Xavier Major
Governança i addicions:
Una mirada en polítiques de
drogues des d’Europa i Catalunya
XII Jornada, Novembre 2016
Polítiques de drogues: de l’acció global a la local
Museu Marítim de Barcelona, 30 de novembre
1
Els processos i estructures de presa de
decisions i de gestió de polítiques
públiques que impliquen persones més
enllà del límits entre agencies públiques,
organismes governamentals, i/o esferes
públiques i privades per tal d’assolir un
objectiu que d’altra manera no es podria
aconseguir
Emerson, Nabatchi and Balogh, 2012
Què entenem per Governança ?
Marc del benestar definit per l’OCDE
Governança en referència a:
Font: OECD (1011), How’s Life? Measuring Well-Being, OECD Publishing
Factors de
l’estat
• Convergència UE
• Indicadors de
Benestar
• Valors socioculturals
• Estructures
polítiques
• Transparència
• Índex de percepció
de la corrupció
• Indicadors
socioeconòmics
PERFIL DEL PAÍS: • Geopolítica
• Indicadors de consum
• Evolució històrica
• Alineació internacional
• Guies i bones
pràctiques
ESTRATÈGIA
• Regulació de les
addicions
• Focalització
• Priorització
ESTRUCTURA
• Estructura estatal
organitzativa
• Xarxa d’actors
En les polítiques sobre addiccions, l’estructura de segueix l'estratègia
La Governança de les addiccions a Europa:
Un model per a l’anàlisi
Factors de la política
T Ysa, J Colom, A Albareda, A Ramon, M Carrión, & Lidia Segura. 2014. Governance of Addictions: European Public Policies. Oxford University Press
Estratègia i estructura en polítiques sobre l’addició
• Actuant sobre les drogues legals i il·legals juntes
• Experiència llarga en polítiques sobre drogues i addicions
• Estructures organitzatives complexes
• Nivell múltiples de governança i alts nivells de descentralització
• Implicació de les parts interessades (stakeholders)
• Focalitzat a l’individu:
protegir els ciutadans
del dany
• El Ministeri de
l’Interior és el màxim
responsable per
planificar i aplicar les
polítiques de drogues
• Enfocament sobre la
legislació
• Penalització de l’ús de
drogues
• El disseny de
polítiques és reactiu
• Seguretat pública més
que enfocament
orientat a la salut
• Focalitzat en la gent i en
la societat en general
• El Ministeri de Salut és el
màxim responsable per
planificar i aplicar les
polítiques de drogues
• Enfocament de Reducció
de Danys
• Despenalització de l’ús
de drogues; tolerància
social; assegurar la
llibertat personal dels
ciutadans
• El disseny de polítiques
és proactiu
• Enfocament orientat a la
salut més que a la
seguretat pública
• Separar les polítiques en funció de les substàncies
• Poca experiència en aquesta àrea i poca continuïtat
• Estructures organitzatives simples
• Estructures organitzatives centralitzades
• Exclusió de les parts interessades (stakeholders)
Polítiques globals i
integradores: Addicions i
estils de vida
Enfocament
centrat en la
seguretat i en la
malaltia
Gestió
relacional del
benestar
Intervencions reactives
basades en cada substància
ESTRATÈGIA
Polítiques globals i exhaustives:
Addicions i estils de vida
Intervencions reactives
basades en cada substància
Enfocament basat
en la seguretat i la
malaltia
Gestió relacional
del benestar
Governança de les addiccions: Models europeus i visions
EU
Tamyko , Colom i cols 2014
Governança a les addiccions: 4 models
MODEL CARACTERÍSTIQUES PAÏSOS
INNOVACIÓ
(marquen tendència)
EN DROGUES
IL·LEGALS
Combina una estratègia focalitzada en el benestar i en una
gestió relacional amb un enfocament global /exhausitu
Focus en les drogues il·legals a través de la reducció de
danys. Poca atenció a les polítiques de les drogues legals.
Bèlgica, República Txeca,
Alemanya, Itàlia, Luxemburg,
Holanda, Portugal i Espanya.
REGULACIÓ DE
SUBSTÀNCIES
LEGALS
Combina una estratègia focalitzada en el benestar i en una
gestió relacional amb un enfocament global /exhausitu
Focus en substàncies legals (tabac i alcohol). No
descriminalització de la possessió.
Finlàndia, França, Irlanda,
Noruega, Suècia i Regne Unit.
TRANSICIÓ
Països amb polítiques en transició d'un model tradicional a
un model més global/exhaustiu però encara amb separació
de polítiques de drogues legals i il·legals. No
descriminalització de la possessió.
Àustria, Bulgària, Xipre,
Dinamarca, Polònia i Eslovènia.
TRADICIONAL Focus en l'individu i en la seguretat i la malaltia, sense visió
de conjunt. Tracta les substàncies de manera separada.
Estònia, Grècia, Hongria,
Letònia, Lituània, Malta,
Romania i Rep. Eslovaca.
Tamyko , Colom i cols 2014
7
Estratègies estatals de drogues
Tres tendències europees
1. Despenalització
2. Introducció àmplia de les polítiques de reducció de danys per
drogues legals i il·legals
3. Canvi de repressió a regulació
Governança inclusiva amb tot el govern
Estratègia Estructura
• Estratègies governamentals per les
addiccions globals/exhaustives,
combinant drogues legals i il·legals
• Enfocament en el benestar. L’impacte
en el dany és independent de la
substància. Multicausalitat
• Polítiques anticipatòries i innovadores
• Despenalització del consum
• Alineat amb estratègies
internacionals
• Governança en coordinació amb
xarxes: estructures organitzatives
complexes i implicació de les parts
interessades
• Trenca compartiments estancs dins el
govern: Salut, Social, Justícia,
Interior,...
• Polítiques públiques locals i regionals
per crear polítiques comunitàries i
xarxes per donar-hi resposta, sense
perdre de vista l’estratègia comuna
• Evitar crear noves estructures
organitzatives amb l’aparició de noves
substàncies addictives
Pla de Salut de
Catalunya
Pla Director de Salut Mental i
Addiccions
Pla interdepartamental de salut pública
(PINSAP)
ESTRATÈGIA DE PREVENCIÓ
SOBRE DROGUES
Planificació estratègica (Drogues)
European action plan to
reduce the harmful use of
alcohol 2012–2020
European Union Drugs Strategy
2013- 2020
Llibre blanc de la prevenció: consum de drogues i problemes associats
Pla d’actuació en prevenció sobre drogues 2012-2016
Estrategia Nacional sobre
Drogas 2009-2016
Pla d’acció europeu en alcohol de la OMS (2012-20)
1. Lideratge i compromís
2. Resposta dels serveis de salut
3. Prevenció comunitària i en el lloc de treball
4. Restriccions i controls en alcohol i conducció
5. Limitacions a l’accessibilitat
6. Restriccions en la promoció i la publicitat
7. Polítiques de preus i impostos de les begudes
8. Reducció de danys en els consumidors i en tercers
9. Reduir el consum de begudes de producció il·legal
10. Vigilància i monitorització
Estratègia europea de drogues (2013-20)
i Plan d’acció (2013-16)
Estratègia de prevenció sobre drogues a Catalunya
Treball de consens entre els
professionals del sector, a
través de:
• 7 grups de treball i
• 2 jornades participatives.
Exercici de
consens per part
de més de 300
professionals del
sector
Universalitat
Equitat
Accessibilitat
Multiculturalitat
Sensibilitat als aspectes de gènere
Adequació temporal
Participació
Anticipació
Pla d’Actuació en Prevenció sobre Drogues (PAPD) 2012-16
PRINCIPIS RECTORS envers a:
Respecte
No-discriminació
No-estigmatització
Confidencialitat
Transversalitat
Interdisciplinarietat
Participació
Formació i capacitació
Intersectorialitat
Territorialitat
Consideració del marc legal i institucional
Coordinació
Qualitat
Avaluació
Investigació
Innovació
Pla d’Actuació en Prevenció sobre Drogues (PAPD) 2012-16
OBJECTIUS GENERALS
Disminuir la prevalença del consum
de drogues, tant les socialment
integrades com les que no ho estan.
Incrementar l’edat d’inici del
consum de drogues.
Reduir la morbiditat, la
discapacitat i la mortalitat
derivades de l’ús de drogues, tant en
persones consumidores com en
persones no consumidores d’alcohol,
tabac i/o altres drogues.
Disminuir les situacions
personals, familiars i socials no
desitjades (conflictivitat, violència,
exclusió, etc.).
Reduir els riscos i els efectes
adversos, per a les persones i la
comunitat, relacionats amb el
consum de drogues, tant si és
experimental com si és ocasional o
habitual.
COORDINACIÓ interinstitucional i
intersectorial. FORMACIÓ
INSTRUMENTS
DE SUPORT QUALITAT
CARTERA DE
SERVEIS MILLORA DEL
CONEIXEMENT
OBJECTIUS OPERACIONALS
Educatiu
Familiar
Oci Lleure
Laboral
Serveis de Salut
Comuni-tari
Comissió Interdepartamental sobre
Drogues a Catalunya
• Centres de Justícia Juvenil
• Direcció General d‘Entitats Juridiques
i de Dret
• Direcció General de Joventut
• Direcció General d'Atenció a la
Infància i l'Adolescència (DGAIA)
• Direcció General d'Atenció a la
Família i Comunitat Educativa
• Direcció General de la Policia
• Direcció General d‘Administració
Local
Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
• Secretaria General del Consell
Interuniversitari de Catalunya
• Subdirecció General d'Universitats
• Consell Interuniversitari de Catalunya
Comissió
INTER-
DEPARTAMENTAL
38 integrants
Entitats i Societats Científiques
28 Grups
de Treball
17
Treball en xarxa
17
Consorcis
Ajuntaments
Consells Comarcals
Diputacions Mancomunitats
En xarxa amb els
ens locals : Ajuntaments,
Consells Comarcals,
Diputacions, Mancomunitats,
Consorcis i
XARXES
de municipis
18
Treball en xarxa
18
Coordinació amb 19 XARXES
Societats
Científiques
Professionals
Gremis
UNIVERSITATS
XARXA DE SALUT MENTAL
Sociedad Española de Toxicomanías
19
Treball en xarxa
19
Treball en xarxa
+ de 50 ENTITATS
especialitzades
Associació
Agrupació de persones entorn a les addiccions i als tòxics
Asociación de Pacientes Dependientes a Opiáceos
Associació d'intervenció en
drogodependències d'Ègara
Associació per a la Prevenció i Rehabilitació de
les Dependències
Associació d'Exdrogodependents de
Catalunya
Spirup 20
20
Treball en xarxa
Aliances a l’Estat Espanyol
i a nivell europeu i
mundial
• Conferencia Sectorial
• Comisión Interautonómica
• Consejo Asesor
ENTITATS
Estat Espanyol
Europa
Món
21
21
Finançament: Criteris de priorització i adjudicació
59% 13%
28%
Subvencions
Convenis
Contractes
Atenció a la necessitat i dimensió de la
problemàtica. Consideració de paràmetres o
indicadors d’impacte epidemiològic, social i/o
econòmic.
Atenció als Problemes emergents i als Col·lectius
prioritaris: • Infància, adolescència i joventut.
• Persones amb consum problemàtic de drogues, o de risc.
• Persones amb trastorns per l’abús d’alcohol, tabac o altres drogues.
• Persones en situació de vulnerabilitat social, en risc d’exclusió social o
en situació manifesta d’exclusió.
Atenció al principi de precaució davant l’absència
d’evidència científica sòlida.
Consideració de l’evidència d’efectivitat.
Valoració de l’Eficiència, Operativitat i
Sostenibilitat.
Atenció als Resultats.
22
Nova Llei FUTUR de la prevenció a Catalunya
Nova Llei
Desplegament de l’ASPC al territori
Nou Pla de prevenció de Catalunya (2017-21)
Addicció al joc, xarxes socials,
tecnologies digitals, sexe,
autoimatge corporal, compres
compulsives, exercici físic o
laboral.
Nova Llei
Nous conceptes:
Proposta de reforma de la Llei 20/1985, de 25 de juliol,
de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden
generar dependència
Consum d’alcohol i drogues = fenomen dinàmic i canviant.
Ampliar el ventall de substàncies
Problemàtiques derivades del consum de drogues més enllà de trastorns de dependència.
Assoliments importants a Catalunya (Pla d’acció de drogues, RR.DD., etc)
Nous patrons i formes de consum. Noves necessitats i nous reptes
Reforç en polítiques i accions amb l’evidència i, on no n’hi hagi, el consens d’experts.
Alineació amb el marc estratègic i legal a nivell de l’estat espanyol i internacional . (NU, OMS, UNODC, UNAIDS)
Resposta al fet que Catalunya és país d’entrada i pas de drogues cap a Europa.
En concordança amb les altres lleis:
Consum recreatiu / Consum de risc /
Policonsum
Impacte i les característiques de les diferents
substàncies.
--------------------------------------
Col·lectius vulnerables
Consolidació dels models de reducció de riscos i
de reducció de danys.
Impacte de les TIC.
Estratègies de promoció de la industria
alcoholera.
Canvis en la demanda de tractament.
Nous problemes de salut i danys a tercers.
Delimitació del rol del sector econòmic en la
definició de les polítiques (industria alcohol).
Nous reptes al voltant de les polítiques del
cànnabis.
Alcohol, tabac, derivats cànnabis i
opiacis, psicoestimulants,
al·lucinògens, medicaments
psicotròpics, amfetamínics, Noves
Substàncies Psicoactives
(Fentanil, cannabinoids sintètics,
catinones, opiòids sintètics... =>
desconeixement de composició i
efectes)
Incloure comportaments susceptibles de generar addiccions (Socioaddiccions)
Desplegament de l’AGSP al territori
39 OFICINES TERRITORIALS DE
SALUT PÚBLICA formats per
professionals de la salut pública
que fan actuacions relatives a la
promoció de la salut i la protecció
de la salut, la prevenció de la
malaltia i la vigilància, treballant
amb els ens locals i el teixit
comunitari.
L’Agència de Salut Pública de Catalunya s’ordena en demarcacions territorials
(serveis regionals), que disposen de recursos humans per acomplir les activitats
de salut pública en el territori.
Barcelona
Camp de Tarragona
Terres de l’Ebre
Girona
Catalunya central
Alt Pirineu i Aran
Lleida
Nou Pla de prevenció de Catalunya (2017-21)
Treball en Xarxa (Sinèrgies)
Potenciar la Formació dels
professionals del sector.
Fomentar i donar suport a la
Qualitat (planificació i avaluació).
Potenciar el SIPD com a eina de
planificació i font de coneixement
de l’experiència al territori.
Abordatge Comunitari
Metodologia:
• Des de la participació i
implicació dels professionals del
sector: Ens locals, Consells Comarcals,
Diputacions, l’Associació Catalana de
Municipis, la Federació Catalana de
Municipis, entitats no governamentals,
societats científiques, associacions de
persones afectades i de professionals,
altres Departaments de la Generalitat i
altres institucions implicades.
Punts Clau:
• S’han desenvolupat el 80% de les
actuacions previstes
• Prioritzar les
actuacions pendents
de finalitzar.
Hipnòtics
Cànnabis
Alertes NPS
“Botellot”
Consum gent gran
...
20%
80%
Línies de treball
• Avaluació de polítiques.
• Priorització dels col·lectius
especialment vulnerables (menors, dones drogodependents,
embarassades, persones amb
trastorns mentals)
i tenir en compte tots els grups
d’edat (dels infants a la gent gran).
• Millora del Contínuum i la
vinculació entre recursos i
serveis de la prevenció universal
a la detecció precoç, la reducció
de riscos i danys, i el tractament.
• Impulsar la Prevenció ambiental
i el Law Enforcement.
• Crear l’Observatori Català de les
Drogues per sistematitzar els
indicadors sobre l’impacte del
consum de drogues a la salut.
• Treballar amb Col·legis
professionals i Universitats per
definir continguts sobre
drogodependències específics per
a cada grau.
• Abordar noves necessitats i
nous reptes:
Socioaddiccions
Impacte de les TIC
Noves formes de
publicitat i patrocini.
• Desplegament dels plans de gènere,
transculturalitat i reducció de
danys a tercers.
Nou Pla de prevenció de Catalunya (2017-21)
Personals
Socials Substàncies
TORNANT ALS ASPECTES BÀSICS
DANYS DELS CONSUMS
I LES ADDICIONS
http://drogues.gencat.cat/
Top Related