NO EM

TIRIS,

PASSA’M!

SANTA ESCLAUS

Nº 3 - DESEMBRE 2010

editorial

Dia 10 de desembre Manacor encendrà els llums de Nadal, uns dies després que en anys anteriors. A altres localitats, en canvi, com a Barcelona sembla que cada any vulguin avançar una mica més les festes (tot i prendre’s mesures per tal que el cost energètic sigui menor). Però no només som nosaltres qui el celebram. El Corte Inglés inaugura les festes dos mesos i mig abans que el nostre calendari laboral ho marqui. Les juguetes anunciades per televisió també fa temps que han començat a aparèixer i els immortals Cocodrilos sacamue-las, Barbies i Playmobils fa temps que han inundat les llars. Les ofertes nadalenques, els 2x1 i les segones unitats a meitat de preu ja passegen pels establimets des de fa unes quantes setmanes. No menys cert és també que aquells que tenen telèfons mòbils ja han rebut algun missatge de felicitació, sobretot d’empreses. I és que ja sabem que en temps de crisi no les hauríem d’oblidar, per totes aquestes coses de reactivar l’economia que tant hem sentit.

Paral·lelament al Nadal, el canvi climàtic sembla que segueix fent de les seves (potser hau-ríem de focalitzar la culpabilitat en l’ésser humà, que sí que segueix fent de les seves). Les estacions de l’any es tornen boges i el clima torna cada cop més imprevisible. Però que té això a veure amb les festes? No seria massa desencertat afirmar que les estacions mediàti-ques, que les modes i el consum estan sofrint també un canvi: cada cop comencen abans del que durant anys ha marcat el calendari. Igual que el canvi climàtic, el trastorn consumista té el seu origen en l’ésser humà i les seves activitats quotidianes, en un sistema capitalista que cada cop necessita més per seguir subsistint. Ara resulta que el final de l’estiu se solapa amb l’inici del Nadal.

Així doncs, i contagiats d’aquest canvi consumista i mediàtic, des de Xítxeros aprofitam l’avinentesa per saludar al lector just abans de les festes nadalenques, però sobretot, ser coherents amb aquesta editorial i desitjar a tothom un molt bon estiu. I és que segur que després de sant Antoni tots podrem començar la nova estació adquirint el primer banyador de la temporada al nostre complexe comercial més proper. Això sí, compte amb el fred.

SANTAESCLAUS

01

02

mots d’abans

aidarPrestar el propi poder o esforç a algú perquè puga fer o

obtenir qualque cosa o alliberar-se de qualque mal.Sinònim: Ajudar

Fonètica: əјðá

cultura

el cant de la sibil·la,patrimoni de la humanitat

Humanitat. Tot això, sis anys després d’haver estat declarat Bé Immaterial d’Interès Cultural pel Consell de Mallorca. Juntament amb la Sibil·la, també els cas-tellers, practicats arreu del territori, han rebut el mateix estatus. Altres elements de l’Estat, com el flamenc, són ara també Pa-trimoni d’Interès Immaterial.

I ara, tots tenim motius suficients per no deixar perdre les tradicions de casa nostra. Pel reconeixement que ha rebut i per ser un dels pocs exemples de cultura medieval religiosa que encara perdura; també per la modificació horària de la tradició, a fi que més persones hi puguin assistir i per la xocolata amb ensaïmada típica d’aquests dies. El jovent també hi tenim molt a dir en la preservació de les tradicions, en la pre-servació de la Sibil·la. Joves, petits i grans, ens veiem a Matines!

Arriba Nadal i amb ell el consum i les so-bretaules eternes però a casa nostra tam-bé comporta un seguit de tradicions gene-ralment religioses, algunes d’elles de gran valor cultural, com és la nit de Matines amb el seu representatiu i espectacular cant de la Sibil·la.

El cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i gregorià que s’interpreta a moltes es-glésies de Mallorca la nit de Nadal, però també a molts altres territoris de parla catalana com són l’Alguer, a Xeraco, On-tinyent o o al País Valencià, i darrerament també s’ha recuperat a moltes esglésies de Catalunya.

Però la singularitat i rellevància que té el cant de la Sibil·la dins l’imaginari col·lectiu dels mallorquins, pel seu caràcter de re-presentació ritual, així com també per les seves característiques úniques, fa que avui torni a trobar-se a primera plana de l’actualitat, ja que el passat 16 de nov-embre la UNESCO, en una reunió del seu Comitè Intergovernamental a Nairobi, va incloure la Sibil·la de Mallorca a la llis-ta de Patrimoni Cultural Immaterial de la

03 ecologisme

va de dites...

eren quatre que l’aguantaven i encara pixava tort

contaminació marina:illes de fems als oceans

Actualment es troben en via d’investigació almenys dos cúmuls de fems als nostres oceans.

El primer que fou descobert és l’anomenat “escombriaire” del Pacífic, una illa de fems situada a 1.000 quilòmetres de Hawaii, amb una extensió de gairebé 1,4 milions de quilòmetres quadrats. Fou descoberta casualment pel capità Charles Moore a principis dels anys 90 quan tornava d’una competició de vela. Moore creia que exis-tien illes similars al Mar dels Sargassos, a la costa de Japó i a l’oceà Atlàntic. Efecti-vament les seves prediccions van ser encer-tades, ja que a inicis del 2010 es va des-cobrir una nova illa al nord de l’Atlàntic.

Dita illa fou descoberta per investiga-dors de la Universitat de Hawaii, després d’anys de recol·lecció de mostres entre el Mar del Carib i l’Atlàntic Nord. De moment no ha estat definida la seva grandària exacte però s’ha demostrat que conté unes 200.000 peces de residus per quilòmetre

quadrat, composta en gran majoria per petits trossos de plàstic. Nikolai Maxi-menko, professor de la Universitat de Hawaii, declarà que aquest nou descobri-ment és una demostració més de la falta de consciència humana cap a la preser-vació del medi ambient; i que no se sap fins on pot arribar l’impacte ambiental a l’ecosistema marí i, en conseqüència a les nostres pròpies vides.

Se sap que, a més d’aquestes dues grans illes, s’estan formant aglomeracions de re-sidus a altres punts estratègics en mars i oceans. Aquests punts funcionen com a em-buts, i ajudats per les corrents marines, acu-mulen residus que a la llarga esdevindran en grans cúmuls de brossa.

L’existència en augment d’aquestes illes, fa replantejar-nos la necessitat urgent d’una consciència sobre els efectes de la contami-nació marina així com també d’uns sistemes polítics de caire internacionals, que apor-tin solucions per tal de controlar i eliminar aquests residus.

04cultura

catosfera

softcatala.catLa missió de Softcatalà és fomentar la presència i ús del català en qualsevol dels àmbits de les noves tecnologies.

la dansa dels

indis

El passat 19 i 21 de novembre tornaren a sortir a ballar els Indis de Crist Rei. La dansa dels indis és un ball de cintes com-post per nou nins de sis a deu anys, vuit ba-lladors i un novè fent de dama, portador del pal. Vestits de color marró, amb falda i braçalets d’espart, corona de plomes i amb el pal amb les cintes, surten a ballar cada any a les festes del barri de Crist Rei.

El ball consisteix en trenar i destrenar les cintes dels dansaires al pal al ritme de

la música. Ballen quatre danses: la llisa, la masurca, la del bot i la processó, però només es conserven dues músiques. El seu origen és del tot incert, la dada més antiga és de 1893, i es contemplen dues hipòtesis: O bé sorgiren en competència a les festes del barri de Fartàritx, o bé un frare de sant Roc que pogués conèixer la dansa en alguna missió i l’ensenyés posteriorment a alguns nins per fer més festa i el barri les acceptés per les celebracions.

Amb tot, han patit alts i baixos durant la seva història, perdent-se definitivament al 1960. No fou fins el 1986 en què les cin-tes es tornaren a trenar i destrenar i les músiques tornaren a sonar. A més, des de fa uns 20 anys van acompanyats per dos dracs, el Drac de Sa Moladora i el de Baix des Cos, que va fer el Club d’Esplai Crist Rei. Ara, en motiu dels 30 anys del grup d’esplai, han estat restaurats i van ser pre-sentats després de la repicada i amollada de coets, amb música i bombetes de fum.

Joan Estelrich.(Col·laboració)

cultura

digues la teva!

nicació, en el món educatiu, en l’àmbit europeu, etc. Un dels propòsits ja acon-seguits és l’obertura d’una nova seu de la Secció Filològica a Mallorca, la qual cosa comportarà un increment de l’activitat de col·laboració en el conjunt del territori. D’aquesta manera serà possible combatre els prejudicis lingüístics, sobretot de caire polític, que tendeixen a la creació de mo-dels separatistes i, per tant, destrueixen el sentit històric de la llengua catalana.

Finalment, la societat en general hauria de tenir en compte que no seran només les ins-titucions que ajudaran a què el català so-brevisqui als constants atacs discriminatoris, sinó que nosaltres també hem d’aportar el nostre gra d’arena i lluitar per aconseguir una societat més autònoma i independent, ja que si no és així mai ho aconseguirem. Cal recordar que ja fa cent anys de la da-rrera presidència d’un balear a la Secció Filològica, haurem d’esperar un altre segle perquè es torni a donar aquest fet?

creus que es fa un ús elèctric eficient per les festes de nadal?Entra a la nostra web i opina!

quin és el nom més adequat per a l’auditori?Sebastià RubíGuillem D’EfakMestre Nadal

0%85%15%

Isidor Marí, un dels lingüistes eivissencs més prestigiosos, recentment ha estat no-menat president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Entre els seus objectius principals i malgrat les difi-cultats que això comporta, s’ha proposat una gran quantitat de treballs de llarga durada com la recerca i la codificació de la llengua de signes catalana i també acabar la nova Gramàtica de la Llengua Catalana –una part de la qual ja està dis-ponible en xarxa–.

No oblidem tampoc que la Secció Filolò-gica, ja des dels seus inicis, ha afavorit la unitat de la llengua en tot el seu àmbit te-rritorial, sempre tenint en compte que les especificitats de cada lloc són perfecta-ment integrables en un model unitari de la llengua. Així mateix, ha ajudat a la millora de l’ús del català en els mitjans de comu

isidor marínou president de la secció filològica de l’iec

llengua05

agenda cultural 06

concerts

cinema/documentals/teatre/dansa

conferències/presentacions/col·loquis/lectures

exposicions

excursions/visites

tallers/cursos

01 02040611121315161819202025

21.0020.0019.3020.0019.3019.3020.0020.0021.0020.0020.0020.0020.3019.30

CINEMACINEMACINEMACINEMACINEMADOC.DOC.CINEMADANSACINEMACINEMADOC.TEATRECINEMA

II CICLE DE CINEMA ALEMANY: LA OLA SALA SACMAIII CICLE DE CINEMA I DISCAPACITAT: YO TAMBIÉN SALA SACMAKADOSH AMOS GITAI SALA SACMAIII CICLE DE CINEMA I DISCAPACITAT: LA ESCAFANDRA Y LA MARIPOSA SALA SACMAGUARDIE E LADRI SALA SACMATHE SOCIALIST, THE ARCHITECT, AND THE TWISTED TOWER TEATRE DE MANACORRAMON LLULL: PHANTASTICUS OBRA CULTURAL BALEARIII CICLE DE CINEMA I DISCAPACITAT: MARÍA Y YO SALA SACMAFUNCIONS DE DANSA (ESCOLA DE MÚSICA I DANSA DE MANACOR) T. DE MANACORDIG! SALA SACMATHE EDGE OF DREAMING TEATRE DE MANACORGRATANT L’ART: EL SOL DEL MEMBRILLO SALA SACMATOT (RAFAEL SPREGELBURD) TEATRE DE MANACORPLAYTIME SALA SACMA

01020913151616182023

19.3020.0018.0020.0018.3018.0020.0019.3020.0018.00

CON.CON.LECT.CON.LECT.LECT.CON.COL.CON.LECT.

DONA I LITERATURA SALA SACMAEL MÓN DE L’EDUCACIÓA CÀRREC DE LUÍS SOLANO MÓN DE LLIBRESPER NADAL, RONDALLES! INSTITUCIÓ PÚBLICA ANTONI M. ALCOVERGRATANT L’ART: INTRODUCCIÓ A L’HIPEREALISME SALA SACMA“LA MEITAT DE L’ÀNIMA” DE CARME RIERA SALA SACMAPER NADAL, RONDALLES! INSTITUCIÓ PÚBLICA ANTONI M. ALCOVERCLOENDA DE L’ANY CHOPIN SALA SACMALA VICTÒRIA DE LES VENÇUDES SALA SACMAL’ORIGINALITAT DE RAMON LLULL OBRA CULTURAL BALEARPER NADAL, RONDALLES! INSTITUCIÓ PÚBLICA ANTONI M. ALCOVER

01020809101115161819222329

21.0022.0021.0022.0019.3020.0021.0022.0020.3019.0021.0022.0020.00

SUN & SHADOW CHILD ENTREVINSLADY VINYL XAROP CAFÈLA VEREDA (EN ACÚSTIC) ENTREVINSMARTINI BOYS XAROP CAFÈPRESENTACIÓ NOU DISC DE CARLES GRIMALT: CAMALEÓN EMOCIONAL TEATRE DE MANACOR“VILLANCICOS FLAMENCOS“ (CORO ROCIERO LA GIRALDA) TEATRE DE MANACORTOM TROVADOR ENTREVINSLOS DE LA ISLA XAROP CAFÈTHE MEETING POINT (BANDA DE POP-ROCK BRITÀNIC) TEATRE DE MANACORCONCERT DE CLOENDA DEL CAMPUS ROCK LLOC A DETERMINARVENT DE PONENT ENTREVINSROGER (VERSIONS KARDSPIKEN) XAROP CAFÈDAMIÀ TIMONER MÓN DE LLIBRES

141718

19.30 -11.00

TALLERCURSTALLER

“TAPES FREDES” (CUINA) SALA SACMACAMPUS ROCK (DE PAGAMENT) ESCOLA MUN. DE MÚSICA I DANSA DE MANACORTALLER DE NADAL PER A INFANTS I ADULTS MUSEU D’HISTÒRIA DE MANACOR

18 17.00 VISITA GUIADA A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MANACOR MUSEU D’HISTÒRIA DE MANACOR

/081117

-17.1520.00

PETIT CAFÈ DEL MÓN. LES LLENGÜES QUE ES PARLEN A LES I.B. ESCOLA MUN. DE MALLORQUÍUNITAT DE MESURA AGRÀRIA: HECTOLITRE MUSEU D’HISTÒRIA DE MANACOREXPOSICIÓ COL·LECTIVA “L’ENCANT DEL PETIT FORMAT” SALA SACMA

altres27 20.00 FELICITACIÓ NADALENCA OBRA CULTURAL BALEAR

Publicació editada per

Xítxeros amb EmpentaAmb el suport de

Obra Cultural Balear

VOLEM SER LA TEVA

VEU!

SI TENS ESPERIT CRÍTIC, UNA

OPINIÓ DEL MÓN QUE T’ENVOLTA I/O UNA BONA

IDEA, AQUESTA ÉS LA TEVA REVISTA! CREA

EL TEU ARTICLE I ENVIA’NS-EL!