AVET Abies albaCreix al Pirineu i cap al sud fins alMontseny. Sovint apareix barrejatamb faig i pi roig

PI NEGRE Pinus uncinataDe forma cònica per resistir la neu,és el pi de l’alta muntanya. Pot viurefins als 2.700 metres d’altitud

PI BLANC Pinus halepensisEl pi més estès a la muntanya baixa i leszones litorals. Substitueix els alzinarsdegradats. Molt combustible.

PINASTRE Pinus pinasterPoc estès, propi de comarques litoralsmeridionals, en sòls granítics i tambésorrencs. Usat en repoblacions

PINASSA Pinus nigraEl més alt. Arriba als 45 m d’alçada.Propi de les muntanyes interiors

PI PINYER Pinus pineaProcedent de l’estmediterrani i del tot naturalitzat.Forma de para-sol característica.Pinyons comestibles

PI ROIGPinus sylvestrisAlt i de tronc rogenc, és el pi demuntanya més abundant

SAVINA Juniperus phoenicea SIVINA(B)Arbret d’ambients muntanyencs,sovint secs i rocosos, resisteixl’aridesa i el vent fort

TEIX Taxus baccataEstès, però mai abundant, creix atorrenteres i al peu dels penyals. El seu fruit és tòxic

LLEDONERCeltis australisArbre esvelt de fruits comestibles.Apareix plantat a indrets habitats i tambécreix espontàniament en racons humits

OM Ulmus minorCreix aïlladament o formantbosquines a racons humits, vora recs ibarrancs. Molt afectat per la grafiosi, una malaltia causada per un fong

OMA Ulmus glabraSubstitueix l’om a la muntanya mitjanahumida. Com l’om, el fullam era usat coma farratge, per això n’hi ha de rabassuts

GRÈVOL Ilex aquifoliumMai gaire alt i tot sovintarbustiu, creix als boscoshumits. Els seus fruits, queapareixen a l’hivern, sónaliment per a la fauna

TAMARIU Tamarix gallicaTAMARELL, TAMARISC (B)Arbret propi de sòls salins i humits. Creix enaiguamolls litorals i també planes continentalsde clima sec

FAIG Fagus sylvaticaEl gran arbre planifoli de lesmuntanyes humides. Apareix fins alsPorts de Beseit. Al novembre el fullamesdevé de colors torrats encesos

ROURE MARTINENC Quercus pubescens / humilis La seva fulla, pilosa al revers, roman seca a l’arbre tot l’hivern i cau just abans delrebrot. Típic de la meitat nord del Principat

ROURE PÈNOL Quercus roburDe fulles grosses i glabres, amb pecíolcurt. Propi de muntanyes humides, a laVal d’Aran i al Pirineu oriental

ROURE DE FULLA GRAN Quercus petraeaEs distingeix del roure martinenc perles fulles ben glabres. El substitueixals vessants pirinencs de sòl àcid i a lapart nord de les serres del migjorn català

ROURE DE FULLA PETITAO ROURE VALENCIÀ Quercus fagineaDe fulla petita i pilosa, que no cau finsacabat l’hivern. Típic del País Valencià,tot i que també es troba al Principat

ALZINA / CARRASCA(Quercus ilex)(Q.ilex ssp. rotundifoliaCaracterístic de les muntanyes mediterrànies. Forma densos boscos. A zonescontinentals hi ha l’alzina carrasca, més menuda

ALZINA SURERA Quercus suber SURO (C)Alzina de capçada poc densa. La sevaescorça gruixuda i resistent al foc és elsuro, que es pot extreure i recreix

VERNAlnus glutinosaDe fulla lluent i arrodonida.Típic d’indrets humits i sobretotvora de rius. El trobem des delPirineu fins al delta de l’Ebre

BEDOLL Betula pendulaDe muntanyes humides, aprofita

clarianes i vores de forests, irecolonitza sòls pobres i boscos talats.

Escorça blanca característica

AVELLANER Corylus avellanaArbret de port arbustiu amb nombrosostanys que creixen de la mateixa soca.Creix a llocs humits. També conreat

POLLANCRE Populus nigra POLL (B) XOP (V)Pot arribar a ser molt alt. Creix de maneraespontània prop de rius i barrancs. Es plantaa les vores de camps i es conrea per a fusta

ÀLBER Populus albaAUBE, CLOP BLANC (B) ARBRE BLANC (C)Les fulles són molt clares al revers, i eltronc dels arbres joves és ben blanc. Propide les vores de rius, rieres i camps

TRÈMOL Populus tremulaPropi de boscos poc densos de lesmuntanyes humides catalanes. El pecíolcomprimit lateralment fa que el fullamtremoli fàcilment, d’aquí el nom

SARGASalix elaeagnosDe port arbustiu i nombrosos tanys a cadasoca, té fulles llargues i estretes. Creixvora rius i torrenteres

GATELL Salix atrocinereaArbret de fulles lanceolades, comú avores de torrents i rierols, des delPirineu fins al País Valencià

GATSAULE Salix capreaDe mida mitjana i fulles més amples queels altres salzes, creix a clarianes i ambients obertsde l’estatge muntà i subalpí

SALZE Salix alba SAULE (C)De fulla de revers blanquinós, pot assolir mides importants. Viu prop de rius i en espaishumits i també vores de camps

MOIXERA DE GUILLASorbus aucupariaDe fusta dura i port elevat, creixals boscos subalpins pirinencs, que faespurnejar de groc a la tardor

MOIXERA Sorbus ariaEs fa als boscos caducifolis de faigs iroures, a les muntanyes humides i calcàriesde tots els Països Catalans, si béescassament al País Valencià i Mallorca

AURÓ BLANC Acer campestreEs fa dins de fagedes, rouredes i altres boscoscaducifolis. Com els altres aurons, el seu fullamesdevé de color roig encès a la tardor

AURÓ NEGREAcer monspessulanumCreix aïlladament dins boscos caducifolis imolt rarament format bosquets. Llavorcaracterística, que cau «volant» en cercles

BLADA Acer opalus ROTABOC (B)Apareix en boscos caducifolis humits. La variantgranatense creix en racons frescals com arabarrancs rocosos. També, com a relicte, es trobaa la serra de Tramuntana, a Mallorca

FREIXE DE FULLA GRAN Fraxinus excelsiorDe fulla i port més grans que el freixe de fullapetita. Creix en boscos de la Catalunya humidaForma de vegades freixenedes

FREIXE DE FULLA PETITA Fraxinus angustifoliaTípic de les zones humides, vores de rius i recsdes de la plana fins al medi muntà, en indrets nimassa secs ni massa freds

ULLASTRE Olea europaea UASTRE(B)

Creix de manera espontàniaa les comarques litorals, com

a arbust de gran port. Laforma domesticada és

l’olivera

TELL DE FULLA GROSSATilia platyphyllosAnomenat també til·ler, creix de maneraaïllada a boscos caducifolis mixtos. Arribafins al Penyagolosa

Dibuixos i textos

Toni Llobet i François

Producció: Revista Presència SL i Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa CatalunyaCoordinació: Miquel Riera, Jordi Sargatal i Marga Viza. Llengua: Núria FerriolDisseny i Maquetació: Jordi Molins i Florentí Morante© Del pòster: Revista Presència SL i Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya © De les il·lustracions: Toni LlobetAbril 2006

Alta muntanya

Muntanya mitjana

Muntanya baixa i litoral

Planes

Rius i zones humides

Costa

mod

. 20

6.11

4

(C) CATALÀ CENTRAL(V) VARIANT VALENCIANA(B) VARIANT BALEAR

Arbres dels Països Catalans