BOLET LITERARI Francesc Mompó

ROSSINYOL DE CANT ALEGRE O TROMPETA DE LA MORT

Quanta lliçó hi ha en la senzillesadel teu retorn,mite desitjat pel prec o la ploma,claustre o espasa de sofrei lliri com llengua de ponent.

Crosta de cant i de pidibuixant el color del concepteen la llunyania dels temps,pedra que t’estens per l’ample de l’ull i que com una mare sol·lícitaet tapa els peus fins al migjorn.

Esperes ple de paciència,quan la primavera d’hiverninvoque els dictats de la muntanya,que una melodia d’aiguafaça el miracle anunciati el fang esdevinga carnde pell coneguda i veu clara.

Aleshores, digníssimament,com una gola geminada,t’elevaràs de la terrasobiranament i lliurei no hi haurà ni llei ni corbellaque et segue l’alè del cicle.

Oh bolet nostrat,seràs rossinyol de cant alegreo trompeta de la mort seràs.