Xarxa de SENDEROS SENDES URBANES - alicante.es · • Els nostres residus contaminen, hem...

COLABORA EN LA CONSERVACIÓN DE LOS SENDEROSCOL·LABORA EN LA CONSERVACIÓ DELS SENDES

• Caminar por las sendas marcadas, sin salirnos de sus límites, contribuye a la protección del ecosistema, ya que nuestras pisadas pueden afectar a plantas y animales. • Debemos evitar molestar a los animales, estropear madrigueras, nidos, abrevaderos, etc.• • Si nos ha gustado alguna planta no debemos arrancarla, es mejor hacerle una fotografía o un dibujo. • Nuestros residuos contaminan, debemos recogerlos y llevárnoslos hasta que puedan ser depositados en un contenedor apropiado. • Los animales de compañía no deben ir sueltos y nos debemos hacer responsables de recoger sus deposiciones. • La mejor manera de conservar nuestro patrimonio natural y cultural es no dejar huellas de nuestro paseo. • Si quieres más información o tienes alguna duda o sugerencia, visita la web: www.alicante.es/es/contenidos/red-senderos-urbanos

• Caminar per les sendes marcades, sense eixir-nos dels seus límits, contribuïx a la protecció de l’ecosistema, ja que les nostres xafades poden afectar plantes i animals.

• Hem d’evitar molestar els animals, espatlar caus, nius, abeuradors, etc.•

• Si ens ha agradat alguna planta no hem d’arrancar-la, és millor fer-li una fotografia o un dibuix. • Els nostres residus contaminen, hem d’arreplegar-los i emportar-nos-els fins que puguen ser depositats en un contenidor apropiat.• • Els animals de companyia no han d’anar solts i ens hem de fer responsables d’arreplegar les seues deposicions. • La millor manera de conservar el nostre patrimoni natural i cultural és no deixar empremtes del nostre passeig. Si vols més informació o tens algun dubte o suggeriment, visita la web: www.alicante.es/es/contenidos/red-senderos-urbanos

SIERRA DE LOS COLMENARES

MIRADOR DE AGUA AMARGA

MIRADOR D’AIGUA AMARGA

SERRA DELS ABELLARS

Red de SENDEROS URBANOS

Xarxa de SENDES

URBANES

2 horas y 30 minutos(con paradas)2 hores i 30 minuts(amb parades)

BajaBaixa

4.900 m

Ud. está aquí / ud. està ací

Parada

0 m.

950 m.

520 m.

730 m.

740m.

640 m.

190 m.

1.130m.

1

2

3

4

5

6

7

8

www.alicante.es/es/contenidos/red-senderos-urbanos

Inicio/Inici

Mirador Ciudad de la Luz/ Mirador Ciutat de la LlumMirador Els Reiets/ Mirador dels ReietsMirador Fontcalent/ Mirador de FontcalentMirador El Bacarot / Mirador del BacarotMirador Ilicitano / Mirador Il•licitàMirador Agua Amarga/ Mirador d’Aigua AmargaTramo final/Tram final

Puedes consultar toda l a información actualizada sobre los Senderos Urbanos en la web / Pots consultar tota la informació actualitzada sobre les Sendes Urbanes en la web: https://www.facebook.com/senderosurbanosalicante

Dis

eño:

ww

w.v

dhco

mun

icac

ion.

com

201

5

Mirador Agua Amarga. Vemos una gran extensión (1,8 km2), una zona deprimida junta al mar que corresponde al saladar de Agua Amarga. Es un humedal de laguna somera (de poca profundidad) temporal que mantiene cierta comunicación con el mar y que, en régimen natural, se anega por la escorrentía superficial o flujo de agua, de lluvia y de otras fuentes sobre la tierra, así como por la subterránea. Las ramblas y torrentes de la sierra de los Colmenares inciden en el proceso de colmatación del Humedal.

La utilización del Saladar como salinas, de forma sistemática y organizada, comenzó a principios del siglo XX pero en 1967 se abandonó la explotación de la sal. Desde el año 2002, el saladar de Agua Amarga es un espacio protegido por su inclusión en el Catálogo de Zonas Húmedas de la Comunitat Valenciana. Pero este espacio que entre otros valores medioambientales es primordial para aves acuáticas y migratorias, requiere de un mayor nivel de protección y conservación debido a la degradación sufrida, no sólo por las condiciones climáticas...

Mirador d’Aigua Amarga. Veiem una gran extensió (1,8 km2), una zona deprimida vora el mar que correspon al saladar d’Aigua Amarga. És un zona humida de llacuna soma (de poca profunditat) temporal que manté una certa comunicació amb el mar i que, en règim natural, es nega per l’escolament superficial o flux d’aigua, de pluja i d’altres fonts sobre la terra, i també per la subterrània. Les rambles i els torrents de la serra dels Abellars incidixen en el procés de rebliment de la zona humida.

La utilització del saladar com a salines, de forma sistemàtica i organitzada, va començar a principi del segle XX però el 1967 es va abandonar l’explotació de la sal. Des de l’any 2002, el saladar d’Aigua Amarga és un espai protegit per la seua inclusió en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana. Però este espai, que entre altres valors mediambientals és primordial per a aus aquàtiques i migratòries, necessita un major nivell de protecció i conservació per causa de la degradació patida, no sols per les condicions climàtiques...

El Saladar de Agua AmargaEl Saladar d’ Aigua Amarga

Playa El Saladar - UrbanovaPlatja El Saladar - Urbanova

Cabo de Santa Pola Cap de Santa Pola / Cap de l’Aljub

AeropuertoAeroport

Jara blanca/ Estepa blanca (Cistus albidus) Efedra/Efedra (Ephedra fragilis), Retama de olor / Ginesta (Spartium junceum) Lentisco/ Llentiscle (Pistacia lentiscus),

1

3

4

7

El Bacarot

2

8

5

Camino del ColmenarCamí del Colmenar

BUS

6

Paraje El Porquet

- San Gabriel

Paratge El Porquet

- Sant Gabriel




• Hem d’evitar molestar els animals, espatlar caus, nius, abeuradors, etc.• • Si ens ha agradat alguna planta no hem d’arrancar-la, és millor fer-li una fotografia o un dibuix. • Els nostres residus contaminen, hem d’arreplegar-los i emportar-nos-els fins que puguen ser depositats en un contenidor apropiat.• • Els animals de companyia no han d’anar solts i ens hem de fer responsables d’arreplegar les seues deposicions. • La millor manera de conservar el nostre patrimoni natural i cultural és no deixar empremtes del nostre passeig.

Si vols més informació o tens algun dubte o suggeriment, visita la web: www.alicante.es/es/contenidos/red-senderos-urbanos


MIRADOR ELS REIETS

MIRADOR DELS REIETS

SERRA DELS ABELLARS


Xarxa de SENDES

URBANES


BajaBaixa

4.900 m


Parada

0 m.

950 m.

520 m.

730 m.

740m.

640 m.

190 m.

1.130m.

1

2

3

4

5

6

7

8


Inicio/Inici



Dis

eño:

ww

w.v

dhco

mun

icac

ion.

com

201

5

Mirador Els Reiets. Nos situamos sobre la partida de El Bacarot. A los pies de la Sierra queda el pinar junto al camino que recorre su ladera. En el área comprendida entre la Sierra y el Camino Viejo de Elche, vemos la finca Els Reiets, el centro de reeducación y el albergue de animales, llamándonos la atención los enormes depósitos blancos o tanques de la Compañía Logística de Hidrocarburos CLH. Al noreste, la división natural de la sierra por el barranco de Agua Amarga que da paso al paraje de El Porquet en el barrio de San Gabriel. De fondo, una perspectiva de la ciudad de Alicante y la alineación de montañas hacia el litoral levantino.

A la serra apreciem el valor ambiental que aporta l’espartar en sintonia amb matolls on trobem endemismes del sud-est ibèric com l’astragalo o botja rosada (Astragalus hispanicus), juntament amb la ravenissa groga (Diplotaxis harra subsp. Lagascana), la boja negra (Salsola genistoides), la cua de gat (Sideritis leucantha) i el tomaní (Thymus moroderi), entre d’altres espècies vegetals.

la Sierra apreciamos el valor ambiental que aporta el espartal en sintonía con matorrales donde encontramos endemismos del sudeste ibérico como el astrágalo o botja rosada (Astragalus hispanicus), junto al jaramago (Diplotaxis harra subsp. Lagascana), la escobilla (Salsola genistoides), el rabo de gato (Sideritis leucantha) y el cantueso (Thymus moroderi), entre otras especies vegetales.

Mirador dels Reiets. Ens situem sobre la partida del Bacarot. Als peus de la serra queda la pineda al costat del camí que en recorre el vessant. En l’àrea compresa entre la serra i el Camí Vell d’Elx, veiem la finca Els Reiets, el centre de reeducació i l’alberg d’animals, on ens crida l’atenció els enormes depòsits blancs o tancs de la Compañía Logística de Hidrocarburos CLH. Al nord-est, la divisió natural de la serra pel barranc d’Aigua Amarga que dóna pas al paratge del Porquet, al barri de Sant Gabriel. De fons, una perspectiva de la ciutat d’Alacant i l’alineació de muntanyes cap al litoral llevantí.

Cantueso/ tomaní (Thymus moroderi) Esparto/espart (Stipa tenacissima) Rabo de gato / Cua de gat (Sideritis leucantha) Jaramago / Ravenissa groga (Diplotaxis harra subsp. Lagascana)

Barranco de Aigua AmargaBarranc d’Aigua Amarga

Paraje de El PorquetParatge del Porquet

Barrio de San GabrielBarri de Sant Gabriel

Sierra de AitanaSerra d’Aitana

Cabeçó d’OrPuig Campana

El Benacantil

Serra Grossa Sierra HeladaSerra Gelada

Cabo de la HuertaCap de l’Horta

1

3

4

7

El Bacarot

2

8

5


BUS

6

Paraje El Porquet

- San Gabriel

Paratge El Porquet

- Sant Gabriel







MIRADOR CIUDAD DE LA LUZ

MIRADOR CIUTAT DE LA LLUM

SERRA DELS ABELLARS


Xarxa de SENDES

URBANES


BajaBaixa

4.900 m


Parada

0 m.

950 m.

520 m.

730 m.

740m.

640 m.

190 m.

1.130m.

1

2

3

4

5

6

7

8


Inicio/Inici



Dis

eño:

ww

w.v

dhco

mun

icac

ion.

com

201

5

Ante nosotros se dispone una imagen parcial pero cercana de la Ciudad de la Luz, un gran complejo audiovisual dedicado al mundo cinematográfico. La visión más próxima al mirador es de los platós grandes y a continuación uno de los platós medianos. También se aprecia el back lot o zona de rodaje en exteriores, los talleres y almacenes.

Paral•lelament a la construcció de la Ciutat de la Llum, es va executar una intervenció en esta serra creant una senda de vianants i fent-hi una repoblació forestal amb espècies arbustives, aromàtiques i d’un altre tipus, distingint-se les següents: la garrofera (Ceratonia siliqua), l’efedra (Ephedra fragilis), l’estepa blanca (Cistus albidus), l’olivera (Olea europaea), el llentiscle (Pistacia lentiscus), el romer (Rosmarinus officinalis), el margalló (Chamaerops humilis), el timó (Thymus vulgaris) i la ginesta (Spartium junceum).

Paralelamente a la construcción de la Ciudad de la Luz, se ejecutó una intervención en esta sierra creando una senda peatonal y realizando una repoblación forestal con especies arbustivas, aromáticas y de otro tipo, distinguiendo las siguientes: El algarrobo (Ceratonia siliqua), la efedra (Ephedra fragilis), la jara blanca (Cistus albidus), el olivo (Olea europaea), el lentisco (Pistacia lentiscus), el romero (Rosmarinus officinalis), el palmito (Chamaerops humilis), el tomillo (Thymus vulgaris) y la retama de olor (Spartium junceum).

Davant de nosaltres es disposa una imatge parcial però pròxima de la Ciutat de la Llum, un gran complex audiovisual dedicat al món cinematogràfic. La visió més pròxima al mirador és dels platós grans i a continuació un dels platós mitjans. També s’aprecia el back lot o zona de rodatge en exteriors, els tallers i els magatzems.

Olivo/Olivera (Olea europaea) Algarrobo/ Garrofera (Ceratonia siliqua)

Lentisco/ Llentiscle (Pistacia lentiscus),Palmito/ Margalló (Chamaerops humilis)

1

3

4

7

El Bacarot

2

8

5


BUS

6

Paraje El Porquet

- San Gabriel

Paratge El Porquet

- Sant Gabriel







MIRADOR FONCALENT

MIRADOR DE FONCALENT

SERRA DELS ABELLARS


Xarxa de SENDES

URBANES


BajaBaixa

4.900 m


Parada

0 m.

950 m.

520 m.

730 m.

740m.

640 m.

190 m.

1.130m.

1

2

3

4

5

6

7

8


Inicio/Inici



Dis

eño:

ww

w.v

dhco

mun

icac

ion.

com

201

5

Nos encontramos frente a la alicantina sierra de Fontcalent. Situada al oeste de la Ciudad, apreciamos esta formación montañosa de 3 kilómetros de longitud y 446 metros de altitud. Su morfología y su gran valor medioambiental la convierten en un importante hito paisajístico que, en el entorno, alberga zonas húmedas como el saladar de Fontcalent, debiendo incidir en su protección.

En cuanto a fauna, en la sierra de Los Colmenares, claramente se manifiesta la presencia de mamíferos como el conejo ( Oryctolagus cuniculus ) o la liebre ( Lepus granatensis ), además de pequeños roedores. Las inmediaciones de la Sierra, sobre todo por su parte occidental, son transitadas por zorros ( Vulpes vulpes ), pudiendo detectar sus indicios. En la zona conocida como tossal de Colmenares se percibe una mayor concentación de pequeñas aves paseriformes como el jilguero (Carduelis carduelis ), el verderón (Carduelis chloris) o el pardillo ( Carduelis cannabina ). Sobre sus

colinas distinguiremos el característico vuelo de una rapaz, el cernícalo ( Falco tinnunculus ). Cabe destacar la presencia de reptiles, singularizada en el lagarto ocelado ( Lacerta lepida ) y la culebra

bastarda ( Malpolon monspessulanus ).

Quant a la fauna, a la serra dels Abellars, clarament es manifesta la presència de mamífers com el conill (Oryctolagus cuniculus) o la llebre (Lepus granatensis), a més de xicotets rosegadors. Els voltants de la serra, sobretot, per la seua banda occidental, són transitats per raboses (Vulpes vulpes), i se’n poden detectar els indicis. A la zona coneguda com el tossal dels Abellars, es percep una major concentració de xicotetes aus passeriformes com la cagarnera (Carduelis carduelis), el verderol (Carduelis chloris) o el passerell (Carduelis cannabina). Sobre els tossals distingirem el característic vol d’un rapinyaire,

el soliguer (Falco tinnunculus). Cal destacar la presència de rèptils, singularitzada en el fardatxo (Lacerta lepida) i la serp verda (Malpolon monspessulanus).

Ens trobem enfront de l’alacantina serra de Fontcalent. Situada a l’oest de la ciutat, apreciem esta formació muntanyosa de 3 quilòmetres de longitud i 446 metres d’altitud. La seua morfologia i el seu gran valor mediambiental la convertixen en una important fita paisatgística que, en l’entorn, alberga zones humides com el saladar de Fontcalent en la protecció del qual cal incidir.

Zorro (Vulpes vulpes).:Huellas de unos 5 centímetros de largo y 3 ó 4 de ancho, muy similares a las de un perro pequeño /Rabosa (Vulpes vulpes): empremtes d’uns 5 centímetres de llarg i 3 o 4 d’ample, molt semblants a les d’un gos xicotet

5 cm

1

3

4

7

El Bacarot

2

8

5


BUS

6

Paraje El Porquet

- San Gabriel

Paratge El Porquet

- Sant Gabriel







MIRADOR ILICITANO

MIRADOR IL·LICITÀ

SERRA DELS ABELLARS


Xarxa de SENDES

URBANES


BajaBaixa

4.900 m


Parada

0 m.

950 m.

520 m.

730 m.

740m.

640 m.

190 m.

1.130m.

1

2

3

4

5

6

7

8


Inicio/Inici



Dis

eño:

ww

w.v

dhco

mun

icac

ion.

com

201

5

Al oeste observamos la parte de la Sierra que se prolonga hasta el Portichol. Frente a nosotros, una extensión de parcelas agrícolas de Torrellano y el aeropuerto de El Altet, con el intermitente trasiego de aviones. Aunque la orientación hacia el oeste sólo sea parcial en el mirador, hace de éste un agradable lugar para el ‘capvespre’.

Esta parte de la Sierra presenta una mayor concentración de efedra o candelers que en fructificación realza el contraste cromático entre la vegetación, ofreciendo unos tonos rojizos durante el periodo estival.

Los casi desaparacidos caminos de trashumancia, ante la confusión y conflicto entre labradores y ganaderos, motivó que en 1910 se procediera a la recuperación de la vía pecuaria, con su deslinde entre el Portichol y el abrevadero del barranco de Aguas Amargas, teniendo una longitud cercana a 5,5 kilómetros y una anchura aproximada de 22 metros. El deslinde se realizó sobre el ‘assagaor’, como así llamaban los campesinos al azagador o vereda por donde pasaba el ganado y que atravesaba lasierra de los Colmenares.

En la clasificación de la vías pecuarias del término municipal de Alicante, publicada en el BOE de 12 de febrero de 1955, la vía entre el Portichol y el abrevadero de Aguas Amargas se denominó “Cañada Real del Portichol”.

La quasi total desaparició dels camins de transhumància, davant de la confusió i el conflicte entre llauradors i ramaders, va motivar que el 1910 es procedira a la recuperació de la via pecuària, amb la seua delimitació entre el Portitxol i l’abeurador del barranc d’Aigua Amarga, tenint una longitud pròxima a 5,5 quilòmetres i una amplària aproximada de 22 metres. La delimitació es va realitzar sobre l’’assagaor’, com així anomenaven els llauradors l’assegador o sendera per on passava el bestiar i que travessava la serra dels Abellars.

En la classificació de les vies pecuàries del terme municipal d’Alacant, publicada en el BOE de 12 de febrer de 1955, la via entre el Portitxol i l’abeurador d’Aigua Amarga es va denominar “Cañada Real del Portichol”. Trazado de la vía pecuaria entre el Portichol y el abrevadero de Agua Amarga (Fuente: Institut Cartogràfic Valencià - ICV) Traçat de la via pecuària entre

el Portitxol i l’abeurador d’Aigua Amarga (Font: Institut Cartogràfic Valencià - ICV)

A l’oest, observem la part de la Serra que es prolonga fins al Portitxol. Enfront de nosaltres, una extensió de parcel•les agrícoles de Torrellano i l’aeroport de l’Altet, amb l’intermitent trasbals d’avions. Encara que l’orientació cap a l’oest només siga parcial al mirador, fa d’este un agradable lloc per al capvespre’.

Esta part de la serra presenta una major concentració d’efedra o candelers que en fructificació realça el contrast cromàtic entre la vegetació i oferix uns tons rogencs durant el període estival.

VIA PECUARIA

ABREVADERO DE AIGUA AMARGAL’ABEURADOR D’AIGUA AMARGA

El PORTICHOL

VIA P

ECUARIA

1

3

4

7

El Bacarot

2

8

5


BUS

6

Paraje El Porquet

- San Gabriel

Paratge El Porquet

- Sant Gabriel







MIRADOR EL BACAROT

MIRADOR DEL BACAROT

SERRA DELS ABELLARS


Xarxa de SENDES

URBANES


BajaBaixa

4.900 m


Parada

0 m.

950 m.

520 m.

730 m.

740m.

640 m.

190 m.

1.130m.

1

2

3

4

5

6

7

8


Inicio/Inici



Dis

eño:

ww

w.v

dhco

mun

icac

ion.

com

201

5

Mirador El Bacarot. Aquí se aprecia el campo de golf “El Plantío”, en contraste con el ambiente rural de la zona. Las sierras más cercanas son la de Borbuñó y la de Sancho, próximo a éstas y separado por la carretera se encuentra el núcleo principal de población de El Bacarot. Como consecuencia del proyecto para ampliar las instalaciones del campo de golf, surge la excavación arqueológica del yacimiento de Colmenares que se enmarca en el contexto histórico del Ibérico Pleno, cobrando fuerza la existencia del propio topónimo de la partida rural de El Bacarot, en su forma ‘Bagarok’ que significa lugar donde se criba la producción de grano.

Mirador del Bacarot. Ací s’aprecia el camp de golf “El Plantío”, en contrast amb l’ambient rural de la zona. Les serres més pròximes són la de Borbunyó i la de Sanxo, pròxim a estes i separat per la carretera es troba el nucli principal de població del Bacarot. Com a conseqüència del projecte per a ampliar les instal•lacions del camp de golf, sorgix l’excavació arqueològica del jaciment d’Abellars que s’emmarca en el context històric de l’Ibèric Ple, i pren força l’existència del mateix topònim de la partida rural del Bacarot, en la seua forma ‘Bagarok’ que significa lloc on es garbella la producció de gra.

Plantas de uso culinario / Plantes d’ús culinari

Sierra de SanchoSerra de Sanxo

El PlantíoNúcleo de población de El Bacarotnucli de població del Bacarot

Sierra de FontcalentSerra de Fontcalent

Uña de Gato/Raim de Pastor (Sedum sediforme)

Romero/Romer (Rosmarinus officinalis)

Hinojo / Fenoll (Foeniculum vulgare)

Tomillo/ timó (Thymus vulgaris)

1

3

4

7

El Bacarot

2

8

5


BUS

6

Paraje El Porquet

- San Gabriel

Paratge El Porquet

- Sant Gabriel

1

3

4

7

El Bacarot

Paraje El Porquet

- San Gabriel

Paratge El Porquet

- Sant Gabriel2

8

5


BUS

6



• Caminar per les sendes marcades, sense eixir-nos dels seus límits, contribuïx a la protecció de l’ecosistema, ja que les nostres xafades poden afectar plantes i animals. • Hem d’evitar molestar els animals, espatlar caus, nius, abeuradors, etc.• • Si ens ha agradat alguna planta no hem d’arrancar-la, és millor fer-li una fotografia o un dibuix.

• Els nostres residus contaminen, hem d’arreplegar-los i emportar-nos-els fins que puguen ser depositats en un contenidor apropiat.•

• Els animals de companyia no han d’anar solts i ens hem de fer responsables d’arreplegar les seues deposicions. • La millor manera de conservar el nostre patrimoni natural i cultural és no deixar empremtes del nostre passeig. Si vols més informació o tens algun dubte o suggeriment, visita la web: www.alicante.es/es/contenidos/red-senderos-urbanos

SIERRA DE LOS COLMENARESSERRA DELS ABELLARS


Xarxa de SENDES

URBANES


BajaBaixa

4.900 m


Parada

0 m.

950 m.

520 m.

730 m.

740m.

640 m.

190 m.

1.130m.

1

2

3

4

5

6

7

8


Inicio/Inici



Dis

eño:

ww

w.v

dhco

mun

icac

ion.

com

201

5

Se trata de un sendero con un recorrido circular independiente del trazado de las tres sendas peatonales indicadas con señalética, pudiéndose combinar con éstas.

Es tracta d’una senda amb un recorregut circular independent del traçat de les tres sendes de vianants indicades amb senyalística, podent-se combinar amb estes.

1

3

4

7

El Bacarot

Paraje El Porquet

- San Gabriel

Paratge El Porquet

- Sant Gabriel2

8

5


BUS

6



• Caminar per les sendes marcades, sense eixir-nos dels seus límits, contribuïx a la protecció de l’ecosistema, ja que les nostres xafades poden afectar plantes i animals. • Hem d’evitar molestar els animals, espatlar caus, nius, abeuradors, etc.• • Si ens ha agradat alguna planta no hem d’arrancar-la, és millor fer-li una fotografia o un dibuix.

• Els nostres residus contaminen, hem d’arreplegar-los i emportar-nos-els fins que puguen ser depositats en un contenidor apropiat.•

• Els animals de companyia no han d’anar solts i ens hem de fer responsables d’arreplegar les seues deposicions. • La millor manera de conservar el nostre patrimoni natural i cultural és no deixar empremtes del nostre passeig. Si vols més informació o tens algun dubte o suggeriment, visita la web: www.alicante.es/es/contenidos/red-senderos-urbanos

SIERRA DE LOS COLMENARESSERRA DELS ABELLARS


Xarxa de SENDES

URBANES


BajaBaixa

4.900 m


Parada

0 m.

950 m.

520 m.

730 m.

740m.

640 m.

190 m.

1.130m.

1

2

3

4

5

6

7

8


Inicio/Inici



Dis

eño:

ww

w.v

dhco

mun

icac

ion.

com

201

5

IMPORTANTE:

• Desde aquí dista 500 metros para enlazar con el punto 3 - mirador Els Reiets – del sendero principal (que se inicia por la calle Agua Amarga).

• A 150 metros, se ha de salvar un abrupto desnivel del terreno para proseguir el sendero.

• Se trata de un sendero con un recorrido circular independiente del trazado de las tres sendas peatonales indicadas con señalética, pudiéndose combinar con éstas.

IMPORTANT:

• Des d’ací, dista 500 metres per a enllaçar amb el punt 3 - mirador Els Reiets – de la senda principal (que s’inicia pel carrer d’Aigua Amarga) .

• A 150 metres, s’ha de salvar un abrupte desnivell del terreny per a prosseguir la senda.

• Es tracta d’una senda amb un recorregut circular independent del traçat de les tres sendes de vianants indicades amb senyalística, podent-se combinar amb estes.

Xarxa de SENDEROS SENDES URBANES - alicante.es · • Els nostres residus contaminen, hem...

Documents

Transcript of Xarxa de SENDEROS SENDES URBANES - alicante.es · • Els nostres residus contaminen, hem...