Xavier Major

Governança i addicions:

Una mirada en polítiques de

drogues des d’Europa i Catalunya

XII Jornada, Novembre 2016

Polítiques de drogues: de l’acció global a la local

Museu Marítim de Barcelona, 30 de novembre

1

Els processos i estructures de presa de

decisions i de gestió de polítiques

públiques que impliquen persones més

enllà del límits entre agencies públiques,

organismes governamentals, i/o esferes

públiques i privades per tal d’assolir un

objectiu que d’altra manera no es podria

aconseguir

Emerson, Nabatchi and Balogh, 2012

Què entenem per Governança ?

Marc del benestar definit per l’OCDE

Governança en referència a:

Font: OECD (1011), How’s Life? Measuring Well-Being, OECD Publishing

Factors de

l’estat

• Convergència UE

• Indicadors de

Benestar

• Valors socioculturals

• Estructures

polítiques

• Transparència

• Índex de percepció

de la corrupció

• Indicadors

socioeconòmics

PERFIL DEL PAÍS: • Geopolítica

• Indicadors de consum

• Evolució històrica

• Alineació internacional

• Guies i bones

pràctiques

ESTRATÈGIA

• Regulació de les

addicions

• Focalització

• Priorització

ESTRUCTURA

• Estructura estatal

organitzativa

• Xarxa d’actors

En les polítiques sobre addiccions, l’estructura de segueix l'estratègia

La Governança de les addiccions a Europa:

Un model per a l’anàlisi

Factors de la política

T Ysa, J Colom, A Albareda, A Ramon, M Carrión, & Lidia Segura. 2014. Governance of Addictions: European Public Policies. Oxford University Press

Estratègia i estructura en polítiques sobre l’addició

• Actuant sobre les drogues legals i il·legals juntes

• Experiència llarga en polítiques sobre drogues i addicions

• Estructures organitzatives complexes

• Nivell múltiples de governança i alts nivells de descentralització

• Implicació de les parts interessades (stakeholders)

• Focalitzat a l’individu:

protegir els ciutadans

del dany

• El Ministeri de

l’Interior és el màxim

responsable per

planificar i aplicar les

polítiques de drogues

• Enfocament sobre la

legislació

• Penalització de l’ús de

drogues

• El disseny de

polítiques és reactiu

• Seguretat pública més

que enfocament

orientat a la salut

• Focalitzat en la gent i en

la societat en general

• El Ministeri de Salut és el

màxim responsable per

planificar i aplicar les

polítiques de drogues

• Enfocament de Reducció

de Danys

• Despenalització de l’ús

de drogues; tolerància

social; assegurar la

llibertat personal dels

ciutadans

• El disseny de polítiques

és proactiu

• Enfocament orientat a la

salut més que a la

seguretat pública

• Separar les polítiques en funció de les substàncies

• Poca experiència en aquesta àrea i poca continuïtat

• Estructures organitzatives simples

• Estructures organitzatives centralitzades

• Exclusió de les parts interessades (stakeholders)

Polítiques globals i

integradores: Addicions i

estils de vida

Enfocament

centrat en la

seguretat i en la

malaltia

Gestió

relacional del

benestar

Intervencions reactives

basades en cada substància

ESTRATÈGIA

Polítiques globals i exhaustives:

Addicions i estils de vida

Intervencions reactives

basades en cada substància

Enfocament basat

en la seguretat i la

malaltia

Gestió relacional

del benestar

Governança de les addiccions: Models europeus i visions

EU

Tamyko , Colom i cols 2014

Governança a les addiccions: 4 models

MODEL CARACTERÍSTIQUES PAÏSOS

INNOVACIÓ

(marquen tendència)

EN DROGUES

IL·LEGALS

Combina una estratègia focalitzada en el benestar i en una

gestió relacional amb un enfocament global /exhausitu

Focus en les drogues il·legals a través de la reducció de

danys. Poca atenció a les polítiques de les drogues legals.

Bèlgica, República Txeca,

Alemanya, Itàlia, Luxemburg,

Holanda, Portugal i Espanya.

REGULACIÓ DE

SUBSTÀNCIES

LEGALS

Combina una estratègia focalitzada en el benestar i en una

gestió relacional amb un enfocament global /exhausitu

Focus en substàncies legals (tabac i alcohol). No

descriminalització de la possessió.

Finlàndia, França, Irlanda,

Noruega, Suècia i Regne Unit.

TRANSICIÓ

Països amb polítiques en transició d'un model tradicional a

un model més global/exhaustiu però encara amb separació

de polítiques de drogues legals i il·legals. No

descriminalització de la possessió.

Àustria, Bulgària, Xipre,

Dinamarca, Polònia i Eslovènia.

TRADICIONAL Focus en l'individu i en la seguretat i la malaltia, sense visió

de conjunt. Tracta les substàncies de manera separada.

Estònia, Grècia, Hongria,

Letònia, Lituània, Malta,

Romania i Rep. Eslovaca.

Tamyko , Colom i cols 2014

7

Estratègies estatals de drogues

Tres tendències europees

1. Despenalització

2. Introducció àmplia de les polítiques de reducció de danys per

drogues legals i il·legals

3. Canvi de repressió a regulació

Governança inclusiva amb tot el govern

Estratègia Estructura

• Estratègies governamentals per les

addiccions globals/exhaustives,

combinant drogues legals i il·legals

• Enfocament en el benestar. L’impacte

en el dany és independent de la

substància. Multicausalitat

• Polítiques anticipatòries i innovadores

• Despenalització del consum

• Alineat amb estratègies

internacionals

• Governança en coordinació amb

xarxes: estructures organitzatives

complexes i implicació de les parts

interessades

• Trenca compartiments estancs dins el

govern: Salut, Social, Justícia,

Interior,...

• Polítiques públiques locals i regionals

per crear polítiques comunitàries i

xarxes per donar-hi resposta, sense

perdre de vista l’estratègia comuna

• Evitar crear noves estructures

organitzatives amb l’aparició de noves

substàncies addictives

Pla de Salut de

Catalunya

Pla Director de Salut Mental i

Addiccions

Pla interdepartamental de salut pública

(PINSAP)

ESTRATÈGIA DE PREVENCIÓ

SOBRE DROGUES

Planificació estratègica (Drogues)

European action plan to

reduce the harmful use of

alcohol 2012–2020

European Union Drugs Strategy

2013- 2020

Llibre blanc de la prevenció: consum de drogues i problemes associats

Pla d’actuació en prevenció sobre drogues 2012-2016

Estrategia Nacional sobre

Drogas 2009-2016

Pla d’acció europeu en alcohol de la OMS (2012-20)

1. Lideratge i compromís

2. Resposta dels serveis de salut

3. Prevenció comunitària i en el lloc de treball

4. Restriccions i controls en alcohol i conducció

5. Limitacions a l’accessibilitat

6. Restriccions en la promoció i la publicitat

7. Polítiques de preus i impostos de les begudes

8. Reducció de danys en els consumidors i en tercers

9. Reduir el consum de begudes de producció il·legal

10. Vigilància i monitorització

Estratègia europea de drogues (2013-20)

i Plan d’acció (2013-16)

Estratègia de prevenció sobre drogues a Catalunya

Treball de consens entre els

professionals del sector, a

través de:

• 7 grups de treball i

• 2 jornades participatives.

Exercici de

consens per part

de més de 300

professionals del

sector

Universalitat

Equitat

Accessibilitat

Multiculturalitat

Sensibilitat als aspectes de gènere

Adequació temporal

Participació

Anticipació

Pla d’Actuació en Prevenció sobre Drogues (PAPD) 2012-16

PRINCIPIS RECTORS envers a:

Respecte

No-discriminació

No-estigmatització

Confidencialitat

Transversalitat

Interdisciplinarietat

Participació

Formació i capacitació

Intersectorialitat

Territorialitat

Consideració del marc legal i institucional

Coordinació

Qualitat

Avaluació

Investigació

Innovació

Pla d’Actuació en Prevenció sobre Drogues (PAPD) 2012-16

OBJECTIUS GENERALS

Disminuir la prevalença del consum

de drogues, tant les socialment

integrades com les que no ho estan.

Incrementar l’edat d’inici del

consum de drogues.

Reduir la morbiditat, la

discapacitat i la mortalitat

derivades de l’ús de drogues, tant en

persones consumidores com en

persones no consumidores d’alcohol,

tabac i/o altres drogues.

Disminuir les situacions

personals, familiars i socials no

desitjades (conflictivitat, violència,

exclusió, etc.).

Reduir els riscos i els efectes

adversos, per a les persones i la

comunitat, relacionats amb el

consum de drogues, tant si és

experimental com si és ocasional o

habitual.

COORDINACIÓ interinstitucional i

intersectorial. FORMACIÓ

INSTRUMENTS

DE SUPORT QUALITAT

CARTERA DE

SERVEIS MILLORA DEL

CONEIXEMENT

OBJECTIUS OPERACIONALS

Educatiu

Familiar

Oci Lleure

Laboral

Serveis de Salut

Comuni-tari

Comissió Interdepartamental sobre

Drogues a Catalunya

• Centres de Justícia Juvenil

• Direcció General d‘Entitats Juridiques

i de Dret

• Direcció General de Joventut

• Direcció General d'Atenció a la

Infància i l'Adolescència (DGAIA)

• Direcció General d'Atenció a la

Família i Comunitat Educativa

• Direcció General de la Policia

• Direcció General d‘Administració

Local

Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

• Secretaria General del Consell

Interuniversitari de Catalunya

• Subdirecció General d'Universitats

• Consell Interuniversitari de Catalunya

Comissió

INTER-

DEPARTAMENTAL

38 integrants

Entitats i Societats Científiques

28 Grups

de Treball

17

Treball en xarxa

17

Consorcis

Ajuntaments

Consells Comarcals

Diputacions Mancomunitats

En xarxa amb els

ens locals : Ajuntaments,

Consells Comarcals,

Diputacions, Mancomunitats,

Consorcis i

XARXES

de municipis

18

Treball en xarxa

18

Coordinació amb 19 XARXES

Societats

Científiques

Professionals

Gremis

UNIVERSITATS

XARXA DE SALUT MENTAL

Sociedad Española de Toxicomanías

19

Treball en xarxa

19

Treball en xarxa

+ de 50 ENTITATS

especialitzades

Associació

Agrupació de persones entorn a les addiccions i als tòxics

Asociación de Pacientes Dependientes a Opiáceos

Associació d'intervenció en

drogodependències d'Ègara

Associació per a la Prevenció i Rehabilitació de

les Dependències

Associació d'Exdrogodependents de

Catalunya

Spirup 20

20

Treball en xarxa

Aliances a l’Estat Espanyol

i a nivell europeu i

mundial

• Conferencia Sectorial

• Comisión Interautonómica

• Consejo Asesor

ENTITATS

Estat Espanyol

Europa

Món

21

21

Finançament: Criteris de priorització i adjudicació

59% 13%

28%

Subvencions

Convenis

Contractes

Atenció a la necessitat i dimensió de la

problemàtica. Consideració de paràmetres o

indicadors d’impacte epidemiològic, social i/o

econòmic.

Atenció als Problemes emergents i als Col·lectius

prioritaris: • Infància, adolescència i joventut.

• Persones amb consum problemàtic de drogues, o de risc.

• Persones amb trastorns per l’abús d’alcohol, tabac o altres drogues.

• Persones en situació de vulnerabilitat social, en risc d’exclusió social o

en situació manifesta d’exclusió.

Atenció al principi de precaució davant l’absència

d’evidència científica sòlida.

Consideració de l’evidència d’efectivitat.

Valoració de l’Eficiència, Operativitat i

Sostenibilitat.

Atenció als Resultats.

22

Nova Llei FUTUR de la prevenció a Catalunya

Nova Llei

Desplegament de l’ASPC al territori

Nou Pla de prevenció de Catalunya (2017-21)

Addicció al joc, xarxes socials,

tecnologies digitals, sexe,

autoimatge corporal, compres

compulsives, exercici físic o

laboral.

Nova Llei

Nous conceptes:

Proposta de reforma de la Llei 20/1985, de 25 de juliol,

de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden

generar dependència

Consum d’alcohol i drogues = fenomen dinàmic i canviant.

Ampliar el ventall de substàncies

Problemàtiques derivades del consum de drogues més enllà de trastorns de dependència.

Assoliments importants a Catalunya (Pla d’acció de drogues, RR.DD., etc)

Nous patrons i formes de consum. Noves necessitats i nous reptes

Reforç en polítiques i accions amb l’evidència i, on no n’hi hagi, el consens d’experts.

Alineació amb el marc estratègic i legal a nivell de l’estat espanyol i internacional . (NU, OMS, UNODC, UNAIDS)

Resposta al fet que Catalunya és país d’entrada i pas de drogues cap a Europa.

En concordança amb les altres lleis:

Consum recreatiu / Consum de risc /

Policonsum

Impacte i les característiques de les diferents

substàncies.

--------------------------------------

Col·lectius vulnerables

Consolidació dels models de reducció de riscos i

de reducció de danys.

Impacte de les TIC.

Estratègies de promoció de la industria

alcoholera.

Canvis en la demanda de tractament.

Nous problemes de salut i danys a tercers.

Delimitació del rol del sector econòmic en la

definició de les polítiques (industria alcohol).

Nous reptes al voltant de les polítiques del

cànnabis.

Alcohol, tabac, derivats cànnabis i

opiacis, psicoestimulants,

al·lucinògens, medicaments

psicotròpics, amfetamínics, Noves

Substàncies Psicoactives

(Fentanil, cannabinoids sintètics,

catinones, opiòids sintètics... =>

desconeixement de composició i

efectes)

Incloure comportaments susceptibles de generar addiccions (Socioaddiccions)

Desplegament de l’AGSP al territori

39 OFICINES TERRITORIALS DE

SALUT PÚBLICA formats per

professionals de la salut pública

que fan actuacions relatives a la

promoció de la salut i la protecció

de la salut, la prevenció de la

malaltia i la vigilància, treballant

amb els ens locals i el teixit

comunitari.

L’Agència de Salut Pública de Catalunya s’ordena en demarcacions territorials

(serveis regionals), que disposen de recursos humans per acomplir les activitats

de salut pública en el territori.

Barcelona

Camp de Tarragona

Terres de l’Ebre

Girona

Catalunya central

Alt Pirineu i Aran

Lleida

Nou Pla de prevenció de Catalunya (2017-21)

Treball en Xarxa (Sinèrgies)

Potenciar la Formació dels

professionals del sector.

Fomentar i donar suport a la

Qualitat (planificació i avaluació).

Potenciar el SIPD com a eina de

planificació i font de coneixement

de l’experiència al territori.

Abordatge Comunitari

Metodologia:

• Des de la participació i

implicació dels professionals del

sector: Ens locals, Consells Comarcals,

Diputacions, l’Associació Catalana de

Municipis, la Federació Catalana de

Municipis, entitats no governamentals,

societats científiques, associacions de

persones afectades i de professionals,

altres Departaments de la Generalitat i

altres institucions implicades.

Punts Clau:

• S’han desenvolupat el 80% de les

actuacions previstes

• Prioritzar les

actuacions pendents

de finalitzar.

Hipnòtics

Cànnabis

Alertes NPS

“Botellot”

Consum gent gran

...

20%

80%

Línies de treball

• Avaluació de polítiques.

• Priorització dels col·lectius

especialment vulnerables (menors, dones drogodependents,

embarassades, persones amb

trastorns mentals)

i tenir en compte tots els grups

d’edat (dels infants a la gent gran).

• Millora del Contínuum i la

vinculació entre recursos i

serveis de la prevenció universal

a la detecció precoç, la reducció

de riscos i danys, i el tractament.

• Impulsar la Prevenció ambiental

i el Law Enforcement.

• Crear l’Observatori Català de les

Drogues per sistematitzar els

indicadors sobre l’impacte del

consum de drogues a la salut.

• Treballar amb Col·legis

professionals i Universitats per

definir continguts sobre

drogodependències específics per

a cada grau.

• Abordar noves necessitats i

nous reptes:

Socioaddiccions

Impacte de les TIC

Noves formes de

publicitat i patrocini.

• Desplegament dels plans de gènere,

transculturalitat i reducció de

danys a tercers.

Nou Pla de prevenció de Catalunya (2017-21)

Personals

Socials Substàncies

TORNANT ALS ASPECTES BÀSICS

DANYS DELS CONSUMS

I LES ADDICIONS

http://drogues.gencat.cat/