Xarxes socials per a un govern més

obert: La experiència dels municipis

catalans

Charlotte Fernández

ESADE Business & Law School

“Ús i escolta de les Xarxes Socials”

Localret, 24 de març de 2015

1

Xarxes socials, transparència i governs obert a Catalunya

• El projecte

• Conceptes: govern obert i rol xarxes socials

• Resultats:

– L’estudi exploratori: Què opinen els experts sobre xarxessocials, transparencia i govern obert,?

– Resultats enquesta

• Reflexions finals

2

Objectius

Comprendre l’ús que les administracions públiques catalanes fan de les xarxessocials i veure si la transparència apareix com a finalitat

4 preguntes:

1. Quines són les relacions entre els conceptes de transparència, rendició de

comptes i legitimitat a les administracions públiques catalanes?

2. Quina és l’estratègia tecnològica que es fa servir per aconseguir una més gran

obertura en termes de transparència? Quin paper juguen, i com s’utilitzen, les

xarxes socials en aquesta estratègia?

3. Com es valora l’impacte que té la utilització de les xarxes socials en el grau

d’obertura de les administracions públiques catalanes?

4. Quins són els factors crítics d’èxit de les iniciatives de transparència mitjançant

xarxes socials?

El projecte

3

Metodologia

• Aproximació pluralista: qualitatiu i quantitatiu

• Anàlisi de discursos

• Entrevistes en profunditat a experts

• Estudi quantitatiu: enquesta on-line

• Periode de temps: tardor 2013-estiu 2014

4

5

Conceptes

Govern Obert

Un govern obert és un govern transparent, un govern col·laboratiu i un govern participatiu, que aconsegueix els seus objectius a partir d’una utilització intensiva de les TIC i de dueseines clau: l’open data i l’open action

Conceptes

6

La transparència

La importància de la transparència…

–La transparència contribueix a la rendició de comptes

– Un govern més responsable és un govern més legítim

– La legitimitat reforça la confiança del públic en el govern

Transparència activa versus transparència passiva

Mesurem la transparència...

Les lleis de transparència i accés a la informació

Els portals de dades obertes

Conceptes

7

La col·laboració

La col·laboració implica un treball conjunt i transversal entre

diferents tipus d’actors, dins i fora de l’administració

Accions:

a. Interoperabilitat:

b. Co-producció:

c. Innovació social

Conceptes

8

Participació

Govern obert com a govern que afavoreix el dret de la ciutadaniaa participar activament en l’elaboració de polítiques públiques i que anima a l’administració a beneficiar-se del coneixement i experiència dels ciutadans

Conceptes

9

Què són les xarxes socials?

- Un grup d’aplicacions basades en internet creades a partir de la web 2.0 que permeten la creació i intercanvi de contingutsgenerats pels usuaris

- Són serveis que permeten construir un perfil públic, articular una llista d’usuaris amb qui compartir

- Els individus en són participants actius pel que fa a la creació, organització, edició, etc.

Paper clau a l’hora d’obrir governs, disminueixen cost de transmetre la informació i fa possible compartir-la amb la ciutadania. Eines de difusió de la informació pública

Conceptes

10

Context govern obert

Transparència i xarxes socials: accés a la informació, rendició de

comptes, legitimitat i confiança en el govern

Col·laboració: interoperabilitat, co-coproducció, innovació social

Participació: consulta i deliberació ciutadana, participació en la

presa de decisions, en la elaboració de polítiques públiques

Paper xarxes socials?

Conceptes

11

Estudi qualitatiu exploratori

13 entrevistes en profunditat:– Directors departaments “TIC” o “Innovació” món local

– Investigadors reconeixement àmbit nacional i internacionals

– Consultors

Objectius:

- recollir visions sobre govern obert, transparència i ús xarxessocials

- Identificar factors critics d’èxit

Resultats (1)

12

13

• Acord superficial sobre el concepte de govern obert però èmfasi en diferents idees:– L’obertura com a transparència versus l’obertura com a participació

– El govern obert com a tècnica de gestió versus el govern obert com a canvi de paradigma

– El govern obert com a fi versus el govern obert com a mitjà

– El govern obert com a part del concepte d’smart cities

L’ESTUDI QUALITATIU (1)

14

• Govern obert i tecnologia: Govern obert sistèmic versusgovern obert tecnològic

• Govern obert, rendició de comptes, legitimitat:– Relacions inexplorades empíricament

– Diferents perspectives pel que fa a la rendició de comptes

– Diferents perspectives pel que fa a la relació causa-efecte entre transparència i legitimitat

– La relació entre bon govern i govern obert no és bidireccional

L’ESTUDI QUALITATIU (2)

15

• L’ús de xarxes socials:– Manca d’estratègia clara

– Ús prioritari com a canals de comunicació alternatius Predominança de la unidireccionalitat

– Dependència de community managers amb diferents perfils No sempre reflecteixen la cultura de l’organització

– Confusió entre comptes personals i comptes institucionals

– Dissociació entre la cultura interna i les característiques de les xarxes socials

– Millors resultats quan hi ha una resposta emocional

L’ESTUDI QUALITATIU (4)

16

• Dificultats en mesurar els resultats del govern obert:– Manca d’operacionalització dels conceptes

– Outputs versus outcomes

– Indicadors de transparència

– Malgrat tot, encara estem lluny d’aconseguir un govern obert

• Algunes iniciatives en les que emmirallar-se:– A nivell internacional: Estats Units, Canadà, Xile, Equador, Regne Unit

– A nivell de l’Estat espanyol: Euskadi, Castella i Lleó, Aragó, Saragossa, Gijón, Alcobendas

– A Catalunya: Generalitat de Catalunya, Terrassa, Mataró, Sabadell, Lleida

L’ESTUDI QUALITATIU (5)

17

• Factors crítics d’èxit:– Lideratge polític i directiu

– Definició de l’estratègia

– Gestió i organització

– Gestió del canvi

– Avaluació

– Acompanyament legal

– Adequació del llenguatge utilitzat

– I... ciutadania corresponsable

L’ESTUDI QUALITATIU (6)

Estudi quantitatiu: l’enquesta

• Al món local (amb el suport de Localret)

– N=264 municipis

– Rati de resposta: 27,9%

• 12 departaments de la Generalitat + 1 visió global

- N=11 departaments

- Rati de resposta 84,6%

Resultats

18

Estudi quantitatiu: l’enquesta

• Gairebé el 68% de les respostes són de municipis de menys de 5.000 habitants

• Ajuntaments de menys de 500 empleats

• Ús eines tecnològiques intensiu

• El 62,1% diu haver posat en marxa inicitives de transparència

• Ús de 3-4 canals per formentar la transparència: Pàgina web institucional (28,9%)

Xarxes socials (20,4%)

OAC (19,7%)

Mitjans tradicionals de comunicació (18,4%)

Resultats món local

19

Estudi quantitatiu: l’enquesta

- El 62,1% dels municipis té compte a una o més xarxes

- Facebook (95,1% dels ajuntaments amb presència)

- Twitter (72,6%)

Però perque?

65,2% creu que l’objectiu prevalent és per donar informació

Percepció d’objectius:

- Per fer publicitat de l’organització

- Per gestionar la imatge de l’organització

- Per donar informació als ciutadans sobre l’actuació governamenta

- Per ser més transparent

Resultats món local

20

Factors condicionants de l’adopció de xarxes socials

Resultats món local

21

Factors condicionants de la utilització de xarxes socials

Resultats món local

22

Percepció dels resultats de l’ús de les xarxes socials

Les xarxes socials…

… fan més visible l’activitat del govern i milloren la seva imatge

… permeten un més eficaç intercanvi d’informació

…estan aconseguint un govern més transparent

…faciliten la cerca d’informació i recursos

Resultats món local

23

24

En definitiva

• Són els departaments de comunicació els que gestionen les xarxes socials

• Facilitadors de l’adopció de xarxes socials pels ajuntaments:

– Canvi d’estratègia de comunicació en l’organització

– Importància percebuda pels polítics

• Factors crítics d’èxit en la utilització de xarxes socials pels ajuntaments:

– Lideratge polític

– Bona gestió del canvi

– Cultura organitzativa de l’administració pública

L’ESTUDI QUANTITATIU (2)

25

• Resultats conseqüència de la utilització de xarxes socials pels ajuntaments:– Fer més visible l’activitat del govern per millorar la seva imatge

– Permetre un més eficaç intercanvi d’informació

– Aconseguir un govern més transparent

– Facilitar la cerca d’informació i recursos

• Valoracions més positives per part dels municipis que fan servir les xarxes socials

L’ESTUDI QUANTITATIU (3)

Reflexions finals

• Ús força ad hoc de les xarxes socials per part dels ajuntaments catalans, que es fan servir predominantment amb objectius informatius/comunicatius

• Xarxes socials per ser més transparent però absència de estratègia explícita.

• A Catalunya, predomina estratègia push (Mergel 2013), no necessàriament significa més transparència

• Percepció positiva del seu impacte: millora imatge govern, eficàcia intercanvi informació

Conclusions

26

Reflexions finals

• La participació i la col·laboració no apareixen com a resultats identificats

• Condicionants de l’adopció: el canvi en l’estratègia de comunicació, lideratge politic (món local ), directiu públic(Generalitat)

• Condicionants de la utilització: una bona gestió del canvi i lideratge

• Govern obert: una pràctica creixent, encara “en curs”. Camíper recòrrer.

Conclusions

27

MOLTES GRÀCIES!!!!!!

Charlotte Fernández

E-mail: charlotte.fernandez@esade.edu

Twitter: @charlottefer

Dra. Mila Gascó

E-mail: mila.gasco@esade.edu

Twitter: @MilaGasco

Pàgina web IGDP: http://www.esade.edu/research-webs/cat/igdp

Pàgina web projecte: http://www.esade.edu/research-

webs/cat/igdp/investigacion/proyectos/proyecto-calidad-

democratica

28