BOLET LITERARI Albert Forment

Els rossinyols d’Oslo

l tercer dia després que m’acomiadaren del restaurant de

la Malva-rosa, me’n vaig anar a collir bolets a Oslo.

Sobretot, rossinyols. Sempre és el mateix: tres mesos de

substitucions i al puto carrer. A la fi de cada contracte, per

relaxar-me, me’n vaig a buscar fongs. A mi sempre m’han

agafat a primeries de juliol i m’han acomiadat a la fi de

setembre. La gent agafa vacances, i jo ocupe el seu lloc buit.

Després, quan tothom torna de la platja, a mi m’envien a l’atur.

Aleshores comencen les pluges de la tardor i jo prenc l’avió i

me’n vaig a Oslo a cercar bolets. Sobretot, rossinyols. A

l’octubre, sota els avets, després de l’estiu i abans de les neus,

en surten pertot arreu. És el moment d’agafar la cistella de

vímet, la navaixa d’esbudellar porcs i el pal de fusta, i

escorcollar muntanyes senceres. Sovint arribe al cim i, quan

no em veu ningú, plore de ràbia. O ho maleïsc tot, i em cague

en Déu. També, més d’una vegada, he buidat la cistella plena,

he agafat furiós el pal i he destrossat tota la collita: fredolics

suculents, pinetells deliciosos, fins i tot rossinyols exquisits

acaben esmicolats per cops arravatats i patacades

forassenyades. Una putada, el meu caràcter violent, perquè

E

1

BOLET LITERARI Albert Forment

els bolets no es mereixen que els maltracte, pobrets meus, tan

saborosos que són.

La pregunta lògica és per què tan lluny, a Oslo. I la

resposta és que no hi ha un altre lloc que em coste vint euros

d’anar-hi, en octubre, i estiga rodejat de boscos plens a vessar

de bolets. Sobretot, rossinyols. És la màgia de les ofertes

irresistibles dels avions de baix cost. A Oslo a les nits potser fa

fred, però encara no gela i les nevades encara no han cobert

amb un mant blanc el paisatge dels voltants. A més, a Oslo

parlen una llengua incomprensible, el noruec. Potser per a uns

altres això és un inconvenient, però per a mi és un avantatge.

No vull comunicar-me amb ningú. M’agrada ser un estranger.

El mòbil l’apague, perquè vull estar ben tranquil, sense que

ningú no em moleste. Hi vaig per descansar, per estar a soles i

oblidar-me dels mals rotllos. Amb una motxilla, un sac de

dormir, dues mudes, un impermeable i unes quantes llandes

en conserva tinc prou per endinsar-me entre els arbres i ser

feliç. Sóc molt destre i amb un manyoc de branques em faig un

aixopluc decent, perquè enllà plou un dia sí i un altre també.

Per als tres o quatre dies que hi romanc, m’és suficient.

Bé, si trie Oslo, ho reconec, també és per un altre motiu

una mica més inconfessable. La primera vegada que hi vaig

anar, vaig tenir una discussió amb un noruec molt maleducat.

El vaig trobar al bell mig del bosc, davant d’un redolí

2

BOLET LITERARI Albert Forment

meravellós de bolets fantàstics. Sobretot, rossinyols. Vaig

intentar d’explicar-li que tots eren meus, sense cap excepció,

però no volgué entendre’m. Ell també en volia collir alguns,

però no li ho vaig permetre. A la fi es va cabrejar, m’espentejà i

jo, en un acte reflex, vaig alçar el braç i, amb el ganivet, li vaig

tallar el coll. Ho vaig fer d’una manera molt natural, ràpida i

neta. Em molestava i el vaig matar, així de senzill, sense més

complicacions. El cas és que d’això ja fa quatre anys. Per

descomptat eixe incident no m’ha impedit de tornar a fer la

meua collita anual de fongs. Sobretot, rossinyols. Però

reconec que ara també hi vaig per un altre motiu. Quan vaig

degollar aquell noruec tan desagradable, em vaig adonar que

a més de recol·lector de bolets també sóc, si fa no fa, caçador.

No de conills ni de raboses ni de porcs senglars. De persones.

D’ençà d’aleshores els boscos d’Oslo són el meu vedat de

caça. Des de fa quatre anys hi vaig, cada vegada més

entusiasmat, més emocionat, més exaltat. A més, he

comprovat que la sang humana és un magnífic adob pels

bolets. Per això, sempre que hi assassine un passejant solitari,

a l’any següent torne a l’escenari del crim –del qual la policia

noruega ja ha retirat el cadàver– i sempre hi trobe, com un

miracle gloriós, un cercle de fongs deliciosos. I sí, ho han

endevinat, són, sobretot, rossinyols.

3