1
2
1- JUSTIFICACIÓ DEL PROGRAMA DE TRÀNSIT
2.- FINALITATS
3.- ACTUACIONS
3.1. ACTIVITATS AMB L’ ALUMNAT D’EDUCACIÓ INFANTIL
Metodològiques i organitzatives
ACTIVITATS AMB L’ ALUMNAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Metodològiques i organitzatives.
ACTIVITATS AMB L’ALUMNAT D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA
3.2. ACTIVITATS AMB EL PROFESSORAT
3.3. ACTIVITATS AMB LES FAMÍLIES
4.- RECURSOS
5.- AVALUACIÓ I SEGUIMENT
INFORME DE TRÀNSIT D’INFANTIL A PRIMÀRIA
ANNEX I CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ALUMNAT QUE ACCEDEIX A
PRIMÀRIA
ANNEX PROVES DE FINAL DE L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRINCIPI
DE PRIMÀRIA
ANNEX III ORIENTACIONS PER A TREBALLS D’ESTIU
ANNEX IV PRESENTACIÓ (.odp) REUNIÓ FINAL D’ETAPA D’INFANTIL AMB
RESPONSABLES FAMILIARS.
- Suport digital a la intranet d’Infantil.
3
1.- JUSTIFICACIÓ DEL PROGRAMA DE TRÀNSIT
Atenent a l’ORDE 46/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la
que es regula la transició des de l’etapa d’Educació Primària a l’Educació Secundària
obligatòria en la Comunitat Valenciana, es presenta aquest Programa de Trànsit amb la
finalitat de concretar d’una forma senzilla una sèrie d’activitats que permitisquen una
efectiva continuitat de l’alumnat d’Educació Infantil a Educació Primària.
Més concretament als articles 3 i 4 podem trobar:
- Article 3: “La transició entre Etapes Educatives deu tenir entre altres els
principis d’atenció a la diversitat de característiques i situacions personals de
l’alumnat” i “La continuitat i la graduació progressiva que existeix en l’ensenyament
bàsic”.
- Article 4: Cal realitzar les següents actuacions per assegurar un pas òptim
entre Etapes Educatives:
✔ Planificació i desenvolupament de processos de coordinació entre els centres
d’Educació Primària i els centres d’Educació Secundària Obligatòria als que es troben
adscrits, on es contemplen actuacions sistemàtiques distribuïdes al llarg de cada curs
escolar.
✔ Conformació d’equips de transició estables, en els que puguen estar
representats tots els membres de la comunitat educativa.
✔ Intercanvi i utilització col·legiada d’informació relativa a necessitats educatives
del’alumnat en la transició d’etapes.
✔ Implicació de l’equip directiu dels centres docents en la potenciació de
l’acometiment tècnic del procés, de la coordinació dels equips de transició, de la
flexibilització organitzativa i curricular, i del seu seguiment i avaluació.
A més dins de les Instruccions d’inici de curs 13-14, Resolució de 24 de
juliol 2013, en el Annex 1_punt 4 es senyala que entre altres documents, el PEC deu
4
incloure “Les mesures de coordinació entre el segon cicle d’Educació Infantil i el
primer cicle d’Educació Primària.”
Definim “trànsit” com el pas d’una etapa a una altra que experimenta l’alumnat
que finalitza l’Educació Infantil i comença el primer curs d’Educació Primària.
Quan l’alumnat s’incorpora al primer curs de l’Educació Primària, experimenta
una reestructuració psicològica essencial, es a dir, comença el primer curs de primària
mantenint les característiques psicològiques pròpies de l’alumnat d’Educació Infantil.
Per altra banda, el pas al nivell de l’Educació Primària suposa un canvi important
per a l’alumnat: canvien els professors, els espais, la distribució del temps, la
metodologia de treball, les rutines de classe, els materials i els recursos. Resulta
evident que fins i tot les característiques i necessitats dels menors són diferents.
És per això que el pas d’una etapa a altra deu ser contínu, gradual i coherent,
evitant canvis bruscos i salts en el buit.
Dita continuitat deu ser garantida per un currículo que replegueels objectius,
els continguts, els criteris d’avaluació, les competències bàsiques, la metodologia…
sobre els aprenentatges que deu realitzar l’alumnat en ambdues etapes. Per assegurar
eixa coherència i eixa continuitat deuen establir-se de forma conjunta els
criteris de selecció d’objectius i la seqüenciació dels continguts necessaris. Açò
només és possible amb una bona coordinació entre el professorat d’una etapa i el de la
següent.
El Programa de Trànsit es dirigeix bàsicament a 3 grups:
a) ALUMNAT que finalitza l’etapa d’Infantil i comença 1r de Primària, donat que
constitueix el centre de la nostra tasca educativa. Dins d’aquest grup, s’arbitren una
5
sèrie de mesures que atenguen de manera general a les necessitats del grup-classe,
sense oblidar, l’atenció als discents que presenten característiques específiques.
b) FAMÍLIES els fills/es dels quals es troben en aquest període escolar.
L’orientació i col·laboració d’aquest sector de la Comunitat Educativa és un aspecte
fonamental per a obtindre uns resultats òptims en el procés.
c) PROFESSORAT, els responsables del diseny e implementació del Programa
seran els que a continuació es detallen:
• Equip de mestres d’Educació Infantil. Dins d’aquest conjunt de
professionals, a soles els pertanyents al tercer curs del segon cicle
d’Educació Infantil duran a terme la posada en pràctica de totes les
actuacions planificades.
• Equip de docents del primer cicle d’Educació Primària. En aquest cas, els
mestres que realitzen la docència de 1r de Primària seran els encarregats
de realitzar les diferents activitats.
• Professorat especialista de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge.
• El cap d’Estudis, coordinador del programa.
• L’orientadora del E.O.E., que assessorarà en els casos necessaris.
2.- FINALITATS
1. Facilitar una adequada transició i adaptació de l’alumnat als canvis produits en el
context escolar (d’Educació Infantil i el Primer Cicle d’Educació Primària).
2. Orientar a les famílies sobre aquells aspectes que permitisquen l’adaptació dels
seus fills/es a la nova etapa educativa.
3. Orientar al professorat amb l’intercanvi de dades, documentació i informació
d’interès per millorar la resposta educativa de l’alumnat.
4. Promoure la coordinació entre el professorat d’Educació Infantil i del Primer
Cicle d’Educació Primària.
6
3.- ACTUACIONS
Les propostes d’intervenció que s’exposen a continuació es realitzaran al llarg
del tercer trimestre de cada any escolar i el primer trimestre del nou curs. Contempla
actuacions dirigides a tres sectors de la Comunitat Educativa:
• Alumnat.
• Professorat.
• Famílies.
Així mateix, la determinació d’activitats pel conjunt de discents es divideixen
en: metodològiques, organitzatives i convivencials.
L’organització de les actuacions es realitza a través d’una taula on es
consideren aspectes com:
• Tipus d’ Activitat.
• Temporalització.
• Responsables.
7
3.1. ACTIVITATS AMB L’ALUMNAT.
GRUP: INFANTIL DE 5 ANYS
ACTIVITATS TEMPORALITZACIÓ RESPONSABLES O
RG
AN
ITZ
AT
IVA
- Èmfasi en el treball individual dins de classe. - Tercer trimestre.
- Tutor/a d’Infantil
5 anys.
- Retard de l’hora d’esmorzar a les 11´10h.
- Consum de l’esmorzar en el pati (junt a l’activitat convivencial del pati). - Últim mes i mig (maig i
juny).
- Regulació de l’assistència al quart de bany amb l’establiment de moments concrets.
- Segons disponibilitat en
el
Tercer trimestre.
- Si es pot, que la professora que vaja a tindre el grup de 5 anys el pròxim curs, entre durant l’últim mes (coincidint amb
un recolçament) a l’aula de 5 anys per a conèixer les característiques de l’alumnat.
ME
TO
DO
LÒ
GIQ
UE
S
- Èmfasi en la lectura i l’escriptura de paraules en minúscula.
- Acostament al procés d’enllaç de les lletres en l’escriptura.
- Pautes pera l’estil d’escriptura i material escolar:
• Amb què s’escriu: llapis normal, ceres fines i retoladors de punta gruixuda i fina.
• Com es corregeixen els errors: utilitzen l’esborrador per a corregir els seus propis errors.
- Tercer trimestre. - Tutor/a d’Infantil
5 anys.
8
GRUP: 1r PRIMÀRIA
ACTIVITATS TEMPORALITZACIÓ RESPONSABLES
OR
GA
NIT
ZA
TIV
ES
- Esmorzar en classe deu minuts abans de l’hora del pati. - Primer mes del
trimestre (del 3 setembre
al 3 d’octubre).
- Tutor/a de 1r de
Primària i mestres
especialistes.
- Relaxació/assaig després del pati similar a Infantil.
- L’organització serà flexible en funció de les característiques de l’alumnat. - Tot el curs.
- Establiment de racons: “Apren jugant” i el “Racó de la Biblioteca”.
- Al llarg del curs
- Tutor/a.
ME
TO
DO
LÒ
GIQ
UE
S
- Realització de l’assemblea/rutines al començar el matí.
- Pautes per l'estil d'escriptura i material escolar:
• On s’escriu: quadern (grandària quartilla) de dues ratlles, folis.
• Amb què s’escriu: llapis triplus, ceres fines i retoladors punta fina.
• Com es corregeixen els errors: utilitzen l’esborrador per a corregir els seus propis errors. - Tutor/a de 1r de
Primària i mestres
especialistes. - Ser flexible en la duració de les activitats.
- Aprofitar les experiències quotidianes, la curiositat infantil, el desig de saber més i de saber fer, la seua creativitat i
la necessitat de reflectir les seues vivències, per a reafirmar i consolidar hàbits i habilitats.
- Avaluació: major pes en el procediment d’observació directa, l’assimilació d’hàbits i el treball diari de classe.
- Sessions de AL dins de l’aula.
- Primer trimestre
preferentment i la resta
del curs.
- Professor/a de AL.
9
GRUPS: INFANTIL 5 ANYS I 1r PRIMÀRIA
ACTIVITATS TEMPORALITZACIÓ RESPONSABLES
CO
NV
IVE
NC
IAL
S
- Compartir el pati amb l’alumnat de primària. - Un dia a la setmana al llarg de
l’últim mes i mig en el tercer
trimestre (maig i juny).
- Tutors/res.
- Visita guiada com a observadors de l’alumnat de 5 anys a l’aula de 1r. - Maig. - Tutors/res.
- “Contant la nostra experiència”. Un grup reduït d’alumnes de 1r de Primària visita al grup d’Infantil per
a contar la seua experiència al llarg de l’any (com treballen, què llocs han visitat, què àrea els agrada més,
que coses han aprés…).
- Juny. - Tutors/res.
10
3.2. ACTIVITATS AMB EL PROFESSORAT.
ACTIVITATS TEMPORALITZACIÓ RESPONSABLES
- Reunions intercicles:
• Coneixement mutu sobre la forma de treballar dels tutors/res de les dues Etapes.
• Intercanvi d’informació en relació a cada alumne (Informe Individualitzat de Trànsit
d’Educació Infantil, adjunt a aquest programa).
- Maig i juny. - Tutors/res i
Cap d’Estudis.
- Visita del tutor/a d’Infantil de 5 anys a l’aula de 1r de Primària i viceversa, per a conéixer “in
situ” la metodologia i treball que es realitza amb l’alumnat. - Maig.
- Alumnat amb necessitats específiques de reforç educatiu (ANEAE): reunió per a l’establiment d’unes
pautes d’actuació al llarg del següent curs escolar. -Juny.
- Tutors/res i
orientador/a del
EOE, PT i AL
- Seguiment de la implementació del Programa de Trànsit a través de tres reunions al llarg del
primer, segon i tercer trimestre, valorant la idoneïtat de cadascuna de les activitats plantejades amb
l’alumnat.
- Març, juny i
setembre.
- Tutors/res,
mestres
especialistes i
Cap d’Estudis. - Avaluació del Programa al finalitzar el curs, amb la realització d’una memòria final sobre l’aplicació
del mateix. - Final de juny.
11
3.3. ACTIVITATS AMB LES FAMÍLIES.
ACTIVITATS TEMPORALITZACIÓ RESPONSABLES
- Informació sobre el començament del Programa de Trànsit i què activitats es van a desenvolupar. - Abril (final de 2n
trimestre).
- Tutor/a d’Infantil
5 anys.
- Reunió general final de 5 anys amb el seu tutor/a i el mestre/a que els tindrà el pròxim curs
escolar. - Juny.
- Tutor/a de
Infantil 5 anys i el
tutor/a del pròxim
curs del grup-classe.
- Visita a l’aula de primer de primària i les altres dependències del centre relacionades amb l’etapa
de Primària. - Juny.
- Tutors/res de les
dues etapes i Cap
d’Estudis.
12
4.- MESURES ORGANITZATIVES:
• El primer dia del curs que, a l’hora de l’entrada, siga el professor/a del curs
anterior qui arreplegue als xiquets/tes de la fila i els porte a l’aula.
• La tutora de 5 anys tindrà una reunió amb cada tutora de 1r de Primària per a
donar informació del grup classe.
• Tindre una recopilació d’eixides extraescolars d’Educació infantil per a que no es
repetisquen en Primer Cicle.
• Realitzar alguna sessió en el tercer trimestre d’Educació Plàstica en la que
l’alumnat dels primers nivells de primària siguen els “professors/res” de l’alumnat
de 5 anys.
• En la mesura que siga possible, que els professors del primer equip docent de
primària facen suport a les aules d'infantil, per a anar coneixent l'alumnat i la
forma de treball en aquest cicle.
5.- AVALUACIÓ I SEGUIMENT
El procés de seguiment i valoració del programa es realitzarà al llarg de la
implementació del mateix (vegeu en activitats amb el professorat), finalitzant en
l’elaboració d’una Memòria Final que tindrà en compte, entre altres, els següents
indicadors:
• Idoneïtat de les activitats plantejades.
• Implicació de les famílies.
• Resultats obtinguts en l’alumnat.
• Adequació de l’Informe Individualitzat de Trànsit.
L’avaluació d’aquestos paràmetres considerarà les dificultats trobades i
l’establiment d’unes propostes de millora per al pròxim curs escolar.
13
CENTRE:_______________________________________
INFORME DE TRÀNSIT D´INFANTIL A PRIMÀRIA
1.- DADES D´IDENTIFICACIÓ DE L´ALUMNE/A
COGNOMS I NOM
DATA DE NAIXEMENT
2.- HISTÒRIA ESCOLAR
PROMOCIONA
Amb el nivell mínim exigit Amb el nivell mitjà Per criteris d´integració social
i evolutius Per imperatiu legal
ASSISTÈNCIA
A CLASSE
BONA MALA MOTIU: HA ESTAT UN
ANY MÉS EN
L´ETAPA
TIPUS
D´AJUDA
REBUDA
Reforç educatiu a
classe
Reforç fora de classe
en grup de suport
Reforç en aula de suport
d´integració:
A.L:
P.T:
COMPENSATÒRIA:
Ha sigut avaluat per l´EOE
3.- ACTITUD I COMPORTAMENT (marcar només característiques significatives o
rellevants)
ATENT/A DISTRET/A TREBALLADOR/A MANDRÓS/A
MOTIVAT/DA DESMOTIVAT/DA TRANQUIL/A AGRESSIU/VA
SEGUR/A INSEGUR/A RESPECTUÓS/A IRRESPECTUÓS/A
REFLEXIU/VA IMPULSIU/VA SERÉ/NA NERVIÓS/A
INDEPENDENT/A DEPENDENT/A SOCIABLE POC SOCIABLE
PARTICIPATIU/VA PASSIU/VA ACURAT/DA DESCUIDAT/A
4.- CONTEXT FAMILIAR
LA RELACIÓ AMB LA
FAMÍLIA HA SIGUT
DE BONA
COL·LABORACIÓ
DE DIFÍCIL
COL·LABORACIÓ
DE POCA
COL·LABORACIÓ
NO ELS HEM VIST EN
TOT EL CURS
(INCLOU ANNEX AMB ELS ÍTEMS DE L´AVALUACIÓ FINAL)
DIS DIA DES SOB
14
ANNEX I
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ALUMNAT QUE
ACCEDIX A PRIMÀRIA.
Perquè pugam coordinar correctament el trànsit d’una etapa a la següent, el
professorat de primer curs de Primària necessita conéixer les característiques de
l’alumnat que finalitza Educació Infantil, perquè com es va citar anteriorment,
arriben a Primària amb les característiques psicoevolutives pròpies de cinc anys.
15
EDUCACIÓ INFANTIL
CARACTERÍSTIQUES 5 ANYS
FÍSIQUES
- És més àgil. Domina la motricitat grossa i desenrotlla la fina.
- El seu sentit de l’equilibri és més madur. S’orienta en les quatre
direccions.
- Bota sense dificultat. Es para sobre un sol peu. Corre de puntetes.
- Guarda l’equilibri de peu i de puntetes.
- Maneja el llapis amb seguretat i precisió.
- Dibuixa una figura humana completa i reconeixible.
- Va definint la seua lateralitat.
SOCIALS
- És obedient, es pot confiar en ell/a. Pot assumir responsabilitats.
- Discuteix i pot enfadar-se si se li contradiu.
- Es mostra protector/a amb els xicotets.
- És egocèntric/a i animista, però menys que en edats anteriors.
- Manifesta certa capacitat per a l’amistat.
- Prefereix el joc associatiu. Passa del joc lliure al joc de regles. Acata
les normes.
- Li agraden les robes i disfressar-se.
- Realitza jocs imitatius.
- Té sentit de la vergonya.
- La seua vida emocional és més estable.
COGNITIVES
- Ha superat l’etapa pre-conceptual per entrar en la del pensament
intuitiu. És més realista i menys espontani/a.
- Ha millorat la seua atenció.
- Li agrada observar, investigar, plantejar hipòtesi i verificar-les.
- Quan pinta o dibuixa la idea precedix a l’obra.
- És menys donat/da a faules fantàstiques. Té curiositat per conéixer la
realitat.
LINGÜÍSTIQUES
- Parla sense articulació infantil. És molt xarrador/a.
- Les seues respostes són més ajustades al que es pregunta.
- Les seues preguntes, més escasses i serioses. Predomina el per a què.
- Quan pregunta és per a informar-se.
- S’expressa amb frases correctes i terminades.
- Usa qualsevol classe d’oracions, subordinades i condicionals.
16
- Vocabulari: s’interessa pels significats de les paraules.
- Pot arribar a dramatitzar fenòmens naturals.
- El diàleg té un paper important.
Top Related