L’electrocardiograma és el registre (gamma)
de l’actitvitat elèctrica (electro) del cor
(cardio)
És una eina diagnòstica que complementa la
història clínica
Limitació: Normal en pacients amb malaltia coronaria severa
Variants de la normalitat (patrons anormals en gent
sana)
Anormal en pacients amb patología no cardíaca
L’electrocardiograma és el registre (gamma)
de l’actitvitat elèctrica (electro) del cor
(cardio)
És una eina diagnòstica que complementa la
història clínica
Limitació: Normal en pacients amb malaltia coronaria severa
Variants de la normalitat (patrons anormals en gent
sana)
Anormal en pacients amb patología no cardíaca
Un ECG anormal no sempre
indica patología cardíaca
L’activació elèctrica d’una cèl·lula cardíaca
aïllada no produeix un voltatge suficient per
a ésser registrada des de la superfície
corporal: grans grups de cèl·lules
miocàrdiques auriculars i ventriculars
Els miòcits no tenen capacitat per a generar
ni conduïr de forma ràpida l’estímul elèctric:
cèl·lules especialitzades del sistema de
conducció
Sistema elèctric Node sinusal
Node aurículo-ventricular
Feix de his
Sistema de fibres de Purkinje
Gènesis espontània del potencial d’acció necessari per a crear l’estímul elèctric
Capacitat de conducció de l’estímul elèctric
Mínima capacitat contràctil
Diferents velocitats en la creació de l’estímul elèctric i en la conducció
+
- Node Sinusal: marcapàs intrínsec
Sistema elèctric Node sinusal
Node aurículo-ventricular
Feix de his
Sistema de fibres de Purkinje
Gènesis espontània del potencial d’acció necessari per a crear l’estímul elèctric
Capacitat de conducció de l’estímul elèctric
Mínima capacitat contràctil
Diferents velocitats en la creació de l’estímul elèctric i en la conducció
+
- Node Sinusal: marcapàs intrínsec
Ritme regulat pel sistema simpàtic i parasimpàtic
Cada electrode proporciona l’activitat elèctrica
que observa des de la seva posició concreta en la
superficie corporal
Derivació: registre de la diferència de potencial
elèctric entre un pol negatiu i un pol positiu
Un sol electrode de registre en la superficie
corporal serveix com a pol positiu. El pol negatiu
de cada derivació està proporcionat per un únic
electrode de registre o “terminal central”, que
és la mitjana de la informació proporcionada per
múltiples electrodes de registre
12 derivacions: 6 derivacions del plà frontal
DI, DII, DIII (bipolars)
aVF, aVL i aVR (unipolars)
6 derviacions del plà horitzontal
V1,V2,V3,V4, V5, V6
Cada derivació registra el vector elèctric (suma de vectors) des de la posició que ocupa: ona de l’ECG
Si el vector es dirigeix cap al pol positiu de la derivació: ona positiva (per sobre de la línia isoelèctrica)
Si el vector s’allunya del pol positiu: ona negativa (per sota de la línia isoelèctrica)
Tansols és possible si els electrodes estàn ben col·loctats
En l’eix vertical: voltatge
Suma de l’activitat elèctrica de totes les cèl·lules cardíaques
En l’eix horitzontal: temps
Freqüència i regularitat del ritme cardíac
Intervals de temps
Ona P: despolarització auricular
Intèrval PR: temps necessari per a que l’impuls
elèctric viatgi des del miocardi auricular fins el
ventricular. Retràs node AV (equilibri SNS i SNP)
QRS: despolarització ventricular
Segment ST: període durant el qual el miocardi
ventricular romàn activat
Ona T: repolarització
Interval QT: mesura la duració de l’activació i
recuperació elèctrica del miocardi ventricular
Ona U: normalment absent.Orígen incert
Lectura:
Ritme
Freqüència cardíaca
Eix elèctric
Descripció de l’interval PR, complexe QRS,
segment ST i segment QT
Interpretació
Reconeixement de possibles causes per les
anomalies trobades en la lectura
Ritme cardíac normal: ritme sinusal, produit
pels impulsos elèctrics a nivell del NS
Regular, entre 60 i 100 bpm
Tota ona P seguida d’un complexe QRS
Ones P positives a DII, DIII i aVF, negativa a
aVR
Interval PR 120 i 200 mseg
FC “normal”: 60 i 100 bpm
< 60 bpm durant el son, atletes/gent
entrenada ( inclús 30 bpm)
>100 (200 bpm) durant l’exercici
CÀLCUL (ritme regular):
Calcular el nombre de cinquens de segon (0’2
segons= quadrats grans) entre dos cicles (QRS)
consecutius. Dividir 300 entre aquest nombre
Taquicardia:
Calcular el número de quadradets petits entre 2
cicles consecutius. Dividr 1500 per dit nombre
Ritme irregular (fibrilació auricular)
Nombre de cicles cardíacs (QRS) en 6 segons (30
quadrets grans) i multiplicar-ho per 10
Direcció mitja de la totalitat de les forçes
elèctriques produïdes per la despolarització
d’ambdós ventricles
Habitualment és positiu en les derivacions
del plà frontal (excepte aVR): el vector
elèctric global es dirigeix endevant, avaix i a
l’esquerre
Eix frontal : sistema hexaxial
1- Identificar la derivació transicional (QRS isoelèctric)
2- Identificar la derivació perpendicular a la derivació
transicional
3- Considerar la direcció principal del complexe QRS en la
derivació del pas 2. Si la direcció és positiva, l’eix del
complexe és el mateix que el del pol positiu de la
derivació. Si és negativa, a l’inversa
Normal: -30º i +90º
Desviació a l’esquerre: -30º i -120º
Desviació a la dreta: +90º i + 120º
1- Identificar la derivació transicional (QRS isoelèctric)
2- Identificar la derivació perpendicular a la derivació
transicional
3- Considerar la direcció principal del complexe QRS en la
derivació del pas 2. Si la direcció és positiva, l’eix del
complexe és el mateix que el del pol positiu de la
derivació. Si és negativa, a l’inversa
Normal: -30º i +90º
Desviació a l’esquerre: -30º i -120º
Desviació a la dreta: +90º i + 120º
1- Identificar la derivació transicional (QRS isoelèctric)
2- Identificar la derivació perpendicular a la derivació
transicional
3- Considerar la direcció principal del complexe QRS en la
derivació del pas 2. Si la direcció és positiva, l’eix del
complexe és el mateix que el del pol positiu de la
derivació. Si és negativa, a l’inversa
Normal: -30º i +90º
Desviació a l’esquerre: -30º i -120º
Desviació a la dreta: +90º i + 120º
Petita, rodona i clarament visible davant de cada
QRS
Contorn suau i totalment positiva o negativa en
totes les derivacions excepte V1
V1: derivació que observa millor l’activitat del
costat dret. Per tant, la divergència de
l’activació auricular dreta i esquerre pot produir
una ona P bifásica
AD AE
AD + AE
Mesura el temps necessari per a què un
impuls elèctric viatgi des del node sinusal
fins al miocardi ventricular adjacent a les
fibres de purkinje.
Una proporció important reflexa el retràs de
conducció a nivell del novde AV, regulat per
l’equilibri entre les fibres del SNS i SNP
Per tant, varia en funció de la FC: més curt
amb FC més ràpides, més perllongat amb FC
més lentes
Tendeix a incrementar-se amb l’edat
Contorn puntiagut
Ona Q: primera ona negativa Anormal en V1-V2 i V3
Normal (petita) en la resta de derivacions
Normal i de qualsevol tamany a DIII i aVR
La seva absència a V5 i V6: anormal
Ona R: tota ona positiva R o r en funció del tamany
“prima” si dins un QRS existeix més d’una ona R (a partir de la segona)
Ona S Qualsevol ona negativa que no sigui la primera
Progressió: gran a V1-V2, petita a V5-V6
Degut a que les derivacions precordials proporcionen una visió
panoràmica de l’activitat elèctrica cardíaca, des del VD (més fi)
fins al VE ( més gruixut), l’ona R augmenta progressivament en
amplitud i duració des de V1 fins a V4 o V5
L’inversió d’aquesta seqüència amb ones R més grans a V1 i V2
pot indicar HVD i l’accenturació d’aquesta seqüència (V5-V6)
HVE.
La pèrdua de progressió de l’ona R des de V1 a V4 pot indicar
pèrdua de miocardi
Duració normal: <120 mseg (inici primera ona
Q o R fins al final de la darrera ona)
Amplitud molt variable (edat, sexe, forma
física). Anormalment petita < 0’5 mV
derivacions dels membres i < 1 mV en
precordials
La duració des de la primera ona (Q o R) fins
al pic de la ona R: deflecció intrinsecoide.
Tradueix el temps que triga l’impuls elèctric
en assolir la superficie epicàrdica des de
l’endocardi
Període durant el qual el miocardi romàn
despolaritzat
En la seva unió amb el QRS (punt J) forma un
angle quasibé de 90º. Seguidament es
continua horitzontalment fins que es curva
discretament amb l’ona T
Primera part situada al mateix nivell
horitzontal que la línia formada pel PR i el
segment TP
Lleus pendents amunt o avall poden ésser
variants de la normalitat
Ona rodona de contorn suau
Direcció positiva en totes les derivacions,
excepte aVR (negativa) i V1 (bifàsica)
Petit pic com a variant de la normalitat
Indentació en nens i ones T negatives
Mesura la duració de l’activació i recuperació elèctrica del
miocardi ventricular
Variació inversa amb la freqüència cardíaca
Duració calculada en funció de la FC
QTc (fórmula de Bazzet)
Límit superior: 460 mseg (0’46 s)
Lleugerament més gran en dones. Augmenta amb l’edat
Normalment absent
Petita, segueix l’ona T, la mateixa direcció i
un 10% del seu voltage
Més prominent V2 o V3
Més gran amb FC més lentes
Clarament separada de l’ona T (interval TU)
però pot existir fusió
Orígen desconegut (no significat patològic)
Cèl·lules M (regió midmiocàrdica del VE)
Top Related