BOLET LITERARI Albert Forment
Els rossinyols d’Oslo
l tercer dia després que m’acomiadaren del restaurant de
la Malva-rosa, me’n vaig anar a collir bolets a Oslo.
Sobretot, rossinyols. Sempre és el mateix: tres mesos de
substitucions i al puto carrer. A la fi de cada contracte, per
relaxar-me, me’n vaig a buscar fongs. A mi sempre m’han
agafat a primeries de juliol i m’han acomiadat a la fi de
setembre. La gent agafa vacances, i jo ocupe el seu lloc buit.
Després, quan tothom torna de la platja, a mi m’envien a l’atur.
Aleshores comencen les pluges de la tardor i jo prenc l’avió i
me’n vaig a Oslo a cercar bolets. Sobretot, rossinyols. A
l’octubre, sota els avets, després de l’estiu i abans de les neus,
en surten pertot arreu. És el moment d’agafar la cistella de
vímet, la navaixa d’esbudellar porcs i el pal de fusta, i
escorcollar muntanyes senceres. Sovint arribe al cim i, quan
no em veu ningú, plore de ràbia. O ho maleïsc tot, i em cague
en Déu. També, més d’una vegada, he buidat la cistella plena,
he agafat furiós el pal i he destrossat tota la collita: fredolics
suculents, pinetells deliciosos, fins i tot rossinyols exquisits
acaben esmicolats per cops arravatats i patacades
forassenyades. Una putada, el meu caràcter violent, perquè
E
1
BOLET LITERARI Albert Forment
els bolets no es mereixen que els maltracte, pobrets meus, tan
saborosos que són.
La pregunta lògica és per què tan lluny, a Oslo. I la
resposta és que no hi ha un altre lloc que em coste vint euros
d’anar-hi, en octubre, i estiga rodejat de boscos plens a vessar
de bolets. Sobretot, rossinyols. És la màgia de les ofertes
irresistibles dels avions de baix cost. A Oslo a les nits potser fa
fred, però encara no gela i les nevades encara no han cobert
amb un mant blanc el paisatge dels voltants. A més, a Oslo
parlen una llengua incomprensible, el noruec. Potser per a uns
altres això és un inconvenient, però per a mi és un avantatge.
No vull comunicar-me amb ningú. M’agrada ser un estranger.
El mòbil l’apague, perquè vull estar ben tranquil, sense que
ningú no em moleste. Hi vaig per descansar, per estar a soles i
oblidar-me dels mals rotllos. Amb una motxilla, un sac de
dormir, dues mudes, un impermeable i unes quantes llandes
en conserva tinc prou per endinsar-me entre els arbres i ser
feliç. Sóc molt destre i amb un manyoc de branques em faig un
aixopluc decent, perquè enllà plou un dia sí i un altre també.
Per als tres o quatre dies que hi romanc, m’és suficient.
Bé, si trie Oslo, ho reconec, també és per un altre motiu
una mica més inconfessable. La primera vegada que hi vaig
anar, vaig tenir una discussió amb un noruec molt maleducat.
El vaig trobar al bell mig del bosc, davant d’un redolí
2
BOLET LITERARI Albert Forment
meravellós de bolets fantàstics. Sobretot, rossinyols. Vaig
intentar d’explicar-li que tots eren meus, sense cap excepció,
però no volgué entendre’m. Ell també en volia collir alguns,
però no li ho vaig permetre. A la fi es va cabrejar, m’espentejà i
jo, en un acte reflex, vaig alçar el braç i, amb el ganivet, li vaig
tallar el coll. Ho vaig fer d’una manera molt natural, ràpida i
neta. Em molestava i el vaig matar, així de senzill, sense més
complicacions. El cas és que d’això ja fa quatre anys. Per
descomptat eixe incident no m’ha impedit de tornar a fer la
meua collita anual de fongs. Sobretot, rossinyols. Però
reconec que ara també hi vaig per un altre motiu. Quan vaig
degollar aquell noruec tan desagradable, em vaig adonar que
a més de recol·lector de bolets també sóc, si fa no fa, caçador.
No de conills ni de raboses ni de porcs senglars. De persones.
D’ençà d’aleshores els boscos d’Oslo són el meu vedat de
caça. Des de fa quatre anys hi vaig, cada vegada més
entusiasmat, més emocionat, més exaltat. A més, he
comprovat que la sang humana és un magnífic adob pels
bolets. Per això, sempre que hi assassine un passejant solitari,
a l’any següent torne a l’escenari del crim –del qual la policia
noruega ja ha retirat el cadàver– i sempre hi trobe, com un
miracle gloriós, un cercle de fongs deliciosos. I sí, ho han
endevinat, són, sobretot, rossinyols.
3