alumnat en la dinàmica del centre.

— Al fet que les experiències escolars i extraescolars puguin ser integrades, i es converteixin en elements de referència de projectes de vida cada cop més autònoms.

Tot plegat amb la finalitat de potenciar en els alumnes la seva maduresa, autonomia i presa de decisions coherents i responsables, de manera que tots aconsegueixin un millor creixement personal i una integració social més eficaç.

Objectius de l’acció tutorial i l’orientació educativa

— Subratllar els aspectes orientadors de l’educació.

— Adequar les propostes educatives a les necessitats particulars dels alumnes.

— Prevenir les dificultats d’aprenentatge.

— Contribuir a l’adequada relació i interacció entre els diversos components de la comunitat educativa, fonamentalment professors, alumnes i les seves famílies, i també a la relació del centre amb l’entorn social i cultural.

Entesa d’aquesta manera, l’acció tutorial en l’ESO és responsabilitat de tots els professors que intervenen en un mateix grup i aglutina totes les actuacions que tenen lloc en el centre educatiu,

grup edebé 44


des de les pròpies del tutor/a a les actuacions dels professionals i les organitzacions que intervenen fonamentalment en un mateix grup.

Funcions del tutor de l’ESO

— Efectuar el seguiment global dels processos d’aprenentatge dels alumnes.

— Vetllar per l’adquisició progressiva de les competències bàsiques dels alumnes, i per la coordinació de tot el professorat implicat.

— Orientar els alumnes per configurar el seu currículum personal, de manera que doni resposta als seus interessos i necessitats.

— Coordinar el procés d’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes i l’adopció de les decisions relatives a la promoció dels alumnes d’un curs a un altre.

— Vetllar per la coherència de l’acció tutorial amb els continguts relatius a l’Educació per al Desenvolupament Personal i la Ciutadania al llarg de l’etapa.

— Fomentar en el grup d’alumnes el desenvolupament d’actituds participatives, la inserció en l’entorn sociocultural i natural i l’educació en valors, complementant la tasca realitzada en les diverses matèries.

— Afavorir l’autoestima personal dels alumnes i ajudar-los en la superació dels fracassos durant el procés d’aprenentatge i les dificultats de qualsevol altra mena.

— Contribuir a desenvolupar línies comunes d’acció amb els altres tutors.

— Contribuir a les relacions fluides amb els pares i mares d’alumnes, informar-los de tot allò que afecta l’educació dels seus fills i facilitar la connexió entre centre i famílies.

— Fer de mediador en les situacions de conflicte entre alumnes i professors i informar les famílies.

— Establir relació amb les institucions que col·laboren en els processos d’escolarització i atenció educativa als alumnes que procedeixen de contextos socials i culturals diversos.

Àmbits d’actuació de l’acció tutorial en l’ESO

— Orientació acadèmica, personal i professional de l’alumnat.

— Cohesió i dinamització del grup classe.

— Coordinació de l’activitat educativa entre els diversos membres dels equips docents.

— Comunicació del centre amb les famílies dels alumnes.

— Col·laboració en aspectes organitzatius del centre.

L’orientació educativa: components

Educació com a orientació per a la vida.

— Preparació per a la vida.

grup edebé 45


— Maduració de la personalitat i concreció del camí en la vida.

— Aprenentatges funcionals.

— Entroncar la funció socialitzadora amb el desenvolupament personal.

Assessorament sobre camins diferents.

— Acompanyar els processos de decisió dels alumnes.

— Avaluar capacitats i orientar respecte de les possibilitats de futur més interessants.

Educació de la capacitat per a prendre decisions.

— Implica tot el professorat.

— Especialment important en l’adolescència.

Educació sobre el propi procés educatiu.

— Desenvolupament de les estratègies de regulació i control del propi aprenentatge.

— Coneixement al voltant del propi coneixement: metacognició.

— Tècniques i estratègies d’aprenentatge: aprendre a aprendre.

grup edebé 46


8. Concreció del currículum de Ciències de la Naturalesa

Primer

1. Competències bàsiques

• Conèixer els elements que integren un laboratori, així com les normes i mesures de seguri-doneu necessàries per a treballar-hi.

• Conèixer les propietats i característiques més importants de la matèria.

• Valorar l’impacte de l’acció humana en la natura i la necessitat de respectar i conservar el patrimoni natural.

• Conèixer la naturalesa dels fenòmens relacionats amb els moviments de la Terra i de la Lluna.

• Conèixer les característiques de l’estructura de les diverses capes del planeta Terra i les seves implicacions per als éssers vius.

• Conèixer les característiques dels principals grups d’éssers vius i el fet que aquestes característiques han anat variant al llarg de la història de la Terra.

• Utilitzar internet com a eina per a la recerca d’informació específica.

• Saber utilitzar un processador de textos per a organitzar informació i redactar documents.

• Redactar textos de temàtica científica correctament expressats i estructurats.

• Comprendre textos científics i saber-ne extreure i resumir les idees principals.

2. Objectius

• Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de les ciències de la naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, així com per a analitzar i valorar les repercussions de desenvolupaments tecnocientífics i les seves aplicacions.

• Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com la discussió de l’interès dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi efectuat i la recerca de coherència global.

• Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant amb propietat el llenguatge oral i escrit, interpretar diagrames, gràfics, taules i expressions matemàtiques elementals, així com comunicar a d’altres argumentacions i explicacions en l’àmbit de la ciència.

• Obtenir informació sobre temes científics, utilitzant diverses fonts, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació, i utilitzar-la, valorant-ne el contingut, per a fonamentar i orientar treballs sobre temes científics.

• Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per tal d’analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

grup edebé 47


• Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratègies que permetin fer front als riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

• Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de les ciències de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.

• Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb atenció particular als problemes als quals s’enfronta avui la humanitat i a la necessitat de recerca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a un futur sostenible.

• Reconèixer el caràcter temptatiu i creatiu de les ciències de la naturalesa, així com les seves aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant els grans debats superadors de dogmatismes i les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural de la humanitat i les seves condicions de vida.

3. Continguts

Conceptes

La matèria

• Concepte de matèria i les seves característiques i propietats.

• Tipus de magnituds que defineixen la matèria i expressió d’aquestes magnituds.

• Instruments de mesura de magnituds físiques.

• Canvis físics i químics de la matèria.

• Propietats dels estats d’agregació de la matèria: sòlid, líquid i gasós.

• L’estructura de la matèria: àtoms i elements i compostos.

• La classificació de la matèria: substàncies pures, solucions, mescles heterogènies.

• Substàncies químiques pures d’utilització en el laboratori o d’ús domèstic.

• Tècniques de separació dels components d’una mescla.

• Tipus de materials i les seves aplicacions.

La Terra

• Els components de l’univers: galàxies, estrelles i sistemes planetaris. El Sistema Solar.

• Els planetes, satèl·lits, cometes, asteroides i meteorits.

• Característiques físiques de la Terra. Les capes de la Terra.

grup edebé 48


• El moviment de rotació (el dia i la nit) i el moviment de translació (les estacions).

• Els moviments i les fases de la Lluna.

• L’eclipsi de Sol i l’eclipsi de Lluna.

• Mètodes d’estudi de la geosfera: directes i indirectes.

• Les capes de la geosfera: escorça, mantell i nucli.

• Tipus d’escorça i les seves característiques.

• Els minerals: concepte i propietats (duresa, color, ratlla, lluïssor, exfoliació i fractura).

• Concepte de roca i tipus.

• Origen, formació i ús dels diversos tipus de roques.

• Principals grups de minerals presents a Catalunya.

• Tipus de terrenys segons les roques que els componen.

• Concepte de sòl, formació i els seus components.

• El perfil del sòl, els seus horitzons i composició relativa de cadascun.

• La hidrosfera: característiques, parts i relació amb l’ésser humà.

• L’atmosfera: temps atmosfèric i clima.

• L’atmosfera i l’ésser humà.

La vida

• Característiques generals dels éssers vius.

• La cèl·lula com a unitat d’estructura dels éssers vius.

• Estructura de la cèl·lules procariota i eucariota.

• Principals diferències entre la cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal.

• Les funcions vitals de la cèl·lula.

• Mètodes d’estudi dels éssers vius.

• El microscopi.

• La lupa.

• Diversitat dels éssers vius i la seva classificació en regnes dels éssers vius: moneres, protoctists, plantes, animals i fongs.

grup edebé 49


• Els virus.

• Les moneres.

• Els protoctists.

• Els fongs.

• Les plantes.

• Els animals invertebrats i vertebrats.

• Presència d’animals i vegetals en la vida quotidiana.

Procediments

• Expressió oral i escrita de qüestions científiques emprant els mitjans i la terminologia adequats.

• Reconeixement i maneig dels instruments de mesura que s’utilitzen per a les diverses magnituds fonamentals.

• Coneixement i realització del procediment correcte per a la realització de mesuraments amb cada instrument i de les normes d’ús i manteniment.

• Expressió i càlcul de diversos tipus de mesures mitjançant les unitats corresponents.

• Comprovació de les unitats en que està expressada cada dada i, si cal, realització del canvi d’unitats oportú.

• Utilització i reconeixement de procediments físics basats en les propietats característiques de les substàncies pures, per tal de separar-les d’una mescla. Interpretació i elaboració d’esquemes i dibuixos dels moviments d’un planeta.

• Realització de càlculs senzills d’equivalències entre anys llum i quilòmetres.

• Interpretació, mitjançant esquemes i dibuixos, de fenòmens naturals relacionats amb la Terra com a planeta.

• Simulació del moviment de rotació i de l’escalfament desigual de la superfície terrestre segons la latitud.

• Simulació dels moviments de la Lluna i del fenomen de les fases lunars.

• Identificació dels grans models taxonòmics als quals pertanyen animals i plantes amb l’ajut de claus, dibuixos i fotografies.

• Coneixement de l’ús de claus dicotòmiques senzilles.

• Identificació d’un animal o planta concret mitjançant l’observació de les característiques morfològiques que s’utilitzen en les claus de classificació, o bé en dibuixos o fotografies.

grup edebé 50


• Observació, descripció i identificació de cèl·lules vegetals i animals mitjançant la realització de preparacions amb material fresc utilitzant el microscopi òptic.

• Elaboració de dibuixos i descripcions de les cèl·lules animals o vegetals que han estat motiu d’estudi.

• Registre de la informació obtinguda, utilitzant diversos suports, incloses les TIC.

Actituds

• Reconeixement dels avantatges que comporten la neteja i l’ordre en la feina.

• Estimació per les mesures que faciliten l’ordre i la neteja.

• Comportament d’acord amb pautes que afavoreixen l’ordre i la neteja en el lloc de treball i del material utilitzat.

• Actitud participativa i creativa en els treballs en grup.

• Coneixement de les conseqüències que tenen les pràctiques col·leccionistes en el deteriorament del medi natural.

• Reconeixement dels diferents punts de vista i opinions que sobre una mateixa qüestió poden tenir diverses persones.

• Presa de consciència de la importància que per a un mateix i per als altres té escoltar, respectar i valorar les opinions dels altres, així com la utilització del diàleg per a resoldre els conflictes que sorgeixin.

• Actitud participativa i oberta al diàleg enfront dels conflictes que sorgeixin entre les persones com a conseqüència de l’expressió de les diverses opinions.

• Reconeixement i valoració de la importància dels avenços científics per al coneixement en general.

• Interès per la realització correcta d’experiències seguint el guió i les normes de seguretat al laboratori.

4. Criteris d’avaluació

• Descriure l’organització del Sistema Solar i les característiques dels moviments de la Terra i de la Lluna.

• Utilitzar l’organització del Sistema Solar i les característiques principals del moviment de la Terra per a explicar la successió de dies i nits o les estacions.

• Descriure les principals concepcions proposades al llarg de la història pel que fa a l’estructura del nostre Sistema Solar.

• Diferenciar entre substàncies pures i mescles, relacionant aquests conceptes amb els de mineral, roca, aire i aigua marina.

grup edebé 51


• Aplicar el coneixement de la composició universal de la matèria per explicar fets com l’existència d’elements químics, tant en substàncies inertes com en éssers vius.

• Diferenciar els tres estats de la matèria segons les seves propietats generals (dimensions, massa, densitat) i relacionar-los amb la nostra peculiar hidrosfera.

• Explicar les característiques físiques i químiques de la Terra, fent notar la seva incidència en l’origen, desenvolupament i manteniment de la vida.

• Esmentar i descriure les funcions comunes a tots els éssers vius tenint en compte la teoria cel·lular.

• Esmentar i descriure els grans grups d’éssers vius i les seves principals subdivisions, explicant els criteris taxonòmics que s’utilitzen per a constituir-ne la sistemàtica.

• Identificar la pertinença d’un individu determinat a un dels grans grups d’éssers vius utilitzant correctament els criteris bàsics de diferenciació entre ells.

• Enumerar i descriure els trets que caracteritzen l’espècie humana.

• Realitzar mesuraments d’algunes magnituds (el volum d’aire que cap en una habitació o del líquid contingut en una caixa, la densitat d’un mineral, etc.); prèviament, discutir possibles estratègies per a efectuar el mesurament i fer estimacions dels resultats que es poden esperar.

• Realitzar correctament càlculs senzills que incloguin la utilització de les diverses unitats del S.I.

• Descriure i utilitzar les principals tècniques de separació de mescles i solucions.

• Emprar correctament el microscopi com a instrument d’observació i descriure’n el funcionament i la utilitat.

• Dur a terme petites experiències o recerques de laboratori seguint pautes i criteris prefixats.

• Explicar com uns mateixos fets poden ser interpretats de maneres diferents utilitzant exemples de la història de la ciència, com les concepcions sobre l’organització del nostre Sistema Solar.

• Interpretar de forma global un mapa meteorològic senzill.

• Expressar correctament els resultats d’un mesurament, indicant-ne la quantitat i la unitat corresponents.

• Explicar amb propietat els criteris en què s’ha basat i el procés que ha seguit per diferenciar, per exemple, uns organismes d’uns altres, els tres estats de la matèria, mescles de substàncies, etc.

• Participar activament en un equip per tal de dur a terme tasques que requereixin repartiment del treball, assumint la seva responsabilitat en la parcel·la que li correspongui.

• Escoltar amb atenció les idees i propostes dels companys, analitzar-les críticament i amb criteris explícits i respondre-hi esperant el seu torn per intervenir.

• Llegir de manera comprensiva diverses fonts d’informació escrita utilitzades en l’estudi de la matèria, obtenir-ne les idees principals i relacionar-les amb d’altres per tal de formar esquemes explicatius.

grup edebé 52


• Comunicar la informació, obtinguda a través de fonts, utilitzant correctament l’expressió escrita i el vocabulari.

• Utilitzar en les exposicions orals un llenguatge correcte i un vocabulari bàsic adequat.

Segon


• Adquirir vocabulari bàsic.

• Escoltar de forma interessada i tenir una actitud dialogant.

• Tenir una actitud favorable a la lectura.

• Utilitzar els processos matemàtics bàsics per a analitzar i produir informació relativa a les Ciències de la Naturalesa.

• Utilitzar correctament les tecnologies de la informació i la comunicació.

• Treballar en equip.

• Representar de forma esquemàtica moviments senzills que podem observar en el nostre entorn.

• Identificar l’efecte de les forces sobre el moviment.

• Valorar la importància de l’energia en les nostres vides.

• Reconèixer el model actual de producció d’energia elèctrica i mostrar actituds de responsabilitat davant l’ús dels recursos naturals.

• Utilitzar amb propietat els conceptes de temperatura i calor, així com les diverses formes de transmissió de la calor.

• Conèixer la naturalesa de la llum i el so i el seu comportament.

• Reconèixer la percepció de la llum i el so per l’ésser humà i les actituds que afavoreixen els òrgans relacionats.

• Identificar les principals formacions del relleu i relacionar-les amb el procés geològic que les origina.

• Descriure el caràcter dinàmic de la geosfera i entendre les transformacions dels diversos tipus de roques.

• Valorar la magnitud dels principals riscos geològics del nostre entorn immediat.

• Reconèixer els principals ecosistemes del nostre entorn i analitzar les característiques dels diversos components que el constitueixen, així com la seva relació.

• Valorar la necessitat de conservar i millorar la riquesa i diversitat dels diversos ecosistemes.

grup edebé 53


• Diferenciar la realització de les funcions vitals d’un ésser viu amb les de cadascuna de les cèl·lules que el formen.

• Distingir els principals tipus de nutrició dels éssers vius i les seves característiques bàsiques.

• Descriure la complexitat de la funció de relació en els animals en comparació amb els vegetals, i reconèixer-ne les implicacions.

• Diferenciar les principals estratègies de reproducció que es donen en els éssers vius.

2. Objectius

• Comprendre missatges científics senzills, procedents de revistes de divulgació i llibres de consulta assequibles al seu nivell.

• Realitzar i interpretar dibuixos, esquemes, diagrames de barres i gràfics directes per expressar les dades recollides en les experiències efectuades, extreure’n conclusions qualitatives i expressar-les correctament utilitzant el llenguatge oral i l’escrit.

• Obtenir, comprendre, registrar, valorar críticament i integrar informació procedent de diverses fonts directes i indirectes en l’estudi de problemes i qüestions relacionats amb les ciències de la naturalesa.

• Reconèixer la necessitat d’energia en la realització de tot procés, i la seva capacitat d’emmagatzematge, de transport, de transformació i de degradació.

• Utilitzar aparells d’observació i mesura elementals com la lupa, el microscopi òptic, la cinta mètrica, la proveta o la pipeta.

• Valorar les aplicacions tecnològiques dels coneixements i les teories científiques relacionades amb la matèria i l’energia, i associar-les amb la seva influència en la nostra vida.

• Resoldre problemes d’investigació en els quals s’estableixin relacions senzilles entre dues variables, iniciant-se en el control d’alguna de les variables.

• Aplicar el mètode científic en la planificació i el desenvolupament de les tasques relacionades amb l’aprenentatge.

• Participar en la realització de treballs en equip relacionats amb l’estudi dels éssers vius i amb la utilització i el consum de l’energia, apreciant la importància de la col·laboració en la resolució de problemes científics i valorant les aportacions pròpies i alienes en la realització de treballs en equip.

• Desenvolupar actituds flexibles i de cooperació i assumir responsabilitats en el desenvolupament de feines en grup.

• Analitzar, contrastar i valorar amb sentit crític notícies sobre temes científics aparegudes en la premsa i altres mitjans de comunicació, formant-se un criteri propi sobre les qüestions tractades.

• Detectar alguns errors que es produeixen en la vida quotidiana quan es generalitzen conclusio-nes obtingudes en experiències puntuals.

grup edebé 54


• Manifestar els problemes propis, demanar ajuda als altres i establir relacions personals positives amb els seus iguals i amb altres grups generacionals.

• Explicar els canvis observables en el relleu i les modificacions que l’ésser humà introdueix en el paisatge.

• Prendre consciència de la problemàtica ambiental del món actual i de la necessitat d’adoptar mesures adreçades a la seva conservació i protecció, i iniciar-se en el coneixement dels programes de defensa i protecció del medi ambient.

• Valorar les iniciatives que condueixen a la conservació i millora del medi natural i col·laborar activament en la seva aplicació.

• Prendre consciència de la necessitat de recursos econòmics que requereix la investigació científica i que se n’ha de fer un ús racional.

• Explicar les funcions vitals dels éssers vius i la manera com es duen a terme en tots els éssers vius.

• Identificar els problemes relacionats amb el desenvolupament propi als quals la ciència ha donat solució al llarg de la història i els que encara són objecte d’estudi.

• Conèixer i valorar la importància dels avenços científics i tecnològics en la millora de les condicions socials i de la qualitat de vida de les persones.

• Conèixer i valorar les aproximacions successives que la ciència ha anat oferint al coneixement de la natura.

• Actitud oberta envers les noves teories que s’emeten en l’actualitat, valorant-ne el rigor i l’aportació.

3. Continguts

Conceptes

L’energia

• L’energia: definició i ús.

• Situacions en les quals intervé l’energia.

• Emmagatzematge, transport, transformació i degradació de l’energia.

• Classes d’energia.

• Qualitats de l’energia.

• El consum d’energia.

• Fonts d’energia renovables i no renovables.

• Moviment absolut i relatiu: desplaçament i trajectòria, posició del mòbil sobre la trajectòria i tipus de moviments segons la trajectòria: rectilini, curvilini.

grup edebé 55


• Velocitat: definició i unitats.

• Velocitat mitjana i velocitat instantània.

• Taules i gràfics de velocitat.

• Estudi cinemàtic del moviment rectilini uniforme.

• Forces: mesurament i unitats.

• Pressió: concepte i magnituds.

• Naturalesa de la llum i aplicacions.

• Propagació i velocitat de la llum.

• Reflexió, refracció i difracció.

• Cossos lluminosos i cossos il·luminats.

• Percepció de les imatges per l’ull humà.

• Naturalesa del so.

• Propagació i velocitat del so. Qualitats del so.

• Reflexió del so: eco, reverberació i ressonància. Combinació de freqüències.

• Percepció dels sons per l’orella humana.

• Naturalesa de la calor. La temperatura: escales i termòmetres.

• Formes de transmissió de la calor: conducció, convecció i radiació. Canvis de temperatura per efecte de la transferència de calor: equilibri tèrmic.

• Efectes de la calor sobre els cossos: canvis d’estat, dilatació i contracció, variació de la temperatura.

• Materials aïllants i conductors.

• La percepció de la calor: la pell.

La Terra

• Processos geològics interns.

• L’energia interna de la Terra.

• Deformacions de l’escorça.

• Vulcanisme.

• Sismicitat.

grup edebé 56


• El relleu.

• La deriva dels continents.

• El moviment dels continents.

• Les roques magmàtiques.

• Les roques plutòniques.

• El cicle de les roques.

• Els ecosistemes: components.

• Interaccions entre els éssers vius i els factors abiòtics.

• Relacions tròfiques: nivells, cadenes i piràmides alimentàries.

• Associacions entre els individus d’un ecosistema.

• Ecosistemes aquàtics i terrestres.

• Els biomes.

La vida

• Característiques generals dels éssers vius.

• La funció de nutrició en els éssers vius.

• Característiques de la nutrició vegetal.

• La fotosíntesi.

• La respiració cel·lular.

• Nutrició animal.

• Digestió.

• Respiració.

• Circulació.

• La funció de relació en els éssers vius.

• La percepció d’estímuls, l’elaboració i la producció de respostes en vegetals i animals.

• La funció de reproducció en els éssers vius.

• Cicles biològics.

• Reproducció vegetal: asexual i sexual.

grup edebé 57


• Reproducció animal: asexual i sexual.

Procediments

• Identificació i anàlisi de situacions de la vida quotidiana en les quals es produeixin transformacions i intercanvis d’energia.

• Elaboració de conclusions i comunicació de resultats mitjançant la redacció d’informes i realització de debats sobre qüestions relacionades amb el consum d’energia.

• Utilització de tècniques de resolució de problemes per a abordar els problemes relatius a moviments.

• Identificació de fenòmens de propagació de la llum i el so en l’entorn.

• Realització d’experiències senzilles adreçades a analitzar alguns efectes de la calor sobre els cossos (canvis d’estat, dilatacions, etc.).

• Interpretació d’observacions de fets i fenòmens geològics de l’entorn.

• Realització d’experiències seguint un guió de treball.

• Utilització de tècniques: confecció de models-maqueta d’estructures geològiques, interpretació de mapes, etc., en l’observació de sistemes naturals.

• Elaboració i interpretació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes.

• Elaboració i difusió a l’aula de les conclusions obtingudes de l’estudi d’ecosistemes.

• Formulació de prediccions respecte de les conseqüències que tindria en un ecosistema la modificació d’algun dels seus elements.

• Anàlisi dels problemes ambientals que afecten actualment el nostre planeta i de les seves causes, i plantejament i discussió de possibles solucions a la llum del coneixement científic.

• Observació i descripció de cicles vitals en plantes i animals.

• Realització d’experiències amb éssers vius per tal de detectar diferents respostes davant la presència d’uns determinats estímuls.

• Realització d’investigacions i utilització de models per a contrastar hipòtesis emeses sobre problemes relacionats amb els processos de nutrició, relació o reproducció.

Actituds

• Coneixement de la necessitat d’energia per a realitzar la majoria de les activitats quotidianes.

• Actitud reflexiva davant els avantatges i els inconvenients que per a la qualitat de la vida i el desenvolupament econòmic tenen les diverses fonts d’energia.

grup edebé 58


• Valoració de la necessitat de continuar investigant noves tècniques que facilitin la utilització d’energies renovables i no contaminants.

• Disposició al plantejament d’interrogants davant de fets i fenòmens que passen al nostre voltant.

• Presa de consciència de la limitació dels recursos energètics i estimació per les mesures que tendeixen a l’estalvi energètic i a la utilització de fonts d’energia renovables.

• Coneixement de situacions de la vida quotidiana en les quals tingui lloc intercanvi de calor.

• Interès per conèixer els canvis experimentats en el relleu, ja sigui per causes naturals o bé com a conseqüència de les activitats humanes.

• Valoració de la importància dels mètodes tècnics en l’avenç del coneixement sobre els processos geològics.

• Interès per les conseqüències de les activitats humanes sobre el medi i sobre la societat.

• Coneixement i actitud de rebuig envers les pràctiques col·leccionistes quan suposin el deteriorament del medi natural.

• Interès per conèixer els canvis experimentats en el relleu i en les poblacions vegetals i animals de la zona, així com les repercussions que sobre la vida de les persones exerceixen aquests canvis.

• Cura i respecte pel manteniment del medi físic i dels éssers vius.

• Presa de consciència de la importància que té el medi natural per a la salut i la qualitat de vida de l’ésser humà.

• Satisfacció pel millor coneixement de l’entorn que ens proporcionen l’observació, el plantejament d’interrogants i la recerca de respostes.

• Col·laboració activa en la conservació del medi natural com a font de vida indispensable per a l’ésser humà.

• Valoració de la importància de les funcions de nutrició, relació i reproducció.

• Actitud participativa i oberta al diàleg enfront dels conflictes que sorgeixin entre les persones com a conseqüència de l’expressió de les diverses opinions.

• Reconeixement dels avantatges que suposa la feina en equip.

• Sensibilitat per l’ordre i la neteja del lloc de treball i del material utilitzat.

• Reconeixement de la necessitat de presentar els informes seguint pautes d’ordre, claredat i neteja.

• Estimació pel resultat que s’obté en dur a terme les experiències de manera acurada i correcta.

• Valoració objectiva de les opinions dels altres.

• Comportament respectuós davant les opinions alienes i conducta favorable a l’intercanvi d’idees.

grup edebé 59



• Identificar les diferents magnituds de velocitat, acceleració i força, i relacionar-les amb una expressió matemàtica i unes unitats pròpies.

• Definir els conceptes de pes i pressió i relacionar-los amb l’acció de les forces.

• Diferenciar amb exactitud entre els conceptes d’energia cinètica i potencial.

• Distingir entre fonts d’energia renovables i no renovables i reconèixer les conseqüències de l’ús de cadascuna.

• Analitzar la incidència d’algunes actuacions individuals i socials relacionades amb l’energia en el deteriorament i la millora del medi ambient i en la qualitat de vida.

• Diferenciar els conceptes de calor i temperatura i conèixer els efectes de la calor sobre els cossos, així com la seva propagació.

• Explicar fenòmens senzills referits a la transmissió de la llum i el so, analitzant-ne les característiques, així com les estructures i el funcionament dels òrgans que els detecten.

• Relacionar el vulcanisme, els terratrèmols, la formació de relleu i la gènesi de les roques metamòrfiques i magmàtiques amb l’energia interna del planeta, i situar en un mapa les zones on aquestes manifestacions són més intenses i freqüents.

• Reconèixer i valorar els riscos associats als processos geològics interns i conèixer les diverses tècniques de prevenció i predicció.

• Identificar els components biòtics i abiòtics d’un ecosistema i el flux d’energia corresponent.

• Conèixer les principals característiques dels grans biomes de la Terra.

• Definir els conceptes de nutrició cel·lular i respiració aplicant els coneixements sobre l’obtenció d’energia.

• Diferenciar els mecanismes que han d’utilitzar els vegetals i els animals per a dur a terme les seves funcions, distingint entre els processos que produeixen energia i els que en consumeixen, arribant a distingir entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa i entre reproducció animal i vegetal.

Tercer


• Conèixer i utilitzar alguns mètodes d’estudi dels éssers vius, com el microscopi òptic.• Conèixer els mètodes de prevenció de les malalties relacionades amb els sistemes digestiu,

respiratori, circulatori i excretor.• Valorar la importància de la dieta, la qualitat dels aliments i els adequats hàbits higiènics i

alimentaris per a gaudir d’una bona salut.• Conèixer i valorar els principals aspectes de la sexualitat humana, així com els mètodes de

prevenció de les malalties de transmissió sexual.• Valorar la pràctica de l’exercici físic com un factor beneficiós per a la salut.• Saber interpretar la informació característica dels mapes meteorològics i topogràfics.

grup edebé 60


• Descriure els fenòmens elèctrics que tenen lloc en dispositius habituals i reconèixer-ne la importància en el desenvolupament de la humanitat.

• Utilitzar els models microscòpics de la matèria i les seves propietats macroscòpiques per a interpretar i reproduir fenòmens quotidians.

• Interpretar les reaccions químiques com el procés de transformació d’unes substàncies en unes altres i valorar-ne la importància en la nostra societat.

• Dissenyar i elaborar petites experiències utilitzant el mètode científic i respectant les normes de seguretat en el laboratori.

• Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a rebre, processar i transmetre informació.

• Interpretar i expressar missatges utilitzant el llenguatge científic amb propietat. Redactar textos de temàtica científica correctament expressats i estructurats.

• Planificar i utilitzar estratègies per a resoldre problemes mostrant confiança en les pròpies capacitats.

• Valorar la importància dels processos tecnològics en l’augment de la qualitat de vida sent conscient de l’impacte mediambiental que es produeix i la necessitat d’aplicar-hi solucions.

2. Objectius

• Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de les ciències de la naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, així com per a analitzar i valorar les repercussions de desenvolupaments tecnocientífics i les seves aplicacions.

• Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interès dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la recerca de coherència global.

• Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, interpretar diagrames, gràfics, taules i expressions matemàtiques elementals, així com comunicar als altres argumentacions i explicacions en l’àmbit de la ciència.

• Obtenir informació sobre temes científics, utilitzant diverses fonts, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació, i utilitzar-la, valorant-ne el contingut, per a fonamentar i orientar treballs sobre temes científics.

• Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per tal d’analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

• Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratègies que permetin fer front als riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

• Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de les ciències de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions respecte de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.

• Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb una atenció particular als problemes als quals s’enfronta avui la humanitat i la necessitat de recerca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per tal d’avançar cap a un futur sostenible.

• Reconèixer el caràcter temptatiu i creatiu de les ciències de la naturalesa, així com les seves aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant els grans debats superadors de dogmatismes i les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural de la humanitat i les seves condicions de vida.

3. Continguts

3.1. Biologia i geologia

grup edebé 61


Conceptes

La vida: funcions vitals i salut

• L’estructura de la cèl·lula i el seu estudi.• Els organismes pluricel·lulars.• L’ésser humà i les funcions vitals.• La funció de nutrició i els sistemes que hi estan implicats: digestiu, respiratori, circulatori i

excretor.• Trastorns i malalties relacionats amb la funció de nutrició.• L’alimentació humana: el consum d’aliments, la dieta i els trastorns alimentaris.• La funció de relació i els òrgans que hi estan implicats: els òrgans dels sentits, sistema nerviós,

sistema muscular i sistema esquelètic.• Trastorns i malalties relacionats amb la funció de relació.• La funció de reproducció i els òrgans que hi estan implicats: sistema reproductor masculí i

sistema reproductor femení.• Trastorns i malalties relacionats amb la funció de reproducció.• La salut i les malalties en l’ésser humà. Causes que determinen la manca de salut. Factors de

risc i tractament de les malalties.

La Terra: dinàmica externa i explotació de recursos

• L’energia solar i la seva regulació. • Les precipitacions, el vent i els mapes meteorològics. • La meteorització física i química. • L’erosió, el transport i la sedimentació. • L’aigua i la seva acció. • El vent i la seva acció. • Característiques, formació i tipus de roques sedimentàries. • Els mapes i els perfils topogràfics. • L’explotació dels recursos al llarg de la història. • Els impactes ambientals. • L’aigua com a recurs. • Impactes relacionats amb l’explotació dels recursos hídrics. • Mesures per a estalviar aigua i per a evitar o disminuir la contaminació. • Els minerals i les roques com a recurs. • Impactes relacionats amb el consum i l’extracció de minerals i roques. • Mesures preventives i correctores dels impactes causats per l’ús d’aquests recursos. • El sòl i els éssers vius com a recurs. • Impactes relacionats amb l’ús del sòl i els éssers vius. • Mesures preventives i correctores dels impactes causats per l’ús d’aquests recursos. • La sostenibilitat o desenvolupament sostenible. • La pobresa i el comerç just. • La recollida selectiva dels residus. • Els espais naturals protegits.

Procediments

• Identificació de les principals característiques de la Terra.• Interpretació i anàlisi d’esquemes representatius de les diverses capes de la geosfera.• Observació i anàlisi de gràfics de temperatura de l’atmosfera i altitud.• Redacció de monogràfics científics en equip.• Definició en equip del guió del monogràfic.

grup edebé 62


• Recollida de dades sobre el tema que es tractarà.• Comentari en equip de les dades i redacció del monogràfic.• Estudi dels minerals.• Identificació de minerals a partir del reconeixement de les seves propietats.• Coneixement de les propietats característiques més comunes dels minerals.• Confecció de fitxes descriptives amb les propietats dels minerals.• Identificació dels elements de simetria d’un cristall.• Disseny i realització d’experiències per simular la formació de jaciments secundaris.• Estudi de les roques.• Reconeixement de les diverses roques segons el seu origen i les seves propietats.• Coneixement i comprovació, utilitzant tècniques senzilles, de les propietats característiques més

comunes de les roques.• Descripció de la litologia de l’entorn immediat.• Observació i descripció de cèl·lules vegetals mitjançant la realització de preparacions amb

material fresc.• Observació al microscopi òptic utilitzant diferents augments.• Utilització, realització i anàlisi dels mesuraments i recollida de dades d’una constant vital en

diferents situacions d’activitat corporal utilitzant la tècnica correctament.• Utilització de tècniques per a l’elaboració de dietes equilibrades, la conservació d’aliments i la

detecció de fraus.• Planificació de la compra dels aliments necessaris atenent a les necessitats nutritives i a la

capacitat de conservació.• Interpretació de la informació de les etiquetes dels aliments i comparació amb les

característiques del producte per a la detecció de possibles fraus.• Conservació dels aliments segons les indicacions de l’etiquetatge.• Anàlisi i comparació de diversos mètodes anticonceptius.• Identificació de les característiques dels diversos mètodes.• Disseny d’estratègies per a contrastar algunes explicacions donades davant d’un problema de

salut, escolar o de la comunitat.• Contrast de les diverses explicacions buscant les que responguin a criteris científics.• Elaboració d’un criteri personal basat en el rigor científic.

Actituds

• Valoració dels avantatges que suposen el rigor i la precisió en el treball científic.• Hàbit d’elaboració dels treballs amb rigor i precisió.• Reconeixement i valoració de la utilitat i importància de les roques i els minerals per a les

activitats humanes, així com del deteriorament que la seva explotació abusiva suposa en el medi ambient.

• Curiositat i valoració envers l’evolució que han experimentat els coneixements científics al llarg de la història.

• Reconeixement dels avantatges que suposa el treball en equip.• Actitud de col·laboració i ajuda anteposant els interessos del grup als individuals.• Identificació de la prevenció com la mesura més útil per a preservar la salut.• Adopció d’hàbits que permetin prevenir les malalties més greus del nostre temps.• Valoració de la importància d’estar ben informat en qüestions de sexualitat, tot considerant

aspectes ètics i morals.• Actitud favorable a la consulta a professionals i centres especialitzats en matèria de sexualitat.• Coneixement, tolerància i respecte per les diferents pautes de conducta sexual.• Presa de consciència que el consum de drogues no és saludable ni necessari en cap cas.• Actitud personal de rebuig de les drogues.• Interès per conèixer les normes de circulació.• Compliment estricte de les normes de circulació.

grup edebé 63


3.1. Física i Química

Conceptes

Introducció al mètode científic

• Fenòmens físics i fenòmens químics.• Magnituds físiques.• Unitats de mesura.

— El Sistema Internacional d’unitats.• Errors experimentals.

— Error absolut.— Error relatiu.

• El mètode científic: les seves etapes.

Electromagnetisme

• Càrrega elèctrica.— Classes de càrrega elèctrica.

• Electrització.— Mètodes d’electrització.— L’electroscopi.— Materials conductors i materials aïllants.

• Força elèctrica.— Llei de Coulomb.

• Camp elèctric.— Línies de força.— Intensitat del camp elèctric.

• Corrent elèctric.• Generador elèctric.

— Força electromotriu.— Centrals elèctriques.

• Circuit elèctric.— Elements d’un circuit: generador, conductor, resistència, interruptor.

• Magnituds elèctriques: intensitat de corrent, diferència de potencial, resistència elèctrica.• Llei d’Ohm.• Energia i potència elèctrica.

— Efecte Joule.• L’electricitat a casa.

— Instal·lació elèctrica d’un habitatge.— La factura de l’electricitat.

• Imants.— Classes d’imants.— Pols d’un imant.

• Camp magnètic.— Línies de camp.— Camp magnètic de la Terra.— Camp magnètic creat pels conductors.

• Inducció electromagnètica. Corrent induït.— Aplicacions de la inducció electromagnètica: alternador, dinamo.

grup edebé 64


Estructura i diversitat de la matèria

• Estats d’agregació de la matèria.— Model cineticomolecular de la matèria.— Lleis dels gasos.— Canvis d’estat: fusió, solidificació, vaporització, condensació, sublimació i condensació

a sòlid.• Mescla i substància pura.

— Tècniques de separació de mescles.• Solucions.

— Classes de solucions.— El procés de dissolució. Solubilitat.— Factors que influeixen en la solubilitat.— Factors que influeixen en la velocitat de dissolució d’un sòlid.

• Elements i compostos.— Teoria atòmica de Dalton.— Elements químics bàsics dels éssers vius.— Símbols dels elements.

• L’àtom.— Models atòmics. Model atòmic actual.— Nombre atòmic i nombre de massa.— Isòtops. Massa atòmica.— Configuració electrònica d’un àtom.

• Radioactivitat.— Aplicacions.

• Agrupacions d’àtoms.— Molècules i xarxes cristal·lines.— Regla de l’octet.

• Enllaç químic.— Enllaç iònic. Ions. Xarxa cristal·lina iònica.— Enllaç covalent.— Enllaç metàl·lic.— Propietats de les substàncies segons el tipus d’enllaç que presenten.

• Fórmules químiques.— Massa molecular.

• Quantitat de matèria. Mol.— Massa molar.— Volum molar. Volum molar dels gasos.

• Composició.— Composició centesimal d’una substància.— Composició d’una solució.

Percentatge en massa.Percentatge en volum.Molaritat.

Reaccions químiques

• Reacció química.— Interpretació macroscòpica i microscòpica d’una reacció.— Components d’una reacció química.

• Equacions químiques.

grup edebé 65


— Ajustatge de reaccions químiques. Determinació dels coeficients estequiomètrics.— Significat de les equacions químiques.— Càlculs estequiomètrics.

• Llei de conservació de la massa.• Classificació de les reaccions.

— Reaccions de síntesi, de descomposició, de desplaçament i de doble desplaçament.• La indústria química.

— Aportacions de la indústria química a l’augment de la qualitat de vida.— Problemes amb el medi ambient.

• Formulació i nomenclatura de compostos inorgànics.— Nombre d’oxidació.— Òxids, combinacions binàries de l’hidrogen, combinacions metall-no metall,

combinacions no metall-no metall, hidròxids, oxoàcids, oxosals.

Procediments

• Classificació de fenòmens en físics o químics.• Mesurament de magnituds físiques. Transformació d’unitats.• Expressió i interpretació de quantitats en notació científica.• Classificació dels errors segons el seu origen.• Determinació d’errors experimentals (absoluts i relatius).• Expressió d’una mesura experimental.• Aplicació del mètode científic al treball d’investigació.• Organització de les dades experimentals en taules. Elaboració i interpretació de gràfics.• Observació de les normes de seguretat al laboratori. Ús adequat del material de laboratori.• Reconeixement dels símbols de perill en els productes químics.• Disseny, realització i interpretació d’experiències senzilles per tal d’identificar l’electrització. Utilització del pèndol elèctric per a comprovar l’existència de dues classes de càrregues elèctriques.• Electrització de materials per diversos mètodes.• Construcció i maneig d’un electroscopi.• Resolució de problemes de forces elèctriques mitjançant l’aplicació de la llei de Coulomb.• Representació de les línies de força associades a un camp elèctric.• Càlcul de la intensitat del camp elèctric en un punt.• Utilització de la pila elèctrica. Connexió d’una bombeta a una pila elèctrica.• Representació de circuits elèctrics mitjançant esquemes.• Connexió de receptors en un circuit.• Realització de càlculs amb la intensitat de corrent.• Càlcul de la resistència elèctrica d’un conductor.• Càlcul de la resistència equivalent en associacions de resistències en sèrie i en paral·lel.• Aplicació de la llei d’Ohm a la resolució de problemes senzills de circuits elèctrics.• Utilització correcta d’instruments de mesura en circuits elèctrics senzills. Manipulació segura dels circuits elèctrics. • Realització de balanços energètics en un circuit.• Disseny, construcció i interpretació de circuits elèctrics senzills en corrent continu.• Interpretació de la factura de l’electricitat.• Interpretació de fenòmens de la vida quotidiana relacionats amb el magnetisme.• Obtenció d’imants artificials per diversos procediments.• Comprovació de les interaccions entre els pols d’un imant.• Visualització, utilitzant llimadures de ferro, de les línies de camp d’un imant de ferradura.• Ús adequat del material de laboratori.• Observació de la desviació produïda per un corrent elèctric sobre una agulla magnètica. Utilització de la regla de la mà dreta per a determinar el sentit de la desviació.

grup edebé 66


• Visualització, emprant llimadures de ferro, de les línies de camp del camp magnètic creat per diversos tipus de conductors: un conductor rectilini, un conductor circular i un solenoide.• Construcció d’un electroimant.• Observació de l’existència de corrents induïts per camps magnètics variables. Observació i diferenciació del funcionament d’un alternador i d’una dinamo.• Utilització del vocabulari adequat per a rebre i transmetre informació sobre la matèria i els seus canvis.• Interpretació de les lleis dels gasos mitjançant el model cineticomolecular.• Classificació de la matèria atenent a la seva homogeneïtat i a la seva capacitat de descomposició.• Separació de mescles emprant diversos procediments: filtració, decantació, destil·lació, cristal·lització.• Utilització de models moleculars en la representació d’elements i compostos químics.• Memorització comprensiva dels símbols dels principals elements químics.• Anàlisi crítica dels models com a representació d’una realitat.• Justificació dels models atòmics de Thomson i de Rutherford.• Resolució de problemes en els quals es relacionen el nombre de protons, el nombre de neutrons, el nombre d’electrons, el nombre atòmic i el nombre de massa.• Càlcul de la massa atòmica d’un element a partir de l’abundància dels seus isòtops.• Escriptura de la configuració electrònica d’un àtom a partir del seu nombre atòmic.• Representació d’isòtops mitjançant el nombre de massa, el nombre atòmic i el símbol químic.• Càlcul dels paràmetres dels àtoms que s’obtenen en diversos processos de radioactivitat natural.• Utilització de models moleculars per a representar molècules i xarxes cristal·lines.• Distinció entre elements i compostos i entre molècules i xarxes cristal·lines.• Justificació dels enllaços iònic i covalent per la regla de l’octet.• Identificació de substàncies tenint-ne en compte les propietats observables.• Interpretació de fórmules químiques segons que siguin moleculars o empíriques.• Determinació de la massa molecular d’un compost químic a partir de la seva fórmula.• Realització de càlculs per tal de relacionar la massa d’una substància, el nombre de mols que representa i el nombre de partícules elementals que conté.• Realització de càlculs per tal de relacionar la massa d’un gas, el volum que ocupa a 1 atm de pressió i 0 °C de temperatura, el nombre de mols que representa i el nombre de partícules elementals que conté.• Determinació del volum molar d’un sòlid o d’un líquid, un cop coneguda la seva densitat.• Càlcul de la composició centesimal d’una substància, un cop coneguda la seva fórmula.• Determinació de la fórmula d’un compost químic, un cop coneguda la seva composició centesimal i la seva massa molecular.• Preparació d’una dissolució de composició coneguda.• Realització de càlculs en els quals intervinguin les diverses maneres d’expressar la composició d’una solució.• Identificació i distinció de fenòmens físics i químics. Identificació dels components d’una reacció química.• Ajustatge d’una reacció química pel mètode de tempteig.• Interpretació d’una reacció química ajustada en termes moleculars i molars.• Realització de càlculs estequiomètrics per tal de determinar la massa o el volum d’un dels components d’una reacció a partir de la massa o el volum d’un altre.• Classificació de les reaccions atenent a la reorganització dels àtoms.• Identificació i descripció dels processos químics que afecten el medi ambient.• Aplicació del mètode científic al treball d’investigació.• Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a rebre, processar i transmetre informació científica.

Actituds

grup edebé 67


• Curiositat per conèixer els fenòmens naturals i la seva explicació científica.• Curiositat per conèixer alguns models ideats per a la representació de fets empírics.• Reconeixement del coneixement científic com un procés en construcció sotmès a evolució i revisió contínua.• Actitud reflexiva davant l’actuació de la ciència respecte de les necessitats humanes i la millora del nivell i la qualitat de vida.• Valoració de la importància del treball en equip en la planificació i realització d’experiències, adoptant una actitud participativa i assumint responsabilitats en el desenvolupament de les tasques.• Valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre en l’elaboració de taules, gràfics i informes.• Valoració de l’ordre i la neteja en el lloc de treball i hàbit de netejar el material de laboratori després d’utilitzar-lo.• Respecte per les instruccions d’ús i les normes de seguretat en la manipulació d’instruments i productes a la llar i al laboratori.• Valoració de la importància de la indústria química en el desenvolupament de la societat humana.


4.1. Biologia i Geologia

• Definir els conceptes de matèria mineral amorfa, matèria mineral cristal·lina, matèria mineral i cristall.

• Descriure les característiques dels minerals que permeten identificar-los.• Identificar les principals roques sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.• Relacionar l’origen de les roques amb les seves estructures i textures.• Descriure la morfologia cel·lular i explicar el funcionament dels orgànuls més importants.• Descriure els òrgans i aparells humans implicats en les funcions vitals.• Establir relacions entre les funcions vitals i els hàbits d’higiene i salut.• Relacionar l’existència de bacteris i virus amb la causa de certes malalties.• Explicar els processos fonamentals de la digestió i assimilació dels aliments.• Justificar els hàbits alimentaris saludables, independents de pràctiques consumistes

inadequades.• Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant de diferents estímuls.• Descriure el funcionament del sistema nerviós.• Enumerar alguns factors que alteren el sistema nerviós i reflexionar sobre la importància d’hàbits

de vida saludables.• Explicar la importància integradora del sistema endocrí i valorar la importància de l’equilibri entre

tots els òrgans del cos humà.• Conèixer les causes de les alteracions més freqüents del sistema endocrí.• Localitzar els principals ossos i músculs que integren l’aparell locomotor.• Descriure els aspectes bàsics del sistema reproductor masculí i del femení.• Diferenciar entre sexualitat i reproducció.• Conèixer els mètodes de control de la reproducció i els mètodes de prevenció de les malalties de

transmissió sexual.• Elaborar correctament informes senzills de les activitats pràctiques realitzades.

4.2. Física i Química

• Descriure diferents processos d’electrització de la matèria.• Classificar diversos materials en conductors de l’electricitat o aïllants.• Resoldre problemes de forces elèctriques aplicant la llei de Coulomb.

grup edebé 68


• Explicar les interaccions elèctriques utilitzant el concepte de camp elèctric.• Representar esquemes de circuits elèctrics senzills.• Resoldre problemes de circuits elèctrics aplicant la llei d’Ohm.• Realitzar balanços energètics en circuits elèctrics i calcular el consum energètic d’aparells

elèctrics en l’àmbit domèstic.• Explicar les propietats magnètiques dels imants i avaluar els efectes magnètics d’un corrent

elèctric.• Dissenyar i muntar circuits elèctrics senzills en corrent continu.• Efectuar mesuraments experimentals de la intensitat de corrent i de la diferència de potencial

indicant el resultat del mesurament d’acord amb la precisió de l’instrument utilitzat.• Respectar les normes elementals de seguretat en la manipulació d’instal·lacions i aparells

elèctrics.• Utilitzar aspectes bàsics de la teoria cineticomolecular per a explicar fenòmens físics elementals,

com les propietats de sòlids, líquids i gasos o els canvis d’estat de la matèria.• Valorar l’existència de models científics, com el dels gasos perfectes o els models atòmics, que

permeten l’obtenció de lleis i la predicció de fenòmens.• Reconèixer que els models són simples interpretacions de la realitat, útils mentre justifiquen els

fenòmens observats i substituïbles per uns altres quan deixen de fer-ho.• Aplicar les fases del mètode científic en la realització d’experiències o petites investigacions.• Reconèixer elements i compostos com a formes de presentar-se la matèria, i explicar-ne

l’estructura a partir de la teoria atòmica de Dalton.• Distingir entre substàncies pures i mescles i utilitzar les tècniques de separació de mescles

habituals al laboratori.• Descriure el procés de dissolució i realitzar càlculs numèrics relatius a la composició de les

solucions.• Explicar la constitució interna de la matèria segons el model atòmic actual. Identificar les

partícules constituents de l’àtom.• Representar agrupacions d’àtoms diferenciant molècules i xarxes cristal·lines.• Determinar la massa molecular i la composició centesimal d’un compost.• Comprovar que en una reacció química es compleix la llei de conservació de la massa.• Escriure, ajustar i interpretar equacions químiques.• Realitzar càlculs numèrics de massa i de volum en reaccions químiques.• Identificar els elements químics presents en les substàncies inertes i en els éssers vius.• Indicar i valorar els principals processos que contaminen el medi ambient i les seves possibles

solucions. • Valorar els beneficis de la radioactivitat, així com els perills derivats del seu ús.• Col·laborar activament en el disseny i la realització d’experiències dins d’un equip de treball.• Ordenar i netejar el material utilitzat al laboratori i presentar de forma clara i ordenada els treballs

i informes.• Reconèixer la interrelació existent entre la ciència i la tecnologia, i les implicacions de totes dues

en la societat.• Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de vida.• Formular i anomenar compostos inorgànics senzills.• Determinar el nombre d’oxidació d’un element en un compost.

Quart - Biologia i Geologia


• Conèixer i valorar el mètode científic com a mitjà per a la interpretació de l’entorn físic.• Reconèixer la Terra com un planeta canviant i descriure’n alguns dels canvis més notables.

grup edebé 69


• Relacionar la distribució geogràfica de les plaques litosfèriques amb els fenòmens geològics associats.

• Reconèixer i interpretar els principals fenòmens associats a la formació del relleu.• Conèixer i utilitzar alguns mètodes d’estudi dels éssers vius, com el microscopi òptic.• Aplicar els postulats de la teoria cel·lular a l’estudi dels diferents éssers vius.• Conèixer i interpretar les bases genètiques de l’herència dels caràcters en l’ésser humà.• Conèixer i aportar un coneixement crític de diverses tècniques relacionades amb la manipulació

del material genètic.• Relacionar evolució i distribució dels éssers vius.• Valorar les aportacions dels científics al llarg de la història de la Biologia i Geologia.• Conèixer com es produeix la transferència de matèria i d’energia en un ecosistema.• Valorar l’impacte de l’activitat humana sobre l’equilibri dels ecosistemes.

2. Objectius

• Prendre decisions respecte del tipus de llenguatge que s’ha d’utilitzar per a expressar un missatge segons les seves característiques.

• Construir una interpretació científica dels processos naturals relacionats amb els canvis geològics del planeta i amb l’evolució de la vida, tant en l’àmbit filogenètic com en relació amb els ecosistemes.

• Valorar les aplicacions tecnològiques dels coneixements i les teories científiques relacionades amb la geologia, i en particular amb la detecció i prevenció de fenòmens sísmics i altres catàstrofes naturals.

• Integrar i valorar críticament la informació procedent de diverses fonts en relació amb qüestions com els canvis en els ecosistemes, l’evolució de les espècies, la genètica i les seves implicacions socials o els processos geològics..., utilitzant el coneixement propi de l’àrea i una actitud científica.

• Sistematitzar les informacions i els resultats obtinguts en les observacions i investigacions realitzades establint relacions de causa-efecte mitjançant hipòtesis i dissenyar estratègies per a la seva verificació.

• Planificar i realitzar en equip senzilles investigacions per tal de comprovar hipòtesis prèviament formulades a partir de l’estudi del medi natural.

• Desenvolupar una actitud flexible, rigorosa i cooperativa en la realització de treballs d’equip, participant activament i assumint responsabilitats en el desenvolupament de les tasques del grup.

• Avaluar críticament les aportacions pròpies i les dels altres membres de l’equip.• Seleccionar les tècniques i els instruments d’observació i registre de dades més adequats per a

cada situació i utilitzar-los correctament.• Expressar amb rigor, claredat i precisió tant el procés d’investigació seguit enfront d’un problema

donat com les dades obtingudes i les conclusions extretes.• Comprendre les implicacions socials i ideològiques de la ciència en qüestions com l’evolució o

els problemes ecològics i planificar debats relacionats amb aquestes qüestions, assumint responsabilitats en la seva organització i desenvolupament.

• Desenvolupar hàbits de consulta d’informació i dissenyar pautes d’anàlisi i arxiu d’informacions.• Valorar la importància dels diverss factors i elements que componen els ecosistemes i la

importància de l’equilibri dinàmic que mantenen entre ells, analitzant críticament la influència de l’activitat humana en aquests fenòmens.

• Analitzar les informacions relacionades amb el medi natural que apareixen en els mitjans de comunicació amb esperit crític i recorrent al coneixement adquirit en la matèria, formant-se un criteri propi.

• Aprendre a gaudir del patrimoni natural i comprometre’s en la seva conservació, participant en accions de defensa i protecció del medi ambient de la seva comunitat.

• Valorar la biodiversitat i respectar-la.

grup edebé 70


• Explicar la dinàmica de l’ecosistema com a unitat global, els canvis produïts en el relleu per la dinàmica interna de la Terra i les alteracions produïdes per l’ésser humà.

• Adoptar actituds de flexibilitat i antidogmatisme envers les hipòtesis i els postulats de la ciència.• Mostrar interès en la resolució dels principals problemes que té plantejats la ciència actual.• Adoptar una actitud crítica envers els condicionants d’ordre social, polític i religiós que

impedeixen el desenvolupament i l’aplicació dels avenços científics.• Comprendre que el coneixement científic al voltant de la natura és el resultat d’un treball

col·lectiu acumulat al llarg de la història i reconèixer que el seu desenvolupament està relacionat amb el context social i cultural on es genera.

3. Continguts

Conceptes

La Terra i els seus components

• Origen i evolució de l’univers. • Evolució històrica de les teories al voltant de l’origen de l’univers.• Components de l’univers.• Història de la Terra: origen i evolució de la Terra.• Mètodes d’investigació: els estudis geològics, la datació mitjançant elements radioactius i

l’estudis de fòssils. • Dinàmica interna de la Terra.• Capes de la geosfera, deriva dels continents, tectònica de plaques, terratrèmols i activitat

volcànica.• Processos i agents geològics externs.• Els sistemes morfoclimàtics. • Geologia del territori.• Estructures geològiques més importants del nostre entorn.

Genètica i evolució

• La informació genètica.• Localització de la informació genètica.• Els al·lels.• L’expressió dels gens.• Dominància i recessivitat.• Herència intermèdia i codominància.• Estudi del grup sanguini AB0.• L’herència dels caràcters en l’ésser humà.• Els arbres genealògics.• L’herència lligada al sexe.• Les lleis de l’herència: Gregor Mendel.• L’enginyeria genètica.• Les teories sobre l’origen dels éssers vius: fixisme, catastrofisme, lamarckisme, darwinisme,

neodarwinisme i puntualisme.• Dades que confirmen la teoria de l’evolució: l’anatomia comparada, l’anàlisi de fòssils, els estudis

embriològics, la comparació de l’ADN i la biogeografia.• Formació de noves espècies.• L’evolució en l’ésser humà.

Ecologia i medi ambient

• Els components dels ecosistemes.

grup edebé 71


• El biòtop i la biocenosi.• Nivells d’organització: espècie, població i comunitat.• El nínxol ecològic.• Les relacions tròfiques: cadenes i xarxes tròfiques.• Cicle de la matèria i flux d’energia.• Biomassa i producció.• Dinàmica de poblacions.• Desequilibris en les relacions tròfiques.• La successió ecològica.• Dinàmica en les poblacions d’éssers vius.• Els ecosistemes terrestres: característiques i relacions tròfiques.• Els ecosistemes aquàtics: característiques i relacions tròfiques.• La biosfera i l’ésser humà.• L’explotació de la natura.• La situació actual: l’aigua, els éssers vius, els recursos minerals i el sòl.• El desenvolupament sostenible.

Procediments

• Emissió d’hipòtesis explicatives sobre els moviments dels planetes i el Sol.• Representació i identificació de les diferents escales en l’univers.• Anàlisi, descripció i comparació dels models més importants de l’univers que la humanitat ha

desenvolupat al llarg de la història.• Identificació dels canvis que es deuen haver produït en el relleu d’una zona a partir dels registres

fòssils i la disposició dels estrats dels sediments.• Identificació de deformacions en les roques i d’altres manifestacions de la dinàmica interna de la

Terra.• Reconeixement dels esdeveniments més importants de la història de la Terra.• Realització d’exercicis d’aplicació de les lleis de Mendel.• Observació d’arbres genealògics i identificació dels diversos fenotips.• Deducció dels diversos genotips dels individus.• Descripció dels possibles fenotipos i genotips resultants d’encreuaments coneguts.• Observació i interpretació de la divisió cel·lular a través del microscopi òptic.• Anàlisi de l’evolució cranial dels homínids.• Comparació de les dades relatives a les diverses espècies d’homínids.• Interpretació de la pauta evolutiva del crani de l’ésser humà.• Interpretació i elaboració de gràfics sobre dades físiques i químiques del medi natural.• Elaboració i interpretació de cadenes en ecosistemes i divergències entre les diverses cadenes

estudiades.• Predicció de l’evolució d’un determinat ecosistema davant la presència d’algun tipus d’alteració.• Anàlisi crítica d’intervencions humanes en el medi a partir d’una recollida de dades utilitzant

diverses fonts.

Actituds

• Reconeixement del treball científic com una successió d’aportacions, de vegades contradictòries, al llarg de la història.

• Desenvolupament de la capacitat de l’alumnat per a debatre i argumentar les implicacions socials i ideològiques que té la ciència.

• Actitud de respecte per la natura.• Valoració del territori com un conjunt dinàmic, organitzat i divers en el qual es produeixen

interaccions entre el substrat geològic, els factors fisicoquímics del medi, els éssers vius i l’activitat humana.

• Valoració de la importància de les teories i els models científics.

grup edebé 72


• Adquisició d’hàbits de rigor i precisió en el treball científic.• Tolerància i respecte per les diferències individuals que tenen l’origen en característiques

físiques.• Rebuig de qualsevol mena de discriminació per causes físiques.• Valoració de les aplicacions tecnològiques que comporta la investigació en el camp de la

genètica i estimació per la millora de la qualitat de vida que han suposat.• Reconeixement i acceptació dels diferents punts de vista i opinions que sobre una mateixa

qüestió poden tenir diverses persones.• Reconeixement de la dedicació constant, l’esforç i la perseverança que requereix el treball

científic.• Valoració dels efectes que té la influència humana en els ecosistemes.• Adopció d’hàbits que permetin reduir la influència negativa de l’ésser humà en els ecosistemes i

promoure les accions beneficioses.• Consciència que la conservació del medi ambient depèn de les nostres accions.• Elaboració d’arguments raonats que permetin defensar una posició de respecte al medi ambient.• Interès per conèixer quina funció acompleixen els components d’un ecosistema i com influeixen i

participen del manteniment de l’equilibri.• Valoració de la influència que té en els ecosistemes l’explotació que en fa l’ésser humà.• Adopció de conductes que modifiquin alguns hàbits de consum per tal de racionalitzar

l’explotació dels ecosistemes naturals.


• Reconèixer en la natura, o mitjançant fotografies i diapositives, indicadors de processos d’erosió, transport i sedimentació en el relleu, i assenyalar l’agent causant.

• Explicar les principals manifestacions de la dinàmica interna de la Terra (sismes, volcans, serralades, plecs i fallers) a la llum de la tectònica global.

• Elaborar mapes mundials i zonals en els quals s’indiquin la situació de les plaques litosfèriques i els fenòmens més importants associats al seu moviment.

• Indicar les diverses unitats temporals de la història de la Terra i explicar la importància dels fòssils com a testimonis estratigràfics i paleobiològics.

• Reconèixer l’evolució de la Terra com un procés dinàmic en canvi continu.• Descriure a grans trets les característiques de la Terra en altres èpoques (presència d’éssers

vius diferents dels actuals, diferent distribució de terres i mars, existència de climes diferents, etc.).

• Identificar les diverses explicacions als canvis que s’han donat al llarg de la història de la ciència i la relació amb el seu context històric.

• Descriure la reproducció cel·lular, assenyalant les diferències principals entre meiosi i mitosi, així com la finalitat de totes dues.

• Resoldre problemes senzills de transmissió de caràcters hereditaris, incloent-hi els relacionats amb malalties en l’ésser humà, tot aplicant els coneixements de les lleis de Mendel.

• Exposar raonadament algunes dades sobre les quals se sosté la teoria de l’evolució, així com les controvèrsies científiques i religioses que va suscitar aquesta teoria.

• Reconèixer les característiques dels principals ecosistemes terrestres i aquàtics mitjançant la descripció de les relacions entre les adaptacions que presenten els éssers vius i els factors abiòtics que els caracteritzen.

• Establir les relacions existents entre els factors abiòtics i biòtics d’un ecosistema; determinar les relacions alimentàries que s’hi produeixen i descriure el cicle de matèria i el flux d’energia en l’ecosistema esmentat.

• Establir els canvis que es produeixen en els ecosistemes com a conseqüència d’alguns factors que els alteren.

• Identificar les causes i conseqüències d’algunes alteracions del medi natural produïdes per l’ésser humà, com la desertització, la disminució de l’ozó, l’esgotament dels recursos o l’extinció d’espècies.

grup edebé 73


• Utilitzar tècniques senzilles (indicadors biològics, proves químiques simples o dades bibliogràfiques) per a detectar la presència o l’avenç d’aquestes alteracions: desertització, pluja àcida, efecte hivernacle, disminució d’aqüífers, excessos de caça i pesca.

• Reconèixer el treball científic com un procés en contínua construcció i mai no acabat que recolza en la feina de moltes persones.

• Acceptar els condicionaments del treball científic i identificar les variables que el poden afectar.

Quart - Física i Química


• Explicar amb criteris científics alguns fets quotidians relacionats amb les forces i el moviment.• Descriure processos en els quals intervé l’energia i conèixer les principals fonts d’energia

valorant-ne els avantatges i els inconvenients.• Explicar l’estructura i les propietats de la matèria segons la teoria atòmica.• Conèixer les diverses formes en què es presenta el carboni en la natura i la gran quantitat de

compostos que forma, així com algunes de les seves aplicacions.• Dissenyar i elaborar petites experiències utilitzant el mètode científic i respectant les normes de

seguretat al laboratori.• Planificar i utilitzar estratègies per a resoldre problemes mostrant confiança en les pròpies

capacitats.• Interpretar i expressar missatges utilitzant el llenguatge científic amb propietat.• Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a rebre, processar i transmetre

informació.• Valorar la importància dels processos tecnològics en l’augment de la qualitat de vida sent

conscient de l’impacte mediambiental que es produeix i la necessitat d’aplicar-hi solucions.

2. Objectius

• Conèixer els conceptes bàsics de la cinemàtica, interpretar gràficament diferents tipus de moviments i resoldre problemes relatius al moviment dels cossos.

• Comprendre el concepte de força i relacionar-les amb el moviment dels cossos.• Interpretar les forces gravitatòries i els diversos models de l’univers que s’han succeït al llarg de

la història.• Comprendre el concepte de pressió i com es transmeten les forces a l’interior dels fluids.• Reconèixer les fonts d’energia actuals i valorar-ne la utilització. • Distingir les diverses formes d’energia mecànica i resoldre problemes aplicant el principi de

conservació.• Interpretar els conceptes de temperatura i calor i conèixer els efectes que la calor produeix en els

cossos.• Comprendre en què consisteix el moviment ondulatori i descriure la naturalesa del so i de la llum.• Explicar l’estructura interna de la matèria segons la teoria atòmica i relacionar les propietats de

les substàncies amb el tipus d’enllaç.• Conèixer les principals característiques de l’àtom de carboni i els compostos que forma.• Interpretar i representar les reaccions químiques i efectuar càlculs sobre la quantitat de

cadascuna de les substàncies que hi intervenen.• Prendre decisions respecte del tipus de llenguatge que s’ha d’utilitzar per a expressar un

missatge segons les seves característiques.• Avaluar críticament les aportacions pròpies i les dels altres membres de l’equip.• Desenvolupar hàbits de consulta bibliogràfica i dissenyar pautes d’anàlisi i arxiu d’informacions.• Extreure informació de la xarxa internet triant les fonts adequades.

grup edebé 74


• Contrastar i comprovar experimentalment, sempre que sigui possible, les hipòtesis explicatives del comportament de la matèria i l’energia.

• Mostrar interès en la resolució dels principals problemes que té plantejats la ciència actual.• Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida en la

societat.• Valorar el coneixement científic com un procés en contínua evolució que integra diverses

disciplines per donar resposta a diferents aspectes de la realitat.

3. Continguts

Conceptes

Forces i moviment

• Concepte de moviment.— Moviment i repòs.— Trajectòria i desplaçament.— Posició i distància.

• Velocitat.— Velocitat mitjana i velocitat instantània.

• Moviment rectilini uniforme.• Acceleració.• Moviment rectilini uniformement accelerat.• Moviment circular uniforme.

— Velocitat angular.• Forces.

— Naturalesa vectorial de les forces.— Composició de forces. Força resultant.— Descomposició de forces.— Força resultant.— Forces en equilibri.

• Lleis de Newton.— Primera llei de Newton o llei de la inèrcia.— Segona llei de Newton o llei fonamental de la dinàmica.— Tercera llei de Newton o llei d’acció i reacció.

• Força normal.• Força de fregament.

— Coeficient de fregament.• Forces gravitatòries.

— Models de l’univers.— Llei de gravitació universal. Pes d’un cos.— Moviment de satèl·lits i planetes.

• Pressió.• Fluids.

— Propietats dels fluids.— Densitat.— Pressió hidrostàtica.

• Principi de Pascal.— Aplicacions del principi de Pascal.

• Principi d’Arquimedes.— Empenyiment.— Pes aparent.

grup edebé 75


• Pressió atmosfèrica.— Mesura de la pressió atmosfèrica. Baròmetre.— La pressió atmosfèrica i les condicions meteorològiques.— Mapa meteorològic.

Energia, treball i calor

Conceptes

• Energia.— Formes d’energia.— Fonts d’energia.— Conservació i degradació de l’energia.

• Treball.• Potència.• Energia mecànica.

— Energia cinètica.— Energia potencial gravitatòria.— Principi de conservació de l’energia mecànica.

• Màquina mecànica.— Màquines simples: palanca, politja, torn.— Rendiment d’una màquina mecànica.

• Temperatura.— Escales de temperatura.— Termòmetre.

• Calor.• Canvis de temperatura.

— Calor específica.— Equilibri tèrmic.

• Canvis d’estat: fusió, solidificació, condensació, vaporització, sublimació i condensació a sòlid. — Calor latent de fusió i de vaporització.

• Dilatació.— Coeficient de dilatació lineal.

• Intercanvis de treball i calor.— Experiència de Joule. Equivalent mecànic de la calor.— Energia interna.

• Transformacions de calor en treball.— Màquina tèrmica.— Rendiment d’una màquina tèrmica.

• Ones.— Tipus d’ones: mecàniques i electromagnètiques.— Característiques de les ones.

• So.— Naturalesa del so.— Qualitats del so: intensitat, to, timbre.

• Llum.— Naturalesa de la llum.— Índex de refracció.

• Fenòmens lluminosos: reflexió, refracció, dispersió.

L’àtom i els canvis químics

grup edebé 76


Conceptes

• Partícules fonamentals: electró, protó i neutró.• Models atòmics.

— Model atòmic de Thomsom.— Models de Rutherford i Bohr.— Model mecanicoquàntic. Orbitals.

• Sistema Periòdic dels elements: antecedents històrics i criteris d’ordenació.— Configuració electrònica dels elements.— Grups i períodes.— Regularitats en el Sistema Periòdic.

• Enllaç químic.— Compostos iònics.— Compostos covalents.— Substàncies metàl·liques.— Forces intermoleculares.

• El carboni en la natura.— L’àtom de carboni.— Els compostos del carboni.

• Hidrocarburs.— Hidrocarburs de cadena oberta.— Hidrocarburs de cadena tancada.

• Grups funcionals.— Derivats halogenats.— Compostos oxigenats.— Compostos nitrogenats.

• Impacte mediambiental.— Combustibles fòssils.— Els plàstics.

• Quantitat de substància.— El mol.— Composició de les solucions.

• Reaccions químiques.— Velocitat d’una reacció.— Energia d’una reacció.

• Reaccions àcid-base.— Indicadors àcid-base.— Neutralització.

• Càlculs basats en les equacions químiques.— Interpretació quantitativa de les equacions.— Càlculs amb masses i volums.— Càlculs amb reactius en dissolució.

Procediments

• Elecció del sistema de referència adequat per a la descripció d’un moviment.• Determinació de la posició d’un mòbil i de la distància recorreguda.• Càlcul de la velocitat mitjana. • Caracterització de la velocitat com a magnitud vectorial.• Càlcul de l’acceleració.

grup edebé 77


• Utilització de les equacions de l’MRU i de l’MRUA.• Representacions gràfiques dels moviments rectilinis.• Ús de les unitats del SI en els càlculs referents al moviment dels cossos.• Utilització de l’equació de l’MCU.• Determinació de les magnituds que intervenen en el moviment vertical dels cossos.• Mesurament experimental de l’MRUA d’un cos.• Anàlisi crítica de la responsabilitat i la prudència en la circulació viària.• Representació de les forces que actuen sobre un cos.• Conversió d’unitats de força.• Composició i descomposició de forces en els casos de forces de la mateixa direcció i de forces

angulars.• Representació gràfica de les forces components obtingudes en descompondre una força.• Formulació de les lleis de Newton i utilització d’aquestes lleis per a interpretar qualitativament i

quantitativament el comportament dels cossos davant l’acció de les forces.• Aplicació de les lleis de Newton a la resolució de problemes de dinàmica.• Determinació de la força i l’acceleració centrípetes en l’MCU.• Utilització de models per a descriure l’univers. Argumentacions a favor i en contra d’un model.• Aplicació de la llei de gravitació universal al càlcul de forces gravitatòries.• Interpretació del moviment de planetes i satèl·lits d’acord amb les lleis de Kepler.• Comprovació de la llei de Hooke.• Càlcul de la pressió.• Identificació de les propietats dels fluids.• Determinació de la densitat.• Càlcul de forces i pressions a l’interior dels líquids.• Aplicació del principi fonamental de l’estàtica de fluids per al càlcul de forces i pressions en els

líquids.• Aplicació del principi de Pascal per al càlcul de forces i pressions en els líquids.• Aplicació del principi d’Arquimedes per al càlcul de l’empenyiment i el pes aparent d’un sòlid en

un líquid.• Predicció de la flotabilitat dels cossos. • Determinació del valor de la pressió atmosfèrica.• Relació de la pressió atmosfèrica amb el temps meteorològic.• Interpretació de mapes meteorològics i predicció del temps.• Mesurament de la densitat de l’oli.• Identificació de les diverses formes d’energia en la natura.• Classificació de les fonts d’energia en renovables i no renovables.• Càlcul del treball mecànic i de la potència mecànica. • Transformació d’unitats de treball i energia.• Càlcul de l’energia cinètica i de l’energia potencial gravitatòria.• Aplicació del principi de conservació de l’energia mecànica a la resolució de problemes.• Descripció de les màquines mecàniques simples i càlcul del seu rendiment.• Comprovació experimental del principi de conservació de l’energia mecànica.• Transformació de la temperatura d’una escala a una altra.• Determinació de la calor absorbida o cedida amb variació de la temperatura.• Determinació de la temperatura d’equilibri entre dos cossos en contacte tèrmic.• Determinació de la calor absorbida o cedida amb canvi d’estat.• Càlcul de la variació de longitud d’un sòlid que es dilata.• Aplicació del primer principi de la termodinàmica en els intercanvis de treball i calor.• Caracterització de les màquines tèrmiques i càlcul del seu rendiment.• Determinació experimental de la calor específica d’un metall.• Caracterització dels diversos tipus d’ones.• Determinació de les magnituds característiques d’una ona.• Determinació de la freqüència i la longitud d’ona d’un so.• Distinció de les qualitats d’un so.

grup edebé 78


• Identificació del nivell d’intensitat de diversos sons habituals.• Anàlisi crítica dels efectes de la contaminació acústica.• Càlcul de l’índex de refracció d’un medi.• Representació d’esquemes corresponents a la reflexió i la refracció de raigs lluminosos en la

superfície de separació de dos medis.• Aplicació de les lleis de la reflexió i de la refracció. Càlcul de l’angle de refracció.• Representació d’esquemes corresponents a la reflexió i la refracció de raigs lluminosos en

miralls i lents.• Ordenació dels colors components de la llum segons la seva longitud d’ona o la seva freqüència.• Determinació de la distància focal en lents convergents.• Descripció de la producció dels raigs catòdics i els raigs canals i de la seva relació amb l’electró i

el protó, respectivament.• Descripció dels models atòmics de Thomson, Rutherford i Bohr, destacant els trets fonamentals

de cadascun.• Determinació i escriptura de la configuració electrònica dels elements a partir del model atòmic

d’orbitals.• Interpretació de la configuració electrònica d’un àtom o d’un ió.• Utilització del Sistema Periòdic per a deduir regularitats en les propietats dels elements.• Identificació dels diversos tipus d’enllaç.• Recerca i selecció d’informació sobre els diversos tipus de substàncies i els seus enllaços

utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació.• Determinació de la presència d’ions metàl·lics mitjançant coloració a la flama.• Descripció de les formes naturals del carboni.• Interpretació del cicle del carboni en la natura.• Deducció de les diverses possibilitats d’enllaç del carboni a partir de la seva estructura

electrònica.• Enunciat de les principals propietats dels compostos de carboni.• Classificació dels hidrocarburs pel tipus de cadena i pel tipus d’enllaç.• Identificació dels principals grups funcionals.• Caracterització de diversos tipus de materials plàstics segons les seves propietats, la seva utilitat

i el seu procediment de preparació.• Preparació de sabó per saponificació d’un greix.• Anàlisi crítica de les múltiples aplicacions pràctiques dels compostos de carboni.• Càlcul de la massa molar d’una substància i del seu nombre de mols i de molècules.• Preparació d’una dissolució de composició coneguda.• Realització de càlculs en què intervinguin les diverses maneres d’expressar la composició d’una

solució.• Ajustatge d’equacions químiques.• Classificació de les reaccions segons la reorganització dels àtoms i segons el mecanisme de la

reacció.• Formulació de les diverses classes de reaccions i descripció del comportament de les distàncies

en cadascuna.• Interpretació quantitativa de les equacions químiques.• Realització de càlculs estequiomètrics amb masses i volums en les equacions químiques.• Aplicació de la llei dels gasos ideals.• Realització de càlculs estequiomètrics utilitzant reactius en dissolució.• Anàlisi crítica de la importància pràctica de la reacció de combustió i dels seus beneficis i riscos.• Utilització del vocabulari adequat per a rebre i transmetre informació científica.• Aplicació del mètode científic a la tasca d’investigació.• Hàbit d’assignar a cada magnitud física la unitat corresponent.• Formulació d’hipòtesis i realització d’experiències senzilles per a la seva comprovació.• Ordenar i netejar el material utilitzat al laboratori i presentar de forma clara i ordenada els treballs

i informes.

grup edebé 79


• Reconeixement de la interrelació existent entre la ciència i la tecnologia i les implicacions de totes dues en la societat.

• Valoració de la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de vida.• Formular i anomenar compostos inorgànics i orgànics senzills.• Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a obtenir, processar i

transmetre informació.

Actituds

• Curiositat per conèixer els fenòmens que ocorren en la natura i els models dissenyats per a donar-los una explicació científica.

• Hàbit d’aplicar el mètode científic en la realització d’experiències i petites investigacions.• Sensibilitat i preocupació per l’ús correcte del llenguatge científic en la comunicació quotidiana.• Valoració crítica de la contribució dels èxits científics a la millora de la qualitat de vida. • Valoració de la importància del treball en equip en la planificació i realització d’experiències,

adoptant una actitud participativa i assumint responsabilitats en el desenvolupament de les tasques.

• Manipulació acurada del material de laboratori i respecte per les normes de seguretat. • Valoració de l’ordre i la neteja en l’elaboració i presentació de treballs i informes.• Reconeixement del saber científic com un procés en construcció sotmès a evolució i revisió

contínues.• Valoració de la relació que té l’ús de l’energia amb el desenvolupament humà.• Valoració de l’impacte mediambiental de diverses fonts d’energia.• Sensibilitat davant l’esforç d’empreses i particulars pel manteniment del medi ambient.• Sensibilitat pels problemes que comporta la contaminació acústica.• Valoració crítica de l’efecte dels productes i processos químics en l’entorn.• Ús responsable dels productes químics al laboratori i a la llar.• Valoració de la importància del reciclatge de materials en l’estalvi energètic i en la reducció de la

contaminació del medi.


• Descriure un moviment a partir dels seus gràfics espai-temps i velocitat-temps.• Determinar la distància recorreguda, la velocitat i l’acceleració d’un moviment aplicant les

equacions dels moviments rectilini uniforme i rectilini uniformement accelerat.• Utilitzar les magnituds angulars en la resolució de problemes de moviment circular.• Identificar i representar en un esquema les forces que actuen sobre un cos.• Identificar tipus de forces que actuen en situacions quotidianes (gravitatòries, elèctriques,

elàstiques…) i explicar-ne l’efecte sobre els cossos en casos senzills.• Efectuar la composició i descomposició de forces.• Interpretar el concepte de pressió i calcular numèricament forces i pressions a l’interior dels

fluids.• Enunciar i interpretar les lleis de Newton. • Aplicar aquestes lleis a la resolució de problemes de dinàmica.• Utilitzar la llei de gravitació universal per a explicar la unió dels components de l’univers i les

seves interaccions.• Calcular el pes dels cossos i justificar les seves variacions amb l’altura, aplicant la llei de

gravitació universal.• Diferenciar entre treball mecànic i esforç físic, explicant en quines situacions es realitza treball i

en quines no.• Interpretar el concepte de potència i reconèixer la importància que aquesta magnitud té en la

indústria i la tecnologia.• Interpretar els conceptes d’energia cinètica i energia potencial gravitatòria i calcular-ne

numèricament el valor.

grup edebé 80


• Relacionar la variació d’energia mecànica en un procés amb el treball realitzat.• Aplicar el principi de conservació de l’energia mecànica a la resolució de problemes.• Distingir els conceptes de calor i temperatura.• Reconèixer el principi de conservació de l’energia en tot procés de transferència energètica,

realitzant alguns balanços energètics senzills.• Descriure els efectes de la calor sobre els cossos.• Dibuixar l’esquema del funcionament d’una màquina tèrmica i calcular-ne el rendiment.• Interpretar les transformacions energètiques que es produeixen en l’àmbit domèstic i en la

indústria.• Interpretar el concepte d’ona i identificar les magnituds que caracteritzen un moviment ondulatori

a partir d’una representació gràfica d’aquest moviment.• Distingir ones longitudinals i transversals a partir de la direcció d’oscil·lació i la de translació.• Identificar moviments ondulatoris en la natura indicant quina és la magnitud que es propaga.• Calcular numèricament els valors del període, la freqüència, la longitud d’ona i la velocitat de

propagació d’un moviment ondulatori.• Reconèixer les condicions que es requereixen perquè un so sigui perceptible.• Interpretar les qualitats del so i utilitzar-les per a diferenciar sons.• Descriure fenòmens lluminosos, com la reflexió, la refracció i la dispersió.• Representar els models atòmics d’importància històrica i utilitzar la teoria atòmica per a explicar

la constitució de la matèria.• Extreure informació rellevant d’un element consultant la taula periòdica i determinar la

configuració electrònica de diversos elements.• Reconèixer i valorar les característiques especials de l’àtom de carboni.• Formular i anomenar compostos orgànics senzills identificant els grups funcionals més

rellevants. • Diferenciar els diversos tipus d’enllaç químic i predir algunes propietats d’un compost a partir del

seu tipus d’enllaç.• Representar reaccions químiques utilitzant la teoria atòmica.• Constatar el principi de conservació de la massa en una reacció química.• Realitzar càlculs numèrics de massa i de volum en reaccions químiques.• Indicar els factors que influeixen en la velocitat d’una reacció química.• Classificar diferents processos en físics o químics.• Escriure i ajustar equacions químiques a partir d’enunciats o descripcions de processos químics.• Analitzar reaccions químiques fonamentals que es produeixen en la natura o en els organismes.

grup edebé 81

· Web viewÍndex. I. EL PROJECTE EDUCATIU D’EDEBÉ. 1. Preàmbul - Presentació. 2. Finalitat...

Documents

Transcript of · Web viewÍndex. I. EL PROJECTE EDUCATIU D’EDEBÉ. 1. Preàmbul - Presentació. 2. Finalitat...