NO EM

TIRIS,

PASSA’M!

EL NOU DIMONI, JULIAN ASSANGE

Nº 4 - GENER 2011

editorial

Wikileaks és l’infern i Julian Assange el dimoni, amb cua, ullals i banyes. Assumim-ho i a partir d’aquí comencem a debatre. Segons Irving Kristol el moviment neocon va acabar. I ho va fer perquè va aconseguir transmetre el seu llegat dins les files del Partit Republicà dels EUA, que assumia com a propis els eixos bàsics del neoconservadurisme. Kristol se’n sentia satisfet de la seva gran tasca.

Ara sembla que autoanomenar-se neoconservador sigui perjudicial per la salut. Els neocon tenien clar que, malgrat considerar-se demòcrates, la democràcia actual tenia grans debili-tats. I siguem conscients, ja Robert Dahl, un dels grans pensadors sobre democràcia, afirma-va que no existia l’ideal del sistema. Però els neocon, partidaris que no tothom està capaci-tat per governar, afirmaven sense massa complexe que el poble tampoc està capacitat per rebre tota la informació. Que hi ha coses que no convé saber. Però és que aquest llegat ha penetrat dins el Partit Demòcrata, i, en conseqüència, dins els successius governs espanyols!

Barra lliure de secrets d’Estat dirien alguns. Ús i abús. Negar al poble la informació per governar-se i ser autònoms. Com podem tenir una participació efectiva, una igualtat de vot, comprensió informada, un control de l’agenda política i equitat entre tots els ciutadans si se’ns nega la informació? Però Wikileaks ha aparegut, revelant milers d’informes secrets, posant al descobert les grans mentides dels nostres governants! I ens volen fer creure que aquells que donen la informació al poble han de respondre davant la llei? Ens volen fer sentir culpables per exigir transparència i poder exercir com a ciutadans polítics, el en ple sentit de la paraula?

Des de Xítxeros veiem urgent la regeneració democràtica. Però compte, no cal començar des de Washington. Volem començar des de Manacor, exigint ja des de les autoritats locals que si creuen que el poble ha de saber res, que no esperi un Wikileaks manacorí. Per una democràcia efectiva i més deliberativa, exigim que no se’ns amagui la informació. Des de Manacor, passant pertots els pobles de Mallorca, les Illes, Madrid, Londres, París fins a la mateixa Casa Blanca, un ciutadà informat, és la base del sistema democràtic.

EL NOU DIMONI,JULIAN ASSANGE

01

ha arribat l’hora. Al Regne Unit els pugen un 13% les matrícules universitàries. I Lon-dres, una ciutat on fa molts anys que no es veien grans mobilitzacions es converteix en un autèntic caos. França han fet set vagues generals en un any. Itàlia s’ha enfrontat di-rectament contra el govern de Berlusconi i ha dit prou. Sense oblidar-nos del caos que es va viure a Grècia.

Entre imatges de les mobilitzacions i aquest article, podria semblar que els joves tenim un component violent i cerquem aquestes situacions, per us equivocau si ho pensau. Senzillament els joves arriben on els més grans ja no somien arribar. Els joves creuen en les utopies en què ja no creuen els seus pares i aquesta és l’espurna que els encén.

És important recordar a tota la ciutadania que totes les millores i reconeixements so-cials de tots els pobles del món s’han acon-seguit sortint al carrer i no asseguts al sofà de casa. Per tant és hora de sortir al carrer i lluitar. Ens hi trobarem.

Estam vivint moments convulsos, potser no hi donam la importàcia que té. Ens trobam en l’època de més protestes ciutadanes mul-titudinàries des del 1968 i els mitjans de comunicació oficials no en fan el ressò que es mereix.

L’origen de totes les grans protestes que s’han dut a terme durant el 2010 i que es duran a terme al 2011, és la crisi econò-mica. En petits trets, una crisi mundial, ori-ginada per la gran especulació dels bancs d’inversió dels Estats Units, globalitzada per la bombolla immobiliària americana i europea i alimentada per les polítiques neoliberals que es duen a terme des dels anys 80. Aquesta crisi ha recaigut i s’ha fet pagar a les classes populars, els que no els sobren molts recursos. Ja que les polítiques neoliberals i la formació de la Unió Euro-pea, blinden els grans patrimonis, és a dir, els personatges més rics tenen rentes de mileuristes.

Les imposicions politico-econòmiques glo-bals per a pal·liar la crisi, condueixen a retallades socials dels treballadors i ara ja arriben als estudiants. Els joves són els que duen la batuta de les protestes, però ens

02

mots d’abans

càbalaCàlcul supersticiós o infundat per endevinar alguna

cosa. (S’usa quasi sempre en plural: “càbales”).Etimologia: pres de l’hebreu kabbalah

Fonètica: kábələ / kábələs

societat

revoltaper les europes

03 cultura

va de dites...

qui mal entén, mal respon

xerrant de

sant antoni

En aquest primer mes de l’any els mana-corins celebram la que s’ha convertit en la principal festa del nostre poble, Sant Anto-ni. Com cada any molts de nosaltres gau-direm d’aquesta festa que uneix al poble més que qualsevol altre fet. Els últims anys té un èxit aclaparador, tant que s’omplen els diferents actes que se celebren per aquesta festa, des de la ximbombada, pri-mer ball, sortida de cas basiner, completes i darrer ball. Fins i tot molta gent arriba fins a Son Macià, el darrer punt on arriba Sant Antoni i els dimonis abans d’anar a dormir, per a poder arribar a les beneïdes.

Però a aquesta festa li falta rodatge i ma-duresa dins de Manacor perquè s’acabi convertint en la festa del poble, com ho són d’altres celebracions a altres pobles, per exemple els moros i cristians de Pollença.

La situació d’aquesta festa és una mica ex-cepcional. Durant molts anys s’ha conservat gràcies a la feina d’unes poques persones i sense el recolzament del conjunt de Ma-nacor. En aquest moment d’esplendor de la

festa potser és necessari que es faci un plantejament més modern i obert de la celebració. Perquè Sant Antoni sigui de tot Manacor tothom l’ha de poder gaudir al màxim, sempre amb el respecte que es mareix.

Amb tota la bona voluntat i el màxim res-pecte cap als organitzadors i la gent que ha fet possible aquesta festa durant tants anys, és possible que haguem arribat a un punt en que la gent implicada i comprome-sa ha de poder ser l’ànima de la festa, els dimonis i Sant Antoni.

Aquesta “actualització” de Sant Antoni, pot anar acompanyada d’un reforçament de la figura dels dimonis. El dimoni és la figura de l’infern i del mal, i per tant ha d’actuar en conseqüència, els dimonis han de tornar a fer por com feien anys enrere. Els nins han de tenir por als dimonis i no s’han de deixar tocar pels joves, ben al contrari, els dimonis han de dur la batuta de la festa.

Aquí exposam la nostra humil opinió sobre aquesta festa tan estimada per tots.

Visca Sant Antoni!

04

catosfera

linguamon.catInstitució que treballa pel multilingüisme i que ofereix tota casta d’informació so-bre les diferents llengües del món.

culturallengua

l’occità,un parent oblidat

que l’institut estadístic francès estima els parlants en menys de 800.000, fonts de l’Institut d’Estudis Occitans eleven la xifra al milió i mig. No és una suma gaire ele-vada si tenim en compte que coexisteix en un territori on hi conviuen uns 13 milions d’habitants.

L’occità no és oficial a cap dels territoris d’Occitània sota administració francesa. Tampoc a les valls occitanes, sota admi-nistació italiana, malgrat que la llei 482 de 1999 atorga reconeixement legal a l’idioma. Mónaco manté com a única llen-güa oficial el francès. Així, la Vall d’Aran és l’únic lloc al món on l’occità gaudeix d’oficialitat, juntament amb el català i el castellà.

Amb tot, la llengua occitana es troba en declivi constant i si no s’actua ben aviat, poc s’hi podrà fer per preservar aquesta parla mil·lenària que és, si fa no fa, la nos-tra germana més propera.

Quan pensam en llengües romàniques, ten-dim a fer-ho en grans idiomes d’estat com el francès, l’italià o el portuguès. Però no més lluny de la realitat, n’hi ha una vintena o probablement més. En tot cas, en tenim una de ben propera a l’escala evolutiva però ben poc coneguda: la llengua occi-tana.

L’Occità es va anar consolidant durant la baixa edat mitjana com la llengua admi-nistrativa i de cultura d’Occitània i com una de les més importants d’Europa. D’ençà del segle XIII, però, França es va anar empa-rant de gairebé tot el país, amb la qual cosa s’hi va iniciar un procés de francesit-zació cultural i lingüístic.

El domini actual de la llengua d’oc, s’estén per quatre territoris: El terç sud de l’Estat Francès, la Vall d’Aran, a Catalunya, les Valls Occitanes, a Itàlia i el Principat de Mónaco, on coexisteix amb el monegasc i el francès.

És difícil de calcular el nombre total d’occitanoparlants perquè no s’ha dut a terme cap estudi en profunditat que abasteixi tot el domini lingüístic. Mentre

digues la teva!

creus necessàriesles manifestacions estudiantils?Entra a la nostra web i opina!

creus que es fa un ús elèctric eficient per les festes de nadal?Si...No...Ni bo ni dolent

0%100%

0%

llengua05

en català,si us plau!

La política lingüística del Govern de Cata-lunya no ha estat mai un problema per la ciutadania catalana. Però ara el Tribunal Suprem pretén obligar la institució a “re-introduir” el castellà a les escoles com a “llengua vehicular de forma proporcional i equitativa amb relació al català en tots els cursos del cicle d’ensenyament obligatori”.

El Suprem es basa en la retallada recent de l’Estatut per fonamentar la sentència.Una sentència que acaba amb vint anys d’immersió lingüística a Catalunya.

A Xítxeros amb Empenta som conscients de la realitat lingüística del nostre territori: És dual. I avui en dia gairebé més que dual. Però el que tenim tots clar és que el català i les seves varietats dialectals és la llengua pròpia.

Si partim de la base que el català té aquest estatus i que el castellà ha penetrat dins el teixit social a causa d’una dictadura de quaranta anys i per la immigració

castellana dels anys 60, no hauríem de te-nir massa problemes a l’hora d’elaborar les polítiques lingüístiques.

De la mateixa manera que el castellà, sent llengua no pròpia, ha passat a formar part del teixit social, també podríem dir que ara amb la immigració recent, tant el xinès com l’àrab també ja formen part del nou teixit social.

Per tant, no creiem que una política on se serveixi un menú lingüístic a la carta sigui més democràtica. Ans al contrari, les notes de castellà a les aules catalanes són de les més altes de l’Estat i que la llengua que necessita el recolzament de les institucions ha de ser el català. I atenció, som cons-cients que la varietat lingüística, i més enllà del castellà i català, ens fa créixer cultu-ralment, però també som conscients que el castellà ja té assegurada la pervivència.

Per tant, advoquem perquè el català sigui l’única llengua vehicular a les aules dels te-rritoris on el català és llengua pròpia.

agenda cultural 06

concerts

cinema/documentals/teatre/dansa

conferències/presentacions/col·loquis/lectures

exposicions

0101020203040607080920

20.0019.3019.0020.3020.0020.3019.3020.3020.0019.0020.00

TEATRECINEMATEATRETEATRETEATRETEATRETEATRETEATRETEATRETEATREDOC.

EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU TEATRE DE MANACORSUNKEN TREASURE: LIVE IN THE PACIFIC NORTHWEST SALA SACMAL’ESTIU DE L’ANGLÈS TEATRE DE MANACORHOTEL PARÍS TEATRE DE MANACORCOMMEDIA ALL’IMPROVVISO TEATRE DE MANACORLA GRAN NIT DE LOURDES G TEATRE DE MANACOREL CASAMENT DELS PETITS BURGESOS TEATRE DE MANACORÒPERA PÀNICA TEATRE DE MANACORELS SET SAMURAIS TEATRE DE MANACORESCENES D’UN MATRIMONI TEATRE DE MANACORGRATANT L’ART. EL SOL DEL MEMBRILLO SALA SACMA

0410132431

20.0020.0019.30 20.0020.00

PRES.CONF.CONF.CONF.CONF.

ELS FUSTERS DE MANACOR INSTITUCIÓ PÚBLICA ANTONI M. ALCOVERLA FUEIB, UN MODEL D’INTERFÍCIE UNIVERSITAT-SOCIETAT OBRA CULTURAL BALEARGRATANT L’ART. HIPERREALISME SALA SACMAJERÒRIA QUETGLES (PENDENT DE CONFIRMACIÓ) OBRA CULTURAL BALEARCAUSA A LA CORRUPCIÓ (JAUME PERELLÓ) OBRA CULTURAL BALEAR

05061213151920262729

23.0022.0021.0022.0020.0021.0022.0021.0022.0020.30

TOM TROVADOR ENTREVINSANDREU GALMÉS XAROP CAFÈLA VEREDA ENTREVINSBIG YU YU XAROP CAFÈCONCERT EXTRAORDINARI DE SANT ANTONI (CORAL UNIVERSITÀRIA) TEATRE DE MANACORLA MIRADA ENTREVINSTANNY MAS BAND XAROP CAFÈPIRATES PIRATS ENTREVINSFENOMENOS XAROP CAFÈTROVADOR DE CUBA Y DEL MUNDO (JUAN ANTONIO GIL) TEATRE DE MANACOR

0721

20.0020.00

OBRA PÚBLICA: IMATGES I PARAULES INSTITUCIÓ PÚBLICA ANTONI M. ALCOVERFOTOGRAFIA: LLORENÇ GRIS SALA SACMA

festivitats/celebracions

0508141617

19.0022.0022.00 - -

CAVALGADA DELS REIS D’ORIENT ESTACIÓ DEL TRENASSAIG DELS GOIGS (XIMBOMBADA) BAR MALLORQUÍASSAIG DELS GOIGS (XIMBOMBADA) PLAÇA DE LA CONCÒRDIAREVETLLA DE SANT ANTONIFESTIVITAT DE SANT ANTONI

Publicació editada per

Xítxeros amb EmpentaAmb el suport de

Obra Cultural Balear

VOLEM SER LA TEVA

VEU!

SI TENS ESPERIT CRÍTIC, UNA

OPINIÓ DEL MÓN QUE T’ENVOLTA I/O UNA BONA

IDEA, AQUESTA ÉS LA TEVA REVISTA! CREA

EL TEU ARTICLE I ENVIA’NS-EL!

CONFUSIONS