Deu anys de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya Pere Sala. Coordinador de l’Observatori del Paisatge de Catalunya
Cinc dates significades
20 d’octubre de 2000 Aprovació del Conveni europeu del paisatge, impulsat pel Consell d’Europa
14 de desembre de 2000 Adhesió del Parlament de Catalunya al Conveni europeu del paisatge (Resolució 364/VI del Parlament de Catalunya, de 14 de desembre de 2000)
Cinc dates significades
1 de març de 2005 Inici de l’activitat de l’Observatori del Paisatge de Catalunya 30 de novembre de 2004: constitució de l’Observatori en forma de consorci.
Cinc dates significades
OBJECTIU: El reconeixement, la protecció, la ges;ó i l’ordenació del paisatge, a fi de preservar els seus valors naturals, patrimonials, culturals, socials i econòmics en un marc de desenvolupament sostenible.
8 de juny de 2005 Aprovació de la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge per part del Parlament de Catalunya
Cinc dates significades
19 de setembre de 2006 Aprovació de la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge per part del Parlament de Catalunya
Cinc dates significades
Algunes característiques positives de la Llei
Llei de principis bàsics, molt clara i entenedora, fet que apropa el seu text i el seu contingut a les institucions.
Llei pragmàtica i tangible. Persegueix uns objectius mitjançant la creació d’uns instruments i, per tant, l’obtenció d’uns resultats visibles.
Pensada en positiu, i no limitativa o sancionadora, la qual cosa desperta més simpaties que animadversions.
Autèntic reflex del Conveni europeu del paisatge
Recull literalment la definició de paisatge del CEP, des de la seva naturalesa global i integradora.
Via de penetració a l’administració catalana d’una autèntica revolució en la manera d’enfocar les polítiques de paisatge.
El paisatge deixa de tenir una connotació exclusivament estètica per passar a ser un element actiu en l’ordenació i la gestió del territori i un motor de desenvolupament.
Caràcter pioner de les polítiques de paisatge
Catalunya va ser una de les primeres regions europees en institucionalitzar el paisatge després de l’aprovació del CEP.
Llei de les més fonamentades d’Europa en els principis i els objectius del CEP.
Creació de l’Observatori del Paisatge.
A g r i c u l t u
r a
T r a
n s p o r t
P l a n e j a
m e n t
E n e r g
i a
T u r i s m
e
P a i s a t g e
2
(
ACCIONS DELS GOVERNS
EL CONTEXTO DE APOYO
RESPONSABILITATS ATRIBUIBLES A TOTES LES ADMINISTRACIONS I PER A TOTS ELS PAISATGES
ACCIONS DE
COOPERACIÓ ENTRE
GOVERNS 1.Reconèixer
els paisatges en la Legislació
2. Integrar el paisatge en tota l’acció del govern
12. Cooperar a Europa
3. Identificar paisatges
4. Avaluar paisatges
5. Establir objectius de qualitat
paisatgística
6. Protegir paisatges
7. Gestionar paisatges
8. Ordenar paisatges
9. Seguir l’evolució dels
canvis
12 accions / passos per a implementar el CEP
10. Promocionar la educación y la formación
10. Promocionar l’educació i la formació
11. Augmentar la conciència i el reconeixement del
paisatge
[art.5 ]
[Llei 8/2005]
[art.11 ] [art.11 ]
[art.11 ]
[art.6]
[art.6]
[art.6 ]
[art.6 ] [art.7 ]
[art.15 ] [art.15 ]
Instruments de la Llei del paisatge
CATÀLEG DE PAISATGE -‐ Mapa dels paisatges de Catalunya -‐ Caracterització (valors, dinàmiques, etc.) -‐ Objectius de qualitat paisatgística, mesures i accions
Caracterització i OQP
LOCA
L I
SUPR
ALO
CAL
CATA
LUNYA
IN
STRU
MEN
TS
TRANSV
ERSA
LS
Catàlegs de paisatge
Una eina fonamental tant pel coneixement del territori, com per a la seva gestió.
Algunes reptes: -‐ Que els objectius de qualitat esdevinguin directrius del paisatge. -‐ Utilitzats per comissions d’urbanisme i per d’altres comissions sectorials. -‐ La seva actualització.
DIRECTRIUS DEL PAISATGE -‐ Territorials (PTP, PDU…) i sectorials -‐ Accions / projectes concrets -‐ Distingir obligatòries de recomanacions -‐ Prioritzar recomanacions a obligacions -‐ Plenament integrades al PTP, PDU...
Instruments de la Llei del paisatge
CATÀLEG DE PAISATGE -‐ Mapa dels paisatges de Catalunya -‐ Caracterització (valors, dinàmiques, etc.) -‐ Objectius de qualitat paisatgística, mesures i accions
Caracterització i OQP Polítiques territorials i sectorials
LOCA
L I
SUPR
ALO
CAL
CATA
LUNYA
IN
STRU
MEN
TS
TRANSV
ERSA
LS
Catàlegs de paisatge
DIRECTRIUS DEL PAISATGE
Pla territorial parcial
Directrius del paisatge
Instrument dels més importants de la Llei i que ha suposat un autèntic exercici d’innovació en la planificació.
És l’eina que vincula i facilita el pas –ràpid i directe-‐ entre els objec9us de qualitat paisatgís9ca i els instruments de planejament territorial i les polí;ques sectorials.
Catàlegs de paisatge
DIRECTRIUS DEL PAISATGE
Pla territorial parcial
Directrius del paisatge
Dels sis catàlegs aprovat fins al moment, de dos se n’han derivat directrius del paisatge en els plans territorials (Terres de l’Ebre i Comarques Gironines).
Assignatura pendent: la seva incidència en instruments d’escala més reduïda, com el urbanístics, sobre les polítiques sectorials, i sobre l’acció directa sobre el territori.
Enorme utilitat de les unitats de paisatge, no només com a àmbit de comprensió i descripció del caràcter d’un determinat paisatge, sinó com a un àmbit de gestió, d’ordenació i d’intervenció en el paisatge .
Cal pensar en aquest mapa de paisatges com quelcom més que un mer mapa de paisatges, i veure les unitats de paisatge com a àmbits funcionals, de referència, que permeten passar de la generalització a la concreció.
Mapa de les unitats de paisatge de Catalunya
DIRECTRIUS DEL PAISATGE -‐ Territorials (PTP, PDU…) i sectorials -‐ Accions / projectes concrets -‐ Distingir obligatòries de recomanacions -‐ Prioritzar recomanacions a obligacions -‐ Plenament integrades al PTP, PDU...
Instruments de la Llei del paisatge
CATÀLEG DE PAISATGE -‐ Mapa dels paisatges de Catalunya -‐ Caracterització (valors, dinàmiques, etc.) -‐ Objectius de qualitat paisatgística, mesures i accions
Caracterització i OQP Polítiques territorials i sectorials
INFORME SOBRE L’ESTAT DEL PAISATGE DE CATALUNYA
-‐ Estat del paisatge i la seva evolució -‐ Efectivitat de polítiques i normes -‐ Relació amb les polítiques europees -‐ Grau de satisfacció paisatgística
Avaluació i seguiment
LOCA
L I
SUPR
ALO
CAL
CATA
LUNYA
IN
STRU
MEN
TS
TRANSV
ERSA
LS
DIRECTRIUS DEL PAISATGE -‐ Territorials (PTP, PDU…) i sectorials -‐ Accions / projectes concrets -‐ Distingir obligatòries de recomanacions -‐ Prioritzar recomanacions a obligacions -‐ Plenament integrades al PTP, PDU...
Instruments de la Llei del paisatge
CATÀLEG DE PAISATGE -‐ Mapa dels paisatges de Catalunya -‐ Caracterització (valors, dinàmiques, etc.) -‐ Objectius de qualitat paisatgística, mesures i accions
Caracterització i OQP Polítiques territorials i sectorials
INFORME SOBRE L’ESTAT DEL PAISATGE DE CATALUNYA
-‐ Estat del paisatge i la seva evolució -‐ Efectivitat de polítiques i normes -‐ Relació amb les polítiques europees -‐ Grau de satisfacció paisatgística
Avaluació i seguiment
LOCA
L I
SUPR
ALO
CAL
CATA
LUNYA
IN
STRU
MEN
TS
TRANSV
ERSA
LS
-‐ Eina de concertació i d’assoliment acords en un territori -‐ Eina per relligar i coordinar estratègies i actuacions ja en marxa -‐ No només àmbit territorial com actualment, també “temàtic” -‐ Impulsors: ampliar a entitats i privats -‐ Flexibilitzar àmbit territorial, procés i continguts (reforçar ’àmbit de la unitat de paisatge)
Cooperació i concertació
-‐ Voluntari, però vinculant (territorialment i urbanística) un cop aprovat -‐ “Acord del paisatge” integra denominacions diverses existents que es mantindran (carta del paisatge, pla de paisatge, etc.) -‐ Base d’aplicació per als instruments de planejament
CARTA DEL PAISATGE / ACORDS PEL PAISATGE
Cartes del paisatge
DIRECTRIUS DEL PAISATGE -‐ Territorials (PTP, PDU…) i sectorials -‐ Accions / projectes concrets -‐ Distingir obligatòries de recomanacions -‐ Prioritzar recomanacions a obligacions -‐ Plenament integrades al PTP, PDU...
Instruments de la Llei del paisatge
CATÀLEG DE PAISATGE -‐ Mapa dels paisatges de Catalunya -‐ Caracterització (valors, dinàmiques, etc.) -‐ Objectius de qualitat paisatgística, mesures i accions
Caracterització i OQP Polítiques territorials i sectorials
INFORME SOBRE L’ESTAT DEL PAISATGE DE CATALUNYA
-‐ Estat del paisatge i la seva evolució -‐ Efectivitat de polítiques i normes -‐ Relació amb les polítiques europees -‐ Grau de satisfacció paisatgística
Avaluació i seguiment
ESTUDIS I INFORMES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
-‐ Prioritzar projectes grans i d’interès públic (nous creixements urbans, etc) -‐ Simplificació del procés, però més vinculant -‐ Informe vinculant (amb mesures de compensació –paisatgístiques-‐)
Integració paisatgística
LOCA
L I
SUPR
ALO
CAL
CATA
LUNYA
IN
STRU
MEN
TS
TRANSV
ERSA
LS
-‐ Eina de concertació i d’assoliment acords en un territori -‐ Eina per relligar i coordinar estratègies i actuacions ja en marxa -‐ No només àmbit territorial com actualment, també “temàtic” -‐ Impulsors: ampliar a entitats i privats -‐ Flexibilitzar àmbit territorial, procés i continguts (reforçar ’àmbit de la unitat de paisatge)
Cooperació i concertació
-‐ Voluntari, però vinculant (territorialment i urbanística) un cop aprovat -‐ “Acord del paisatge” integra denominacions diverses existents que es mantindran (carta del paisatge, pla de paisatge, etc.) -‐ Base d’aplicació per als instruments de planejament
CARTA DEL PAISATGE / ACORDS PEL PAISATGE
Ha contribuït notablement a incrementar la conscienciació sobre el paisatge.
Si mai es reformulen... -‐ Simplificar el procediment, i
incrementar la seva incidència real en la millora de la qualitat dels projectes, molt especialment als que afecten el sòl no urbanitzable.
-‐ Vinculant i incloure dins d’aquesta vinculació els projectes amb més incidència en el paisatge endegats per la pròpia administració.
Estudis i informes d’impacte i integració paisatgística
DIRECTRIUS DEL PAISATGE -‐ Territorials (PTP, PDU…) i sectorials -‐ Accions / projectes concrets -‐ Distingir obligatòries de recomanacions -‐ Prioritzar recomanacions a obligacions -‐ Plenament integrades al PTP, PDU...
Instruments de la Llei del paisatge
CATÀLEG DE PAISATGE -‐ Mapa dels paisatges de Catalunya -‐ Caracterització (valors, dinàmiques, etc.) -‐ Objectius de qualitat paisatgística, mesures i accions
Caracterització i OQP Polítiques territorials i sectorials
INFORME SOBRE L’ESTAT DEL PAISATGE DE CATALUNYA
-‐ Estat del paisatge i la seva evolució -‐ Efectivitat de polítiques i normes -‐ Relació amb les polítiques europees -‐ Grau de satisfacció paisatgística
Avaluació i seguiment
ESTUDIS I INFORMES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
-‐ Prioritzar projectes grans i d’interès públic (nous creixements urbans, etc) -‐ Simplificació del procés, però més vinculant -‐ Informe vinculant (amb mesures de compensació –paisatgístiques-‐)
Integració paisatgística
FONS DEL PAISATGE
-‐ 1% dels projectes públics (sistema cofinançat) -‐ Mecenatge i patrocini (amb incentius fiscals) -‐ Pressupostos generals de la Generalitat -‐ Loteria Nacional?
Finançament
LOCA
L I
SUPR
ALO
CAL
CATA
LUNYA
IN
STRU
MEN
TS
TRANSV
ERSA
LS
-‐ Eina de concertació i d’assoliment acords en un territori -‐ Eina per relligar i coordinar estratègies i actuacions ja en marxa -‐ No només àmbit territorial com actualment, també “temàtic” -‐ Impulsors: ampliar a entitats i privats -‐ Flexibilitzar àmbit territorial, procés i continguts (reforçar ’àmbit de la unitat de paisatge)
Cooperació i concertació
-‐ Voluntari, però vinculant (territorialment i urbanística) un cop aprovat -‐ “Acord del paisatge” integra denominacions diverses existents que es mantindran (carta del paisatge, pla de paisatge, etc.) -‐ Base d’aplicació per als instruments de planejament
CARTA DEL PAISATGE / ACORDS PEL PAISATGE
Planejament urbanístic
UNITATS DE PAISATGE -‐ Àmbit d’implementació de les polítiques de paisatge a l’escala local (mun. i supramun.) -‐ Concreció d’OQP, de criteris i mesures, de projectes concrets, etc, a escala local que s’integraran en els instruments de planejament urbanístic. -‐ Èmfasi en les noves construccions en SNU, i en el planejament derivat
Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge
Depèn dels pressupostos públics ordinaris de la Generalitat.
Si mai es repensa, s’hauria de dotar per vies diverses i complementàries.
Podria cobrir més necessitats. No limitar-‐se a la restauració física d’alguns paisatges. Obrir-‐se també a projectes socials, comunitaris, locals de gestió i d’impuls de paisatges amb un elevat valor simbòlic, cultural, etc.
Instrument de finançament per actuacions de millora paisatgís9ca.
DIRECTRIUS DEL PAISATGE -‐ Territorials (PTP, PDU…) i sectorials -‐ Accions / projectes concrets -‐ Distingir obligatòries de recomanacions -‐ Prioritzar recomanacions a obligacions -‐ Plenament integrades al PTP, PDU...
Instruments de la Llei del paisatge (algunes propostes)
CATÀLEG DE PAISATGE -‐ Mapa dels paisatges de Catalunya -‐ Caracterització (valors, dinàmiques, etc.) -‐ Objectius de qualitat paisatgística, mesures i accions
Caracterització i OQP Polítiques territorials i sectorials
INFORME SOBRE L’ESTAT DEL PAISATGE DE CATALUNYA
-‐ Estat del paisatge i la seva evolució -‐ Efectivitat de polítiques i normes -‐ Relació amb les polítiques europees -‐ Grau de satisfacció paisatgística
Avaluació i seguiment
ESTUDIS I INFORMES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
-‐ Prioritzar projectes grans i d’interès públic (nous creixements urbans, etc) -‐ Simplificació del procés, però més vinculant -‐ Informe vinculant (amb mesures de compensació –paisatgístiques-‐)
Integració paisatgística
FONS DEL PAISATGE
-‐ 1% dels projectes públics (sistema cofinançat) -‐ Mecenatge i patrocini (amb incentius fiscals) -‐ Pressupostos generals de la Generalitat -‐ Loteria Nacional
Finançament
LOCA
L I
SUPR
ALO
CAL
CATA
LUNYA
IN
STRU
MEN
TS
TRANSV
ERSA
LS
ESTRATÈGIA NACIONAL DE PAISATGE Document estratègic que dibuixa la política de paisatge i el seu vincle amb les polítiques sectorials, en el marc del CEP
Política de paisatge
-‐ Eina de concertació i d’assoliment acords en un territori -‐ Eina per relligar i coordinar estratègies i actuacions ja en marxa -‐ No només àmbit territorial com actualment, també “temàtic” -‐ Impulsors: ampliar a entitats i privats -‐ Flexibilitzar àmbit territorial, procés i continguts (reforçar ’àmbit de la unitat de paisatge)
Cooperació i concertació
-‐ Voluntari, però vinculant (territorialment i urbanística) un cop aprovat -‐ “Acord del paisatge” integra denominacions diverses existents que es mantindran (carta del paisatge, pla de paisatge, etc.) -‐ Base d’aplicació per als instruments de planejament
CARTA DEL PAISATGE / ACORDS PEL PAISATGE
Planejament urbanístic
UNITATS DE PAISATGE -‐ Àmbit d’implementació de les polítiques de paisatge a l’escala local (mun. i supramun.) -‐ Concreció d’OQP, de criteris i mesures, de projectes concrets, etc, a escala local que s’integraran en els instruments de planejament urbanístic. -‐ Èmfasi en les noves construccions en SNU, i en el planejament derivat
DIRECTRIUS DEL PAISATGE -‐ Territorials (PTP, PDU…) i sectorials -‐ Accions / projectes concrets -‐ Distingir obligatòries de recomanacions -‐ Prioritzar recomanacions a obligacions -‐ Plenament integrades al PTP, PDU...
Instruments de la Llei del paisatge (algunes propostes)
“TAULA DEL PAISATGE” -‐ Eina de vincle amb les polítiques sectorials -‐ Punt de trobada, espai d’intercanvi d’informació, coneixement i experiències, impuls de sinergies
CATÀLEG DE PAISATGE -‐ Mapa dels paisatges de Catalunya -‐ Caracterització (valors, dinàmiques, etc.) -‐ Objectius de qualitat paisatgística, mesures i accions
Caracterització i OQP Polítiques territorials i sectorials
INFORME SOBRE L’ESTAT DEL PAISATGE DE CATALUNYA
-‐ Estat del paisatge i la seva evolució -‐ Efectivitat de polítiques i normes -‐ Relació amb les polítiques europees -‐ Grau de satisfacció paisatgística
Avaluació i seguiment
ESTUDIS I INFORMES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
-‐ Prioritzar projectes grans i d’interès públic (nous creixements urbans, etc) -‐ Simplificació del procés, però més vinculant -‐ Informe vinculant (amb mesures de compensació –paisatgístiques-‐)
Integració paisatgística
FONS DEL PAISATGE
-‐ 1% dels projectes públics (sistema cofinançat) -‐ Mecenatge i patrocini (amb incentius fiscals) -‐ Pressupostos generals de la Generalitat -‐ Loteria Nacional
Finançament
LOCA
L I
SUPR
ALO
CAL
CATA
LUNYA
IN
STRU
MEN
TS
TRANSV
ERSA
LS
ESTRATÈGIA NACIONAL DE PAISATGE Document estratègic que dibuixa la política de paisatge i el seu vincle amb les polítiques sectorials, en el marc del CEP
Política de paisatge
-‐ Eina de concertació i d’assoliment acords en un territori -‐ Eina per relligar i coordinar estratègies i actuacions ja en marxa -‐ No només àmbit territorial com actualment, també “temàtic” -‐ Impulsors: ampliar a entitats i privats -‐ Flexibilitzar àmbit territorial, procés i continguts (reforçar ’àmbit de la unitat de paisatge)
Cooperació i concertació
-‐ Voluntari, però vinculant (territorialment i urbanística) un cop aprovat -‐ “Acord del paisatge” integra denominacions diverses existents que es mantindran (carta del paisatge, pla de paisatge, etc.) -‐ Base d’aplicació per als instruments de planejament
CARTA DEL PAISATGE / ACORDS PEL PAISATGE
Planejament urbanístic
UNITATS DE PAISATGE -‐ Àmbit d’implementació de les polítiques de paisatge a l’escala local (mun. i supramun.) -‐ Concreció d’OQP, de criteris i mesures, de projectes concrets, etc, a escala local que s’integraran en els instruments de planejament urbanístic. -‐ Èmfasi en les noves construccions en SNU, i en el planejament derivat
DIRECTRIUS DEL PAISATGE -‐ Territorials (PTP, PDU…) i sectorials -‐ Accions / projectes concrets -‐ Distingir obligatòries de recomanacions -‐ Prioritzar recomanacions a obligacions -‐ Plenament integrades al PTP, PDU...
Instruments de la Llei del paisatge (algunes propostes)
“TAULA DEL PAISATGE” -‐ Eina de vincle amb les polítiques sectorials -‐ Punt de trobada, espai d’intercanvi d’informació, coneixement i experiències, impuls de sinergies
CATÀLEG DE PAISATGE -‐ Mapa dels paisatges de Catalunya -‐ Caracterització (valors, dinàmiques, etc.) -‐ Objectius de qualitat paisatgística, mesures i accions
Caracterització i OQP Polítiques territorials i sectorials
INFORME SOBRE L’ESTAT DEL PAISATGE DE CATALUNYA
-‐ Estat del paisatge i la seva evolució -‐ Efectivitat de polítiques i normes -‐ Relació amb les polítiques europees -‐ Grau de satisfacció paisatgística
Avaluació i seguiment
ESTUDIS I INFORMES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
-‐ Prioritzar projectes grans i d’interès públic (nous creixements urbans, etc) -‐ Simplificació del procés, però més vinculant -‐ Informe vinculant (amb mesures de compensació –paisatgístiques-‐)
Integració paisatgística
FONS DEL PAISATGE
-‐ 1% dels projectes públics (sistema cofinançat) -‐ Mecenatge i patrocini (amb incentius fiscals) -‐ Pressupostos generals de la Generalitat -‐ Loteria Nacional
Finançament
LOCA
L I
SUPR
ALO
CAL
CATA
LUNYA
IN
STRU
MEN
TS
TRANSV
ERSA
LS
-‐ TRANSVERSALITAT -‐ CONCERTACIÓ -‐ IMPLICACIÓ CIUTADANA -‐ COOPERACIÓ PÚBLICO-‐PRIVADA -‐ INTERNACIONALITZACIÓ -‐ SECTORS ESTRATÈGICS -‐ EMPRENEDORIA I OCUPACIÓ -‐ DESENVOLUPAMENT LOCAL -‐ COOPERACIÓ TRANSFRONTERERA -‐ COMUNICACIÓ I SENSIBILITZACIÓ -‐ RECERCA, FORMACIÓ I EDUCACIÓ
FACTORS QUE CAL REFORÇAR
ESTRATÈGIA NACIONAL DE PAISATGE Document estratègic que dibuixa la política de paisatge i el seu vincle amb les polítiques sectorials, en el marc del CEP
Política de paisatge
-‐ Eina de concertació i d’assoliment acords en un territori -‐ Eina per relligar i coordinar estratègies i actuacions ja en marxa -‐ No només àmbit territorial com actualment, també “temàtic” -‐ Impulsors: ampliar a entitats i privats -‐ Flexibilitzar àmbit territorial, procés i continguts (reforçar ’àmbit de la unitat de paisatge)
Cooperació i concertació
-‐ Voluntari, però vinculant (territorialment i urbanística) un cop aprovat -‐ “Acord del paisatge” integra denominacions diverses existents que es mantindran (carta del paisatge, pla de paisatge, etc.) -‐ Base d’aplicació per als instruments de planejament
CARTA DEL PAISATGE / ACORDS PEL PAISATGE
Planejament urbanístic
UNITATS DE PAISATGE -‐ Àmbit d’implementació de les polítiques de paisatge a l’escala local (mun. i supramun.) -‐ Concreció d’OQP, de criteris i mesures, de projectes concrets, etc, a escala local que s’integraran en els instruments de planejament urbanístic. -‐ Èmfasi en les noves construccions en SNU, i en el planejament derivat
www.catpaisatge.net www.twitter.com/catpaisatge
www.facebook.com/catpaisatge
Foto: Pere Duran
Top Related