1. Observa bé la pintura següent, després l l ig els textos intentant relacionar- los amb el quadre de Toulouse-Lautrec i respon a les preguntes que es plantegen més aval l .
Ball al Moulin Rouge Toulouse- Lautrec
TEXT 1
Mira llavors la ballarina amb ulls extraordinaris, els ulls extralúcids que transformen
tot el que veuen en alguna pressa de l’esperit abstracte. Considera, desxifra al seu
gust l’espectacle.
S’hi posa de manifest que aquesta persona que balla es tanca, d’alguna manera,
en una duració que ella engendra, en una duració eternament feta d’energia actual,
feta de res que puga durar. És inestable, prodiga l’inestable, passa per l’impossible,
abusa de l’improbable; i a força de negar amb esforç l’estat ordinari de les coses,
crea en els esperits la idea d’un altre estat, d’un estat excepcional.
[...]
Aquest cos sembla haver-se separat dels seus equilibris ordinaris. Hom diria que
fila prim ‒vull dir ràpid- amb la seua gravetat, de la qual esquiva la tendència a
cada instant. No parlem de sanció!
S’hi dóna, en general un règim periòdic, més o menys simple, que sembla
conservar-se per ell mateix; està com dotat d’una elasticitat superior que
recuperaria l’impuls de cada moviment, i el restituiria de seguida. Fa pensar en la
trompa que se sosté sobre la punta i reacciona tan vivament al colp més
insignificant.
[...]
Sí, aquest cos dansaire sembla ignorar la resta, no saber res de tot el que l’envolta.
Es diria que s’escolta i que només s’escolta a si mateix; es diria que no veu res i
que els ulls que fixa, no són més que joies, joiells desconeguts dels que parla
Baudelaire, llambrejos que no li serveixen de res.
és que la ballarina es troba en un altre món, que ja no és el que pinten les nostres
mirades, sinó el que ella teixeix amb les seues passes i construeix amb els seus
gestos...
Unes línies tretes de l’assaig de Paul Valéry “Filosofia de la dansa”
PAUL VALERY: BIOGRAFIA
Seta, 30 d’octubre de 1871 ̶ París, 20 de juliol de 1945
Començà publicant els seus primers poemes a la revista La Conque , sota la
influència de S.Mallarmé. Però el 1892 decidí de renunciar a la poesia per
consagrar-se al “treball sense obres”, únic fruit de la intelligència. A la Introduction
à la méthode de Léonard de Vinci (1895) analitza els poders de la intel·ligència
humana sobre el món exterior, mentre que en Une soirée avec Monsieur Teste
(1896, traduïda per A.Susanna el 1980) examina el mateix poder aplicat a la pròpia
persona. Continuà conciliant una vida de funcionari amb investigacions i reflexions
personals, consignades en els seus quaderns, però més endavant tornà al conreu
de la poesia amb La jeune parque (1917), d’inspiració simbolista quant a la forma, i
sobretot amb el Cimetière marin (1920). Gràcies a L’album de vers anciens (1920) i
Charmes (1922) assolí la fama i ingressà a l’Académie Française. Els seus diàlegs,
de forma socràtica, analitzen una vegada més l’obsessió de la seva vida: la física
de l’intel·lecte. Aquesta intel·ligència de Valéry fa palesa la seva diversitat i riquesa
a Variété (1924-44, en cinc volums). El 1937 fou nomenat professor del Collège de
France, titular de la càtedra de poètica. Malgrat l’aridesa de les seves obres en
vers i l’absència de temàtica literària de la seva obra en prosa, l’autor rebutjà
d’ésser classificat entre els filòsofs. Les diverses anàlisis del tema de jo i de la
consciència no suposen el sistema dels sistemes, el mètode desinteressat que
permeti a l’home d’assolir totes les possibilitats potencials de l’intel·lecte. Conreà el
dibuix i el gravat.
ACTIVITATS (TEXT 1)
1. Al segon paràgraf compara el ball amb un jot tradicional. Sabries dir amb quin
joc? Per què?
2. Per què es diu que la ballarina es troba en un altre món?
3. Explica de quina manera ens descriu el procés del ball.
4. Quins efectes provoca la ballarina en l´espectador?
TEXT 2
LXIX
LA MÚSICA
Sovint la música m´agafa com ho faria un mar!
Cap a la blanca estrella,
sota un sostre de boira, enmig de l´èter vast,
desfaig les veles;
el pit tirat avant i amb els pulmons inflats
com una tela,
escalo el dors d´amuntegades ones
que la nit vela;
sento com vibren dintre meu les passions
d´un barco en pena;
vent favorable, tempesta i convulsions,
em gronxen sobre la gorga immensa.
I, de vegades, fa mar plana:
mirall de la meva defallença.
Baudelaire Les flors del mal
CHARLES BAUDELAIRE: BIOGRAFIA
Nascut a París el 1821, el seu pare va morir quan tenia sis anys i al cap d’un any i
mig la mare es va tornar a casar. La idealització del pare i el ressentiment contra la
mare expliquen la joventut inestable de Baudelaire, que va ser expulsat del col·legi
tot i ser un estudiant brillant. Amb la intenció d’apartar-lo de les suposades males
companyies, la família el va enviar el 1841 a l’Índia, però Baudelaire va interrompre
el viatge a l’illa de Reunió, on va estar-se un mes.
El 1842, ja retornat a França, va rebre l’herència del seu pare i durant dos anys va
poder viure a la seua manera. Però la família, preocupada per la vida dispendiosa
que duia, el va sotmetre al control d’un notari. Dos anys abans s’havia unit amb
Jeanne Duval, una jove actriu mulata, que li va inspirar els millors poemes
amorosos. La sífilis, que Baudelaire patia des de jove, li va minar progressivament
la salut. El 1845 va començar a publicar articles de crítica d’art i poc després va fer
el descobriment decisiu de l’obra d’Edgar Allan Poe, que va traduir al francés, i que
el va portar a una nova estètica centrada en l’experiència personal dins de la
societat burgesa urbana.
El 1857 va aparéixer la primera edició de Les flors del mal, i Baudelaire i el seu
editor van ser processats per obscenitat. Dos mesos abans, també havia estat
processada pel mateix motiu Madame Bovary de Flaubert. Baudelaire i el seu
editor van ser condemnats a pagar una multa i sis dels poemes del llibre van ser
prohibits. Més endavant va publicar poemes en prosa i Els paradisos artificials, en
què tracta la influència de les drogues sobre la imaginació i la creativitat. Després
de patir un atac, que el va deixar postrat durant un any, va morir el 1869.
ACTIVITATS (TEXT 2)
1. Digues quin és el tema o idea essencial del poema
2. En quina persona està escrit el poema?
3. Quantes estrofes té?
4. Amb què compara el ball en la primera estrofa?
5. Ara fixa´t en la tercera i quarta estrofa i digues què aconsegueix despertar la
música en el poeta.
TEXT 3
BALLARINA NEGRA
Jo toque en tu la ràpida creixença
de l'arbre que ets, uns principis de selva,
ritus lunars, celeritats de fusta,
la sang veloç en allaus successives,
la saba en fils de nervis, de tendons
pertot arreu florint inesperats.
I encara més: com qui veu en el coure
el cor del llum, jo toque en tu la música,
contagiat i desbordat de sobte,
l'ull ancestral, l'originari riu,
la noció terrestre de la festa,
l'atracció de corrents o vertígens,
tu, ritme sols i d'una pell que crema
tan sols tocant amb la punta dels dits.
En temps antics, gravats minuciosos,
hi havia amants, i torres, i merlets,
i amor intens de plant irreversible,
i rius molt grans, i florestes propícies.
Creuava els anys el renill d'un cavall
com una font oculta entre les fulles
o com un nu de faig sota la lluna.
Aquest amor que per tu jo sent, fondo,
té en aquell temps l'arrel convulsa encara.
Vicent Andrés Estellés
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: BIOGRAFIA
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) és el poeta valencià més
important des d’Ausiàs March. Autor d’una prolífica i variada obra, Estellés es va
dedicar al periodisme, una professió que va condicionar el seu estil, la seua
manera de dir. No debades, Estellés fa al llarg de la seua obra una crònica social ‒i
per què no dir-ho, també política‒ de la realitat de la seua època, marcada pel
franquisme i per una Transició viscuda sota les convulsions de l’anomenada batalla
de València. De tot plegat, ens en dóna notícia el poeta en els seus versos, els
quals exploren quatre línies temàtiques bàsiques: la poesia civil, la poesia de la
quotidianitat, la poesia existencial i la poesia imaginativa. Aquest acostament a la
realitat explica, en bona part, la seua popularitat, l’extraordinària recepció i la
calorosa acollida que va tenir entre els valencians, però també a Catalunya i a les
Illes, fet que el converteix en un dels poetes més llegits de tots els temps.
ACTIVITATS (TEXT 3)
1.Quin és el tema o idea fonamental del poema?
2. Què aconsegueix el poeta a través de la contemplació de la persona que balla?
3. En la primera estrofa trobem dues enumeracions:
-la primera (del vers 1 al vers 6) basada en el creixement d´un arbre
-la segona (del vers 8 al vers 14) per a expressar els efectes del ball en
l´espectador
Digues quins elements enumera en ambdós casos.