NO EM

TIRIS,

PASSA’M!

UNA NOVAEMPENTA!

En un món revolucionat per les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) les entitats que no parlen i es comuniquen a través d’aquests canals no existeixen. Des de Mac Luhan, l’escola de Chicago o la de Frankfurt els paradigmes de la comunicació han canviat molt i Internet i les xarxes socials han canviat radicalment la comunicació humana fins al punt de generar nous tipus de relacions.Xítxeros amb Empenta, associació juvenil que pretén unir els joves de la comarca amb interès per defensar la cultura i el territori propi, va néixer ja dins els braços de les TIC i entre elles ens hem donat a conèixer. A Xítxeros ens hem preocupat per la llengua, pel medi ambient, per la transmissió lliure de la cultura i hem fet activitats en conseqüència per i amb el poble.Però com que Internet no ha desplaçat el paper, com que el diari digital no ha enterrat el de quiosc ni portals com Youtube han apartat el televisor, volem fer també una aposta pels mitjans tradicionals. L’escletxa digital encara és present, és a dir, que determinats sectors de la població, per raó d’educació o econòmica, no han pogut accedir als nous mitjans. Per aquest mateix motiu, conscients de que volem arribar al màxim de gent possible, encetam una nova etapa a l’impremta. Començam, així, amb la nostra revista, que difondrem en paper però també a la xarxa. Xítxeros amb Impremta serà d’aquesta manera el nostre altaveu, les nostres denúncies i les nostres activitats.

editorial

03 llengua 04 cultura 05 societat

06 territori

UNA NOVAEMPENTA!

Gràcies a l’esforç de doblatge dut a terme especialment per TV3 i ara també per al-tres canals autonòmics, sabem que els per-sonatges de les pel·lícules que ens agra-den també poden parlar en català. Però quantes pel·lícules en català podem veure al cinema? A les illes cap o quasi cap sala de cinema projecta pel·lícules en català, per què?Al parlament balear s’ha de debatre la nova llei del cinema, a la qual, el Bloc pre-tén fer una llei semblant a la de Catalunya, on s’obliga a les sales a projectar la meitat de les seves pel·lícules en la nostra llengua. Aquesta llei dóna lloc a protestes per part dels propietaris de les sales perquè diuen que no sortirà rentable i que hi perdran molts diners, apel·len a la llibertat d’elegir la llengua en la que projecten. La qüestió és la següent, les televisions autonòmiques en llengua no castellana són notablement vistes a les seves respectives comunitats i els problemes econòmics de les sales de cinema no prové de la llengua en que es projecten, sinó pel preu i per la qualitat del servei.

Una mostra que el cinema en català ten-dria un gran acollida en els espectadors, són els cinemes a la fresca, que s’han tornat a popularitzar a les festes dels nostres po-bles i que ara fan les projeccions en català i el seu èxit sol ser indiscutible.La població catalanoparlant ja ha madu-rat, ja no ens fa por reclamar els nostres drets. A poc a poc utilitzam més la nostra llengua en més àmbits. Cada cop hi ha més llibres escrits en la nostra llengua i també més traduccions i altres tipus de publica-cions, escrites o digitals, en català, un bon exemple n’és aquesta revista. El cinema és una assignatura pendent en aquest avanç imparable cap a la plenitud del català.

llengua 03

fraulaf (pl.: fraules), cast. fresa.

Fruit comestible de la fraulera (Fragaria vesca)

Sinònims: Maduixa

Fon.: fɾáwlə (Mallorca); fɾáwla, fɾáwɾa (València).

Etim.: del llatí *fragŭla

mots d’abans

cinema“suspes en catalá”

crític i creatiu, conscients del seu entorn cul-tural, socialment responsables i solidàries. Per tant s’hi ofereix una programació es-table d’activitats culturals i festes tradicio-nals adreçades a totes les edats, predis-posicions socials o ètniques i organitzades conjuntament amb les entitats del poble i la ciutadania. Els tipus d’activitats que es duen a terme en un casal podrien ser tals com: cursos, tallers, exposicions, seminaris, xerrades, projeccions, presentacions, es-pectacles, entre altres coses.Disposa a més, d’un servei de dinamitza-ció juvenil adreçat als joves i d’un servei de suport a les entitats per a la realitza-ció d’activitats, tràmits, formació, sol·licitud d’infraestructures i/o material, suport tèc-nic i demanda d’espais. Pot ser som uns visionaris, pot ser no, qui sap, però el que és clar i definitiu és que per aconseguir aquest espai utòpic i idea-lista hem de caminar tots junts, tant associa-cions com individus i reclamar a les nostres institucions aquest canvi en les seves políti-ques socials.

Ara fa més o manco un any, reunits en as-semblea ens plantejàrem la següent qües-tió: perquè al nostre poble no hi ha un teixit cultural fort i estructurat?. Finalment, i des-prés de moltes deliberacions, arribàrem a unes quantes conclusions: l’arrel del proble-ma no radica en els propis ciutadans, tam-poc és culpa de les associacions ni les seues ganes de moure’s. Aquest dèficit roman en la manca d’un vertader lloc de trobada, un espai on desenvolupar la creativitat ciuta-dana, un lloc d’oci o de difusió d’activitats, en definitiva, un casal cultural.Però, què és un casal cultural? En la nostra ment s’ens dibuixa com un element de re-ferència obligat per la cultura d’un poble. Per a nosaltres, no només és un lloc on poder-hi fer reunions, obert i gratuït, sinó que és, en si mateix, una zona d’esbarjo. Un espai socialitzador, d’intercanvi d’idees entre diferents associacions i individus i on es fomenta la creació de projectes per mi-tjà dels quals formar persones amb esperit

el casal que volem

cultura04

de peps, tonis i ases, n’hi ha a totes les cases

va de dites...

L’autista és encara ara un desconegut, aquestes línies persegueixen l’objectiu d’acostar-vos una mica més a l’apassionant i diferent món de l’autisme.Avui dia, consideram que l’autisme és un trastorn del desenvolupament que afecta a les diferents etapes de la vida d’una per-sona, tot i que en gran part, segueix consti-tuint un enigma i un repte per la comunitat científica.L’autisme ha existit sempre, tot i que és a partir de les primeres descripcions de nins autistes quan es comença a reconèixer l’autisme com a entitat. Fou Kanner qui al 1938 va fer una descripció del cas de Do-nald, un nin de 5 anys que sovint passava per la seva consulta. Aquesta és ja clàssica en la literatura: anava d’un lloc a un altre rient, fent moviments estereotipats amb els dits, creuant-los en l’aire. Movia el cap d’un lloc a un altre mentre xiuxiuejava o repetia el mateix so de tres tons.Feia girar amb gran plaer qualsevol cosa que es pogués fer girar... quan entrava en una habitació, ignorava completament a les persones i tot d’una anava cap els

objectes, sobretot aquells que giraven...“ Kanner,1943Són molts els autors que des de l’aparició de les primeres descripcions han intentat explicar aquesta alteració mit-jançant les seves teories, es farà referència però a la teoria de coherència central des-envolupada per Uta Frith. Per entendre-ho cal que tots ens imagi-nem un trencaclosques amb les seves pe-ces corresponents, el nin autista serà capaç d’ajuntar-les, probablement molt millor que qualsevol altre, la dificultat sorgeix alhora de veure el trencaclosques com a una única peça conjunta. Aquesta teoria no només ens explicaria la inexistència de la capacitat de compren-dre les situacions mitjançant la lectura de les diferents interpretacions, sinó que tam-bé explicaria les habilitats extraordinàries, les sensacions fragmentades, la monotonia i les conductes repetitives que caracteritzen una persona autista. Cal però, tenir molt clar que com tots, cada autista és un món diferent.

societat

l’autisme,el gran desconegut del segle xxi

05

onsortir.cat

catosfera

Web destinada a l’oci, el turisme i que cerca potenciar la cultura de mil maneres imagina-bles. Hi trobareu mapes, vídeos, àudio, fotos, fòrums...

no ho podem fer perquè estan tancades o simplement quan ens adonam de la brutí-cia que som capaços de desprendre els és-sers humans i els desperfectes que causam.Les coves que romanen obertes sovint són objecte del poc civisme de les persones que les visiten, ja que aboquen residus (es-pelmes, llosques, etc), causen molèsties a la fauna (moltes vegades endèmica de les Illes) i provoquen el deteriorament de les formacions càrstiques com estalactites i es-talagmites. L’avantatge és que tothom que ho desitja pot visitar-les lliurement.L’avantatge de trobar les coves tancades és que aquestes conserven el seu estat natural i a més a més s’evita el perill que generalment comporta entrar-hi. El proble-ma és que si no es poden visitar, no podem admirar la seva bellesa.Les coves d’explotació privada (Coves del Drac) tampoc no s’escapen d’aquestes con-trovèrsies ja que amb els focus que utilitzen pot arribar a néixer verdet i els individus que desitgen conèixer-les es veuen obligats a haver de pagar un preu gens raonable.

És sabut que a les Illes Balears, a causa de les seves peculiars característiques podem trobar molts indrets de gran interès paisat-gístic, biològic i cultural.A nivell europeu existeix la figura dels LIC (Llocs d’Interès Comunitari) que són tots aquells ecosistemes protegits amb l’objectiu de garantir la biodiversitat mit-jançant la conservació d’hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. A les Balears existeixen 127 espais considerats Llocs d’Interès Comunitari, no obstant això, cal destacar que 27 són coves. Només al municipi de Manacor podem tro-bar actualment 107 coves d’entre els quals més de 40 estan protegides o hi estaran pròximament segons recull el Catàleg de Patrimoni Històric de Manacor. Cal desta-car que més de sis d’aquestes són conside-rades LIC.El principal problema de tenir tot aquest patrimoni n’és la seva explotació, és a dir, quan ens veiem obligats a haver de pa-gar per poder-les visitar, quan directament

06

les coves han deromandre...?

Entra al nostre web i opina!

creus que s’ha de fer un casal cultural a manacor?Si, sempre i quan es gestioni beNo, no es de vital importanciaM’es indiferent

96%2%2%

digues la teva!

obert o tancat?

territori

Amb aquest article intentam que la societat civil de Manacor tingui informació per a crear la seva pròpia opinió sobre l’administració de les coves. Poden estar tancades, però cuidades; privatitzades i explotades o obertes i possiblement destrossades. No hi ha respostes més o menys correctes, però si que hi ha una solució millor però més complicada. Que tota la gent disfruti de les coves i dels paisatges naturals del municipi d’una forma responsable i concienciada.