Q u A N J O A N A V A A ESTUDI

Alguns record sde la Mútua Escolar

Blanquerna

Antoní M. Badía í Margarít

l'

AIGPERTÁNYERal grup de privilegiats

que visqueren la meravellosa experien-

cia de la Mútua Escolar Blanquerna

iR (1924-1939), fundada i dirigida per~.Alexandre Galí. Per raons d'edat, aixo"'-

em permeté de no coneixer cap altrainstitució docent, fins al moment d'entrar a la Universitat.

No és estrany, dones, que tothora em vagi sentir identificat

amb el clima de l'escola estimada, on passarem, sense ado-

nar-nos-en, de l'ensenyament primari al batxillerat. En més

d'una ocasió he parlat i he escrit sobre Blanquerna, i no vol-

dria repetir coses ja dites. Alexandre Galí era una pes:a clauen el moviment de l'escola activa, i els seus alumnes de I'Es-

cola érem, sense tenir-ne consciencia, els objectius de l'apli-

cació eficas:dels seus metodes. Ara, pero, prefereixode fixar-

me, no en aspectes tecnics de la pedagogia amb que érem

ANTONI M BADIA MARGARIT

introduits a les coneixences, sinó en alguns actes que hom

considerava essencialsper a la nostra formació humana.

Haig de comens:ar pel record de dues festes centrals en

l'any escolar: una, que presidia el cide d'ensenyament prima-

ri; l'altra, mentre feiem el batxillerat. La primera, el dia de

sant Nicolau (el 6 de desembre); la segona, el dia de sant

Tomas d'Aquino (que la litúrgia aleshores commemorava el

7 de mars:). La "Festa de sant Nicolau" (text i música del

mestre Joan Llongueras) era una mesda de pregaria, dansa i

escenificaciód'un mirade atribuit al Sant, del qual els nens i

nenes érem els protagonistes. Els assaigs i la celebració enstransformaven i, durant uns dies, se'ns veiaradiants i satisfets.

Pero hi havia més: aquell dia, els escolars es constituien en

"autoritat" i duien la gestió deIs afers (sota un control dissi-

mulat); també teníem una assemblea,on tots podíem prendre

la paraula, per demanar coses que ens agradaria de trobar a

l'escola i que el Sr. Galí recollia i comentava. Inoblidable.

Ja estudiants de segon ensenyament, celebravem la festa

de sant Tomas. Al matí hi havia una missa a la capella de l'es-

cola (cal dir que la institució, que no era confessional, tenia

ensenyament religiós i culte diari, obert a qui voluntariament

volia participar-hi). Després, l'esmorzar "de germanor" (allí

és on vaig aprendre, d'una manera real i practica, l'abast d'a-

quest qualificatiu --de germanor- que dono a l'esmorzar).

Després, una audició de sardanes i, per fi, un acte academic,amb concursos de treballs dels alumnes, lectura de textos lite-

raris, etc. (en modalitats que anaren canviant amb el temps).

He dit que aquestesdues festeseren les cabdals.Pero en el

decurs de l'any vivíemaltrescelebracions.N' esmentaréalgunes,

senseparar-m'hi. Sempre segons el record que en conservo.

~

26

.

Q u A N J O A N A V A A ESTUDI

.

La festa de Nadal (o, més ben dit, diverses festes de

Nadal, que s'adaptaven als diferents nivells d'edat, amb

canc;:onsi petits obsequis, pero sempre al voltant del pesse-bre que cada any feia Narcís Masó). La festa de sant Jordi i

dia del Llibre (en la qual tots nosaltres veníem llibres, que

les editorial s deixaven en diposit; els nostres companys de la

secció de comerc;:en portaven la comptabilitat). La festa de

la primera comunió, .celebrada, primer, a la cripta de laSagrada Farnília i, més tard, al monestir de Pedralbes

(M ossen Higini Angles era el responsable de la celebració,preparada durant setmanes i realitzada d'una manera mode-

lica; tots ens en recordem agralts). La festa de gimnastica,

cap a la ti de curs (que consistia en una exhibició de gimnas-

tica sueca i de proves acletiques, amb personal del Gimnas

Garcia-Alsina, que fornia els professors d' educació física).Encara podria referir-me a d'altres festes, de caracter més

esporadic o menys rellevant; nogensmenys, prefereixo de

passar a nous caires de la vida a l'escola, que també inter-vingueren en la nostra formació humana.

L'escola tenia un gran interes a recollir iniciatives que,

convenientment desenvolupades, redundessin en bendici de

l'educació deIs seus alumnes. Així, aquests redaccivem i

publicivem la revistaJunior, organitzavem sessions setmanals

(amb concerts, conferencies, comentaris d'actualitat, etc.).

Acabo d'escriure la paraula "concerts". Seria llarg de contar

el pes que tenien les activitats musicals a l'escola, tant en la

nostra formació personal (des de les canc;:onsamb gestos de

Llongueras fins als cursos de música, que ens preparaven per

a formar part d'un cor), com en la nostra manera de partici-par de les novetats musicals de Barcelona (assistencia a con-

27

ANTONI M BADIA MARGARIT

..

certs, dins Ofora de l'escola, anades al Liceu, convenientment

preparades). A la tardor de 1934, visquérem una sessió, sim-

ple i emocionant, en la qual Pau Casals ens féu coneixerunes

can~ons que ell havia compost de jove.Etcetera.Qui diu música, vol dir també visites a museus, arxius,

fabriques, el port, l'escorxador, alguns barris de la ciutat, itantes d'altres. 1 no cal dir les excursions, les unes de caric-

ter geogrific, les altres de caricter artístic i arqueologic,

sempre preparades. Així apreníem a coneixer (i, per tant, aestimar) el nostre país.

Aquesta darrera frase em duu a una consideració de

conjunt dels records que conservo de 1'Escola Blanquerna,

amb la qual acabaré. És el que en més d'una ocasió he ano-

menat 1'''encarnació" en el país. A Blanquerna visquérem el

canvi de regim de 1931 (amb la proclamació de la II Repú-

blica) i, per tant, seguírem de prop el desenvolupament

d'uns anys fructífers, que, malgrat les lluites polítiquesinternes, significaven l'acompliment d'una autonomia llar-

gament esperada. Comen~ant per Alexandre Galí i conti-

nuant pels pares de bon nombre d'alumnes, la gent de Blan-

quema se sentia compromesa amb la Catalunya que retro-

baya el seu camí. L'escola ens deixi una marca indeleble, que

també ens obligava a una fidelitat i, si en els anys durs delfranquisme, patírem qui-sap-Io (a causa de la mentalitat

adquirida, sobretot a l'escola), també sabérem extreure de

dins nostre uns forces que ens ajudaren a superar situacions

difícils i a definir posicions; després, ens hem sentit empe-

sos a treballar pel país, guiats per l'esperit que havíem rebuta l'escola estimada.